Valoració integral Institut Català de la Salut Institut Català de la Salut

Transcripción

1 Valoració Integral Valoració integral Full de Monitoratge Escales de Valoració Full de Monitoratge Escales de Valoració Institut Català de la Salut Institut Català de la Salut

2 22, Barcelona a. Revisió: Barcelona, febrer del Queda rigorosament prohibida, sense l autorització per escrit del titular del Copyright, sota les sancions establertes a les lleis, la reproducció parcial o total d aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informaàtic, així com la distribució d exemplars mitjançant lloguer o préstec públic 2

3 AUTORS Cegri Lombardo, Francisco- Coordinador del grup de treball Aranzana Martínez, Antonio Director metge de l EAP Montcada i Reixac -SAP. Sant Andreu Borras Gallart, Enriqueta Infermera adjunta del CAP. Sanllehy -SAP. Gràcia-Horta-Guinardó Carrés Esteve, Lourdes Infermera de l EAP Sant Martí-J -SAP. Sant Martí Cegri Lombardo, Francisco Infermer adjunt de l EAP Via Barcino -SAP. Sant Andreu Figueriras Novelle, Lupe- Cap d Infermeria- SAP. Nou Barris Garolera Bruguera, Dolors-Cap de l Unitat d atenció domiciliària geriàtrica- CAP Manso-SAP Eixample Gibert Llorach, Elvira Infermera adjunta de l EAP Gòtic-C -SAP. Ciutat Vella Guerrero Gancedo, Mila Infermera de l EAP. Raval Sud D -SAP. Ciutat Vella Llatas Sánchez, Agnès Directora de la SAP. Sant Andreu Manito Lorite, Isabel Cap d infermeria -SAP. Eixample Muniente Pérez de Tudela, Glòria Treballadora social de leap Roquetes -SAP. Nou Barris Nuñez Juarez, Esther-CAP d Infermeria - SAP. Sants Montjuïc-Les Corts-Sarrià-Sant Gervasi Ondiviela Cariteu, Angels Cap d infermeria -SAP. Ciutat Vella Oriach Alonso, Mª Rosa- Cap d Infermeria -SAP. Gràcia-Horta-Guinardó Pujol Ribó, Angels Infermera del CAP. Montnegre - SAP. Sants Montjuïc-Les Corts-Sarrià-Sant Gervasi Salvador Torregrosa,Ana-Cap d Infermeria- SAP. Sant Martí Segura Noguera, Josep Maria Director metge del CAP Dr. Lluís Sayè- SAP. Ciutat Vella Solé Brichs, Claustre Infermera adjunta de l EAP El Carmel - SAP. Gràcia-Horta-Guinardó Tost Mora, Jordi Infermer adjunt de l EAP Passeig Sant Joan- SAP. Eixample Viladot Aguayo, Anna Cap d infermeria -SAP. Sant Andreu 3

4 ÍNDEX. INTRODUCCIÓ Criteris d inclusió..2 Origen de la demanda..3 Motiu d alta. 2. VALORACIÓ DEL CUIDADOR Escala de sobrecàrrega del cuidador de Zarit. 3. RECURSOS Sociosanitaris. 3.2 Socials. 3.3 Ajuts tècnics. 4. VALORACIÓ INTEGRAL AL PACIENT Valoració mèdica. 4.2 Valoració d infermeria. 4.3 Valoració social. 5. VALORACIÓ FUNCIONAL Valoració de les activitats de la vida diària bàsiques: Escala de Barthel. 5.2 Valoració de les activitats instrumentals de la vida diària: Escala de Lawton i Brody. 6. VALORACIÓ MENTAL Test cognitiu de Pfeiffer. 6.2 Miniexamen cognoscitiu (MEC) de Lobo. 6.3 Escala d ansietat i depressió de Goldberg. 6.4 Escala geriàtrica de depressió de Yesavage VALORACIÓ DE L EQUILIBRI I CAIGUDA Time up and go. 7.2 Test de Tinetti. 8. VALORACIÓ DE NAFRES PER PRESSIÓ Valoració del risc de nafres per pressió: Escala de Braden. 9. VALORACIÓ DELS FÀRMACS Polimedicació: = 5 fàrmacs contínuament. 9.2 Psicofàrmacs.. VALORACIÓ DEL DOLOR Escala visual analògica.. VALORACIÓ RISCOS A LA LLAR VACUNACIONS Immunització del tètanus-diftèria. 2.2 Immunització de la grip. 2.3 Immunització del pneumococ. 3. CRIBRATGES Risc social.... Indicadors de risc social. 3.2 Nutricional Test d iniciativa nutricional. 3.3 Sensorial Alteració auditiva Test del xiuxiueig Alteració visual Escala de Jaeger. 3.4 Hàbit tabàquic 3.5 Consum d alcohol. 3.6 Hipertensió arterial. 3.7 Diabetis Mellitus. 3.8 Hipercolesterolèmia. 3.9 Incontinència. 4. CONSELLS PREVENTIUS PARTICIPACIÓ D ALTRES PROFESSIONALS REGISTRES DE CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL BIBLIOGRAFIA... 5 ANNEXOS Full de monitoratge de les activitats del programa Salut a Casa. 2. Full de registre de la puntuació de l escales de valoració. 3. Full de continuïtat assistencial. 4

5 . INTRODUCCIÓ. L atenció als usuaris en el seu domicili és una de les principals activitats de l atenció primària de salut, va dirigida a les persones que independentment de seva edat, tenen un alt grau de discapacitat per malalties cròniques, degeneratives o invalidants i no poden desplaçar-se al Centre d Atenció Primària. L'atenció domiciliària és el conjunt d activitats de caire biopsicosocial i d àmbit comunitari que es realitza al domicili de la persona. La finalitat és, detectar, valorar, donar suport i fer el seguiment dels problemes de salut i socials de l individu i de la seva família, potenciant-ne l autonomia i millorant-ne la qualitat de vida. Per organitzar i potenciar l atenció domiciliària optimitzant els recursos, en l Àmbit de l Atenció Primària de Barcelona es va posar en marxa el Programa de Salut a Casa. El Programa Salut a Casa possibilita realitzar en el domicili activitats tant assistencials com de promoció de la salut, prevenció, i rehabilitadores. Contempla no solament la col laboració interdisciplinària de tots els professionals de l equip d atenció primària i de l atenció especialitzada, sinó també la coordinació amb els hospitals i centres sociosanitaris afavorint l atenció integral de l individu alhora que també la continuïtat assistencial. La valoració integral de les persones incloses en el Programa Salut a Casa, és la base de la planificació de cures. És una metodologia diagnostica, que té en compte les diferents dimensions de l'individu: biològica, psicològica i social; així com també la seva independència funcional i el context familiar. La valoració integral, inclou entre altres, dades sociodemogràfiques, valoració funcional, estat cognitiu, benestar psíquic, risc social, dolor, nafres, caigudes, sobrecàrrega del cuidador... Permet fer un diagnòstic més precís i conèixer les situacions de risc dels usuaris atesos, dissenyant les estratègies més adequades per poder-les abordar, millorar la seva qualitat de vida i també optimitzar els recursos sociosanitaris existents. El document que presentem, és la guia per a l aplicació sistemàtica d aquest instrument de valoració integral, fruit del treball d un grup de professionals (metges/esses, infermeres/ers i treballadores/ors socials) de l atenció primària de l'àmbit de Barcelona ciutat. Les escales utilitzades són breus i d ús senzill; compatibles amb els temps de visita diària a domicili, validades i capaces de detectar les diferents dimensions de cada problema potencialment tractable. 5

