Guia docent. Identificació de l'assignatura. Professors. Contextualització. Requisits. Recomanables. Competències. Assignatura

Transcripción

1 1, 1S Identificació de l'assignatura Assignatura Filosofia Moderna II Crèdits 2,4 de presencials (60 hores) 3,6 de no presencials (90 hores) 6 de totals (150 hores). 1, 1S (Campus Extens) Període d'impartició Primer semestre d'impartició Professors Professor/a Joan Lluís Llinàs Begon jlluis.llinas@uib.es Horari d'atenció als alumnes Hora d'inici Hora de fi Dia Data d'inici Data de fi Despatx 10:00 12:00 Dimarts 04/07/ /07/2016 BC12 10:00 12:00 Dimecres 25/07/ /07/2016 BC12 10:00 12:00 Dilluns 12/09/ /02/2017 BC12 12:00 14:00 Dijous 13/02/ /06/2017 BC12 Contextualització Aquesta assignatura forma part de la matèria "Història de la Filosofia" i està vinculada a "Filosofia Moderna I". Hi ha dos itineraris: l'itinerari A està previst per aquells estudiants que assisteixin a classe, mentre que l'itinerari B està reservat per a aquells estudiants que per raons justificades no puguin assisitir a classe amb regularitat. Per dur a terme aquest itinerari B l'estudiant haurà d'entrevistar-se amb el professor abans que s'exhaureixin els primers quinze dies de classe, i signar un contracte pedagògic. Requisits Recomanables És recomanable haver aprovat l'assignatura "Filosofia Moderna I". Competències Les competències que s'han d'assolir són les que s'especifiquen per a la matèria "Història de la Filosofia" en el pla d'estudis de grau de Filosofia de la UIB, aplicats a la Filosofia Moderna. Més concretament: 1 / 6

2 1, 1S Específiques * 1. Coneixement de les teories i les tècniques de la filosofia en relació a la discussió dels problemes històrics del segle XVIII.. * 3. Conocimiento de la terminología filosófica especializada y de la bibliografía esencial en filosofía moderna. * 4. Capacitat de relacionar les formulacions filosòfiques del segle XVIII en el seu context històric.. * 6. Habilitat en l'ús d'eines i conceptes filosòfics per a l'anàlisi i comprensió dels temes actuals que permeti aplicar els coneixements al treball o vocació d'una forma professional. * 9. Respecte a la pluralitat d'enfocaments i tradicions en la filosofia del segle XVIII.. * 10. Capacitat de raonament i reflexió crítica en les argumentacions filosòfiques.. Genèriques * 13. Capacitat de síntesi i d'anàlisi lògica.. * 14. Habilitats d'investigació i aprenentatge autònoms i de transmissió dels coneixements tant al públic especialitzat como al no especialitzat.. * 15. Capacitat de presentar i defensar públicament arguments filosòfics, oralment o per escrit, que permeti aplicar els coneixements al treball o vocació d'una forma professional.. Bàsiques * Podeu consultar les competències bàsiques que l'estudiant ha d'haver assolit en acabar el grau a l'adreça següent: Continguts Continguts temàtics 1.. La Il lustració i el problema del mètode 1. Caracterizació general: lliurepensament, tolerància, progressisme, immoralisme, eliltisme, materalisme. 2. Els principis de la Il lustració: d'immanència, racionalista i naturalista. 3. Variacions de la Il lustració: de Shaftesbury a Rousseau. 4. El problema del mètode a la Física clàssica. 2.. Hume, l'empirisme il3lustrat 1. Empirisme i natura humana. 2. Empirisme i escepticisme: la causalitat. 3. Hàbit i creença: la crítica a la Metafísica. 4. Emotivisme moral i utilitarisme: les raons dels sentiments. 3.. Kant i la Il lustració: una raó en estat crític 1. El coneixement a la Crítica de la Razón Pura. a) Estètica trascendental: Espai i temps. b) Analítica trascendental: la causalitat. c) Dialèctica trascendental: la antinòmia de la llibertat. 2. Una ètica racional: autonomia i deure com a llei moral. 3. Què es la Il lustració? Interpretacions. Metodologia docent Activitats de treball presencial 2 / 6

