PLA ECONÒMIC I FINANCER DE L AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

Transcripción

1 PLA ECONÒMIC I FINANCER DE L AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

2 INDEX 1. Introducció 2. Causes de la desviació, diagnosi i previsió 3. Mesures i projeccions pressupostàries 4. Conclusions del Pla Econòmic i Financer 5. Annexos -Annex 1. Model PR dades comptables. -Annex 2. Detall de previsions i càlcul de magnituds. -Annex 3. Procediment d aprovació del pla econòmic financer.

3 1. Introducció. En l informe d intervenció de data 14 de febrer de 2017, relatiu a la liquidació del pressupost de l exercici 2016, es posa de manifest que s ha sobrepassat la regla de la despesa per la qual cosa procedeix a l elaboració d un Pla Econòmic i Financer d acord amb l article 21 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d abril, d Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. L esmentat article assenyala que en cas de sobrepassar-se l objectiu d estabilitat pressupostària, l objectiu de deute públic o la regla de la despesa l administració implicada formularà un pla econòmic i financer que permeti en un any el compliment dels objectius o de la regla de la despesa. El Pla Econòmic i Financer contindrà, com a mínim, la següent informació: a) Causes de l incompliment. b) Les previsions tendencials d ingressos i despeses, sota el supòsit que no es produeixen canvis en les polítiques fiscals i de despesa. c) La descripció, quantificació i el calendari d aplicació de les mesures incloses en el pla, assenyalant les partides pressupostàries o registres extra pressupostaris en els quals es comptabilitzarà. d) Les previsions de les variables econòmiques i pressupostàries de les quals parteix el pla, així com els supòsits sobre els quals es basen aquestes previsions. e) Una anàlisi de sensibilitat considerant escenaris econòmics alternatius. D altra banda, l article 9.2 de l Ordre HAP/2105/2012, modificat per l Ordre HAP/2082/2014, estableix que a més, el pla econòmic i financer ha de contenir la informació següent: a) Les mesures correctores aprovades, quantificades i fonamentades, assenyalant-ne la data de la implementació. Aquestes mesures han de ser coherents amb la variació interanual de les seves previsions pressupostàries respectives. b) L estimació i justificació dels ajustos de comptabilitat nacional i la coherència amb el límit de despesa no financera, calculat de la forma que estableix la regla de la despesa. c) L evolució del deute, el compliment del límit del deute, les magnituds d estalvi brut i net, l estimació dels saldos de tresoreria, l excés de finançament afectat i el romanent de tresoreria per a despeses generals. L article 23 de la LO 2/2012 estableix que els plans econòmics i financers elaborats per les Corporacions Locals s hauran d aprovar pel Ple de la Corporació i s hauran de presentar en el termini màxim d un mes des que es constati l incompliment i aprovar-se en el termini màxim de dos mesos des de la seva presentació.

4 1.1. Desviació de l objectiu de la regla de la despesa. L article 12 especifica que La variació de la despesa computable de l'administració Central, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, no podrà superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola... Correspon al Ministeri d'economia i Competitivitat calcular la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola. El 15 de juliol de 2015, el Consell de Ministres determinà que la taxa de creixement per l exercici 2016 era de l 1,8%. D acord amb aquesta taxa i l impacte del canvis normatius a la recaptació, el valor màxim que podia prendre la Base a la liquidació de 2016 era: Base exercici anterior (2015) Taxa límit aprovada pel Ministeri 1,8% Valoració de canvis normatius sobre recaptació 0 Valor màxim base de l'exercici (2016) La Base de la regla de la despesa queda definida al punt 2 de l article 12 S entén per despesa computable als efectes que preveu l apartat anterior, la despesa no financera, definida en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, exclosos els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per desocupació, la part de la despesa finançada amb fons finalistes procedents de la Unió Europea o d altres administracions públiques i les transferències a les comunitats autònomes i a les corporacions locals vinculades als sistemes de finançament. Despeses dels capítols 1 a 7, llevat d interessos Ajustaments SEC Aplicacions no financeres, llevat interessos Ingressos Cap 4 i 7 procedents d'aapp Ajustaments SEC Despesa finançada amb subvencions Ajustament consolidació operacions entre el grup 0 Base de la despesa exercici Diferència entre el límit i la base computable de l exercici Taxa implícita de creixement 9,45% El límit de despesa per a l exercici 2016 es va superar en euros.

5 Detall Ajustaments SEC 95 Ajustaments de les despeses: Ajustaments SEC Alienació de terrenys i d'altres inversions reals 0 Inversions realitzades per compte de la Corporació L 0 Reintegrament i execució d'avals 0 Subscripció d'ampliacions de societats en pèrdues 0 Assumir deutes 0 Despesa pendent d'aplicar Contractes d'associació pública privada 0 Inversions amb abonament total de preu 0 Arrendaments financers Condonació de préstecs 0 Ajust excepcional 2012 Inversions realitzades per compte d'altres AAPP 0 No execució (inejecución) Altres ajustaments SEC Es sumen a l import de les despeses de capítols 1 a 7 les despeses pendents d aplicar a , per import de euros, es resten euros corresponents a la despesa d inversions financerament sostenibles finançada amb romanent per a despeses generals i es resten corresponents a les quotes d amortització pagades en concepte d arrendaments financers. De la diferència entre aquests imports en surt la xifra negativa de euros. Ajustaments dels ingressos: Resultat Pressupostari Liquidació Drets Reconeguts Nets - Obligacions Reconegudes Netes i 7 6 Resta no financ. 8 i 9 Desviacions de l'exercici positives Desviacions de l'exercici negatives Despesa finançada amb Romanent Resultat Pressupostari Procedents de capitols L import dels ajustaments SEC95 s obté per la diferència entre les desviacions de l exercici negatives i les desviacions positives procedents dels capítols 4 i 7 ( = ) que suposa, en el nostre cas, un ajust que minora la base de la despesa del Atès que les desviacions negatives són superiors cal ajustar l import de la despesa ja que aquest fet significa que s han reconegut obligacions finançades amb ingressos finalistes sense haver-se reconegut el dret a cobrar.