6 .. Criteris d inclusió. S inclouren en el programa Salut a Casa a totes les persones que per motius de salut, condició física o situació social necessitin d atenció sociosanitària de forma temporal o permanent i no puguin desplaçarse al centre de salut. Els pacients es classificaran en sis grups diana:. Pacients amb patologia crònica: Persones afectades de processos crònics, neurològics, respiratoris, reumatològics o d altres. 2. Malalts terminals: Malalts en fase terminal per neoplàsies, SIDA o geriàtrics. Definim pacient terminal quan s evidencia la manca de resposta a tractaments específics i per tan el malalt evoluciona cap a la mort en un curt període de temps, < 6 mesos (± 3 mesos). 3. Deteriorament cognitiu: Persones amb l estat cognitiu deteriorat de forma permanent. 4. Usuari grup de risc: Persones que per les seves característiques físiques o de l entorn (aïllament social, edat avançada, dèficit d autonomia, barreres arquitectòniques o d altres) s incloguin dintre de programes de promoció i prevenció de salut i no puguin desplaçar-se al centre de salut. 5. Pacient transitori = mes: Persones que necessitin atenció domiciliària durant més d un mes: traumatismes, cirurgia, altes hospitalàries amb un grau moderat de dependència que necessiten cures, tractaments o teràpia de rehabilitació. 6. Pacient transitori < mes: Persones que necessitin atenció domiciliària durant menys d un mes: traumatismes, cirurgia, altes hospitalàries amb un grau moderat de dependència que necessiten cures, tractaments o teràpia de rehabilitació. Tot i que no esta recollit en el Programa Marc d atenció a domicili ens interessa reconèixer aquest grup de població per que són persones susceptibles de necessitar atenció domiciliària en un curt període de temps. La demanda d inclusió al programa Salut a Casa serà valorada per l equip d atenció primària (EAP) qui determinarà si el pacient reuneix criteris per a ser inclòs. Només es considerarà un únic motiu d inclusió al programa, en el cas de trobar-se amb diverses situacions que siguin motiu d inclusió escollirem el que millor identifiqui la situació actual del malalt, motiu d inclusió principal. Junt amb el motiu d inclusió es registrarà sempre la data. El motiu d inclusió al Programa es modificarà depenent de l evolució del estat de salut del malalt o del seu entorn. La última data registrada ens informarà del motiu d inclusió actual al Programa. Els pacients desplaçats es classificaran segons el grup diana. A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi algun canvi. Es registrarà el número del motiu d inclusió i la data 6

7 Exemple: Un pacient que està inclòs en el Programa com usuari grup de risc pot evolucionar i passar a ser un pacient amb patologia crònica i evolucionar i ser un malalt terminal. Tots aquest canvis en l estat de salut del pacient quedaran registrats amb el número del motiu d inclusió i la data del canvi. (especificar el número del motiu d inclusió/data) Motiu d inclusió:. Pacient amb patologia crònica 4 (3//) 2. Malalt terminal 3. Deteriorament cognitiu (23/2/2) 4. Usuari grup de risc 5. Pacient transitori = mes 2 (2/4/2) 6. Pacient transitori < mes.2. Origen de la demanda. La demanda d inclusió del pacient al programa Salut a Casa pot arribar per qualsevol de les següents fonts:. Equip: Qualsevol dels professionals sanitaris de l equip d atenció primària (EAP). 2. Família i/o veïns: inclou la família, els amics, els veïns i les persones que es troben al voltant del pacient. 3. Hospital: 3.. Alta UFISS: Són les unitats funcionals interdisciplinàries sanitàries ubicades al hospital (Equip d avaluació i suport de l hospital) Alta hospital: L hospital contacte amb els professionals sanitaris del centre de salut. (No UFISS) 3.3. Alta Programa Cirurgia curta estada: Pacients inclosos en programes de coordinació hospital-atenció primària que necessiten cures, tractaments o teràpia de rehabilitació. 4. Serveis Socials: serveis social d atenció primària, centre de dia, Caritas i d altres. 5. Alta Centre Sociosanitari: pacients ingressats temporalment en el centre Sociosanitari per a llarga estada, convalescència o cures pal liatives (PREALT). 6. Centre Residencial: És un establiment d acolliment residencial ( per a gent gran) aquell que té per objecte prestar un servei equivalent al que ofereix la pròpia llar a les persones que lliurement hagin decidit ingressar-hi. Això pot fer-se de forma permanent o temporal. Forma part dels serveis socials especialitzats (també poden anar adreçats a persones disminuïdes o altres col lectius amb necessitats específiques). 7. Cerca activa: Activitats desenvolupades per a identificar pacients susceptibles d inclusió al programa Salut a Casa. El programa Salut a Casa i el programa integral d atenció a la Gent Gran recomanant la cerca activa als major de 75 anys. 8. Altres: Qualsevol altre no inclòs en els anteriors. (Farmacèutics, agents de salut...) Es registrarà la font que ens sol licita la inclusió del pacient en el programa Salut a Casa i la data. L origen de la demanda es modificarà en funció de les vegades que el pacient s inclogui en el Programa. A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi algun canvi en el motiu d inclusió. Es registrarà el número de l origen de la demanda i la data. 7