3 1, 1S Nom Tip. agr. Descripció Hores Classes teòriques gran (G) Treballar especialment les competències específiques 1, 3 i 4. Explicació del professor a partir dels coneixements previs de l'alumne. Seminaris i tallers Comentaris de text mitjà (M) Comentari de textos filosòfics, treball per assolir especialment les competències específiques 6, 9 i 10. Participació activa de l'alumnat, dirigida pel professor. Avaluació Prova escrita gran (G) Avaluació global de les competències. Resposta a preguntes sobre els continguts de l'assignatura. Avaluació Taula Rodona mitjà (M) Avaluació global de les competències. Defensa oral i discussió d'un article científic prèviament elaborat per l'alumne A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs. A més, el professor o la professora informarà els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via, inclosa la plataforma Campus Extens. Activitats de treball no presencial Nom Descripció Hores Estudi i treball Elaboració d'un article autònom individual científic Procés d'elaboració d'un article científic sobre algun aspecte de la temàtica de l'assignatura. 60 Estudi i treball Preparació de l'avaluació Preparació i realització, si escau, de les activitats avaluables. 30 autònom individual o en grup Riscs específics i mesures de protecció Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs específics per a la seguretat i salut dels alumnes i, per tant, no cal adoptar mesures de protecció especials. Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants Per a l'itinerari A, l'activitat "Comentaris de text" i l'activitat "Taula Rodona" s'avaluaran conjuntament, és a dir, entre les dues activitats comptarà el 25 % de la nota global. 3 / 6

4 1, 1S Comentaris de text Seminaris i tallers Tècniques d'observació (no recuperable) Descripció Comentari de textos filosòfics, treball per assolir especialment les competències específiques 6, 9 i 10. Participació activa de l'alumnat, dirigida pel professor. Percentatge de la qualificació final: 10% per a l'itinerari A Percentatge de la qualificació final: 0% per a l'itinerari B Prova escrita Avaluació Proves de resposta llarga, de desenvolupament (recuperable) Descripció Avaluació global de les competències. Resposta a preguntes sobre els continguts de l'assignatura. Percentatge de la qualificació final: 50% per a l'itinerari A Percentatge de la qualificació final: 50% per a l'itinerari B Taula Rodona Descripció Avaluació Proves orals (no recuperable) Avaluació global de les competències. Defensa oral i discussió d'un article científic prèviament elaborat per l'alumne. Percentatge de la qualificació final: 15% per a l'itinerari A Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari B Elaboració d'un article científic Estudi i treball autònom individual Altres procediments (recuperable) Descripció Procés d'elaboració d'un article científic sobre algun aspecte de la temàtica de l'assignatura. Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari A Percentatge de la qualificació final: 25% per a l'itinerari B Recursos, bibliografia i documentació complementària A més de la bibliografia bàsica (que seran els textos que treballarem especialment durant les classes), l'estudiant haurà de llegir, al menys, un estudi sobre cada un dels temes del temari. Si s'escau, durant el curs es proporcionarà bibliografia adicional. Bibliografia bàsica * Hume, D., Investigación sobre el conocimiento humano. Madrid: Alianza, * Kant, I., Crítica de la razón pura. Prólogo, trad., notas e índices de Pedro Ribas. Madrid: Taurus, * Kant, I., Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Madrid: Tecnos, / 6

