La Torre Modolell, els valors patrimonials d un edifici del segle XIX

Transcripción

1 La Torre Modolell, els valors patrimonials d un edifici del segle XIX Jaume Lligadas Vendrell, Grup Tres Torres de Viladecans Arrencarem la història el desembre de 1785, moment en què Joan Baptista Arbolí ven a Bernat Modolell, barceloní i comerciant de teixits, la casa-torre, actualment seu de l Ajuntament i que coneixem com a Can Modolell. En dóna fe el notari Magí Artigas en un document que comença així: «En nom de Déu, amen. Joan Bta Arbolí y Nos, comerciant, ciutadà de Barcelona, Ma. Eulària Arbolí y Modoreda, cònjuges. Per quant jo dit Joan Bta.Arbolí, a ocasió de mos giros y infortúnios del temps y particularment per rahó de una quiebra de considerable importància de un corresponsal de París que he experimentat en lo curs de mos negocis y per la falta de circulació de caudals ab motiu de las últimas guerras, me hage estat precís péndrer vàrias quantitats a cambi y no sufragant ni sent suficient los lucros de mon comers als interesos que estaba patint y molt menos per cubrir las pèrduas sobrevingudas, no sols hage vist y trobat sumament atrassat, sinó també precesant en fer saber a mos acrehedors ma triste situació». Can Modolell abans de

2 A continuació fa una descripció dels deutes, que sumen un total de lliures, 9 sous i 10 diners, i continua: «Per esta causa, per nosaltres y nostres respectives hereus o succesors venem al Sr. Bernat Modolell y Rabella botiguer de paños, ciutadà de Barcelona. Totas aquellas casas grans en què se troba una torre quadrada, un magatsem gran, oficina de fer ayguardent, y demés oficines y servituts y un hort gran compost de alguns trossos de terra ab se sínea y safaretx, tot a ditas casas contíguo, ab cinch portals obrints, ab tots sos drets y pertinèncias que jo J. Bta Arbolí tinch en lo lloch de Sant Joan de Viladecans y en lo carrer nomenat lo camí real de Barcelona que fan cantonada a la plasa y carrer que va de ella a la Yglésia». Continua fent una descripció de totes les propietats, tant a Viladecans com a la Quadra Burguesa, que passen a mans dels Modolell, per un preu de lliures, 9 sous i 7 diners. Joan Bta Arbolí va haver de pagar el lluïsme, és a dir, els impostos feudals al marquès de la Manresana, senyor de Viladecans, i al marquès de Puertonuevo, senyor de la Quadra Burguesa. Noranta anys després d aquest fet, el 1848, neix Magdalena Modolell i Freixas, besnéta de Bernat Modolell, qui hereda del seu pare Joaquim totes les propietats de Viladecans, entre elles la casa-torre de la plaça, i que segons dades municipals de l any 1891, constava de 16 cases i 85 hectàrees. A l edat de quaranta anys es casa amb l advocat barceloní Jaume Nogués i Taulet, membre del consell de redacció del diari catòlic conservador i de tradició carlina El Correo Catalán. Home de lletres, amic i deixeble de Milà i Fontanals i de Rubió i Ors, Jaume Nogués cultivà també la música i la pintura. Va morir a Barcelona a les 7 del matí del 13 de gener de El poeta Josep Carner, sota el pseudònim de Oleguer Recó, escriu al diari de la Lliga Regionalista La Veu de Catalunya uns dies després de la seva mort: «En Nogués pertenesqué a n aquella fornada de jovent que ab tant entusiasme, després de la darrera revolució, omplí Barcelona del esplendor de les seves banderes de fé y tradició. Perodista d una agilitat i una destresa singulars, polemista Magdalena Modolell infadigable, home de despatx, home d acadèmia y 12

3 home de món, en Nogués se conquerí un brillant prestigi a Barcelona. Sempre fou entusiasta amant de la nostra literatura, fou premiat en Jochs Florals per les seves exhuberants poesies romantiques, a la manera de Victor Hugo». El Correo Catalán, en l edició del vespre del mateix dia de la seva mort diu: «Con La muerte del señor Nogués pierde la causa católica y tradicionalista un adalid esforzado, un partidario entusiasta y convencido; las letras patrias, uno de sus más distinguidos cultivadores; las Asociaciones religiosas y benéficas, un decidido y constante protector, los pobres un verdadero padre». Més endavant continúa: «Como católico práctico y propagandista incansable, pertenecia a buen número de Asociaciones religiosas, habiendo sido presidente de la Juventud Católica, uno de sus socios fundadores y actualmente el más antíguo; formaba parte de la junta del Templo de la Sagrada Família, de la Obra de San Justo y de algunas otras. Pero en donde de una manera especial resplandeció su piedad y munificencia a favor del culto católico fue en Viladecans, pueblo en el que solía pasar algunas temporadas, pues poseia allí extensas propiedades y era muy apreciado por el vecindario. La iglesia parroquial de la expresada población es testigo de la generosidad del finado y de la de su distinguida esposa doña Magdalena Modolell, ya que no pocas de las importantes mejoras que en dicho templo se observan son debidas a ellos». Ens trobem, doncs, que la militància catòlica-tradicionalista i la caritat cristiana van ser una constant en la vida del matrimoni Nogués Modolell. El dia de Nadal de 1907, el cardenal Salvador Casañas, fa públics dos anuncis: El primer consisteix en el projecte d edificar una església dedicada a Sant Josep Oriol, i el segon que Magdalena Modolell ha fet l oferiment al bisbat d un terreny de la seva propietat, de metres quadrats i valorat en pessetes, al carrer Villaroel i Diputació de Barcelona per a la construcció del temple. El maig de 1909 assisteix a Roma a la canonització del Sant, del que ella n era molt devota, moment que va aprofitar per fer donació al Sant Pare d una quantitat en or per «el diner de Sant Pere», acció que va ajudar a què el Papa Pius X li concedís la gran creu d or Pro Ecclesia et Pontífice. A la seva residència de Barcelona, al carrer de la Palma de Sant Just, encara avui hi ha una capelleta que recorda la canonització del Sant, a on hi figura la inscripció: «En recort de la canonisació del gloriós S. Joseph Oriol XX de maig de MCMIX». 13

4 A Viladecans va ser fundadora del Patronat Obrer Catòlic, i a càrrec seu es van instal lar nous altars i restaurar diverses dependències de l església de Sant Joan. En unes cases de la seva propietat al carrer de l Estrella, va encarregar la construcció d un col legi religiós per a nenes, el que avui coneixem com a Col legi de la Sagrada Família, i en el seu testament va deixar la masia de les Parellades per a centre educatiu catòlic de nens, el col legi dels hermanos. Fixeu-vos el que en diu, en un extens article, El Correo Catalán de 8 de gener de 1915 l endemà de la seva mort: «Ilustre dama católica que era, su celo apostólico la llevó a múltiples obras religiosas i sociales, a casi todas puede decirse de las innumerables que germinan en esta tierra religiosamente feraz de Barcelona. Camarista de Nuestra Señora de las Mercedes, Presidenta del Ropero de la Presentación, celadora de la Obra de la Preservación de la Fe, congregante insigne de la Buena Muerte, de la Caridad Cristiana, de la Pía Unión del Rosario, Vela Eucarística, Desagravios del Sagrado Corazón de Jesus, Corte de Maria, Asociación del Niño Dios, Cofradia de San Roque, etc etc ; generosísima protectora de la Academia de la Juventud Católica, de la Casa de Misericordia, Asociación de Católicos, Centro Moral Instructivo de Gracia y muchísimos otros, así como de Asilos y obras de beneficencia A dónde no llegaba su munificencia caritativa? Qué escapaba a su prodigalidad inagotable y ejemplarísima?» L article continua fent la biografia de la seva vida, i més endavant diu: «El Pueblo de Viladecans conservará imperecedero recuerdo de la inagotable caridad de la señora Modolell, y por eso el vecindario en masa se ha asociado al duelo exteriorizado con motivo de la muerte de aquella verdadera madre de los pobres y desvalidos. Hacía unos ocho dias que se hallaba enferma a consecuencia de una pulmonía que le ha conducido al sepulcro. Habiéndose agravado, el domingo le fue administrado el Santo Viático, que fue llevado bajo palio por el Rvdo señor Cura-párroco don Andrés Samaranch asistiendo al acto toda la población. Falleció ayer, a las ocho de la mañana, en su casa-torre, siendo su muerte edificante, respondiendo con fervor a las jaculatorias que formulaba dicho reverendo señor sacerdote, al hacerle la recomendación del alma, y estrechando contra su pecho el crucifijo. El Rdo. Samaranch celebró una misa de agonia. Ha muerto con el dulcísimo nombre de Jesús en los labios». 14

5 Esquela publicada a El Correo Catalán Magdalena Modolell, que a Viladecans era coneguda com a señora Madorell o també «la madorella», va morir sense descendència, deixant totes les seves propietats de Viladecans per a obres socials i activitats de l església catòlica. Per tal d administrar el seu testament nomena cinc marmessors: El canonge penitenciari de la Catedral de Barcelona, l ecònom de la parròquia dels Sants Just i Pastor, el rector de l església de la Mare de Déu de la Mercè, el prepòsit de la congregació de l oratori de Sant Felip Neri i el confessor i amic personal mossèn Andreu Samaranch, que actuarà per partida doble, una com a persona física i l altra com a rector de Viladecans. És a dir, que es podia donar el cas, com així va ser, que hi haguessin, en lloc de cinc, sis marmessors, ja que va canviar el rector de Viladecans; així doncs, Andreu Samaranch va seguir actuant per ell mateix i no pas en virtut de cap càrrec. Les propietats de Magdelena Modolell, tot i generar problemes i controvèrsia, es van anar venent, ara bé, el cas més problemàtic va ser precisament la seva casa-palau, la 15

6 Torre Modolell. El seu testament deia: «Quiero que la casa de Viladecans sita en la calle de canals (actual Jaume Abril) y plaza nº2 esquina a la de San Juan (actual Àngel Guimerà) o el producto que se obtenga en la venta de la misma, se dedique a juicio de mis herederos de confianza a Centro Católico, centro de obras sociales o institución de fin análogo. Doy por repetidas en cuanto a la ejecución de este legado las observaciones y facultades del anterior; pero insisto particularmente en que el uso de la finca o los beneficios del capital que con su venta se obtenga, se aplique con preferencia al pueblo de Viladecans i que si es posible el centro u obra social tenga finca própia en dicho pueblo». La Torre Modolell es va posar a la venda sense èxit, i ubicar el centre catòlic en una casa tan gran es va considerar inviable. És per això que Àngel Arañó, espòs de Mercè Pratmarsó, propietària de la Torre Roja, fa la proposta de què l Ajuntament ocupi l edifici i a canvi l herència Modolell rebria pessetes, que serien prestades per la mateixa Mercè Pratmarsó, i els edificis de les escoles, situats darrera de l esglèsia, per convertir-los en Centre Catòlic. La proposta va ser ben rebuda per totes les parts, i fins hi tot va obtenir el suport del Bisbe de Barcelona Doctor Reig. Can Modolell després de

