Quantitat i qualitat de l aigua. Jordi Sala

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Quantitat i qualitat de l aigua. Jordi Sala"

Trinidad Camacho Acosta
hace 5 años
Vistas:

1 Quantitat i qualitat de l aigua Jordi Sala Jornada del Ridaura: present i futur d un riu emblemàtic Santa Cristina d Aro,, 28 de gener de 2006

2 I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat de l aigua del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

3 Antecedents Pluviometria generosa a partir de març 2002 fins juny Fluxes en continu durant molts mesos l any després d uns anys de manca de cabal circulant. Canvi del règim d explotació de l aqüífer per a la producció d aigua potable a partir de l any Estudi per a avaluar l estat ecològic després de la recuperació de cabals i per a valorar l efecte de la futura ampliació del biològic de l EDAR de Castell-Platja d Aro sobre el Ridaura.

4 Objectius Documentar el canvi en el règim hidrològic del riu Ridaura en el període , en comparació amb la situació dels darrers anys anteriors a aquest període. Estudiar la qualitat ecològica del riu Ridaura mitjançant la utilització d'índexs biològics basats en l'estudi de les comunitats de macroinvertebrats bentònics.

5 Descripció geogràfica Ridaura: riu de règim mediterrani, amb crescudes a la tardor i primavera, i estiatge a l estiu, accentuat per l explotació de l aqüífer. Font: ICC

6 L aqüífer del Ridaura Superfície de 9 km 2 i gruix màxim 35 m. Volum aigua emmagatzemada: 8-10 hm 3. Volum màxim explotable: 3-6 hm 3. Fonts: Servicio Geológico de la Dirección General de Obras Hidráulicas (1983), Geis (2005).

7 I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat ecològica del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

8 Metodologia Període d estudi: gener desembre Per a realitzar els balanços s han utilitzat les següents dades: La pluviometria de l estació meteorològica de la Fundació Mas Badia (La Tallada d Empordà). Els volums de les extraccions dels pous de l aqüífer del Ridaura per part de l empresa Aqualia. Els volums de la captació d aigües al Pasteral per part del Consorci de la Costa Brava. Els cabals del riu Ridaura mesurats a l estació d aforament de l Agència Catalana de l Aigua a Santa Cristina d Aro.

9 Assumpcions fetes en l estudi Demanda d aigua potable = volum extret dels pous de l aqüífer del Ridaura + volum provinent de l abastament del Ter. Entrades al sistema = aportacions del Ridaura, lligades a la pluviometria + captació del Ter. Sortides del sistema = extraccions dels pous + sortides al mar.

10 Assumpcions fetes en l estudi Quan les aportacions mensuals han estat superiors a 25,000 m 3, s ha considerat que el Ridaura abocava al mar tot el volum excepte l aigua extreta dels pous. No s han pogut incloure en l anàlisi els volums d aigua de l aqüífer provinents dels pous particulars.

11 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 Cabal del riu Ridaura Cabal (m 3 /s) ene-97 jul-97 ene-98 jul-98 ene-99 jul-99 ene-00 jul-00 ene-01 jul-01 ene-02 jul-02 ene-03 jul-03 ene-04 jul-04 Sense cabal Cabal No es tenen valors de l any 2005

12 Cabal del riu Ridaura 400 0, , ,6 Nombre de dies ,5 0,4 0,3 Cabal (m 3 /s) 100 0,2 50 0, ,0 Dies amb cabal Dies sense cabal Mitjana de cabal (només dies amb cabal)

13 Resum anual de l evolució dels volums d aigua Volum (m 3 ) Precipitació (L/m 2 ) Aportació Ridaura total Aportació Ridaura mar Extracció pous Ridaura Captació Ter Demanda aigua potable Precipitació

14 Evolució de la demanda d aigua potable Volum (m 3 ) ene-97 jul-97 ene-98 jul-98 ene-99 jul-99 ene-00 jul-00 ene-01 jul-01 ene-02 jul-02 ene-03 jul-03 ene-04 jul-04 ene-05 jul-05 Extracció pous Captació Ter Demanda total

15 Origen de l aigua potable 100% Volum d'aigua potable consumida (%) 75% 50% 25% 0% Captació Ter Aqüífer Ridaura

16 Resum anual dels volums acumulats d aigua no extreta Volum (m 3 ) Captació Ter Volum acumulat captació Ter Reutilització per reg Volum acumulat reutilització

17 I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat ecològica del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

18 Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica

19 Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica

20 Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica Índexs utilitzats: IBMWP, BMWPC. Índexs multihàbitat que es basen en la presència/absència de taxons. Mètode mostreig: salabre i xarxa surber. Selecció de punts amb diversitat de microhàbitats (substrat sorrenc, còdols, vegetació, etc.).

21 Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica Punts de mostreig P2 P3 P5 P1.2 P1.1 Tram mig P4 Tram baix P6 Capçalera Font: ICC

22 Qualitat de l aigua Resultats Molt bona Bona Mediocre Deficient Dolenta H E P T H E P T H E P T H P H E P T E T H E P T Font: ICC

23 Qualitat del bosc de ribera 58 Resultats Molt bona Bona Mediocre Deficient Dolenta Font: ICC

24 Biodiversitat

25 Agraïments Cal agrair a les següents institucions, empreses i persones la cessió de dades per a la confecció d aquest estudi: Agència Catalana de l Aigua Consorci de la Costa Brava Fundació Mas Badia Aqualia

Documentos relacionados

Masses d Aigua Subterrànies (MAS)

Masses d Aigua Subterrànies (MAS) Afeccions piezomètriques associades a l episodi de sequera de 2016 (agost 2016) Agost de 2016 Índex 1 Objecte... 5 2 Afeccions piezometriques recents estiu 2016... 5