6 2. Causes de la desviació, diagnosi i previsió Avaluació del compliment de l Estabilitat Pressupostària. A es compleix amb l objectiu d Estabilitat Pressupostària atès que es disposa de capacitat de finançament per import de euros Avaluació del compliment de la Regla de la Despesa. En l aprovació del pressupost no s avalua el compliment de la regla de la despesa ja que el control es fa sobre la liquidació del pressupost que s està aprovant i la base per avaluar el compliment s obté de la liquidació del pressupost de l exercici anterior. És a dir, quan es va aprovar el pressupost de l exercici 2016, a banda que no corresponia avaluar el compliment de la regla de la despesa, no estava aprovada la liquidació del pressupost de l exercici Per tant, en aquell moment no podíem saber del cert si compliríem amb la regla de la despesa quan se n aprovés la liquidació. En qualsevol cas, hi ha diversos factors que han contribuït a no complir amb la regla de la despesa, els més importants són: a) L increment de places privades de la Residència de gent gran ha comportat un augment de les despeses en concepte de gestió. Atès que el finançament d aquest increment prové de capítol 3 (taxes i altres ingressos) no es pot considerar un canvi normatiu i augmenta la base de la despesa en ,56 euros. b) S han incrementat les despeses en concepte de gestió del subministrament d aigua potable, clavegueram i cànon de l aigua per import de ,06 euros. Es tracta de despeses finançades en la seva totalitat amb ingressos de capítol 3 i el seu augment no respon a un canvi normatiu, per tant, augmenten la base de la regla de la despesa. c) L any 2015 es van reconèixer drets de subvencions d administracions públiques corresponents a despeses d inversió executades durant l exercici Aquest reconeixement de drets minora la base per calcular la regla de la despesa. Contràriament, durant el 2016 s han executat despeses d inversió sense reconèixer-ne drets provinents de subvencions d administracions públiques per import de ,64 euros. Aquests drets es reconeixeran durant el 2017 a mesura que es vagin justificant les subvencions rebudes. Això suposa que la base de la regla de la despesa no pugui ajustar-se a la baixa. d) A hi havia despeses d inversió pendents d aplicar al pressupost, per import de euros que incrementen la base de la regla de la despesa.

7 2.3. Endeutament Deute Públic. L objectiu de Deute Públic no computa a l hora de determinar l obligatorietat d aprovar o no un Pla Econòmic i Financer. En qualsevol cas l objectiu es compleix amb escreix ja que la ràtio de deute públic és del 26% i la del deute viu del 24,01%, molt per sota del 75% que exigeix l actual legislació Deute comercial i PMP. Es compleixen estrictament els terminis de pagament legalment establerts. Així doncs, el pagament de factures a proveïdors s ha realitzat, de mitjana, per sota dels 30 dies que estableix la llei. El PMP (període mitjà de pagament) d acord amb el R.D. 635/2014, en el quart trimestre de l any és de -15,04 dies. Això vol dir que es paga als proveïdors en 14,96 dies de mitjana. 3. Mesures i projeccions pressupostàries Mesures. Per aconseguir el compliment de la regla de la despesa cal tenir en compte la situació excepcional que es presenta en els exercicis de 2017 i En aquest sentit, en la liquidació de l exercici 2017 es preveu incomplir amb la regla de la despesa i l estabilitat pressupostària tot i que en l informe d intervenció de data 2 de desembre de 2016 que acompanya l aprovació del pressupost 2017 es preveia el compliment de l estabilitat pressupostària (la regla de la despesa no és objecte d avaluació). El motiu que ens porta a preveure que no es complirà l estabilitat i de la regla de la despesa a és doble. D una banda, en l informe d intervenció esmentat es preveia la no execució de les inversions relatives al projecte de Pla de Barris, que ara s hauran d executar amb tota probabilitat en la seva majoria durant el 2017 pels motius que s explicaran més endavant. De l altra, la incorporació de Romanents provinents de l exercici 2016 també hi influeix. Actualment, l Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà està immers en l execució del projecte d intervenció integral al barri del Mallol. Aquest projecte està inclòs en el fons de foment del programa de barris de la Generalitat de Catalunya i està finançat mitjançant una subvenció del 75% provinent de la Generalitat de Catalunya. L execució d aquest projecte suposa realitzar inversions que rondarien els euros. A finals de febrer es va comunicar que la data final d execució és el 31/12/2018 quan l Ajuntament comptava amb què el termini d execució

