11. Triangles SOLUCIONARI 1. CONSTRUCCIÓ DE TRIANGLES 2. MITJANES I ALTURES D UN TRIANGLE
|
|
|
- Inés María Carmen Ramos San Segundo
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 SLUINRI Tringles 1. NSTRUIÓ DE TRINLES PENS I LUL Justific si es poden dibuixr els tringles següents coneixent-ne les ddes: ) Tres costts les longituds dels quls són 1 cm, 2 cm i 3 cm b) Un costt de 8 cm i dos ngles que es troben l costt d quest, de 60 i 120 ) No, perquè l sum d 1 i 2 no és mjor que 3 b) No, perquè els dos ngles sumen 180 RNET LULIST 925,67 : 6,04 = 153,25; R = 0,04 PLI L TERI 1. Dibuix un tringle els costts del qul fcen = 4,, b = 3,1 cm i c = 2,5 cm 2. És possible dibuixr un tringle els costts del qul siguen 12 cm, i 6 cm? Justific l respost. No, perquè l sum dels dos costts més menuts no és superior que el costt més grn. 3. onstrueix un tringle els costts del qul siguen = 4, i b = 2,8 cm i l ngle comprés entre quests = 72 b = 2,8 cm c = 2,5 cm 72 = 4, = 4, b = 3,1 cm 4. Dibuix un tringle mb dos ngles coneguts = 70, = 80 i el costt = 2,5 cm 5. És possible dibuixr un tringle mb els ngles = 120 i = 70 i el costt b = 5 cm? Justific l respost. No, perquè l sum de dos ngles és mjor que Si tens dos tringles isòsceles que són rectngles, pots dir que són iguls? Justific l respost. No. Les longituds dels costts poden ser distintes tot i ser els ngles iguls. 2. MITJNES I LTURES D UN TRINLE PENS I LUL Mesur els segments i en els tringles de l figur. Express l relció que hi h. 1r tringle: = 2 cm, = 1 cm 2n tringle: = 3 cm, = 1,5 cm és el doble de Tmbé es compleix que: = 2/3 de i = 1/3 de RNET LULIST ( 2 6 ) = PLI L TERI 7. onstrueix un tringle els costts del qul siguen = 6 cm, b = i. Dibuix-hi les tres mitjnes i ssenyl n el bricentre. omprov mesurnt que el bricentre divideix les mitjnes en dos segments i que un és el doble de l ltre = 2,5 cm 2,8 cm 1,2 cm 1, = 6 cm b = 1,6 cm 3,2 cm 0,6 cm
2 92 SLUINRI 8. Dibuix un tringle rectngle de ctets 3,2 cm i 4,5 cm i i dibuix n les mitjnes i el bricentre. Mesur els segments de cd mitjn. Què dedueixes? b) 3,2 cm 3,5 cm 1,6 cm 2,6 cm 1,3 cm 1,8 cm 0,9 cm 3,2 cm = 3 cm 4,5 cm d segment grn és el doble del menut. c) 9. onstrueix un tringle de costts 4,5 cm, 3,8 cm i 3 cm. Dibuix n les ltures i ssenyl n l ortocentre. 3,5 cm = 3 cm b = 3,8 cm 3. MEDITRIUS I ISETRIUS D UN TRINLE PENS I LUL = 4,5 cm El tringle de l figur és equilàter. om s nomen el segment M? Qunt fn els ngles dibuixts? 10. onstrueix un tringle de costts 5 cm, i 3 cm, i dibuix n les ltures. ssenyl n l ortocentre i estudi n l posició. = 5 cm b = L ortocentre coincideix mb el vèrtex, per tnt, el tringle és rectngle en 11. D un tringle se sp que el costt f 3 cm i que l mitjn que v des del vèrtex l costt f 3,5 cm. mb questes condicions dibuix un tringle: ) cutngle. b) Isòsceles. c) btusngle. Hi h diferents solucions. Per exemple: És l meditriu que coincideix mb l ltur, l mitjn i l bisectriu de l ngle /2 = 30 = 60 M = 90 RNET LULIST : 190 = 3 789; R = 90 M PLI L TERI 12. Dibuix un segment de 5 cm de longitud i trç n l meditriu. omprov-ho mesurnt que un punt de l meditriu equidist dels extrems del segment. ) P 3,5 cm = 3 cm 5 cm
3 SLUINRI Dibuix un ngle gut i trç n l bisectriu. omprov-ho mesurnt que un punt de l bisectriu equidist dels costts de l ngle. 18. Dibuix un tringle equilàter. om en són les bisectrius i les meditrius? Dibuix n les circumferències circumscrit i inscrit. Q 2 cm P b = 3 cm 2 cm = 3 cm 14. Dibuix un tringle de costts 4,5 cm, 3,5 cm i 3 cm. Dibuix n el circumcentre i l circumferènci circumscrit. R oincideixen les bisectrius mb les meditrius. 19. Dibuix un tringle rectngle isòsceles els ctets del qul fcen. Dibuix n les circumferències inscrit i circumscrit. = 4,5 cm b = 3,5 cm ' 15. Quin és el nombre mínim de meditrius que cl trçr per clculr el circumcentre? Dues. 4. EL TEREM DE PITÀRES PENS I LUL ompt els qudrdets i express l relció que hi h entre els costts de cd tringle rectngle. 16. Dibuix un tringle rectngle i l seu circumferènci circumscrit. n hi h el circumcentre? El circumcentre es trob en el punt mitjà de l hipotenus. 17. onstrueix un tringle els costts del qul fcen 3,5 cm, 2,5 cm i 2 cm. Dibuix n l incentre i l circumferènci inscrit c = 2 cm = 3,5 cm b = 2,5 cm 5 2 = = = b 2 + c 2 RNET LULIST : =
