TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

Transcripción

1 TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: Generalitats La Força La Resistència La Velocitat La Flexibilitat

2 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té un component quantitatiu ( donat per les capacitats físicomotrius o condicionals ) i un component qualitatiu ( donat per les capacitats coordinatives o perceptivomotrius ). Les capacitats físiques bàsiques són predisposicions anatòmico-fisiològiques innates en l individu, factibles de millora a través de l aprenentatge i l exercici continuat, que permeten a la persona poder adoptar una bona actitud postural i obtenir un rendiment i que permeten ser mesurades i valorades. Venen determinades pel genotip ( genètica hereditària ) + fenotip ( entrenament i treball ). Són els factors o components determinants de la condició física. El desenvolupament de les capacitats físiques influencia de manera determinant en l aprenentatge de la tècnica i tàctica dels moviments. Per això s acostuma a dir que les capacitats físiques són la BASE necessària sobre la qual es construeix l aprenentatge de les diferents habilitats tècniques i tàctiques. Interrelació: quan realitzem un exercici físic les diferents capacitats físiques actuen de forma combinada, interrelacionades. Tota activitat física incorpora, dins de certs nivells, elements de força, velocitat, flexibilitat i resistència. Però cada exercici sempre presenta una capacitat més dominant ( exemple: quan l exercici és realitzat ràpidament i amb una alta freqüència d execució, diem que es tracta d un treball de velocitat, etc. ). Les capacitats físiques bàsiques o també conegudes com capacitats condicionals estan determinades pels processos i sistemes energètics i metabòlics de rendiment de la musculatura voluntària. Es diferencien de les capacitats coordinatives que estan determinades pels processos de direcció del sistema nerviós central i depenent del seu bon funcionament. CAPACITATS FÍSICO-MOTRIUS ( Condicionals ) Resistència Força Velocitat Flexibilitat

3 8.2.- LA FORÇA A) DEFINICIÓ I CONSIDERACIONS TEÒRIQUES El tema de la Força va estretament lligat amb el sistema muscular. Totes les activitats físico-esportives requereixen certs nivells de força, els quals s aconsegueixen gràcies a l aparell locomotor ( sistema muscular ), i al sistema de direcció ( sistema nerviós central ) que envia les ordres per l acció dels mateixos. Els nivells més elevats de Força s aconsegueixen entre els 20 i 30 anys. DEFINICIÓ: Capacitat neuromuscular d un múscul o grup muscular de generar tensió muscular sota condicions específiques ( sota les característiques d un context determinat ). Tradicionalment la força s havia identificat com la capacitat física que ens permet mantenir, vèncer o oposar-se a una resistència externa. Avui, en l actualitat amb les noves tendències a aquesta definició clàssica s hi ha inclòs 2 conceptes teòrics que l amplien i la perfeccionen. Aquests dos conceptes nous són: Tensió muscular: és el grau o intensitat amb la que un múscul o grup muscular realitza la contracció. En el nostre cos tenim alguns músculs que són més tònics ( és a dir tenen gran capacitat per generar altes tensions, sobretot quan s ha de superar alguna gran resistència ); d altres músculs que són més fàscics ( és a dir que generen tensions més petites ); d altres que són més explosius ( és a dir són músculs capaços de generar tensió amb molta velocitat davant resistències petites ). Característiques del context: és la situació en la que es realitza la tensió muscular, les condicions en què realitzem l exercici de força. CLASSIFICACIÓ DE LA CONTRACCIÓ MUSCULAR: Contracció muscular: per tal de poder generar tensió és necessari que els músculs es contraguin. Els grups musculars presenten la capacitat de contraure s de diferents formes, i per aquest motiu existeixen diferents tipus de contracció muscular: Segons l autor Tous podem diferenciar: ISOMÈTRICA ( estàtica ) TIPUS CONTRACCIÓ T = R - Longitud NO varia ANISOMÈTRICA ( dinàmica ) T = R - Longitud SÍ varia CONCÈNTRICA T>R ( s escurça ) EXCÈNTRICA T<R ( s allarga )

4 a) Contracció ISOMÈTRICA: la magnitud de la tensió del múscul és = (igual) a la resistència externa i la longitud del múscul NO varia. b) Contracció ANISOMÈTRICA: la magnitud de la tensió del múscul NO és igual a la resistència externa, i la longitud del múscul SÍ varia. B1) Concèntrica: la tensió del múscul és major que la resistència externa i el múscul s ESCURÇA ( hi ha aproximació de les insercions musculars ). B2) Excèntrica: la tensió del múscul és menor que la resistència externa i el múscul s ALLARGA ( hi ha separació de les insercions musculars ). També és anomenada pliomètrica. Tipus de fibres musculars: hi ha diferents tipus de FIBRES MUSCULARS: 1. FIBRES VERMELLES o de contracció lenta (ST): més adaptades al treball continuat, i de llarga durada. 2. FIBRES BLANQUES o de contracció ràpida (FT): més adaptades a contraccions ràpides, intenses, i de curta durada. Tenen més capacitat de generar Força que les vermelles. 3. FIBRES MIXTES La genètica determina el % de fibra muscular blanca i vermella que té cada subjecte ( important a l hora de saber l activitat física i/o esport més adequat per a cada persona ). D aquest fet pot dependre la capacitat físicoesportiva del subjecte. El tipus d entrenament pot provocar que les fibres mixtes es converteixin en fibres ràpides o lentes. B) TIPUS FORÇA-MÀXIMA: és la capacitat neuromuscular de poder realitzar la màxima acció muscular de forma voluntària estàtica o dinàmicament. Exemple: empènyer una paret ( estàtica ), o en halterofilia, aixecar un pes una sola vegada sense límit de temps. FORÇA-EXPLOSIVA ( o Força-Velocitat ): és la capacitat neuromuscular de vèncer o superar càrregues externes ( el propi pes corporal o artefactes ) amb una gran rapidesa de contracció. Exemples: salt a peus junts, llançament de pilota, 100 metres llisos, etc. FORÇA-RESISTÈNCIA: és la capacitat de realitzar una important activitat de força, amb la possibilitat de mantenir-la en el temps oposant-se a la fatiga produïda pels exercicis de força repetits. Exemples: remar, tennistes, etc. C) MANIFESTACIONS EN ELS ÀMBITS DE L A.F. I L ESPORT Activitat pràctica...exemples

5 D) MÈTODES D ENTRENAMENT Autocàrregues o exercicis a mans lliures individualment: consisteix en el treball amb el propi pes corporal, essent la forma més bàsics d entrenar la força. S utilitza com a preparació genèrica i recomanada pels principiants. Exercicis amb el pes corporal per parelles: consisteix en utilitzar a una altra persona com a sobrecàrrega o resistència. Exercicis contra-resistència: arrastres, gomes, etc. Circuits: es tracta d un entrenament que recórrer una sèrie d estacions en forma circular. En cada estació es realitza un exercici per treballar un determinat grup muscular. Multisalts: és un exercici d autocàrregues per a les extremitats inferiors que consisteix en la repetició d un mateix salt o d un conjunt combinat de salts. Pilota medicinal: es pot aplicar tan per exercicis globals com localitzats. S utilitza especialment pel desenvolupament de la Força-explosiva. Altres mètodes ( adult ): peses i màquines,... E) FACTORS CONDICIONANTS Els factors que determinen la capacitat de Força del subjecte són: - Edat - Sexe - Tipus de fibra muscular: o Vermelles: resistents i lentes. o Blanques: ràpides i fortes. - Massa muscular, tamany del múscul, secció transversal del múscul ( a major diàmetre del múscul implica més força ). - Entrenament - Etc.