MATÈRIA: Bases Conceptuals i Contextuals de l Educació Social. MÒDUL: VIII. Bases Conceptuals i Contextuals de l Educació Social

Transcripción

1 UNIVERSITAT DE LLEIDA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ TITULACIÓ: GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL CODI: MATÈRIA: Bases Conceptuals i Contextuals de l Educació Social MÒDUL: VIII. Bases Conceptuals i Contextuals de l Educació Social PROFESSOR/A RESPONSABLE: NÚRIA LLEVOT CALVET EQUIP DOCENT: NÚRIA LLEVOT CALVET, MARI PAZ LÓPEZ TEULÓN CURS ACADÈMIC: CARÀCTER: Obligatòria CURS: 1 QUADRIMESTRE: 1r i 2n (anual) CRÈDITS ECTS: 12 IDIOMA D'IMPARTICIÓ: Català / Castellà COMPETENCIES 1. Comprendre els referents teòrics, històrics, culturals comparats, polítics, ambientals i legals que constituïxen al ser humà com protagonista de l'educació. 2. Comprendre la trajectòria històrica de l'educació Social i la configuració del seu camp i identitat professional amb especial atenció a les iniciatives de la Unió Europea. 3. Analitzar necessitats així com dissenyar, aplicar i avaluar plans, programes, projectes i activitats d'intervenció socioeducativa en contextos diversos. 4. Saber utilitzar els procediments i tècniques sociològiques i antropològiques per a la intervenció, la mediació i l'anàlisi de la realitat personal, familiar i comunitària i institucional amb vista a la resolució dels seus possibles conflictes. 5. Mostrar una actitud empàtica, respectuosa, solidària i de confiança cap als subjectes i institucions d'educació social. 6. Dissenyar i portar a terme projectes d'iniciació a la investigació sobre el mitjà social i institucional que realitza la intervenció.

2 7. Comprendre la configuració de la identitat professional de l'educador social 8. Conèixer el marc de l'educació social i els models desenvolupats en altres països, amb especial atenció a les iniciatives de la Unió Europea. 9. Comunicació oral i escrita en llengua materna i una llengua estrangera, i utilització de les tecnologies de la Informació (TIC) en el context professional i capacitat per a la selecció, gestió del coneixement i de la informació. OBJECTIUS Analitzar les perspectives històriques contemporànies més notables sobre educació. Aplicar les teories educatives al coneixement dels objectius que aborda l'educació Social. Interpretar des d'una perspectiva històrica, dades rellevants de la realitat social i els processos en els quals intervé l'educador social. Conèixer el rol social dels diversos agents i institucions actuals o Desenvolupar una actitud analítica i oberta davant la complexitat de l'acció educativa. o Facilitar la construcció d'un model teòric propi per a poder fonamentar la pràctica educativa. o Analitzar el concepte bàsic d'educació permanent en relació als conceptes fonamentals d'educació. o Conèixer els diferents àmbits que integrin el debat teòric i pràctic de l'alfabetització i la formació de les persones adultes. Identificar les característiques psicosocials de la persona adulta i extreure conseqüències per a una metodologia específica, especialment aplicada a les minories ètniques. Aportar noves eines i possibilitats de reflexió per a l'anàlisi de la formació de les persones adultes en el marc de les transformacions de la societat actual. o Mostrar respecte cap a les diferències individuals. o Posseir capacitat de síntesi i de recerca de la informació. o Utilitzar les TIC en l'àmbit d'estudi de la matèria. o Expressar-se correctament de manera oral i escrita.

3 CONTINGUTS Perspectives teòriques contemporànies sobre educació o L'educació com un procés de personalització o Rol social de diferents agents i institucions educatives (formals i no formals) o Codi deontològic de l'educador social o Bases conceptuals de l'educació permanent o Característiques de la persona adulta i el seu aprenentatge en la societat actual o Formació de persones adultes immigrades (minories ètniques) o Experiències actuals d'alfabetització amb col lectius en risc de marginació social i cultural o Regularització de conflictes en contextos multiculturals o Interculturalitat com actitud personal i camí per a relativitzar la pròpia cultura o Comunitats d'aprenentatge o Tendències clàssiques en educació social i experiències més notables a Catalunya, Espanya i Europa o Diferents contextos d'intervenció en Pedagogia Social METODOLOGIA La proposta metodològica d ensenyament-aprenentatge es basarà en: Presencial 40% Exposició del professorat (orals i multimèdia): 20% Exposicions de l alumnat (orals i multimèdia): 10% Assistència a conferències, seminaris i jornades relacionades amb el tema: 5% Debats, videofòrums i jocs de rol: 5% Visites a centres formatius: 5% Tutories grupals i individuals: 5%

