El relleu de la Terra

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "El relleu de la Terra"

Nieves San Martín Montoya
hace 7 años
Vistas:

1 El relleu de la Terra

2 Les grans unitats de la Terra. Una descripció geogràfica. En el planeta podemos identificar grandes conjuntos geográfico. Todo el relieve que podemos ver se encuentra en las tierras emergidas. Estas sólo ocupan un 29% de la superficie terrestre. El resto está ocupado por los grandes océanos. Hay cinco grandes océanos, el Atlántico, el Pacífico, el Índico, el glaciar Ártico y el glaciar Antártico. Dentro de los océanos podemos diferenciar regiones más o menos cerradas. Estas regiones se llaman mares, como el mar Cantábrico, el Mediterráneo o el Negro. Las tierras emergidas las agrupamos en seis grandes continentes: África, Asia, América, Oceanía, Europa y el Antártico, que no está habitado. Las zonas llanas están vinculadas a los grandes escudos y macizos antiguos. Forman el núcleo de los grandes continentes y sobre ellos se acumulan sedimentos. Los grandes escudos terrestres son el africano, el brasileño, el canadiense, el siberiano y el chino mongol. A menudo sobre ellas se desarrollan gigantescos sistemas fluviales: Amazonas, Paraná, Congo. Los relieves plegados y fracturados se extienden por todo el mundo. Tienen su origen en la orogenia alpina. Podemos distinguir dos direcciones básicas, una esteoeste, que es la que sigue la Cordillera Cantábrica, los Pirineos, los Alpes, Cárpatos y Cáucaso hasta enlazar con el Himalaya, la más grande cordillera de la Tierra. La otra dirección es norte sur, que es la que adoptan la cordillera de las Rocosas y los Andes, dos de los más grandes y extensos conjuntos montañosos de la Tierra.

3 Cóm es forma el relleu?. La Tectònica de plaques. La Tectònica de plaques és la teoria que intenta explicar els moviments de l escorça de la Terra, va ser formulada als anys 60 i és de moment el paradigma acceptat per la comunitat científica per tal d explicar la formació del relleu de la Terra.

4 Comencem pel principi. Les capes interiors de la Terra La Litosfera és una capa formada per roques sòlides ( escorça i zona sòlida del mantell. Té 70 Km. De profunditat aprox.) L Astenosfera és la zona més profunda del mantell i està formada per roques en estat semi líquid ( altes temperatures)

5 Les plaques Una placa és un fragment rígid de litosfera, es a dir escorça oceànica més part superior del mantell o escorça continental més part superior del mantell. La Litosfera està formada per un nombre reduït de plaques més o menys grans. Aquests fragments són rígids, inactius i suren per sobre del mantell. En la actualitat existeixen set plaques principals:pacífica, nord americana, sud americana, africana, euro asiàtica, indo australiana i antàrtica; y d altres set més petites: aràbiga, del Carib, de Nazca, de Cocos, filipina, del Iran y del Atlàntic sud. No obstant, las plaques poden trencar se o fondre`s, i així canviar el seu número.

6 Disposició actual de les plaques litosfèriques. En vermell es veuen els límits de separació i en negre els de col lisió. Les fletxes indiquen el moviment de les plaques.

7 Contacte entre plaques El contacte entre dues plaques dona lloc a tres situacions diferents: La subducció d'una placa oceànica per sota d'una altra, el resultat és un arc d'illes volcàniques : illes del Carib, arc de foc del Pacífic.

8 La subducció d'una placa oceànica per sota d'una placa continental, el resultat és l'elevació de carenes muntanyoses: Rocalloses i Andes.

9 La subducció d'una placa continental sota una altra, el resultat és l'elevació de carenes muntanyoses: l'himàlaia

10 El relleu marí: dorsals i fosses oceàniques El relleu marí no es pla sinó que presenta carenes muntanyoses de gran elevació, són les dorsals oceàniques. (Zones de separació de les plaques) També trobem zones de gran profunditat a prop dels continents, són les fosses oceàniques (Zones de col lisió de les plaques)

11 Dorsal oceànica. Zona de separació

12 Dorsal i Fossa oceàniques. Zones de separació i de col lisió

$Moviments orogènics Una falla és una fractura que segueix línies de mínima resistència produïda pels$

13 Moviments orogènics Una falla és una fractura que segueix línies de mínima resistència produïda pels moviments orogènics al llarg de la qual hi ha desplaçament d'un bloc respecte de l'altre. Poden ser normals o inverse.

14 Plegaments Les forces internes actuen sobre materials plàstics que es pleguen.

15 Fosses tectòniques A la fossa tectònica hi ha un bloc enfonsat situat entre dos més enlairats per l'acció d'un seguit de falles també normals.

Documentos relacionados

TEMA 3 LA LITOSFERA TEMA 3. LA LITOSFERA

TEMA 3 LA LITOSFERA TEMA 3. LA LITOSFERA TEMA 3 LA LITOSFERA Introducció. Segons la seva composició química la Terra presenta tres capes anomenades escorça,mantell i nucli. Nosaltres vivim sobre l'escorça i, per tant, és aquesta capa la que ens