Intervenció Psicopedagògica per a la Millora dels processos de pensament (codi 1479) Llicenciatura de psicopedagogia

Transcripción

1 Intervenció Psicopedagògica per a la Millora dels processos de pensament (codi 1479) Llicenciatura de psicopedagogia Curs: Tipus d assignatura: Optativa Durada: 2n Quadrimestre Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 4,5 (3+1,5) crèdits Desdoblament de grups: No Prerequisits de l assignatura: No Participació a Campus Extens: No Idioma en que s imparteix l assignatura: català PROFESSOR: Pep Bernat Sánchez Moner DIRECTORI: Despatx: b00-3 Edifici: Guillem Cifre de Colonya Tel.: Fax: pepbernat@me.com TUTORIES: 1r quadrimestre: dijous 18h a 19h 2n quadrimestre: dijous 18h a 19h INTRODUCCIÓ Intervenció psicopedagògica per a la millora dels procesos de pensament és una assignatura adequada per a qualsevol alumne que es plantegi una aproximació general als diferents programes existents, i a l aplicació d aquests en un context educatiu. A través dels diversos continguts de la matèria s aborden alguns aspectes bàsics que caracteritzen als diferents programes destinats a la millora dels procesos de pensament, sobre els quals es pretén facilitar una actualització de coneixements i una reflexió crítica. Es pretén construir una visió ajustada a la realitat sobre l organització i el funcionament dels diferents programes; les característiques de cada un d aquests programes, i oferir les habilitats necessaries per a la seva aplicació. 1

2 I. OBJECTIUS GENERALS 1. Adquirir les habilitats necessàries per a l aplicació dels programes d entrenament cognitiu. 2. Adquirir els coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar les diferents estratègies i habilitats de procesament d informació que es poden incloure en programes orientats a la millora de la competència cognitiva. 3. Aprendre a examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb el contigut de l assignatura. 4. Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels estudiants en la construcció del propi aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent. II CONTINGUTS TEMA 1. La intel ligència. El concepte d intel ligència Valoració de la intel ligència. Modificabilitat de la intel ligència. El quan intervenir. TEMA 2. Visió general dels programes. Programes que tracten de millorar les estratègies generals. Programes que ensenyen heurístics per resoldre problemes. Programes per millorar el conjunt d habilitats bàsiques. Programes que tracten de millorar el llenguatge. Programes d estimulació primerenca. TEMA 3. Programes d enriquiment cognitiu. Visió general dels programes. Criteris per a la selecció del programa correcte. Per què aplicar un programa per a la millora del pensament. TEMA 4. Programes d orientació heurística L ensenyament de la resolució de problemes. Pensament lateral i el programa CoRT, de De Bono. El Programa de Filosofia per a nins. Las habilitats metacognitives. TEMA 5. Programes per a la millora de les operacions cognitives 2

3 El Programa d enriquiment instrumental, de R. Feurstein. El Projecte d Intel ligència de Harvard. Enfocaments per a la millora del llenguatge. TEMA 6. Programes d estimulació primerenca Com multiplicar la intel ligència del seu bebé, de G. Doman TEMA 7. Avaluació i control dels efectes dels programes Propòsits de l avaluació Indicadors del progrés del funcionament cognitiu Suggeriments per l èxit. Algunes recomanacions finals III. METODOLOGIA I ACTIVITATS Modalitat presencial Per realitzar la modalitat presencial serà necessaria una assistència mínima del 80% Es treballarà a partir de: - Les exposicions teòriques i pràctiques realitzades per part del professor i dels companys. - Lectura de la bibliografia i articles que s aniran presentant al llarg del curs. - Presentació de les diferents parts del programa per part dels grups. - Debats en petit i gran grup. Modalitat no-presencial L alumnat que no pugui assistir de forma habitual a classe tenen l obligació de comunicar-ho al professor abans del 3 de març de 2011 a través de qualsevol de les hores de tutoria. L alumnat que realitzi la modalitat no-presencial haurà de realitzar les següents activitats: - Treball teòric-pràctic sobre els continguts de l assignatura. - Examen sobre els continguts de l assignatura. L alumnat que realitzi la modalitat no presencial haurà d assistir almenys a dues tutories al llarg del curs per tal de negociar la temàtica del treball i revisar la seva avaluació. IV. CRITERIS D AVALUACIÓ Per aprovar l assignatura cal haver entregat i superat positivament totes les activitats teòriques i pràctiques. 3

