RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012
|
|
- María del Pilar Robles Valenzuela
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012
2 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers i marins. Objectius: Conservar la biodiversitat biològica, fomentar el desenvolupament econòmic i conservar els valors culturals vinculats.
3 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son territoris que mereixen un reconeixement internacional a través d una declaració de la UNESCO (ONU), perquè constitueixen models de compatibilitat i equilibri entre la conservació del medi natural i el desenvolupament econòmic i social. Això es fa dins del Programa MaB (Home i Biosfera), que es va iniciar l any 1971
4 COM SÓN LES RESERVES DE LA? Les reserves contenen tres elements principals: Zones nucli: conservar la diversitat biològica, vigilar els ecosistemes menys alterats i realitzar investigacions i altres activitats poc pertorbadores. Zones tampó: activitats cooperatives compatibles amb pràctiques ecològiques racionals (educació ambiental, zones recreatives, turisme ecològic i investigació aplicada i bàsica) Zones de transició: variades activitats econòmiques, assentaments humans i altres usos.
5 EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE 1976 Concepte: Es planteja Harmonitzar la Conservació amb l Home Des de l estratègia de Sevilla (1995) i Pla d acció Madrid (2008)... Es pretén integrar les idees de conservació i desenvolupament sostenible: les reserves no només constituiran, per la gent que viu en elles i els seus voltants, un context per a desenvolupar-se plenament en equilibri amb el medi natural, sinó que també contribuiran a respondre a les necessitats de la societat en el seu conjunt, mostrant el camí cap a un futur més sostenible.
6 XARXA MUNDIAL 580 reserves de la biosfera, en 114 països, el Reconeixement Internacional Premi Príncipe de Asturias a la Concordia
7 LA XARXA A L ESTAT ESPANYOL 42 reserves En 14 CC.AA Comitè Mab Espanyol Participació de totes les CC.AA. Coordinació des del Ministeri d Agricultura i Medi Ambient
8 EL : PROPOSTA D AMPLIACIÓ LÍMITS DE LA RESERVA El Montseny ja és RB des de l any 1978 L àmbit i les línies de gestió actuals de la RB del Montseny s han d adequar d acord amb les noves directrius de la UNESCO. Actualment l àmbit de la RB és més petit que l àmbit Parc.
9 LA R.B. DEL : QUIN ÀMBIT PODEM PROPOSAR? RESERVA
10 EL : PROPOSTA D AMPLIACIÓ LÍMITS DE LA RESERVA RESERVA
11 PER QUÈ L AMPLIACIÓ A TOTS ELS MUNICIPIS? Els municipis del Montseny ja treballen per a la sostenibilitat. Els plans d ordenació urbana ja aposten per un creixement equilibrat Els municipis del Montseny compten amb una part del municipi dins d un espai natural protegit Compten amb estructures de gestió i cooperació en comú: consell coordinador, pacte dels alcaldes, CETS...
12 QUÈ ÉS UNA RESERVA DE LA? Una opció i una oportunitat de desenvolupament Model de desenvolupament basat en el Montseny com a unitat d acció. Integració d esforços. Oportunitat per a destacar els valors del Montseny com a motor de desenvolupament. QUÈ NO ÉS UNA RESERVA DE LA? NO és una figura normativa d ordenació o protecció del territori. No és cap figura jurídica. NO porta associada cap normativa per sobre de la legislació sectorial vigent.
13 AVANTATGES DE SER RESERVA DE LA Reconeixement internacional Potenciar les particularitats culturals i naturals així com les activitats econòmiques sostenibles. Esdevenir una zona de referència turística a nivell mundial promovent un turisme responsable i respectuós amb el medi rural i natural. Esdevenir un model de territori amb un desenvolupament sostenible.
14 LA PARAULA CLAU: COMPROMÍS Compromís en desenvolupar activitats econòmiques equilibrades i respectuoses amb el territori, així com realitzar un creixement econòmic i social d acord amb els objectius de la Reserva.
15 COMPROMÍS La RB és un catalitzador per al compromís mitjançant el pacte: Administracions Població local Visitants Receptors dels serveis.
16 ALTRES EXEMPLES DE RESERVES RESERVA
17 ALTRES EXEMPLES DE RESERVES LA PALMA
18 Més informació i per a recollir els vostres neguits consulteu el blog: MOLTES GRÀCIES!!
RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012
PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers
Más detallesParc natural del Montseny Reserva de la Biosfera Diputació de Barcelona Diputació de Girona. Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012
Parc natural del Montseny Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012 Parc natural del Montseny Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si s escau de l Acta de la reunió anterior. 2. Donar compte
Más detallesReserva de la Biosfera Terres de l Ebre. Perspectives de la Reserva de la Biosfera
Reserva de la Biosfera Terres de l Ebre Perspectives de la Reserva de la Biosfera Deltebre, 29 d octubre de 2015 Inicis de la Reserva de Biosfera Terres de l Ebre 2006-2009: El CODE, juntament amb la URV
Más detallesPla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals
Más detallesPLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius
PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu MISSIÓ Desenvolupar les polítiques arxivístiques i implantar un mètode de gestió documental per al conjunt dels documents municipals; així com recollir, conservar,
Más detallesPROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ
PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ Per a la futura fusió de la XCT i la XVAC s està duent a terme un procés participatiu que recull les opinions dels membres i socis d
Más detallesMinisteri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016 1992: El Conveni sobre diversitat biològica s obra a signatura a la Cimera de laterraariodejaneiro 1993:
Más detallesVAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION
Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat
Más detallesL agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona
L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona FulletoCorporatiu.pdf 2 17/01/17 10:31 Missió Impulsar la política econòmica i el desenvolupament local per promoure la millora
Más detallesEl Banc de Llavors de la Garrotxa
El Banc de Llavors de la Garrotxa Centre de recuperació i conservació de varietats tradicionals Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) Març de 2010 Antecedents del banc de llavors
Más detallesManual d Identitat Corporativa Menorca Reserva de Biosfera
Manual d Identitat Corporativa Menorca Reserva de Biosfera Index 1. INTRODUCCIÓ 3 1.1. Antecedents de Menorca Reserva de Biosfera 4 1.2. Finalitat del manual 5 2. LOGOTIP 6 2.1. Construcció en base a X
Más detallesSELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua. Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva
SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva Antecedents La Selva, la comarca de l aigua L aigua com a element estratègic
Más detallesAgenda 21 Escolar de Lleida CURS
CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar
Más detallesHarmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet
Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges
PLA D ACCIÓ B+S Gremi de Garatges 0 1. Dades de l organització Nom: GREMI DE GARATGES DE BARCELONA I PROVINCIA Breu descripció: Dades de contacte: Defensa i assessorament dels interessos propis del gremi
Más detallesEL SISTEMA D ADHESIÓ DE LES EMPRESES TURÍSTIQUES A LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE
EL SISTEMA D ADHESIÓ DE LES EMPRESES TURÍSTIQUES A LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE Elisabet Ruiz i Boada Secretaria tècnica de la CETS Josep Canals i Palau Tècnic d ús públic i educació ambiental
Más detallesEl verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21
El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a
Más detallesCURRICULUM VITAE Amparo Mateu Cerdà. Curriculum Vitae. Amparo Mateu Cerdà
Curriculum Vitae 1 Nom i cognoms DNI Telèfon 20416477K 627447963 E-mail amparo.mateu97gmail.com Plaça Tècnica d Administració General (Grup de Titulació A1) Lloc de Treball Directora de l OAM Universitat
Más detalles4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.
4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent
Más detallesPrograma municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal
Más detallesprincipals i aplicació
L Ll i d i t l í t í ti La Llei d espais naturals: orígens, característiques principals i aplicació Índex 1. El context general. Algunes referències sobre la situació del Patrimoni natural en el moment
Más detallesMecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1 - El taller de reparació de vehicles 1 >> Objectius Conèixer els tipus de tallers i les àrees de treball de què disposen.
Más detallesLA QUALITAT DE L AIRE
LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS
Más detallesTERRES DE L EBRE, EBREBIOSFERA PAISATGES 1: HORTA DE SANT JOAN, ITINERARI RIU ESTRETS
TERRES DE L EBRE, EBREBIOSFERA PAISATGES : HORTA DE SANT JOAN, ITINERARI RIU ESTRETS Les Estades Escolars proposen sortides i activitats de descoberta, investigació i identificació per avaluar la importància
Más detallesPLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA
PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA Introducció El Pla d acció tutorial consisteix en una gestió de la formació integral de l alumnat que es du a terme mitjançant tutories. En particular, es
Más detallesFomentar més informació de les activitats, recursos...i altres coses que existeixen.
IGUALTAT HOME - DONA DIA DE LA SESSIÓ Dimecres 12 de novembre 2003 GRUP 2 DINAMITZADORA SECRETARI Montserrat Gibert Laura Castany 1. OBJECTIUS-PROPOSTES Treballar aspectes del pacte per millorar la incorporació
Más detallesRECURSOS PEL DIA MUNDIAL DE L AIGUA 2017
Barcelona, 27 de gener de 2017 RECURSOS PEL DIA MUNDIAL DE L AIGUA 2017 Lídia Barceló Soler Secció de sostenibilitat i educació Direcció de Serveis Ambientals El Programa metropolitàd educació per a la
Más detallesPRESENTACIÓ dels PROJECTES PARTICIPATIUS
TRET DE SORTIDA PRESENTACIÓ dels PROJECTES PARTICIPATIUS als VEÏNS i VEÏNES d AVINYÓ Avinyó - Març de 2017 Els PROJECTES PARTICIPATIUS QUÈ SÓN? Mecanisme de participació ciutadana mitjançant el qual els
Más detallesAdhesió d empreses i serveis al compromís per la sostenibilitat BIOSPHERE. Província de Barcelona
Adhesió d empreses i serveis al compromís per la sostenibilitat BIOSPHERE Província de Barcelona Índex 1. 10 anys d implantació SICTED a la província de Barcelona 2. La certificació Biosphere a la Diputació
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesConferència Internacional sobre Turisme Creatiu
Conferència Internacional sobre Turisme Creatiu Barcelona, Auditori de La Pedrera de CatalunyaCaixa, 9 i 10 de desembre de 2010 www.creativetourismnetwork.org Col labora: El turisme creatiu El Turisme
Más detallesEstudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf
Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf Redacció Col lectiu Punt 6, SCCL Gestió Isabel Ezpeleta García, Advocada Oficina d Habitatge - GSHUA
Más detallesTURISME GARROTXA, UNA EXPERIÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE
TURISME GARROTXA, UNA EXPERIÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE La Garrotxa: experiència de desenvolupament turístic sostenible 1996 neix l Associació Turisme Garrotxa Claus per a la seva creació:
Más detallesTurisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments
Hola hola hola hola hola Hola hola hola hola hola Hola hola hola Turisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments Barri de Sant Antoni Districte de l Eixample Direcció de Turisme 16 de Març
Más detallesJornada de Planificació i Coordinació de març de 2014
Jornada de Planificació i Coordinació 2014 P 31 de març de 2014 Què hem d assolir? DAFO Amenaces Oportunitats 1. Sector en crisi. Disminució de les prestacions socials 2. Situació financera i fonts de
Más detallesDINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI
DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1
Más detallesFrancesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic
en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector
Más detallesPrograma Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)
una xarxa transfronterera d experimentació, d intercanvi i de transferència pel desenvolupament de l agricultura ecològica en produccions agrícoles al servei dels tècnics, dels agricultors ecològics i
Más detallesEl programa HOGARES VERDES
El programa HOGARES VERDES Sagunt, 2 de març de 2011 Anna Pons Frígols Cap de la secció d Activitats del CEACV Presentació del CEACV, qui som? Titularidad pública (G.V. - C.M.A.A.U.H.) Inaugurat el 5 de
Más detallesLES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL
LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL Curs bàsic (bloc 1) 1a edició Amb la col laboració: PRESENTACIÓ EL SECRETARIAT LES ADF Objectius del Bloc L objectiu és conèixer què són les Agrupacions de Defensa Forestal
Más detallesTASTA LA MUNTANYA - EL BARIDÀ El rol dels parcs en el desenvolupament local. El cas del Parc natural del Cadí-Moixeró. Jordi Garcia Petit
TASTA LA MUNTANYA - EL BARIDÀ El rol dels parcs en el desenvolupament local. El cas del Parc natural del Cadí-Moixeró Jordi Garcia Petit TASTA LA MUNTANYA EL BARIDÀ OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PARC NATURAL
Más detallesCreació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015
Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI 4 de maig de 2015 Índex 1. Objectiu 2. Organismes del Govern i Internacionals 3. Proposta de model d Agència a configurar 4. Relació de l
Más detallesoctubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya
27 28 octubre Anna Esteve i Traveset Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya AMBIENTALITZACIÓ DE LES COMPRES CONTRACTACIÓ PÚBLICA La contractació pública és el mecanisme pel qual
Más detallesMetodologia de la intervenció social
Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesINFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010
INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010 1.- Qüestions estratègiques i de relació Reunions amb la FEEC (escalada) Conveni pendent. Col laboració amb el Zoo de Barcelona vers aclimatació
Más detallesGuia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz
Guia para mascotas: Web de establecimientos Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Index 1. Introducció 2. Objectius 3. Pàgines del treball 4. Desenvolupament del
Más detallesPLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil
PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil PAS-PC (Pla d Assistència i Suport del Baix Camp per la Protecció Civil) QUÈ ÉS? És un document que recull la
Más detallesCoop57. Una experiència de serveis financers ètics, socials i solidaris
Coop57 Una experiència de serveis financers ètics, socials i solidaris Qui som? Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris. Neix de la crisi industrial i la lluita del moviment obrer
Más detallesEl POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori
EL POUM -instrument d ordenació integral del municipi -planificació del desenvolupament del territori -definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)
Más detallesCONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS
MEDI AMBIENT PERMEABILITAT BIOLÒGICA ELIMINACIÓ D ACTIVITATS INCOMPATIBLES DECONSTRUCCIÓ DE RECINTES FABRILS QUALITAT AMBIENTAL DE LES OBRES REFORESTACIÓ DE TORRENTS CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS
Más detallesAMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017
AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient
Más detallesEls espais naturals protegits catalans generen més de llocs de treball
Nota de premsa L estudi Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya aporta dades per a la cohesió i el desenvolupament del territori Els espais naturals protegits catalans generen
Más detallesPLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA
ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA Josep Alabern Valentí Gerent Aigües de Manresa Barcelona, 19 de març de 2015 EL SERVEI D AIGUA
Más detallesPlanificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015
Planificació estratègica Pla anual i memòria Terrassa abril 2015 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Inspecció Educativa Vallès Occidental Millora continua és... PLANIFICAR FER PROPOSTES
Más detallesGuia del Pla de Salut Comunitat Valenciana
Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen
Más detallesT.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa
T.2.- L empresa com institució social. L empresa com a institució social. 1.L empresa com a institució 2.Anàlisi de l empresa 3.Les relacions dins l empresa 4. Bibliografia 1. L empresa com a institució
Más detallesOBJECTIUS DEL PRESSUPOST
OBJECTIUS DEL PRESSUPOST Continuar reduint el deute municipal Potenciar un entorn urbà i natural de qualitat Fomentar la proximitat i la participació i recolzar el teixit associatiu Consolidar el benestar
Más detallesL ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT
EL EL PAPER PAPER DE DE L ADMINISTRACIL L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA LA PROMOCIÓ PROMOCIÓI I GESTIÓ GESTIÓD À D ÀREES D ACTIVITAT DD ACTIVITAT ECONÓMICA ECONÓMICA IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT
Más detallesErasmus+ Acció clau 1 (KA1): mobilitat de personal
Erasmus+ Acció clau 1 (KA1): mobilitat de personal Barcelona, 17 de novembre 2016 KA1 - Acció clau 1 MOBILITAT PER A L APRENENTATGE Educació escolar i de persones adultes Formació professional Educació
Más detallesPlataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social
Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social Definició conceptual d economies CONCEPTES CLAU Economia convencional Activitat empresarial Sense voluntat transformadora
Más detallesQuè és? Som el que mengem
Què és? Som el que mengem Natació Educativa Hoquei Medi Obert Act. aquàtica discapacitats Tallers Cuina L H Camina 100x100 SALUDABLE Dia Mundial de la Salut Jornades Adaptades INTRO Activitat física i
Más detallesCONGRÉS DE CULTURA DE TERRASSA
CONGRÉS DE CULTURA DE TERRASSA Auditori Municipal 25, 26 i 27 de gener de 2013 ARQUEOLÍTIC QUI SOM Sílvia Comellas i Compte Coordinadora Arqueolític Vallès Serveis i propostes de ciències socials. Estudi
Más detallesCentre Internacional UNESCO de les Reserves de la Biosfera Mediterrànies i el Parc del Foix
IV Trobada d Estudiosos del Foix Centre Cívic de Clariana, 16 de juny de 2016 de les Reserves de la Biosfera Mediterrànies i el Parc del Foix Dra. Roser Maneja - Cinthia Pereira per les Reserves de la
Más detallesESPAIS SIMULTANIS. Bones pràctiques en pro de la inclusió social
ESPAIS SIMULTANIS Bones pràctiques en pro de la inclusió social LA PARTICIPACIÓ DEL CRAE KAIRÓS DINS DEL PLA COMUNITARI DEL POBLE SEC Marta Montoya (Directora del CRAE Kairós, EDUVIC SCCL) CaixaForum Barcelona
Más detallesS8 El patrimoni històric: estratègies d interpretació i de gestió creativa
SABADELL S8 El patrimoni històric: estratègies d interpretació i de gestió creativa 3, 4 i 5 de juliol Introducció: patrimoni i desenvolupament local Jordi Padró, consultor en patrimoni, museologia i turisme
Más detallesLA CARTA EUROPEA DEL TURISME SOSTENIBLE
LA CARTA EUROPEA DEL TURISME SOSTENIBLE CONTINGUT Que és el turisme sostenible La carta europea del turisme sostenible CONCEPTE DE TURISME SOSTENIBLE La OMT defineix el desenvolupament turístic sostenible
Más detallesLa regulació de l escalada al Parc natural dels Ports
La regulació de l escalada al Parc natural dels Ports La compatibilització de l ús públic amb la preservació del patrimoni natural: l escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Jornada tècnica.