8 s allargaria fins l any Aquesta situació comporta haver de fer un esforç inversor molt important en un termini molt breu de temps (2 anys). Els principals riscos que presenta l execució del projecte són de tipus financer tenint en compte els possibles retards en el pagament de la subvenció i les repercussions en les finances municipals i sobre el compliment de la llei d estabilitat pressupostària. La Generalitat de Catalunya ha manifestat el compromís de fer front al pagament de les subvencions en el termini d 1 any des de la seva justificació. Cal tenir en compte que anualment hi ha 2 períodes per presentar les justificacions: maig i octubre i que el termini de pagament no s iniciarà fins que els tècnics de l oficina de Pla de Barris no hagin validat la documentació (entre 3-6 mesos). Per tant, el termini de cobrament de la subvenció des del moment en què s aprova una certificació d obres oscil laria entre un mínim d 1 any i 3 mesos i un màxim de 2 anys i 2 mesos. Per tal d assolir l execució de les inversions el finançament d aquestes provindrà de: -75% provinents de la subvenció de Generalitat per al projecte de Pla de Barris. -11,65% provinents de subvencions de la Diputació de Barcelona. -13,35% provinents d una operació de crèdit a llarg termini. Cal tenir en compte que es generaran problemes de tresoreria fruit del retard en el cobrament de les subvencions de la Generalitat de Catalunya. Per cobrir el dèficit de tresoreria s hauran de contractar una o vàries pòlisses de tresoreria per un import previst el 2017 de euros, ampliable a euros el Tenint en compte l existència de límits legals en els imports màxims a contractar per aquest concepte caldrà complementar-ho amb la contractació de préstecspont vinculats a la subvenció de la Generalitat de Catalunya. Per tant, el finançament, transitòriament, provindrà de: -45,40% provinents de la subvenció de Generalitat per al projecte de Pla de Barris. -11,65% provinents de subvencions de la Diputació de Barcelona. -42,95% provinents d una operació de crèdit a llarg termini. De la qual s anirà amortitzant anticipadament una part en funció dels ingressos que provinguin de la Generalitat. Aquesta situació posa en risc el compliment de l objectiu d estabilitat pressupostària i de la regla de la despesa. Per tant, per tal d assolir els objectius al final del present Pla, hem de procurar concentrar la major part de l execució de la despesa del projecte durant el Així doncs, durant el 2017 es preveu executar despesa d inversió per import de euros (dels quals ,63 euros corresponen a Pla de Barris) i el 2018 per import de euros (exclusivament de Pla de Barris) Sobre les despeses no financeres.

9 D acord amb els condicionants exposats en el paràgraf anterior l objectiu és executar el màxim de despesa d inversió en l exercici 2017 per tal de poder complir a 31/12/2018 amb la regla de la despesa i l estabilitat pressupostària Sobre els recursos no financers. Per a l exercici 2017 no correspon prendre cap mesura, en canvi, pel que fa a l exercici 2018 sí que es preveu augmentar la recaptació tributària a través de l Impost sobre Béns Immobles Projeccions pressupostàries dels exercicis Les bases de les projeccions pressupostàries van més enllà dels drets i obligacions que figuren en el pressupost, elaborant-se la previsió a partir de la despesa generada realment a cada exercici i ajustant-se posteriorment amb les despeses pendents d aplicar, per tal d obtenir el seu encaix en el pressupost de despeses. En el cas dels ingressos, s efectua la previsió a partir dels imports aplicats en cada exercici, ajustant-se aquests amb l excés de finançament afectat (drets reconeguts no aplicats a la despesa realment executada, també conegut com a Romanent afectat) per obtenir així el seu encaix pressupostari. La previsió busca assolir uns imports que compleixin els equilibris econòmics i financers de forma adequada i, concretament, es pretenen assolir els següents objectius: Assegurar la capacitat de l Ajuntament de fer front a les obligacions derivades de l endeutament. Aquesta capacitat s analitza considerant els superàvit estructural (incorporant els ajustaments abans esmentats). L Estalvi Net, segons la definició que fa el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, no s utilitza en aquesta memòria, tot i que conceptualment, les dues magnituds encara que són properes, el seu càlcul no sol coincidir. No obstant això, assegurar un superàvit estructural futur és una garantia d obtenir Estalvis Nets positius en els propers exercicis. L anàlisi aprofundeix dividint els fluxos que conformen el superàvit estructural en tres grans grups: -Les dades associades als grans ingressos no associats a serveis municipals i que formen el finançament bàsic de l Entitat (tributs i transferències). -Les dades associades a la prestació dels serveis municipals, per tal de poder determinar el possible dèficit generat pels mateixos. -La càrrega financera. El segon equilibri assegurat, especialment al final del període previst, és la Capacitat/Necessitat de finançament com a mesura de l esforç inversor respecte de l equilibri ordinari.

10 Pel que fa al càlcul d aquest magnitud, en referència a l Estabilitat Pressupostària, s incorporen únicament els ajustaments que a partir del SEC95 es consideren més significatius. En concret: -Ajust per no recaptació. En exercicis liquidats, es fa en base a les baixes i dotació per insolvències de l exercici. -Ajust per despeses pendents d aplicar. -Ajust pel meritament dels ingressos de capital. -Ajust per liquidacions negatives de la PIE d exercicis anteriors. -Ajust per correlació de transferències. -Ajust per arrendaments financers. -Ajust per inversions financerament sostenibles. Finalment, es mesura la solvència amb el Romanent per a despeses generals (en endavant, RDG), buscant un valor suficient però no ociós. Aquesta mesura es fa a tres nivells: -Amb el RDG aprovat. -Amb el RDG que s hauria aprovat si les despeses pendents d aplicar a final d exercici, s haguessin incorporat al pressupost (RDG ajustat). -Amb el RDG que s hauria aprovat si les inversions en curs, a fi d exercici, estiguessin executades totalment (RDG disponible). A continuació, de forma detallada, s analitza la previsió de la liquidació de l exercici actual (amb dades corresponents al pressupost definitiu incloent-hi les modificacions de crèdit aprovades) i la previsió de liquidació de l exercici a. Consideracions sobre les hipòtesis utilitzades per elaborar les previsions. Per tal d elaborar el present anàlisi i la configuració d una previsió pressupostària plurianual que garanteixi l estabilitat pressupostària i l equilibri econòmic financer de l Ajuntament, s ha partit de les següents hipòtesis: Ingressos -En el capítol 1-Impostos directes-per a l Impost de Béns Immobles s ha considerat la recaptació prevista d acord amb les ordenances fiscals vigents per al 2017 i un increment de euros en la recaptació per al 2018, que s haurà d ajustar amb el tipus impositiu. Pel que fa a la resta d impostos s ha pres en consideració una congelació dels tipus impositius i unes previsions de recaptació similars a les de l exercici La descripció Altres correspon a l IIVTNU (Impost sobre l increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) i les previsions de reconeixement de drets corresponen a les dades de liquidació de l exercici En el capítol 3, per principi de prudència, la xifra prevista per als exercicis és lleugerament inferior als drets reconeguts nets de la liquidació del

11 pressupost de 2016 atès que no hi ha hagut cap canvi que motivi cap variació significativa. -El capítol 4-ingressos per transferències corrents- parteix de l import de les bestretes brutes de la PIE (Participació en els Tributs de l Estat) rebudes durant l exercici 2016 de manera que es preveuen els mateixos imports pel que fa als exercicis de 2017 i Els ingressos del Fons de Cooperació Local de Catalunya es preveu que siguin els mateixos que els rebuts l any 2016 per a l any actual i el 2018 (s observa un increment en l exercici 2017 respecte l exercici 2016 ja que en aquest darrer no es va comptabilitzar el dret reconegut corresponent). -Pel que fa a ingressos per transferències corrents condicionades en la xifra prevista per als exercicis es preveu un lleuger increment respecte els drets reconeguts en la liquidació de En el capítol 5 ingressos patrimonials- en la xifra prevista per als exercicis es preveu la mateix xifra que en els drets reconeguts en la liquidació de En el capítol 7- transferències de capital s efectua una previsió d ingressos d acord amb la incorporació de romanents provinents del 2016 i la previsió d execució de les inversions incloses en el projecte del programa de Pla de Barris. -Pel que fa a la concertació de noves operacions de crèdit a llarg termini es preveu la contractació d operacions per import de ,11 euros el 2017 i de euros el Despeses -Pel que fa a la despesa corrent la xifra prevista per als exercicis de és similar a les obligacions reconegudes en l exercici 2016, ja que no s esperen grans canvis en els propers dos anys. -Pel que fa a despeses d inversió s han previst les provinents d incorporació de romanents, les que figuren als crèdits inicials de l exercici 2017 i l execució prevista pel 2018 relativa al projecte del programa de Barris. b. Finançament bàsic. Respecte els ingressos que integren el Finançament Bàsic, és a dir, els tributs i les transferències corrents rebudes sense caire finalista a la prestació de serveis concrets, analitzem la seva evolució esperada descomptant-hi el grau de volatilitat estimat.

12 PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Finançament Bàsic Cap 1 IMPORTS AJUSTATS CAPÍTOL Impost de Béns Immobles Evolució Coeficient 1,0000 1,0114 1,0380 Mesures Impost de Vehicles Evolució Coeficient 1,0000 1,0000 1,0000 Mesures Impost sobre Activitats Econòmiques Evolució Coeficient 1,0000 1,0000 1,0000 Mesures Altres Evolució Mesures CAPÍTOL 1 - IMPOSTOS DIRECTES Evolució 0,00% 0,00% Mesures Evolució mitjana històrica DRETS RECAP CAPÍTOL 1 - IMPOSTOS DIRECTES 1,20% 2,18%

13 Finançament Bàsic Resta IMPORTS AJUSTATS CAPÍTOL 2, 4 i CAPÍTOL 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Evolució Mesures C.4 PIE (brut) Evolució Mesures C.4 ALTRES TRANSFERÈNCIES Evolució Mesures C.4 TOTAL TRF. NO CONDICIONADES (brut) Evolució 0,00% 0,00% Mesures C. 4 RETENCIONS PIE NEGATIVES C. 5 ALTRES Evolució PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Mesures TOTAL NO CONSOLIDATS - ESTIMACIÓ NO CONSOLIDATS - AJUST VALORACIÓ CANVIS NORMATIUS Evolució mitjana històrica DRETS RECAP CAPÍTOL 2 - IMPOSTOS INDIRECTES 48,13% 49,52% C.4 TOTAL TRF. NO CONDICIONADES (brut) -9,19% 0,68% C. 5 ALTRES -50,00% -50,00% c. Serveis públics. Analitzem ara el dèficit esperat per la prestació de serveis, considerant tant la despesa generada estimada com els ingressos previstos que correspon associarhi. En el detall de cada exercici, hi figura l evolució dels diferents conceptes de despesa i d ingressos, amb la revisió de taxes i preus considerada.

14 IMPORTS AJUSTATS PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Resum de Serveis DESPESA DE SERVEIS CAPÍTOL 1 - DESPESA DE PERSONAL Evolució Mesures CAPÍTOL 2 - DE DEUTE IMPLÍCIT CAPÍTOL 2 - DESPESES GENERALS Evolució 1,00% Mesures CAPÍTOL 4 - SUBVENCIONS I TRF Evolució Mesures TOTAL INGRESSOS DE SERVEIS C.3 TAXES I PREUS PUBLICS Evolució Mesures C. 4 SUBV. FINALISTES SERVEIS (AA.PP.) Evolució 1,00% Mesures C.4 SUBV. FINALISTES SERVEIS (ALTRES) Evolució Mesures C. 5 DERIVATS DE SERVEIS Evolució Mesures DISMINUCIÓ DEL FINANÇAMENT AFECTAT TOTAL DÈFICIT DE SERVEIS CANVIS NORMATIUS 0 FINANÇAMENT AFECTAT PREV. ING. CTS Evolució mitjana històrica DRETS RECAP C.3 TAXES I PREUS PUBLICS 22,15% 21,09% C. 4 SUBV. FINALISTES SERVEIS (AA.PP.) 4,82% 35,69% C.4 SUBV. FINALISTES SERVEIS (ALTRES) -50,00% -50,00% C. 5 DERIVATS DE SERVEIS -0,15% -0,15%

15 d. Càrrega financera. Finalment, per completar les operacions corrents, analitzem l evolució esperada de la càrrega financera. RETORNS ENDEUTAMENT Deute llarg termini vigent (1) Operacions de Sanejament 0 0 Ajust per refinançaments 0 0 Noves operacions inversions INTERESSOS Deute llarg termini vigent Operacions de Sanejament 0 0 Ajust per refinançaments 0 0 Noves operacions inversions Deute curt termini Deute implícit a curt termini 0 0 Deute implícit a llarg termini e. Superàvit estructural. Si descomptem del finançament bàsic els retorns de l endeutament, la despesa financera i realitzem un ajust per no recaptació dels capítols 1 a 3, obtindrem la capacitat de serveis que deriva de les previsions anteriors. Si hi descomptem el dèficit de serveis obtenim el superàvit estructural o estalvi net en termes comptables. Cal tenir en compte que el finançament bàsic no té en compte els ingressos volàtils (com per exemple, ingressos provinents de l IIVTNU).

16 Superàvit estructural IMPORTS AJUSTATS CAPACITAT DE SERVEIS FINANÇAMENT BÀSIC ESTABLE RETORNS ENDEUTAMENT Deute llarg termini vigent (1) Operacions de Sanejament 0 0 Ajust per refinançaments 0 0 Noves operacions inversions INTERESSOS Deute llarg termini vigent Operacions de Sanejament 0 0 Ajust per refinançaments 0 0 Noves operacions inversions Deute curt termini Deute implícit a curt termini 0 0 Deute implícit a llarg termini ALTRES DESPESES FINANCERES Evolució PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Mesures AJUST DE NO EXECUCIÓ / RTATS EX. TANC ALTRES AJUSTAMENTS CAPACITAT DE SERVEIS S/ FINANÇAMENT BÀSIC ESTABLE 83,8% 82,8% 82,0% DÈFICIT DE SERVEIS DESPESA DE SERVEIS INGRESSOS DE SERVEIS DÈFICIT S/ FINANÇAMENT BÀSIC ESTABLE 73,5% 78,6% 78,0% SUPERÀVIT ESTRUCTURAL S/ FINANÇAMENT BÀSIC ESTABLE 10,2% 4,2% 4,0% f. Inversió no financera. Un cop feta la previsió de les operacions ordinàries estudiem el comportament possible de les inversions i ens centrem, en primer lloc, en els moviments no financers d aquestes. En inversions els imports corresponen a obligacions i drets previstos, convertint-se, aquests darrers en ingressos aplicats a la inversió prevista, en base a l excés de finançament afectat estimat, segons els nivells previstos d execució de les inversions.

17 Partint de la inversió nova prevista en el pressupost, resultant de les capacitats de l Ajuntament, s incorporen les inversions en curs que provenen de l exercici anterior i, a partir d aquí, s estima el seu nivell d execució esperat, segons els nivells d anys anteriors i deixant-se la part no executada per incorporar a l exercici següent.

18 PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Resum inversions i finançament IMPORTS OBLIGACIONS EXECUCIÓ PREVISTA DESPESA CAPÍTOL 6 - INVERSIONS REALS CAPÍTOL 7 - SUBVENCIONS DE CAP CAPÍTOL 8 - SOCIETATS EN PÈRDUES CAPÍTOL 8 - ALTRES CAPÍTOL 9 - AMORTITZACIÓ EXCEPCIONAL FINANÇAMENTS CAPÍTOL 3 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 5 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 6 - ALIENACIÓ D'INVERSIONS CAPÍTOL 7 - PROCEDENTS D'AA.PP CAPÍTOL 7 - ALTRES CAPÍTOL 8 - ACTIUS FINANCERS CAPÍTOL 9 - PER INVERSIONS EXCÉS FINANÇAMENT AFECTAT CAPÍTOL 3 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 5 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 6 - ALIENACIÓ D'INVERSIONS CAPÍTOL 7 - PROCEDENTS D'AA.PP CAPÍTOL 7 - ALTRES CAPÍTOL 8 - ACTIUS FINANCERS CAPÍTOL 9 - PER INVERSIONS FINANÇAMENT AMB ESTALVI (1) ROMANENTS A INCORPORAR DESPESES ROMANENTS A INCORPORAR INGRESSOS NEC. DE FINANÇAMENT INC- ROMANENTS DESV. NEGATIVES ACUMULADES CAPÍTOL 3 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 5 - FINALISTES A INVERSIONS CAPÍTOL 6 - ALIENACIÓ D'INVERSIONS CAPÍTOL 7 - PROCEDENTS D'AA.PP CAPÍTOL 7 - ALTRES CAPÍTOL 8 - ACTIUS FINANCERS CAPÍTOL 9 - PER INVERSIONS DISMINUCIÓ DE DIPP i DPA CONSUM FONS DE MANIOBRA RESULTAT D'EXERCICIS TANCATS 0 DESV. EXERCICI - SUBV. PROC. D'AAPP DESV. EXERCICI - ALIENACIÓ INVERS. 0 0 DESV. EXERCICI - ALTRES ING. NO FINANC 0 0 DESV. EXERCICI - TOTAL

19 g. Endeutament. La situació de l endeutament seguiria la següent evolució: PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Estat del Deute INGRESSOS CORRENTS Ingressos capítols 1 a Finalistes a operacions de capital Altres ingressos de capítols 1 a 5 no consolidats Ingressos corrents efectes Tutela Financera ENDEUTAMENT TUTELA FINANCERA Saldo inicial Augments Disminucions Saldo final Endeutament comptable a l.t., llevat PIE Ajust per refinançament 0 0 Endeutament comptable a c.t Avals Amb entitats del mateix grup Deute computable a Tutela Financera Ràtio Deute Viu 24,0% 51,0% 64,8% ALTRES DEUTES Saldo inicial Augments Disminucions Saldo final Liquidacions negatives PIE Deute implicita a l.t Deute implicita a c.t DEUTE TOTAL Endeutament als efectes de Tutela sense avals Altres deutes Saldo final Ràtio Deute TOTAL 25,8% 52,3% 65,9% Variació endeutament net POSICIÓ FINANCERA NETA Endeutament als efectes de Tutela a l. t Altres deutes a l.t Fons de Maniobra Posició financera neta Sobre ingressos corrents 9,6% 19,5% 17,0%

20 A efectes de calcular el deute viu (endeutament segons tutela financera) s han ajustat els ingressos corrents per l import dels ingressos de capítols 1 a 5 no consolidats de manera que la ràtio de deute viu és superior a la calculada a efectes legals. Pel que fa a altres deutes, a més del retorn de la PIE dels anys 2008 i 2009, cal esmentar que el mes de gener de 2015 es va signar un contracte d arrendament d equips informàtics amb efectes 1 de febrer i per un termini de 48 mesos per un import total de euros, iva inclòs. h. Capacitat o Necessitat de finançament. Els imports estimats en la liquidació són: PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Capacitat/Necessitat de Finançament AJUSTAMENTS SEC Cap Ajust per no recaptació Cap Cap 3 no fin Altres 0 Correlació de transferències Retencions PIE per liq. negatives anteriors Meritament interessos (+ inicials - finals) Desviacions de finançament ing. No financers Subscripció d'accions de societats en pèrdues 0 0 Assumir deutes 0 0 Liquidacions negatives PIE notificades 0 0 Dev. I.P.P. i Desp Pend. Aplicar (+inicials-finals) Inv. realitzades per compte de la Corp. Local Inversions realitzades per compte d'altres AAPP Inversions amb abonament total de preu Arrendaments financers Contractes d'associació pública privada Reintegrament i execució d'avals Condonació de deutes Altres ajustaments SEC95 Total ajustaments CAPACITAT/NECESSITAT DE FINANÇAMENT Ingressos dels capítols 1 a Despeses dels capítols 1 a Ajustaments SEC Ajustament consolidació operacions entre el grup 0 0 Capacitat (+)/Necessitat(-) de finançament

21 i. Regla de la Despesa. Els imports estimats en la liquidació són: PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Regla de la Despesa AJUSTAMENTS SEC 95 DESPESA Alienació de terrenys i d'altres inversions reals 0 0 Ajust desviacions de l'exercici 0 0 Inv. realitzades per compte de la Corp. Local 0 0 Inversions realitzades per compte d'altres AAPP 0 0 Reintegrament i execució d'avals 0 0 Subscripció d'accions de societats en pèrdues 0 0 Assumir deutes 0 0 Despesa pendent d'aplicar Contractes d'associació pública privada Inversions amb abonament total de preu Arrendaments financers Altres ajustaments SEC 95 (-inv.sostenible) Total ajustaments REGLA DE LA DESPESA Base exercici anterior Taxa límit aprovada pel Ministeri 2,20% 2,60% Valoració de canvis normatius sobre recaptació Valor màxim base de l'exercici Despeses dels capítols 1 a 7, llevat d'interessos Ajustaments SEC Aplicacions no financeres, llevat interessos Drets R.N. De subvencions procedents AAPP Ajust desviacions de l'exercici Altres ajustaments SEC Despesa finançada amb Subvencions AAPP Ajust de consolidació 0 0 Base de la despesa exercici actual Marge a la Regla de la Despesa Taxa implícita d'increment 25,05% -15,20% j. Romanent per a Despeses Generals.

22 Vista la previsió d operacions corrents, la inversió no financera i els moviments financers, ens queda analitzar l evolució esperada del Romanent per a despeses Generals. L anàlisi evolutiu del RDG ajustat ens explica l origen de la variació prevista, diferenciant entre operacions ordinàries i de capital, i ens permet obtenir el valor esperat a final de l exercici. A partir d aquí analitzem la possible existència de Despesa Pendent d Aplicar estimada si els imports previstos es considera que no podran ser suportats pels pressupostos dels propers exercicis, i així obtenir l estimació del Romanents per a Despeses Generals previst.

23 PLA DE VIABILITAT ECONÒMICA 2017 ENTITAT: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Romanent i Rtat Press. RESULTAT PRESSUPOSTARI Drets Reconeguts Nets Obligacions Reconegudes Netes Resultat Pressupostari Desviacions de l'exercici positives Procedents de Subv. D'AAPP Desviacions de l'exercici negatives Procedents de Subv. D'AAPP Despesa finançada amb romanent ROMANENT DESPESES GENERALS Anterior Resultat Pressupostari Resultat d'exercicis tancats Dismunicuó Exc. Finançament Afectat Altres Actual ROMANENT A INCORPORAR Romanents a incorporar - Despeses Romanents a incorporar - Ingressos Excès de Finançament Afectat Necessitat de Finançament de la incorporació DISPONIBILITAT DEL ROMANENT Romanent per Despeses Generals Per Reconeixement extrajudicial de crèdits Per incorporació de romanents de despesa Romanent no compromés Per Fons de Solvència Per finançar inversions Per reduir endeutament Finalment, sobre el RDG ajustat, cal tenir en compte que una part pot ser requerida per incorporar els projectes en curs a final d exercici al pressupost següent. k. Explicació dels ajustaments practicats a les previsions pressupostàries d ingressos i despeses per adequar-les als criteris establerts en el SEC95.

24 Per tal d obtenir una aproximació raonable a la xifra de la capacitat o necessitat de finançament, en termes SEC95 definit en l article 15.1 del reglament del R.D. 1463/2007 de 2 de novembre, en la seva aplicació a l Administració Local, no ens podem conformar amb la seva versió simple del superàvit/dèficit pressupostari no financer (diferència simple entre Cap. 1 a 7). El punt de partida serà sempre el pressupost. En la liquidació seran els drets reconeguts nets i les obligacions reconegudes netes per capítols, llevat del 3 d ingressos, que separarem en dos: el ingressos finalistes a despesa d inversió (contribucions especials, quotes d urbanització,...) de la resta de taxes i preus. D aquests imports obtenim la capacitat/necessitat de finançament del pressupost, com a diferència entre els ingressos dels capítols 1 a 7, menys les despeses dels capítols 1 a 7. Aquesta capacitat/necessitat de finançament del pressupost, no s ajusta a la normativa SEC95, de manera que ens cal fer-hi un seguit d ajustaments, per tal de apropar-la al concepte requerit per la llei i, a la vegada, perquè tingui un sentit tècnic comptable ja que la capacitat/necessitat de finançament del pressupost no compleix ni una cosa ni l altra. D altra banda, per tal de calcular el compliment de la regla de la despesa també ens caldrà realitzar alguns ajustos SEC95. Els ajustaments a incorporar són els següents: -Ajustos per no recaptació. Afecta a la capacitat/necessitat de finançament. Fa referència a un fet cert, que pot validar-se de forma estadística: una part dels drets reconeguts dels capítols 1, 2 i 3 no finalistes a inversions acaben no cobrant-se. Per aquest motiu el SEC95 no reconeix els drets reconeguts nets en aquests conceptes, aplicant-hi el principi de caixa, i per tant, ignorant els pendents de cobrament. Els ajustos que es fan pels exercicis són a partir de dades històriques de percentatges de cobrament. -Ajust per retencions PIE per liquidacions negatives anteriors. Afecta a la capacitat/necessitat de finançament. El tractament comptable que reben al pressupost aquestes liquidacions negatives és totalment contrari al SEC95, on serien considerades una devolució d ingressos en el moment de la liquidació, i el seu aplaçament, un simple endeutament. Per tant, les devolucions d ingressos de capítol 4 generades pels retorns d aquests préstecs cal ajustarles, al ser un import cert. El seu import suposarà sempre un augment de capacitat, ja que al pressupost minven els ingressos de capítol 4, mentre que pel SEC95 serien operacions del capítol 9. L ajust per a l exercici 2017 és de euros i l ajut per a l exercici 2018 de ,56 euros generant necessitat de finançament. -Ajust per despeses pendents d aplicar al pressupost.

25 Afecta a la regla de la despesa i a la capacitat/necessitat de finançament. L aplicació del principi de meritament del Sistema Europeu de Comptes implica la imputació de qualsevol despesa efectivament realitzada amb independència del moment en el qual es decideixi la seva imputació pressupostària. Per tant, les quantitats comptabilitzades durant l exercici en el compte 413 Creditors per operacions pendents d aplicar al pressupost donarà lloc a ajustos de majors despeses no financeres. El 2017 l ajust a realitzar genera capacitat de despesa i minoració de la base de la despesa. El 2018 no es preveu cap ajust ja que no hi ha previst que hi hagi despeses pendents d aplicar al pressupost a Ajust per correlació de transferències. Afecta a la capacitat/necessitat de finançament. Les transferències entre administracions públiques han de coincidir en la seva situació en el càlcul de la capacitat de finançament, ja que l objectiu final és l obtenció del deute públic a nivell estatal. Per tant, en el cas d haver-se reconegut un dret (a la liquidació) d una transferència que l entitat que l atorga no ha inclòs en el seu pressupost o reconegut la obligació (a la liquidació), l entitat receptora haurà d ajustar, en el càlcul de la capacitat, minorant-la l import d aquesta transferència. En els exercicis 2017 i 2018 no s apliquen aquests ajustos atès que l únic ajust a practicar correspondria al Fons de Cooperació Local de Catalunya, atès que el reconeixement del dret a vegades no es produeix en l exercici corresponent. Les previsions de reconeixement de drets fan referència a l exercici x-1. Així doncs, l aportació del Fons de Cooperació Local del 2017 correspon al concedit al Ajust per diferència entre excés de finançament o ajust pel meritament dels ingressos de capital. Afecta a la capacitat/necessitat de finançament. Segons el SEC95 els ingressos procedents de la Unió Europea destinats a finançar despesa demana el seu tractament pel principi de meritació, és dir, implica la comptabilització dels fons europeus en el mateix moment de la fase de reconeixement de les obligacions que sufraguen. Atès que aquests ingressos tenen els seus requisits pel seu reconeixement com a drets al pressupost, suposa que cas de què generin capacitat de finançament de forma prèvia al reconeixement de les obligacions que han de finançar, s ha de fer un ajust per reservar aquesta capacitat per l exercici en què s executarà la despesa. El 2017 els ajustos a realitzar generen necessitat de finançament. El 2018 no es genera cap ajust. -Ajust per arrendament financer. Afecta a la regla de la despesa i a la capacitat/necessitat de finançament. En el moment de signar el contracte disminueix la capacitat de finançament per l import del valor teòric del bé i augmenta la base de la despesa a efectes de la regla de la despesa. En atendre els pagaments derivats del contracte cal incorporar un ajust per major capacitat per la part de la despesa que correspon al retorn del

26 préstec implícit que suposa l arrendament financer. Aquest ajust minora la base a efectes de la regla de la despesa. Amb efectes 1 de febrer de 2015 es va aprovar un contracte d arrendament financer d equipaments informàtics per import de ,12 euros, per un termini de 48 mesos. Durant l any 2015 s amortitzen 2.884,93 euros, per tant, l ajust a practicar genera necessitat de finançament i augment de base de despesa per la diferència, ,19 euros. L any 2016 l ajust a practicar és de euros, generant capacitat de finançament i minoració de la base de la despesa. -Ajust per inversió sostenible. Afecta a la regla de la despesa. La Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic modifica el redactat de l article 32 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d abril, d Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera en la Disposició Addicional 6a establint que si es compleixen determinats requisits i, excepcionalment per a la liquidació de l exercici 2013, es podrà destinar el superàvit/romanent de tresoreria per a despeses generals a finançar inversions. Atès que a es complien els requisits durant el 2016 es va adjudicar despesa finançada amb romanent líquid. Com que a no s havien pogut aprovar totes les obligacions de despeses que se n derivaven aquestes s han incorporat a l exercici 2017 per import de ,97 euros. Aquesta xifra ajustarà la base de la despesa del 2017 minorant-la. 4. Conclusions del Pla econòmic i financer. Fruit de la liquidació del pressupost de l exercici 2016 es posa de manifest que no es compleix la regla de la despesa per la qual cosa procedeix a l elaboració d un Pla Econòmic i Financer. En canvi, les magnituds pressupostàries són clarament positives. En aquest sentit, es disposa de capacitat de finançament per import de euros, es disposa d un considerable Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals, d un Estalvi Net Positiu i d un rati del Deute Viu a 31/12/2016 que es troba notablement per sota del límit que marca la normativa vigent (75%). A més, es compleixen els terminis de pagament a proveïdors que fixa la legislació vigent. Analitzats els motius es constata que no hi hauria cap necessitat d aprovar mesures suplementàries si no fos per l excepcionalitat que, tal com s ha comentat, suposarà fer front a l esforç inversor relatiu al projecte del programa de Barris concentrat en els exercicis 2017 i Per tal de donar compliment a aquest objectiu a es proposa concentrar la major part de la inversió a l exercici D altra banda, cal tenir en compte que la legislació vigent obliga a realitzar un Pla per a dos exercicis, l actual més un. Això vol dir que el compliment de la regla de la despesa i de l estabilitat pressupostària s ha de produir a la liquidació de l exercici 2018.

27 4.1. Compliment de l objectiu d Estabilitat Pressupostària. A es compleix l objectiu d Estabilitat Pressupostària. En canvi a es preveu que no es compleixi pels motius exposats. A la previsió és de compliment, assolint-se els objectius del Pla Compliment de la regla de la despesa. D acord amb els motius exposats que comporten sobrepassar la regla de la despesa a no caldria aprovar cap mesura per tal de corregir-los en el No obstant això, tal com s ha explicat, la previsió a és que es sobrepassi la regla de la despesa, en canvi, a la previsió és de compliment, assolint-se els objectius del Pla Compliment de la sostenibilitat financera Impacte sobre el Deute Públic. L objectiu de Deute Públic no computa a l hora de determinar l obligatorietat d aprovar o no un Pla Econòmic i Financer. En qualsevol cas l objectiu a es compleix amb escreix ja que la ràtio de deute públic és del 25,8% i la del deute viu del 24,01%, molt per sota del 75% que exigeix l actual legislació. En les previsions dels exercicis 2017 i 2018 les ràtios augmenten però es mantenen per sota del 75% Impacte sobre el Deute comercial i PMP. Es compleixen estrictament els terminis de pagament legalment establerts. Així doncs, el pagament de factures a proveïdors s ha realitzat, de mitjana, per sota dels 30 dies que estableix la llei. El PMP (període mitjà de pagament) d acord amb el R.D. 635/2014, en el quart trimestre de l any és de -15,04 dies. Això vol dir que es paga als proveïdors en 14,96 dies de mitjana. La previsió és que per a l exercici actual i per al 2018 es continuïn complint els terminis de pagament.

28 5. ANNEXOS ANNEX 1. MODEL PR DADES COMPTABLES. S incorporen les previsions en format PR, model requerit per la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya, d acord amb l Ordre ECF/138/2007, de 27 d abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals. ANNEX 2. DETALL DE PREVISIONS I CÀLCULS DE MAGNITUDS S incorporen els quadres amb el detall dels càlculs que serveixen de base per realitzar les previsions del Pla Econòmic i Financer. ANNEX 3. PROCEDIMENT D APROVACIÓ DEL PLA ECONÒMIC I FINANCER. a. Aprovació en el Ple: L article 23 de la LO 2/2012 estableix que els plans econòmics i financers elaborats per les Corporacions Locals s hauran d aprovar pel Ple de la Corporació. b. Tramesa a la Generalitat: D acord amb l article 10 i l apartat 5 de l annex 2 de l Ordre ECF/138/2007, de 27 d abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals, l aprovació del pla econòmic i financer s ha d acreditar mitjançant la tramesa al Departament d Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya de la documentació prevista en aquesta Ordre. c. Tramesa al Ministeri d Hisenda i Administracions Públiques, d acord amb l Ordre HAP/2082/2014, de 7 de novembre, que en l apartat 4 del seu article únic modifica l apartat 2 de l article 9 de l Ordre HAP/2105/2012, d 1 d octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, en el termini de 5 naturals des de la seva aprovació per part de la corporació local.