UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS"

Transcripción

1 UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS

2 EL MERCAT DE FACTORS Són aquells mercats en els quals es demanden i s ofereixen els factors productius: terra, treball i capital Ja sabem que els factors productius són aquells que es necessiten per produir. Evidentment les empreses no tenen aquests factors, per això acudeixen al mercat per adquirir-los.

3 EL MERCAT DE FACTORS Igual que passava en el mercat de béns i serveis, els mercats de factors poden ser: De Competència Perfecta: ni oferents ni demandants tenen poder de mercat preu competitiu, el + baix possible que pot oferir el mercat De Monopoli: qui tingui l exclusivitat d un factor productiu se n aprofitarà de la situació i aconseguirà vendre a preu més elevat. Perquè futbolistes i o cantants

4 PERQUÈ CANTANTS O FUTBOLISTES GUANYEN TANT???

5 ... Perquè estan en situació de monopoli! No hi ha cap futbolista com Messi, ni cap cantant com Lady Gaga (en el sentit d exclusivitat d allò que fa) Hi ha una gran demanda del producte que ofereixen. Per tant cal estar en situació de monopoli i que hi hagi prou demanda per exercir el poder de mercat. La nostra demanda condiciona el seu poder! Què passaria si ningú veies el Barça??

6 LA DEMANDA DE FACTORS Diem que la demanda de factors és una demanda derivada Demanda derivada: la quantitat de demanda de factors depèn de la quantitat demandada del bé per a la producció del qual s utilitza aquest factor. És a dir...la demanda de recollidors de maduixes depèn de la demanda de maduixes. Lògica? Una empresa demanda factors quan per fabricar productes que després espera vendre.

7 EL PREU O RETRIBUCIÓ DELS FACTORS Evidentment els factors tenen un cost. Al que es paga per ells ho anomenem retribució. Si pels béns i serveis nosaltres pagàvem diners... Ara diem que el total d ingressos que reben els propietaris dels factors de producció és la renda Les retribucions dels factors els direm: - Per la terra: renda de la terra - Pel Capital: interès i beneficis - Pel treball: salari

8 ESQUEMA DELS FACTORS PRODUCTIUS 1. Recursos Naturals Oferta Demanda Renda de la terra 2. Capital i interès Oferta de capital Demanda de capital Rendiment del capital: interessos El mercat de capital 3. Treball Mercat de treball i salaris Oferta de treball Demanda de treball L equilibri i desequilibri en el mercat de treball

9 ELS RECURSOS NATURALS

10 ELS RECURSOS NATURALS Factor importantíssim per la producció Inclouen a més de la terra, les primeres matèries, minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció Aquests recursos no han d haver estat fets per l'ésser humà. Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n utilitzava molta més per a cultiu

11 OFERTA DE RECURSOS NATURALS Quantitat de recursos naturals és limitada. Límit depèn de què es pugui reproduir o no. Per tant parlarem d oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant el preu de la terra (ens sentit ampli) depèn de la demanda. Penseu que no podem fer augmentar l oferta de petroli, diamants, coure...

12 DOS PROBLEMES SEGONS TIPOLOGIA DELS RECURSOS No renovables (petroli): s esgoten, no podem aconseguir més petroli fins d aquí a milions d anys!! Solucions: Substituir-ne la utilització per altres renovables Innovacions o nous productes Disminuir el consum Renovables (peixos): problema es sobreutilitzen Solució: rendiment sostenible (utilitzar sense que es reduixi la seva dotació)

13 DEMANDA RECURSOS NATURALS De què depèn? Preu dels recursos: Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell es pot augmentar molt la producció + demanda)

14 EL CAPITAL

15 RENDA DE LA TERRA Preu d equilibri que assoleix en els mercats els recursos naturals, tenint en compte que l oferta és fixa. La renda reflecteix el valor de la productivitat La renda de la terra és la que va al propietari i la renda agrària a qui treballa la terra.

