Capítulo 3 RETENCIÓN SUPERFICIAL
|
|
- Felisa Villalba Montes
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Capítulo 3 RETENCÓN SUPERFCAL DEFNCÓN La Rtció Suprficial s u térmio qu globa a os compots l ciclo hirológico qu so la trcptació y la Dtció Suprficial. S fi como l agua proct la lluvia qu qua rtia o bi la vgtació o bi l sulo costituyo laguas. E l prst capítulo s va a stuiar caa ua llas por sparao. E primr lugar s aalizará la trcptació y, postriormt, la Dtció Suprficial. NTERCEPTACÓN Dfiició S fi la trcptació como la part lluvia rtia por la vgtació. La catia lluvia itrcptaa prá l tipo vgtació, s cir l tamaño la hoja, sia la vgtació, la vlocia l vito, itsia y uració l aguacro, tc. No obstat, la capacia máxima qu pu almacar ua hoja oscila tr 1 y 2 l/m 2. La trcptació coici co la prcipitació si los aguacros so pquños (P < 5 l/m 2 ) y costituy aproximaamt l 10 % ésta si so mucho mayors sta catia. D forma más simplificaa, la trcptació pu obtrs como u porctaj la lluvia co la siguit xprsió: = α P (3.1) o α s u coficit cuyo valor p l tipo cobrtura vgtal y qu sul valr tr 0.1 y 0.2 para zoas húmas co amplia cobrtura vgtal y 0 para zoas smiárias. E zoas amplias bosqu la trcptació pu llgar al or l 10 %, icluso l 20 % la prcipitació. La trcptació s la compot l ciclo hirológico más ifícil mir tio cuta qu, príoos largos, l agua itrcptaa s vapora o iscurr por l osl vgtal llgao a ifiltrars icrmtao la rsrva l agua l sulo. 33
2 HDROLOGÍA : CCLO HDROLÓGCO Cálculo la trcptació El papl hirológico la vgtació obliga a rcosirar vijos aforismos para los qu ua rpoblació forstal implica u icrmto la prcipitació ua rgió. S pu obsrvar qu hay rgios húmas las qu s covirt u mor volum lluvia agua suprficial bio prcisamt al papl itrcptor qu juga la cobrtra vgtal. El agua itrcptaa s agua suscptibl vaporars al icorporars uvo a la atmósfra fas vapor. Úicamt l agua qu rsbal por l troco l árbol o por la plata llgará al sulo ifiltráos o scurriéos suprficialmt. Para calcular la trcptació s pu ralizar u scillo balac masa l qu s stablc qu la prcipitació total qu rcib l osl P s rpart tr l volum vaporao s l osl, E, lo qu pasa a través l mismo, P s, lo qu scurr por l troco, P t, y u rsiuo qu s la trcptació, : = P P P E (3.2) t s La trcptació s ua variabl l ciclo hirológico qu crc co ua furt pit los primros istats u aguacro pro, postriormt s stabiliza co u crcimito mor hasta qu s stablc u régim stacioario tr lo qu la vgtació s capaz rtr y l agua qu scurr por la plata hasta l sulo y la catia agua qu s vapora (Figura 3.1). VN V N/t Timpo Timpo Figura 3.1. Evolució tmporal la trcptació urat u aguacro. 34
3 Capítulo 3. RETENCÓN SUPERFCAL Molo Horto Para valuar la trcptació s ha sguio ifrts molos. Uo llos, propusto por Horto, stima l volum itrcptao a partir la prcipitació total siguio ua ly lial co coficits ajustaos mpíricamt: = S + γ P (3.3) sio S y γ parámtros qu p l tipo vgtació. E la Tabla 3.1 s mustra valors ichos parámtros. Tabla 3.1. Parámtros l molo Horto. h s la altura la plata m. Tipo cubirta S (mm) γ Hurtos Bosqu frso Bosqu hayas Bosqu robls Bosqu arcs Saucs Piars Cubirta hrbáca 1.67 h 0.49 h Trébol y praras 0.42 h 0.26 h Alfalfa, vza y pastos 1.67 h 0.33 h Crals 0.42 h 0.16 h Molo Lisly E st molo s supo qu la trcptació alcaza su valor fial moo xpocial al aumtar la catia prcipitació: ( S + k t ) [ 1 xp( a P )] = (3.4) l o s la itsia vaporació, costat, t l s la uració la lluvia y k y a so os coficits. Molo Sigh Sigh ha sugrio la siguit xprsió: S 1 P xp + k t = l S (3.5) 35
4 HDROLOGÍA : CCLO HDROLÓGCO Tato sta cuació como la propusta por Lisly s ruc a la Horto cuao la lluvia s abuat. Molo Ruttr Ruttr t al. Plata u molo basao ua cuació balac masa, tal como s xpo la Figura 3.2. E st squma la prcipitació total P s ivi trs parts, la primra llas corrspo al agua qu ca irctamt sobr l tramao hojas y ramas o s rtia, (1-f -f t ) P, la sgua corrspo a la qu ca sobr l troco por o scurr hasta l sulo, f t P, y la última la qu atravisa irctamt l osl o copa, f P, o f t y f so las fraccios corrspoits a la lluvia itrcptaa por l troco y la o itrcptaa i por l osl i por l troco, rspctivamt. La structura cocptual st molo s rflja la Figura 3.3. P Evaporació (1-ft-f ) P f P fp t Figura 3.2. Molo Ruttr t al. E la Figura 3.3 s la itsia lluvia, s l volum agua rtia la plata por itrcptació, S s la capacia almacamito total la plata, 0 s la itsia vaporació potcial (itsia máxima), s la itsia vaporació l agua almacaa y g s la itsia goto s la cubirta. 36