8 .3. Motiu d alta. Els pacients podran causar l alta al Programa per qualsevol de les següents circumstàncies:. Negativa pacient/família: El pacient i/o la família decideixen que no són necessàries les visites de l EAP. 2. Ingrés Centre Sociosanitari: El pacient ingressa en un centre sociosanitari per un període superior a 3 mesos. 3. Canvi domicili: El pacient es trasllada de forma permanent fora de l àrea geogràfica d influència del nostre centre. 4. Millora d autonomia: El pacient pot desplaçar-se al centre. 5. Èxitus. 6. Altres: especificar qualsevol situació no inclosa en les anteriors. Es registrarà la circumstància que provoca l alta del pacient al Programa i la data. Un mateix pacient pot tenir diversos motius d alta en funció de si ha estat diverses vegades inclòs dintre del Programa. La darrera data registrada ens informarà del motiu d alta últim. A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el moment que es faci l alta del pacient del Programa. Es registrarà el número del motiu d alta i la data. Exemple: Un pacient pot donar-se d alta del Programa per la millora d autonomia del procés de cirurgia pel que havia estat inclòs, la intervenció del maluc, i més endavant incloure l al Programa com a pacient amb un deteriorament cognitiu i ser donat d alta per l ingrés de forma permanent en un centre Sociosanitari. Totes aquestes situacions han de ser registrades amb la data en la que es produeix. (especificar el número del motiu d alta/data) 4 (2/2/) Motiu d alta:. Negativa pacient/família 2 ( 2/4/2) 2. Ingrés CSS 3. Canvi domicili 4. Millora d autonomia 5. Éxitus 6. Altres: (especificar) 8

9 2. VALORACIÓ DEL CUIDADOR Definim el cuidador informal com: aquella persona que prové del cercle familiar, d amistat o veïnal que assumeix les cures de les persones no autònomes que es troben al seu voltant. Sovint ens trobem al domicili més d un cuidador informal cadascun d ells amb un rol determinat. Caldrà identificar qui és el cuidador principal, si es possible, a la primera visita i serà la persona de referència dels professionals sanitaris en la planificació del pla d intervenció i en la presa de decisions que afectin al pacient. Si no hi ha cuidador s especificarà amb la paraula no en el lloc del nom del cuidador. Del cuidador ens interessarà saber els coneixements, les habilitats i l actitud que té per tenir cura del pacient. Caldria anotar a l HCAP del cuidador la seva condició com a tal. Els professionals han de estar alerta del risc de sobrecàrrega o claudicació del cuidador. Aquesta es pot valorar a partir de la presència del diagnòstic infermer real o potencial de cansament en l exercici del rol de cuidador, de la detecció del risc social família amb dificultats per a assumir la responsabilitat d atenció al malalt i mitjançant l escala de Zarit. Sempre facilitarem al cuidador l accessibilitat al centre i als professionals. 2.. Escala de Sobrecàrrega del Cuidador de Zarit. Què és? És un test que avalua la càrrega subjectiva associada al cuidar en els següents aspectes: salut física i psicològica, àrea econòmica i laboral, relacions socials i relació amb la persona que rep les cures. És autoadministrat. En cas de no poder ser realitzat pel propi cuidador serà administrat pel professional sanitari. Consta de 22 ítems. Cada ítem es puntua de l ( mai ) al 5 ( gairebé sempre ). Puntuació: <46 No sobrecàrrega a Sobrecàrrega lleu >56 Sobrecàrrega intensa Al cuidador informal identificat com a principal. Excepte als cuidadors de les persones que viuen en centres residencials. Una vegada a l any o sempre que es sospita el risc de sobrecàrrega o claudicació del cuidador a través de la valoració (ja sigui mèdica, infermera o social). Es registrarà la puntuació total i la data d administració. 9

10 Escala de sobrecàrrega del Cuidador de Zarit = mai, 2= gairebé mai, 3= de vegades, 4= freqüentment, 5= gairebé sempre. Pensa vostè que el seu familiar / pacient sol licita més ajuda de la que realment necessita? 2. Pensa vostè que a causa del temps que dedica al seu familiar / pacient ja no té temps suficient per a vostè mateix? 3. Se sent estressat/da pel fet d haver de tenir cura del seu familiar / pacient i haver, a més, d atendre altres responsabilitats (ex.: la seva família o la seva feina)? 4. Se sent avergonyit/da pel comportament del seu familiar / pacient? 5. Se sent irritat/da quan és a prop del seu familiar / pacient? 6. Creu que la situació actual afecta la seva relació amb els seus amics o altres membres de la seva família d una forma negativa? 7. Té por del futur que li espera al seu familiar / pacient? 8. Sent que el seu familiar / pacient depèn de vostè? 9. Se sent esgotat/da quan ha d estar al costat del seu familiar / pacient?. Sent vostè que la seva salut s ha vist afectada pel fet d haver de tenir cura del seu familiar / pacient?. Sent vostè que no té la vida privada que desitjaria a causa del seu familiar / pacient? 2. Sent que la seva vida social s ha vist afectada negativament pel fet d haver de tenir cura del seu familiar/ pacient? 3. (Només si l entrevistat/da viu amb el pacient) Se sent incòmode/a quan convida amics a casa, a causa del seu familiar / pacient? 4. Creu que el seu familiar / pacient espera que vostè en tingui cura com si fos l única persona amb qui pogués comptar? 5. Creu vostè que no disposa de diners suficients per tenir cura del seu familiar / pacient, a més de la resta de despeses que té? 6. Sent que no serà capaç de tenir cura del seu familiar / pacient durant gaire temps més? 7. Sent que ha perdut el control sobre la seva vida des que es va manifestar la malaltia del seu familiar / pacient? 8. Desitjaria poder encarregar la cura del seu familiar / pacient a una altra persona? 9. Se sent insegur/a respecte a allò que ha de fer amb el seu familiar / pacient? 2. Sent que hauria de fer més del que fa pel seu familiar / pacient? 2. Creu que podria tenir més cura de la que té amb el seu familiar / pacient? 22. En general, se sent molt sobrecarregat/da pel fet d haver de tenir cura del seu familiar / pacient?