4 No presencial 50% Treball autònom: 10% Lectures de textos acadèmics: 10% Recerca d informació: 10% Treball cooperatiu: 10% Realització de treballs en petit grup: 5% Preparació i exposició de treballs: 5% AVALUACIÓ La qualificació de l'assignatura considerarà els següents criteris: Avaluació escrita de qüestions de contingut i de relacions entre conceptes relatius als descriptors, de la segona part de la matèria (30%) Visita a una institució educativa de Lleida (10%) Treball i exposició en petit grup (30%) Estudi i anàlisi de casos pràctics (10%) Comentari individual de tres de les pel lícules incloses en la filmografia relativa a la matèria (10%) Tutories individuals (10%)

5 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Bibliografia CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l educació. Barcelona: La Campana. CARR, W. (1996). Una teoría para la educación. Madrid: Morata. CARREÑO, M. (ed.) (2000). Teorías e instituciones contemporáneas de educación, Madrid: Síntesis. FULLANA, J. (2000). Els camps de treball de l educació social. Col lecció d Educació Social. Girona: Universitat de Girona. GARCIA BENÍTEZ, A. (2001). Teorías e instituciones de la educación. Una aproximación sociológica. Serie Sociología. Sevilla: Padilla. GREI (coord.) (2007). Multiculturalitat, educació i societat. Palma: Universitat de les Illes Balears. GREI (coord.) (2009). La mediació intercultural. Models i experiències. Palma: Universitat de les Illes Balears. SAEZ, C.J. y GARCÍA MOLINA, j. (2006). Pedagogía social. La educación social como profesión. Madrid: Alianza. SARRAMONA, J. (2000). Teoría de la educación. Reflexión y normativa pedagógica. Barcelona: Ariel. SARRAMONA, J. (2005). Debate sobre la educación (Dos posiciones enfrentadas). Barcelona: Paidós. SARRAMONA, J. (2008). Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l educació. Barcelona: Cossetània Edicions. TRILLA, J. (2000). Pedagogia del grup i del projecte. Edicions 62. Barcelona: Eumo. VV.AA. (2000). Pedagogías del siglo XX. Barcelona: CISSPRAXIS. Institucions Webgrafia Col legi d Educadors i Educadores Socials de Catalunya EAEA, European Association for Education of Adults Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

6 Página Oficial de la Generalitat de Catalunya Pangea Sociedad Española de Historia de la Educación Societat d Història de l Educació dels Països de Llengua Catalana UNESCO Unión Europea en línea