Más detallesDesconcentració territorial de l activitat turística Plans de Turisme de Districte. Segona Tinència d Alcaldia d Economia, Empresa i Ocupació
Desconcentració territorial de l activitat turística Plans de Turisme de Districte Segona Tinència d Alcaldia d Economia, Empresa i Ocupació Desembre 2013 1 Característiques del turisme a Barcelona Creixement
Más detallesXARXA D EMPRESÀRIES. Observatori Dona Empresa i Economia. Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona
XARXA D EMPRESÀRIES Observatori Dona Empresa i Economia Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona DECLARACIÓ DE LA MISSIÓ Promoure la presència i la visibilitat de la dona en l entorn econòmic,
Más detallesEntorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges
Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges Mèdiques Technolo ogical Platfo orm Projecte finançat per la Generalitat de Catalunya com a projecte tractor en el àmbit
Más detallesErasmus+ El programa europeu per a l Educació, Formació Professional, Joventut i Esport
Erasmus+ El programa europeu per a l Educació, Formació Professional, Joventut i Esport 2014-2020 Barcelona, 17 de novembre de 2016 Per què volem participar en projectes europeus? Què volem mantenir? Què
Más detallesA ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària
A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària Glòria Muniente, T.Social i referent d atenció comunitària de l EAP Roquetes-Canteres. TAULA DE SALUT DEL PLA COMUNITARI DE ROQUETES. Seminari Empoderem
Más detallesEscoles Sostenibles. Índex
ESCOLES SOSTENIBLES Índex 1. Què és el projecte Escoles sostenibles? 2. Objectius 3. Beneficis esperats 4. Metodologia 5. Cronograma i ubicació 6. Full d adhesió al projecte 1. Què és el projecte Escoles
Más detallesCONSERVACIÓN Y DESARROLLO DEL TERRITORIO, P.N. Y R. B. DEL MONTSENY. Ronda, 29 de Juniode 2017
CONSERVACIÓN Y DESARROLLO DEL TERRITORIO, P.N. Y R. B. DEL MONTSENY Ronda, 29 de Juniode 2017 Reserva de la Biosfera del Montseny, Parque Natural El territorio Una de las áreas más densamente pobladas,
Más detallesCARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE
UF2. PATRIMONI NATURAL I PAISATGÍSTIC CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE 1) Assenyala les diferències que la Carta Europea permet a l'empresa turística envers l'empresa organitzadora de viatges. Mentre
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesL ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA
L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA La Missió Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits estatal i internacional a través d accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador
Más detallesObservatori de Govern Local
El món local, un univers complex Durant els 40 anys des de la restabliment dels ajuntaments democràtics, les institucions locals s han anat configurant com un element clau del nostre sistema polític. En
Más detallesÀmbit de l Economia: empresa, turisme i esdeveniments
Àmbit de l Economia: empresa, turisme i esdeveniments PROCÉS PARTICIPATIU PER A UN PACTE NACIONAL DE L ACTIVITAT FÍSICA I L ESPORT DE CATALUNYA Dimecres, 15 de maig de 2017 Esplugues Situació 2 Metodologia
Más detallesEl Parc Natural del Montseny y el Turismo Sostenible
El Parc Natural del Montseny y el Turismo Sostenible La Carta Europea de Turismo Sostenible Valsain, junio 2013 Lluís Velasco i Batlle Unidad de Uso Público y Educación Ambiental PARC NATURAL DEL MONTSENY
Más detallesPREINSCRIPCIÓ JORNADA DE PORTES OBERTES
PREINSCRIPCIÓ 2017-2018 JORNADA DE PORTES OBERTES MÉS D UN SEGLE FENT FUTUR! En el rovell del Districte. Una línia. Horari lectiu: de 9 a 12:30h. de 14:30 a 16h. Servei d acollida Servei de menjador Activitats
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Geografia Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Oferta de places hoteleres per municipis (2006)
Más detallesESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL
ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL Baix Gaià GRUP DE RECERCA D ANÀLISI TERRITORIAL I ESTUDIS TURÍSTICS UNITAT DE GEOGRAFIA L inventari de recursos 267 RECURSOS TURÍSTICS 48 naturals
Más detallesIncrementar les vendes des de la Proposta de Valor
Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor MODEL DE NEGOCI METODOLOGIA CANVAS (A. Osterwalder i Y.Pigneur) Per a qui estem creant valor? Quins són els nostres clients més importants? Quins són
Más detallesExperiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez
Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez 24 Gener 2013 Xarxa Aupa ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís ON SOM?.