11 3. RECURSOS Aquesta és la relació del conjunt de recursos sociosanitaris i socials que més habitualment poden ser emprats en l atenció a les persones incloses en el programa Salut a Casa. 3.. Sociosanitaris: Centre Sociosanitari: institució pública o concertada on s'ofereixen serveis sociosanitaris en règim d'internament: mitja estada i llarga durada, o diürn: serveis d'atenció de dia. Mitja estada: Convalescència: són serveis d'internament destinats a persones amb malalties que es trobin en fase de recuperació d'un procés agut i amb pèrdua d'autonomia potencialment recuperable. Cures pal liatives: són serveis d internament destinats a pacients amb una malaltia en situació avançada o terminal. Llarga durada: Llarga estada: són serveis d internament destinats a l'atenció continuada de persones amb malalties o processos crònics i diferents nivells de dependència, amb diferents graus de complexitat clínica que no poden ser atesos en el seu domicili. Actualment es preveuen unitats específiques com ara les de Psicogeriatria, per a pacients afectats de trastorns cognitius i de conducta. L'ingrés o bé l'ingrés temporal (per descans familiar) són les dues formes previstes d'estada. Serveis d'atenció de dia (Hospital de Dia): presten assistència a persones grans malaltes, malalts crònics o malalts terminals que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn. PADES (Programa d atenció domiciliària equip de suport): és un equip especialitzat multidisciplinar, de suport a l atenció primària, amb l objectiu de donar atenció a les persones grans malaltes, els malalts crònics i els malalts terminals, en situacions de més complexitat Socials: Ajut a Domicili: són els serveis d atenció social domiciliària que es realitzen en el propi domicili de les persones o famílies que ho precisen ( gent gran, famílies multiproblemàtiques, persones amb disminució, malaltia mental o d'altres tipus de malaltia o problemàtica que dificulta la seva autonomia ). Treballadora familiar: és el professional que s'ocupa de l atenció personal en el domicili: suport a la higiene personal, tasques domèstiques com fer la compra i el menjar, tasques d'acompanyament i gestions. Auxiliar de la llar: és la persona que s'ocupa de les tasques de neteja del domicili. Àpats a domicili: servei de cuina i distribució del menjar al domicili. Bugaderia: servei de rentat i planxat de roba. Teleassistència: servei que consisteix en instal lar un aparell que connecta la línia telefònica amb una central de senyals d'emergència. Prestacions econòmiques: fan referència al dret de percebre algun tipus de pensió o ajut econòmic previst per la legislació vigent.

12 Centre de dia: Segons l'ordre de 9 de març de 993( Dpt. de Benestar Social): és un establiment d'acolliment diürn (per a gent gran), amb una estructura funcional compensatòria de la llar i una alternativa a l'internament, amb una funció socioassistèncial. Ofereix serveis i activitats diverses. Forma part dels serveis socials especialitzats (també poden anar adreçats a persones disminuïdes o altres col lectius amb necessitats específiques). Centre residencial: Segons el Decret 45/99, de 3 de maig (Dpt. de Benestar Social): és un establiment d'acolliment residencial (per a gent gran) aquell que té per objecte prestar un servei equivalent al que ofereix la pròpia llar a les persones que lliurement hagin decidit ingressar-hi. Això pot fer-se de forma permanent o temporal. Forma part dels serveis socials especialitzats (també poden anar adreçats a persones disminuïdes o altres col lectius amb necessitats específiques). Grups d'ajuda Mútua (GAM): és un conjunt de persones afectades per un mateix problema o situació que es reuneixen de forma voluntària per millorar aquest problema o situació, amb l'objectiu de donarse suport i informació. Voluntariat: persones que s ofereixen lliurement i donen part del seu temps, de forma altruista, i que poden formar part d'alguna organització social, associació o entitat sense afany de lucre, dedicades a l'atenció de gent gran, de persones malaltes o amb algun tipus de disminució, infància o altres. Altres: especificar en cada cas el recurs que no quedi contemplat en els anteriors apartats Ajuts tècnics: Són aparells, dispositius o utensilis productes de la tecnologia, dissenyats i creats prèviament per suplir o complementar limitacions funcionals, psicològiques o intel lectuals. A les persones incloses en el programa Salut a Casa quan ja gaudeixen d algun recurs abans de la inclusió en el Programa i quan es sol licita un nou recurs. A l inici de la intervenció i cada vegada que es produeixin canvis. Es registrarà el recurs amb la data i la situació específica: () en tràmit, (2) l utilitza, (3) insuficient, (4) s informa i (5) no vol. 2

13 4. VALORACIÓ INTEGRAL DEL PACIENT. La valoració integral ha d incloure la valoració mèdica, la valoració d infermeria, la valoració social, la avaluació funcional i instrumental i la avaluació de l estat mental, a més de valorar la família, el cuidador i l entorn. Les activitats que s hauran de fer en la valoració mèdica són l anamnesi i l exploració física, la infermeria farà la valoració de necessitats bàsiques i el treballador social la valoració dels factors psicosocials que influeixen en l estat de salut del pacient. La resta d activitats descrites (escales, cribatges, consells preventives,...) poden ser fetes per qualsevol professional de l EAP. Una vegada feta la valoració s identificaran els problemes o diagnòstics que seran el punt de partida del pla de intervenció. Els pacients inclosos al programa Salut a Casa pel criteri de malaltia terminal tenen característiques diferencials. No sempre serà necessari efectuar tots els tests ni els cribatges proposats al llarg d aquests fulls (tret dels casos que aquestes eines puguin servir per avaluar efectes secundaris a medicacions) ja que l objectiu principal en aquests malalts és aconseguir un bon control de tots els símptomes que puguin alterar el seu benestar. 4.. Valoració mèdica Exploració física Què és? És el conjunt d actuacions que permeten valorar l estat de salut del pacient i l elaboració del pla d intervenció. Es farà l exploració física de forma sistemàtica, completa i orientada a la detecció de les síndromes geriàtriques o a la patología o factors que el poden influir o desenvolupar. A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. Es realitza en la primera visita del metge i sempre que hi hagi un canvi important en l estat de salut de la persona. Es registrarà si l exploració física esta feta amb el número i 2 si no. 3

14 Aspectes rellevants a l exploració física de les persones grans.. Constants: TA en decúbit i bipedestació Freqüència cardíaca Freqüència respiratòria Pes i talla Temperatura axil lar 2. Pell: Buscar lesions dèrmiques Nafres per pressió o de tipus vascular Carcinomes 3. Cap i coll: Palpar les artèries temporals Cavitat oral (estat de la pròtesi i ajustament, absència de peces, estat de la mucosa...) Agudesa visual i visió perifèrica. Cataractes. Fons d ull Agudesa auditiva, estat dels CAE Palpar tiroides Auscultar bufos caròtides Mobilització de la columna cervical 4. Tòrax: Patró respiratori Capacitat per tossir i expandir la caixa toràcica Auscultació cardíaca Anàlisi de les mamelles a les dones 5. Abdomen: Descartar masses, megàlies i hèrnies Tacte rectal Exploració ginecològica 6. Sistema Nerviós: Funció motora Marxa i equilibri Sensibilitat Coordinació de moviments Tremolor 7. Sistema vascular perifèric: Polsos Varius 8. Exploració músculo-esquelètic Deformitats Limitacions de mobilitat Atrofies Inflamacions 4

