11 Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites
|
|
- Luis Miguel Soto Gutiérrez
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites Pàgina 7 A través d'una lupa a) A = + d " A = " + d A = 0 d "+ Soroll i silenci I = + d " 0 I = 0 d "+ Pàgina 75 a) Cert Cert Cert d) Cert e) Fals f) Fals g) Cert h) Cert i) Cert j) Fals a) Branca infinita en = (asímptota vertical). Discontinuïtat evitable en = 0 (li falta aquest punt). Branca infinita en = 0 (asímptota vertical). d) Salt en =. a) Està definida i és contínua en tot Á. Està definida i és contínua en (, 5]. Està definida i és contínua en tot Á. d) La funció és contínua en l'interval en el qual està definida: [0, 5). Pàgina 76 Pàgina 78 a) 0 d) Pàgina 79 Fes-ho tu. La funció és contínua en =. f () = " 0 f () = 7 " Fes-ho tu. k = Pàgina 8 Fes-ho tu a) = + " 0 = " + 0 = " 0 = " + 0,5,9,99,999 f() f () = ",5,9,99,999 f() f () = + ",5,9,99,999 f() 5,66 7,6 7,9 7,99 f () = 8 " " ( ) = + " + ( ) = + 9
2 Fes-ho tu. a) 5 " = 5 " 0 = 5 Pàgina 8 a) d) + Fes-ho tu. a) El límit no eistei. 5 a) 0 + d) El límit d'aquesta funció quan 0 és +. Pàgina 85 a) f ( ) = + f ( ) = f ( ) = + f ( ) = + 0 = 0 0 = + d) El límit quan tendei a no té sentit perquè la funció està definida per a 8. 5 Pàgina 8 a) d) f () = f () = f () = + f () no eistei. Pàgina 8 a) + d) 0 e) 0 f) Per eemple, per a = 000, f () = # Per eemple, per a = 000, f () = 0, = + e) No té sentit calcular cap dels dos límits perquè el domini de definició de la funció és l'interval =, G. f) a) d) 5 = 0 f () = + 5 = El límit quan tendei a + no té sentit perquè la funció està definida només quan. f () = 0 f () = + f () = 5 f () = 0 f () = f () = 5 9
3 Pàgina 87 a) La recta = és una asímptota vertical. La recta y = és una asímptota horitzontal. Quan 8 +, la funció està per sobre de l'asímptota. Quan 8, la funció està per sota de l'asímptota. No té asímptotes obliqües. La recta = és una asímptota vertical. No té asímptotes horitzontals. La recta y = + 6 és una asímptota obliqua. Quan 8 +, la funció està per sobre de l'asímptota obliqua. Quan 8, la funció està per sota de l'asímptota. La recta = 0 és una asímptota vertical. La recta y = 0 és una asímptota horitzontal. Quan 8 +, la funció està per sobre de l'asímptota horitzontal. Quan 8, la funció està per sota de l'asímptota. No té asímptotes obliqües. d) La recta = 0 és una asímptota vertical. La recta y = 0 és una asímptota horitzontal. La funció està per sota de l'asímptota horitzontal. No té asímptotes obliqües. e) Les rectes = i = són asímptotes verticals. La recta y = 0 és una asímptota horitzontal. La funció queda per sobre de l'asímptota horitzontal. No té asímptotes obliqües. Té una branca parabòlica quan 8 i una altra quan 8 +. d) Asímptotes verticals: = 0, = Asímptota horitzontal: y = e) Asímptota horitzontal: y = f) Asímptota obliqua: y = Pàgina 89 a) Asímptota: y = 0 g) Asímptota vertical: =. Asímptota obliqua: y = + Asímptota: y = 0 9
4 h) No té asímptota vertical i les branques a l'infinit són parabòliques. Pàgina 9 6 Fes-ho tu. a) Asímptota vertical: = Asímptota horitzontal: y = Pàgina 90 a) Cert Cert Pàgina 9 No té asímptotes verticals. y = és asímptota obliqua. Fes-ho tu. En = 0, ( ) = " 0 En = no eistei el límit. Aquesta funció és discontínua en =, perquè el límit en aquest punt no eistei. Té un salt finit en aquest punt. Per als altres valors de, la funció és contínua perquè està formada per trossos de rectes. Fes-ho tu. a) 0 Pàgina 9 Fes-ho tu. k = 5 Fes-ho tu. a) f ( ) = + f ( ) = + f ( ) = f ( ) = f ( ) = + f ( ) = d) f () = f () = Pàgina 9 f () = f () = 0 El límit en = 0 no eistei. a) a =, b = 5, c = a) No té asímptotes verticals. y = 0 és una asímptota horitzontal. Té una branca parabòlica quan
5 No té asímptotes verticals. y = 0 és una asímptota horitzontal. Té una branca parabòlica quan 8. = és una asímptota vertical. Té una branca parabòlica en l'infinit. 5 La funció no té asímptotes, té dues branques parabòliques cap amunt quan 8 i f () = = = g() Les gràfiques de f ( ) i g () són iguals. Pàgina 95 a) Discontinuïtat de tipus IV en =, perquè el valor de la funció no coincidei amb el límit en el punt. Discontinuïtat de salt finit (tipus II). La funció eistei en =, però els límits laterals, encara que eisteien, són diferents. Discontinuïtat de salt infinit (tipus I). Té una asímptota vertical per l'esquerra en =. d) Contínua. e) Discontinuïtat de salt infinit (tipus I). Té una asímptota vertical en =. f) Discontinuïtat de tipus III. La funció no està definida en =, però eistei el límit en aquest punt. a) Discontinuïtat de tipus III en =. Discontinuïtat de salt finit en = (tipus II). Discontinuïtat de salt infinit en = (tipus I). Discontinuïtat de tipus III en =. Discontinuïtats de salt finit en = 0 y = (tipus II). d) Discontinuïtats de salt infinit en = y = (tipus I). a) La funció té una discontinuïtat de tipus III. Té una discontinuïtat de tipus IV. Aquesta funció és contínua. d) La funció té una discontinuïtat de salt infinit (tipus I). a) Contínua en. La funció és contínua en el seu domini de definició; és a dir, en {, 0}. La funció és contínua en c, 5 F. d) La funció és contínua en (, + ). e) La funció és contínua en. f) La funció és contínua en. 5 a) + d) 0 e) f) 0 6 a) III I II No n'hi ha cap que sigui contínua en =. 7 a) 5 0 d) e) f) g) h) e 8 a) 5 9 a) La funció és contínua en =. La funció té una discontinuïtat de tipus III en =. La funció té una discontinuïtat de salt finit (tipus II) en = 0. d) La funció és contínua en =. e) La funció és contínua en =. Pàgina 96 0 a) La funció no és discontínua en cap punt. a) 0 Aquesta funció té una discontinuïtat de tipus IV en =. La funció no té discontinuïtats. d) En el punt = hi ha una discontinuïtat de salt finit (tipus II). f () no eistei. 5 8 " a) No eistei el límit. 5 a) d) e) g) f ) h) 95
6 a) " = = ± 0 Si 8 8 f () 8 Si f () a) 5 " 0 + = Si f () 8 Si f () " = + Si 8 8 f () 8 + Si f () 8 " = = ± + 0 Si 8 8 f () 8 + Si f () 8 = ± " 0 + Si f () 8 + Si f () 8 d) + = ± " + + Si 8 8 f () 8 Si f () 8 + d) " 0 0 = 0 96
7 " e) = = + = + f) 8 = ± " + Si 8 8 f () 8 Si f () 8 + (7 ) = (7 ) = + 6 a) 5 e d) 7 a) 8 a) f () = f () = + f () = + f () = 0 f () = f () = ( 0) = + ( 0) = d) e) ( ) = ( ) = [ ( ) ] = [ ( ) ] = 97
8 f) (7 ) = d) f () =0 (7 ) = + " f () = 0 e) f () = " f () = g) (5 ) = + (5 ) = + f ) f () = " f () = + g) f () = h) [( + ) ] = + [( + ) ] = " f () = h) f () = " f () = 9 Resolt en el següent eercici 0. 0 a) " f () = 0 f () = 0 a) f () = + f ()= f () = + " f () = f () = " f () = 0 f () = 0 f () = 98
9 f () = 0 h) f () = f () = 0 f () = d) f () = f () = a) f () = f () = f () = 0 f () = + a) d) Pàgina 97 e) f () = 0 f () = 0 Asímptota vertical: = Si 8, f () 8 + Si 8 +, f () 8 Asímptota horitzontal: y = Si 8, f () > 0 Si 8 +, f () < 0 5 f ) f () = 0 f () = 0 6 a) Asímptotes: = ; y = g) f () = f () = + Asímptotes: = ; y = 99
10 Asímptotes: = ; y = Asímptotes: = 0; y = d) Asímptotes: = ; y = 0 d) Asímptota: = e) Asímptotes: = ; y = 0 e) Asímptotes: = ; y = 0 f) Asímptotes: = ; y = f) Asímptotes: =, = ; y = 0 7 a) Asímptota: y = 8 a) y = y = + Asímptota: y = 0 y = d) y = + 00
11 e) y = f) y = a) El límit no eistei en el punt = i té una discontinuïtat de salt finit (tipus II). 9 a) Asímptotes: = ; y= 6 8 La funció és contínua Asímptotes: y = 6 6 Asímptotes: y = ; =, = 6 6 d) Asímptotes: = ; y = 6 0 a) k = k = / k = a) Si k =, la funció és contínua en = 5. En = 0 té una discontinuïtat de salt infinit (tipus I). En la resta dels punts és contínua. Si k =, la funció és contínua en =. En = té una discontinuïtat de salt infinit (tipus I). En la resta dels punts és contínua. a = i b = 0 a) 0 d) 0 e) + f ) 5 a) d) e) f) g) h) f () = + f () = + f () = + f () = f () = + f () = f () = + f () = + Pàgina 98 f () = 0 f () = f () = f () = + +log f () = " f () = + f () = " + f () = + 6 a) f () = ± * f () =+ 8 0 " 0 f () = ; f () = 5 " " " g () = 5 h () = Les asímptotes verticals són: De f (), la recta = 0. De g(), la recta =. De h (), la recta = 0. g() = g () = ± 8 * " g() =+ 8 + h () = + h () = " 0 " 0
12 7 a) La recta = 0 és una asímptota vertical. Si 8 0, f () 8 + Si 8 0 +, f () 8 La recta y = es l'asímptota obliqua. Si 8 +, f (), va per sota de l'asímptota. Si 8, f (), va per sobre de l'asímptota. La recta = és una asímptota vertical. Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + La recta y = + és l'asímptota obliqua. Si 8 +, f (), va per sobre de l'asímptota. Si 8, f (), va per sota de l'asímptota. La recta = es una asímptota vertical. Si 8, f () 8 + Si 8 +, f () 8 La recta = és una asímptota vertical. Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + La recta y = + és l'asímptota obliqua. Si 8 +, f () va per sobre de l'asímptota. Si 8, f () va per sobre de l'asímptota. d) La recta = és una asímptota vertical. 8 Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + Té branques parabòliques de creiement cada cop més ràpid i totes dues són cap amunt. + = = ± 0 La recta = 0 és una asímptota vertical. " 0 Si 8 0, f () 8 Si 8 0 +, f () =. La recta y = és una asímptota horitzontal per la dreta. + horitzontal per l'esquerra. Si 8 +, f () = sobre l'asímptota. Si 8, f () ( ) = sota l'asímptota. =. La recta y = és una asímptota + > 0, la funció és + + < 0, la funció és 9 a) Realitza 6 muntatges el primer dia. 0 a) Realitza muntatges el desè dia S'aproima a 0, ja que t "+ 0t = 0. t + t f(t) El nombre crei però d'una manera cada cop més lenta. El creiement tendei a estabilitzar-se. a =, b = No pot tenir asímptota obliqua. a =, b = 0 a) Asímptotes verticals: = y =. Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + Asímptota obliqua: y = Si 8 +, f () > Si 8, f () < Asímptotes verticals: = Si 8 +, f () 8 + Si 8, f () 8 Asímptota horitzontal: = Si 8 +, f () > Branca parabòlica cap amunt de creiement cada cop més ràpid en. 0
13 a) 6 a =, resultant ser el límit igual a 8. d) 5 Només té sentit l'estudi de les asímptotes verticals. f () = en l'interval [0, π]. sen = 0, = π, = π són asímptotes verticals. Si 8 0 +, f () 8 + Si 8 π, f () 8 + Si 8 π +, f () 8 Si 8 π, f () 8 g () = en l'interval [0, π]. cos = π, = π Si 8 π, g () 8 + són asímptotes verticals. Si 8 π +, g () 8 Si 8 π, g () 8 Si 8 π +, g () 8 + h () = en l'interval [0, π] cos = π, = 5π Si 8 π, h () 8 Si 8 π +, h () 8 + Si 8 5 π, h () 8 + Si 8 5 π +, h () 8 són asímptotes verticals. 7 a) d) 0 e) + f ) 8 Si m =, + " 9 9 = La discontinuïtat en = és evitable del tipus III. Per a m =, en = hi ha una discontinuïtat de salt infinit (tipus I) perquè + 9 = ±. " 9 Si m =, = 5 i tenim una discontinuïtat evitable de tipus III en = " 9. Per a m =, en = hi ha una discontinuïtat de salt infinit (tipus I) perquè = ± " 9 Si m i m, les discontinuïtats en = i en = són de salt infinit (tipus I) perquè el numerador de la funció no s'anul la. Pàgina 99 9 a) Fals. En una discontinuïtat evitable de tipus III no eistei la funció en un punt però sí que eistei el límit. Cert, ja que no es complei una de les condicions de la continuïtat. Cert. Si tingués tres o més asímptotes horitzontals, dues coincidirien per un dels etrems de l'ei O i aiò és impossible perquè la funció no pot tendir simultàniament a dos resultats diferents. d) Cert. Fins i tot pot tenir infinites asímptotes verticals, com passa amb la funció y = tg. e) Fals. Si f (a) = 0, pot passar que la funció tingui una discontinuïtat evitable en = a. f) Fals. Perquè = = 0 i la recta y = 0 és una asímptota horitzontal quan Són els punts de la forma = k amb k número enter. 5 Com que la funció y = sin és periòdica, els valors que pren y oscil len quan 8 + i, a més, ho fan sense apropar-se a cap número concret. Per tant, el límit no pot eistir. 5 El límit, perquè quan 8 +, >. Aleshores, < 0 i l'arrel quadrada no eistei. 0