4 Modalitat presencial Per superar l assignatura caldrà una nota mínima de 5 en cada una de les parts. L avaluació dels crèdits teorics és farà mitjançant una carpeta d aprenentatge que s haurà d entregar el mes de juny, en la data que la universitat estableixi per l exàmen de l assignatura. Per elaborar la carpeta d aprenentatge els alumnes necessitaran usar les següents fonts: - Explicacions de classe. - Lectures obligatòries. - Discussions, debats i altres continguts treballats a clase. L avaluació dels crèdits pràctics és farà a partir de: - La participació a classe. - La realització i exposició a classe d un treball sobre els continguts de l assignatura realitzat de forma individual o amb grup. Modalitat no presencial: L avaluació és farà d acord amb els següents elements, serà imprescindible una nota mínima de 4 en cada una de les parts: - Treball teòric-pràctic sobre els continguts de l assignatura (60%) - Examen sobre els continguts de l assignatura (30%) - Assitència a les tutories (10%) L avaluació dels crèdits pràctics és farà a traves de la realització d un treball teorico-pràctic sobre els continguts de l assignatura i l exposició d aquest en horari de tutoria 4

5 Bibliografia: CALERO, M.D. (coord.) (1995). Modificación de la inteligencia. Sistemas de evaluación e intervención. Madrid: Pirámide. FEUERSTEIN, R. et al (1993). LPAD: evaluación dinámica del potencial de aprendizaje. Madrid: Bruño.GARDNER, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós. PERKINS, D. (1995). La escuela inteligente. Barcelona: Gedisa. NICKERSON, R.S.; PERKINS, D.N. i SMITH, E.E. (1987). Enseñar a pensar. Aspectos de la aptitud intelectual. Barcelona: MEC/Paidós. STERNBERG, R.J. i LUBART, T.I. (1997). La creatividad en una cultura conformista. Un desafío a las masas. Barcelona: Paidós. BIBLIOGRAFIA GENERAL ALONSO TAPIA, J. (1987). Enseñar a pensar?: perspectivas para la educación compensatoria. Madrid: MEC. ALONSO TAPIA, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Barcelona: Edebé. ANTUNES, C. (2001). La teoría de las inteligencias liberadoras. Estrategias para entrenar la capacidad mental y la creatividad. Barcelona: Gedisa. BELTRÁN, J.; PÉREZ, L. i PRIETO, M.D. (1992). La inteligencia práctica en el aula. Madrid: Edición Experimental. Biblioteca de Recursos Didácticos Alhambra (1986). Aprender a razonar. Madrid: Alhambra. Biblioteca Deusto de Desarrollo Personal (1991). Cómo usar el tiempo con eficacia y productividad. Barcelona: Deusto. Biblioteca Deusto de Desarrollo Personal (1991). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento. Barcelona: Deusto. BRANSFORD, J.D. i SYEIN, B.S. (1993). Solución IDEAL de problemas: guía para mejor pensar, aprender y crear. Barcelona: Labor. BUZAN, T. (1999). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento. Bilbao: Deusto. COHEN, R. (1983). En defensa del aprendizaje precoz. Barcelona: Nueva Paideia. CRUZ, M.V. de la; MAZAIRA, M.C. i PARDO, M.I. (1984). P.D.A. Programa de desarrollo de aptitudes para el aprendizaje escolar. Madrid: TEA ediciones. DE BONO, E. (1986). El pensamiento lateral. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1987). Aprender a pensar. Barcelona: Plaza & Janés. DE BONO, E. (1992). El pensamiento práctico. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1992). Seis pares de zapatos para la acción. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1993). La revolución positiva. Barcelona: Paidós. DE BONO, E. (1994). El pensamiento creativo. Barcelona: Paidós. DE SÁNCHEZ, M.A. (1992). Aprende a pensar: planifica y decide. México: Trillas. DEWEY, J. (1989). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Barcelona: Paidós. DOMAN, G. (1986). Cómo multiplicar la inteligencia de su bebé. Madrid: EDAF. DOMAN, G. (1991). Cómo enseñar a leer a su bebé. México: Diana. DUCKWORTH, E. (1988). Cómo tener ideas 5