15 4.2. Valoració d infermeria Procés d atenció d infermeria (PAI) Full de Valoració d Infermeria (Doc. HCAP- OSDAP 36.84) Què és? És un sistema de planificació de les cures d infermeria compost de cinc etapes: valoració, diagnòstic, planificació, execució i evaluació. Inclou una recollida de dades necessària per al diagnòstic i la planificació de cures. Incorpora dades objectives i subjectives que permeten identificar el problema i la seva causa. Un cop acabada la valoració de les necessitats bàsiques del pacient es fa l anàlisi de les dades per identificar la existència o no de diagnòstic d infermeria o de problema de col laboració i a partir d aqui poder planificar les activitats i fer la seva posterior avaluació. Es considerarà l existència del PAI sempre que hi hagi una planificació d'activitats i seguiment en la HCAP. A totes les persones incloses en el programa Salut a Casa. En els pacients transitoris la infermera decidirà la pertinença o no de realitzar la valoració. Es realitza en la primera visita d'infermeria i sempre que hi hagi un canvi important en l'estat de salut de la persona que modifiqui el pla de cures. Es registrarà amb el número si s ha fet i si no 2. Necessitats bàsiques (V. Henderson). Respirar 2. Menjar i beure 3. Eliminar 4. Moure s i mantenir una bona postura 5. Dormir i descansar 6. Vestir-se i desvestir-se 7. Mantenir temperatura corporal 8. Mantenir la higiene i protegir la pell 9. Evitar perills. Comunicar-se. Creences i valors 2. Ocupar-se de la pròpia realització 3. Oci 4. Aprendre 5

16 4.3. Valoració social. És un procés que implica l'estudi, el coneixement i l'anàlisi d'una situació social determinada (personal, familiar, de les relacions familiars i de suport, laboral, econòmica, d'habitatge, de l'entorn social,...), en la qual es troba una persona o família. La valoració social és la base de la intervenció social, és complexa, i requereix de metodologia i tècniques adequades i és específica del Treball Social. Escala de valoració social en l ancià: Què és? És una escala dissenyada i validada per la Gerència d'atenció Primària de Gijón que ens facilita mesurar la valoració social de l'ancià. Consisteix en 5 ítems: situació familiar, econòmica, habitatge, relacions socials, i suport social, amb 5 possibles categories cadascun. La categoria és absència de problemàtica o risc i la categoria 5 és màxim risc. Puntuació: < punts No risc social -4 punts Risc social > 5 punts Problemàtica social La valoració social caldrà fer-la sempre que s'hagi detectat risc social per part de ĺ EAP, per demanda directa del pacient/família o del seu entorn immediat, o per coordinació amb d'altres serveis o professionals, i també a criteri del professional. En el moment que es faci la valoració inicial, i quan hi hagi indicis d algun canvi i a criteri del professional. Excepte a les persones que viuen en centres residencials. Es registrarà si la valoració social està feta amb el número i la puntuació total de la escala de valoración social en l'anciano. I 2 si la valoració social no està feta. 6

17 Escala de valoració social en l ancià (García, J. V. et al.) A. Situació familiar. Viu amb família sense dependència fisicopsíquica 2. Viu amb cònjuge d edat similar 3. Viu amb família i/o cònjuge i presenta algun grau de dependència 4. Viu sol i té fills a prop 5. Viu sol i no té fills o viuen lluny B. Situació econòmica. Més d,5 vegades el salari mínim 2. Des d,5 vegades el salari mínim fins al salari mínim exclusivament 3. Des del salari mínim fins a pensió mínima contributiva 4. LISMI-FAS-pensió no contributiva 5. Sense ingressos o inferiors als de l apartat anterior C. Habitatge. Adequat a les necessitats 2. Barreres arquitectòniques a l habitatge o portal de la casa (esglaons, portes estretes, banys...) 3. Humitats, mala higiene, equipament inadequat (sense bany complet, aigua calenta, calefacció) 4. Absència d ascensor, telèfon 5. Habitatge inadequat (barraques, habitatge declarat en ruïna, absència d equipaments mínims) D. Relacions socials. Relacions socials 2. Relació social sol amb família i veïns 3. Relació social sol amb família o veïns 4. No surt del domicili, rep visites 5. No surt i no rep visites E. Suport de la xarxa social. Amb suport de la família o dels veïns 2. Voluntariat social, ajuda domiciliària 3. No té suport 4. Pendent d ingrés en una residència geriàtrica 5. Precisa atencions permanents

18 5. VALORACIÓ FUNCIONAL. El seu objectiu és avaluar les funcions físiques de la persona per tal de determinar la seva capacitat de viure de manera independent. 5.. Escala de Barthel: Què és? Escala que valora el nivell d autonomia del pacient respecte a la realització d algunes activitats de la vida diària bàsiques ( AVDB). La dependència en les AVDB pot compometre la vida si no es proporciona el correcte suport. Mesura activitats: menjar, bany, higiene personal, vestir-se, continència urinària, continència fecal, utilització de l WC, transferència llit cadira, caminar (o utilitzar la cadira de rodes) i pujar i baixar escales. A les activitats es donen diferents valors (, 5,, 5). La puntuació total oscil la de (totalment dependent) a (completament independent) i entre i 9 si fan servir cadira de rodes. Puntuació: < 2 Dependència total De 2 a 35 Dependència severa De 4 a 55 Dependència moderada = 6 Dependència lleugera Autònom Una vegada obtinguda la puntuació és important veure on està la dependència per fer les intervencions adients. L escala de Barthel aporta informació tant a partir de puntuació global com de cadascuna de les puntuacions parcials per a cada activitat. Això ajuda a conèixer millor quines són les diferencies específiques de la persona i facilita la valoració de la seva evolució temporal. A Qui? A les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d algun canvi. Es registrarà la puntuació total. 8

