La ruta de les Basses del delta de l Ebre

Transcripción

1 La ruta de les Basses del delta de l Ebre Cicle Mitjà de Primària Quadern de treball CAMP D APRENENTATGE DEL DELTA DE L EBRE Generalitat de Catalunya Departament d'educació Camps d'aprenentatge

2 Quadern de treball Sant Carles de la Ràpita, 2012 Generalitat de Catalunya Departament d Educació Camps d Aprenentatge Camp d Aprenentatge del delta de l Ebre

3 Activitats que s han de fer abans de vindre: Pàgina 4 A tindre en compte Pàgina 5 Les basses del Delta Pàgina 6 Mapa del Delta Pàgina 7 Formació de les basses Pàgina 10 Com és l aigua de la bassa? Pàgina 11 El clic de les aus Quan les hages realitzat, pots marcar-les X 3

4 A TINDRE EN COMPTE Material que cal portar a l estada: Cangur o anorac Calcer de camp Cantimplora Motxilla d esquena Carpeta, llapis, goma i colors Prismàtics (recomanable) Càmera de fotos (opcional) Gorra Loció contra els mosquits (al maig, juny i octubre) Sobre el comportament: Caldrà respectar les pertinences i faenes de les persones que treballen al Delta (marges, séquies, tanques, ferramentes, casetes, etc.) i també l entorn natural (no llances papers, menjar, etc.) Respecta la faena dels companys, participa del treball del teu grup i de tota la classe en general. 4 4

5 LES BASSES DEL DELTA Les basses del Delta són llacunes a la vora del mar, envoltades per arrossars i connectades a les badies o el mar obert. Com que l aigua del mar hi penetra directament, a través dels gorgs que comuniquen el mar amb la bassa, les aigües són salades. Però durant el conreu de l arròs- de març a octubre reben grans aportacions d aigua dolça, de manera que la salinitat varia durant les diferents èpoques de l any. La profunditat de les basses també oscil la, entre 40 i 100 cm. Les plantes que viuen a la bassa s han d adaptar a diferents tipus d ambients: - Algunes viuen als marges i les vores. - D altres viuen completament submergides en l aigua. - A les zones més profundes, es formen praderies d algues que serveixen d aliment a molts peixos i ocells. - I també n hi ha de microscòpiques que suren per l aigua. Durant tot l any podem observar una gran quantitat d aus, a les basses. A l hivern, grans concentracions d ànecs, fotges, corbs marins i flamencs. A la primavera i a l estiu s hi afegeixen les colònies de cria dels ardeids i els fumarells. Pel que fa als peixos, s han d adaptar a la variabilitat de les condicions de les aigües : canvis de salinitat, temperatura,... Els peixos més freqüents a les basses del delta de l Ebre són les llisses, els llobarros, les moixarres (orades), les anguiles, els llenguados i les carpes. Des del mes d octubre fins al març, els pescadors de la confraria de sant Pere procuren capturar-ne tots els que poden amb estris, ormejos i aparells diversos. La pantena és l art més específic de la pesca a les basses. (Text adaptat del web del Parc Natural del delta de l Ebre) Llegeix el text i contesta: 1.- Com és que les aigües de les basses són salades? 2.- Quin efecte produeix el conreu de l arròs en la salinitat de l aigua de les basses? 3.- Com són de profundes, les basses? 4.- A quins llocs de la bassa poden viure les plantes? 5.- Veritat o mentida? -A l hivern es poden veure una gran quantitat d ànecs a les basses -Els flamencs arriben a la primavera -Els martinets blancs crien en colònies 6.- Sabries dir quatre noms de peixos que viuen a les basses? 7.- Quins mesos de l any es pesca a la bassa? 8.- Quin és l art més específic de la pesca a les basses? 5

6 MAPA DEL DELTA Consulta un mapa del Delta. Pinta i escriu en este mapa mut del delta de l Ebre els següents trets geogràfics: - Les Basses de l Encanyissada, Tancada, Platjola, Aufacada, Calaixos de Buda, Canal Vell, les Olles (blau) - El riu Ebre (groc) - Les badies del Fangar i els Alfacs (blau cel) - Els Ullals (roig) - La Mar Morta (verd) 6

7 FORMACIÓ DE LES BASSES Aquests mapes antics del Delta corresponen a: 4000 ac - s. XV - s. XVI - s.xvii - s.xviii i s. XX. La sèrie està desordenada. Pots situar l època a la qual correspon cadascun dels dibuixos? Ara mira t de nou la sèrie de mapes i pensa com s han format les basses: a) A partir dels sediments del riu i les onades del mar? b) Les han fet els habitants del Delta per poder-hi pescar? Raona la teva resposta. Aquest mapa correspon a l època en què es va començar a cultivar arròs al Delta, ara fa uns 150 anys: Pots distingir els camps d arròs de les basses? Marca les basses en color blau. Quines basses han desaparegut des de llavors? Per quines raons et sembla que han desaparegut? - a. Les han dessecat per a cultivar arròs. - b. El vent les ha cobert d arena. - c. S han tapat pels sediments del riu - d. Se les ha emportat el mar. 7

8 LES BASSES, DES DE LA TORRETA La mar Morta. És una zona d aiguamolls que antigament formaven part del conjut de llacunes del Delta dret. Actualment ocupa una superfície molt menor de l original, atès que s ha anat colmatant tot seguint un procés natural. Forma part d una finca agrícola i s utilitza a l hivern com a coto de caça. L Encanyissada. Formada durant els segles VI-X, esta bassa és la més gran del Delta i està declarada Reserva Nacional de Caça. El nom ens recorda el tipus de vegetació que l envolta, el canyissar, un important lloc de refugi, nidificació i alimentació d ocells: ànecs, fotges, martinets i bernats, fumarells, limícoles, etc. La Tancada. Es va formar conjuntament amb l Encanyissada, de la qual es va separar. Situada en terrenys molt enfonsats i pròxims al mar, està envoltada d una vegetació de salobrar a la part marítima, on trobem les antigues salines de Sant Antoni, que posteriorment es van convertir en una piscifactoria i avui són un equipament educatiu. La llacuna és actualment una reserva de fauna salvatge. Riet Vell. És una finca agrícola situada entre la població dels Montells i la llacuna de la Tancada. Comprada per l ONG SEO/BirdLife, una part de la finca es dedica al conreu d arròs ecològic i l altra s ha transformat en una llacuna petita, on es poden observar molts dels ocells del Delta que hi troben refugi. Observa les basses del delta de l Ebre des de la Torreta Localitza i posa el número sobre la panoràmica: - 1. Bassa de l Encanyissada - 2. Bassa de la Tancada - 3. La Mar Morta - 4. La badia dels Alfacs Dibuixa: 8 - Una barca entrant a la badia - Una gavina volant per damunt de l Encanyissada - Un tractor llaurant al costat de la Mar Morta - Una fletxa que assenyale la Tancada

9 LA PESCA A LES BASSES A les basses del delta de l Ebre, es pesquen actualment, cada any, uns Kg de peix : a l Encanyissada; al Canal Vell; a la Tancada i 500 a les Olles. També es pesca a les basses de l illa de Buda, però no en tenim dades. Des de 1879 la concessió de la pesca a les basses la té la Confraria de pescadors de sant Pere. A les basses hi podem trobar dos grups de peixos : els sedentaris, que tanquen el seu cicle vital a l interior de les basses, i els que realitzen contínues migracions entre la llacuna i el mar. Com que els pescadors coneixen aquests hàbits migratoris dels peixos, han parat un art especial, anomenat pantena, per a capturar-los quan intenten sortir des de la llacuna a mar obert. Pots observar-la a la foto superior. Teniu representades les principals espècies que s hi capturen en els dibuixos d aquesta pàgina. 1.- Llegeix atentament el text i subratlla les paraules que no entens. Busca n el significat i comenta l amb els teus companys/es i el/la mestre/a. 2.- Contesta aquestes preguntes : - A quina bassa es pesca més peix? Quants kilos se n pesquen, en total, a les basses del Delta? - A quines basses del Delta no es pesca? - Què són els peixos sedentaris de la bassa? - Per a què serveix una pantena? T imagines com funciona? - Quin peix, dels que es capturen a les basses del Delta, has menjat alguna vegada? - Investiga la vida de l anguila. Saps per què diem el llarg viatge de la llarga anguila? ANGUILA Anguilla anguilla 32% LLISSA VERA Chelon labrosus 30% LLOBARRO - Llop Dicentrarchus labrax 14,9% ORADA - Moixarra Sparus aurata 11,5% CARPA - "Tenca" Cyprinus carpio 8,5% 9

10 COM ÉS L AIGUA DE LA BASSA? Mesura la salinitat en mil ligrams per litre (mg/l): Aixeta de casa Aixeta del col le... Bassa de l Encanyissada Bassa de la Tancada Bassa del Riet Vell Com pots mesurar la salinitat? Explica els passos: 1.Mesurar 2.Evaporar 3.Pesar 4.Calcular Com pots agafar aigua de la bassa? 10

11 LES AUS DE LA BASSA Juga al Clic de les aus Per a familiaritzar-te amb els ocells del Delta, t invitem que ho faces a través del Clic les Aus del delta de l Ebre. El trobaràs al nostre web Coneguem els ocells del Delta T animem a conèixer millor alguns dels ocells que has descobert. Pots buscar informació a internet. Escolliu cadascú un ocell diferent i esbrineu com són, de què s alimenten, on viuen, com es reprodueixen, els seus costums i comportaments, etc. Feu, entre tots, un treball sobre el flamenc: descripció, alimentació, reproducció, hàbitat, etc. 11

12 REGISTRE D OBSERVACIONS D AUS DE LA BASSA Amb l ajut de la ullera de llarga vista i/o els prismàtics, localitza tots els ocells que pugues. Identifica ls amb la làmina de suport. Fes una llista o inventari, anotant com es desplacen i el lloc que ocupen. Nom comú Quins? Què feien? Es capbussa Nada per l aigua On? Bassa de l Encanyissada Bassa de la Tancada Bassa del Riet Vell Camina per l aigua Camina per terra Vola 12

13 FITXA PER A OBSERVAR UN MOIXÓ DE LA BASSA NOM ON ÉS? A la bassa enmig de l aigua (aigües profundes) a la vora (aigües somes) entre la vegetació volant per damunt COM ES DESPLAÇA? Per les vores Camina per l aigua Nada Vola caminant saltant a poc a poc de pressa a poc a poc de pressa es capbussa no es capbussa a poc a poc de pressa vol recte amb batecs ràpids vol ondulant planejant COM ES RELACIONA? QUÈ ESTÀ FENT? està amb altres ocells de la seua espècie està amb altres moixons està tot sol descansa s arregla les plomes menja va picant per l aigua va picant pel fang o l arena OBSERVACIONS 13

14 L Ampolla les Olles Punta del Fangar el Lligallo del Roig Camarles Muscleres Badia del Fangar el Lligallo del Gànguil L Aldea Illa de Sapinya Balada Illa de Gràcia Deltebre Sant Jaume d Enveja el Canal Vell Urbanització Riumar Illa de Buda Gola Migjorn el Garxal Els Calaixos de Buda Illa de Sant Antoni Gola Nord el Galatxo Ullals de Baltasar els Muntells l Alfacada Amposta la Platjola Urbanització Eucaliptus l Encanyissada el Poble Nou del Delta la Tancada Muscleres Badia dels Alfacs Barra del Trabucador Sant Carles de la Ràpita Salines de la Trinitat Punta de la Banya

15

16 Generalitat de Catalunya Departament d'educació Camps d'aprenentatge Av. Constitució, 67 / Sant Carles de la Ràpita Tel/Fax Correu-E: cda-delta@xtec.cat