5 Capítulo 3. RETENCÓN SUPERFCAL Tato l osl como l troco l agua s vapora co ua itsia, qu srá a la potcial 0 multiplicaa por u coficit proporcioalia xcso agua sobr la capacia almacamito. Exist tambié ua péria por caía o goto, g, hacia l sulo, cuya vlocia p l xcso almacamito l osl, qu s aula cuao l volum agua l osl s ifrior a la capacia almacamito l mismo. El balac masa stablc la siguit xprsió: t ( 1 f ) g = (3.6) La itsia lluvia qu llga al sulo, s, s = f + (3.7) s g La itsia goto s ha formulao ifrts formas fució l valor máximo l almacamito la copa o osl, mx, y su valor umbral o míimo, m, y ua sri parámtros ajust, tal y como s mustra la Tabla 3.2. E la Tabla 3.3 s rsum alguas stimacios la capacia almacamito para istitas spcis. = / S 0 Lluvia o itrcptaa Lluvia itrcptaa = 0 > S < S f (1- f ) = (1-f-f) t g = f t s Figura 3.3. Estructura cocptual l molo itrcptació Ruttr t al.. La cuació balac masa juto co cualquir xprsió aa para la itsia goto costituy ua cuació ifrcial oriaria cuya solució s: 37
6 HDROLOGÍA : CCLO HDROLÓGCO [ 1 xp( t k) ] para t ( + 1 k) ( t t ) mx t r = (3.8) r 0 mx r para t t r o r s la trcptació qu hay l timpo uració l aguacro t r. Tabla 3.2. Exprsios la itsia goto. Autors Exprsios = xp α + β Ruttr t al., 1971 g ( ) Massma, 1980 [ ( )] [ ( )] 1 g = g0 xp α mx 1 xp α Pitma, 1989 = xp[ α( )] 1 g m Tabla 3.3. Capacia almacamito la cubirta alguas spcis. Vgtació S Bosqu coífras Pius sylvstris Pica abis Psuotsuga mzisii Pius igra Bosqu caucifolio Carpiis btulus (vrao) Carpiis btulus (iviro) Qurcus robur (vrao) Qurcus robur (iviro) Ericácas Callua vulgaris 2. Hrbácas Za mays Lolium pr (10 cm altura) Lolium pr (48 cm altura) Moliia crula Ptriium aquilium DETENCÓN SUPERFCAL Dfiició S fi la Dtció Suprficial como l agua qu llga a la suprfici y s almaca las pquñas prsios l trro. Si rbosa s pu grar scorrtía suprficial. La Dtció Suprficial máxima oscila tr 10 y 50 mm (10-50 l/m 2 ). Para qu s prouzca b llovr lo suficit y forma istribuia. La Dtció Suprficial cotribuy a qu los fómos scorrtía sté más isprsaos, rtrasáolos y suavizáolos. 38
7 Capítulo 3. RETENCÓN SUPERFCAL E la Figura 3.4 s mustra u molo Dtció Suprficial. E icha figura s fi la lluvia ficaz como la part agua qu llga al sulo y o s ifiltra, s cir s suscptibl costituir Escorrtía Suprficial. Cálculo la Dtció Suprficial Tal y como s acaba fiir l apartao atrior, la lluvia ficaz s la part la lluvia qu gra scorrtía suprficial. La xprsió icha lluvia ficaz s: P ( P ) f = (3.9) o P s la lluvia ficaz, P s la lluvia total, s la trcptació f s la filtració. La atrior xprsió s pu ucir a partir la Figura 3.4. P - Evaporació Evaporació Escorrtía suprficial f f f f Figura 3.4. Molo Dtció Suprficial. Es vit qu si too l agua qu prcipita sobr l sulo s itrcptaa por la vgtació la tció suprficial s ula. Por otra part, si, aú alcazao l sulo, la capacia ifiltració l sulo s lo suficitmt alta como para qu o xista stacamito la suprfici y l agua s ifiltr a ivls ifriors, tampoco xistirá Dtció Suprficial. E coscucia, sólo xistirá Dtció Suprficial si la lluvia ficaz P s mayor qu cro. La Dtció Suprficial s máxima si toas las prsios s cutra llas. Si s fi C s la capacia máxima agua qu s pu almacar ichas prsios, la Dtció Suprficial s pu xprsar fució la lluvia ficaz como: 39
8 HDROLOGÍA : CCLO HDROLÓGCO V s s ( 1 xp( k P )) = C (3.10) o V s s la Dtció Suprficial para ua lluvia ficaz P. k s u parámtro ajust icha xprsió. Si s riva la xprsió atrior co rspcto a la lluvia ficaz s obti: V P s s ( k P = C k xp ) (3.11) Cuao P ti a cro icha rivaa ti a 1, y V P s P 0 = C s k = 1 (3.12) o 1 k = (3.13) C s E coscucia, P = V s Cs 1 xp (3.14) Cs E gral V s s muy ifícil mir, pro su valor ti a C s cuao l valor la lluvia ficaz crc ifiiamt (Figura 3.5). Dtció suprficial (V s ) Lluvia ficaz (P ) Figura 3.5. Dtció Suprficial fució la lluvia ficaz. 40
SEÑALES Y SISTEMAS. PROBLEMAS RESUELTOS. CAPITULO V PROBLEMA 1: Problema Nº 5.34 Oppenheim
SEÑALES Y SISTEMAS. PROBLEMAS RESUELTOS. CAPITULO V PROBLEMA : Problma Nº 5.3 Opphim Obsrv l siguit sistma: Dtrmi y() Solució: El traycto d arriba produc, al multiplicar por Cos(/), traslació dl spctro
Más detallesSe llama sucesión a un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero,...
TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN S llama sucsió a u cojuto d úmros dados ordadamt d modo qu s puda umrar: primro, sgudo, trcro,... Los lmtos d la sucsió s llama térmios y s
Más detallesal siguiente límite si existe: . Se suele representar por ( x )
UNIDAD : DERIVADAS. DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. DERIVADAS LATERALES Dfiici.- S llama drivada d ua fuci f u puto d abscisa al siguit it si ist: f f ' sigifica lo mismo. f. S sul rprstar por f D
Más detallesUNIDAD 9: INTRODUCCIÓN A LAS DERIVADAS
UNIDAD 9: INTRODUCCIÓN A LAS DERIVADAS. DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. DERIVADAS LATERALES Dfiici.- S llama drivada d ua fuci f u puto d abscisa al siguit límit si ist: f f ' lím sigifica lo mismo.
