OBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INFRAESTRUCTURES

Transcripción

1 OBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES

2 INTRODUCCIÓ

3 ÍNDEX Introducció... 3 Metodologia... 4 Indicadors sobre la qualitat de les infraestructures... 6 Evolució dels indicadors Posició d Espanya en el rànquing mundial Comparatives Conclusions...,

4 INTRODUCCIÓ L objecte d aquest estudi és analitzar els diferents indicadors que determinen la qualitat de les infraestructures dels països segons els anuaris del World Economic Forum. Utilitzem cinc variables diferents per determinar la posició global d Espanya pel que fa a la qualitat de les seves infraestructures: carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports i xarxes de distribució elèctrica. I analitzem la seva evolució recent. Fem algunes comparatives entre Espanya i altres països i posen els resultats en relació a la renda per càpita de cada un d ells. Cap dels indicadors emprats tenen en compte l ús de les infraestructures, el seu impacte econòmic o l anàlisi cost-benefici. Aquesta anàlisi compara les infraestructures del conjunt de l Estat espanyol amb la d altres països. No es tenen en compte possibles desigualtats internes. 4

5 METODOLOGIA S'analitzen un total de 148 països. Tot i que l estudi no inclou tots els països del món, la mostra és prou significativa. Cada país rep una puntuació entre 1 i 7, on 1 és la nota més baixa i 7 la més alta. La nota obtinguda situa a cada país en el rànquing mundial. La posició de cada país en el rànquing mundial va de: 1er (el país que obté millor nota) a 148è (el país que obté pitjor nota). En cas d empat entre diversos països es tenen en compte els decimals per establir la seva posició en el rànquing. Finalment, cal destacar que es tracta d una comparativa entre països, per tant, no es valoren les possibles desigualtats entre territoris dins d una mateix Estat. 5

6 INDICADORS SOBRE LA QUALITAT DE LES

7 ÍNDEX GLOBAL Espanya ocupa el lloc en el rànquing mundial sobre la qualitat de les infraestructures. Empata amb Luxemburg i Japó. The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 7

8 CARRETERES I AUTOPISTES Espanya ocupa el lloc 13 en el rànquing mundial sobre la qualitat de la seva xarxa viària. Empata amb: Luxemburg, Japó, Països Baixos i Alemanya. The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 8

9 XARXA FERROVIÀRIA Espanya ocupa el lloc 5 en el rànquing mundial sobre la qualitat de la xarxa ferroviària. Empata amb Finlàndia. The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 9

10 PORTS Espanya ocupa el lloc en el rànquing mundial sobre la qualitat dels ports. Empata amb Bahrain i Malta. The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 10

11 AEROPORTS Espanya ocupa el lloc en el rànquing mundial sobre la qualitat dels aeroports. Empata amb Bèlgica, Islàndia, Qatar, Nova Zelanda i Barbados. The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 11

12 SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC Espanya ocupa el lloc 23 en el rànquing sobre la qualitat del subministrament elèctric. Empata amb Oman, Portugal, Txèquia, Bèlgica, Eslovènia i amb Aràbia Saudita. The Global Competitiveness Report World Economic Forum.

13 EVOLUCIÓ DELS INDICADORS

14 EVOLUCIÓ DELS INDICADORS SOBRE LA QUALITAT DE LES ESPANYOLES Rànquing Mundial (valors numèrics més alts son valors pitjors) Índex global 30 The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 14

15 EVOLUCIÓ DELS INDICADORS SOBRE LA QUALITAT DE LES ESPANYOLES Rànquing Mundial (valors numèrics més alts son valors pitjors) Carreteres Ferrocarrils Ports Aeroports Subministrament elèctric 45 The Global Competitiveness Report World Economic Forum. 15

16 POSICIÓ D ESPANYA EN EL RÀNKING MUNDIAL

17 RÀNQUING D ESPANYA (2014) QUALITAT DE LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES GRUP I GRUP II GRUP III GRUP IV FIN-FR-DIN RU - NOR - SUE - NZ - IT MEX - SLO - POL - RUS BRAS - ZIMB - VEN Infraestructures Carreteres i autopistes..... Ferrocarrils Ports Aeroports Places línees aèries Subministrament elèctric.. RÀNQUING MUNDIAL MITJANA 17

18 PAÏSOS PER CATEGORIES (2014) GRUP I Els estàndards del Grup I es donen a la major part d Europa occidental, Nord-Amèrica, països escandinaus i alguns països del Golf Pèrsic i del sud-est asiàtic. Són països amb economies molt desenvolupades i molt internacionalitzades. 18