16 EL CAPITAL Introduïm primer les diferències de capital. Ja vam veure que hi ha capital físic: estoc de béns d equip que s utilitzen per produir béns i serveis Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats a la producció Capital financer: recursos que permeten finançar la producció d allò que necessiten per finançar la seva activitat. Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d interès es determina en els mercats financers.

17 LA RETRIBUCIÓ DEL CAPITAL: L INTERÈS Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur. Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present. Un interès del 5% anual vol dir que si tu prestes 100 euros al cap d un any n has de tornar 105.

18 EL PREU DEL DINER Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè també s intercanvia. - Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera, aquesta ens paga (poc) per poder disposar d aquests diners. - Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt). El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d interès.

19 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D INTERÈS Pensem nosaltres primer...imagineu que heu de deixar diners a algú (tots els vostres estalvis) amb interès. Aquí li cobraríeu més car i a qui més barat?

20 ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les persones)

21 EL PREU DEL DINER Segons les teories neoclàssiques alguns dels factors que es tenen en compte quan es fixa un tipus d interès són: Risc de l operació. Com més risc, interès més alt Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners com més líquid, menys interès Durada del préstec: com + temps, + interès Però des de teories marxistes, s esbossen altres factors Interès no determinat per cap llei natural: l oferta i demanda de diners Nombre de «rentistes» i el seu poder Factors institucionals Desenvolupament i poder entitats financeres

22 EL PREU DEL DINER

23 TIPUS D INTERÉS I INFLACIÓ La INFLACIÓ és l augment del preus de determinats béns i serveis en un temps. No és dolenta per se però pot tenir conseqüències negatives. Per exemple, si pugen els preus i el nostre salari/pensió és el mateix, podem comprar menys coses amb els mateixos diners. És a dir el diner val menys Per això distingirem entre : Tipus d interès nominals: els tipus Tipus d interès real: li descomptem l efecte de la inflació

24 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D INTERÈS Risc de l operació: perill de no recuperar el préstec. El risc serà diferent segons qui el soliciti. Garantia que ofereixi el sol licitant del préstec. Quines garanties tens? Propietats? Contracte indefinit? El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el préstec és a llarg termini el tipus d interès és alt (perquè? Més risc a major durada per al prestador i la que rep els diners persona té més temps per gaudir d aquests diners)

25 DISTINCIONS EN ELS TIPUS D INTERÈS Segons període Curt termini Llarg termini Segons Variabilitat Fixos: no varien durant la vida del préstec Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors Si tenen o no en compte els preus Real: és igual al tipus d interès nominal menys la taxa d inflació (IPC o augment dels preus) Nominal: no té en compte l efecte de la inflació

26 L OFERTA DE CAPITAL: PRODUCTORS DE CAPITAL PRODUIRAN SEGONS Tipus d interès: com més alt sigui, més cars seran els préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los Dels seus ingressos o rendes. A més benefici més invertiran

27 DEMANDA DE CAPITAL Depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners.

28 DEMANDA DE CAPITAL Exemple: una fleca. Volen comprar una nova màquina de fer pa i han de demanar un préstec al banc. Si els diners que guanyen introduint aquesta nova màquina a la producció són més grans dels interessos que li han de pagar al banca, invertirà i se la comprarà. Si la fleca guanya amb la nova màquina 10 euros per cada 100 invertits (10% de rendibilitat) però li ha de pagar el 15% d interessos al banc pel préstec que li ha fet (15 euros) llavors no li surt rentable.

29 ELS MERCATS FINANCERS Són els llocs on es va a cercar capital. En els darrers anys s han fet molt poderosos i disposen de més recursos (capaços d enfonsar països: Grècia) Hi ha una gran quantitat de capitals que es dediquen a negocis especulatius o fins i tot il legals (droga, armes, prostitució...). En els mercats de capitals es mouen moltíssims més diners que en els de béns i serveis (50 vegades més!!!!)