Más detalles11 INTRODUCCIÓN A LA DINÁMICA NO LINEAL (BIFURCACIONES, CAOS)
INTRODUCCIÓN A LA DINÁMICA NO LINEAL (BIFURCACIONES, CAOS) Los sistmas o lials pud llgar a tr comportamitos ralmt sorprdts alguos casos: por u lado pud llgar a tr diámicas totalmt difrts sgú l valor qu
Más detallesCASO DE ESTUDIO N 8. Análisis de un tornillo de transmisión
Vrsió 01 CAPITULO POYECTO DE ELEMENTOS DE SUJECIÓN, ANCLAJE Y CIEE CASO DE ESTUDIO N 8 Aálisis u torillo trasmisió Vrsió 01 1. Itroucció Los torillos trasmisió stá somtios a cosirabls solicitacios bias
Más detallesEl error con ese presupuesto será aproximadamente del 3,1% Ejercicio 8.2
EJERCICIO 8.1 U ivstigador dispo d 0.000 para ralizar las trvistas d ua custa ua gra ciudad. El custioario s admiistrará mdiat trvistas tlfóicas, sido l cost d cada trvista d 0. Qué marg d rror dbrá asumir
Más detallesTema 5: Transistor Bipolar de Unión (BJT)
Tma 5: Trasistor ipolar d Uió JT) 5.1 troducció otidos 5.2 ucioamito dl trasistor Zoa Activa Dircta 5.3 Modlo d orrits dl Trasistor. Modlo d rs-moll 5.4 Modos o Zoas d Opració 5.5 Modlos Spic 5.6 jmplos
Más detallesTEMA 2 SUCESIONES. Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bach. 1 SUCESIONES Y TÉRMINOS
Tma Sucsios Matmáticas I º Bach. TEMA SUCESIONES SUCESIONES Y TÉRMINOS EJERCICIO : Si l térmio gral d ua sucsió s a 0 Halla l térmio sgudo y l décimo. b) Hay algú térmio qu valga? Si hay dcir qu lugar
Más detalles2. Utilizando el método adimensional basado en el factor de calidad Q, determine:
Uivrsidad Simó Bolívar Dpartamto d Covrsió y Trasport d Ergía Autor: Eduardo Albaz. Cart: 06-391 Profsor: J. M. Allr Máquias Eléctricas II CT-311 U motor d iducció coxió strlla d 100 kw, 416 V, rdimito
Más detalles1.- a) Hallar a y b para que la siguiente función sea continua en x = 1:
.- a) Hallar a y b para qu la siguit fució sa cotiua = : b L( ) < f = a = > L b) Para sos valors d a y b, studiar la drivabilidad d f =. Solució: a) f s cotiua l puto = lim f = f() E st caso f () = a lim
Más detallesTEMA 1: CALCULO DIRECTO DE LÍMITES
INSTITUCION EDUCATIVA DISTRITAL RODRIGO DE BASTIDAS Rsolució Nº 88 d ovimbr.8/ ScrtariaD Educació Distrital REGISTRO DANE Nº-99 Tléfoo Barrio Bastidas Sata Marta DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS ACTIVIDAD ESPECIAL
Más detallesEXPONENTES Y POTENCIAS Muchos números se expresan en forma más conveniente como potencias de 10. Por ejemplo: m n n 0,2 3 3
Rpaso d Matmáticas E st apédic s hará u brv rpaso d las cuacios y fórmulas básicas d utilidad Química Física gral y Trmodiámica Química particular. EXPONENTES Y POTENCIAS Muchos úmros s xprsa forma más
Más detallesINTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración
TEMA 8 Itgral Idfiida INTEGRAL INDEFINIDA. FUNCIÓN PRIMITIVA F() s ua primitiva d f() si F ()= f(). Esto s prsa así: La itgració s la opració ivrsa a la drivació, d modo qu: f() F'() F() FUNCIONES PRIMITIVAS
Más detallesTema 5: Transistor Bipolar de Unión (BJT)
Tma 5: Trasistor ipolar d Uió JT) 5.1 troducció otidos 5.2 ucioamito dl trasistor Zoa Activa Dircta 5.3 Modlo d orrits dl Trasistor. Modlo d rs-moll 5.4 Modos o Zoas d Opració 5.5 Modlos Spic 5.6 jmplos
Más detallesINTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración
TEMA 8 Itgral Idfiida INTEGRAL INDEFINIDA FUNCIÓN PRIMITIVA. F() s ua primitiva d f() si F ()= f(). Esto s prsa así: f() = F'() = F() La itgració s la opració ivrsa a la drivació, d modo qu: FUNCIONES
Más detalles1 Realizar los ejercicios resueltos números 1 y 2 del tema 3 de Integración de. 2 Terminar los ejercicios de la práctica realizada este día.
Est documto coti las actividads o prscials propustas al trmiar la clas dl día qu s idica. S sobrtid qu tambié s db ralizar l studio d lo plicado clas auqu o s icluya sa tara st documto. Clas 5 d ovimbr
Más detallesUniversidad de Puerto Rico Recinto Universitario de Mayagüez Departamento de Ciencias Matemáticas
Uivrsidad d Purto Rico Rcito Uivrsitario d Mayagüz Dpartamto d Cicias Matmáticas Eam III Mat - Cálculo II d abril d 8 Nombr Númro d studiat Scció Profsor Db mostrar todo su trabajo. Rsulva todos los problmas.
Más detallesMATEMÁTICAS Y CULTURA B O L E T Í N No. 273 COORDINACIÓN DE MATEMÁTICAS APLICACIONES DEL DETERMINANTE DE VANDERMONDE
MATEMÁTICAS Y CULTURA B O L E T Í N 23.04.20 No. 273 COORDINACIÓN DE MATEMÁTICAS MATEMÁTICAS MATEMÁTICAS APLICACIONES DEL DETERMINANTE DE VANDERMONDE E l Boltí Matmáticas Y Cultura No. 257 dl 23 d abril
Más detallesRespuesta en frecuencia. Procesado Digital de Señales.4º Ingeniería Electrónica. Universitat de València. Profesor Emilio Soria.