7 METODOLOGIA MÓDUL I PRIMER SEMESTRE CRONOGRAMA: ACTIVITATS DADES D APRENENTATGE Setmana ACTIVITAT 1 PRESENTACIÓ DE LA MATÈRIA BASES CONCEPTUALS i CONTEXTUALS DE L EDUCACIÓ SOCIAL (GG). ORGANIZACIÓ DELS GRUPS DE TREBALL. EXPLICACIÓ DE LES DINÀMIQUES DE TREBALL. AVA- LUACIÓ INICIAL. Hores de Treball Presencial GG GM GM EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 1: PERSPECTIVES TEÒRIQUES CONTEMPORÀNIES SOBRE EDUCACIÓ. TU- 3 1 TORIA PER ORIENTAR L ELABORACIÓ DEL TREBALL EN EQUIP 3 EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 2: CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA ADULTA I EL SEU APRENENTAT- 3 1 GE A LA SOCIETAT ACTUAL (GG). CONFERÈNCIA D UN EXPERT 4 EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 2: CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA ADULTA I EL SEU APRENENTAT- 3 1 GE A LA SOCIETAT ACTUAL. VISITA A UNA INSTITUCIÓ EDUCATIVA 5 TEMA3: INTRODUCCIÓ A LES MINORIES ÈTNIQUES. VIDEOFÒRUM TEMA 3: GITANOS I IMMIGRANTS. LECTURA I COMENTARI D ARTICLES I DOCUMENTS RELATIUS AL 3 1 TEMA 7 ANÀLISIS DE CASOS DEL TEMA EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 4: REGULARITZACIÓ DE CONFLICTES. 2 1 TUTORIA PER ORIENTAR L ELABORACIÓ DEL TREBALL EN EQUIP 9 JOCS DE ROL I DEBAT DEL TEMA EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 4: LA MEDIACIÓ INTERCULTURAL: ESTRATÈGIES I EXPERIÈNCIES. 2 1 LECTURA I COMENTARI D ARTICLES I DOCUMENTS RELATIUS AL TEMA 11 EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 4: SEMINARI TEÒRIC-PRÀCTIC PER PART D UN MEDIADOR CONFLICTE DE VALORS, TANCAMENT DEL TEMA EXPOSICIÓ ORAL DEL TEMA 5: CODI DEONTOLÒGIC DE L EDUCADOR SOCIAL 2 1 Hores de Treball No Presencial

8 14 DILEMA DE VALORS I TANCAMENT DEL TEMA EXPOSICIÓ DEL TREBALL EN PETIT GRUP EXPOSICIÓ DEL TREBALL EN PETIT GRUP REPÀS DE LA PRIMERA PART DE LA MATÈRIA RECERCA I TRACTAMENT DE L INFORMACIÓ DISPONIBLE (BIBLIOGRAFIA I/O TIC) 25 TREBALL EN EQUIP 15 VISITES A UN CENTRE 5 ELABORACIÓ DEL TREBALL D INVESTIGACIÓ 20 LECTURA D ARTICLES 20 TOTAL HORES 90 60

9 METODOLOGIA SEGON SEMESTRE CRONOGRAMA: ACTIVITATS D APRENENTAGE Setmana ACTIVITAT 1 TEORIES I TENDÈNCIES EDUCATIVES CONTEMPORÀNIES Hores de Treball Presencial GG GM GM 3 1 Hores de Treball No Presencial 2 PRECURSORS DE LA MODERNITAT PEDAGÒGICA. ROUSSEAU PRECURSOS DE LA MODERNITAT PEDAGÒGICA. PESTALOZZI DEWEY I EL MOVIMENT PEDAGÒGIC DE L ESCOLA NOVA PEDAGOGIA WALDORF: UNA EDUCACIÓ CAP A LA LLIBERTAT PEDAGOGIA WALDORF: UNA EDUCACIÓ CAP A LA LLIBERTAT LA PEDAGOGIA ANARQUISTA: FERRER I GUÀRDIA LA PEDAGOGIA ANARQUISTA: FERRER I GUÀRDIA L ANTIAUTORITARISME: NEILL L ANTIAUTORITARISME: ROGERS TEORIES DE LA DESESCOLARITZACIÓ: DE MACLUHAN A LA PRÀCTICA DE HOLT TEORIES DE LA DESESCOLARITZACIÓ: DE MACLUHAN A LA PRÀCTICA DE HOLT L EDUCACIÓ MARXISTA: MAKARENKO L EDUCACIÓ COM UN PROCÉS DE PERSONALITZACIÓ: FREIRE L EDUCACIÓ COM UN PROCÉS DE PERSONALITZACIÓ: FREIRE L EDUCACIÓ COM UN PROCÉS DE PERSONALITZACIÓ: MILANI TEORIES TECNOLÒGIQUES I EXISTENCIALS DE LA POSTMODERNITAT: TOFFLER RECERCA I TRACTAMENT DE L INFORMACIÓ DISPONIBLE (BIBLIOGRAFIA I/O TIC) 20

10 TREBALL EN EQUIP 20 PREPARACIÓ DE LA PROVA I DOCUMENTACIÓ ESCRITA PER ENTREGAR 15 LECTURA D ARTICLES 25 TOTAL HO RES