19 Valoració de les activitats de la vida diària bàsiques (AVDB): Escala de Barthel Menjar Independent: capaç d utilizar qualsevol instrument necessari, capaç d esmicolar el menjar, estendre la mantega, usar condiments, etc., per ell mateix. Menja en un temps raonable. El menjar, el pot cuinar i servir una altra persona. Necessita ajuda: per tallar la carn o el pa, estendre la mantega, etc., però és capaç de menjar sol. Dependent: necessita que algú l alimenti. Rentar-se (banyar-se) Independent: capaç de rentar-se sencer, pot ser utilitzant la dutxa, la banyera o estant-se dret i aplicant l esponja per tot el cos. Inclou entrar i sortir del bany. Pot fer-ho tot sense la necessitat que hi sigui algú present. Dependent: necessita alguna ajuda o supervisió. Vestir-se Independent: capaç de posar-se i treure s la roba, cordar-se les sabates i els botons i col locar-se altres complements que necessiti (per exemple, el braguer, la cotilla, etc.) sense ajuda. Necessita ajuda: però du a terme sol, almenys, la meitat de tasques en un temps raonable. Dependent. Arreglar-se Independent: realitza totes les activitats personals sense cap ajuda. Inclou rentar-se la cara i les mans, pentinar-se, maquillar-se, afaitar-se i rentar-se les dents. Els complements necessaris per fer-ho, els pot proveir algú altre. Dependent: necessita alguna ajuda. Deposició Continent: Cap episodi d incontinència. Si necessita algun enema o supositori, és capaç d adminisirar-se ls ell mateix. Accident ocasional: menys d una vegada per setmana o necessita ajuda per posar-se enemes o supositoris. Incontinent: inclou que algú altre li administri enemes o supositoris. Micció (valorar la situació durant la setmana anterior) Continent: cap episodi d incontinència (sec dia i nit). Capaç d usar qualsevol dispositiu. En pacient sondat, inclou poder canviar la bossa sol. Accident ocasional: màxim un en 24 hores, inclou la necessitat d ajuda en la manipulació de sondes o dispositius. Incontinent: inclou pacients amb sonda incapaços d apanyar-se. Anar al lavabo Independent: hi entra i en surt sol. Capaç de posar-se i treure s la roba, netejar-se, prevenir les taques a la roba i estirar la cadena. Capaç d asseure s i aixecar-se de la tassa sense ajuda (pot utilitzar barres per recolzar-se). Si usa orinal, ampolla, etc.), és capaç d utilizar-los i buidar-los completament sense ajuda i sense tacar. Necessita ajuda: capaç d apanyar-se amb una petita ajuda en l equilibri, treure s i posar-se la roba, però pot netejar-se sol. Encara és capaç d utilitzar el lavabo. Dependent: incapaç d apanyar-se sense més assistència. Traslladar-se butaca/llit Independent: sense ajuda en totes les fases. Si utilitza cadira de rodes, s aproxima al llit, frena, desplaça el reposapeus, tanca la cadira, es col loca en posició d assegut en un costat del llit, s hi posa, s hi estira i pot tornar a la cadira sense ajuda. Mínima ajuda: inclou supervisió verbal o petita ajuda física, tal com la que ofereix una persona no gaire forta o sense entrenament. Gran ajuda: capaç d estar assegut sense ajuda, però necessita molta assistència (persona forta o entrenada) per posarse al llit, sortir-ne o desplaçar-se. Dependent: necessita grua o que l aixequin per complet dues persones. Incapaç de quedar-se assegut. Deambulació Independent: pot caminar, almenys, 5 m o l equivalent a casa sense ajuda o supervisió. La velocitat no és important. Pot usar qualsevol ajuda (bastons, crosses excepte caminador. Si utilitza pròtesis, és capaç de posar-se-la i treure-se-la sol. Necessita ajuda: supervisió o petita ajuda física (persona no gaire forta) per caminar 5 m. Inclou instruments o ajudes per estar-se dret (caminador). Independent en cadira de rodes en 5 m: ha de ser capaç de desplaçar-se. Travessar portes i girar cantonades sol. Dependent: si utilitza cadira de rodes, necessita que algú el porti. Pujar i baixar escales Independent: capaç de pujar i baixar un pis sense ajuda ni supervisió. Pot utilitzar el suport que necessiti per caminar (bastó, crosses, etc.) i el passamans. Necessita ajuda: supervisió física o verbal. Dependent: incapaç de salvar esglaons. Necessita alçament (ascensor)

20 5.2. Escala de Lawton I Brody : Què és? Aquesta escala valora la capacitat de realitzar les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD). Mesura 8 funcions: tenir cura de la casa, rentat de la roba, preparació del menjar, anar a comprar, ús del telèfon, ús del transport, maneig dels diners, responsable dels medicaments. La dependència en les AIVD és un indicador de greu risc, especialment per aquelles persones que viuen soles. Dóna a cada funció diverses possibilitats de ser realitzada: amb autonomia puntuant punt, o dependència puntuant punts. Es puntua el que el pacient fa realment i no el que podria fer. La puntuació total de màxima autonomia és de 8 punts en les dones i de 5 punts en els homes (s exclou la preparació del menjar, rentar la roba i tasques domèstiques) i de punts a màxima dependència. Puntuació: DONES HOMES - Dependència total? Dependència total 2-3 Dependència severa? Dependència severa 4-5 Dependència moderada? 2-3 Dependència moderada 6-7 Dependència lleugera? 4 Dependència lleugera 8 Autònom? 5 Autònom Quan les 4 funcions instrumentals de la vida diària: ús del telèfon, ús del transport, capacitat per controlar la medicació i, sobretot, el maneig dels diners estan alterades es pot sospitar una alteració cognitiva. En aquest cas es recomana iniciar l estudi de la valoració cognitiva. En la puntuació és important veure on està la dependència per fer les intervencions adients. A Qui? A les persones incloses en el programa de Salut a Casa. En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d algun canvi. Es registrarà la puntuació total. 2

