Lleida subterrània UN MÓN PER DESCOBRIR:

Transcripción

1 UN MÓN PER DESCOBRIR: Lleida subterrània Sobre aquestes línies, galeria final de la Cova del Tabac (Camarasa-Fontllonga). A la pàgina de la dreta, galeria principal al Forat de l'or, al congost de Terradets. 54

2 Text: Lluís Pérez, Maria O Neill, Antoni Satorra Fotos: Josep Lluís Gàzquez, Antoni Satorra Les coves són un dels testimonis de l evolució de la humanitat. La cronologia dels homes en la fase prèvia a la construcció ens ensenya com s aprofitaven els recursos de la terra, com l'home deixava la seva petjada i plasmava les seves pors, preocupacions i simbologies. Pressionat per les necessitats elementals d aixopluc de la pluja i del fred en un ambient força hostil, acorralat per amenaces omnipresents tant reals com imaginàries, les coves es van convertir en un nexe d unió entre el bo i el dolent; un refugi i a la vegada una amenaça. Al llarg de la geografia de Lleida tenim vestigis de l'estada humana a més d'una vintena d'abrics i coves amb pintures rupestres, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l any

3 No va ésser fins a les acaballes del segle XIX que, a França, Alfred Martel va començar a fer exploracions sistemàtiques a les coves i als avencs; així es va iniciar el que s anomena avui dia l espeleologia. Al cap de pocs anys, Mn. Font i Sagué es convertí en el pioner de l'espeleologia catalana. A les comarques de Lleida es té constància de visites de caire preferentment bioespeleològic durant les primeres dècades del segle passat. Però no va ser fins ben entrat el segle XX, a partir de la dècada dels 50, amb les primeres campanyes a la serra del Montsec, que aquesta activitat va agafar força. L any 1956 es va crear la secció del GELL (Grup Espeleològic Lleidatà), que el 2006 commemorarà el 50è aniversari. Durant aquests anys, i amb la participació dels diferents clubs espeleològics de Catalunya, s ha creat un inventari de cavitats de la província de Lleida molt extens. Les coves i els avencs que podem explorar en l actualitat pertanyen o pertanyeren en la seva gran majoria a un conjunt de conductes hídrics subterranis que transportaven l aigua per l interior de la muntanya, des d unes zones de captació situades en plans superiors, fins a desguassar a les sorgències al fons de les valls. La situació de les cavitats és determinada pel marc geogràfic i geològic. Així doncs, a la demarcació de les comarques de Lleida es poden trobar coves des de les serres del Pre-Pirineu fins al Pirineu axial, sempre que aquestes muntanyes estiguin formades per roques carbonades solubles al pas de l aigua. A la serra del Montsec es localitza el fenomen dels grans espais subterranis, donant forma a esplèndides i majestuoses sales. A l interior del Graller de Boixaguer i del Graller Gran del Corralot s oculten les dues sales més grans de Catalunya. Als conglomerats de la serra de Lleràs apareix una de les cavitats amb més recorregut mundial excavades en aquests materials: la cova de Cuberes, que amb més de metres topografiats i 327 m de desnivell es converteix en la cova més llarga i de més desnivell de tot Catalunya. Les calcàries araneses i de la vall d Isil concentren les principals cavitats del 56