Más detallesProgramació didàctica
Programació didàctica Cicle: Educació Infantil Àrees I, II i III Criteris d avaluació Indicadors Cb Lingüística Cb matem. Cb món físic Comp digital Cb tract. Inf. ciutadana Cb social i artística Cb cultural
Más detallesART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ
ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ Visita guiada + taller 2n ESO 120 min. Àrea: Ciències socials, geografia i història Quin significat tenen les pintures rupestres? Per què s han conservat fins avui dia?
Más detallesEmpresa i iniciativa emprenedora
Transversal Empresa i iniciativa emprenedora CFGM.TRAN.EIE/0.09 CFGM - Cicle formatiu de grau mitjà Aquesta col lecció està dissenyada i coordinada des de l Institut Obert de Catalunya. Coordinació de
Más detallesCTT. Transferència de Tecnologia
CTT Transferència de Tecnologia el CTT És el Centre de Transferència de Tecnologia (CTT) que la UPC posa a l abast dels seus ens de recerca i de les empreses per facilitar-los la recercaerca i potenciar
Más detalleselprojecte Viles Florides promou la flor i planta com a patrimoni Catalunya i posa en valor polítiques sostenibles
elprojecte Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d Horticultura Ornamental de Catalunya(CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya a través de la flor i la
Más detallesEls projectes de cooperació interregional europea en què participa Catalunya
Els projectes de cooperació interregional europea en què participa Catalunya Jornada sobre finançament europeu a projectes culturals Barcelona, 28 de gener de 2010 1. L Àrea de Relacions Internacionals
Más detallesLLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE. Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013
LLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013 LA MOVILIDAD EN UNA CIUDAD SOSTENIBLE Cambiar coches por peatones o bicicletas?
Más detallesCOM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR?
COM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR? Índex Pla lector Educació Primària: Què No és un Pla lector? Què és un Pla lector? Quins objectius ha de treballar un Pla Lector? Què fem pel Pla lector? En quin grau hi
Más detallesProcediment d auditoria interna de Qualitat
A. OBJECTE B. ABAST C. REFERÈNCIES D. RESPONSABILITATS E. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT E.1. Elaboració del pla d auditories internes. E.2. Execució de les auditories. E.3. Informes d auditoria. E.4. Règim
Más detallesAjuntament de Girona Programa de Lectura Pública
Ajuntament de Girona Programa de Lectura Pública Resultats del programa 2005 Girona Capital de les comarques de Girona 87.352 habitants Superficie de 38,7 Km² Patrimoni històric Ciutat de gran vida comercial
Más detallesMòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1
Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1 Objectius Aprendre les variables que influeixen en un negoci Aprendre els components d un model de negoci Definir la proposta de valor del projecte
Más detallesDel 20 al 22 d abril. La primera àrea temàtica de turisme industrial dins d una fira de turisme internacional
2018 Del 20 al 22 d abril La primera àrea temàtica de turisme industrial dins d una fira de turisme internacional Descobrir, mitjançant el patrimoni industrial, la història, l evolució tecnològica, la
Más detallesDOCUMENT COMPRENSIU. 3a exposició al públic Document comprensiu 1
DOCUMENT COMPRENSIU 3a exposició al públic Document comprensiu 1 1.- PROPOSTES BÀSIQUES D ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM DE LES BORGES BLANQUES EN EL DOCUMET DE LA 3a EXPOSICIÓ AL PÚBLIC 1- Orientar el
Más detalles