30 LA BORSA Mercat (privat) on és compren i venen actius financers El més conegut són la compra-venda d accions (títols que representen una part de les S.A) Les accions pugen i baixen de preu segons l oferta i la demanda. Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar i pujar les accions

31 DESENVOLUPAMENT MERCATS FIANCERS

32 ECONOMIA REAL VS. FINANCERA Des de 1980 el valor de la activitat financera ha crescut 2,5 vegades més ràpid que el PIB agregat dels països industrials més rics Les transaccions de divises, bons i accions ho han fet 5 vegades +

33 EL PODER DELS MERCATS 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial Capaços de marcar agenda política i econòmica dels Estats

34 CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS FINANCERS Inestabilitat: com es fan moltes transaccions (compra-vendes) en poc de temps amb molts interessos en joc sempre hi ha molta incertesa en preus i condicions del mercat Incertesa: són molt importants les expectatives dels inversors que responen a factors subjectius i no sempre es guien per dades econòmiques No val que les coses vagin bé, a més els inversors han de creure que aniran bé!

35 ELS MERCATS FINANCERS ESTAN MOLT GLOBALITZATS I INTERRELACIONATS Que te a veure el que passa al Japó en la Borsa espanola??? Borsa: sabeu quines accions van pujar després del 11-S?? Perquè els mercats Alemanys canvien depenent de les eleccions presidencials espanyoles??? Sabeu que un comentari d una persona (Warren Buffet) pot fer trontollar totes les Borses Mundials i fer guanyar i perdre molts diners???? Què té a veure una Guerra Civil en Síria per als Estats Units???

36 QUÈ TE A VEURE AIXÒ AMB EL DEUTE??? El deute són emissions de bons (paperets) dels Estats pels quals els mercats els «presten diners». Els mercats no confien en les garanties d Espanya de que pagui el deute i per això li demanen uns tipus d interès moooolt alts per deixar-li diners. Per això quan parlen a la premsa de les dificultats de col locar deute espanyol, s estan referint a que Espanya ha de pagar alts interessos per poder vendre els seus bons

37 EL BCE I L EURÍBOR En la realitat, és el Banc Central Europeu (BCE) qui fixa el tipus d'interès als països que tenim l'euro com a moneda. Estableix un tipus d interès anomenat Euríbor: és el que s utilitza per prestar als Estats i el prenen les entitats financeres per concedir préstecs. El sistema bancari i creditici, així com els altres mitjancers financers, transformen els diners estalviats per les famílies en capital prestat a llarg termini a una empresa.

38 EL MERCAT DE TREBALL

39 EL MERCAT DE TREBALL És el mercat on s ofereix i es demanda treball humà com a factor necessari per la producció de béns i serveis. En el mercat de treball les relacions d oferta i demanda funcionen com en els altres mercats. De la seva interrelació sorgeix un preu que s anomena salari, que serà més o menys elevat segons la situació d oferta i demanda. Una empresa contractarà treballadors sempre que el valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui major que el salari

40 LA DEMANDA DE TREBALL Les empreses necessiten contractar treballadores per produir més. Per això són les que realitzen la demanda de treball. La demanda de treball és el nombre de persones (o d hores de treball) que les empreses estan disposades a contractar per a cada nivell de salaris

41 LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS De què depén que les empresis contractin més o menys? 1. Salari 2. Productivitat del treball 3. Preu d altres factors substitutius del treball 4. Preu dels béns produïts pels treballadors 5. Beneficis esperats per l empresa

42 LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS 1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses. 2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l empresa en demandarà més. 3. Del preu d altres factors substitutius: preu de les màquines, per exemple. 4. Preu dels béns produïts: si puja preu de l habitatge, les empreses constructores incrementen la seva activitat, i demanden més treballadors 5. Beneficis que pugui obtenir l empresa amb el treball: si les empreses poden obtenir grans beneficis perquè els salaris sób baixos, contractaran més treballadors.

43 LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS De què depén que les empresis contractin més o menys? 1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses. 2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l empresa en demandarà més.