21 Valoració de les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD): Escala de Lawton i Brody. CAPACITAT PER USAR EL TELÈFON Utilitza el telèfon per iniciativa pròpia. Busca i marca números. És capaç de marcar números ben coneguts. És capaç de contestar el telèfon, però no de marcar. No usa el telèfon en absolut. ANAR DE COMPRES Realitza totes les compres necessàries de manera independent. Realitza independentment petites compres. Necessita acompanyament per realitzar qualsevol compra. És totalment incapaç d anar de compres PREPARACIÓ DEL MENJAR (no entrevistar els homes) Organitza, prepara i serveix els menjars ella mateixa adequadament. És capaç de preparar adequadament els menjars, si li proporcionen ingredients. Escalfa, serveix i prepara menjars, però no manté una dieta adequada. Necessita que li prepari i que li serveixin el menjar. TENIR CURA DE LA CASA (no entrevistar els homes) És capaç de tenir cura de la casa per si sola o amb ajuda ocasional. Realitza les tasques domèstiques lleugeres com ara rentar els plats o fer els llits. Realitza tasques lleugeres, però no pot mantenir un nivell de neteja adequat. Necessita ajuda en totes les tasques de la casa. No participa en cap de les tasques de casa. RENTAT DE LA ROBA (no entrevistar els homes) És capaç de rentar ella sola tota la seva roba. Renta ella sola petites peces de roba, esbandeix mitjons, etc. Tot el rentat de la roba, l ha de realitzar una altra persona. ÚS DE MITJANS DE TRANSPORT És capaç de viatjar sol en transport públic o de conduir el seu cotxe. És capaç d agafar un taxi, però no utilitza cap altre mitjà de transport. Pot viatjar en transport públic quan va acompanyat duna altra persona. Té capacitat per utilitzar taxi o automòbil, però amb l ajuda d altres. No viatja en absolut. RESPONSABILITAT RESPECTE A LA SEVA MEDICACIÓ És capaç i responsable de prendre s la seva medicació a l hora i amb dosis correctes. Pren responsablement la seva medicació, si li preparen anticipadament. No és capaç de responsabilitzar-se de la seva medicació. MANEIG DELS SEUS ASSUMPTES ECONÒMICS Maneja els assumptes financers amb independència. Recull i reconeix els seus ingressos. Maneja les despeses del dia a dia, però necessita ajuda per anar al banc, grans despeses. Incapaç de manejar diners. 2

22 6. VALORACIÓ MENTAL El seu objectiu és avaluar l estat cognitiu i afectiu de la persona. 6.. Test Cognitiu de Pfeiffer (Short Portable Mental Status Questionnaire): Què és? És un test que valora les següents funcions cognitives: memòria, orientació i la capacitat d executar tasques seriades aritmètiques. Consta de ítems. Aquesta prova utilitza una puntuació per errors comesos i permet un factor de correcció segons el nivell cultural de la persona examinada. Restar un error si el pacient és analfabet. Puntuació: -2 errors Normal 3-4 errors Deteriorament cognitiu lleu 5-7 errors Deteriorament cognitiu moderat 8- errors Deteriorament cognitiu important Només és útil com a eina de cribratge, no serveix per a monitoritzar la progressió del deteriorament cognitiu. A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi ha sospita deteriorament cognitiu. En el cas d estar diagnosticat de deteriorament cognitiu i pacients terminals no és procedent. En el moment que es faci la valoració inicial, segons puntuació i quan hi hagi indicis d algun canvi. Si puntúa -2 repetir cada 3 anys. Si puntúa 3-4 pasar MEC immediat. I segons puntuació Pfeiffer/MEC cada 6 mesos/any. Si puntúa 5-7 repetir a l any. Si puntúa > 7 no cal repetir. Es registrarà la puntuació total. Short Portable Mental Status Questionnaire (SPMSQ): Test cognitu de Pfeiffer. Quin dia és avui? (dia, mes i any) 2. Quin dia de la setmana és avui? 3. On som ara? 4. Quin és el seu número de telèfon? (o quina és la seva adreça?) 5. Quants anys té? 6. Quina és la data del seu naixement? (dia, mes i any) 7. Qui és ara el president del govern? 8. Qui va ser l anterior president del govern? 9. Quins són els dos cognoms de la seva mare?.vagi restant de 3 en 3 al número 2 fins a arribar a. SI NO Si NO SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO 22

23 6.2. Miniexamen cognoscitiu (MEC) de Lobo. Què és? És un test que explora i púntua diverses àrees com l orientació temporal i espaial, la memòria immediata i de fixasió, l atenció i el càlcul, la producció i repetició del llenguatge, la lectura i l habilitat visualespaial. Consta de 24 ítems. Per cada resposta acertada se li asigna punt. La puntuació màxima és de 35 punts. En pacients analfabets o amb déficits sensorials greus (sords, cecs, etc.) s exclouran les preguntes eliminades per aquesta condició i la puntuació total corregida serà la obtenida per regla de tres després de corregir la puntuació total. Per exemple: Si el pacient no pot accedir a 4 dels 35 punts posibles (és cec), la puntuació final es calcularà sobre els 3 punts posibles. Si la puntuació total ha sigut 2, aplicant la correcció obtendríem una puntuació (2x35/3) de 22,5, en aquest cas 23. Puntuació: 3-35 punts Normalitat punts Borderline 2-24 punts Deterioració lleu 5-9 punts Deterioració moderat = 4 punts Deterioració greu A les persones incloses en el programa Salut a Casa. En el cas d estar diagnosticat de deteriorament cognitiu i pacients terminals no és procedent. A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració del test de Pfeiffer hi ha sospita de deteriorament cognitiu lleu. Es registrarà la puntuació total. 23

24 Miniexamen cognoscitivo (MEC) de Lobo Orientación Dígame el: Día de la semana Fecha de hoy Mes en que estamos Estación del año Año en que estamos Lugar en el que estamos Planta o piso en el que estamos Ciudad en la que estamos En qué provincia estamos Nación/país en el que estamos Fijación Repita estas 3 palabras: peseta, caballo, manzana Nº... 3 Concentración y cálculo Si tiene 3 ptas. Y me va dando de 3 en 3 cuántas le van quedando? Repita los números (hasta que los aprenda). Ahora hacia atrás. Nº de repeticiones Memoria Repita las 3 palabras que le he dicho antes 3 Lenguaje y construcción (Mostrar un bolígrafo), Qué es esto? (Mostrar un reloj), Qué es esto? Repita esta frase: En un trigal había cinco perros Una manzana y una pera son frutas, qué son rojo y verde? qué son perro y gato? (Darle un papel e indicar), coja este papel con la mano derecha, dóblelo por la mitad y póngalo en el suelo (o sobre la mesa). Lea esto y haga lo que dice CIERRE LOS OJOS Escriba una frase... Copie este dibujo 3 TOTAL 24

