LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)"

Francisco Olivera Rivas
hace 6 años
Vistas:

1 Nom: ACTIVITAT 37 LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Data: 1. QUINS COSSOS EMETEN LLUM? La llum és emesa per cossos molt calents, com el Sol, el filament d'una bombeta o els gasos calents d'una flama. També pot ser emesa per materials més freds com, per exemple, un tub fluorescent, una pantalla de televisió o un làser. Tots aquests cossos es diuen fonts de llum o cossos lluminosos. La majoria dels objectes que tenim al nostre voltant són visibles, no perquè produeixin llum, sinó perquè reflecteixen la llum provinent d'una altra font. P.1) Escriu el nom de sis fonts de llum. Classifica-les en naturals i artificials. Naturals: Artificials: P2) Classifica aquestes fonts de llum en naturals (N), artificials (A), o posa una creu (X) si no són fonts de llum (si només reflecteixen la llum d una altra font). Mirall Sol Pantalla de cinema Lava Lluna Lluerna Cigarro Fluorescent Pantalla de TV FLUORESCÈNCIA I FOSFORESCÈNCIA Un cos es diu fluorescent quan els seus àtoms tenen la propietat de retornar l'energia lluminosa instantàniament en ser il luminats per llum visible o per altres radiacions no visibles (per exemple raigs ultraviolats). Un exemple seria la pintura que recobreix les senyals de la carretera. Un cos es diu fosforescent quan els seus àtoms tenen la propietat d'anar retornant poc a poc l'energia lluminosa que han rebut en un moment donat. Un exemple seria la pintura que porten els números d'alguns rellotges. P3) Porta a classe objectes que siguin fluorescents o fosforescents. Activitat 37 Pàgina 1 de 5

2 2. COM ES FORMEN LES OMBRES? Diem que un cos és transparent si deixa passar la llum i a més es poden veure bé les formes a través seu. Diem que un cos és translúcid si deixa passar la llum, però la visió a través seu no és clara i no es distingeixen bé les figures. Diem que un cos és opac si no deixa passar la llum; és a dir, l'absorbeix tota. P4) Posa 3 exemples d'objectes transparents, 3 de translúcids i 3 d'opacs. Porta a classe el dia que ve almenys un objecte de cada tipus. Transparents: Translúcids: Opacs: P5) A la figura pots veure quatre possibilitats en la formació de l'ombra de l'arbre. a) Amb quina estàs d'acord? Per què? b) Per què es forma l'ombra de l'arbre? c) Es formaria l'ombra si els raigs de llum no es propaguessin en línia recta? Per què? Activitat 37 Pàgina 2 de 5

3 P.6) El dibuix de l'esquerra representa l'ombra d'una caixa quan està il luminada per una bombeta que llueix molt poc. Els altres dibuixos representen el mateix cos il luminat per una bombeta que llueix molt més. Quin dels tres dibuixos creus que representa correctament l'ombra que es formarà quan la bombeta és més potent? Explica la teva elecció. P7) Com farem l'ombra de la mà més petita, allunyant-la o acostant-la a la pantalla? L'ombra es produeix quan s'interposa un cos opac entre el focus lluminós i la pantalla (o cos) on arriba la llum. La grandària de l'ombra no depèn de la intensitat lluminosa; només depèn de la grandària de l'obstacle i de la posició relativa entre la font lluminosa i la pantalla. Activitat 37 Pàgina 3 de 5

4 P.8) Observa els dos dibuixos. En el primer, hem posat a la llanterna una cartolina negra amb un forat petit. En el segon no hi ha res. Entre la llanterna i la taula posem una pilota de tennis, o simplement una cartolina negra circular. Marca als dibuixos les zones on hi ombres en blau, on hi ha ombres parcials en vermell i on no hi ha ombres en absolut en groc. Ombra i penombra Si entre una font puntual i una pantalla col loquem un obstacle, es forma una ombra a la pantalla perquè la llum viatja en línia recta i hi ha una zona de la pantalla on no pot arribar. Si la font és extensa, a la pantalla es formen tres zones: una on no hi arriben raigs de cap punt de la font (zona d'ombra); una on arriben raigs d'alguns punts de la font, però no d'altres (zona d'ombra parcial o de penombra); i finalment, la resta de la pantalla totalment il luminada, on arriben raigs de tots els punts de la font. P.9) Sobre el dibuix, pinta de color blau a la Terra la zona on hi ha ombra total (eclipsi total), de color vermell la zona on hi ha penombra (ombra parcial) i de color groc la zona totalment il luminada. Activitat 37 Pàgina 4 de 5

5 P.10) Els tres cercles representen el Sol, tal com es veu des de la Terra. Si hi ha un eclipsi com el representat al P9, dibuixa com es veurà el Sol des dels punts: P.11) Coneixes les "ombres xinesques"? Com sortirien millor, il luminant amb una bombeta o amb un tub fluorescent? Per què? P.12) a) D'on ve la llum un dia nuvolat? b) En un dia sense núvols es pot observar fàcilment l'ombra d'un arbre. En un dia amb núvols, tot i que hi ha llum, no es veuen ombres. Per què? Activitat 37 Pàgina 5 de 5

Documentos relacionados

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35