Visita 21 Cotxeres d Horta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Transcripción

1 Visita 21 TMB Visita 21 Cotxeres d Horta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) Informe de la visita 21 de maig Programa Acció 21 Agenda 21 de Barcelona

2 Visita 21 TMB Sumari 1. Resum de la visita 2. Relació d assistents 3. Avaluació de la sessió 4. Annex Estratègia de Gestió Ambiental de TMB El dijous 21 de maig del 2009, de 9 a 11h, en el marc del programa d activitats per les entitats signants que organitza la Secretaria de l Agenda 21 de Barcelona, vam visitar les cotxeres d Horta, de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), per conèixer in situ les actuacions incloses en el seu pla d acció com a signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. A continuació es presenta un breu resum de la visita, el llistat d assistents, l avaluació de la sessió per part dels participants, les fotografies de l acte i la presentació que es va passar a la visita. 1. Resum de la visita El primer que vam fer en arribar a la sala de les instal.lacions de les cotxeres, on més tard es duria a terme la presentació, va ser prendre un suculent esmorzar, que ens va preparar amablement el personal de TMB. També ens van obsequiar amb un clauer, i la Memòria 2007 de TMB. Després, en Miquel Reñé, Responsable del Departament de Participació de l Àrea de Medi Ambient de l Ajuntament de Barcelona, va donar la benvinguda als assistents, i va emmarcar l activitat en el programa de Visites 21 organitzat per la Secretaria tècnica de l Agenda 21 de Barcelona. Aquest programa ens permet conèixer sobre el terreny les actuacions incloses en els plans d acció de les organitzacions signants. Agenda 21 de Barcelona

3 Visita 21 TMB A continuació, l Eladio de Miguel Sainz, Director de Qualitat i Medi Ambient de TMB, i en Marc Barberà, Director de les cotxeres d Horta, van agrair l assistència a tots els membres de les organitzacions signants que van assistir a la trobada, i van explicar a grans trets la política de sostenibilitat que duu a terme l organització. Més tard van presentar a la Sònia Centelles, tècnica del Departament de Medi Ambient, qui va procedir a explicar les actuacions incloses en el pla d acció de TMB. La Sònia ens va presentar l Estratègia de Gestió Ambiental de TMB Aquest pla, inclou actuacions encaminades a la millora dels fluxos ambientals (llicències ambientals, gestió de residus, emissions, compra verda, gestió de l aigua i gestió de l energia), així com a millorar contínuament la gestió, i augmentar la formació i sensibilització en matèria de sostenibilitat. El pla inclou un detallat cronograma, que mostra com les mesures s aniran implantant de manera gradual. Per a cada actuació es detallen els principals objectius, els interlocutors, una descripció de la situació actual, i les principals línies a seguir en aquesta àmbit. Agenda 21 de Barcelona

4 Visita 21 TMB En acabar la presentació, en Marc Barberà, i en Carles Saura, Responsable de les oficines, van guiar la visita per les cotxeres. Primer ens van ensenyar les instal lacions internes, i varem poder comprovar sobre els plànols, la complexa estructura arquitectònica de les cotxeres, que han estat construïdes sota la muntanya. A l interior es poden observar diverses claraboies que intenten aprofitar al màxim el llum natural. Un cop a l exterior, vam poder comprovar perquè les cotxeres d Horta són tot un referent tecnològic a nivell europeu. Les cotxeres compten amb una depuradora capaç de reciclar el 85% de l aigua del rentat dels busos, i disposen de plaques solars tèrmiques per a la generació d aigua calenta. Les cotxeres alberguen més de 350 busos, distribuïts en dos pisos. Vam visitar la zona de rentat, la de repostatge, i les instal.lacions per a les inspeccions tècniques dels vehicles. Agenda 21 de Barcelona