5 1, 1S * Kant, I., Respuesta a la pregunta Qué es la Ilustración?, in: J.B.Erhard et. al.; Qué es la Ilustración?. Madrid: Tecnos, 1988, pp * Blom, Ph., Gente peligrosa. El radicalismo olvidado de la Ilustración europea. Barcelona: Anagrama, Bibliografia complementària Obres de consulta general. Abbagnano, N., Historia de la filosofía. vol. II, Barcelona: Montaner y Simón, 1978 (3ª e.) Cassirer, E., El problema del conocimiento. vol. II, México D.F.: Ed. F.C.E., Copleston,F., Historia de la filosofía. Barcelona: Ariel, Geymonat, L., Historia de la Filosofía y de la Ciencia. Barcelona: Crítica, Martínez Marzoa, F., Historia de la Filosofía. vol. II. Madrid: Istmo, O Connor, D.J., Historia crítica de la Filosofía occidental. vol. IV-V. Buenos Aires: Paidós, Scruton, R., Historia de la filosofía moderna. Barcelona: Península, Il lustració. Adorno, Th. & Horkheimer, M., Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta, Cassirer, E., La Filosofía de la Ilustración. México D.F.: Ed. F.C.E.,1981. Diderot, D., Escritos filosóficos. Madrid: Editora Nacional, Foucault, M., Sobre la Ilustración. Madrid: Tecnos, Hazard, P., El pensamiento europeo en el siglo XVIII. Madrid: Alianza, La Mettrie, J. O., L home màquina. Barcelona: Ed. 62, Montesquieu, M., Del espíritu de las leyes. Madrid: Tecnos, Rousseau, J.J., Del Contrato social. Discursos. Madrid: Alianza,2003. Rousseau, J.J., Las confesiones. Madrid: Alianza, Rousseau, J.J., Emilio, o de la educación. Madrid: Alianza, VV. AA., Qué es la Ilustración? Madrid: Tecnos, Voltaire, Tratado sobre la tolerancia. En: Opúsculos satíricos y filosóficos. Madrid: Alfaguara, Voltaire, Cándido y otros cuentos. Madrid: Alianza, Hume. Hume, D., Tratado de la naturaleza humana. Madrid: Tecnos Hume, D., Investigación sobre el conocimiento humano. Madrid: Alianza, Hume, D., Investigación sobre los principios de la moral. Madrid: Espasa-Calpe, Hume, D., Sobre la inmortalidad del alma. En: Del amor y el matrimonio y otros ensayos morales. Madrid: Alianza, Ayer, A. J., Hume. Madrid: Alianza, Deleuze, G., Empirismo y subjetividad. Barcelona: Gedisa, Martínez Marzoa, F., Pasión tranquila. Ensayo sobre la filosofía de Hume. Madrid: A. Machado libros Noxon, J., La evolución de la filosofía de Hume. Madrid: Alianza, Zaretsky, R. y Scott, J., La querella de los filósofos. Rousseau, Hume y los límites del entendimiento humano. Biblioteca Buridán, Kant. Kant, I., Crítica de la Razón Práctica. Madrid: Alianza, Kant, I., Crítica del Juicio. Madrid: Espasa-Calpe, Cassirer, E., Kant, vida y doctrina. México D.F. : Ed. F.C.E., Deleuze, G., Kant y el problema del tiempo. García Morente, M., La filosofía de Kant. Madrid: Espasa-Calpe, Garrido, M., Una ética de la libertad. Claves para la lectura de la Fundamentación de la metafísica de las costumbres. En: Kant, I., Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Madrid: Tecnos, Hartnack, J., La teoría del conocimiento de Kant. Madrid: Cátedra, Heidegger, M., Kant y el problema de la metafísica. México D.F.: Ed. F.C.E Höffe, O., Immanuel Kant. Barcelona: Herder, / 6

6 1, 1S Martínez Marzoa, F., Desconocida raíz común. (Estudio sobre la teoría kantiana de lo bello). Madrid: Visor, Rábade, S.; López Molina, A.; Pesquero, E., Kant: conocimiento y racionalidad. Madrid: Cincel, / 6