14 5 a) Fals. 5 a) f () = n parell i a > 0. Fals. f () = n imparell i a > 0. Cert. f () = n parell i a < 0. d) Cert. d) f () = n imparell i a < 0. + = + ( + ) = + ( + + ) = + ( + ) = 55 a) Verticals: = Si 8, f () 8 + Si 8 +, f () 8 Horitzontals: a n = + perquè a n > 0 en ser a n = perquè a n < 0 en ser a n = perquè a n < 0 en ser a n = + perquè a n > 0 en ser + = + ( + ) = ( + + ) = + ( + ) = La recta y = és una asímptota horitzontal quan 8 +. La recta y = és una asímptota horitzontal quan 8. Verticals: = Si 8, f () 8 Si 8 +, f () 8 + Horitzontals: La recta y = és una asímptota horitzontal quan 8 +. La recta y = és una asímptota horitzontal quan " 0 + / = + = + " 57 No eistei el límit. " = 0 / = = 0 58 a) d) 0 e) 5 9 f ) 59 Les asímptotes verticals són les rectes = i =. = = + " + 0 No té asímptotes horitzontals. Autoavaluació Pàgina 99 f () = 5 " 0 No té límit en =. f () = " 5 " = = + 0 És contínua en = 0 i en = 5. No és contínua en =, perquè no té límit en aquest punt. a) + a) No té límit en =. f () = " f () = 0 " No té límit en =. f () = f () = f () = 0 Asímptota vertical: = Z lm ] í = " Posició [ ] =+ " + \ Asímptota horitzontal: y = 5 a = 8 +, y> * 8, y< f () = + 0
15 6 f () = 9 " f () = f () = " " f () =+ " No té asímptotes verticals. No té asímptotes horitzontals. Asímptota obliqua: y = f () = + f () = Posició 8 + cra ob < asímptota 8 corba> asímptota 7 05
Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.
UNITAT 7: FUNCIONS. Definició Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra. Eemple: Completa: f() g() - h() - - (-)
Más detallesLÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES
LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES Pàgina 7 REFLEIONA I RESOL Aproimacions successives Comprova que: f () = 6,5; f (,9) = 6,95; f (,99) = 6,995 Calcula f (,999); f (,9999); f (,99999);
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA 10 L ÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES
7 UNITAT DIDÀCTICA 0 Refleiona i resol Aproimacions successives El valor de la funció f () = + 5 0 per a = 5 no es pot obtenir directament perquè el denominador es fa zero. L obtindrem per aproimacions
Más detallesGràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca
Funcions contínues Funcions contínues Continuïtat d una funció Si x 0 és un nombre, la funció f(x) és contínua en aquest punt si el límit de la funció en aquest punt coincideix amb el valor de la funció
Más detallesIndiqueu en quins punts Y = f(x) no és contínua, el tipus de discontinuïtats de cada cas i les asímptotes que presenta. (0,1 9 +0,8=1,7 punts)
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Jaume Balmes Nom: 1.- Trobeu la funció inversa o recíproca de la funció recorregut de la funció yf(). f ( ) Departament de Matemàtiques 1MA:
Más detallesInstitut Jaume Balmes Aplicacions de les derivades I
MS 1) Donada la funció y 6 + 8 a) Troba la recta tangent en el seu punt d'infleió. b) Troba la recta normal en el punt de 1 (1+0,5 1,5 punts) ) A la vista de la gràfica d'aquesta funció. a) Estudia la
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Más detallesTEMA 5 : Límits de funcions. Continuïtat
TEMA : Límits de uncions. Continuïtat.. LÍMIT D UNA FUNCIÓ EN UN PUNT... Conceptes bàsics a c signiica que pren valors cada vegada més pròims a c. Es llegei tendei a c : ;.9;.8;..., ;.9;.99;.999... c -
Más detallesIES Arquitecte Manuel Raspall. Matemàtiques ESTUDI DE FUNCIONS. Batxillerat
Matemàtiques ESTUDI DE FUNCIONS y Matemàtiques Estudi de funcions - A Comportament d'una funció a l'entorn d'un punt A.. Una mercaderia es ven a 0,0 el quilo, però si se'n compren més de 00 quilos el preu
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA 11 I NICIACIÓ AL CÀLCUL DE DERIVADES. APLICACIONS
0 Matemàtiques UNITAT DIDÀCTICA Pàgina 80. a 0 km/h b 88 km/h Hi accedirà suaument. Pàgina 8. a Intenta assolir la velocitat de l autobús per accedir-hi suaument. b El passatger accedei suaument a l autobús;
Más detallesFuncions, límits i continuïtat
Funcions, límits i continuïtat Eercicis autoavaluació Eercici proposat : comandes iscont i discont Hi han dues comandes que ens permeten trobar els punts de discontinuitat d'una funció i saber si la funció
Más detalles+ 1= 0 té alguna arrel real (x en radians).
Generalitat de Cataluna Departament d Educació Institut d Educació Secundària Jaume Balmes Departament de Matemàtiques n BATX MA Eamen r quadrimestre Nom i Cognoms: Grup: Data: ) Calculeu els its següents:
Más detalles1.- Estudi de funcions Creixement i decreixement de funcions Extrems relatius i absoluts Derivabilitat de funcions
.- Estudi de funcions..- Creiement i decreiement de funcions..- Etrems relatius i absoluts..- Derivabilitat de funcions.- Representació gràfica de funcions..- Introducció..- Domini de funcions..- Discontinuïtats.4.-
Más detallesASÍMPTOTES. Les asímptotes a una funció són rectes que donen una idea sobre el comportament de la funció quan les variables s apropen a l'infinit.
H. Itkur funcions-iii -/ 6 ASÍMPTOTES. Les asímptotes a una funció són rectes que donen una idea sobre el comportament de la funció quan les variables s apropen a l'infinit. Donada la corba y f(, direm
Más detallesTEMA 5 : Derivades. Tècniques de derivació. Activitats
TEMA 5 : Derivades. Tècniques de derivació Activitats. Calculeu, mitjançant la definició de derivada, la derivada de les funcions següents en els punts indicats: a) f() en f() + 4 5 en - c) f() 6 + 5 en
Más detallesAl ser un quocient, el denominador no pot ser 0 i al ser una arrel d index senars no hi ha problema Dom = R\{x 3 +3x 2-6x-8=0}= R\{-4, 2, -1}.
Col legi Maristes Sants-Les Corts Departament de matemàtiques Codi Sol PsP..- Troba el domini de les següents funcions. d) f ( ) 6 És un quocient de polinomis Dom R\{ -6} R\{,}. f) f ( ) És un quocient
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 SÈRIE 1 Pregunta 1 3 1 lim = 3. Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f. + 3 1 lim =. Per tant, = - és asímptota horitzontal
Más detallesREPRESENTACIÓ DE FUNCIONS
1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6
Más detallesInstitut d Educació Secundària Funcions IV i estadística d'una variable
Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Jaume Balmes Departament de Matemàtiques 1MS Funcions IV i estadística d'una variable Nom: Grup: = a) Trobeu el domini i els
Más detallesFuncions, límits i continuïtat
Funcions, límits i continuïtat Objectius: Usar el Maple per representar gràficament funcions i estudiar-les. Càlcul de límits. Definició de funcions i representació gràfica Definició: per definir una funció
Más detallesLÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT
LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT Pàgina REFLEXIONA I RESOL Alguns its elementals Utilitza el sentit comú per a donar el valor dels its següents: a),, ) b),, ) @ c),, 5 + ) d),, @ @ + e),, @ f),, 0 @ 0 @
Más detallesCARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS
CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS 1. FUNCIÓ CONSTANT (document d'ajuda: 1_funcio_constant.html ) Expressió algèbrica: f(x) = n. Gràfica: 2. FUNCIÓ LINEAL (document d'ajuda: 2_funcio_lineal.html )
Más detalles16 febrer 2016 Integrals exercicis. 3 Integrals
I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 16 febrer 2016 Integrals exercicis 3 Integrals 28. Troba una funció primitiva de les següents funcions: () = 1/ () = 3 h() = 2 () = 4 () = cos () = sin () =
Más detallesPROBLEMES DE SELECTIVITAT - MATEMÀTIQUES I - SOLUCIONS
Si a=, compatible indeterminat amb un grau de llibertat (una recta) Si a, compatible determinat (un punt) x+y-z=6 Per a positiu: 6a) No b) Es demostra (Bolzano) 7a) Si a=-, són paral lels Si a -, es tallen
Más detallesCurs de preparació per a la prova d accés a cicles formatius de grau superior. Matemàtiques BLOC 3: FUNCIONS I GRÀFICS. AUTORA: Alícia Espuig Bermell
Curs de preparació per a la prova d accés a cicles formatius de grau superior Matemàtiques BLOC : FUNCIONS I GRÀFICS AUTORA: Alícia Espuig Bermell Bloc : Funcions i gràfics Tema 7: Funcions... Tema 8:
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Jaume Balmes. Nom i Cognoms: Grup: Data:
Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Jaume Balmes Departament de Matemàtiques n BATX MA Eamen FINAL Nom i Cognoms: Grup: Data: -5-007 r BLOC: ) Trobeu els límits:
Más detalles( ) El límit del producte de dues funcions en un punt és igual al producte de límits d aquestes funcions en el punt en qüestió, és a dir:
Límits de funcions Límits de funcions Definició de it d una funció en un punt El it funcional és un concepte relacionat amb la variació dels valors d una funció a mesura que varien els valors de la variable
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 2. Comencem. Exercicis
SOLUCIONARI Unitat Comencem Representa en paper mil limetrat la funció f() + 4. Traça amb la màima cura possible la recta tangent a la paràbola en el punt P(, ). Mesura amb un transportador l angle que
Más detallesGeneralitat de Catalunya. 12 3x. x x x. lim. lim. 2 x. + = e) x +
1) Una persona va invertir 6 000?comprant accions de dues empreses, A i B. Al cap d un any, el valor de les accions de l empresa A ha pujat un % i, en canvi, el valor de les accions de l empresa B ha baiat
Más detallesFUNCIONS. Característiques generals. 1) Indica el domini i el recorregut de les següents funcions: a) b) c)
4ES 4 B FUNCINS Característiques generals ) Indica el domini i el recorregut de les següents funcions: a) b) c) ) Indica els punts de discontinuïtat de les següents funcions: a) b) c) ) De cadascuna de
Más detallesEXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT
Treball d estiu/r Batillerat CT EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT. Aquells alumnes que tinguin la matèria de matemàtiques pendent, hauran de presentar els eercicis el dia de la prova de recuperació.
Más detallesy = m x x f x. Per determinar de totes aquestes rectes quina és la recta tangent, el que es fa és intentar aproximar el pendent m.
Derivació Objectius: Usar el Maple en el càlcul de derivades i les seves aplicacions Definició de derivada La derivada d'una funció donada f en un punt és el pendent de la recta tangent a la corba 0 y
Más detallesANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2
1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1. Exercicis. Comencem. 1. La gràfica velocitat-temps corresponent a dos mòbils és la que pots veure a la dreta (fig. 1.3).
SOLUCIONARI Unitat Comencem La funció f() és decreient en l interval (, ). Fes un raonament com el que em fet anteriorment per determinar on decrei amb més rapidesa, si ens movem prop de o si o fem prop
Más detallesData de lliurament: divendres 8 d abril de 2016
INS JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 18 març 2016 Dossier recuperació (2a AVAL.) DOSSIER de RECUPERACIÓ: 2a AVALUACIÓ Data de lliurament: divendres 8 d abril de 2016 Condicions: i) El no lliurament
Más detallesExercicis de derivades
Variació mitjana d'una funció 1. Calcula la variació mitjana de la funció f (x) = x 2 2 x als següents intervals: a) [ 1, 3 ] b) [0, 4 ] c) [1, 5 ] 2. Donada la funció següent: a) Quina és la variació
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
Más detallesf x té màxims o mínims relatius. 6.- Determina els intervals de creixement i decreixement, màxims i mínims de les funcions següents: x
4- EXERCICIS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS: - Estudia els intervals de monotonia (crei/decrei) de: f - Estudia si la funció f - Determina si la funció 4 té màims o mínims relatius e f té punts on la funció
Más detallesProva d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id
UIB Prova d accés a la Universitat () Matemàtiques II Model Contestau de manera clara i raonada una de les dues opcions proposades. Es disposa de 9 minuts. Cada qüestió es puntua sobre punts. La qualificació
Más detallesf x té màxims o mínims relatius. 6.- Determina els intervals de creixement i decreixement, màxims i mínims de les funcions següents: x
EXERCICIS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS: - Estudia els intervals de monotonia (crei/decrei) de: f - Estudia si la funció f - Determina si la funció 4 té màims o mínims relatius e f té punts on la funció hi
Más detallesTEMA 7. Límit de funcions i continuïtat
TEMA 7. Límit d funcions i continuïtat Funció S anomna funció ral d variabl ral a tota aplicació qu fa corrspondr a cada lmnt d un conjunt inicial o domini un i només un lmnt d un conjunt final o rcorrgut.