5 Visita 21 TMB 2. Relació d assistents Hi van assistir 29 persones, membres de diferents organitzacions NOM ORGANITZACIÓ Nom Cognoms Ajuntament de Barcelona. Direcció d'educació Ambiental Miquel Reñé Ajuntament de Barcelona. Medi Ambient Jordi Figueras Ajuntament de Barcelona. Medi Ambient Margarita Fuertes Ajuntament de Barcelona. Medi Ambient Teresa Cugat ASSOCIACIÓ ECOCONCERN - INNOVACIÓ SOCIAL Jordi Ferré Virgili Associació Hàbitats - Projecte Rius Antoni Marí Vivancos Centre Cívic Can Deu Xavier Cebrian Centre de Recursos Barcelona Sostenible Bet Vallcorba COL LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA- COAC Jaume Ratera Vives Josep COMISSIONS OBRERES - CCOO Maria Gil Martinez COMISSIONS OBRERES - CCOO Rafael Milla Anguita COMISSIONS OBRERES - CCOO Jaume Rius i Rovira Consorci d'educació de Barcelona Isabel Pellicer Ecoinstitut Barcelona Anna Oller González Eco-Union Jeremie Fosse Fundació Catalana de l'esplai - Associació Catalana de Cases de Colònies Anna Romeu i Ripoll Fundació Catalana de l'esplai - Associació Catalana de Cases de Colònies Alexandre Pararols FUNDACIÓ ENGRUNES Encarna Gonzalez Jimenez Millora Contínua. Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona Helena Barracó Nogués Revista Barcelona Verda, Parcs i Jardins de Barcelona Gerard Maristany Terra Sakra Tourism Group SL Anna Rodriguez Riocabo TFM - ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA, SA (Grup COMSA) Héctor Loriente UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA - UPC Fabrizio Cocirio TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA - TMB Marc Barberà TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA - TMB Marta Capdevila TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA - TMB Sònia Centelles TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA - TMB Miguel Àngel Cuartera Secretaria Agenda 21 de Barcelona Patrícia Viltró Secretaria Agenda 21 de Barcelona Marta Kucharski Agenda 21 de Barcelona

6 Visita 21 TMB 3. Avaluació de la sessió Al finalitzar la sessió es va passar un qüestionari d avaluació que va ser respòs per 14 persones. Els resultats es mostren a continuació: D acord A mitges En desacord No sé / No contesto Avaluació Visita21 Transports Metropolitans de Barcelona-TMB El tema que avui s ha tractat ha estat del meu interès Els canals (mail, web...) utilitzats per la convocatòria de la visita m han semblat adequats S han complert les expectatives que jo tenia d aquesta Visita 21 Al llarg de la visita he après coses noves Crec que podré aplicar algunes idees del que avui s ha parlat a la meva organització El temps de durada i l horari han estat adequats El lloc físic on s ha realitzat la sessió m ha semblat adient (càlid, flexible, lluminós...) Agenda 21 de Barcelona

7 Visita 21 TMB Mitjà pel qual s han assabentat de la sessió: Altres comentaris i observacions: - Molt bé - Trobo molt interessant seguir fent visites a diferents entitats 4. Annex -Estratègia de Gestió Ambiental de TMB Agenda 21 de Barcelona

8 Estratègia de gestió ambiental de TMB Departament de Medi Ambient Servei de Qualitat i Medi Ambient 11 de febrer 2009

9 Línies estratègiques de Gestió ambiental de TMB MILLORA DE FLUXOS AMBIENTALS MILLORA CONTINUA DE LA GESTIÓ FORMACIÓ/ COMUNICACIÓ Llicències ambientals Gestió de residus Emissions Compra verda Gestió de l aigua Gestió de l energia ISO 14001/EMAS Sistema de Gestió Ambiental Sistema de gestió SAP MA Seguiment i mesura Comunicació Formació i sensibilitació Figura 1: Esquema de línies estratègiques de gestió ambiental Correspondència amb Visioning Sostenibilitat Grup Gestió Interna Pág : 1

