Busos i centre ciutat, quin equilibri?

Transcripción

1 1 Busos i centre ciutat, quin equilibri? L evolució històrica dels centres urbans tendeix a extraure n els busos Els busos sortien tradicionalment de les places de mercat, i a mesura que es van convertir els centres en espais vianantitzats, es van expulsar els busos d aquests espais centrals. Nantes, França, 1955 i 1979 Tot i això, el comerç des centres urbans segueix vivint gràcies a un bon servei de transport públic. Olot

2 Busos i centre ciutat, quin equilibri? L evolució dels busos i del seu servei a la ciutat mitjana i petita Imatge HUB En ciutats petites i mitjanes, les bones correspondències són l únic èxit de les xarxes que poden ser connectades d un extrem a l altre. L equivalent del Hub de transport aeri és una solució adequada per a la racionalització de les xarxes a ciutats petites i mitjanes El centre històric on convergeixen les línies és el lloc ideal per a proporcionar aquesta oferta de correspondència. Roanne, ciutat francesa de habitants: el repte és mantenir un servei amb punt de trobada de totes les línies cada 20 a 60 minuts

3 Busos i centre ciutat, quin equilibri? Conflictes freqüents entre usos al centre de la ciutat La ciutat històrica s ha creat al voltant del mercat. L atractivitat del mercat s ha convertit en un lloc de conflictes, en el qual els busos a dures penes funcionen. En molts casos, s ha oposat espais de vianants i circulacióde busos

4 2 Cada usuari del bus és abans de tot un vianant Istambul Caminar fins a la parada: accessibilitat i continuïtat Fins 50% del temps de recorregut complert correspon al trajecte fins a la parada i al temps d espera Cal assegurar l accessibilitat de la cadena a les parades a través de: la calçada (A) la vorera (B) l andana-parada (C) Bruay, França Assegurar la bona accessibilitat incita a pacificar els espais al voltant de les parades a favor dels vianants, fins i tot en espais periurbans.

5 Cada usuari del bus és abans de tot un vianant L'espera a la parada: informació i protecció

6 Cada usuari del bus és abans de tot un vianant El viatge en bus: confort i servei

7 3 Com assegurar l atractivitat del bus? Claredat del recorregut L atractivitat del bus està relacionada amb la claredat del recorregut: un recorregut únic en un sentit i l altre facilita la comprensió del trajecte, un pas en doble sentit és el més exitós mentre es pugui, limitar els recorreguts de busos i facilitar els recorreguts a peu fins a parades ben servides. Proposta de reordenació del centre de Villefranche sur Saône (França, habitants)

8 Com assegurar l atractivitat del bus? Claredat del recorregut De vegades, només és: un curt contrasentit bus, un carril de doble sentit alternat bus,... que facilita el conjunt de la xarxa, Brive (França, habitants) Haguenau (França, habitants)

9 Com assegurar l atractivitat del bus? Claredat del recorregut A Roanne (França, habitants), un carrer funciona alternativament entre tràfic mixt i busos en l altre sentit, de cara a permetre fer passar al conjunt dels busos per l Ajuntament on fan el punt de trobada regular.

10 Com assegurar l atractivitat del bus? Llegibilitat a l espai urbà Eficiència del servei Marquesina a Saarbrücken (Alemanya) La marquesina com a mobiliari de referència a l espai urbà

11 4 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Assegurar la permanència dels busos pel centre Pacificació del centre històric a Saint Quentin (França, habitants) Carrer vianants i bus alternat a Dijon (França, habitants)

12 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Assegurar la permanència dels busos pel centre Esquema director d ordenació del centre d Epernay (França, habitants)

13 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Assegurar la permanència dels busos pel centre Projecte d ordenació pel centre a Chambéry amb de conservació del servei bus (França, habitants)

14 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Com permetre facilitar la circulació dels busos pels centres de ciutat Estat actual Proposta Proposta de millora dels recorreguts busos en doble sentit a Arras (França, habitants) amb pacificació del centre.

15 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Com permetre facilitar la circulació dels busos pels centres de ciutat Carrer en forma d embut amb servei en doble sentit bus a Vannes (França, habitants) Carril segregat alternat a Saint- Denis (Illa Reunió, habitants)

16 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Un mode d implantation adapté aux besoins et à la réalité Com Une vraie permetre hiérarchisation facilitar la circulació dans le centre dels d Annecy busos pels centres de ciutat Servei bus amb carrers segregats en mig d un centre pacificat i vianantitzat a Annecy (França, habitants)

17 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Com permetre facilitar la circulació dels busos pels centres de ciutat Transmilenio a Bogotà avenida Jimenez

18 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Ordenar uns espais agradables i confortables Charleville-Mézières (França, habitants) BeausoleilMenton (França, habitants)

19 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Ordenar uns espais agradables i confortables Rennes (França)

20 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Ordenar uns espais agradables i confortables Bayonne- Biarritz (França, habitants)

21 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Ordenar uns espais agradables i confortables Val de Fontenay (França)

22 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Quin és el servei i l espai del bus del segle XXI? Projecte esdeveniment a bus a Nemours (França, habitants) Eurodisney (França) Parada nocturna a Brest (França, habitants)

23 Considerar el bus com una infraestructura urbana i no Quin és el servei i l espai del bus del segle XXI? Els principis de l Alt Nivell de Servei (BANS) Infraestructura pròpia Informacióen temps real Vehicles específics i accessibles Forta identitat visual Paredes atractives amb disseny específic Millora de les freqüències Integracióurbana i intermodalitat còmoda No cal necessàriament assegurar la totalitat dels imputs però és important la tendència

24 5 Acabar amb l antagonisme servei i disseny Afavorir el treball coherent entre el disseny de l espai públic i la seva gestió Qüestió de voluntat política Capacitat de treballar junts dels enginyers i dels arquitectes salvant els orgulls propis Necessitat imperiosa per a respondre als objectius de les agendes 21 Implicaciódel comerçlocal per tal que valori la realitat del servei de transport públic