Más detalles2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número
I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 2 desembre 205 Límits i número exercicis 2. Límits i número 4. Repàs de logaritmes i exponencials: troba totes les solucions de cadascuna de les següents equacions:
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 3. Comencem. Exercicis
SOLUCIONARI Unitat Comencem Troba i classifica les discontinuïtats que resenta la funció y. + - + + y la simlificació indica que a hi ha una discontinuïtat - ( + )( -) - evitable. A l eressió y hi trobem
Más detallesTEMA 1 : Aplicacions de les derivades
TEMA 1 : Aplicacions de les derivades 1.1. INFORMACIÓ EXTRETA DE LA PRIMERA DERIVADA 1.1.1 Creixement i decreixement de funcions Definició: f és creixent en x 0 existeix (x 0 - a, x 0 + a), un entorn del
Más detallesFUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
Más detalles2.2 Continuïtat i representació de funcions
I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 20 gener 2016 Continuïtat i representació de funcions exercicis 2.2 Continuïtat i representació de funcions 20. Calcula la derivada que s indica en cadascun
Más detallesSigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
Más detallesLA FUNCIÓ EXPONENCIAL I LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS. Funció exponencial
LA FUNCIÓ EXPONENCIAL I LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS. Funció eponencial La funció eponencial és de la forma f () = a, on a > 0, a 1 El valor a s anomena base de la funció eponencial.
Más detallesProblemes d Anàlisi. Problema 4 Un granger desitja tancar en un terreny rectangular adjacent a un riu.
Problemes d Anàlisi Càlcul diferencial Problema 1 Siga f : R R la funció donada per f() = a + b + c + d Determineu els coeficients a, b, c, d sabent que f té un etrem local en el punt d abscissa = 0, que
Más detalles( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =
1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Donada la matriu B = ( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 1 1) B X B = ( 1 4 3 2). per trobar una matriu X tal que 2004 - Sèrie 1 - Qüestió 3 Considereu les matrius Trobeu
Más detallesSèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Más detallesx x 1 x 11= 7) y = 6 3x-2 12) y = e 5x (3x 2-6)
Derivació1/ 1.- Calculeu la primera derivada de les funcions següents, simplificant el resultat el màim possible. 1) y = - 4 4 + - ) y 6 4 4 = + 3 3) y = 3 + 4) y = ) 3 y = 6) y = ( + ) 1 + 7) ( 3) y =
Más detallesLímits i continuïtat de funcions
Límits i continuïtat de funcions Números reales LITERATURA I MATEMÀTIQUES El nombre de Déu És magnífica, pare, no hi ha cap catedral igual en tot el món [ ] Sí, és un edifici etraordinari, però ja fa alguns
Más detallesTEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Más detallesTEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats
TEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats Dep. Estadística i Inv. Operativa Univ. de València Definició de variable aleatòria Una variable aleatòria (v.a.) és una funció que a cada element de l espai mostral
Más detallesEXERCICIS DE LÍMITS I CONTINUÏTAT
BAT CCNN EERCICIS DE LÍMITS I CNTINUÏTAT Successios i límits de successios. Escriu successios que verifique les següets codicios: a) És moòtoa creiet i està fitada superiormet. b) És moòtoa creiet i o
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2007
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 007 SÈRIE 3 Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals Ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar
Más detallesMatemàtiques Sèrie 1. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 0 Matemàtiques Sèrie SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesNom i Cognoms: Grup: Data:
n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang
Más detallesLa creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és
ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament
Más detallesCol legi Maristes Sants-Les Corts. Departament de matemàtiques. té per asímptotes les rectes =
Matemàtiques II Propostes recuperació 1a avaluació - 1/5 Col legi Maristes Sants-Les Corts Departament de matemàtiques Matemàtiques II PsPc. B2.A1 Tal i com alguns de vosaltres m heu demanat, us dono una
Más detallesTEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions
TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions 5.1. EQUACIÓ LINEAL AMB n INCÒGNITES Una equació lineal de n incògnites es qualsevol expressió de la forma: a 1 x 1 + a 2 x 2 +... + a n x n = b, on a i b son
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detalles1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Más detallesDossier preparació PAU
Dossier preparació PAU ( AB C) XAB XC C X AB C C X C AB C 0 4 0 4 AB C 0 6 4 4 AB C 6 8 8 4 8 4 4 0 4 4 4 X C ( AB C) 8 4 4 4 0 5 uur Curs 07-8 AB B A,, 0, ACC-A -,-,- - - - π - y- 0, --y+z+0 +y-z-0 0
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Matemàtiques aplicades a les ciències socials Sèrie 4 Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les respostes,
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detalles1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta
.- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 55 REFLEXIONA I RESOL Tangents a una corba y f ( 5 5 Troba, mirant el gràfic i les rectes traçades, f'(, f'( y f'(. f'( 0; f'( ; f'( Digues uns altres tres punts
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detalles1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?
