DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA"

Transcripción

1 DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida i líquida. Però aquesta paraula es pot utilitzar en un sentit més ampli: Per exemple oli flotant a l aigua són dues fases líquides. Es pot reconèixer l existència de dues fases perquè hi ha un límit entre elles. Diagrama de fase Un diagrama de fases permet saber en quina fase es trobarà una substancia a una determinada temperatura i pressió. En els casos que veurem, les fases són sòlid, líquid i gas d una substància pura.. Aquest es el diagrama de fases típic d una substància pura. Mirant aquest diagrama es veu que hi ha tres línies, tres àrees marcades com a sòlid, líquid i gas, i 2 punts especials marcats amb una C i una T. Les tres àrees Suposa que tenim una substància pura en tres condicions de pressió i temperatura diferents corresponents als punts 1, 2 i 3 en el següent diagrama

2 Així en les condicions de l estat 1 la substància és un sòlid, en el 2 és un líquid, i en el tres és un gas. Passant de sòlid a líquid pel canvi de temperatura Suposem que tenim un sòlid i augmentem la temperatura mantenint la pressió constant (Veure diagrama). En el moment en que la temperatura creua la línia el sòlid es transforma en líquid. Dit d altra manera, es fon. Si repetim l experiència a una pressió més alta la temperatura de fusió és més alta perquè la línia de separació entre el sòlid i el líquid s inclina lleugerament cap endavant.

3 Es a dir, la línia que separa l àrea del sòlid i del líquid ens indica la temperatura del punt de fusió. En aquesta línia, hi ha equilibri entre sòlid i líquid. Es pot aplicar el principi de Le Chatelier a aquest equilibri. Si s augmenta la pressió, l equilibri es desplaça cap el cantó on es contraresta el canvi. Així si s augmenta la pressió en la mescla de sòlid i líquid en el seu punt de fusió l equilibri es desplaça cap al cantó del sòlid perquè ocupa menys espai i així la temperatura de fusió augmenta. En la majoria de sòlids a l augmentar la pressió augmenta la temperatura de fusió. Passant de sòlid a líquid pel canvi de pressió: També es pot veure que passa quan tenim un sòlid i disminuïm la pressió mantenint constant la temperatura.

4 Canvi de líquid a gas De la mateixa manera aquest canvi es pot realitzar canviant la temperatura i la pressió. El líquid es converteix en vapor bull quan es creua la línia que hi ha entre les dues àrees. Si variem la temperatura podem veure fàcilment la temperatura d ebullició, en el diagrama de dalt correspon al punt en que la fletxa vermella creua la ratlla. Llavors, que significa la línia que separa les dues àrees?. En qualsevol punt de la línia hi ha un equilibri entre líquid i vapor. Mirem com afecta la pressió a la temperatura d ebullició. Quan la pressió augmenta, el punt d ebullició també augmenta.

5 Punt crític Es pot veure que la corba del equilibri líquid gas te un límit superior marcat amb la lletra C. Aquest és el punt crític. La temperatura i pressió que corresponen a aquest punt s anomenen temperatura crítica i pressió critica. Si s augmenta la pressió en un gas a una temperatura inferior a la temperatura crítica, es creua la línia d equilibri liquid-vapor i el vapor es condensa per donar un líquid. Però si la temperatura es mes gran que la temperatura crítica, no hi ha cap linia per creuar! Això es així, perquè a una temperatura per sobre de la temperatura crítica és impossible condensar el gas augmentant la pressió. Tot el que s obté és un gas altament comprimit. Les partícules tenen massa energia i les forces intermoleculars no poden mantenir-les unides com a líquid. La temperatura crítica varia de substància a substància i depèn de la força d atracció que hi ha entre les partícules. Com més força d atracció, mes alta es la Nota: Diferencia entre gas i vapor. Hi ha diferents criteris. Si la substància és líquida a temperatura ambient, s acostuma a anomenar vapor. Més estrictament es pot anomenar vapor si la substància es troba per sota del seu punt crític i gas si està per sobre. Per exemple l oxigen, el nitrogen i l hidrogen s anomenen gasos. Canviant de sòlid a vapor: En la línia que separa el sòlid del vapor hi ha equilibri entre sòlid i vapor.

6 Altra vegada es pot creuar la línia o be augmentant la temperatura o disminuint la pressió. El diagrama mostra l efecte d augmentar la temperatura d un sòlid a pressió constant. Aquesta pressió ha de ser el suficientment petita perquè no es formi líquid. En altres paraules ha d estar per sota del punt T Al diagrama es pot llegir la temperatura de sublimació, es la temperatura que marca la línia. El punt triple El punt T del diagrama s anomena punt triple. Al diagrama hi ha tres línies que es troben en aquest punt que representen: Equilibri sòlid líquid Equilibri líquid - gas Equilibri sòlid - gas On es creuen les tres línies és un punt únic en que coexisteixen les tres fases. S anomena punt triple. Punts d ebullició i fusió normals El punts de fusió i ebullició normals són aquells que es troben a 1 atmosfera de pressió. Es pot llegir al diagrama mirant les línies a 1 atmosfera de pressió.

7 Diagrama de fases de l aigua En els diagrama de fases de l aigua es pot veure que la línia d equilibri entre el sòlid i el líquid està inclinada cap enrere i no cap endavant com havíem vist. En el cas de l aigua el punt de fusió es mes petit a mes alta pressió. Perquè? Si estem a l equilibri i augmentem la pressió segona el principi de Le Chatelier l equilibri es mourà per tal de reduir la pressió, es a dir anirà cap on hi ha menys volum, en aquest cas cap a l aigua líquida.

8 Perquè l aigua es congeli a altes pressions necessitem una temperatura més baixa. Observa que el punt triple te lloc a pressions molt baixes. Observa que la temperatura crítica és a 374ºC.Es impossible convertir l aigua de gas a líquid comprimint per sobre d aquesta temperatura. Els punts normals de fusió o ebullició de l aigua també és es refereixen a la pressió d una atmosfera. Imagina que disminuïm la pressió d aigua líquida segons es mostra al diagrama següent: El diagrama mostra com l aigua líquida primer es solidifica i forma gel. Si es disminueix més la pressió, el gel sublima per donar vapor d aigua. Així, el canvi és des de líquid a sòlid i finalment a gas.

9 Diagrama de fases del diòxid de carboni. L única cosa especial d aquest diagrama és la posició del punt triple que està molt per sobre de la pressió atmosfèrica. Es impossible tenir diòxid de carboni líquid a pressions per sota de 5.11 atmosferes. Així a 1 atmosfera de pressió el diòxid de carboni sublima a una temperatura de - 78ºC. Aquesta és la raó de que el diòxid de carboni sòlid s anomeni gel sec. No es pot tenir diòxid de carboni líquid en condicions normals, només sòlid o vapor.

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS

Más detalles

Un breu resum de teoria

Un breu resum de teoria SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Humitat relativa i condensació

Humitat relativa i condensació Humitat relativa i condensació! Quan tenim una massa d'aire, amb un determinat contingut d'aigua, si aquest aire es refreda la seva humitat relativa augmenta progressivament (ja que la capacitat de l'aire

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT

TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMPERATURA [K] [ºC] La temperatura és una propietat intensiva del sistema, relacionada amb l'energia cinètica mitja de las molècules que el formen. 5ºC 5ºC 6ºC 4ºC

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents

Más detalles

IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat

IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat Imatges Reflexió: fenomen ondulatori que consisteix en que una ona, en arribar a la superfície de separació entre dos medis, canvia la direcció de propagació i continua propagantse en el mateix medi. Lleis

Más detalles

El diagrama de Swan 26 abril 2017

El diagrama de Swan 26 abril 2017 El diagrama de Swan 1 26 abril 2017 Equilibri intern i equilibri extern L equilibri intern requereix plena ocupació dels recursos (taxa d atur suficientment baixa) i estabilitat de preus (taxa d inflació

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli

Más detalles

SULFAT DE COURE IODE

SULFAT DE COURE IODE SULFAT DE COURE IODE Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Saber fer mescles heterogènies, i també saber què són. Conèixer un altres noms per anomenar les mescles

Más detalles

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 3. La restricció pressupostària Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona La restricció pressupostària Per desgràcia, no totes les cistelles de consum són assequibles al consumidor.

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples: TEMA 2: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA. 1. QUÈ ÉS LA MATÈRIA? Matèria és Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:.. Un

Más detalles

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so TEMA 1: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS 1. Indica les coses que estan formades de matèria: fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so És matèria No és materia 2. Propietats de la matèria.

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 SÈRIE 3 1. PRECIPITACIÓ a) Pb(NO 3 ) 2 Pb 2+ (aq) + 2 NO 3 (aq) KI (aq) K + (aq) + I (aq) Reacció de precipitació: Pb 2+ (aq) + 2 I (aq) PbI 2 (s) Q ps =

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Proporcionalitat i percentatges

Proporcionalitat i percentatges Proporcionalitat i percentatges Proporcions... 2 Propietats de les proporcions... 2 Càlul del quart proporcional... 3 Proporcionalitat directa... 3 Proporcionalitat inversa... 5 El tant per cent... 6 Coneixement

Más detalles

A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística?

A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística? Nom i Cognoms: Pregunta 1 [1.5 punts] A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística? B) La funció de partició rotacional per a una molècula diatòmica es pot escriure aproximadament

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

4.1. Estats de la matèria

4.1. Estats de la matèria 4 4.1. Estats de la matèria Propietats Gas Líquid No té forma ni volum propis Molt compressible Flueix amb facilitat S adapta a la forma del recipient Molt poc compressible Sòlid Plasma Forma definida,

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

El dimoniet de Descartes o Ludion

El dimoniet de Descartes o Ludion El dimoniet de Descartes o Ludion Construcció Per construir el dimoniet s ha de disposar d'una ampolleta o flascó que pugi passar pel coll d'una ampolla de 1,5 litres de plàstic (PET). És important que

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

Ordinador 3... un cop d ull per dins! Ordinador 3... un cop d ull per dins! FES UN TASTET, SENSE POR! Ara que el ratolí, el teclat, etc. no tenen cap secret per tu, descobrirem l ordinador per dins i com funciona. 1. Ja tens l ordinador obert,

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

UNITAT UNIFICAR ESTILS

UNITAT UNIFICAR ESTILS UNITAT UNIFICAR ESTILS 2 Columnes Una altra de les opcions de format que ens ofereix Ms Word és poder canviar el nombre de columnes de tot el document o d una secció. Per defecte, quan creem un document

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

Com participar en un fòrum

Com participar en un fòrum Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les

Más detalles

MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0

MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0 MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0 10/07/2013 Índex. Gestió de places disponibles.... 3 Gestió d ingressos i Baixes.... 5 Validacions sobre l assistència.... 7 Correspondència entre

Más detalles

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra 3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la

Más detalles

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 1 Format de text Quan escrivim un document a Ms Word, aquest adopta les característiques que, per defecte, té predeterminades: el tipus de font, l alineació de text, les

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TEMA 4 : Matrius i Determinants TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És

Más detalles

DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS. 2n ESO A, B i D

DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS. 2n ESO A, B i D DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 2n ESO A, B i D NOM: COGNOM: GRUP: Nota: La realització d aquest dossier és obligatòria si es vol recuperar la matèria. El seu pes és d un pes del 20% de

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la

Más detalles

El cicle del carboni

El cicle del carboni El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I

Más detalles

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques L enllaç químic CaF 2 NaCl Substàncies iòniques 2 O Substàncies covalents moleculars N 2 SiO 2 Cu C Substàncies covalents atòmiques Ir substàncies metàl liques La matèria per dins (o a nivell microscòpic)

Más detalles

2. EL MOVIMENT I LES FORCES

2. EL MOVIMENT I LES FORCES 2. EL MOVIMENT I LES FORCES Què has de saber quan finalitzi la unitat? 1. Reconèixer la necessitat d un sistema de referència per descriure el moviment. 2. Descriure els conceptes de moviment, posició,

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g) U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració

Más detalles

JMatch. Exporta a HP6 Pàgina d arrossegar/deixar anar

JMatch. Exporta a HP6 Pàgina d arrossegar/deixar anar JMatch Aquesta patata ens permet crear exercicis d associació d elements, fer parelles. Obre JMatch com ja estàs acostumat o acostumada a fer i obtindràs aquesta pantalla, Com a les altres patates, podem

Más detalles

Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes.

Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes. Estàtica de fluids Objectiu Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes. Fonament teòric Quan se submergeix

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Els elements i els compostos químics

Els elements i els compostos químics 5 Els elements i els compostos químics PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Elselementsquímics Classificació dels elements La taula periòdica Els elements químics més comuns:

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms: TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4.2 Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases

TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4.2 Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases Tema 1: Diagrama de fases en subtàncies pures 1 de 7 TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4. Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases En

Más detalles

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,

Más detalles

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible. RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.

Más detalles

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.

En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals. Sèrie 2, Pregunta 4A En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals. 1) A partir de la informació nutricional de l etiqueta: [1 punt] a) Escriviu en la taula següent les molècules

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS Equilibris heterogenis EQUILIBRIS HETEROGENIS estan formats per aquelles reaccions reversibles que es produeixen entre espècies que no es troben

Más detalles

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat

Más detalles

Preguntes tipus test

Preguntes tipus test Preguntes tipus test Qüestió 1. Rep el nom d ona: a) la línia ondulatòria que s obté al moure una corda. b) qualsevol moviment que produeixi ondulacions en la superfície de l aigua. c) una pertorbació

Más detalles

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància 1 INTRODUCCIÓ Els senyals de trànsit La seva utilitat i importància Segurament hauràs observat que hi ha una pila de senyals viaris diferents. Tots tenen un significat important per a la nostra seguretat.

Más detalles

Unitat 3. Cinètica química

Unitat 3. Cinètica química 1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat

Más detalles

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses. LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.

Más detalles

ACTIVITATS D APRENENTATGE

ACTIVITATS D APRENENTATGE ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:

Más detalles

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon

Más detalles