Rspusta frcucia. Procsado Digital d Sñals.4º Igiría Elctróica. Uivrsitat d Valècia. Profsor Emilio Soria. 1 Itrés uso PDS. Ti l mismo uso qu sistmas cotiuos: dtrmiar la salida d u sistma stado stacioario;
Más detalles8 Límites de sucesiones y de funciones
Solucioario 8 Límits d sucsios y d ucios ACTIVIDADES INICIALES 8.I. Calcula l térmio gral, l térmio qu ocupa l octavo lugar y la suma d los ocho primros térmios para las sucsios siguits., 6,,,..., 6, 8,,...,,,,...
Más detallesDECAIMIENTO RADIOACTIVO
DECIMIETO RDIOCTIVO El dcaimito radioactivo s idpdit dl modo d dcaimito, y s aplica a todos llos: α,β +, β -, CE (captura lctróica), γ, y fisió spotáa. Postulados: LEY DE DESITEGRCIO RDIOCTIV. La probabilidad
Más detallesUniversidad de Costa Rica. Instituto Tecnológico de Costa Rica. Determinar si las integrales impropias convergen o divergen.
Uivrsidad d Costa Rica Istituto Tcológico d Costa Rica Tma: Itgrals impropias. Objtivos: Clasificar las itgrals impropias sgú su spci: primra, sguda o trcra spci. Calcular itgrals impropias utilizado su
Más detallesUNIVERSIDAD FRANCISCO DE PAULA SANTANDER FACULTAD DE CIENCIAS BASICAS DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS Y ESTADISTICA GUIA No. 1. ECUACIONES DIFERENCIALES
UNIVERSIDAD FRANCISCO DE PAULA SANTANDER FACULTAD DE CIENCIAS BASICAS DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS Y ESTADISTICA GUIA No.. ECUACIONES DIFERENCIALES ECUACIONES DIFERENCIALES U cució ircil s u cució l qu
Más detalles! 1 3 <1 la serie converge (y confirma a n! 0 ). a n. x 2 >0; f 0 (x)<0 si x>1; R 1 f (x)dx = 1 2 e x2 1 = 1 2e. ) Convergente. n! 0 ) Convergente.
Solucios d los roblmas d Matmáticas (07-08) {a } acotada ifriormt or 0 (los a so ositivos) y dcrcit us + + )9líma a ) a a ) a0 Como a + a < la sri covrg (y cofirma a 0 ) a) (a ) / Divrgt (O orqu {a
Más detallesCapítulo IV. Estadísticas cuánticas.
Capítulo I. stadísticas cuáticas. Lcció 6 Itroducció a las stadísticas cuáticas. Partículas distiguibls idistiguibls. stadísticas d Bos-isti y d rmi-dirac. Lcció 7 Gas idal d rmi: lctros mtals. Lcció 8
Más detallesTEMA 3: ESTIMACIÓN PUNTUAL.
TEMA 3: ESTIMACIÓN PUNTUAL..- S tra ua mustra por m.a.s. d tamaño d ua poblacó qu sgu l modlo d Posso. Obtr l stmador por l método d los momtos y l stmador por l método d máma vrosmltud. Solucó: El método
Más detallesAproximación de funciones derivables mediante polinomios: Fórmulas de Taylor y Mac-Laurin
Aproimació d ucios drabls mdiat poliomios: Fórmulas d Taylor y Mac-Lauri. Eprsa l poliomio P - - potcias d - Hay qu dtrmiar los coicits a, b, c, d y qu cumpla: P - -a- b- c- d- Drado vcs la iualdad atrior,
Más detalles5 MECÁNICA ESTADÍSTICA CUÁNTICA DE GASES IDEALES
ma 5 MCÁICA SADÍSICA CUÁICA D GASS IDALS stadística d rmi-dirac y stadística d Bos-isti. l límit clásico. Gas idal d rmi: lctros mtals. Gas idal d Bos: fotos y 4H líquido. Codsació d Bos-isti. [RI-9; HUA-8;
Más detalles2.8.3 Solución de las ecuaciones diferenciales lineales no homogéneas por el método de variación de parámetros
.8.3 Solució d las cuacios difrcials lials o hoogéas por l étodo d variació d parátros 59.8.3 Solució d las cuacios difrcials lials o hoogéas por l étodo d variació d parátros Variació d parátros U procdiito
Más detallesTALLER 4: Preparación parcial final. Cálculo Integral. UdeA Profesor: Jaime Andrés Jaramillo.
TALLER : Prparació parcial fial Cálculo Itgral UdA 5- Profsor: Jaim Adrés Jaramillo jaimaj@cocptocomputadorscom Sucsios Mustr los primros cuatro térmios d la sucsió y dtrmi si s covrgt o divrgt: a) d)
Más detallesTALLER 4: Preparación parcial final. Cálculo Integral. UdeA Profesor: Jaime Andrés Jaramillo.
TALLER : Prparació parcial fial Cálculo Itgral UdA - Profsor: Jaim Adrés Jaramillo jaimaj@cocptocomputadorscom Sucsios Mustr los primros cuatro térmios d la sucsió y dtrmi si s covrgt o divrgt: a) d) +
Más detallesLECCIÓN 11 CÉLULAS SOLARES
ÓN CÉUAS SOAS NTODUÓN tr los dispositivos basados smicoductors, la célula solar s uo d los más adcuados para tdr cómo las propidads itríscas básicas dl smicoductor, combiació co las propidads tríscas coscucia
Más detallesCap. II: Principios Fundamentales del Flujo de Tránsito
Cap. II: Pricipios Fudamtals dl Flujo d Trásito Diagrama Espacio-Timpo Distacia 1 2 Itralo (i) 3 4 5 6 Espaciamito () Timpo Flujo, q Dsidad, Vlocidad, Tasa horaria quialt a la cual trasita los hículos
Más detallesa a lim i) L< 1 absoluta convergencia absoluta convergencia convergencia condicional divergencia > r.
(Aputs rvisió para oritar l aprdizaj) DESARROLLO DE LAS FUNCIONES LOGARÍTMICA Y EXPONENCIAL EN SERIES DE POTENCIAS Ua Sri d Potcias s dfi como: a a a a a = = + + + la qu s vidt qu covrg si =. Para dtrmiar
Más detalles2.4 La regla de la cadena
30 CAPÍTULO Derivació.4 La regla e la caea Ecotrar la erivaa e ua fució compuesta por la regla e la caea. Ecotrar la erivaa e ua fució por la regla geeral e la potecia. Simplificar la erivaa e ua fució
Más detallesSeñales y Sistemas. Análisis de Fourier.
