Ponència de sòl no urbanitzable

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Ponència de sòl no urbanitzable"

Alberto Rivero Torregrosa
hace 7 años
Vistas:

1 Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212

2 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya, amb la seva ubicació georeferenciada a partir de dues coordenades i mitjançant un sistema d informacio geogràfica s ha analitzat la informació des del punt de vista urbanístic, per conèixer la situació del sector i s han obtingut les dades següents: El conjunt dels 355 càmpings analitzats sumen un total de unitats d acampada i places. Es distribueixen en 178 municipis dels 947 que té Catalunya. Pel que fa a la seva classificació des del punt de vista turístic, 187 càmpings (un 53%) són de segona categoria, 95 són de tercera (27%), 69 són de primera, (19%), i n hi ha tres de categoria de luxe (Cypsela a Pals, Mas Sant Josep a Santa Cristina d Aro i Cambrils Park a Cambrils). Per places, un 44% són de segona categoria, 1% són de tercera i 43% són de primera, i un tres per cent de les places són de categoria de luxe. percentatge segons categoria "places" "càmpings" LUXE 1A. CATEGORIA 2A. CATEGORIA 3A. CATEGORIA 1

analitzats sumen un total de 92.918 unitats d acampada i 278.754 places. Es distribueixen en 178 municipis dels 947 que té Catalunya.

3 Pel que fa a la seva localització en municipis del litoral o de l interior, s observa en el gràfic i el mapa següents que la majoria de places estan en municipis del litoral Costa Interior 25 Càmpings Places Mentre que el 53% dels càmpings estan en municipis que tenen façana litoral, enfront al 47% restant que estan en municipis d interior, les places corresponents als municipis del litoral són el 79%, mentre les places en càmpings en municipis sense costa són el 21%. Per tant, en municipis d interior la dimensió dels càmpings és més reduida. 2

1 75 5 Costa Interior 25 Càmpings Places Mentre que el 53% dels càmpings estan en municipis que tenen façana litoral, enfront al 47%

4 Classificació urbanística Pel que fa a la localització dels càmpings en relació amb la classificació urbanística dels sòls resulta que 61 càmpings, que representen un 17% del total i un 17% de les places, estan en sòl urbà (consolidat o no consolidat), 53 estan en sòl urbanitzable (15% de càmpings i 25% de les places) i els altres 241 estan en sòl no urbanitzable (68%dels càmpings i 58% de les places). Per obtenir aquestes dades s ha utilitzat la informació sintetitzada en el Mapa urbanístic de Catalunya (MUC). Una gran majoria dels càmpings que estan en sòls classificats com a urbans es concentren en els municipis del litoral (només 8 a l interior). Dels 53 urbanitzables, només 2 són a municipis de l interior Places Càmpings 3

(68%dels càmpings i 58% de les places). Per obtenir aquestes dades s ha utilitzat la informació sintetitzada en el Mapa urbanístic de Catalunya (MUC).

5 Distància a sòl urbà i urbanitzable Pels càmpings que estan en sòl no urbanitzable, s ha calculat també la distància dels càmpings al sòl classificat com a urbà i urbanitzable i resulta que molt a la vora del sòl classificat com a urbà o urbanitzable pels instruments de planejament - a menys de 1m de distància - es compten 183 càmpings (52%). Si comptem fins a 2m (color verd) de distància el nombre puja a 217 (un 61%) i s incrementa fins a 26 si comptem fins a 5m (color groc) de distància (73% dels càmpings). A més d un quilòmetre de distància (color lila) d un sòl urbà es localitzen encara 54 càmpings que representa un 15% del total en nombre i un 7% en places. D aquesta estadística es desprèn que bona part dels càmpings de Catalunya estan en un entorn proper als assentaments urbans Dades en percentatges Càmpings Places Fins més de 1. 4

Si comptem fins a 2m (color verd) de distància el nombre puja a 217 (un 61%) i s incrementa fins a 26 si comptem fins a 5m (color groc) de distància (73% dels càmpings).

6 Pla director urbanístic del sistema costaner En els municipis costaners, s ha analitzat la pertinença a àmbits regulats pel pla director urbanístic del sistema costaner amb els resultats seguents: Dels càmpings de Catalunya, un 4% estan en l àmbit del PDUSC, dels quals 62 en sòl no urbanitzable, 41 en urbà i 4 en sòl urbanitzable. En places això representa un 27% en sòl no urbanitzable, un 12% en urbà i un 2% en urbanitzable. Aquests càmpings inclosos en els PDUSC dels municipis costaners sumen un total de més de 165. places, un 59% del total. Les determinacions del PDUSC tenen pocs efectes sobre els càmpings que estan en sòl urbà Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable 5

En places això representa un 27% en sòl no urbanitzable, un 12% en urbà i un 2% en urbanitzable.

7 Nombre de places de càmping i nombre de càmpings per municipis Municipis amb més número de càmpings Municipi Nombre Blanes 12 Torroella de Montgrí 1 Malgrat de Mar 8 Sant Pere Pescador 7 Tarragona 7 Mont-roig del Camp 7 Castell-Platja d'aro 6 Calonge 6 Cambrils 6 Municipis amb més i menys places de càmping: Diferència (Placespoblació) Població Municipi Places 211 Torroella de Montgrí Nombre de càmpings Mont-roig del Camp Sant Pere Pescador Castell-Platja d'aro Blanes Cambrils Vallfogona de Ripollès Planoles Estamariu

Població Municipi Places 211 Torroella de Montgrí 15.276 11.385-3.891 1 Nombre de càmpings Mont-roig del Camp 14.1 12.476-1.534 7 Sant Pere Pescador 13.941 2.18-11.

8 Proporció places de càmping cens de població S ha calculat també la proporció entre places de càmping, que alberguen població estacional que acudeix amb ritmes de cap de setmana o en moments concrets de l any responent a una oferta turística, i la població censada que resideix de manera continuada en el municipi. Els 355 càmpings estan distribuïts en 178 municipis de Catalunya. A 46 hi ha més places de càmping que poblacó censada. D aquests destaca Sant Pere Pescador i Castellar del Riu, on el nombre de places de càmping multiplica per 6 la població censada. La multiplica per més de 4 a la Vall de Cardós, Prullans, Vilamòs, Espot i Vilanova de Prades. El nombre de places de càmping superen la meitat de la població censada en 32 municipis, i representen entre el 1% i el 5% dels residents en altres 61. En els altres 39 les places de càmping són inferiors a un 1% de la població censada en el municipi. 7

A 46 hi ha més places de càmping que poblacó censada. D aquests destaca Sant Pere Pescador i Castellar del Riu, on el nombre de places de càmping multiplica per 6 la població censada.

9 Potencial teòric de bungalows en càmpings situats en sòl no urbanitzable, classificats segons la distància als nuclis urbans Finalment s ha calculat el potencial corresponent al 4% de les unitats d acampada dels càmpings situats en sòl no urbanitzable. S han agrupat les dades per municipi, en cas d haver-hi més d un càmping. Les dades s agrupen segons la distància del sòl urbà o urbanitzable. En el mapa s han representat només el potencial teòric corresponent a càmpings situats a més de 2 metres del sòl urbà o urbanitzable, que sumen un total de unitats. Distància Unitats Fins a 1 metres Fins a 2 metres 3.81 Fins a 5 metres Fins a 1. metres Més de 1. metres TOTAL

Les dades s agrupen segons la distància del sòl urbà o urbanitzable.

Documentos relacionados

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del