Finestres al Sant Feliu de les xemeneies

Transcripción

1 Finestres al Can Bertrand Can Bertrand va ser la primera gran indústria de la població. El 86 Manuel Bertrand i Cortalé va comprar els terrenys a prop del Canal de la Infanta i va obrir una fàbrica d estampació. El 87 s instal là aquí la primera màquina de vapor de la vila i el 884 era l única fàbrica de la població que controlava tot el procés de producció tèxtil: filatura, tissatge, tintat i estampació. Amb Can Bertrand Sant Feliu entrà en la modernitat de la indústria i també en les problemàtiques que aquesta implicava. Ja el 874 hi hagué un episodi d amenaces al propietari per part d alguns treballadors que reclamaven millorar les dures condicions de treball. També fou pionera en crear una colònia d habitatges al voltant de la fàbrica el mateix 874. Són els actuals carrers de Santa Maria i Sant Antoni. A la mateixa colònia s intal là, també, una caserna de la Guàrdia Civil i una escola bressol portada per les monges Carmelites, i al costat s erigí la casa del director de la fàbrica, actualment la comissaria de la Policia Nacional. Més tard, el 9 s inicià una segona fase de la colònia amb els pisos de formigó coneguts com a pisos Bertrand. La família Bertrand també vivia a la colònia, de casa seva només resta, però, la façana al Casal de Joves. Colònia de Can Bertrand. 90 Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil Bertrand Panoràmica de Can Bertrand. Autor Roisin. 9-94

2 Can Güell Can Güell es va fundar el 890 i és, juntament amb Solà i Sert i Can Bertrand, una de les indústries tèxtils que van liderar el procés a la nostra població. Els fundadors van ser Francesc i Àngel Vila tot i que el segon, el 90, es va establir en solitari a l altra banda de la carretera. Malgrat que qui inicià i donà continuitat a la fàbrica va ser la família Vila, els santfeliuencs sempre l han conegut com a Can Güell, fins al seu tancament l any 967. Això es deu a que sembla que anteriorment en la mateixa ubicació de la fàbrica s establí una productora tèxtil portada per una societat de la qual Joan Güell n era membre. Aleshores, la fàbrica estava situada a les afores de la ciutat i la seva xemeneia estava envoltada de vinyes. Els treballadors havien de fer cada matí un camí llarg des del centre de la població que no gaudia d enllumenat. Tot i que es podria dir que va ser la tercera fàbrica de la ciutat a nivell d infraestructures, producció i treballadors, si que va ser líder en el fet que el 9 es va crear aquí la primera societat obrera d empresa de la ciutat: El socorro mutuo de San Feliu de los trabajadores de la Fábrica F.G. Vila. Visió de la fàbrica textil de Can Güell. 967 Grup d operaris i operàries de la fàbrica Interior d una nau de Can Güell. 95

3 Cal Corrons Cal Solà i Sert, també coneguda popularment com Can Corrons, va ser una de les primeres grans indústries tèxtils de Sant Feliu. El nom de Can Corrons venia de l industrial Jaume Corrons que va arribar el 84 a Sant Feliu per instal lar-ne una petita fàbrica tèxtil. La filla dels Corrons es va casar amb Martí Galtès, que adquirí aquests terrenys al costat de la riera Pahissa, amplià el negoci i el 89 s associà amb Adolf Solà i Sert, originari de Barcelona. En aquell moment disposaven de 0 telers mecànics i la fàbrica es dedicava al tissatge i al blanqueig de panes i tovalles. El 90 Galtès marxà del negoci i Solà i Sert continuà associat amb un altre industrial, el Juan Formosa. A partir d aquell moment la fàbrica comença a crèixer. El 90 Juan Formosa havia marxat, la fàbrica ja tenia 0 telers i era la segona indústria de la població i l única que a més del cotó també treballava amb el lli. Al complex fabril hi havia una fàbrica de teixits, una nau per als acabats i un taller de confecció. Les diferents àrees de la fàbrica estaven unides per uns rails pels quals les vagonetes transportaven els productes d un lloc a un altre. Can Corrons es va mantenir activa fins al 969. Vista general de la fàbrica a finals del segle XIX Grup de treballadors de Solà Sert Secció de telers de Solà i Sert. 95

4 Finestres al El ferrocarril El setembre de 854 s inaugurava el tram de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei. Es tractava de la tercera línia de ferrocarril de Catalunya i la primera de doble via i havia estat construïda per la Sociedad del Camino de Hierro de Centro, de la qual Antoni Nadal n era el gerent. Abans de l arribada del tren, des de Llobregat a Barcelona hi havia dues hores per la carretera, amb el ferrocarril, la connexió es feia en uns 0 minuts. Les distàncies amb la capital s escurçaven considerablement i això implicava molts canvis per a la nostra ciutat. La zona esdevindria més atractiva per als industrials i els agricultors de la població millorarien el transport dels seus productes. També es construïa, però, una de les barreres físiques que més han marcat la nostra ciutat. La construcció de la línia es va fer principalment amb material anglès i, fins i tot, l estil de l edifici de l estació té influència britànica. Avui l estació està ubicada al centre de la ciutat però aleshores aquesta zona era la frontera entre el nucli de població i els camps i les vinyes dels afores. Com es pot apreciar a les fotografies, l edifici ha patit algún canvi, per exemple, el que actualment és el bar era la casa del cap d estació. Edifici de l estació de ferrocarril. 9-9 Parada de taxis a l Estació. 95 La plaça de l estació. 90