44 L OFERTA DE TREBALL Els individus que estan disposats a treballar ofereixen la seva capacitat de treball al mercat. L oferta de treball és la quantitat d hores que estan disposades a oferir les treballadores a diferents salaris existents

45 L OFERTA INDIVIDUAL DE TREBALL Mostra el nombre d hores que un individu està disposat a dedicar a les acticvitats remunerades en el mercat De que depen? 1. De l elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema, Del cost d oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident que com més alta siguin els salaris més hores de treball s oferiran. Si el salari és de 20 euros l hora, fent una hora de lleure estas renuncinant a 20 euros que podries guanyar si treballessis.

46 L OFERTA DE TREBALL DE MERCAT Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al mercat. La corba d oferta es pot definir com el nombre total de persones disposades a treballar per a cada nivell de salaris. Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats laborals: a unes no els interessa el salari que els ofereixen, altres són o massa joves o massa grans... I això determinarà l oferta de treball.

47 OFERTA DE TREBALL I DEMOGRAFIA: La població és el principal referent del mercat laboral. Per això distingim: Població en edat de treball: a partir dels setze anys Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen treballar però no troben feina. Dins de la població activa Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte d altri com autònoms. Població desocupada: totes les persones en edat legal de treballar, que busquen activament feina però no la troben. Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants, mestresses de casa, jubilats, gent incapacitada per treballar...

48 LES DADES QUE S UTILITZEN PER ESTUDIAR LES DADES DE TREBALL Taxa d activitat (Ta): percentatge de població activa respecte la població total Ta = P. Act/ P. Total (major de 16 anys) *100 Taxa inactivitat Ti = P. Inact/ P. Total (major de 16 anys) *100 Taxa d ocupació: % de la població ocupada respecte a la població activa To = P. Ocupada/ P. Activa *100 Txa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a la població activa Tatur = P. Desocupada/ P. Activa *100

49 Fem a la pissarra l exercici 3 de les activitats finals

50 DADES CATALUNYA 4RT TRIMESTRE 2011 DADES HOMES DONES TOTAL Població >16 anys ?????? Població Activa ?????? Població inactiva Població ocupada Població desocupada ???????????????? ????????????? Taxa d activitat???????????????????? Taxa d inactivitat????????????????????? Taxa d ocupació???????????????????? Taxa d atur???????????????????

51 L OFERTA DE TREBALL DEL MERCAT: FACTORS DETERMINANTS 1. Del volum de població: com més alt sigui el volum de població més gent estarà disposada a treballar 2. Dels salaris: salaris alts, més treball+ 3. De la taxa d activitat: com més taxa d activitat (més gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més oferta de treball. 4. Les característiques de la població

52 GRÀFIC: EQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL

53 I ARA TREBALLEM RECORDANT QUE ELS FACTORS QUE AFECTEN L OFERTA I DEMANDA DE TREBALL SÓN Demanda de treball: salari, productivitat, cost factors substitutius Preu béns produits Expectatives de beneficis Oferta de treball Salari Importància que li donem al lleure Població activa Població total

54 EXERCICI: DIBUIXA I DESCRIU COM AFECTARIA L EQUILIBRI DEL MERCAT DE TREBALL Reducció dels salaris 2. Obligatorietat ESO fins als 18 anys 3. Baixada dels preus dels productes que ven l empresa 4. Abaratiment de les màquines respecte els treballadors 5. Establiment de l edat de jubilació fins els Entrada de fluxos migratoris a Catalunya 7. Augment de la productivitat dels treballadors 8. Dades de que es sortirà aviat de la crisi i els empresaris vendran més

55 CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS DE TREBALL El treball és un mercaderia heterogènia: cada ofici te un mercat que funciona segons les seves característiques Desigualtat en les condicions de participació: les empreses tenen més poder que els treballadors Amplia regulació del mercat de treball Es regula perquè afecta a les persones i a la societat Es regulen coses com els drets dels treballadors, el SMI Com més avançat és un país, més protecció dels treballadors Presència d agents representatius: sindicats i patronal aquestes organitzacions actuen segons el seu poder Relativa mobilitat laboral no hi ha tanta mobilitat com el mercat de béns i serveis. Fronteres dels països, dificultat per canviar de lloc

56 EL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Diem que hi ha desequilibri en el mercat de treball quan existeix un excés d oferta Atur: un volum ed població vol treballar però no pot. El problema de l atur és un problema social i econòmic molt greu, donat que el salari és la principal font d ingressos de la majoria de la població.

57 CAUSES: DEL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Mercat de treball és un mercat no competitiu Existència d atur afavoreix a les empreses, perquè així els treballadors accepten salaris més baixos Hi ha una certa rigidesa que impedeix que s ajusti correctament: Els salaris no són flexibles com els preus Els empresaris no poden variar el nivell de contractació d un dia per l altre Empreses i en alguns casos els treballadors tenen poder de mercat sobre el salari El Sector Públic regula mitjançat lleis sobre seguretat, acomiadament, salari mínim,...

58 TIPUS D ATUR: NO TOT L ATUR ÉS IGUAL 1. Atur Estacional: és aquell que es dona en distintes èpoques de l any. Empreses que durant certs períodes no demanen treball (Restaurants de platja, pistes d ski) 2. Atur Estructural: és aquell que es dona quan el tipus de treball que demanden les empreses és diferent del que ofereixen els treballadors. Sol ser de llarga durada. 3. Atur cíclic: aquell que es dona quan la demanda de les empreses és inferior a l oferta de treballadors, ja que l economia està en recessió. 4. Atur friccional: aquell tipus d atur necessari per la rotació de llocs de treball i la cerca. Quan algú deixa un lloc de treball i en busca un altre. No és preocupant doncs és de curta durada.

59 ATUR A EUROPA

60 POLÍTIQUES D OCUPACIÓ: COM CREAR LLOCS DE TREBALL? A. Reduir l oferta de Treball 1. Reduir els anys de treball (avançar les jubilacions) 2. Incorporar-se més tard al mercat de treball 3. Acabar amb la doble ocupació 4. Reduir les hores extraordinàries 5. Reduir la jornada laboral B. Millorar el mercat de treball 1. Abaratir l acomiadament 2. Nous tipus de contracte 3. Adaptació empresarial a les noves tecnologies 4. Formació de treballadors per que siguin polivalents 5. Incentivar la contractació de persones amb dificultats (majors de 55, discapacitats,...)

61 LES DIFERÈNCIES SALARIALS El capital humà: més formació, més salari Naturalesa dels llocs de treball: feines més dures, perilloses, feixugues... Discriminació per sexe, raça, origen, edat: les dones cobre un 22% menys malgrat treure millors notes Treballadors únics : artistes, futbolistes

62 GRÀFICS: DIBUIXEU-LOS A LA LLIBRETA

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que

Más detalles

GERÈNCIA: joc d empreses

GERÈNCIA: joc d empreses Introducció Gerència és un model que simula el comportament d unes empreses que competeixen en un mercat. Les condicions no seran exactament les reals perquè, com a tot model, a Gerència simplificarem

Más detalles

Tema 1. Principis bàsics d economia

Tema 1. Principis bàsics d economia Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:

Más detalles

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017 Les pensions només estan garantides en la República Catalana juliol de 2017 Índex I. Com es paga la pensió? II. El futur de les pensions és incert a Espanya III. Catalunya, en millor situació per pagar

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 3. La restricció pressupostària Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona La restricció pressupostària Per desgràcia, no totes les cistelles de consum són assequibles al consumidor.

Más detalles

Les pensions estan garantides en la República Catalana. 28 de juny de 2017

Les pensions estan garantides en la República Catalana. 28 de juny de 2017 Les pensions estan garantides en la República Catalana 28 de juny de 2017 Índex I. Com es paga la pensió II. El futur de les pensions és incert a Espanya III. Catalunya, en millor situació per pagar les

Más detalles

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Tema 5. Dades macroeconòmiques Què és la Macroeconomia? La Macroeconomia és una de les àrees de la ciència econòmica que es preocupa per l evolució d una economia. El seu

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JUNY

Más detalles

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis EL SECTOR TERCIARI Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis El sector terciari és el que inclou una

Más detalles

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica Àlex Pujol DEFINICIÓ Generadors de feina i de cohesió social Combinació entre la rendibilitat econòmica i la inclusió

Más detalles

El preu de la xocolata

El preu de la xocolata presentació Es tracta d un joc per reflexionar sobre els intermediaris que participen del Comerç Internacional objectiu Prendre consciència de la desigual distribució dels beneficis i conèixer de forma

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

1. Hi ha un. d utilitat de. (i) maximitzar sotmès a. Lagrangià. (iii) 0. . Per tant,. Salari. Atès. Macroeconomia

1. Hi ha un. d utilitat de. (i) maximitzar sotmès a. Lagrangià. (iii) 0. . Per tant,. Salari. Atès. Macroeconomia Macroeconomia Avançada Examen de 30 de d gener de 2014 1. Hi ha un únic bé, que es pot produir mitjançant capital i treball. La funció de producció del bé és 2 / /. Els mercats de capital i treball són

Más detalles

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida 4 d octubre de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. SETEMBRE DEL 2011

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Classe 3 Tema 1. El sistema econòmic espanyol Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Funció de producció Cobb-Douglas Funció de producció Cobb-Douglas

Más detalles

INFODADES. Definicions Estructura empresarial. IAE 4

INFODADES. Definicions Estructura empresarial. IAE 4 Índex Definicions 3 01. Estructura empresarial. IAE 4 01.01 Llicències d activitat econòmica.empreses, prof. i artistes. Març/Desembre 2001-Març 2002 4 01.02 Llicències d activitat econòmica. Empreses.

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4- Empresa Iniciativa Empresarial (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4- 1. Legislació aplicable Codi Civil (Llibre IV, Títol VIII, arts. 1.665 al 1.708), RD de 24 de juliol de 1889. Codi de Comerç,

Más detalles

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona Pensions a la Catalunya independent Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona 1 Es podran pagar les pensions? Com? El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment: les cotitzacions

Más detalles

Sector de la producció. dèficit públic. despesa públ ica. importacions. inversió. Sector de la despesa

Sector de la producció. dèficit públic. despesa públ ica. importacions. inversió. Sector de la despesa TRES IDENTITATS MACROECONÒMIQUES FONAMENTALS A escala microeconòmica, la despesa que fa un consumidor en un determinat bé és, a la vegada, l ingrés que obté el venedor del bé. El flux circular és expressió

Más detalles

Exercici 1. Models de Rebut

Exercici 1. Models de Rebut Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Matemàtiques aplicades a les ciències socials Sèrie 4 Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les respostes,

Más detalles

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida 4 de maig de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. ABRIL DE 2011 ATUR REGISTRAT

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 3 Activitat Completa els productes següents. a) 0 = 5... e) 0 = 5... b)... = 5 3 f) 25 =... 5 c) 5 =... g) 55 = 5... d) 30 = 5... h) 40 =...... a) 0 = 5 0 e)

Más detalles

magnituds socioeconòmiques

magnituds socioeconòmiques Principals magnituds 1.619 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.545 35,0 12 0,8 7 0,5 R. autònoms 2.865 65,0-1 0,0 55 2,0 TOTAL 4.410 100,0 11 0,4 62

Más detalles

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona. Fonts Web HERMES, diputació Barcelona. http://www.diba.cat/hg2/default.asp Observatori d Empresa I Ocupació de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball Instituto

Más detalles

Càlcul de les prestacions

Càlcul de les prestacions Càlcul de les prestacions Salari global És la remuneració que l empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis, incloent-hi els complements, les primes, les gratificacions

Más detalles

L escenari actual versus futur a venir del mercat laboral

L escenari actual versus futur a venir del mercat laboral 1 WORKSHOP Xe@C Les oportunitats del mercat laboral actual i factors determinants per treballar en una empresa Barcelona, 25 d octubre de 2012 Jornada per a tècnics i gestors locals L escenari actual versus

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible La societat que defensem ha de fer possible què les persones amb discapacitat puguem exercir els mateixos drets que el conjunt de la ciutadania

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 2012-2013 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup Activitat 1: El telèfon mòbil Observa la figura següent, que representa la càrrega que queda

Más detalles

Indicadors sobre Desigualtat

Indicadors sobre Desigualtat Indicadors sobre Desigualtat Indicadors sobre Desigualtat Contingut: 1. Taula Resum i Glossari 2. Taxa d Atur (2000-2016) 3. Taxa de risc de pobresa (2005-2015) 4. Taxa de risc de pobresa o exclusió social

Más detalles

magnituds socioeconòmiques

magnituds socioeconòmiques Principals magnituds 1.913 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.503 36,4 4 0,3-31 -2,0 R. autòn oms 2.629 63,6-10 -0,4 107 3,4 TOTAL 4.132 100-6 -0,2

Más detalles

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor MODEL DE NEGOCI METODOLOGIA CANVAS (A. Osterwalder i Y.Pigneur) Per a qui estem creant valor? Quins són els nostres clients més importants? Quins són

Más detalles

24ª Jornada BBVA d Economia i Perspectives

24ª Jornada BBVA d Economia i Perspectives 24ª Jornada BBVA d Economia i Perspectives 11 de febrer 2015 La recuperació pren força i Catalunya podria crear 195.000 llocs de treball entre 2015 i 2016, però és necessari continuar amb les reformes

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun:

1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun: LA EMANA. ACTIVITATS 1) Llegueix la següent classificació dels béns econòmics i posa un exemple de cadascun: CLASSIFICACIÓ ELS BÉNS ECONÒMICS BÉNS E CONSUM: Satisfan directament una necessitat de les famílies

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es

Más detalles

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible La societat que defensem ha de fer possible què les persones amb discapacitat puguem exercir els mateixos drets que el conjunt de la ciutadania

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI

HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE L'any 2004, l'obra Social "la Caixa" va posar en

Más detalles

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 6 L ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L EMPRESA II. ANÀLISI ECONÒMICA

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 6 L ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L EMPRESA II. ANÀLISI ECONÒMICA ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT Unitat 6 L ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L EMPRESA II. ANÀLISI ECONÒMICA Anàlisi econòmica de l empresa Formulació del model funcional de resultats Percentatges respecte

Más detalles

L'economia social a Barcelona

L'economia social a Barcelona MONOGRÀFIC L'economia social a Barcelona 1 7 d O c t u b r e 2 0 1 2 Presentació P.1 Aproximació al territori: l'economia social a Barcelona P.1-3 La Xarxa d'economia Social de Barcelona P.4 L' impacte

Más detalles

FEM EMPRESA ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D EMPRESES

FEM EMPRESA ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D EMPRESES FEM EMPRESA UD 1 L EMPRESA NOM DE L EMPRESA: ANY DE FUNDACIÓ: SECTOR AL QUE PERTANY: ACTIVITAT: LOGOTIP FACTORS PRODUCTIUS que utilitza BÉNS I SERVEIS que ofereix CLASSIFICAR FACTORS PRODUCTIUS MATERIALS

Más detalles

Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi

Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi Lliçons de Teoria Econòmica per a la Crisi Timothy Jerome Kehoe University of Minnesota i Federal Reserve Bank of Minneapolis Inauguració del Curs de la Facultat d'economia i Empresa de la UAB Octubre

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

Algunes consideracions entorn dels problemes proposats

Algunes consideracions entorn dels problemes proposats El treball a l aula 1. Temes de discussió - Com depèn la demanda del preu? Quins altres factors, que no considera la llei de la demanda, poden incidir en la demanda? - Com depèn l oferta del preu? Quins