10 Planificació global LLICÈNCIES: sol llicències i execució mesures adequació. Presentació sol licitud llicència Execució sagrera Execució vilapicina Execució Roquetes Execució Sta. Eulàlia i Boixeres GESTIÓ RESIDUS: construcció i funcionament punts verds. Sagrera, Sta. Eulàlia,Horta Triangle M i TB, Vilapicina Roquetes Oficines St. Genis Ponent ZFII Boixeres, ZFI Xarxa M L9 Pla de Gestió Integral de residus EMISSIONS: estudi emissions i mesures puntuals. Estudi emissions 2 mesures emissions 2 mesures emissions 2 mesures emissions 2 mesures emissions COMPRA VERDA: inclusió criteris ambientals. Diagnòstic i planificació Implantació esc. 1 Implantació esc. 2 Implantació esc. 3 GESTIÓ DE L AIGUA: diagnòstic, planificació i implantació pla de gestió Diagnòstic i planificació Pla de gestió integral GESTIÓ DE L ENERGIA: diagnòstic, planificació i implantació pla de gestió Diagnòstic i planificació Pla de gestió integral SAP MEDI AMBIENT: residus i quadre de comandament. Disseny funcional SAP residus Quadre comandament: seguiment indicadors amb. SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL ISO 14001/EMAS Diagnòstic i planificació Implantació FORMACIÓ COMUNICACIÓ Punts verds Sap residus Compra verda Aigua i energia ISO14001 / Ambientalització Pág : 2

11 Llicències ambientals Objectiu: Adequació a la normativa com a pas previ a la implantació d un SGMA. Situació actual / abast: Tots els tallers de TMB: 8 centres de M + Telefèric + 4 Tallers de Bus. Principals interlocutors: Interns: Infraestructures, Protecció civil, Responsables de Material mòbil, Dir. CON. Externs: Activitats reglades Ajuntament Barcelona; Bombers Ajuntament de Barcelona i Generalitat. Situació actual i propers passos: : Entrada sol licitud de llicència ambiental de tots els centres de Metro : Seguiment expedients llicències Metro i telefèric: resposta als informes de deficiències esmenables. Execució mesures d adequació a la normativa (5M ). Col laborar amb Infrastructures BUS per l obtenció de les llicències dels centres de TB. Pág : 3

12 Gestió de residus Punts verds Objectiu: Dotar als centres dels elements necessaris per fomentar recollida selectiva i optimitzar-ne la gestió. Abast: Tallers (12), centres de treball i estacions de TMB. Principals interlocutors: Interns: Infraestructures, Responsables de Material mòbil del centres. Externs: Transportistes i Gestors autoritzats, Agència de Residus de Catalunya Situació actual i propers passos: : Disseny, construcció i funcionament 1ers Punts Verds: Sagrera, Santa Eulàlia i Horta : Disseny, construcció i funcionament PV: Triangle M, Triangle TB i Vilapicina : Disseny, construcció i funcionament: Punt Verd Taller Roquetes i ZFI Prova pilot L3 Diagonal : Construcció i funcionament PV Sant Genis, Ponent, Boixeres i Oficines (ZFII i altres). > 2012: Proposta recollida selectiva a les estacions de M (començant x L9) Pág : 4

13 Gestió de residus seguiment i optimització Objectiu: Dotar a TMB d una eina pel seguiment exhaustiu de la producció, transport i tractament dels residus generats a TMB i adequar-se a la normativa. Abast: Eina a implantar a tots els centres productors de TMB. 10 dels 12 tallers requereixen presentar la declaració de residus a l Agència de Residus de Catalunya. Principals interlocutors: Interns: Àrea Tecnològica i tots els productors de residus (Material mòbil, infraestructures, etc). Externs: ATOS; Transportistes i Gestors autoritzats, Agència de Residus de Catalunya. Situació actual i propers passos: 2005: Gestió de comandes de residus com a material codificat (SAP). 2006: Disseny funcional SAP residus : Desenvolupament eina SAP EHS Residus Presentacions de les Declaracions de residus de tots els centres productors de TMB (>10Tn). 2009: Posada en funcionament SAP Residus a Santa Eulàlia : Ampliació SAP Residus a la resta de centres. A partir del SAP Plans de gestió integral de residus minimització i optimització. Pág : 5