25 6.3. Escala Ansietat-Depressió de Goldberg: Què és? És una escala que mesura la depressió i l ansietat. Aquesta escala no proporciona diagnòstic de "cas" psiquiàtric, sinó tan sols probabilitat de ser-ho. Cal confirmar-ho amb una entrevista diagnostica semioberta o dirigida. No es puntuaran els símptomes que durin menys de 2 setmanes o que siguin de lleu intensitat. Les 4 primeres preguntes de les subescales d ansietat (A) i depressió (D) són obligatòries. Només en el cas de contestar afirmativament a 2 o més preguntes d' ansietat o a o més de depressió continuarem amb la resta de preguntes de cada subescala. La puntuació és independent per a cada subescala. La puntuació total és igual al número d ítems valorat positivament ( punt cada un). El punt de tall per a " probable ansietat" és 4 i per a probable depressió és 2. Falsos positius: malalties somàtiques greus, dolor, estrès, adversitats recents, problemàtica social greu, afectació cerebral i situacions especials. Falsos negatius: trastorns crònics, personalitats anormals, conductes de negació, afectació cerebral, conveniència social, alcoholisme i drogodependències. A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi ha sospita d ansietat i depressió. En el cas d estar diagnosticat d ansietat o depressió i dels pacients terminals no és procedent. A pacients geriàtrics es recomana administrar l escala de depressió geriàtrica de Yesavage-5. A partir de la valoració dels professionals quan hi hagi sospita d ansietat i depressió. En cas de resultar negativa es realitzarà als 2 anys. Si resulta positiva sempre és necessari una entrevista personal. Es registrarà la puntuació total de les dos subescales. 25

26 Escala d'ansietat-depressió ( EADG ): Escala de Goldberg Escala A ( ansietat ) :. S ha sentit molt excitat, nerviós o en tensió? 2. Ha estat molt preocupat per alguna cosa? 3. S ha sentit molt irritable? 4. Ha tingut dificultat per relaxar-se? SI NO (Continuar si 2 o més respostes són afirmatives) Subtotal: 5. Ha dormit malament? Ha tingut dificultats per dormir? 6. Ha tingut mals de cap o de nuca? 7. Ha tingut algun dels símptomes següents: tremolors, formigueigs, mareigs, suors o diarrea? 8. Ha estat preocupat per la seva salut?. 9. Ha tingut alguna dificultat per conciliar el son, per quedar-se adormit? Total puntuació: Escala B ( depressió):. S ha sentit amb poca energia? 2. Ha perdut l interès per les coses? 3. Ha perdut la confiança en si mateix? 4. S ha sentit desesperançat? SI NO Subtotal: (Continuar si o més respostes són afirmatives) 5. Ha tingut dificultats per concentrar-se? 6. Ha perdut pes (a causa de falta d apetit)? 7. S ha estat despertant massa d hora8 8. S ha sentit més lent? 9. Creu que ha tingut tendència a trobar-se pitjor als matins? Total puntuació: 26

27 6.4. Escala geriàtrica de depressió de Yesavage-5: Què és? És una escala que evalúa aspectes cognitius-conductuals relacionats amb les característiques específiques de la depressió en la gent gran i permet identificar l estat afectiu dels pacients geriàtrics. La recogida d informació es realitza a través de l autoadministració per part del pacient però també potser heteroadministrat pel professional. La resposta negativa a la pregunta i la positiva a la pregunta 2, 3, 4 i 5 puntua punt. Puntuació: -: no depressió = 2: possible depressió A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi ha sospita de depressió. En el cas d estar diagnosticat de depressió i dels pacients terminals no és procedent. Aquesta escala està recomanada als pacients geriàtrics. A partir de la valoració dels professionals quan hi hagi sospita depressió. En cas de resultar negativa es realitzarà als 2 anys. Si resulta positiva sempre és necessari una entrevista personal. Es registrarà la puntuació total. Escala de depressió geriàtrica de Yesavage-5. Està satisfet amb la seva vida? 2. Es troba tot sovint avorrit? 3. Se sent tot sovint abandonat? 4. Prefereix quedar-se a casa en lloc de sortir i fer coses noves? 5. Se sent inútil actualmet? SI NO SI NO SI NO SI NO SI NO 27

28 7. VALORACIÓ DE L EQUILIBRI I MARXA. Segons la OMS: caiguda és la conseqüència de qualsevol esdeveniment que precipita al pacient al terra en contra de la seva voluntat. Les caigudes constitueixen una causa important de lesions, incapacitats i a més a més de mort en la gent gran, i són un important indicador per a la definició de la gent gran d alt risc. La prevenció adoptant mesures de reducció del risc de caure com són: l exercici, la reducció de riscos ambientals i el control del medicaments, ajuden a disminuir la seva incidència. 7.. Timed up and go test: Què és? Prova que mesura la mobilitat física en les persones fràgils i guarda una bona correlació amb les mesures de l equilibri, velocitat de la marxa i habilitat funcional de l individu. Es quantifica en segons el temps que triga el pacient a fer l acció d aixecar-se de la cadira, caminar tres metres i tornar a seure. El subjecte ha de portar el calçat habitual i les ajudes tècniques, si les utilitza (bastó, caminador). El seient ha de tenir entre 45 i 57 cm. d alçada i els braços uns 63 a 65 cm. No ha de necessitar l ajut de ningú per complir aquestes ordres. Comença assegut a la cadira amb l esquena en contacte amb el respatller, els braços recolzats al reposa braços i amb el bastó o caminador al costat. És una eina de cribatge que identifica molt bé els dos extrems, és a dir, l ancià que la realitza en menys de segons, que és qui té una bona mobilitat i el que no pot fer aquesta acció sense ajut i se l considerarà de mobilitat precària i dependent. Els que es troben entre ambdós extrems tindran un equilibri, velocitat de la marxa i capacitat funcional conforme al temps emprat en la realització del test; és a dir, quant més temps, més precària serà la marxa, hi haurà més risc de caigudes i el pacient serà depenent per a alguna de les AVD. Falsos positius: no tenir el seient les característiques adequades. Puntuació: < segons Normal. -9 segons Molt poc alterat segons Moderadament alterat. > 3 segons Severament alterat. A Qui? A les persones incloses en el programa Salut a Casa que per la valoració dels professionals hi ha sospita deteriorament de l equilibri. Si no disposem d un seient de les característiques descriptes per a la realització de la prova es recomana administrar l Escala de valoració de l equilibri i la marxa de Tinetti. En el moment que es faci la valoració inicial, anualment i quan hi hagi indicis d algun canvi. Es registrarà la puntuació total. 28