En la nostra vida diària trobem moltes situacions de relació entre dues variable que es poden interpretar mitjançant una funció de primer grau. La seva expressió algebraica és del tipus f(x)=mx+n. També
Más detallesLa recta. La paràbola
LA RECTA, LA PARÀBOLA I LA HIPÈRBOLA La recta Una recta és una funció de la forma y = m + n. m és el pendent de la recta i n és l ordenada a l origen. L ordenada a l origen ens indica el punt de tall amb
Más detallesProves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013
Pàgina 1 de 5 Sèrie 3 Opció A A1.- Digueu de quin tipus és la progressió numèrica següent i calculeu la suma dels seus termes La progressió és geomètrica de raó 2 ja que cada terme s obté multiplicant
Más detallesAproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest
Más detallesACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesTEMA 2: Divisibilitat Activitats
TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les
Más detallesUNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES 1 Gràfics de columnes A partir de la informació continguda en un rang de cel les podem crear un gràfic per visualitzar aquestes dades. Ms Excel proporciona diferents
Más detallesProva d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010
Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Matemàtiques Sèrie 1 Dades de la persona aspirant Qualificació
Más detallesANÁLISIS. 1 Junio Junio 98. y = 1al dar vuelta
ANÁLISIS Junio 98 Junio 98 Un punto material recorre la parábola y = 7. Deducir razonadamente la posición, o posiciones, en que la distancia del punto al origen (0, 0) es mínima. Considera la superficie
Más detallesQUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS
QUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS per a les PAU i 2n de Batxillerat Autor: Pepe Ródenas Borja pepe.rodenas.borja@gmail.com http://manifoldo.weebly.com Descripció del material: Aquest quadern consisteix
Más detallesCognoms i Nom: ε r 20V
ognoms i Nom: Examen parcial de Física - ELETÒNI odi: Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesInstitut d Educació Secundària. x b) A partir de la gràfica d aquesta funció, indica quin és el domini i el recorregut.
Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Jaume Balmes Departament de Matemàtiques MS Àlgebra i uncions I Nom: Grup: ) Resol les següents equacions: a) 7+ 3+ c) 3 +
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 3 Activitat Completa els productes següents. a) 0 = 5... e) 0 = 5... b)... = 5 3 f) 25 =... 5 c) 5 =... g) 55 = 5... d) 30 = 5... h) 40 =...... a) 0 = 5 0 e)
Más detallesResolucions de l autoavaluació del llibre de text
Pàg. 1 de 1 Tenim els vectors u(3,, 1), v ( 4, 0, 3) i w (3,, 0): a) Formen una base de Á 3? b) Troba m per tal que el vector (, 6, m) sigui perpendicular a u. c) Calcula u, ì v i ( u, v). a) Per tal que
Más detallesTema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA
Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a
Más detallesRESOLUCIÓ DE PROBLEMES
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES MOVIMENT UNIFORMEMENT ACCELERAT 1.- Llegir el problema. 2.- Fer-se una idea de la situació, dibuixar-la i col locar el sistema de referència. 3.- Buscar les constants del moviment:
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2009
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 1 QÜESTIONS 1.- Considereu la matriu A = ( ) A 2 1 0 =. 2 1 [2 punts] ( ) a 0. Calculeu el valor dels paràmetres a i b perquè
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesj Introducció al càlcul vectorial
FÍSICA 00 9 j Introducció al càlcul vectorial j Activitats finals h Qüestions 1. La suma dels vectors unitaris i, j és un altre vector unitari? Justifiqueu la resposta fent un gràfic. Els vectors unitaris
Más detallesDERIVADES: exercicis bàsics ex D.1
DERIVADES: eercicis bàsics e D.. Estudiar la derivabilitat de les funcions que s indiquen, calculant el seu camp de derivabilitat. Escriure l epressió de la funció derivada corresponent, en el cas de que
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detallesMÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la
Más detallesTEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria
.1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels
Más detalles