19 PAÏSOS PER CATEGORIES (2014) GRUP II Els estàndards del Grup II es donen a la perifèria europea, les Illes Britàniques, Golf Pèrsic, Oceania i en alguns països en vies de desenvolupament. 19

20 PAÏSOS PER CATEGORIES (2014) GRUP III Els estàndards del Grup III es donen principalment a països de l Europa de l Est, Àsia, Centre Amèrica, Àfrica occidental i con sud-africà. 20

21 PAÏSOS PER CATEGORIES (2014) GRUP IV Els estàndards del Grup IV es donen principalment a l Amèrica Llatina, Àfrica i Europa balcànica. 21

22 COMPARATIVES

23 ESPANYA - ALEMANYA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL ALEMANYA ESPANYA

24 ESPANYA - FRANÇA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL FRANÇA ESPANYA

25 ESPANYA REGNE UNIT (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL REGNE UNIT ESPANYA

26 ESPANYA CANADÀ (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL CANADÀ ESPANYA

27 ESPANYA NORUEGA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL NORUEGA ESPANYA

28 ESPANYA PAÏSOS BAIXOS (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL P. BAIXOS ESPANYA

29 ESPANYA JAPÓ (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL JAPÓ ESPANYA

30 ESPANYA IRLANDA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL IRLANDA ESPANYA

31 ESPANYA ITÀLIA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL ITÀLIA ESPANYA

32 ESPANYA NOVA ZELANDA (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL N. ZELANDA ESPANYA 32

33 ESPANYA PUERTO RICO (2014) SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC AEROPORTS PORTS FERROCARRILS CARRETERES POSICIÓ GLOBAL RENDA PER CÀPITA RÀNQUING MUNDIAL PUERTO RICO ESPANYA 33

34 RELACIÓ RENDA PER CÀPITA / ISR ITA Països amb renda per càpita similar a l espanyola POSICIÓ EN EL RÀNQUING MUNDIAL P.R. XIPR ESP N.Z. IRL RU BEL IRL ALE ISR FRA USA HOL ÀUS FIN SUEC CAN DIN AUST SUIS NOR LUX Països amb infraestructures similars a les espanyoles RENDA PER CÀPITA 34

35 CONCLUSIONS

36 CONCLUSIONS Espanya ocupa el lloc del rànquing mundial. Els països amb rendes equiparables a l espanyola es situen a la part mitjana de la taula. Cap d ells es troba per sobre dels 40 països més ben valorats: Xipre (lloc 40), Nova Zelanda (43), Puerto Rico (46), Itàlia (53) i Grècia (60). Tots ells integren el grup II, juntament amb països de l Amèrica central, Sud-àfrica, Àsia i Europa de l Est. La qualitat de les infraestructures d Espanya supera la de països que tripliquen i quadrupliquen la renda per càpita espanyola. Espanya desplaça a Suècia i a Qatar dels vint primers llocs de la taula sobre la qualitat de les infraestructures, quan de fet, la renda per càpita de Suècia ocupa el lloc 8 de tot el món, la de Qatar el lloc 3 i la d Espanya el lloc 27. Espanya ha prioritzat la inversió en infraestructures molt per davant d altres sectors estratègics amb capacitat de generar riquesa i ocupació a llarg termini. Aquesta política només beneficia a grans empreses d obres públiques que necessiten constants contractes per poder mantenir la seva activitat, a canvi del progressiu endeutament de l Estat. La meitat de les empreses de l IBEX 35 concentren la seva activitat en el sector de les obres públiques. 36

37 CONCLUSIONS Països com Portugal, amb una renda i una política d inversions en infraestructures similar a l espanyola, han hagut de deixar en suspens alguns dels principals projectes, com a condició pel rescat de la seva economia imposada per la UE. Espanya ha continuat millorant les seves infraestructures en relació a la resta de països del món, fins i tot després de l esclat de la crisi econòmica (2007). Aquest fet és un indicador del fet que la inversió pública espanyola no segueix la tendència de la resta de països on està en clara desaxeleració. Espanya no ha après dels seus errors històrics. Segueix entestada en una concepció radial de les infraestructures que respon a una finalitat política, en comptes de guiar-se per criteris de lògica econòmica com l anàlisi cost-benefici. Així l'explotació econòmica de les infraestructures no és viable. No genera prous ingressos per mantenir-les operatives. Tanmateix, el pitjor de tot és que Espanya inverteix en infraestructures no només per sobre de les seves necessitats, si no molt per sobre de les seves capacitats de finançament. Això ha obligat l abandonament de moltes d elles i el fet que quasi totes operin per sota de la seva capacitat. 37

38 Avinguda Diagonal, Barcelona Edifici