ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN SALUT MENTAL

Transcripción

1 ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN SALUT MENTAL 2011 DIRECCIÓ GENERAL D ORDENACIÓ I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA SUBDIRECCIÓ GENERAL D ATENCIÓ A LA CRONICITAT, SALUT MENTAL I DROGODEPENDÈNCIES SERVICI DE SALUT MENTAL 1

2 INTRODUCCIÓ Entre les atencions que requerixen les persones amb trastorn mental greu (TMG, d ara en avant) es troba l atenció domiciliària (AD, d ara en avant). De vegades, les persones amb TMG requerixen AD a pesar de ser ambulants, perquè, com que no tenen consciència de malaltia, no acudixen al centre d atenció ni prenen la medicació, per la qual cosa, si no hi ha seguiment o busca activa, persones amb malaltia mental que en requerisquen no tindran accés a l AD ni a altres servicis. En altres casos, les persones amb malaltia mental requerixen la intervenció en l entorn pròxim per al tractament adequat. D altra banda, l AD forma part de la cartera de servicis de salut mental de l AVS, per la qual cosa els departaments han de garantir esta prestació en tots els casos que la requerisquen. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA S entén per atenció domiciliària, en este document, la intervenció assistencial en el domicili (lloc de residència) i l entorn pròxim de l individu (fora de la consulta o de l hospital), tant de manera presencial i directa com telefònica o a distància. L AD pot ser tant urgent com programada, i pot comprendre diversos àmbits: tractament, prevenció de recaigudes i rehabilitació. ABAST Quant a l abast, este document se centra en l àmbit sanitari, encara que l AD implica clarament agents tant de l àmbit sanitari com dels àmbits social i comunitari: a) En l àmbit sanitari (objecte d este document), l AD implica diversos tipus de recursos: o Equips d atenció primària (EAP) o Unitats de salut mental () o Servici d emergències sanitàries (SES): CICU, PAS, PAC, SAMU o Unitats d hospital a domicili (UHD) b) En l àmbit social i comunitari (que no són objecte d este document, però són necessaris per a l atenció integral), l AD de persones amb malaltia mental implica diversos tipus de recursos: o Recursos socials a càrrec de Benestar Social i corporacions locals o Recursos comunitaris: 2

3 Organitzacions específiques que presten servicis professionals complementaris dels recursos públics tant sanitaris com socials. Associacions de voluntariat que presten servicis no professionals (acompanyament i suport). BENEFICIARIS DE L ATENCIÓ El centre de l atenció és la persona amb malaltia mental, però els beneficiaris de l atenció en l àmbit de l AD són el pacient i l entorn familiar (cuidadors). La malaltia mental no sols afecta els mateixos malalts, sinó que, moltes vegades, té una repercussió important en l àmbit dels familiars, que es veuen sotmesos de forma crònica a situacions summament complexes. S entén, per tant, que la família és un col laborador assistencial d inestimable valor i que, al seu torn, ha de ser objecte de suport i atenció per part dels professionals dels sectors sanitari, social i comunitari. SITUACIONS EN QUÈ ES REQUERIX ATENCIÓ DOMICILIÀRIA Abans de començar a definir les situacions que requerixen AD, és necessari tindre en compte els aspectes següents: A. Diferenciar les situacions urgents de la resta de situacions, entenent per urgents les circumstàncies que requerixen intervenció terapèutica immediata. B. Tenir en compte la condició de pacients vinculats o no vinculats a la xarxa sanitària S entén per pacients vinculats els que acudixen amb regularitat a les unitats de salut mental () i tenen una relació establida amb els professionals que hi treballen. S entén per pacients no vinculats: els malalts mentals que mai han estat en contacte amb el sistema sanitari per esta causa. els pacients que han sigut atesos però que s han perdut en el procés de continuïtat de les atencions: Deixen d acudir a les cites programades de la. Després del contacte amb un altre dispositiu (urgències, unitat d hospitalització d aguts, unitat d hospital a domicili, hospital de dia ), i a pesar del contacte previ telefònic entre els diversos dispositius, no acudixen a la cita en la. 3