14 Emissions Objectiu: Incorporació dels estudis d emissions en la presa de decisions. Abast: Flota autobusos (emissions directes) i flota de trens (emissions indirectes) Principals interlocutors: Interns: Enginyeria de BUS. Externs: Agència d Ecologia Urbana de BCN, Medi Ambient Generalitat i Ajuntament. Estat actual i propers passos : Campanya de mesures d emissions (CO, NOx, CO2, THC i Part, sorolls) 2007: Presentació de l estudi d emissions (20/07/2007) 2008: Presentació Plans de Mobilitat dels centres de TMB amb més de 200 treballadors (8) :Caracterització emissions puntuals Vull anar contaminant menys Mesures d emissions puntuals per conèixer les emissions generades de noves tecnologies o nous elements (híbrids, etc) Incorporació dels estudis d emissions en la presa de decisions per la renovació de la flota i la planificació de la xarxa. Pág : 6

15 Vull anar contaminant menys L aplicació "Vull anar" dóna al nostre client la informació dels possibles recorreguts ens transport públic per anar d un punt A a un punt B. Darrera l aplicació tenim distancies (Km o m) i modes de transport (a peu, en metro, en bus...). Es proposa dissenyar un programa per fer el següent càlcul: E ij - k = ( D ij - k * F ek ) / (O k ) A on, E ij - k és igual a l emissió de contaminant generada per anar del punt i al punt j amb un determinat mode de transport k (gr CO 2 /usuari) D ij - k és igual a la distància per desplaçar-se del punt i al punt j amb un determinat mode de transport k (Km) F ek és l emissió de contaminants del mode k (el principal contaminant en el transport per carretera és el CO2, aquest es presenta habitualment en g/vehicle/quilòmetre) (gr /Km) O k és l ocupació mitja del vehicle per mode de transport K (pel Transport Públic i pel Vehicle Privat) (Nº usuaris) D aquestes, variables a través de l aplicació del vull anar disposem de D ij - k i Medi Ambient disposarà de dades referents a F ek i O k Finalment es tractaria de fer el càlcul de l estalvi d emissions generades: Estalvi Emissions = E ij - k del Vehicle Privat - E ij - k del Transport Públic El resultat sempre juga a favor del Transport Públic de manera que finalment el missatge que es vol donar al client a través de la web (vull anar) és: "Si utilitzes el transport Públic estalvies X gr CO 2 a la ciutat. Gràcies per la teva contribució! " Pág : 7

16 Compra verda i Ambientalització edificis Objectiu: Promoure la compra sostenible (productes/serveis) i el consum responsable als centres de treball de TMB. Abast: Tots els productes / serveis i centres de treball de TMB. Principals interlocutors: Interns: Compres, Especialistes per cada grup d articles / serveis (56). Externs: Ajuntament i Generalitat, proveïdors. Estat actual i propers passos: 2008: Elaboració proposta d escenaris de compra verda (visioning) 2009: Diagnòstic i planificació Elaboració manual intern de compra verda* Definició i aprovació política compra verda, responsabilitats, alternatives verdes als diferents productes, elaboració criteris de criteris ambientals per la compra de productes i / o serveis principals, etc. Diagnòstic elements de consum d aigua i energia i proposta d ambientalització i comunicació per un centre de treball com a prova pilot : Implementació (veure proposta procés implantació) Implantació d'alternativa verda als productes codificats:quan sigui possible, substitució del producte existent per un menys contaminant. Inclusió de de criteris de compra verda per al subministrament de productes no codificats. Ambientalització d edificis i comunicació (veure Gestió de l aigua i gestió de l energia) Incorporació de criteris ambientals valoratius i requisits als contractes de serveis. Classificació / homologació de proveïdors i productes: Desenvolupament d una eina de gestió (SAP Medi Ambient) Pla de formació i comunicació interna en matèria de compra verda per promoure el consum responsable. * Si es disposa de política de compra verda aprovada per la Direcció. Pág : 8

17 Proposta procés implantació compra verda Ambientalització de: Responsables Requisits ambientals: especificacions / homologació de productes i serveis Material codificat Material no codificat Serveis Compres Medi Ambient Especialista Compres Medi Ambient Especialista Compres Medi Ambient 10% productes codificats Model de gestió d oficina verda Papereria i oficina Informàtica i ofimàtica Imatge i so Higiènics Prod. Neteja i químics Mobiliari oficina 40% productes codificats 100% productes codificats Els anterior s + Manteniment Material elèctric Manteniment MM Combustibles/lubricants Sanitari Publicitat Vestuari --- Criteris valoratius per: Infraestructures Neteja estacions i gral. Serveis sanitaris Serveis gestió residus Missatgeria Seguretat i vigilància Publicitat i disseny Electricitat, gas i aigua Càtering i vending intern bars, botigues/vending estacions Els anterior s + Ferreteria Unitat mòbils SPV Vies Criteris valoratius + requisits per: Els anteriors + Bars Botigues estacions Vending estacions Extensió responsabilitat del productor Pla de Participació, Formació i Comunicació. Especialista Compres Medi Ambient Direcció Compres / Medi Ambient Formació Comunicació int / ext - Criteris valoratius Criteris valoratius Aprovació i comunicació de la Política de compra verda de TMB. Aprovació i comunicació del Manual intern de compra verda. Definició i implantació d un pla de formació. Definició i implantació pla de comunicació interna i externa. Figura 2: Proposta Febrer d implantació 2009 elaborada a partir de l esquema d implantació desenvolupat per Compres, Medi Ambient i Agència d Ecologia presentat Pág al Visioning. : 9

18 Gestió de l aigua Objectiu: Millora de l aprofitament i la gestió de l aigua. Abast: Tots els tallers de TMB (12), pous d esgotament de la xarxa i centres de treball. Principals interlocutors: Interns: Manteniment Infraestructures Metro i TB. Externs: ACA Situació actual i propers passos: : Tractament i reutilització d aigües residuals als tallers : Obtenció dels permisos d abocament d aigües residuals i presentació DUCA s de tots els centres de TMB. Elaboració dels procediments per la definició de responsabilitats / tasques en relació amb el control d abocaments, la tramitació de permís d abocament i la presentació de les DUCA s. 2009: Implantació del nou procediment pel control d abocament d aigües residuals : Aprofitament de les aigües freàtiques de Metro. Pág : 10

19 Gestió de l aigua 2010: Diagnòstic i planificació Auditoria d'aigües: obtenir ampli coneixement dels consums d aigua de cada centre i principals processos així com dels abocaments (qualitat i quantitat). Sistematització: instal lació comptadors on calgui, monitorització consums, cabals d aigua freàtica, implantació SAP medi ambient pel seguiment de la gestió de l aigua :Elaboració i implementació Pla de Gestió Integral de l Aigua: Pla renove instal lacions existents d elements de consum d aigua: aixetes, dipòsits de doble descàrrega, estacions depuradores, etc. Inclusió de criteris d'estalvi d'aigua en el disseny de nous espais o reformes "importants". Implementació de mesures per la regeneració, millora del tractament i reutilització de fluxos d aigües marginals i mesures per millorar l aprofitament d aigües freàtiques, Seguiment del consum per cada centre i definició d objectius de millora (SAP). Pág : 11

20 Gestió d energia Objectiu: Millora de l aprofitament i la gestió de l energia. Abast: Tots els centres de treball de TMB (12 tallers + oficines). Principals interlocutors: Interns: Infraestructures Metro i TB. Externs: Abengoa; altres. Situació actual i propers passos: 2007: Presentació Pla estratègic nous combustibles Presentació Pla estratègic energies renovables 2010: Diagnòstic i planificació Auditoria d energia: obtenir ampli coneixement dels consums energètics x centre i procés. Sistematització: instal lació comptadors on calgui, monitorització consums, implantació SAP medi ambient pel seguiment de la gestió de l energia : Implantació Pla de gestió Pla renove instal lacions existents d elements de consum d'energia: climatització, detectors presència, equips electrònics de baix consum, etc. Inclusió de criteris d estalvi energètic en el disseny de nous espais (% sobre el total de l obra) o reformes "importants". Definició i execució. Estudi i Implementació d energies renovables (solar FV) Seguiment del consum per cada centre i definició d objectius de millora (SAP). Pág : 12

21 Millora continua de la gestió - SAP Objectiu: Desenvolupar una eina de suport potent que permeti fer el seguiment del comportament ambiental de TMB a través de indicadors i objectius (SAP) Principals interlocutors: Interns: Àrees Operatives (MM, explotació, etc) i àrea tecnològica. Externs: SAP, Situació actual i propers passos: 2006: Disseny funcional del SAP Medi Ambient Proposta de sistema de gestió de residus Proposta de quadre de comandament i indicadors de seguiment : Desenvolupament Fase I SAP residus: seguiment de la gestió de residus des de la seva producció al seu destí final (quantitat generada, classificació, tipus tractament, transport, despesa, etc) 2009: Implementació SAP residus a Sants Eulàlia : Implementació Fase II SAP Medi Ambient Implementació SAP residus a tot TMB. Quadre de comandament ambiental indicadors i objectius ambientals Pla de comunicació extern Difusió de l'ambientalització de TMB fora de TMB (evolució indicadors de consum i emissions, objectius, etc) Pág : 13

22 Millora continua de la gestió - SGMA Objectiu: Implantació d un sistema de gestió ambiental integral (ISO14001/EMAS) que abarqui el conjunt d activitats i processos que es desenvolupen a TMB. Abast: El conjunt d activitats i processos que es desenvolupen a TMB Principals interlocutors: Interns: Àrees Operatives (Material mòbil, explotació, Enginyeria, etc) i àrees funcionals TMB. Externs: Applus, Medi Ambient Ajuntament i Generalitat. Situació actual i propers passos: Des de 2000: SGMA AVP ISO : Presentació Diagnòstic ambiental de TMB : Desenvolupament SAP Medi Ambient com a eina de suport al SGMA : Implantació SGMA (veure proposta procés ambientalització) Implantació de política ambiental de TMB implicació de la Direcció amb uns objectius. Globalització del SGA: Identificació d aspectes, definició d objectius i definició i implantació de protocols i procediments pel conjunt de processos i aspectes ambientals: Donar continuïtat al procés de millora contínua per vectors (residus, llicències, aigües...) Ambientalizació de processos de TMB per fer front a les noves necessitats i reptes. Seguiment i mesura seguiment d objectius i aspectes (SAP) Pla de comunicació extern Difusió de l'ambientalització de TMB fora de TMB (evolució indicadors de consum i emissions, objectius, etc) Pág : 14

23 Proposta procés d ambientalització de TMB LLICÈNCIES AMBIENTALS PER A TOTS ELS CENTRES GESTIÓ DE RESIDUS Vectors ambientals EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES COMPRA VERDA I RESPONSABLE PRODUCTES / SERVEIS GESTIÓ INTEGRAL DE L AIGUA GESTIÓ INTEGRAL DE L ENERGIA Gestió Financera Gestió RRHH Gestió tecnologies Disseny de producte Mercat-Clients Venda i transport Formació /Comunicació Logística i aprovisionaments Construcció i mant. Infraestructures Manteniment flota Estratègia i organització Direcció Ambientalització de processos Figura 3: Proposta d implantació del sistema de gestió ambiental amb visió de procés. Pág : 15

24 Formació / sensibilització i comunicació Objectiu: Desenvolupament d un pla de formació i comunicació ambiental. Abast: El personal de TMB Principals interlocutors: Interns: Formació i Comunicació interna; Comunicació externa. Situació actual i propers passos: : Accions internes de formació / sensibilització segons projectes: Formació en gestió de residus: Punts verds i recollida selectiva SAP residus Requisits derivats de la normativa Formació en gestió de l aigua: Requisits derivats de la normativa Tractament d aigües residuals Com tramitar Permís d abocament Formació en compra verda i consum responsable: Criteris de compra verda de productes i/o serveis Criteris d estalvi energètic Criteris d estalvi en el consum d aigua :Implantació d un pla de formació / comunicació ambiental integral Formació específica en gestió d aigua i energia. Formació en Sistemes de gestió ambiental ISO / EMAS. Ambientalització dels temaris de formació: Introduir aspectes ambientals en els mòduls de formació actuals i complementar si cal. Pág : 16

25 Fí de la presentació Pág : 17