7 El 31 de març de 1920 i davant del notari Josep Mercader i Vives, se signa l escriptura en la que els hereus de confiança de Magdalena Modolell «ceden al pueblo de San Juan de Viladecans, representado por su alcalde, aquella finca urbana situada en la plaza de la constitución y calles de las canals y de San Juan», comprometent-se l Ajuntament a destinar l edifici «únicamente a Casa Consistorial, oficinas de la misma, juzgado municipal, si el Ayuntamiento lo estima conveniente y Escuelas Nacionales» i puntualitza «la enseñanza que en ellas se dará deberá ser la prevista por la Santa Iglesia bajo la inmediata inspección del párroco en su parte moral y religiosa sin vulnerar lo establecido en las disposiciones legales sobre enseñanza en España». Malgrat això, mossèn Andreu Samaranch, que a Viladecans era conegut amb el sobrenom de «mossèn saltamarges» i que ja havia estat substituït el 1917 a la rectoria per mossèn Carles Altés, es va oposar sempre a aquesta cessió, denunciant-la davant de la justícia eclesiàstica i enfrontant-se fins hi tot amb el Bisbe i amb la resta de marmessors. Samaranch, que d aquesta lluita en va fer la causa de la seva vida, considerava que contravenia la voluntat de la difunta de destinar la casa-palau a centre catòlic, entregant-la als seus enemics, l Ajuntament, contraris a la causa catòlica. Després de les demandes judicials interposades, i amb diverses sentències eclesiàstiques favorables a mossèn Andreu Samaranch, el trenta de juny de 1927 l Audiència de Barcelona declara nula l escriptura de cessió i, en conseqüència, la propietat de l edifici de l Ajuntament ha de tornar a mans de l herència Modolell i no serà fins l any 1955 que es resoldrà la situació. Fixeu-vos que fins ara hem donat noms com Àngel Arañó, Doctor Reig i Carles Altés, als quals caldria afegir els marmessors canonge Doctor Auguet, l ecònom de l església de Sant Just i Pastor Salvador Baroné i el prepòsit de la congregació de Sant Felip Neri Pare Artigas, a qui l Ajuntament va decidir, en agraïment, dedicar-los-hi un carrer. Així doncs, tenim que Magdelena Modolell mor el 1915, cinc anys després, el 1920, l Ajuntament i les escoles s instal len a Can Modolell i el 1927 una sentencia anul la l escriptura de cessió, havent de tornar la propietat a l herència, però l Ajuntament es quedarà ocupant l edifici en situació diguem que alegal. Vint-i-vuit anys després, concretament el 6 de desembre de 1954, el jutjat de 1ª instància de Barcelona ordena la cancel lació de l escriptura de cessió de la Torre 17

8 Modolell i al mateix temps dirigeix un ofici a l Alcalde de Viladecans, perquè en el termini d un mes faci entrega de la finca a l herència Modolell. Aleshores, i per tal de donar una solució definitiva a tot aquest assumpte, el 31 de desembre els marmessors proposen vendre Can Modolell a l Ajuntament per una quantitat simbòlica de pessetes. Un informe de la comissió de Governació amb data 14 de gener de 1955 en fa la següent valoració: «Pero aunque así no fuese, la propuesta de venta por el precio de cien mil pessetas, pagaderas en cuatro anualidades en que se ha convenido, es un extremo conciliatorio y favorable ya que según el informe del arquitecto municipal que obra en el expediente, el valor actual de la finca de referencia lo calcula en pesetas. Si unimos pues a la cantidad antes dicha de cien mil pesetas, las quince mil abonadas al formalizarse la escritura de cesión, hoy anulada, y el valor de los edificios que a su vez cedió en aquella fecha el Ayuntamiento al curato de Viladecans [ ] los que por su capacidad y construcción rudimentaria y antigua y por tanto de muy escaso valor, suman una cantidad total irrisoria en comparación con la del valor actual del edificio cuya venta se propone». Serà doncs, l 11 de juny de 1955 i davant del notari Nicolas Verdaguer Cortés de Sant Boi, quan es posarà fí a aquesta situació anòmala i l Ajuntament es convertirà definitivament en propietari de Can Modolell. Ara fem una mica de marxa enrera i tornem cap a la segona mitat del segle XIX, que és quan el desenvolupament industrial a Catalunya fa aparèixer una burgesia que utilitza l arquitectura modernista per expressar i reafirmar el seu estatus social. És per tant a finals d aquest segle i principis del XX quan la construcció de palaus modernistes és una constant entre les classes benestants del nostre país. Magdalena Modolell i Jaume Nogués, seguint aquesta tònica, decideixen el 1892 convertir la seva casa-torre de Viladecans en el palau modernista neogòtic que avui coneixem, i per fer-ho contracten els serveis de l arquitecte Josep Azemar i Pont. Josep Azemar neix l any 1862 a la ciutat de Figueres, obté el títol d arquitecte el 1887, s estableix a Barcelona i els primers treballs els fa en la urbanització del parc de la Ciutadella, amb motiu de l Exposició Universal de Pilar Soler i Gordils, en el seu llibre El modernisme diu el següent: «Azemar pertany a la línia racionalista de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. És un d aquells artistes 18