Más detalles

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació

Más detalles

Unitat VII: La direcció de la producció

Unitat VII: La direcció de la producció Unitat VII: La Direcció de la Producció La direcció de la producció Recordem... Produir és obtenir béns i serveis combinant uns factors productius amb una tecnologia determinada. La funció de producció,

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual 1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual EAPC 22/05/2009 3 Preguntes a les que hauria de poder respondre el pressupost El pressupost: principal eina de definició i explicació de l acció

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis

TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis TIPOLOGIA Cooperatives Mutualitats INSTRUMENTS DE L ECONOMIA SOCIAL Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES Llocs de treball pels socis Serveis pels socis Finalitats d interès general EL dret de fundació està

Más detalles

NORMES DE COTITZACIÓ DE SEGURETAT SOCIAL PER AL 2017

NORMES DE COTITZACIÓ DE SEGURETAT SOCIAL PER AL 2017 NORMES DE COTITZACIÓ DE SEGURETAT SOCIAL PER AL 2017 Resumim els principals aspectes de l Ordre de cotització publicada el mes de febrer de l any en curs. COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL RÈGIM GENERAL

Más detalles

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.

Más detalles

DIAGNOSI PER A L ESTRATÈGIA CATALANA PER A L OCUPACIÓ

DIAGNOSI PER A L ESTRATÈGIA CATALANA PER A L OCUPACIÓ DIAGNOSI PER A L ESTRATÈGIA CATALANA PER A L OCUPACIÓ 2012-2020 Informe territorial del mercat de treball, adequació de les polítiques actives d ocupació a Catalunya i definició dels eixos estratègics

Más detalles

NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017

NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017 NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017 Ens plau informar-lo que en data 11 de febrer s ha publicat la Ordre ESS / 106/2017, de 9 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat

Más detalles

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT El patrimoni empresarial El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014 Reglament regulador del càlcul c de prestacions Juny, 2014 Objecte Prestacions (exemple) Es regula la base de càlcul de les prestacions econòmiques de la branca general Prestacions d incapacitat temporal

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS 1. L'ACTIVITAT ECONÓMICA L'activitat econòmica és el conjunt d'activitats fetes pels homes per satisfer les seves necessitats. Produir béns (distribuir-los

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS Activitat econòmica Conjunt d'activitats adreçades a satisfer les nostres necessitats. Béns Serveis Satisfacció de les necessitats (i desitjos) dels éssers humans

Más detalles

SERVEI DE MENJADOR ESCOLA TORRE BALLDOVINA

SERVEI DE MENJADOR ESCOLA TORRE BALLDOVINA SERVEI DE MENJADOR ESCOLA TORRE BALLDOVINA Benvolgudes famílies!! En aquest apartat us volem fer un resum de la dinàmica que realitzen els vostres fill i filles a l estona del menjador escolar, de 12:30

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A

SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A LA PERSONA QUE VULL CONTRACTAR

Más detalles

REFORMA LABORAL 2012

REFORMA LABORAL 2012 REFORMA LABORAL 2012 CONTEXT DE LA REFORMA MAJORIA POLÍTICA PARTIT POPULAR-CIU 5.300.000 ATURATS Predisposició opinió pública a canvis que teòricament mantinguin i creïn ocupació. ATAC A L ESTAT DEL BENESTAR

Más detalles

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1 Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1 Objectius Aprendre les variables que influeixen en un negoci Aprendre els components d un model de negoci Definir la proposta de valor del projecte

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Resum executiu / 1 La comunitat d Airbnb a Barcelona / 2 Perfil dels amfitrions i dels hostes / 5 Airbnb i el turisme / 8 Catalunya

Más detalles

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.

Más detalles

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009 Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees

Más detalles

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011 FITXES LOCALS 1 CAS: FLIX DADES BÀSIQUES Superfície: 116,9 km 2 Població: 4.61 habitants (21) Nombre d empreses: 296 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució 425 42 428 Comparativa

Más detalles

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.

Más detalles