6 maravillosas. Madrid: Aprendizaje Visor. ENTWISTLE, N. (1991). La comprensión del aprendizaje en el aula. Madrid: Paidós/MEC. FERNÁNDEZ, P.; ALMARAZ, J. i GIMÉNEZ, A. (1995). Prácticas de psicología cognitiva. Pensar. Madrid: McGraw Hill. FEUERSTEIN, R. i HOFFMAN, M.B. (1993). Programa de enriquecimiento instrumental: apoyo didáctico de la forma abreviada. Madrid: Bruño. GARDNER, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós. GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós. GUILFORD, J.P. (1979). Creatividad y Educación. Buenos Aires. Paidós. GUILFORD, J.P. (1986). La naturaleza de la inteligencia humana. Barcelona: Paidós. GUZMÁN, M. (1991). Para pensar mejor. Barcelona: Lábor. HERNÁNDEZ, P. i GARCÍA, L.A. (1991). Psicología y enseñanza del estudio. Teoría y técnicas para potenciar las habilidades intelectuales. Madrid: Pirámide. JUAN-ESPINOSA, M. de (1997). Geografía de la inteligencia humana. Las aptitudes cognitivas. Madrid: Pirámide. KHALFA, J. (Ed.) (1995). Qué es la inteligencia?. Madrid: Alianza Psicología minor. LANDAU, E. (1987). El vivir creativo. Barcelona: Herder. LIPMAN, M. ; SHARP, A.M. i OSCANYAN, F.S. (1992). La filosofía en el aula. Madrid: Ediciones de la Torre. MARIN, M.A.(1987). El potencial de Aprendizaje: Aplicaciones al diagnóstico y la orientación. Barcelona: PPU. MARTÍNEZ BELTRÁN, J.M. (1995). Enseño a pensar. Madrid: Bruño. MAYER, R.E. (1986). Pensamiento, resolución de problemas y cognición. Barcelona: Paidós. MAYOR, J.; SUENGAS, A. i GONZÁLEZ, J. (1993). Estrategias metacognitivas. Aprender a aprender y aprender a pensar. Madrid: Síntesis psicología. MEGÍA, M. (Ed.) (1993). Proyecto de inteligencia "Harvard" (6 vols.) Madrid: CEPE. MENCHÉN, F. (1998). Descubrir la creatividad. Desaprender para volver a aprender. Madrid: Pirámide. MONEREO, C. i CASTELLÓ, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Barcelona: Edebé. MONEREO, C. i CLARIANA, M. (1993). Profesores y alumnos estratégicos. Cuando aprender es consecuencia de pensar. Madrid: Biblioteca práctica. Formación del profesorado. Pascal investigación. NIETO, J.M. (1997). Cómo enseñar a pensar. Los programas de desarrollo de las capacidades intelectuales. Madrid: Editorial Escuela Española. NISBET, J. i SHUCKSMITH (1987). Estrategias de aprendizaje. Madrid: Aula XXI. NOVAK, J.D. i GOWIN, D.B. (1988). Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca. POZO, J.I. et al. (1994). La solución de problemas. Madrid: Santillana. PRIETO, M.D. (1989). La Modificabilidad Estructural Cognitiva y el Programa de Enriquecimiento Instrumental de R. Feuerstein. Madrid: Bruño. PRIETO, M.D. i PÉREZ, L. (1993). Programas para la mejora de la inteligencia. Teoría, aplicación y evaluación. Madrid: Síntesis. ROMAN, M. i DIEZ, E. (1988). Inteligencia y Potencial de Aprendizaje. Madrid: Cincel. SÁNCHEZ, M.A. (1993). Aprende a pensar. México: Trillas. STERNBERG, R.J. (1997). Inteligencia exitosa. Cómo una inteligencia práctica y creativa determina el éxito en la vida. Barcelona: Paidós. 6

7 STERNBERG, R.J. i DETTERMAN, D.K. (eds.) (1988). Qué es la inteligencia?: enfoque actual de su naturaleza y definición. Madrid: Pirámide. STERNBERG, R.J. i POWELL, J.S. (1988). Inteligencia humana: la naturaleza de la inteligencia y su medición (4 vols.) Barcelona: Paidós. TORRE, J.C. (1992). Aprender a pensar y pensar para aprender. Estrategias de aprendizaje. Madrid: MEC/Narcea editores. VERNON, P.E. (1980). Inteligencia y entorno cultural. Madrid: Marova. VIDAL-ABARCA, E. i GILABERT, R. (1991). Comprender para aprender. Madrid: CEPE. WHIMBEY, A. i LOCHHEAD, J. (1993). Comprender y resolver problemas. Madrid: Aprendizaje Visor. WITTROCK, M.C. i BAKER, E.L. (1998). Tests y cognición. Investigación cognitiva y mejora de las pruebas psicológicas. Barcelona: Paidós. WOOD, L. E. (1987). Estrategias de pensamiento. Barcelona: Lábor. YUSTE, C. et al (1994). PROGRESINT: programas para la estimulación de las habilidades de la inteligencia. Madrid: CEPE. 7