Sñals y Sistmas Aálisis d Fourir. Itroducció El foqu d st capítulo s la rprstació d sñals utilizado sos y cosos ( otras palabras, xpocials complas). El studio d sñals y sistmas utilizado xpocials complas
Más detalles2. ALGEBRA LINEAL (2.1_AL_T_062, Revisión: , C12)
. ALGEBRA LINEAL (._AL_T_06, Rvisió: 8-03-06, C). CONCEPTOS FUNDAMENTALES: ESPACIOS VECTORIALES, BASES, DIMENSIONES... INTRODUCCIÓN. Notació: utilizamos abcdario latio para vctors, grigo para scalars (úmros).
Más detallesTEMA 5: LÍMITE DE FUNCIONES. CONTINUIDAD.ASÍNTOTAS
Dpartamto d Matmáticas. IE.S. Ciudad d Arjoa º Bach Socials. LÍMITES Propidads: TEMA : LÍMITE DE FUNCIONES. CONTINUIDAD.ASÍNTOTAS. LÍMITES. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. LÍMITES. RESOLUCIÓN DE INDETERMINACIONES.
Más detallesESTIMADOR DE AITKEN Y PROPIEDADES DEL MISMO (Última revisión: 1 de marzo de 2007)
Apts d clas d coomtría II / 6 STIMADOR D AITKN Y ROIDADS DL MISMO Última rvisió: d marzo d 7 rof. Rafal d Arc rafal.darc@am.s stimació d los parámtros dl MBRL por máxima vrosimilitd Apoádoos la hipótsis
Más detallesTema 2. Derivada. Técnicas de Derivación. Raúl González Medina. I.E. Juan Ramón Jiménez Tema 2
Tma Drivaa. Técicas Drivació 0.- Itroucció.- Tasa Variació Mia.- Drivaa ua ució u puto..- Drivaas Latrals...- Itrprtació gométrica la rivaa..- Rlació tr cotiuia y rivabilia..- Sigiicao graico la rivaa.
Más detallesTEMA 2. ESPACIOS Y OPERADORES LINEALES CONTENIDO
TEMA. ESPACIOS Y OPERADORES LINEALES CONTENIDO ESPACIOS LINEALES SOBRE UN CAMPO INDEPENDENCIA LINEAL, BASES Y CAMBIOS DE BASES OPERADORES LINEALES Y SUS REPRESENTACIONES SISTEMAS DE ECUACIONES ALGEBRÁICAS
Más detallesRESULTADOS DE LA CARACTERIZACIÓN DE DOS MESAS A ÍNDICE DE ALTA EXACTITUD MEDIANTE UN MÉTODO DE AUTO-IDENTIFICACIÓN DE ERRORES
RESULTADOS DE LA CARACTERIZACIÓN DE DOS MESAS A ÍNDICE DE ALTA EXACTITUD MEDIANTE UN MÉTODO DE AUTO-IDENTIFICACIÓN DE ERRORES Jua O Garduño, Edgar Arizmdi Ctro Nacioal d Mtrología (CENAM) Carrtra a los
Más detallesEVAPORACIÓN CON EL MÉTODO DE PENMAN USANDO REDES NEURONALES ARTIFICIALES. Juan Pablo Toro 3 Oscar Raúl Dölling 2 Eduardo Varas C.
SOCIEDAD CHILENA DE INGENIEÍA HIDÁULICA. XVII CONGESO CHILENO DE INGENIEÍA HIDÁULICA EVAPOACIÓN CON EL MÉTODO DE PENMAN USANDO EDES NEUONALES ATIFICIALES Jua Pablo Toro 3 Oscar aúl Döllig 2 Eduardo Varas
Más detallesPROBLEMAS TEMA 4 EJERCICIO 1 (Ej 9.15 de Fernández Abascal)
PROLMAS TMA JRCICIO j 9.5 d Frádz Abascal La cotizació olsa d u cirto título s cosidra ua variabl alatoria ormalmt distribuida co arámtros dscoocidos, ro s diso d la siguit iformació: a ist u,5% d robabilidad
Más detallesMATEMÁTICA D Módulo I: Análisis de Variable Compleja. Teoría de Residuos
Matmática D MATEMÁTIA D Módulo I: Aálisis d Variabl omplja Uidad Toría d siduos Mag. María Iés Baragatti Sigularidads S dic qu s ua sigularidad aislada d f( si f( o s aalítica pro sí s aalítica u toro
Más detallesEJERCICIOS PROPUESTOS. rectángulos obtenidos tomando como base la longitud de cada subintervalo y como altura la ordenada del extremo derecho.
6 Itgral dfiida Ejrcicio rsulto EJERCICIOS PROPUESTOS Obté, co l método visto, l ára dl trapcio limitado por la rcta y +, l j X y las vrticals y Calcula l ára gométricamt y compara los rsultados S divid
Más detalles1. Consecuencias de la inclusión de variables irrelevantes en el modelo
Tma 7: spcificació d la cació: Problmas, cotrasts, métodos d slcció d variabls y lcció d forma fcioal. Cosccias d la iclsió d variabls irrlvats l modlo. Cosccias d la omisió d variabls rlvats l modlo 3.
