Geografia d Espanya EL RELLEU

Transcripción

1 Geografia d Espanya EL RELLEU

2 EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL és el resultat de EVOLUCIÓ GEOLÒGICA es diferencia RELLEU PENINSULAR EL ROCAM RELLEU INSULAR

3 : característiques principals Forma massissa Elevada altitud mitjana costes rectilínies ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR bloc elevat de gran extensió i gran altitud mitjana abundància de serralades Disposició perifèrica de les serralades Unitats ben diferenciades cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en Meseta El clima Les comunicacions La xarxa fluvial Contraforts que l envolten Depressions i serralades exteriors

4 costes rectilínies excepció

5 elevada altitud mitjana

6 disposició perifèrica de les serralades

7 Unitats ben diferenciades El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa

8 la disposició del relleu i la xarxa fluvial La basculació de la Meseta cap a l oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants

9 la disposició del relleu i les conseqüencies en el clima

10 una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge dos moviments orogènics orogènia herciniana orogènia alpina dos períodes d assentament, erosió i sedimentació quan? quan? quan? final de l Era Primària (Paleozoica) (Cenozoica) donaren lloc plegament hercinià són els massissos antics (sòcol), muntanyes d altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples Era Terciària plegament alpí són les serralades més recents amb crestes i formes abruptes Era Secundària (Mesozoica) l erosió produí l aparició de materials granítics i pissarres Era Quaternària (Cenozoica) l erosió de l aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i costa

11 EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA Arcàica existència del massís precàmbric composat per quarsites granit gneis pissarres aflorament de materials antics eres Primària (Paleozoica) tingué lloc orogènesi herciniana formà el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta (sòcol). afectat per forta erosió a finals d aquesta era Secundària (Mesozoica) caracteritzada per erosió i sedimentació sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques seran els materials calcaris que afloraran a l EraTerciària

12 EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA Terciària (Cenozoica) tingué lloc eres configuració del relleu actual Quaternària (Cenozoica) es produeix serralades alpines: - Pirineus -Serralades Bètiques - Serralades Litorals Catalanes orogènesis alpina xoc de la placa africana i euroasiàtica originà les provocà la aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantàbrica - Serralada Ibèrica - Serra Morena glacialisme erupcions volcàniques fractura del sòcol de la Meseta formació de terrases fluvials colmatació de les conques fluvials depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir inclinació cap a l Atlàntic conseqüències en la xarxa fluvial elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadiana

13

14 L ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES

15 peneplanures terrasses fluvials costes sòcal base de la Meseta glaciarisme, acció fluvial, erosió de modelat i sedimentació massissos antics constituïts pel sòcal antic UNITATS MORFOESTRUCTURALS es diferencien diverses formes conques sedimentàries serralades alpines amb sediments de l Era Terciària i Quaternària depressions grans elevacions per l orogenia alpina

16

17 LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES Conques sedimentàries. Enfonsaments de l antic sòcal (orogènia alpina), amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Depressions de l Ebre i del Guadalquivir Colmatades durant el Terciari i el quaternari

18 LA DIVERSITAT DEL ROCAM La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l evolució geològica Canàries amb terrenys volcànics degut al seu origen Terrenys volcànics

19 Predominen en l occident peninsular i en les crestes de les serralades Són materials molt antics, que afloraren a l Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre) ELS MATERIALS SILICIS Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria

20 ELS MATERIALS CALCARIS La seva localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic Són materials sedimentaris d origen marí de l Era Secundària (Mesozoica) i plegats amb l orogènia alpina Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l aigüa

21

22 ELS MATERIALS ARGILOSOS Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l Era Terciària i dipòsits al luvials del Quaternari (Cenozoica) Són sols més aptes per a l agricultura L erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

23 FORMES DE RELLEU DE LA MESETA

24 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

25 DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA DISPOSICIÓ Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaicolleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera- Catalana. El Sistema Bètic

26