DE BONES PRÀCTIQUES. 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DE BONES PRÀCTIQUES. 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny"

Juan Luis Valdéz Carrasco
hace 7 años
Vistas:

1 j o r n a d e s 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny

2 presentació Si bé la singularitat de cada municipi pot generar problemes específics, les administracions locals, en el seu dia a dia, hem de fer front a problemes comuns. Tots els ajuntaments volem millorar el nostre funcionament intern i oferir als nostres ciutadans i ciutadanes uns serveis de qualitat que responguin eficaçment a les necessitats i expectatives de la població. A la nostra comarca, amb diferents tipologies d ajuntaments i de municipis, hi ha experiències locals que poden ser d interès i d ajut per a d altres que estan immersos en un procés de canvi o en la recerca d una nova fórmula que els permeti afrontar millor els reptes diaris i de futur. És per això que el Consell Comarcal del Maresme ha organitzat el cicle Jornades de bones pràctiques que té com a objectiu fomentar l intercanvi d experiències entre els ajuntaments del Maresme sobre temes d abast municipal i/o comarcal. Inicialment s han programat sis jornades monogràfiques. De tota manera, aquesta programació resta oberta a la incorporació d aquells temes que els ajuntaments considereu pertinents. Estic convençut que tots plegats en treurem profit. Pere Almera i Puiggrós President del Consell Comarcal del Maresme

3 Perquè serveixen els Plans Estratègics? El Pla Estratègic Territorial del Maresme La detecció d oportunitats emergents i la percepció d amenaces són un element clau per establir un horitzó de futur més clar per al desenvolupament econòmic, social i cultural d un territori. És per això que la planificació estratègica ha esdevingut una eina imprescindible. Ara bé, com s han de plantejar els plans estratègics? Joan Castillo, consultor de Plans Estatègics Mireia Ràfols, sots-directora de Planificació Estratègica i Qualitat de l'ajuntament de Mataró Dia: Dimarts, 1 de febrer Inscripcions:

4 Gestió integral de les platges. El cas de Calella La platja de Garbí de Calella ha estat la primera de Catalunya a obtenir una certificació de qualitat atorgada per la Secretaria General de Turisme del govern central. Al Maresme tenim uns metres de platja distribuïts en 16 municipis. Com s aconsegueix que aquesta zona esdevingui quelcom més que un espai on prendre el sol i un bany? Jaume Palet, regidor de Serveis Públics de l'ajuntament de Calella Jordi Gabarró, consultor ISO Dia: Dimarts, 22 de febrer Inscripcions:

5 Diferents models de gestió de la recollida selectiva de residus: Vilassar de Mar i Premià de Mar Aquests dos municipis veïns han optat per models diferents de recollida selectiva de residus. Mentre el primer des de fa any i mig realitza el sistema porta a porta ; el segon manté el sistema de recollida a través de contenidor. També hi ha sistemes mixtos com l adoptat per l ajuntament d Argentona o opcions com la de l'ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres que ja ha anunciat que aquest any instal larà contenidors soterrats a tot el municipi. Quin és el sistema més eficaç? Marisa Ferreras, regidora de Medi Ambient de l'ajuntament de Premià de Mar Daniel Cárceles, regidor de Medi Ambient de l'ajuntament de Vilassar de Mar Dia: Dimarts, 22 de març Inscripcions:

6 Com estalviar en la gestió de compres: el model de Mataró L adquisició de material informàtic, d oficina i d altres representa cada exercici pressupostari un mal de cap per a les administracions. Mataró ha implementat un nou model de compres que ha aconseguit la qualificació ISO. És exportable a la resta d ajuntaments? Com podem gestionar millor les nostres compres? Immaculada Pruna, Cap de Servei de Compres i Contractacions de l'ajuntament de Mataró Dia: Dimarts, 26 d'abril Inscripcions:

7 Com fer més eficient la gestió cultural: el model del Masnou La cultura se sol gestionar dins un model centralitzat tota vegada que aquest àmbit sempre ha estat considerat com una despesa social de l administració. Aquest model, però, està evolucionant envers d altres en els quals es dona més pes a la participació de les entitats i de la iniciativa privada. Trobar fórmules per encabir els interessos d aquests sectors no és fàcil, però la creació de fundacions i organismes gestors ha obert noves vies a explorar. Carme Giol, Coordinadora de l'àrea de Serveis a les Persones i Tinent d'alcalde de Cultura i Ensenyament de l'ajuntament del Masnou Cristina Espuga, Directora Gerent del Patronat Municipal del Masnou Dia: Dimarts, 24 de maig Inscripcions:

8 Recursos per impulsar la promoció econòmica local: el model de Pineda de Mar Si bé a tots ens preocupa la promoció econòmica del nostre municipi, no sempre els ajuntaments disposen de prou infrastructura ni pressupost per poder-hi destinar recursos. El Servei de Promoció Econòmica i Ocupació de l ajuntament de Pineda ha donat un pas endavant en aquest sentit. Xavier Amor, regidor de Promoció Econòmica i Ocupació de l'ajuntament de Pineda de Mar Dia: Dimarts, 28 de juny Inscripcions:

Documentos relacionados

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració