Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS
|
|
- Aarón Robles Torres
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS
2 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies. Utilitzar la calculadora e les operacios amb potècies. Treballar amb otació cietífica. Resoldre operacios amb arrels.
3 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Potècia d expoet atural Ua potècia és u producte e què tots els factors só iguals. és ua potècia i l escrivim abreujadamet. Es llegeix : dos elevat al cub o dos elevat a tres i el seu valor és 8. (-) (-) (-) (-) és ua potècia i l escrivim abreujadamet (-). Es llegeix: meys cic elevat a la quarta o meys cic elevat a quatre i el seu valor és 6. és ua potècia i l escrivim abreujadamet. Es llegeix dos terços elevats a la ciquea o dos terços elevats a cic i el seu valor és o és ua potècia, perquè és u producte que o té tots els factors iguals. El factor que es repeteix s aomea base i el ombre de vegades que es repeteix, expoet. E la potècia la base és i l expoet és i l escrivim abreujadamet. E la potècia (-) (-) (-) (-) la base és (-) i l expoet és i l escrivim abreujadamet (-). expoet (-) expoet base base
4 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Per calcular ua potècia amb la calculadora cal que localitzis la tecla x y o bé la tecla y x (depeet de la calculadora hi trobaràs ua o altra tecla). Si vols calcular, per exemple, ho has de fer seguit la seqüècia de tecles següet: X y y i veuràs que a la patalla apareix, que és el resultat de la potècia.. Potècia d expoet eter HI ha potècies que tee com a expoet u ombre eter egatiu. Per a calcular-les has de teir e compte el següet: Qualsevol potècia que té expoet eter egatiu és igual a l ivers de la mateixa potècia amb expoet positiu (-) - ( ) 6 8 Per calcular el valor de - amb la calculadora pots fer-ho seguit la seqüècia de tecles següet: X y +/- Veuràs que e la patalla t apareix 0, que és el resultat de la potècia.
5 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Sige d ua potècia El sige de les potècies depè del sige de la base i de si l expoet és parell o imparell. Vegem-ho e la taula següet: Expoet parell Base sige positiu La potècia té sige positiu Expoet imparell La potècia té sige positiu. 8 Base sige egatiu La potècia té sige positiu. (-) (-) (-) (-) (-) La potècia té sige egatiu. (-) (-) (-) (-) (-) (-) (-) A partir de la taula podem dir : -Si l expoet és parell, la potècia sempre té sige positiu. -Si l expoet és imparell, la potècia té igual sige que la base. Activitats d apreetatge Activitat Escriu cada ua de les expressios següets e forma d ua sola potècia, sempre que sigui possible. a) b) (-) (-) c) (-) (-) + (-) d). e) f) g).. h) Activitat Calcula el resultat de les expressios ateriors que has expressat e forma de potècia.
6 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat Escriu les següets expressios amb expoet positiu. a) (-) - b) c) d) 9 -. Operacios amb potècies.. Producte de potècies de la mateixa base Per multiplicar potècies de la mateixa base sumem els expoets i coservem la base.. 8 ( + 8) (-) (-) (-) (-) 9 (+ + ).. Activitats d apreetatge Activitat Escriu e forma d ua sola potècia els productes següets: a) b) (-) (-) (-) (-) c) d).. Activitat Completa les igualtats següets: a).?? b).? c) 8.?? d).? 6
7 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Quociet de potècies de la mateixa base Per dividir potècies de la mateixa base, restem els expoets (expoet del umerador meys expoet del deomiador) i coservem la base. 8 : 6 (-) : (-) (-) (-) Activitats d apreetatge Activitat 6 Expressa les operacios següets e forma de quociet de potècies: a) b) c) d) Activitat Calcula els quociets de les potècies ateriors. a) c) b) d) Activitat 8 Calcula els productes i els quociets següets. a) (-) (-) c) (-) 6 : (-) e) : b) d) 9 6 : 9 f) 0 6
8 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Potècia d expoet Teim dues maeres de resoldre el quociet següet : 6 :. Procedimet Procedimet 6 : 6-6 :.6 :. El resultat és el mateix:. L expressió o és ua potècia perquè o és u producte de dos o més factors iguals, però per covei diem que és ua potècia d expoet i escrivim. D igual maera: ; (-) -, i, e geeral, Qualsevol ombre elevat a val el seu valor... Potècia d expoet zero Les potècies d expoet zero só també potècies especials. Calcularem de dues maeres el quociet següet: 6 : 6. Procedimet Procedimet 6 : : 6.6 : 6 El resultat dels dos procedimets ha d ésser el mateix, per tat 0. D igual maera: 0 ; (-) 0 ; 0 i, e geeral, Qualsevol ombre elevat a 0 val Activitat d apreetatge Activitat 9 Calcula : a) 9 b) (-) 0 c) d) 0 8