4 57

5 A la foto superior, primera sala que es troba a la Cova del Tabac (Camarasa-Fontllonga). A la inferior, micro gours a la Font d'andana (Tuixent-la Vansa). Pirineu lleidatà, com la Cigalera de l obaga de Baleran ( 322 m de desnivell), avenc de Bargadera (-294 m de desnivell), avenc de Baciver ( 163 m de desnivell), Uelh d eth Tur ( 161 m de desnivell), avenc gran de Cuns d Aulà ( 155 m de desnivell). El Solsonès també té importants avencs com el de Montserrat Ubach ( 202 m de desnivell), un clàssic molt freqüentat de l espeleologia catalana. També són curiosos els avencs del Capolatell ( 115 m de desnivell) a la serra de Busa, estructurats a les esquerdes d un petit turó completament aïllat, anomenat La Presó amb motiu del seu ús per a aquest fi durant la guerra de la Independència, d'on no es podia sortir per enlloc. Tal com es pot observar, aquestes cavitats tenen un desnivell considerable on l espeleòleg haurà d afrontar tot tipus de dificultats: pous profunds, meandres, blocs inestables, escalades, passos estrets (gateres), sifons, cascades, llacs, etc. Per "superar" tot això cal emprar uns estris i una vestimenta adequats al medi subterrani; a més, la instal lació i la progressió per cordes per pujar i baixar es fa imprescindible. Per tant, es necessita un mínim de preparació física i uns coneixements tècnics que es fan del tot indispensables per recórrer el món subterrani amb seguretat. Es pot començar per iniciar-se a cavitats planes, per mitjans propis o bé posant-se a les mans de les empreses d aventura que es poden trobar al llarg de les nostres comarques. Després, es poden adquirir els coneixements necessaris per a la progressió dins de les coves, amb diferents cursets que s imparteixen a entitats com el GELL, a Lleida capital, o el grup de la Seu-Andorra Anarcoespele, a la província. També es poden fer cursos i obtenir tota mena d'informació a la mateixa Federació Catalana d Espeleologia, amb seu a Barcelona. 58

6 Sobre aquestes línies, gran colada a l'avenc del Cataplanell, a Coll de Nargó. A la dreta, una mostra de les estalagmites que es creen a la Font d'andana, situada a Tuixent-la Vansa. La visita a cavitats ja conegudes i la descoberta de noves cavitats és la principal tasca dels espeleòlegs que actualment militen en el Grup Espeleològic Lleidatà. Pel que fa a la recerca de noves cavitats, en aquest moment es treballa a la vall de la Vansa, on s han descobert interessants cavitats; també es troben en curs d exploració la Font d Andana a Tuixentla Vansa a prop del poble de Padrinàs i diferents avencs al mateix massís calcari de Port del Comte. Algunes cavitats de les Terres de Lleida de visita senzilla (es recomana anar-hi sempre en grup, mai sol) que poden servir per iniciar els espeleòlegs aficionats són el Forat de l Or al congost de Terradets, la Cova del Tabac al Montroig, el Botet de casa Rei a la serra de Lleràs, la Fou de Bor a la Cerdanya, la cova del Brugal a Sant Esteve de la Sarga, 59

7 Espectacular sifó terminal al Forat de l'or, situat al congost de Terradets. Per a curiosos... Sabíeu que la sala del Graller Gran del Corralot, amb unes dimensions màximes de 105 metres de longitud, 47 metres d'amplada i 64 metres d'alçada i un volum de prop de m 3, seria capaç d'encabir la Seu Vella de Lleida? Sabíeu que la Cova de Cuberes, situada a la vall de Serradell, a pocs quilòmetres de la Pobla de Segur, és la cavitat amb més recorregut i major desnivell de tota Catalunya? Sabíeu que la font anomenada els Güells del Joeu, a prop de l'artiga de Lin, a la Val d'aran hauria desaparegut si no fos per la tenacitat d'en Norbert Casteret, espeleòleg francès que va demostrar que l'aigua que es perd al forat de Toro, a la vall de Benasc, no reapareix al naixement del riu Ésera, sinó que va a parar a la Val d'aran, impedint així que es desviés el curs natural de l'aigua? el Forat del Gel al Montsec de Rúbies i la Cova dels Muricecs al pantà de Sellés. No cal dir que la por al desconegut i l'accés difícil a les coves han donat lloc a llegendes i mites que intriguen, fascinen i generen nombroses fantasies. Els noms atorgats a algunes cavitats de les Terres de Lleida parlen per si mateixos: el Baborell de la Dona Morta, el Pou dels Diners, el Forat de l Or i molts d altres. Les llegendes que s'han generat al seu voltant també tenen una forta tradició a les comarques de Ponent, com la que es conta de la Grallera del Coll de l Olla, on diuen que s hi amaga un tresor; lo Forat de la Grallera a Durro, que és tan profund que arriba al mateix infern, o el Forat del Moro, a Estaís, que, segons la tradició, és una cova tan llarga i fonda que arriba fins al celler de la casa Fort. A l avenc del Capolatell hi ha un dimoni pintat a la paret, suposem que com a avís de l entrada a l infern. Cal fer, en darrer lloc, una crida al civisme. En endinsar-nos a l interior de les muntanyes cal respectar al màxim la fragilitat del medi subterrani. Tenint en compte que les cavitats estan lligades al seu funcionament hídric, abandonar o llençar escombraries no solament altera el microclima sinó que també repercuteix en l aprofitament que l home fa de les fonts i de les surgències. També s han de respectar al màxim les formacions com estalactites, estalagmites, banderes, gours, colades i perles, que només tenen raó d'existir al seu ambient natural. Es tracta que les futures generacions puguin gaudir en tota la seva plenitud de les magnífiques i singulars meravelles subterrànies que ens ofereixen les Terres de Lleida. 61

8 UN MUNDO POR DESCUBRIR: LLEIDA SUBTERRÁNEA Las cuevas son uno de los testimonios de la evolución de la humanidad. A lo largo de la geografía leridana tenemos vestigios de la presencia del ser humano en más de una veintena de abrigos y cuevas con pinturas rupestres, declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el año Cuevas y cavidades que han dado lugar a mitos y leyendas como la de la Grallera del Coll de l Olla, donde dicen que se esconde un tesoro; el agujero de la Grallera en Durro, que es tan profundo que llega hasta el mismo infierno, etc. No fue hasta finales del siglo XIX que, en Francia, Alfred Martel comenzó a hacer exploraciones sistemáticas en las cuevas y cavidades y así se inició lo que hoy conocemos como espeleología. En las comarcas de Lleida esta actividad no empezó a tener fuerza hasta bien entrado el siglo XX, a partir de la década de los 50, con las primeras campañas en la sierra del Montsec. En 1956 se creó la sección GELL (Grup Espeleològic Lleidatà), que en 2006 D ' I N T E R È S GELL (Grup Espeleològic Lleidatà) C/ Comerç, Lleida Tel. Fax: Federació Catalana d'espeleologia C/ Girona, 78 pral Barcelona Tel Fax: celebrará su 50º aniversario. En todos estos años y con la participación de diferentes clubs espeleológicos de Cataluña se ha creado un inventario de cavidades de la provincia de Lleida muy extenso. En las comarcas leridanas se pueden encontrar cuevas desde las sierras del Prepirineo hasta el Pirineo axial, siempre y cuando estas montañas estén formadas por rocas carbonatadas solubles al paso del agua. En la sierra del Montsec se localiza el fenómeno de los grandes espacios subterráneos, dando forma a espléndidas y majestuosas salas. En el interior del Graller de Boixaguer i del Graller Gran del Corralot se ocultan las dos salas más grandes de Cataluña. En los conglomerados de la sierra de Lleràs aparece una de las cavidades con más recorrido mundial excavadas en estos materiales; se trata de la cueva de Cuberes, que con más de metros topografiados y 327 metros de desnivel se convierte en la cueva más larga y de más desnivel de toda Cataluña. Las calizas aranesas y del valle de Isil 63