Más detallesAPÉNDICE B HIDRÁULICA DEL REACTOR DE MEZCLA COMPLETA
APÉNDIE B HIDRÁULIA DEL REATOR DE MEZLA OMPLETA B.1 REATOR DE MEZLA OMPLETA (fluj idal) El mdl d fluj u racr ral s cura algú pu r las cdicis d mzcla d ls racrs idals (racr d mzcla cmpla (RM) y racr d fluj
Más detallesANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA
E.T. Nº 7 - Big. Gal. Do olio Saava Diio Ecola XIII Rgió V Áa Elcóica SISTEMAS DE ONTROL Au óico 6 Pof.: Ig. Aljao Dmolli ANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA E gal lo ima fíico al, o icia qu l imi gui
Más detallesCÁLCULO DE LÍMITES. Por otro lado es importante distinguir en el cálculo de límites, los casos indeterminados de los determinados: = ; = ; =
CÁLCULO DE LÍMITES Propidds d los límits.- ( b ) b.- ( b ) b.- ( b ) b.- ( b ) b b.- ( ) ( ) 6.- k k b Por otro ldo s importt distiguir l cálculo d límits, los csos idtrmidos d los dtrmidos: Csos dtrmidos:
Más detallesMatemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales II. Análisis: Derivadas Tema 6. Derivadas 1. Derivada de una función en un punto
Matmáticas Aplicadas a las Cicias Socials II Aálisis: Drivadas Tma 6 Drivadas Drivada d ua fució u puto Tasa d variació d ua fució S llama tasa d variació mdia d ua fució f (), l itrvalo [a, b], al valor
Más detallesSistemas de ecuaciones diferenciales lineales
695 Aálisis matmático para Igiría M MOLERO; A SALVADOR; T MENARGUEZ; L GARMENDIA CAPÍTULO Sistmas d cuacios difrcials lials d primr ord Cuado s studia matmáticamt ua situació d la ralidad, l modlo qu s
Más detallesZ = número atómico o número de protones del núcleo Z = 1 (H); 2 (He + ); 3 (Li 2+ ).
CAPITULO. l átoo d idógo ) Atoo d idógo idogoid Z úo atóico o úo d poto dl úclo Z (H); (H + ); (Li + ). F q q / ε F q q / θ.6-9 cul.8 - u N u cul /( ε ) / φ V() -Z / ( u ) Hˆ Hˆ Hˆ + Ψ (, ) ψ ( )ψit( )
Más detallesELECTROMAGNETISMO PARA INGENIERÍA ELECTRÓNICA. CAMPOS Y ONDAS
LCTROMAGNTISMO PARA INGNIRÍA LCTRÓNICA. CAMPOS Y ONDAS Odas mdios abirtos acotados Itroducció Capítulo 7 l caso tratado l capítulo atrior, l cual ua oda s propaga librmt a través d u mdio si frotras i
Más detallesANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA
CAPITULO ANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA. INTRODUCCIÓN Ua la caractrítica má importat lo itma cotrol u rputa traitoria. Como l propóito lo itma cotrol proporcioar ua rputa aa, frcutmt u rputa traitoria
Más detallesCINEMÁTICA (TRAYECTORIA CONOCIDA)
1º Bachillrato: Cinmática (trayctoria conocida CINEMÁTICA (TRAYECTORIA CONOCIDA (Todos los datos y cuacions, n unidads dl S.I. 1. Un objto tin un moviminto uniform d rapidz 4 m/s. En l instant t=0 s ncuntra
Más detallesPara explicar la física que interviene en el interior de una estrella vamos a repasar algunos
6. Propidads d la matria 6. PROPIEDADES DE LA MATERIA Para xplicar la física qu itrvi l itrior d ua strlla vamos a rpasar alguos cocptos grals sobr las propidads y l comportamito d la matria las codicios
Más detallesProb PI-1. Forma débil de un problema de flujo de calor estacionario en 2D (Cálculos a mano) T k. Q y
p Q S d ds d S q d ds d ] [ ] [ ] ([ d Q d ] [ j i Prob PI-. Forma débil d u problma d flujo d calor stacioario D (Cálculos a mao Cosidérs l problma dfiido la figura siguit: La EDP asociada s: co Q ua
Más detallesCompetencia Matemática E. Paenza. Sexta Realización 1991
Competecia Matemática E. Paeza Seta Realizació 99 Resolució de los problemas Participate N : Problema. Sea C u cuadrilátero coveo. Si el área del cada uo de los cuatro triágulos determiados por las dos
Más detallesE.T.S.I. Industriales y Telecomunicación Curso Grados E.T.S.I. Industriales y Telecomunicación
E.T.S.I. Idustrils y Tlcomuicció Curso 00-0 Grdos E.T.S.I. Idustrils y Tlcomuicció Asigtur: Cálculo I Tm : Sucsios y Sris Numérics. Sris d Potcis. Ejrcicios propustos Obtr los cutro primros térmios, sí
Más detalles8 Derivadas. Página 239. Página 247. Función derivada
8 Derivadas Págia 9 Fució derivada E el itervalo (a, b ), f () es decreciete. Por tato, su derivada es egativa. Es lo que le pasa a g () e (a, b ). La derivada de f e b es 0: f ' (b ) 0. tambié es g (b
Más detalles( ) RESOLUCIÓN M x m = P. RESOLUCIÓN Sea N uno de dichos números: N= 31q + 3q N= 34q Además, sabemos: resto < divisor RESOLUCIÓN RESOLUCIÓN.
SEMANA 6 MULTIPLICACIÓN-DIVISIÓN 1. Si al multiplican y multiplicar s l isminuy n y 4 rspctivamnt, l pruct isminuy n 198. Hall la suma ls factrs icha multiplicación si su ifrncia s 8. A) 6 B) 65 C) 67
Más detallesDiversidad Espacial y Entrelazado de Bit en Comunicaciones Móviles Multitasa con Desvanecimientos de Plazo Corto
Divrsia Espacial y Etrlazao Bit Comuicacios Móvils Multitasa co Dsvacimitos Plazo Corto C. Ariá Gutiérrz 1, Jaim Sáchz 1, Luis A. Gutiérrz 2 y Carlos A. Valz 1 1 Dpartamto Elctróica y Tlcomuicacios Ctro
Más detallesRespuesta al escalón unitario
Rpua al caló uiario Epcificacio l domiio dl impo La ampliud duració d la rpua raioria db mar dro d lími olrabl dfiido E ima d corol lial la caracrizació dl raiorio comúm raliza uilizado u caló uiario a
Más detalles1.- Estudie el carácter de la serie numérica. 1 es divergente, la serie n propuesta será divergente. Solución.- Puesto que, n = 1, 2, 3,...