9 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Potècia d ua potècia Per elevar ua potècia a ua altra potècia multipliquem els expoets. ( ). ((-) ) (-) (-) 0 Activitat d apreetatge Activitat 0 Expressa les expressios següets e forma d ua sola potècia. a) [(-) ] 6 b) ( ) c) [(9) ] 0 d) ( 0 ).6. Potècia d u producte Per elevar u producte a ua potècia elevem cada u dels factors a aquesta potècia ( ) ( ) ( ) ( ) Potècia d u quociet Per elevar u quociet a ua potècia elevem el umerador i el deomiador a aquesta potècia. Exemple Activitat d apreetatge Activitat Comprova si só correctes o o les següets igualtats: a) ( ) d) ( :6) : 6 b) ( + ) e) 0 6 c) (9 - ) f) 0 8 : 9
10 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Operacios combiades Sovit hem de resoldre expressios combiades que pode coteir: parètesis, potècies, multiplicacios, divisios, sumes i restes. L ordre correcte de resolució d aquestes operacios és el següet: r. Resolem els parètesis, claudàtors i claus começat sempre pels més iteriors.. Operem les potècies e l ordre e què apareixe. r. Fem les multiplicacios i les divisios e l ordre e què apareixe. t. Calculem les sumes i les restes e l ordre e què apareixe. Exemple ( + ) 6 : ( + ) 6 : (6) 6 : 6 - Exemple + 0 : -. (8 9 +) + 0 : -. (8 9 +) + 0 : -. () + 0 : - 9. () Activitats d apreetatge Activitat Calcula el valor de les següets expressios: a) c) b) 0 - d) [(-) ] -6 : Activitat Calcula : a) (. 0 ) : 6 0
11 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels b) 8 : c) ( + - ) 0 : 6 ( ) d) 6. Notació cietífica La otació cietífica es facilita l expressió i el treball amb els ombres que só molt gras o molt petits. E la taula següet hi tes algus exemples de ombres gras i petits expressats e otació cietífica: Nombres gras Expressió del ombre e otació cietífica , , 0 Nombres petits Expressió del ombre e otació cietífica 0,, 0-0,06 6, 0-0,0098 9,8 0 - Com s expressa u ombre e otació cietífica? Com a producte d u ombre A per 0 elevat a u expoet b A és u ombre eter de l al 9 o u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9. b és u ombre eter positiu o egatiu. Nombre expressat e otació cietífica A 0 b Exemple Expressa el ombre e otació cietífica. Desplacem la coma dotze llocs cap a l esquerra i obteim el ombre, (Aquest ombre compleix la codició de otació cietífica perquè és u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9). Ja teim el ombre A. L expoet b té valor dotze positiu. Per tat : , 0
12 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Exemple Expressa el ombre 0, e otació cietífica. Desplacem la coma u lloc cap a la dreta i obteim el ombre,. Aquest ombre compleix la codició de otació cietífica perquè és u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9. Ja teim el ombre A. L expoet b té valor egatiu. Fixa t que l expoet b sempre té el valor del ombre de llocs que has mogut la coma i el seu sige és positiu si has desplaçat la coma cap a l esquerra i egatiu si l has desplaçada cap a la dreta. Activitat d apreetatge Activitat Escriu els ombres següets amb otació cietífica. a) b) 6 c) 0, d) 0,00006 e).000 f), La otació cietífica i la calculadora Les tecles EXP +/- serveixe per itroduir els ombres e otació cietífica a la calculadora. Per itroduir, 0 - hem de fer-ho amb la seqüècia de tecles següet:. EXP +/-. La radicació Fis ara has treballat potècies, ua operació e què es coeix la base i l expoet, i a partir d aquestes dades es troba la potècia. Aquesta operació té ua operació iversa: la radicació. E aquest cas es coeix la potècia i l expoet i s ha de trobar la base. La radicació es l operació iversa de la poteciació
13 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Ídex Radicad a b Arrel ídex a radicad b arrel Per calcular l arrel (b) has de buscar u ombre que multiplicat per si mateix tates vegades com idica l ídex () et doi el radicad (a). Exemple Doat el radical, idica l ídex i el radicad El radical té ídex i el radicad és. L arrel d ídex parell (,, 6...) d u radicad positiu té dues solucios: ua positiva i ua egativa. L arrel d ídex parell d u radicad egatiu o té solució, perquè u ombre egatiu multiplicat per si mateix u ombre parell de vegades és positiu. Exemple Calcula l arrel i expressa el radicad e forma de potècia de: 6, 8, 8 6 ±6 perquè (-6) 6 i (+6) 6 8 perquè 8 Exemple 8 perquè (-) 8 i (+) 8 ± Calcula l arrel de : 9, 8 Aquestes arrels o tee solució, perquè e tots dos casos l ídex és parell i el radicad és egatiu. Activitats d apreetatge Activitat Asseyala el radicad i l ídex de cada radical: a) 9 c) e) b) d) f)