4 94 SLUINRI PLI L TERI 20. lcul l longitud de l hipotenus d un tringle rectngle els ctets del qul fn 5 cm i 7 cm 25. lcul l ltur d un tringle equilàter de de costt. c = 5 cm 2 = b 2 + c 2 2 = = 74 = 74 = 8,6 cm 21. lcul l longitud d un ctet d un tringle rectngle l hipotenus del qul f 20 m i l ltre ctet 9 m b = 7 cm h 2 + b 2 = 2 h = 4 2 h 2 = 12 h = 12 = 3,46 cm h = b = 2 cm 26. Un pl de fust té 8 m d ltur i volem subjectr-lo mb tres cbles que vn des de l extrem superior un punt de terr que dist de l bse del pl 3 m. Quin longitud de cble ens f flt? = 20 m c b = 9 m b 2 + c 2 = c 2 = 20 2 c 2 = 319 c = 319 = 17,86 m 22. omprov quines de les ternes de longituds següents formen tringle rectngle: ) 3 cm, i 5 cm b) 6 m, 8 m i 10 m c) 9 dm, 12 dm i 15 dm d) 5 mm, 6 mm i 7 mm ) = 5 2 Sí. b) = 10 2 Sí. c) = 15 2 Sí. d) No. 23. En un tringle rectngle isòsceles, clcul l longitud de l hipotenus si els ctets fn 4 dm c = 4 dm 2 = b 2 + c 2 2 = = 32 = 32 = 5,66 dm 24. lcul l digonl d un qudrt de costt 6 m b = 4 dm 8 m 3 m 3 m 3 m c = 8 m 2 = b 2 + c 2 2 = = 73 = 73 = 8,54 m Longitud del cble: 3 8,54 = 25,62 m EXERIIS I PRLEMES 1. NSTRUIÓ DE TRINLES b = 3 m 27. onstrueix un tringle els costts del qul fcen = 45 mm, b = 36 mm i c = 33 mm b = 6 m c = 6 m c = 3,3 cm b = 3,6 cm 2 = b 2 + c 2 2 = = 72 = 72 = 8,49 m = 4,5 cm
5 SLUINRI Ens hn dont els llistons següents per formr un tringle. Pots formr-lo? 34. Dibuix un tringle rectngle que ting un hipotenus de 3 cm i un ngle de < 11 No. L sum de les longituds dels llistons menuts és menor que l longitud de l grn. 29. onstrueix un tringle els costts del qul siguen = i b = 3 cm i l ngle comprés entre quests = 65 b = 3 cm Dibuix un tringle mb dos ngles coneguts, = 65, = 70, i el costt = 2,5 cm. De quin tipus és el tringle? = 2. MITJNES I LTURES D UN TRINLE 35. onstrueix un tringle els costts del qul mesuren: =, b = 3 cm i c = 2,5 cm. Dibuix n les tres mitjnes i indic n el bricentre. omprov mesurnt que el bricentre divideix les mitjnes en dos segments i que un és el doble de l ltre. c = 2,5 cm 1,1 3 cm 60 1,2 0,6 2 cm 1 cm = b = 3 cm 36. onstrueix un tringle rectngle de mner que l ltur sobre l hipotenus coincidisc mb l mitjn. El tringle h de ser rectngle i isòsceles. Per exemple: 2,2 És un tringle cutngle = 2,5 cm 31. Són iguls dos tringles que tenen iguls els ngles? Justific l respost. No, perquè poden tindre un grndàri diferent. 32. onstrueix un tringle com el de l figur utilitznthi el trnsportdor i el regle. Els lumnes hn de fer el dibuix del llibre. 33. onstrueix un tringle mb els ngles = 35 i = 100 i el costt b = 3 cm. De quin tipus és el tringle? 37. onstrueix un tringle de costts 44 mm, 36 mm i 30 mm, i dibuix n les tres ltures. 3 cm 3 cm = 4, b = 3,6 cm 38. Dibuix un tringle obtusngle i les tres ltures. Indic n l ortocentre. 35 b = 3 cm És un tringle obtusngle. 100
6 96 SLUINRI 3. MEDITRIUS I ISETRIUS D UN TRINLE 39. Dibuix un segment de 3,5 cm i trç n l meditriu mb regle i compàs. ) Interior. b) Punt mitjà de l hipotenus. 40. Dibuix un segment de 3,2 cm i trç n l meditriu utilitznt-hi només els regles. ) lcul el punt mitjà del segment mb el regle. b) mb l jud de l escire i el crtbó dibuix l perpendiculr. 41. Dibuix un ngle gut de 40 i trç n l bisectriu mb regle i compàs. c) Exterior. P onstrueix el tringle de costts 3 cm, i 4,5 cm i dibuix n les meditrius i l circumferènci circumscrit. 44. onstrueix un tringle els costts del qul fcen 55 mm, 41 mm i 38 mm. Dibuix n l incentre i l circumferènci inscrit. b = 4,1 cm b = c = 3,8 cm R = 5,5 cm = 4,5 cm 45. Dibuix un tringle rectngle mb un ngle gut de 30. Dibuix n l circumferènci inscrit. 43. Dibuix un tringle, indic on és el circumcentre i dibuix n l circumferènci circumscrit en els csos següents: ) cutngle. b) Rectngle. c) btusngle. 30
7 SLUINRI TEREM DE PITÀRES 46. lcul l longitud de l hipotenus d un tringle rectngle els ctets del qul fn: ) 6 cm i 8 cm b) 12 mm i 16 mm c) 5 m i 10 m d) 7 dm i 7 dm ) 2 = = 100 = 100 = 10 cm b) 2 = = 400 = 400 = 20 mm c) 2 = = 125 = 125 = 11,18 m d) 2 = = 98 = 98 = 9,9 dm 52. Volem un tendl com el del dibuix, que sobreïsc de l pret 90 cm. lcul l longitud,, de l cigud del tendl. 47. lcul l longitud dels ctets dels tringles següents: 7 m 3 m 110 cm 90 cm b = 7 2 b 2 = 40 b = 40 = 6,32 m b = 8 2 b 2 = 48 b = 48 = 6,93 dm 48. omprov quines de les ternes de longituds següents formen un tringle rectngle: ) 12 cm, 16 cm i 20 cm b) 6 m, 7 m i 10 m c) 4 dm, 5 dm i 12 dm d) 15 mm, 20 mm i 25 mm ) = 20 2 Sí. b) No. c) No. d) = 25 2 Sí. 49. omprov que el tringle de 6 cm, 4,5 cm i 3 cm de costts no és rectngle, i digues si és obtusngle. No és rectngle. És obtusngle ' = 6 cm 50. lcul l longitud de l digonl del rectngle de l figur: 6,5 m b = 4,5 cm 8 dm 4 dm 2 = = = = 142,13 cm = 1,42 m PER MPLIR 53. onstrueix un tringle els costts del qul fcen 30 mm, 35 mm i 45 mm. Mesur n els ngles mb el trnsportdor i digues com és el tringle segons els ngles. cutngle = 4,5 cm 54. Els costts d un tringle fn 4,5 cm, 6 cm i 7,5 cm. Dibuix l i digues quin tipus de tringle és. c = 4,5 cm b = 3,5 cm b = 6 cm d 4,5 m = 7,5 cm d 2 = 4, ,5 2 = 62,5 d = 62,5 = 7,91 m 51. lcul l longitud de l ltur del tringle de l figur: 4, = 7,5 2. Rectngle. 55. onstrueix un tringle que ting un ngle de 50 i que els costts que el formen fcen 4,5 cm i 2,8 cm 2,6 dm 2 + 2,6 2 = 4,5 2 2 = 13,49 = 13,49 = 3,67 m 4,5 dm b = 2,8 cm 50 = 4,5 cm
8 98 SLUINRI 56. Dibuix un tringle que ting un ngle de 60 i els costts que el formen 3,6 cm i 2,8 cm. Trç n les mitjnes i indic n el bricentre. 2 cm b = 2,8 cm 2,8 cm 60 = 3,6 cm 57. onstrueix un tringle de costt = 4,5 cm i els ngles = 30 i = 70. Trç n les ltures i indic n l ortocentre. 61. onstrueix un tringle rectngle que ting un ctet que fç, i un ngle gut de 40. Dibuix n les bisectrius En el tringle de l figur dibuix les bisectrius i l circumferènci inscrit. c = 3,8 cm = 4,5 cm 3,8 cm 5, 3,8 cm 30 b = 3,8 cm 62. onstrueix un tringle rectngle que ting un hipotenus de 4,2 cm i un ngle gut de 45. Dibuix n les mitjnes i indic n el bricentre ,2 cm 63. Qunt mesur l ngle en el dibuix? = 5, 5 cm 5 cm 59. onstrueix un tringle equilàter de 2,8 cm de costt. Trç n les meditrius i dibuix n l circumferènci circumscrit. = = 66 5,45 cm 57º c = 2,8 cm b = 2,8 cm 64. onstrueix un tringle isòsceles de 3 cm de costt desigul i dels costts iguls. = 2,8 cm c = b = 60. Dibuix un tringle rectngle els ctets del qul fcen 2,8 cm i 2 cm. Dibuix n l circumferènci circumscrit. = 3 cm
9 SLUINRI Dibuix un tringle isòsceles de costt desigul = 2,5 cm i ltur sobre el costt de 70. En un rectngle de costts i 7 cm, clcul l longitud de l digonl. d 7 cm 4 c d 2 = = 65 d = 65 = 8,06 cm 71. lcul mentlment els costts d un tringle rectngle sbent que són nombres enters consecutius menors que 7 = 2,5 cm c 66. lcul en cd cs el costt que hi flt: c = 3, b = 4, = 5 b c: ctet : hipotenus b: ctet ) b = 10 dm i c = 6 dm b) b = 12 cm i c = 16 cm c) = 30 dm i c = 20 dm d) = 10 m i b = 8 m ) 2 = = 136 = 136 = 11,66 dm b) 2 = = 400 = 400 = 20 cm c) b = 30 2 b 2 = 500 b = 500 = 22,36 dm d) c 2 = 10 2 c 2 = 36 c = 36 = 6 m 67. lcul l hipotenus d un tringle rectngle isòsceles sbent que el vlor del ctet és: ) 3 m b) 5 dm c) 4,5 cm d) 12 mm ) 2 = = 18 = 18 = 4,24 m b) 2 = = 50 = 50 = 7,07 dm c) 2 = 4, ,5 2 = 40,5 = 40,5 = 6,36 cm d) 2 = = 288 = 288 = 16,97 mm 72. lcul l digonl de l ortoedre de l figur: d 2 = = 58 d = 58 D 2 = = 62 D = 62 = 7,87 cm E 7 cm 73. Un escl de bombers que f 12 m de llrg es trob situd l pltform d un cmió 2 m d ltur i 5 m de l pret. lcul l ltur què rrib l escl. d D D 3 cm F 2 cm PRLEMES 68. onstrueix un tringle del qul coneixem el costt c = 5 cm, el costt = 3 cm i l mitjn que v des del vèrtex l costt c, que mesur Primer de tot dibuixem el tringle D i després el completem. 12 m 5 m 2,5 cm 2,5 cm D 2 m 3 cm 69. El perímetre d un qudrt f 28 m. Qunt f l digonl del qudrt? d ostt: = 28 : 4 = 7 m d 2 = = 98 d = 98 = 9,9 m 2 m 12 m 5 m ltur: x + 2 m x = 12 2 x 2 = 119 x = 119 = 10,91 ltur: 10, = 12,91 m x
10 100 SLUINRI 74. Sobre l construcció de l piràmide s h situt un gru per rrossegr l càrreg. Quin longitud de cord cl per pujr-hi l càrreg per l cr de l piràmide? 78. Pot ser obtús l ngle contigu del costt desigul d un tringle isòsceles? α 52 m x 25 m x 2 = = x = = 57,7 m 75. lcul l longitud dels costts del tringle que es form unint els tres vèrtexs d un cub. x No, perquè cd ngle igul h de fer 90 menys l meitt de l ngle desigul. x = 90 α 2 x 5 cm 79. Pot ser equilàter un tringle rectngle? No. L hipotenus és més grn que els ctets. 5 cm 2 = = 50 = 50 = 7,07 cm 76. Un globus està subjecte un cord de 2,5 m i observem que s h desplçt 60 cm cus del vent. quin ltur es trob el globus? 5 cm 80. om h de ser un tringle perquè les mitjnes coincidisquen mb les tres ltures? Equilàter. 81. om h de ser un tringle perquè només un mitjn coincidisc mb un ltur? Isòsceles. 82. Dibuix un tringle qulsevol i trob un punt que sig l mteix distànci dels tres vèrtexs. Quin punt és? c = 2,5 m b = 60 cm c 2 = 2,5 2 c 2 = 5,89 c = 5,89 = 2,43 m PER PRFUNDIR 77. Dibuix un tringle i trç un prl lel un costt per un vèrtex. Justific sobre el dibuix que l sum dels tres ngles d un tringle sumen 180 ' ' ' El circumcentre. 83. Si les tres ltures d un tringle es tllen en un vèrtex, què podem firmr del tringle? =, =, = per tindre els costts prl lels i en l mteix direcció. + + = 180 Per tnt, + + = 180 És rectngle. : rtocentre
11 SLUINRI Un meditriu d un tringle és prl lel un dels costts. om és el tringle? Dibuix l. Dibuix n l circumferènci circumscrit. h = 4 2 h 2 = 12 h = 12 = 3,46 m F = 3,46 0,6965 = 2,41 m 2 = 1, ,41 2 = 7,685 = 7,685 = 2,77 m MPRV QUÈ SPS 1. Defineix circumcentre i explic n l posició segons el tipus de tringle. El circumcentre d un tringle és el punt de tll de les tres meditrius. És l mteix distànci dels tres vèrtexs. El circumcentre es trob l interior si el tringle és cutngle, en el punt mitjà de l hipotenus si és rectngle i l exterior si és obtusngle. Si un meditriu és prl lel un costt, els dos costts són perpendiculrs. 85. onstrueix un tringle del qul coneixem el costt =, el costt b = 3, i l ltur sobre el costt, que representem per h = 2,3 cm Dibuixem el costt = d extrems i Dibuixem un prl lel 2,3 cm de distànci. Fem centre en i rdi 3, trcem un rc que tllrà l prl lel en dos punt i Hi h dues solucions: i ' b = 3, 2,3 cm b = 3, = 2. onstrueix un tringle els costts del qul siguen = 55 mm, b = 45 mm i c = 30 mm. Dibuix n les tres mitjnes. 3. onstrueix un tringle de costts = 6 cm i b =, i l ngle comprés entre quests = 65. Dibuix l ltur sobre el costt i mesur-l. b = 3,6 cm = 5,5 cm b = 4,5 cm PLI-HI LES TEUES MPETÈNIES 86. El dibuix represent un entrmt metàl lic que suport l teuld d un nu industril. L entrmt és simètric i l figur FE és un tringle equilàter. Sbem que l big F h de tindre un 69,65% de l longitud de l ltur del tringle equilàter. lcul l longitud que hn de tindre les bigues F i Dibuix un tringle rectngle de ctets 3 cm i, i l circumferènci inscrit corresponent. = 6 cm b = 3 cm 1,37 m 4 m F E D c = 5. lcul l longitud de l hipotenus d un tringle rectngle els ctets de l qul fn 6 cm i 8 cm h 4 m c = 6 cm ltur del tringle FE: F 2 m E b = 8 cm 2 = b 2 + c 2 2 = = 100 = 100 = 10 cm
12 102 SLUINRI 6. lcul l longitud d un ctet d un tringle rectngle l hipotenus del qul f 13 m, i un ctet, 12 m WINDWS/LINUX EER = 13 m c PS PS 87. Dibuix un tringle els costts del qul fcen = 6 cm, b = 5 cm i c = b = 12 m b 2 + c 2 = c 2 = 13 2 c 2 = 25 c = 25 = 5 m 7. lcul l ltur d un tringle equilàter de 6 dm de costt. h 2 + b 2 = 2 h = 6 2 h 2 = 27 h = 27 = 5,2 dm h = 6 dm b = 3 dm 8. Xvier està fent volr un milotx subject per un cord de 26 m, i es trob sobre un riu que és 10 m de Xvier. quin ltur de terr és l comet? Resolt en el llibre de l lumnt. 88. Dibuix un tringle qulsevol i trç n les mitjnes. Resolt en el llibre de l lumnt. PRTI 89. Dibuix un tringle en què = 7,5 cm, b = 6,2 i c = 40 Resolt en el llibre de l lumnt. 90. Dibuix un segment i l meditriu corresponent. Resolt en el llibre de l lumnt. 91. Dibuix un tringle, clcul n el circumcentre i dibuix n l circumferènci circumscrit. Resolt en el llibre de l lumnt. = 26 m h 92. Dibuix un ngle i l bisectriu corresponent. Resolt en el llibre de l lumnt. 93. Dibuix un tringle i clcul n l incentre, i dibuix n l circumferènci inscrit. Resolt en el llibre de l lumnt. b = 10 m h 2 + b 2 = 2 h = 26 2 h 2 = 576 h = 576 = 24 m 94. Dibuix un tringle rectngle i sobre quest comprov el teorem de Pitàgores. Resolt en el llibre de l lumnt.
11. Triángulos SOLUCIONARIO 1. CONSTRUCCIÓN DE TRIÁNGULOS 2. MEDIANAS Y ALTURAS DE UN TRIÁNGULO
SLUINRI 95 11. Triángulos 1. NSTRUIÓN DE TRIÁNULS PIENS Y LUL Justific si se pueden dibujr los siguientes triángulos conociendo los dtos: ) Tres ldos cuys longitudes son 1 cm, 2 cm y 3 cm b) Un ldo de
EJERCICIOS DE MATEMÁTICAS PARA ALUMNOS CON LAS MATEMÁTICAS DE 1º E.S.O. PENDIENTES 2º PARCIAL
Mtemátics pendientes de 1º (º prcil) 1 EJERCICIOS DE MATEMÁTICAS PARA ALUMNOS CON LAS MATEMÁTICAS DE 1º E.S.O. PENDIENTES º PARCIAL Fech tope pr entregrlos: 17 de bril de 015 Exmen el 3 de bril de 015
Els triangles. El costat AB és oposat al vèrtex C i a l angle C. Propietats bàsiques
Els triangles Els triangles Es denomina amb la seqüència de vèrtexs:. és un angle interior, denominat senzillament angle del triangle. ' és un angle exterior.. ' Propietats bàsiques El costat és oposat
60 α α. 3 lados 2 lados 3 lados. α 1. (0 < α n. Rectángulo:
Personl Trinig for PSU nro.1. Prof. hef. Triángulos I: Propieddes ásics efinición dos los puntos,, ; se define triángulo como l reunión. P = punto interior Q = punto eterior ê 2 Q c P ê 1 φ b ê 3 Notción
Unitat 9. Els cossos en l espai
Unitat 9. Els cossos en l espai Pàgina 176. Reflexiona Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment.
Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Semblança. Teorema de Tales
Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'
6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Clasifica los siguientes polígonos. a) b) c) d)
1 FIGURS PLNS EJERIIS PR ENTRENRSE Polígonos 1.44 lsific los siguientes polígonos. ) b) c) d) ) Pentágono irregulr cóncvo. b) Heptágono regulr convexo. c) ctógono irregulr cóncvo. d) Hexágono irregulr
MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS EXERCICIS RECULL D APUNTS I EXERCICIS D INTERNET FET PER: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 08 de febrer de 2010 Aquests materials
LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES
LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES Pàgina REFLEXIONA I RESOL Còniques obertes: paràboles i hipèrboles Completa la taula següent, en què a és l angle que formen les generatrius amb l eix, e, de la cònica i b l
SOLUCIONES A LOS EJERCICIOS DE LA UNIDAD
Pág. 1 PÁGINA 70 EJERCICIOS Áres y perímetros de figurs sencills Hll el áre y el perímetro de ls figurs coloreds de los siguientes ejercicios: 1 ) b) 3 m 3 m 1,8 m 4 m 6 m ) S3 m3 m9 m b) S 6m 1,8 m 5,4
7Soluciones a los ejercicios y problemas PÁGINA 161
7Soluciones los ejercicios y problems ÁGIN 161 ág. 1 RTI Rzones trigonométrics de un ángulo gudo 1 Hll ls rzones trigonométrics del ángulo en cd uno de estos triángulos: ) b) c) 7 m m 11,6 cm 8 m m 60
I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC
DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil
1.6 Perímetros y áreas
3 1.6 Perímetros y áres Perímetro: es l medid del contorno de un figur. Superficie (pln): es el conjunto de puntos del plno encerrdos por un figur geométric pln. Áre: es l medid de un superficie. Represente
1 Halla las razones trigonométricas del ángulo a en cada uno de estos triángulos: a) b) c)
Pág. 1 Rzones trigonométrics de un ángulo gudo 1 Hll ls rzones trigonométrics del ángulo en cd uno de estos triángulos: ) b) c) 7 m 25 m 11,6 cm 8 m 32 m 60 m 2 Midiendo los ldos, hll ls rzones trigonométrics
POLIEDROS - PRISMAS POLIEDRO. I. POLIEDRO: es el sólido limitado por cuatro o más regiones poligonales llamados caras.
POIROS - PRISMS POIRO I. POIRO: es el sólido limitdo por cutro o más regiones poligonles llmdos crs. RIST TR TUR RIST SI PRISM VRTI S R 1. PRISM: l prism es un poliedro cuys crs lterles son tres o más
BLOQUE III Geometría
LOQUE III Geometrí 7. Semejnz y trigonometrí 8. Resolución de triángulos rectángulos 9. Geometrí nlític 7 Semejnz y trigonometrí 1. Teorem de Thles Si un person que mide 1,70 m proyect un sombr de 3,40
4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC
SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 DIBUIX TÈCNIC L examen consta de la realització de tres dibuixos: el dibuix 1, una de les dues opcions del dibuix 2 i una de les dues opcions del dibuix 3. Escolliu entre l
5.3.- Nivells de metalls en sang
5.3. Nivells de metlls en sng S'hn mesurt els nivells de beril li (Be), mngnès (Mn), mercuri (Hg) i lom (Pb) en les mostres de sng totl corresonents ls 8 rticints en l estudi. Les concentrcions de beril
Resolución de triángulos
8 Resolución de triángulos rectángulos. Circunferenci goniométric P I E N S A Y C A L C U L A Escribe l fórmul de l longitud de un rco de circunferenci de rdio m, y clcul, en función de π, l longitud del
MATEMÁTICAS 1º DE ESO
MATEMÁTICAS 1º DE ESO LOMCE TEMA X: POLÍGONOS Y CIRCUNFERENCIAS Triángulos. Elementos y relaciones. Tipos de triángulos. Rectas y puntos notables: o Mediatrices y circuncentro. o Bisectrices e incentro.
DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS
1.- Halla la suma de los ángulos interiores de los siguientes polígonos convexos. a) Cuadrilátero b) Heptágono c) Octógono 2.- Halla la medida de los ángulos interiores de: a) Un octógono regular. b) Un
Los polígonos y la circunferencia
l: ldo 12 Los polígonos y l circunferenci 1. Polígonos lcul cuánto mide el ángulo centrl mrcdo en los siguientes polígonos: P I E N S Y L U L R l: ldo R R? R? R R? R R? R E l: ldo l: ldo F E 360 : 3 =
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Triángulos. 1. En todo triángulo la suma de sus ángulos interiores es En todo triángulo la suma de los ángulos exteriores es 360
Triángulos Es un polígono formado por tres segmentos cuyos tres puntos de intersección no están en línea recta. Triángulo ABC A,B y C son vértices del triángulo α, β, γ s interiores. a, b y c, longitud
Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
UNIDAD: GEOMETRÍA TRIÁNGULO RECTÁNGULO
u r s o : Mtemátic 3º Medio Mteril Nº MT-16 UNI: GOMTÍ TIÁNGULO TÁNGULO TOM ITÁGOS n todo triángulo rectángulo, l sum de ls áres de los cudrdos construidos sobre sus ctetos, es igul l áre del cudrdo construido
Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
P I E N S A Y C A L C U L A
Áres y volúmenes. Uniddes de volumen P I E N S Y C C U L Clcul mentlmente el volumen de ls siguientes figurs teniendo en cuent que cd cubo es un unidd. ) b) c) d) e) ) 7 u b) 4 u c) 8 u d) 6 u e) 8 u Crné
2.- Dos ángulos de un triángulo miden 73º y 58º respectivamente. Determina el ángulo que forman sus bisectrices.
GEOMETRÍ 1.- Determin ls medids de los ángulos desconocidos. ) b) " 31º " 20º 47º 2.- Dos ángulos de un triángulo miden 73º y 58º respectivmente. Determin el ángulo que formn sus bisectrices. 3.- uánto
Trigonometría: ángulos / triángulos. matemática / arquitectura
Trigonometrí: ángulos / triángulos mtemátic / rquitectur Grn pirámide de Guiz. Egipto. 2750.C. (h=146,62m / l=230,35m) Pirámide del Museo Louvre. Pris. 1989. rq. Ieoh Ming Pei. (h=20m / l=35m) Grn pirámide
8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
RELACIONES MÉTRICAS EN EL TRIÁNGULO RECTÁNGULO
TUTORIAL DE PREPARAIÓN MATEMATIA 009 RELAIONES MÉTRIAS EN EL TRIÁNGULO RETÁNGULO I.- MARO TEORIO DEPTO. DE MATEMATIA Ls relciones métrics en un triángulo rectángulo son 5 relciones plicles sólo este tipo
2n d ESO (A B C) Física
INS INFANTA ISABEL D ARAGÓ 2n d ESO (A B C) Física Curs 2013-2014 Nom :... Grup:... Aquest dossier s ha d entregar completat al setembre de 2014; el dia del examen de recuperació de Física i Química 1.
Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat
Exercici 1 (PAAU 04) La barra prismàtica de la figura, de massa m = 8 kg, s aguanta verticalment sense caure per l acció dels topalls. El topall A és fix i el topall B es prem contra la barra per mitjà
SOLUCIONES A LOS EJERCICIOS DE LA UNIDAD
Pág. 1 PÁGINA 06 EJERCICIOS Tipos de poliedros 1 Di, justificdmente, qué tipo de poliedro es cd uno de los siguientes: A B C D E Hy entre ellos lgún poliedro regulr? A Prism pentgonl recto. Su bse es un
PROYECTO ELEVAPLATOS
PROYECTO ELEVAPLATOS Herramientas Fotos detalles Fotos Objetivos Materiales Dibujos Recomendaciones Esquema eléctrico Contextualización Exámenes y prácticas inicio Fotos detalles Letras para identificar
Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)
1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k
NOMBRE Y APELLIDOS: debe medir el tercero para que ese triángulo sea un triángulo rectángulo?
FICHA REFUERZO TEMA 8: TEOREMA DE PITAGORAS. SEMEJANZA. CURSO: 2 FECHA: NOMBRE Y APELLIDOS: Ejercicio nº 1.-Los dos lados menores de un triángulo miden 8 cm y 15 cm. Cuánto debe medir el tercero para que
EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT
Treball d estiu/r Batillerat CT EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT. Aquells alumnes que tinguin la matèria de matemàtiques pendent, hauran de presentar els eercicis el dia de la prova de recuperació.
Polígono Polígono es la porción del plano limitada por rectas que se cortan dos a dos.
Geometría plana B6 Triángulos Polígono Polígono es la porción del plano limitada por rectas que se cortan dos a dos. Clasificación de los polígonos Según el número de lados los polígonos se llaman: Triángulo
TEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
3r B d'eso Capítol 9: Geometria a l espai. Globus terraqüi
Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques : 41 3r B d'eso Capítol 9: Geometria a l espai. Globus terraqüi Autores: Milagros Latasa Asso i Fernanda Ramos Rodríguez Il lustracions: Milagros Latasa
GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA
GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA Un vector fijo es un segmento orientado que va del punto A (origen) al punto B (extremo). Módulo del vector : Es la longitud del segmento AB, se representa por. Dirección del
UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Guía 2: Puntos, rectas y circunferencias notables en el triángulo. Teorema de Pitágoras. Ternas Pitagóricas
Guía 2: Puntos, rectas y circunferencias notables en el triángulo. Teorema de Pitágoras. Ternas Pitagóricas duardo Sarabia 27 de enero de 2011 Puntos, rectas y circunferencias notables en el triángulo.
1. Teoremas válidos para triángulos rectángulos
1. Teoremas válidos para triángulos rectángulos Sea ABC triángulo rectángulo en C, entonces: El lado opuesto al ángulo recto, AB, es llamado HIPOTENUSA, y los lados AC y BC, CATETOS. cateto hipotenusa
EL TRIÁNGULO. Recordemos algunas propiedades elementales de los triángulos
EL TRIÁNGULO 1. EL TRIÁNGULO. PRIMERAS PROPIEDADES El triángulo es un polígono que tiene tres lados y tres ángulos. Es, por tanto, el polígono más simple y el conocimiento de sus características y propiedades
EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015
EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT CT ESTIU 0 El trebll d estiu està penst per consolidr els conceptes trebllts primer de btillert que es necesten per rontr mb èit el segon curs.. Mtemàtiques Bt CT Tem:
1. Aplicar el teorema de Pitágoras para responder a las siguientes cuestiones (y hacer un dibujo aproximado,
FICHA 1: Teorema de Pitágoras 1. Aplicar el teorema de Pitágoras para responder a las siguientes cuestiones (y hacer un dibujo aproximado, cuando proceda): a) Hallar la hipotenusa de un triángulo rectángulo
Dossier d estiu de Matemàtiques. 5è d Educació Primària.