9 als quals, malgrat ser considerats de segona fila, la història ha fet justícia, fent que les seves idees arribessin a tot el país i s apliquessin a tota mena d edificis i funcions. A l extrem de la rambla figuerenca, continúa Pilar Soler trobem la casa Cusí ( ), considerada un bé cultural. És una vertadera joia arquitectònica. La residència consta d un primer pis, una galeria i una torre que s afegí l any Azemar emprà en aquest casal la pedra, el ferroforjat i les teules vidriades». La casa Cusí de Figueres, que fa esment Pilar Soler, manté una gran semblança amb l edifici de la Torre Modolell, Azemar la bastí dos anys després i actualment està protegida com a bé cultural d interès local. Nosaltres, els viladecanencs, tenim també la nostra joia, que és el Palau modernista de Can Modolell. Josep Azemar l edificà en dues etapes. El 1892 va construir la residència a banda i banda de la torre de guaita del segle XVI, també, però sense cap document que ho confirmi, suposem que el jardí del palau és d aquesta mateixa data. Més tard, el 1899, hi afegí a ponent l edifici actual de la cooperativa agrària. Azemar combinà, en les façanes neogòtiques exteriors, l estucat d imitació de carreus amb la pedra vermella de marès en els brancals i llindes de portes i finestres, utilitzà el ferro forjat en els reixats i la ceràmica vidriada de color negre en les teules de la coberta. En el seu interior destaca el pati central, a l entorn del qual es distribueixen les estances, presidit per un admirat llum de ferro forjat al damunt d un pilar i situat al capdavall de l escala monumental que condueix a la planta noble, on Azemar utilitzà el modernisme per decorar els espais amb vitralls, rajola hidràulica, arrimadors de ceràmica i enteixinats de fusta i guix. Els viladecanencs més grans, recorden perfectament el gran llac d aquell jardí romàntic del Palau de Can Modolell i els seus camins sinuosos, el pontet, la glorieta, el passeig elevat amb les arcades a sota, les grutes de rocalla, la frondosa i exòtica vegetació, el passeig de til lers i aigua, molta aigua per tot arreu. També eren part del jardí, i per sort encara ho són, l arbre monumental de flors liles que anomenem xicranda, les palmeres, l ocellera i també, tot i que força deteriorat, les escales d accés des de la planta noble amb la font romàntica del replà i els arcs de la façana amb els balustres de porcellana, que malauradament ja només en queden dos. 19

10 Els edificis amb el pas del temps canvien, i amb això Can Modolell no n és una exepció. A més, 116 anys d història donen per molt. Can Modolell en l actualitat Les estances interiors, per exemple, s han anat adaptant a través dels anys a les necessitats d ubicació de les diferents dependències municipals i, malauradament, han estat molts els elements modernistes que han desaparegut o que s han deteriorat. Però el canvi que més crida l atenció, és sense dubte el campanar; si ens fixem en les fotografies antigues, en el seu origen la torre central era culminada per una petita torreta d accés. El 20 de juliol de 1936, dos dies després d aquell fatídic 18 de juliol, una gent provinent de fora de Viladecans van cremar l església de Sant Joan, tal i com havien fet unes hores abans amb la de Gavà. L església va quedar força malmesa i les autoritats locals van decidir enderrocar-la, aprofitant el rellotge i les campanes per construir l actual torre que avui coneixem. L Isidre Dolz ens explica en el seu llibre, que el disseny de la torre del campanar va anar a càrrec de l arquitecte municipal Josep Canaletas i els treballs van ser dirigits pel conegut paleta local Ramon Llopis. També ens diu que a la campana més petita hi figura la inscripció «Viladecans 1772 Marqués de la Manresana» i a la gran «Barcelona 1882». La capelleta de la façana, situada en una cantonada a llevant de la torre de guaita, també va ser víctima de la Guerra Civil. La Maria Miernau, de cal Coix, m explicava 20

11 com ella, de joveneta, va veure des de casa seva com uns homes paraven amb un camió a la plaça i, enfilant-se amb una escala, lligaven unes cordes a la capelleta, estirant fins a fer-la caure; tot això passava a finals de juliol de Una de les dependències que potser més desconeixem de Can Modolell son les cotxeres, que estaven situades precisament a cal Coix, al núm. 3 del carrer Jaume Abril. Hi van existir fins fa pocs anys, que en el seu lloc es va construïr l actual edifici de pisos. Des del carrer, quan el barri era obert, a dins es podia veure uns porxos del mateix estil arquitectònic que la Torre Modolell, allò eren les cotxeres. La Maria també m explicava que hi cabien tres carros i que a un costat hi havia un armari de fusta, que era a on es guardaven els ornaments dels cavalls de «la madorella». Aquestes dependències les va comprar la familia Miernau, després de 1915, a l herència Modolell. Jardí de Can Modolell. Font romàntica i escales Els jardins són sempre l expressió més dèbil del nostre patrimoni històric i cultural, i precisament, de tot el conjunt de la casa palau, la part que més ha patit i que més s ha modificat, ha estat el fantàstic jardí d estil romàntic que els Nogués Modolell varen construir pel seu gaudi i el de les amistats que els visitaven. Va ser després del període 36-39, i degut al gran deteriorament que havia patit, quan es va decidir 21

12 enderrocar les grutes, el llac, el pontet, etc. i el seu espai es va dedicar a diverses activitats esportives i lúdiques. Més tard, a mitjans dels anys 50, es va remodelar i rehabilitar com a jardí municipal. En l actualitat, l administració municipal ha posat en marxa un projecte, que ens va ser presentat al Grup Tres Torres mesos enrera, en el que es contempla l ampliació amb una nova construcció a la zona de cal Secretari, cal Marxant i cal Bernadet, on avui hi ha l aparcament, i també la rehabilitació integral de l actual edifici, restaurant tots els elements modernistes de les diferents estances de l interior del Palau, paviments hidràulics, arrimadors de ceràmica, enteixinats, etc., així com la neteja i recuperació de la pedra de la façana. Ara bé, la façana nord, és a dir, la que dóna al jardí, patiria un canvi radical d imatge. Segons el projecte, està previst que desapareguin les escales amb la font romàntica del replà i la barana amb els arcs d entrada a la terrassa de les antigues escoles, aquest conjunt, però, seria reconstruït en un altre lloc del mateix jardí. BIBLIOGRAFIA Josep Eixarch, Les arrels històriques de Viladecans. Viladecans, Ajuntament, Isidre Dolz, Un resum de la història del segle XX a Viladecans. Viladecans, l autor, Xavier Calderé, El col legi Sagrada Família d Urgell 75 anys de presència a Viladecans. Viladecans, Arxiu Històric, David Galí, Anna Micaló. La Família Modolell. Els seus origens i la seva relació amb Viladecans. Viladecans, Departament de Patrimoni Cultural de l Ajuntament, 1999 (inèdit). Pilar Soler, El Modernisme. Quaderns de la Revista de Girona, núm. 93, Girona, Diputació, David Galí, Anna Micaló. Estudi Històric de la Casa de la Vila de Viladecans (Antiga Torre Modolell) i del seu entorn urbà. Viladecans, Departament de Patrimoni Cultural de l Ajuntament, 1998 (inèdit). Josep Capdevila, La Parròquia de Sant Josep Oriol, notes històriques. Barcelona, Parròquia de Sant Josep Oriol,