14 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat 6 Calcula l arrel i expressa el radicad e forma de potècia: a) 6 c) 9 b) 6 d) L arrel d ídex d u ombre (a) és el mateix ombre: a a L arrel d ídex () d u ombre (a) elevat a la mateixa potècia que idica l ídex, és el mateix ombre: a a Exemple L arrel quadrada de es. Si e l arrel o hi ha escrit cap ídex, vol dir que es tracta d ua arrel quadrada (ídex ). Exemple L arrel d ídex de es 8. L arrel com potècia d expoet fraccioari Ua arrel es pot expressar e forma de potècia e la qual l expoet és ua fracció. El umerador de la fracció de l expoet correspo a la potècia del radicad i el deomiador de l expoet correspo a l ídex del radical: Exemple Activitats d apreetatge Activitat Expressa aquestes arrels e forma de potècia fraccioaria: 6 a) c) 6 e) 9 b) d) f) 00 Activitat 8 Expressa e forma de radical: a) c) e) b) 6 d) f) 9 6
15 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels 8. Operacios amb radicals 8.. Propietats Amb radicals es pode fer les mateixes operacios que coeixes: suma, resta, producte, quociet, potècies i arrels. Ara trobaràs ua sèrie de propietats que et servira per operar amb els radicals. Propietat Exemple Què has de fer Producte de radicals a b a b Per multiplicar radicals del mateix ídex has de deixar el mateix ídex i multiplicar els radicads. Quociet de radicals 9 9 Per dividir radicals dels mateix ídex a a has de deixar el mateix ídex i dividir els radicads. b b Potècia d ua arrel m m ( a ) a Arrel d ua arrel m a m a ( ) Per elevar u radical a potècia has d elevar el radicad a aquesta potècia. L ídex d ua l arrel d ua altra arrel es el producte dels ídex. La primera propietat, el producte de radicals, té ues aplicacios molt iteressats a l hora d operar amb arrels. Fixa t que aplicat aquesta propietat pots descomposar e factors el radicad, i treballar-ho per separat: Activitats d apreetatge Activitat 9 Calcula aquests productes d arrels: a) 9 c) 8 e) 8 b) 6 d) 8 9 f) 00 Activitat 0 Calcula els quociets: a) 8 c) 0 c) 6 b) 08 d) 80 f) 0
16 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat Fes aquestes operacios simplificat els resultats: a) 9 c) e) 9 b) 8 d) f) 8 8 Activitat Expressa com u sol radical: a) ( ) c) 9 e) 60 b) d) 8 f) Activitat Calcula les potècies d aquestes operacios amb arrels: a) ( ) c) ( ) b) ( ) d) ( ) Activitat Substitueix a pel seu valor, de maera que les igualtats sigui certes: 6 a) 9 a b) a 8.. Sumes i restes amb radicals Per poder sumar o restar diferets radicals ha de teir el mateix ídex i el mateix radicad. Exemple Fes les següets operacios: 6 + Podem treure factor comú, ja que ( 6 + ) 8 està multiplicat tots els termes, per tat: Exemple Suma aquests radicals: + No es pode sumar (tampoc es podrie restar), perquè els radicals tee ídex diferet Exemple Resta aquests radicals: + 0 6
17 M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels No es pode restar (tampoc es podrie sumar) perquè els radicads só diferets. Exemple Resol aquesta expressió: + 8 Com que l arrel d u quociet és el mateix que el quociet d arrels: + 8 Si descomposem e els seus factors teim que.., de la mateixa maera 8. Per tat: + L arrel quadrada d u ombre elevat al quadrat és el mateix ombre, per tat, podem treure de l arrel tat de l arrel del umerador de la fracció com de la segoa arrel: + Això és el mateix que: Activitats d apreetatge Activitat Calcula la fracció resultat : Activitat 6 Determia el valor d aquestes operacios pel mètode d extreure factor comú: a) b) c) Activitat Extreu els factors possibles d aquests radicals, de maera que les arrels resultats tigui el mateix ídex i el mateix radicad: a) b) c)
Els nombres complexos
Els ombres complexos Els ombres complexos Defiició Oposat Represetació Forma bioòmica z = a + bi, o bé z = (a, b) esset a la part real i b, la part imagiària. a = r cos α b = r si α z = a bi Cojugat z
Más detalles2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis
1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesTEMA 1: Divisibilitat. Teoria
TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions
Más detallesTEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria
.1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesTEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Más detallesAnomenem grau del monòmi a la suma dels exponents de la la part literal.
Tema. Poliomis I Tema. Poliomis I... Epressió algebraica. Ua epressió algebraica és u cojut de ombres i lletres lligats amb els símbols, -,, : i ( ). Per eemple, a : ( ). Si les epressios algebraiques
Más detallesDE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS
EXPRESSAR OBJECTIU DE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS NOM: CURS: DATA: LLENGUATGE NUMÈRIC I LLENGUATGE ALGEBRAIC El llenguatge en què intervenen nombres i signes d operacions l anomenem llenguatge numèric.
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesLES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot
LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detallesBLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS
BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS 1. Números naturals: són els que utilitzem per a comptar per unitats (1,,, 4, 6...). Números enters: són els números per unitats, però tant negatius com positius i el zero
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesTEMA 2: Potencias y raíces. Tema 2: Potencias y raíces 1
TEMA : Potecias y raíces Tema : Potecias y raíces ESQUEMA DE LA UNIDAD.- Cocepto de potecia..- Potecias de expoete atural..- Potecias de expoete etero egativo..- Operacioes co potecias..- Notació cietífica...-
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesLes Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere
Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,
Más detallesFraccions. Guió de treball de l alumne/a...del grup...
Fraccions Guió de treball de l alumne/a...del grup... Fracció: parts de la unitat 1. Amb el GeoGebra obriu l arxiu MAfraccio.html, us trobareu dos punts lliscants que permeten seleccionar dos nombres naturals
Más detalles1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesBloc I. ARIMÈTICA. Tema 6: POTÈNCIES I ARREL QUADRADA TEORIA
1. INTRODUCCIÓ. IES L ASSUMPCIÒ d El http://ww w.ieslaasuncion.org Observa l arbre genealògic de Lluïsa: Rebesavis Besavis Iaios Pares Lluïsa Hi ha ocasions en les que per a resoldre un problema es necessari
Más detallesActivitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
Más detallesPOTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES
Lecció : POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES.1.- POTENCIA DE UNA FRACCIÓN Si se tiee e cueta que las fraccioes so cocietes idicados y que la potecia de u cociete es igual al cociete de potecias, se
Más detallesFraccions. Quadern de matemàtiques Q. Paraules clau: Aprendràs:
Quadern de matemàtiques Q Fraccions Saps calcular el resultat de l operació? Paraules clau: fracció, numerador, denominador, fracció unitària, fraccions equivalents, fracció pròpia i impròpia, simplificar
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
Más detallesEquacions de primer i segon grau
Equacions de primer i segon grau Les equacions de primer i segon grau Equacions de primer grau amb una incògnita Exemple 3x 5 = x + 5 és una equació de primer grau amb una incògnita: és una equació perquè
Más detallesEls nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.
Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.
Más detallesEscuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre
Escuela Pública Eperimetal Descocetrada Nº Dr. Carlos Jua Rodríguez Matemática º Año Ciclo Básico de Secudaria Teoría Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros racioales Los úmeros racioales so aquellos
Más detallesSuccessió. Una successió és un conjunt ordenat d infinits nombres a1,a2,a3,...,an,...
Mª Àgels Lojedo SUCCESSIONS. PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES. PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES. Successió. Ua successió és u cojut ordeat d ifiits ombres a,a,a,...,a,... que represetem { } a. Cadascu d ells s aomea
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detalles-eiπ10 COM ANOMENEM A UNA SUCCESSIÓ? PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES CONCEPTES D INFINIT, D INFINITESIMAL I LES SEVES PROPIETATS
o DEFINICIÓ COM ANOMENEM A UNA SUCCESSIÓ? TERME GENERAL CÀLCUL DEL TERME GENERAL OPERACIONS AMB RECURRENTS PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES CONCEPTES D INFINIT, D INFINITESIMAL I LES
Más detallesSUCCESSIONS. Si dividim cada dos termes consecutius de la successió de Fibonacci, obtenim:
SUCCESSIONS Pàgia REFLEXIONA I RESOL Quates parelles de coills? Quates parelles de coills es produira e u ay, começat amb ua parella úica, si cada mes qualsevol parella egedra ua altra parella, que es
Más detalles8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?
ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detallesEls nombres naturals
Els nombres naturals Els nombres naturals Els nombres naturals són aquells que serveixen per a comptar. Se solen representar fent servir les xifres del 0 al 9. signe suma o resultat Suma: 9 + 12 = 21 sumands
Más detallesMA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques
MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques Els nombres enters Els temes que analitzarem són: Ordenació d'enters Representació gràfica d'enters Valor absolut d un nombre enter Suma, resta,
Más detallesMATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS 1. IDEA DE POTÈNCIA I DE RADICAL Al llarg de la història, han aparegut molts avenços matemàtics com a solucions a problemes concrets de la vida quotidiana.
Más detallesResultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos
DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen
Más detallesFracciones. Prof. Maria Peiró
Fraccioes Prof. Maria Peiró Recordemos Las partes de ua divisió so Dividedo Residuo divisor Cociete Defiició Ua fracció o querado, es ua divisió de la uidad e u determiado úmero de partes, de las cuales
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detalles2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES
2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES EXERCICIS PROPOSATS 2.1 Escriu cada potència com a producte i calcula n el valor. a) ( 7) 3 b) 4 5 c) ( 8) 3 d) ( 3) 4 a) ( 7) 3 ( 7) ( 7) ( 7) 343 c) ( 8) 3 ( 8) ( 8) (
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesNom i Cognoms: Grup: Data:
n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang
Más detallesEls polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x
Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun
Más detallesHi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:
2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió
Más detallesDossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària.
1. Completa les operacions següents: 6 5 4 1 2 x x 9 4 4 5 7 8 5 2 1 9 6 2 1 1 8 2. Quin nombre hem de multiplicar per 537 per obtenir 9.666? 3. Subratlla els nombres que siguin múltiples de 2 i encercla
Más detallesFITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos
FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S INDICA: Pinta n de blau els costats. Assenyala n de vermell el vèrtex. Pinta n de groc l obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE
Más detallesPROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell
Más detallesSèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1
SOLUCIONARI Unitat Comencem En un problema de física es demana el temps que triga una pilota a assolir una certa altura. Un estudiant, que ha resolt el problema correctament, arriba a la solució t s. La
Más detallesSessió 1: configuració i modes de la calculadora científica. Esborrar últim valor introduït (just darrere del marcador del cursor): DEL
Bloc calculadora Sessió 1: configuració i modes de la calculadora científica Engegar: ON Apagar: SHIFT AC (OFF) Moure s a través d un càlcul: tecles de cursor Esborrar pantalla: AC Esborrar últim valor
Más detallesÀmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS
UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS 1 Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de... Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. Entendre i saber utilitzar les propietats de la suma i
Más detallesGeometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesEXERCICIS - SOLUCIONS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES SISTEMES D EQUACIONS EXERCICIS - SOLUCIONS AUTOR: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 21 d abril de 2009 Aquests materials han estat realitzats
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres
2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un
Más detallesFITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos
FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S INDICA: Pinta n de blau els costats. Assenyala n de vermell el vèrtex. Pinta n de groc l obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesMatemàtiques aplicades a la vida quotidiana UOM, 2013
Matemàtiques aplicades a la vida quotidiana Mercè Llabrés UOM, 2013 L aritmètica del rellotge: els codis de control 2 de 28 L aritmètica del rellotge 3 de 28 L aritme tica del calendari Si consideram els
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
Más detallesFRACCIONS DE LA UNITAT
G - IES... Departament de Matemàtiques Guió d activitat experimental FRACCIONS DE LA UNITAT Nom: Curs: Grup: Data: Materials: Tires de cartolina de vuit colors diferents i d igual longitud, regle, retolador
Más detallesTEMA 1 NÚMEROS REALES
. Objetivos / Criterios de evaluació TEMA 1 NÚMEROS REALES O.1.1 Coocer e idetificar los cojutos uméricos N, Z, Q, I,R, Im O.1.2 Saber covertir úmeros racioales e fraccioes. O.1.3 Redodeo y aproximació
Más detallesQuadern de matemàtiques Decimals1
Quadern de matemàtiques Decimals CENTENES DESENES UNITATS DECIMES CENTÈSIMES 3,5 Busca les vuit diferències que hi ha en aquests dos dibuixos Curs i grup: Data inici quadern Data acabament Seguiment Data
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detalles10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
Más detallesAproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme.
SOLUCIONARI Unitat 8 Comencem Utilitza les potències de base 0 per descompondre aqests nombres: 56;,05;,; 005 i tres milions i mig. 56 0 5 0 6 0,05 0 5 0 0, 0 005 0 5 milions i mig 0 6 5 0 5 Troba el valor
Más detallesz 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,
Àlgebra i Geometria I Tema I NOMBRES COMPLEXOS 1- Necessitat dels nombres complexos i definició (a) Les solucions de les equacions polinòmiques El nombre imaginari i 1 Els enters Z, els racionals Q i els
Más detallesPOLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
Más detallesVector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )
GEOMETRIA EN L ESPAI VECTORS EN L ESPAI OPERACIONS AMB VECTORS Un vector és un segment orientat en l espai que té un mòdul, una direcció i un sentit coneguts: té un extrem i un origen (Exemple: vector
Más detallesPOLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES
POLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES. Polinomis: introducció.. Definició de polinomi.. Termes d un polinomi.. Grau d un polinomi.. Polinomi reduït..5 Polinomi ordenat..6 Polinomi complet..7 Polinomi oposat..8
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesPOLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Más detallesObjectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83
5 Expressions algebraiques Objectius Crear expressions algebraiques a partir d un enunciat. Trobar el valor numèric d una expressió algebraica. Classificar una expressió algebraica en monomi, binomi,...
Más detalles1R ESO CAPÍTOL 3: POTÈNCIES I ARRELS
48 48 1R ESO CAPÍTOL 3: POTÈNCIES I ARRELS Matemàtiques 1r d'eso. Capítol 3: i arrels 49 49 Índex 1. POTÈNCIES 1.1. CONCEPTE DE POTÈNCIA: BASE I EXPONENT 1.2. QUADRATS I CUBS 1.3. LECTURA DE POTÈNCIES
Más detallesPolinomis. Objectius. Abans de començar. 1.Expressions algebraiques pàg. 64 Dels enunciats a les expressions Valor numèric Expressió en coeficients
4 Polinomis Objectius En aquesta quinzena aprendràs: A treballar amb expressions literals per obtenir valors concrets en fórmules i equacions en diferents contextos. La regla de Ruffini. El teorema del
Más detallesEXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES
EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES Suma de monomis. 1. Realitza les següents operacions: + 8 4 9 9 6 + 4 5 5 1 + 4 4 4 11 7 f) 6 7 1 8. Realitza les següents operacions: 1 + 5 5 + 1 y + y + y
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesCRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Curs 2012-2013 AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: Quadre resum de les respostes.
Más detalles8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
Más detalles2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES
1 2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES Les funcions matemàtiques permeten realitzar càlculs d aquest tipus sobre cel les i sobre intervals de valors, retornant sempre valors numèrics.
Más detallesFraccions. Objectius. Abans de començar. 1. Fraccions pág. 24 Fraccions Equivalents Simplificació de Fraccions
Fraccions Objectius En aquesta quinzena aprendràs a Veure si dues fraccions són equivalents. Simplificar fraccions. Reduir fraccions al mateix denominador. Sumar i restar fraccions. Multiplicar i dividir
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesMATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D
En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l
Más detallesFUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES
FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES Pàgina 8. Encara que el mètode per a resoldre les preguntes següents se sistematitza a la pàgina següent, pots resoldre-les ara: a) Quants radiants corresponen als
Más detallesInstitut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Más detalles1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta
.- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 85 Activitat 1 Calcula l àrea de la figura prenent com a unitat d àrea la quadrícula que hi ha indicada: Activitat Ens referirem a la unitat d àrea amb el símbol
Más detallesGuia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
Más detallesRADICALES. Una raíz de índice n es una operación matemática que se define de la siguiente forma:
Aputes de Matemáticas para º de E.S.O. RADICALES Qué es ua raíz de ídice? Ua raíz de ídice es ua operació matemática que se defie de la siguiete forma: a = b a= b Esto se lee como: la raíz eésima de u
Más detalles