MATEMÀTIQUES 5è 1. Encercla el nombre que s indica: a) quaranta mil vuit: 48.000 40.080 40.008 408.000 b) un milió dotze mil: 1.000.012 1.120.000 1.012.000 1.000.120 c) tres milions tres-cents mil 300.300
Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )
Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica
Unidad 11. Figuras planas
Unidad 11. Figuras planas Matemáticas Múltiplo 1.º ESO / Resumen Unidad 11 FIGURS LNS OLÍGONOS IRUNFERENI SIMETRÍ Elementos onstrucción lasificación Según el número de lados óncavos y convexos Regulares
TEMA 10: FORMAS Y FIGURAS PLANAS. Primer Curso de Educación Secundaria Obligatoria. I.e.s. Fuentesaúco.
2009 TEMA 10: FORMAS Y FIGURAS PLANAS. Primer Curso de Educación Secundaria Obligatoria. I.e.s. Fuentesaúco. Manuel González de León. mgdl 01/01/2009 TEMA 10: FORMAS Y FIGURAS PLANAS. 1. Polígonos. 2.
P I E N S A Y C A L C U L A
Áres y volúmenes. Uniddes de volumen P I E N S Y C C U L Clcul mentlmente el volumen de ls siguientes figurs teniendo en cuent que cd cubo es un unidd. ) b) c) d) e) ) 7 u b) 4 u c) 8 u d) 6 u e) 8 u Crné
1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Fem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Los elementos de un polígono son los lados, los vértices, los ángulos interiores, los ángulos exteriores, las diagonales, el perímetro y el área.
POLÍGONOS. ELEMENTOS DE UN POLÍGONO. Los elementos de un polígono son los ldos, los vértices, los ángulos interiores, los ángulos exteriores, ls digonles, el perímetro y el áre. LADO REGIÓN EXTERIOR A
CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais
Solucionrio Determinnts números reles LITERATURA I MATEMÀTIQUES L oncle Petros i l conjectur de Goldch En l nostr primer nit junts, mentre sopàvem l menjdor de l universitt per conèixer-nos millor, li
TRIÁNGULOS Y CUADRILÁTEROS.
TRIÁNGULOS Y CUADRILÁTEROS. 1. Triángulos. Al polígono de tres lados se le llama triángulo. Clasificación: Según sus lados, un triángulo puede ser Equilátero, si tiene los tres lados iguales Isósceles,
10 Calcula la distancia que separa entre dos puntos inaccesibles A y B.
1 De un triángulo sabemos que: a = 6 m, B = 45 y C = 105. Calcula los restantes elementos. 2 De un triángulo sabemos que: a = 10 m, b = 7 m y C = 30. Calcula los restantes elementos. 3 Resuelve el triángulo
MÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLE D UN NOMBRE MÚLTIPLES I DIVISORS El múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per 0, per 1, per 2, per 3, per 15, per 52 per qualsevol nombre natural. Per exemple: Escriu
Contenidos. Triángulos I. Elementos primarios. Clasificación. Elementos secundarios. Propiedad Intelectual Cpech
ontenidos Triángulos I Elementos primarios lasificación Elementos secundarios Triángulos Es un polígono de tres lados. Posee tres vértices, tres lados, tres ángulos interiores y tres ángulos exteriores.
8 GEOMETRÍA DEL PLANO
EJERIIOS PROPUESTOS 8.1 alcula la medida del ángulo que falta en cada figura. a) 6 b) 145 15 105 160 130 a) En un triángulo, la suma de las medidas de sus ángulos es 180. p 180 90 6 8 El ángulo mide 8.
2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.
Dossier de laboratori 2n ESO INS Terra Alta Pràctica: CONEGUEM LES ROQUES 1. Com ja saps les roques estan classificades en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Explica breument com s han format
SOLUCIONARIO Poliedros
SOLUCIONARIO Poliedros SGUICES06MT-A16V1 1 TABLA DE CORRECCIÓN GUÍA PRÁCTICA Poliedros Ítem Alterntiv 1 D A Comprensión E B 5 D 6 C 7 D 8 B 9 D 10 C 11 E 1 D 1 A 1 C 15 E Comprensión 16 B Comprensión 17
TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT
TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt
Institut Alexandre Satorras Departament de Matemàtiques. Primer de Batxillerat. (científic-tecnològic) MATEMÀTIQUES. curs 2014/15
Institut Alendre Storrs Deprtment de Mtemàtiques Primer de Btillert (científic-tecnològic) MATEMÀTIQUES curs 04/5 ÍNDEX.- Trigonometri pàg.- Geometri pàg 4.- Circumferènci i còniques pàg 4.- Conjunts numèrics
SOLUCIONES A LOS EJERCICIOS DE LA UNIDAD
Pág. 1 Página 160 PRCTIC Ángulos 1 Calcula la medida de X en cada figura: a) 180 139 40' b) 180 17 a) b) ^ 40 0' X^ ^ ^ X^ ^ 53 Calcula la medida de X en cada caso: a) ^ ^ 140 ^ 150 b) ^ X^ ^ c) ^ 33 ^
La razón entre los lados homólogos es la razón de semejanza. Si dos figuras son semejantes la razón entre sus áreas es:
TEMA 7: SEMEJANZA FIGURAS SEMEJANTES Dos figuras son semejantes si sus segmentos correspondientes, u homólogos, son proporcionales y sus ángulos iguales. Es decir; o son iguales, o tienen "la misma forma"
Práctico de 5º Científico, Matemática "B". Liceo Nº 3 Nocturno. Año Profesora María del Rosario Quintans.
1 1) Dibuje un triángulo cualquiera ABC. Se desea construir un triángulo A'B'C' igual al ABC, investigue la mínima cantidad de condiciones que deben cumplirse entre los elementos de los dos triángulos
1. Perímetro y área de los polígonos (I) Halla mentalmente el perímetro y el área de un rectángulo que mide 60 m de largo y 40 m de alto.
