Arquitectura del segle XIX

Transcripción

1 Arquitectura del segle XIX

2 D escola a Acadèmia : fundació de l Escola Gratuïta de Dibuix : Escola de Nobles Arts : s inaugura la secció d arquitectura : Reial Decret d Isabel II de creació de les Academias Provinciales de Bellas Artes com a òrgans consultius de l'estat : l escola passa a dependre de l'acadèmia Provincial de Belles Arts amb el nou nom d Escola Provincial de Belles Arts : L'acadèmia passà a denominar-se Real Academia de Bellas Artes de San Jorge.

3 La classe d arquitectura a Llotja La formació gremial dels mestres d obres 1817 per ordre de Ferran VII només poden exercir els arquitectes i mestres d obres titulats Es distingeixen les funcions d arquitectes i mestres d obres Es funda la classe d arquitectura a Llotja, dirigida per Antoni Cellers i Azcona.

4 Arquitectura: La primera generació neoclàssica Antoni Cellers ( ) Palau dels Marquesos d Alós i de Dou, Pati de l escala

5 Juan de Villanueva: Museo del Prado ( ) Giuseppe Valadier: Vil la Torlonia, Roma (1806)

6 Antoni Cellers: Palau dels Marquesos d Alós i de Dou, , Pati posterior

7 Antoni Cellers: Palau dels Marquesos d Alós i de Dou, Pati de l escala

8 Antoni Cellers: Església dels Escolapis o dels Pares Missioners, Sabadell,

9 Antoni Cellers: Església dels Escolapis o dels Pares Missioners, Sabadell,

10 Antonio Ginesi: Cementiri de l Est o Vell, Poblenou, Barcelona (1818)

11 Antonio Ginesi: Cementiri de l Est o Vell, Poblenou, Barcelona (1818)

12 Antonio Ginesi: Casa del capellà, Cementiri de l Est o Vell, Poblenou, Barcelona (1818)

13 Antonio Ginesi: Capella, Cementiri de l Est o Vell, Poblenou, Barcelona (1818)

14 Josep Mas i Vila: Façana nova de l Ajuntament ( )

15

16 Josep Mas i Vila: Façana nova de l Ajuntament ( )

17 Josep Bover: Jaume I (esquerra) i Joan Fiveller (dreta), Façana nova de l Ajuntament (1844)

18 Reorganització de les Acadèmies a Espanya 1844 tanca la «sala de arquitectura» de la Real Academia de San Fernado i es funda la Escuela de Arquitectura de Madrid es tanca la classe d arquitectura de Llotja. 1850: obre l Escola de Mestres d obres, que substitueix la classe d arquitectura de Llotja. Rep diversos noms: - Escuela de Maestros de Obras y Directores de CaminosVecinales ( ). - Escuela de Agrimensores y Aparejadores ( ). - Escuela Especial de Maestros de Obras ( ). 1871: és substituïda el 1871 per la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona.

19 Liceo Filarmónico de Montesión Miquel Garriga i Roca, Josep Oriol Martí i Josep Oriol Mestres: Gran Teatre del Liceu,

20 M. Viguié: Façana del Gran Teatre del Liceu,

21 M. Garriga i Roca, J.-O. Mestres: Gran Teatre del Liceu,

22 Josep Oriol Mestres: Reconstrucció del Gran Teatre de Liceu,

23 Historicismes

24 La fundació de la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona E. E. Viollet-le-Duc, Entretiens sur l Architecture, 1863

25 La façana de la Catedral de Barcelona Estat de la façana abans de 1859

26 Josep O. Mestres: Façana de la Catedral de Barcelona (1865) (basat en el projecte del Mestre Carles Galtés de Ruan, 1408)

27 Catedral de Barcelona, cap a Façana realitzada entre

28 Façana de la Catedral de Barcelona finalitzada (cimbori d August Font i Carreras, afegit entre )

29 1836, Pròsper de Bofarull: Los Condes de Barcelona Vindicados 1846, Antoni de Bofarull: Hazañas y recuerdos de los catalanes, o colecció La restauració La de història la Universitat medieval de Barcelona de leyendas relativas a los hechos más famosos, a las tradiciones má fundadas y a las empresas más conocidas que se encuentran en la historia d Cataluña 1835 retorn desde de la época la Càtedra de la dominación de Dret árabe en Barcelona hasta el enlac de Fernando 1837 restauració el Católico dels de estudis Aragón de con Lletres Isabel de Castilla trasllat definitiu de la Universitat de Cervera a Barcelona 1845 declaració de la Universitat de Barcelona com a única de Catalunya Edifici de la Universitat 1871: fundació de l Escola d Arquitectura de Barcelona

30 Elies Rogent i Amat ( )

31 1836, Pròsper de Bofarull: Los Condes de Barcelona Vindicados 1846, Antoni de Bofarull: Hazañas y recuerdos de los catalanes, o colecció La història medieval de leyendas relativas Elies a Rogent los hechos i Amat, más famosos, a las tradiciones má fundadas y a las empresas más conocidas que se encuentran en la historia d Cataluña 1840 desde inicia la els época estudis de la d arquitectura dominación árabe a Llotja en Barcelona hasta el enlac de Fernando el Católico de Aragón con Isabel de Castilla estudis d arquitectura a Madrid 1852 intervenció al Monestir de Sant Cugat 1854 salvació del claustre gòtic de Montserrat Obres menors a Barcelona: Camí del Bogatell, carretera d Horta, plaça de Sarrià, passeig dels Caputxins a Sarrià...

32 Elies Rogent, Universitat de Barcelona,

33 Elies Rogent, emplaçament definitiu de la Universitat de Barcelona

34 Elies Rogent, Universitat de Barcelona, projecte definitiu, 1863

35

36 Elies Rogent, Universitat de Barcelona,

37 Elies Rogent: Universitat de Barcelona,

38 Elies Rogent, Paranimf de la Universitat de Barcelona