9 concentran las principales cavidades del Pirineo leridano, como la Cigalera de Baleran ( 322 m de desnivel), sima de Bargaleda (-294 m de desnivel), sima de Baciver ( 163 m de desnivel), Uelh d eth Tur ( 161 m de desnivel), sima grande de Cuns d Aulà ( 155 m de desnivel). El Solsonès también cuenta con importantes simas como la de Montserrat Ubach ( 202 m de desnivel), un clásico muy frecuentado de la espeleología catalana. También son curiosas las simas del Capolatell ( 115 m de desnivel) en la sierra de Busa. La visita a cavidades ya conocidas y el descubrimiento de nuevas es la principal tarea de los espeleólogos que actualmente militan en el Grup Espeleològic Lleidatà. Respecto a la búsqueda de nuevas cavidades, el GELL está trabajando en el valle de la Vansa, donde se han descubierto interesantes grutas; también están en curso de exploración, la Font d'andana, en Tuixent-la Vansa y distintas simas en el macizo calcáreo de Port del Comte. Para los que se inician en la materia se recomienda visitar el Forat de l Or en el desfiladero de Terradets, la cueva del Tabac en el Montroig, el Botet de casa Rei en la sierra de Lleràs, la Fou de Bor en la Cerdanya, la cueva del Brugal en Sant Esteve de la Sarga, el Forat del Gel en el Montsec de Rúbies y la cueva de los Muricecs en el pantano de Sellés. Se necesita un mínimo de preparación física y unos conocimientos técnicos indispensables para recorrer el mundo subterráneo con seguridad, así como una vestimenta y un material adecuados. Para iniciarse en la espeleología, el GELL o el grupo Anarcoespele de La Seu-Andorra, así como la Federación Catalana de Espeleología, imparten cursillos de progresión. Una actividad que está en contacto directo con la naturaleza y que vela por el respeto al mundo subterráneo y a las formaciones que se encuentran en él. PER PRACTICAR L'ESPELEOLOGIA A LES TERRES DE LLEIDA Saint Gaudens Bagnères-de-Luchon El Pont de Suert ARAGÓ N-230 Vielha la NOGUERA C-26 l'alta RIBAGORÇA C-12 N-260 Tremp Pirineus 15 la VAL D'ARAN 14 N-230 Túnel de Vielha C-13 C-28 el PALLARS JUSSÀ Serra del Montsec 5 9 C C-13 Sort C-14 el PALLARS SOBIRÀ N-260 l'alt URGELL C-14 FRANÇA la Seu d'urgell Riu Segre C-14 el SOLSONÈS C-26 ANDORRA Andorra N-260 Serra del Cadí 7 Solsona 8 Pirineus Bellver de Cerdanya 11 Gósol Berga Manresa Berga Puigcerdà la CERDANYA Túnel del Cadí Berga 1.- Graller Gran del Corralot 2.- Graller del Boixaguer 3.- Graller de Corona 4.- Graller d'alsamora 5.- Forat de l'or 6.- Baborell de la Dona Morta 7.- Avenc Montserrat Ubach 8.- Avencs del Capolatell 9.- Cova de Cuberes 10.- Botet de casa Rei 11.- Cova de la Fou de Bor 12.- Cigalera de l'obaga de Baleran 13.- Avencs dels Cuns d'aulà 14.- Avenc del Baciver 15.- Avenc del Güell del Tur Balaguer C5 C-25 Igualada Girona A WORLD TO DISCOVER: SUBTERRANEAN LLEIDA The area of Lleida boasts more than 20 cavities and caves with cave paintings, declared World Heritage by UNESCO in That is why in 1956 the section GELL (Lleida's Caving Group) was founded, soon to celebrate its 50th anniversary in During this time it has drawn up a very extensive inventory of cavities in the province of Lleida. In the sierra of Montsec the phenomenon of large subterranean spaces is evident, giving shape to splendid and majestic chambers. Concealed inside the Graller de Boixaguer and the Graller Gran del Corralot are the two biggest chambers in Catalonia. In the conglomerates of the sierra de Lleràs there is one of the longest cavities in the world excavated in this kind of substrate: known as the cave of Cuberes, with a length of more than 14,000 metres and a depth of 327 metres, it is the longest and deepest cave in the whole of Catalonia. The limestone rocks of Aran and the Isil Valley hold the principal cavities of the Pyrenees of Lleida, like the Cigalera de Baleran (322 m deep), the pot-hole of Bargareda (294 m deep), the pot-hole of Baciver (163 m deep), Uelh d'eth Tur (161 m deep), and the great pot-hole of Cuns d'aulà (155 m deep). Solsonès also has important chasms such as that of Montserrat Ubach (202 m deep), a much-visited classic of Catalan speleology. The pot-hole of the Capolatell (115 m deep) in the sierra de Busa are also interesting. The GELL is continuing in its task of searching for new cavities and offers introductory courses for those interested in this field. 65