TUTORÍA DE MATEMÁTICAS III (º A.D.E.) -mil: imozs@lx.ud.s http://tlfoic.t/wb/imm EJERCICIOS DE SERIES NUMÉRICAS PROPUESTOS EN EXÁMENES.- Estudi l cráctr d l sri uméric. (Fbrro 00, x. or.) Solució.- Pusto
Más detallesTEMA 2 MODELO DE REGRESIÓN LINEAL SIMPLE
TEMA MODELO DE REGRESIÓN LINEAL SIMPLE. INTRODUCCIÓN A LA REGRESIÓN SIMPLE! 4 Supogamos qu la varal s ua fucó lal d otra varal, dod la rlacó tr y dpd d parámtros! y! dscoocdos. Itroduccó a la Rgrsó Smpl!
Más detallesFÓRMULAS PARA LA ESTIMACIÓN DE LA CAPACIDAD
APÉNDICE: FÓRMULAS PARA LA ESTIMACIÓN DE LA CAPACIDAD Fórmula uificada d Kimbr Kimbr aglutia la xpricia d muchos años d sayos ralizados por l TRRL Gra Brtaña y propo ua fórmula uificada para l cálculo
Más detalles61.1 6.1. SERIES NUMÉRICAS INFINITAS 6.2. SERIES DE TÉRMINOS POSITIVOS 6.3. SERIES ALTERNANTES 6.4. SERIES DE POTENCIAS
Cp. 6 Sris 6. 6.. SERIES NUMÉRICAS INFINITAS 6.. SERIES DE TÉRMINOS POSITIVOS 6.. SERIES ATERNANTES 6.. SERIES DE POTENCIAS Objtivo: S prtd qu l studit: Dtrmi covrgci o divrgci d sris. Empl sris pr rsolvr
Más detalles5. Comportamiento del PLL cuando no se encuentra Sincronizado
5 Cmprtamit l PLL cua s cutra Sicriza Ya ha si trata l tma l ml matmátic lial cua l PLL s cutra sicriza Cua s cutra ich sta, l ml s más cmplj y pir icha lialia Dsarrllms pr tat u uv ml matmátic qu sa fucial
Más detallesREPASO EXAMEN SEMESTRAL MATEMÁTICAS II. 2) EJERCICIOS - Determina el valor de (x) y de (y) en las siguientes construcciones geométricas: x 4x.
RESO EXMEN SEMESTRL MTEMÁTICS II TEM: ÁNGULOS Y TRIÁNGULOS 1) TEORÍ S abora: - Clasfaó: águlos aguos, obtusos y rtos, t - arjas águlos: omplmtaros, suplmtaros, ojugaos, opustos por l vért, ayats - E rtas
Más detallesCapítulo 9. Método variacional
Capítulo 9 Método variacioal 9 Miimizació de la eergía 9 Familia de fucioes 9 Partícula ecerrada e ua dimesió etre [-aa] 9 Oscilador armóico e ua dimesió 93 Átomo de helio 93 Combiació lieal de fucioes
Más detallesLlave de pivotes
0 Hrramtas spcals csaras Importat! Llav pvots 0 Ats l matmto, ctú u xam prvo comprobacó co alto voltaj acuro co VDE (sa las Istruccos Pruba Eléctrca y Mcáca). Saqu l chu la toma corrt ats cualqur trabajo
Más detallesReguladores de compensación
Rgulaors compnsación Dfinimos la salia saa para l sistma m D N La función transfrncia gnraliaa pos un rtaro ao por m. n n n q q q q A a a a b b b b G 0 0 Conicions: 0 q b, timpo murto la planta, G tin
Más detallesEl transistor bipolar de unión (BJT)
l rasisor biolar d uió (JT roducció 1948-1949: illia hockly, Joh ard y alr H. raai dscubr s disosiivo y modla su riciio d fucioamio. s l rasisor más uilizado circuios discros. Prsa mayors vlocidad d rsusa
Más detallesTema 2: Derivadas, Técnicas de Derivación
www.slctivia-cranaa.cm Tma : Drivaas, Técnicas Drivación..- Drivaa una unción n un punt: Sa la unción inia n un ntrn, cims qu la unción s rivabl n l punt si ist l límit cuan la unción tin a. rivabl n Si
Más detallesPolítica Fiscal. Gobiernos de coalición o de intereses geográficos dispersos
Política Fiscal Goiros d coalició o d itrss oráficos disrsos Goiros d coalició o d itrss oráficos disrsos Escario olítico dod l oiro stá comusto or dos artidos coalició:. Partidos ti rfrcias distitas sor
Más detallesAnálisis del caso promedio El plan:
Aálisis dl caso promdio El pla: Probabilidad Aálisis probabilista Árbols biarios d búsquda costruidos alatoriamt Tris, árbols digitals d búsquda y Patricia Listas sip Árbols alatorizados Técicas Avazadas
Más detallesSÍLABO DEL CURSO DE AUDITORIA DE MARKETING
SÍLABO DEL CURSO DE AUDITORIA DE MARKETING I. INFORMACIÓN GENERAL: 1.1 Facultad: Ngocios 1. Carrra Profsioal: Admiistració y Marktig 1.3 Dpartamto: ------------- 1.4 Rquisito: Dircció Comrcial 1.5 Priodo
Más detallesbir=ab=qlopfþk iìáë=_~ μå_ä òèìéò mêçñéëçê=`çä~äçê~ççê af`lmfr OPENCOURSEWARE INGENIERIA CIVIL I.T. Obras Públicas / Ing. Caminos
OPENCOURSEWARE INGENIERIA CIVIL I.. Obras Públicas / Ing. Caminos bir=ab=qlopfþk iìáë=_~ μå_ä òèìéò mêçñéëçê=`çä~äçê~ççê af`lmfr (c) 2010-11 Luis Bañón Blázquz. Univrsia Alicant página 1 l_gbqfslp Dfinir
Más detallesFÍSICA APLICADA. EXAMEN EXTRAORDINARIO 26/Junio/2012
FÍSI ID. EMEN ETODINIO 6/Junio/01 TEOÍ (.5 p). a) oncpto d campo léctrico y potncial léctrico. b) S tinn dos cargas léctricas puntuals dl mismo valor y signos contrarios sparadas una distancia d (dipolo
Más detallesCalcule: a) La altura h y la distancia d marcadas en la figura. b) El tiempo que tarda la luz en atravesar la lámina.