5 Cal Pelaesquenes La fàbrica de Pere Roma era coneguda popularment com a Cal Pelaesquenes i es tractava d una de les fàbriques tèxtils més destacades de Sant Feliu. Es va obrir a inicis del segle XX i es dedicava a la producció de teixits de cotó. A la imatge es veu una escena molt representativa del procés industrialitzador, una teixidora entre els telers de la fàbrica en una sala on es poden apreciar els embarrats que traslladaven l energia dels generadors als telers. A l altra imatge es veu el xassís del cotxe del propietari de la fàbrica, un Hispano Suiza que era el mateix vehicle que tenia el president de la Generalitat Lluís Companys. Actualment, l edifici de Cal Pelaesquenes és un taller de cotxes. Interior de Cal Pelaesquenes. 95 Vehicle de l empresari Pere Roma. 940 Motor de benzina de la fàbrica de Pere Roma. 940

6 Pere Álvarez Tot i que els sectors més importants de la indústria a Sant Feliu foren el tèxtil i el metal lúrgic, tenim una excepció en la fàbrica de productes químics de Pere Álvarez, creada el 899. Va ser una de les més importants de la ciutat i proveïa la Casa de la Moneda y del Timbre, ministeris, fàbriques de tabac i centres productors de zones industrials com Terrassa, Sabadell, Vic, Manlleu i Manresa. Estava especialitzada en la producció d un component per tintar i aprestar el vellut i, a més, era el representant dels colorants de l empresa Suissa Sandoz i d una altra francesa anomenada Nocuma. La imatge panoràmica ens parla de la dimensió tant física com econòmica de la fàbrica. L empresa i, sobretot, l amo, van marcar l evolució de la nostra ciutat. Pere Álvarez, a més d industrial, va ser polític i destacà per accions filantròpiques com la donació d un edifici per a les escoles graduades, aportacions per les diferents associacions de la vila, o el finançament d un dels diaris de Sant Feliu: El Faro del Llobregat. Panoràmica de la fàbrica de Pere Álvarez vista des de la carretera 9-. Laboratori d anàlisi de colorants.9- Camió de transport de la fàbrica.94

7 De l Àngel Vila a la Samaranch Els germans Àngel i Francesc Vila van obrir la fàbrica coneguda popularment com Can Güell situada a la riera de la Salut, però, el 90, l Àngel decidí establir-se pel seu compte i aixecà aquesta fàbrica a l altra banda de la carretera. La primera pedra es va posar el de juliol de 90 i entrà en funcionament la segona setmana de 9. Iniciava la producció amb 7 obreres. Les fàbriques tèxtils estaven plenes de teixidores perquè el treball femení era més econòmic, en general, cobraven un 60% menys que els homes. La fàbrica va continuar com a Àngel Vila e Hijos fins al 966 i un any després la va comprar la família Samaranch. Els Samaranch tenien una de les fàbriques més importants de Molins de Rei i estaven molt relacionats amb la producció de tapissos. Durant els anys 80, l espai de la fàbrica es convertí en l escola pública, que posteriorment seria l escola Salvador Espriu. Actualment només resta la xemeneia com a testimoni. Panoràmica de la vila on s identifica la xemeneia de la fàbrica Àngel Vila. Maquinista de la fàbrica Àngel Vila.9 Nens a l aula quan la fàbrica es va utilitzar com a escola pública.979.

8 Les Tovalloles La popularment coneguda com a fàbrica de les Tovalloles és una altra de les indústries situades a l eix de la riera de La Salut. Tot i que sempre se l ha anomenada així, el recinte va estar ocupat per diferents empreses. La primera que apareix en els llibres de contribució és la de l anterior soci d Adolf Solà i Sert, Juan Formosa. El 90 aquest industrial demanava a l Ajuntament autorització per construir una nova fàbrica a la localitat i instal lar-hi un motor i dos generadors de vapor. La nova fàbrica disposava de 0 taules per obrir la pana, perxa de vapor, màquina de llustrar, 5 telers no jacquard, teler mecànic i tintoreria. Entre 908 i 99 hi ha canvis continus en els propietaris i el 947 la societat Jorby ocupà el recinte juntament amb una altra anomenada Manufacturas Llobregat, més tard la Makofil també ocuparà l espai. Va continuar activa fins al 965. Visió de la riera de la Salut després dels aiguats de la tardor de 96. Tarja postal de la riera de la Salut. Al fons la fàbrica de les tovalloles. 9. Cruïlla de la riera de la Salut i el carrer de la Constitució