4 C. Nivells de complexitat en la situació dels pacients Diferenciem dos nivells de complexitat en les situacions en què les persones amb malaltia mental requerixen AD: Pacients que requerixen atencions bàsiques, que poden ser resoltes pel primer nivell d atenció: EAP-SES. Pacients que requerixen atencions avançades, amb dos graus d intensitat d intervencions/supervisió: -UHD. Situacions que requerixen atenció domiciliària 1r. Persona amb disfuncionalitat mental greu que mai ha contactat amb la, que requerix valoració psiquiàtrica i s hi nega, però que acceptaria una visita domiciliària. 2n. Persona en situació de crisi o descompensació aguda de la psicopatologia detectada per un familiar o per l entorn pròxim, per servicis socials, per atenció primària, per SES : que es nega a acudir a les o a urgències de l hospital, bé per la seua pròpia patologia (escassa consciència de malaltia) o per altres dificultats, que s hauran d avaluar, o que, estant en el seu domicili, sol licita orientació telefònica. 3r. Persona, normalment amb TMG sense descompensació, que abandona o no té adhesió al tractament, que té cita de revisió programada però que no hi acudix. 4t. Persona amb TMG amb pèrdua de continuïtat en la transició hospitaldomicili o en el seguiment. 5t. Persones amb TMG que necessiten atenció en el domicili per a la rehabilitació, segons marca el seu pla integral de tractament, per ser el domicili el millor lloc terapèutic per a elles. 6t. Persones amb TMG que presenten incapacitat temporal o permanent per a desplaçar-se al centre d atenció per complicacions somàtiques o per problemes de restricció greu de la mobilitat, barreres arquitectòniques, i que necessiten atenció per a no interrompre el procés de continuïtat d atencions. 7m. Persones amb malaltia mental en situació de risc per ser, al seu torn, cuidadors de familiars malalts, per a valorar la situació global i ajustar i coordinar les intervencions. 8u. Persones en hospitalització psiquiàtrica aguda per a les quals es pot complementar l ingrés acabant l atenció en el domicili amb supervisió intensiva. 4

5 9é. Persones en les quals es pot evitar un ingrés hospitalari psiquiàtric agut per descompensació aguda o subaguda de la seua psicopatologia, per mitjà de l atenció en el domicili amb supervisió intensiva. 10é. Altres persones amb trastorn mental en el pla integral de tractament de les quals l equip de la considere necessària l AD. Situacions que requerixen atenció domiciliària i recursos implicats Núm. 1 PERSONES EN SITUACIÓ DE Requerir valoració psiquiàtrica i negar-s hi ATENCIONS BÀSIQUES: RECURS IMPLICAT ATENCIONS AVANÇADES: RECURS IMPLICAT 2 Crisi o descompensació aguda SES Abandonar o no tindre adherència al tractament Pèrdua de continuïtat en la transició hospital-domicili Requerir rehabilitació en el seu entorn com a part del pla de tractament Incapacitat temporal o permanent per a desplaçar-se al centre d atenció Risc de descompensació per ser al seu torn cuidadors Per a complementar l ingrés hospitalari OBSERVACIONS EAP Avís domiciliari EAP EAP HOSPITAL- UHD- UHD 9 Per a evitar un ingrés hospitalari UHD 10 Que en el seu pla integral de tractament l equip de la considere necessària l AD Segons el protocol d hospitalització involuntària Utilització d ABUCASIS per a millorar la continuïtat (1) 5

6 (1) Recomanació: a l eixida de centres penitenciaris, centres específics per a malalts mentals dependents de Benestar Social o altres, hauria de millorar-se la informació a la per a evitar pèrdues de seguiment. CONSIDERACIONS FINALS A. Les persones amb malaltia mental han de rebre AD en les situacions en què en requerisquen, per la qual cosa les han d incorporar esta atenció en els programes assistencials, de manera coordinada amb la resta de recursos en el departament, sobre la base dels exemples de bones pràctiques que ja es fan a la Comunitat Valenciana i els arreplegats en l Estratègia del SNS. B. Per a poder satisfer les necessitats de la població que cal atendre amb un desplegament correcte de l AD en salut mental, és imprescindible reorganitzar, homogeneïtzar i adequar la dotació de recursos de les, així com estendre la línia de salut mental de les UHD. C. Perquè els professionals de les puguen atendre adequadament les necessitats d AD, és necessari, com en altres equips del sistema sanitari, garantir les condicions de reconeixement: 1. Legal, per a poder dur a terme l activitat laboral en els domicilis, és a dir, fora de les instal lacions del centre d atenció. 2. Econòmic, per a cobrir les necessitats de transport que òbviament exigix l AD. D. La formació i el suport dels professionals per al desplegament de l AD requerix una capacitació professional específica adequada a les necessitats de les persones amb malaltia mental. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Estratègia en salut mental del Sistema Nacional de Salut (2006) Cartera de Servicis de Salut Mental a la Comunitat Valenciana (2010) Protocol d ingrés involuntari en unitats de psiquiatria a la Comunitat Valenciana (2009) Megias del Rosal, F, Aguilar García-Iturrospe, EJ, i Silvestre Pascual, F. Hospitalización domiciliaria. Salud Mental València, Escola Valenciana d Estudis de la Salut. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana. Estudis per a la Salut. SEPRMM. Servici de Prevenció de Recaigudes per a Pacients amb Malaltia Mental. FEAFES CV (2007) Pla director de salut mental i assistència psiquiàtrica de la Comunitat Valenciana (2001) 6