0 09 ÓPTICA ONDULATORIA j Sigu practicao. U haz luz 5 0 4 Hz iaja por l itrior u iamat. a) Dtrmi la locia propagació y la logitu oa a luz l iamat. b) Si la luz mrg l iamat al co u águlo rfracció 0º, ibuj
Más detallesCAPITULO 17 FUNCIONES EXPONENCIALES Y LOGARITMICAS
Capítlo 17. Drivada d las Fcios Epocial, Logarítmica. CAPITULO 17 FUNCIONES EXPONENCIALES Y LOGARITMICAS Ejrcicio. Dibja la gráfica d la fció =, para sto lla la sigit tabla: 0 1 3 4-1 - -3-4 Vamos l sigit
Más detallesTransformador VALORES NOMINALES Y RELATIVOS
Tasfomado VAORE NOMNAE Y REATVO Nobto A. mozy VAORE NOMNAE as picipals caactísticas d las máquias vi dadas po los fabicats la domiada placa o chapa d caactísticas; dod s spcifica, t otas cosas, la potcia
Más detallesTRANSMISIÓN DE CALOR EN RÉGIMEN ESTACIONARIO UNIDIMENSIONAL (II). SUPERFICIES EXTENDIDAS.
a 5: Régi st. uii. (II). Supficis tias R. Royo J. M. Coá Cuso - Diapositiva RNSMISIÓN DE COR EN RÉGIMEN ESCIONRIO UNIDIMENSION (II). SUPERFICIES EXENDIDS. J.M. Coá, R. Royo (UPV) a 5: Régi stacioaio uiisioal
Más detallesExamen de Febrero de 2005 de Cálculo I. Soluciones.
Eame de Febrero de 5 de Cálculo I Solucioes Sea la fució f() = e sh + co domiio R a) Hallar los tres primeros térmios o ulos de su desarrollo de Taylor e = b) Probar que eiste su fució iversa f y calcular
Más detallesLa generación eléctrica creció un 5% en lo que va del año
Gatilla d prsa 4 d otr d 2 La graió létria rió 5% lo q va dl año partir d la psta marha d vas trals y l irmto la fiiia d los prosos d matimitos las más atigas, la graió d rgía aompaña l rimito d la dmada.
Más detallesANÁLISIS DE FOURIER CAPÍTULO CUATRO TIEMPO DISCRETO Introducción
CAPÍTULO CUATRO AÁLISIS DE FOURIER TIEMPO DISCRETO 4. Itroducció Las técicas dl aálisis d Fourir timpo cotiuo dsarrolladas l capítulo atrior ti mucho valor l aálisis d las propidads d sñals y sistmas d
Más detallesDETERMINACION DE LAS RELACIONES VOLUMÉTRICAS DE LOS SUELOS
DETERMINACION DE LAS RELACIONES VOLUMÉTRICAS DE LOS SUELOS I. GENERALIDADES: La dtrminación d las rlacions volumétricas d los sulos son importantísimas, para l manjo comprsibl d las propidads mcánicas
Más detallesCAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS
CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS SECCIONES A. Series de térmios de sigo variable. B. Series depedietes de parámetros. C. Ejercicios propuestos. 193 A. SERIES DE TÉRMINOS DE SIGNO VARIABLE. E
Más detalles= 6 ; -s -4 s = 6 ; s= - 1,2 m. La imagen es real, invertida respecto del objeto y de mayor tamaño.
F F a) La lnt s convrgnt l objto stá situado ants dl foco objto: β = = = 4 ; = 4 s ; s + = 6 ; -s -4 s = 6 ; s= -, m s, 4,8 ; ; = = = s f 4,8. f, 4,8 f f =0,96 m. La imagn s ral, invrtida rspcto dl objto
Más detallesTEMA 5: Efectos de los Rectificadores sobre la red de alimentación.
TEMA 5 : Efctos d los Rctificadors sobr la rd d alimtació TEMA 5: Efctos d los Rctificadors sobr la rd d alimtació. Ídic TEMA 5: Efctos d los Rctificadors sobr la rd d alimtació. 5..- Factor d Potcia....
Más detallesPROYECCIÓN CÓNICA CONFORME DE LAMBERT Prof. Ricardo Martínez Morales
CARTOGRAFÍA MATEMÁTICA PROYECCIÓN CÓNICA CONFORME DE LAMBERT Prof. Ricardo Martíz Morals INTRODUCCIÓN El físico, astróomo y matmático alsaciao J.H.Lambrt tuvo ua prolífica producció l ára d la cartografía
Más detalles4.1 Procedimientos de inferencia para la distribución exponencial
4 Ifrca paramétrca 4 Procdmtos d frca para la dstrbucó xpocal La dstrbucó xpocal fu la prmra dstrbucó para modlar tmpos d falla y para lla s ha dsarrollado métodos stadístcos d mara xtsva a T ua va xpocal
Más detallesPARÁMETROS CARACTERÍSTICO DE LÍNEAS DE TRANSMISIÓN
PARÁMETROS CARACTERÍSTICO DE LÍNEAS DE TRANSMISIÓN MARIO ESTANISLAO CESAR ARIET ALEJANDRO SCHULMAN Laboratorio 3, Dpartamto d Física, FCEyN, Uivrsidad d Buos Airs Julio dl 6 El objtivo pricipal dl prst
Más detallesFonones: Cuantización de las vibraciones de la red cristalina.
Foo: Cuatizació d la ibracio d la rd critalia. Oda d logitud larga Oda lática... Oda d logitud corta λ a o πa tmo qu tr cuta la tructura atómica dl crital. foó logitudial foó traral a mooatómica: Coidrmo
Más detallesMétodos integrales en la teoría de la capa límite 1
Métoos itgrals la toría la caa límit.- trocció as cacios la caa límit itgraas la ircció ormal a la ar a lgar a cacios ircials oriarias rscto a la variabl. Estas cacios so las cacios itgrals la caa límit.
Más detallesIntegral Indefinida o Antiderivada
Dpartamto d Matmática Aplicada Cálculo II (0) Smstr -08 Profsor: José Luis Quitro Marzo 08 FACULTAD DE INGENIERÍA UNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA Itgral Idfiida o Atidrivada. Comprub los siguits rsultados
Más detalles