13 Perímetros y áres 1. Perímetro y áre de los polígonos (I) Hll mentlmente el perímetro y el áre de un rectángulo que mide 60 m de lrgo y 40 m de lto. Perímetro: (60 + 40) = 00 m Áre = 60 40 = 400 m P
Geometría del Espacio
Geometrí del Espcio GEMETRÍA DE ESPACI. Denomind tmbién Esterenometrí, estudi tods ls propieddes en Geometrí Pln, y plicds en plnos diferentes. ESPACI. El espcio geométrico euclidino es el conjunto de
Dossier d Energia, Treball i Potència
Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM
Á REAS Y PERÍMETROS DE FIGURAS SENCILLAS
Pág. 1 Á REAS Y PERÍMETROS DE FIGURAS SENCILLAS Halla el área y el perímetro de las figuras coloreadas de los siguientes ejercicios: 1 a) b) 5 dm 4 cm 2 cm 5 cm 8 cm 2 a) b) 5 m 8 m 17 m 15 m 3 a) b) 5
Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...
Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,
Geometría. 5. Seas ABCD un cuadrilátero convexo, donde. 6. El triángulo ABC es rectángulo en A. Sea M el
Cuadrilátero inscrito e inscriptible 1. En un cuadrilátero inscriptible CD, =C=a y CD=b. Si D=a+b, calcule la m CD. ) 5º ) 60º C) 90º D) 10º E) 105º. Dado un triángulo equilátero C de centroide G, se ubica
Gimp 4... Retocar les imatges
Gimp 4... Retocar les imatges FES UN TASTET, SENSE POR! Fins ara hem fet un munt de coses amb les imatges: muntatges, cares divertides, etc. Avui, retocarem les imatges per millorar-les. Observa aquestes
SOLUCIONARIO 1. PERÍMETROS Y ÁREAS DE LOS POLÍGONOS (I) 4. Calcula el área de un triángulo rectángulo en el que los catetos miden 22 m y 16 m
11 elige Mtemátics, curso y tem. 13. Perímetros y áres 4. Clcul el áre de un triángulo rectángulo en el que los ctetos miden m y 16 m 1. PERÍMETROS Y ÁREAS DE LOS POLÍGONOS (I) PIENSA Y CALCULA Hll mentlmente
EXAMEN A: Ejercicio nº 1.- Página 1 de 25 Indica el valor de los ángulos señalados en cada figura: Ejercicio nº 2.- La siguiente figura es una esfera de centro C y radio 3 unidades. Cómo definirías dicha
Triángulos IES BELLAVISTA
Triángulos IES BELLAVISTA Definiciones y notación Un triángulo es la figura plana limitada por tres rectas que se cortan dos a dos. Los puntos de corte se denominan vértices. El triángulo tiene tres lados
Matemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS
DOSSIER DE REPÀS 1. Ordena els nombres de més petit a més gran: 01 0 01 101 0 001 0 001 0 1. Converteix els nombres fraccionaris en nombres decimals i representa ls en la recta: /4 1/ 8/ 11/10. Efectua
Geometría. Jesús García de Jalón de la Fuente IES Ramiro de Maeztu Madrid
Geometría Jesús García de Jalón de la Fuente IES Ramiro de Maeztu Madrid Ángulos Un ángulo es la región del plano limitada por dos semirrectas con el origen común. Lados Vértice Clasificación de los ángulos
153 ESO. La mayoría de los hombres nacen como originales y terminan como copias. Oriental
L myorí de los omres ncen como originles y terminn como copis 15 ESO Orientl ÍNDICE: MILLA NÁUTICA PISTA DE ATLETISMO 1. FÓRMULAS FUNDAMENTALES PARA CÁLCULO DE LONGITUDES, SUPERFICIES Y VOLÚMENES. LONGITUDES
POLIGONOS. Nº DE LADOS NOMBRE 3 Triángulos 4 Cuadriláteros 5 Pentágonos 6 Hexágonos 7 Heptágonos 8 Octógonos 9 Eneágonos 10 Decágonos
1 POLIGONO POLIGONOS Polígono es la superficie plana limitada por una línea poligonal cerrada. Lados Vértices Polígono regular es el que tiene todos sus lados y ángulos iguales, mientras que polígono irregular
PRESENTACIÓN TODOS LOS APUNTES Y HOJAS DE EJERCICIOS ESTÁN EN EL BLOG QUE HE CREADO PARA MIS CLASES:
PRESENTACIÓN TODOS LOS APUNTES Y HOJAS DE EJERCICIOS ESTÁN EN EL BLOG QUE HE CREADO PARA MIS CLASES: http://espaiescolar.wordpress.com CONCEPTOS PREVIOS PROPORCIONALIDAD Recta: línea continua formada por
REPASO DE MEDIDAS DE ÁNGULOS Y EQUIVALENCIAS
TRIIGONOMETRÍÍA REPASO DE MEDIDAS DE ÁNGULOS Y EQUIVALENCIAS Recuerd que los ángulos los medímos en grdos o en rdines. Además, los grdos podín dividirse en minutos segundos, de form similr como se distribuen
Se llama lugar geométrico a todos los puntos del plano que cumplen una propiedad geométrica. Ejemplo:
3º ESO E UNIDAD 11.- GEOMETRÍA DEL PLANO PROFESOR: RAFAEL NÚÑEZ ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 1.-
GEOMETRIA ANALÍTICA. PROBLEMES AFINS I MÈTRICS
GEOMETRIA ANALÍTICA. PROBLEMES AFINS I MÈTRICS Pàgina 7 REFLEXIONA I RESOL Punt mitjà d un segment Pren els punts P(, ), Q(0, ) i representa ls en el pla: P (, ) Q (0, ) Localitza gràficament el punt mitjà,
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Estándar Anual. Matemática. Ejercicios PSU. Guía práctica Generalidades de los triángulos GUICES022MT22-A16V1. Programa
rograma Estándar nual Nº Guía práctica Generalidades de los triángulos Ejercicios U 1. Los ángulos interiores de un triángulo están en la razón 5 : 6 : 7, entonces el ángulo exterior adyacente al menor
CENAFE MATEMÁTICAS POLÍGONOS
POLÍGONOS Es la porción del plano comprendida dentro de una línea poligonal cerrada. Es la superficie del plano limitada por una línea poligonal. La medida de un polígono es su área. Criterios de clasificación: