CRISI I SORTIDA DE LA CRISI: UNA PERSPECTIVA EMPRESARIAL DE LLARG TERMINI. Col legi legi d Enginyers Industrials de Catalunya 21 d octubre de 2009

Transcripción

1 CRISI I SORTIDA DE LA CRISI: UNA PERSPECTIVA EMPRESARIAL DE LLARG TERMINI Col legi legi d Enginyers Industrials de Catalunya 21 d octubre de 2009

2 1. Taxa d estalvi i taxa d inversió L actual crisi econòmica posa fi a un model de creixement insostenible, basat en un diferencial persistent i creixent entre l estalvi i la inversió 35 Percentatge del PIB 30 31, ,4 23, , Taxa d'estalvi Taxa d'inversió Font: Base de dades AMECO, Comissió Europea

3 2. Balança de béns i serveis La diferència entre la taxa d estalvi i la taxa d inversió és equivalent al saldo de la balança de béns i serveis, que és el principal determinant de la necessitat o capacitat de finançament de o a l exterior Percentatge del PIB 4 2 Capacitat de finançament a l exterior Necessitat de finançament de l exterior Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO, Comissió Europea

4 3. Deute acumulat sector privat Com a conseqüència, en una dècada el deute acumulat pel sector privat de l economia espanyola s ha més que duplicat en proporció del PIB Percentatge del PIB , , Font: Banc d Espanya

5 4. Tipus d'interès dels préstecs La sostenibilitat de l actual nivell de deute privat depèn, entre d altres factors, dels tipus d interès aplicats als préstecs, que s han reduït significativament i se situen en nivells històricament baixos Percentatge 18 16, , Font: Fons Monetari Internacional

6 5. Càrrega del deute del sector privat (Tipus d interès * Deute) / PIB De fet, la baixada dels tipus d interès ha més que compensat l augment del volum del deute privat, de manera que la càrrega del deute (= interessos pagats com a proporció del PIB) es va situar en mínims històrics entre final dels 90 i mitjan de la dècada actual Percentatge del PIB ,7 10 9, , Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d Espanya i Fons Monetari Internacional

7 6. Deute acumulat: sector empresarial vs. sector privat El deute del sector empresarial és una fracció del deute total del sector privat i gairebé s ha triplicat com a proporció del PIB, entre 1995 i 2008 Percentatge del PIB , ,1 72, , Deute acumulat societats no financeres Deute acumulat sector privat Font: Banc d Espanya

8 7. Càrrega del deute del sector empresarial (Tipus d interès * Deute empresarial) / Excedent net d'explotació No obstant, la càrrega del deute suportada pel sector empresarial (societats no financeres) se situava l any 2008 per sota del nivell assolit l any 1995 Percentatge de l excedent net d explotació ,8 10, Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d Espanya i Fons Monetari Internacional

9 8. Expansió i concentració sectorial del deute El problema no és tant el nivell absolut del deute empresarial, que seria sostenible als tipus d interès actuals i en condicions financeres normals d accessibilitat al crèdit, com el creixement continuat d aquest deute, així com el fet que està massa concentrat en un sol sector: l immobiliari Saldos a final del període, en milers de milions d'euros El crèdit al sector immobiliari (act. immobiliàries + construcció) representa el 46,2 % del total de crèdit a activitats productives, l any 2008 Crédit total activitats productives Crédit construcció + act.immobiliàries Font: Banc d Espanya

10 9. Productivitat del capital Un patró de creixement econòmic impulsat per un creixement del deute sistemàticament superior al creixement del PIB és inviable, sobretot amb una productivitat del capital decreixent PIB / Estoc de capital net, en percentatge 0,50 0,47 0,45 0,40 0,35 0,34 0,30 0,30 0, Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO, Comissió Europea

11 10. Formació bruta de capital fix vs. Excedent brut d explotació No obstant, la solvència del sector empresarial en conjunt és elevada: des del principi dels 90 l excedent brut empresarial representa una fracció creixent del PIB i supera amb escreix la formació bruta de capital fix de l economia Percentatge del PIB 40 37, , Formació bruta de capital fix (Taxa d'inversió) Excedent brut d'explotació (ajustat) Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO, Comissió Europea

12 11. Formació neta de capital fix vs. Excedent net d explotació Descomptant la depreciació del capital, l excedent net d explotació és més que suficient per finançar la formació neta de capital fix de l economia i deixar un marge per al pagament d interessos i d impostos i el repartiment de dividends Percentatge del PIB , , Formació neta de capital fix Excedent net d'explotació (ajustat) Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO, Comissió Europea

13 12. Rendibilitat del capital productiu (ENE/K = ENE/PIB * PIB/K) I, a diferència d altres fases cícliques de l economia espanyola, la rendibilitat del capital productiu (= excedent net d explotació amb relació al capital invertit) s ha mantingut relativament estable i elevada al llarg dels últims anys Percentatge del capital productiu a preus corrents ,1 8, Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO, Comissió Europea

14 13. La rendibilitat, determinant de la inversió La rendibilitat és important perquè, juntament amb els tipus d interès, governa la inversió en capital productiu a llarg termini: K = [ s (1 t) (Π id) ] + D g = K/K = [ s (1 t) (r id)] + dgd K : Inversió neta (variació de l estoc de capital) s : Taxa de retenció de beneficis per inversió t : Tipus impositiu Π: Excedent net d explotació g : K / K i : Tipus d interès D : Deute r : Taxa de benefici (Π/K) d : Endeutament (D/K) gd : D/D

15 14. Rendibilitat i creixement sostenible Amb els nivells de rendibilitat, endeutament i tipus d interès observats els últims anys hauria estat possible finançar taxes de creixement a l entorn del 3 % sense augmentar el grau d endeutament (gd = g): g = [ s ( 1 t ) ( r i d ) ] + dg = s ( 1 t ) ( 1 d ) [ r ( d i ) ] ,7 = 0,5 ( 1 0,3 ) ( 1 0,15 ) [ 8,1 ( 11,3 * 0,15 ) ] ,2 = 0,5 ( 1 0,3 ) ( 1 0,20 ) [ 8,2 ( 5,1 * 0,20 ) ] ,4 = 0,5 ( 1 0,3 ) ( 1 0,35 ) [ 8,0 ( 4,4 * 0,35 ) ]

16 15. Potencial de creixement sostenible En conclusió: amb els valors de rendibilitat, endeutament i tipus d interès efectivament observats a l economia espanyola entre 1995 i 2008, el sector empresarial espanyol mostra una capacitat de creixement sostenible a l entorn del 3 % Percentatge 4 3 2,7 2,8 3,0 3,2 3,1 3,0 3,2 3,2 3,2 3,2 3,2 3,2 3,3 3, Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d Espanya

17 16. Creixement de la capacitat productiva: observat vs. sostenible Però en un entorn amb tipus d interès a la baixa la taxa de creixement observada de l estoc de capital ha estat clarament superior a la que seria compatible amb l equilibri financer, a escala empresarial i agregada Percentatge ,0 3 3,1 3,4 2 2, Creixement observat de l'estoc de capital Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d Espanya Creixement sostenible

18 17. Taxa de benefici vs. tipus d'interès real La raó principal d aquest comportament desequilibradament expansiu de la inversió, cal trobar-la en el diferencial creixent entre una rendibilitat elevada i estable, i uns tipus d interès reals en descens fins arribar a ser fins i tot negatius Percentatge ,7 6 4,5 4 8,6 p.p 3, ,9 Rendibilitat del capital productiu (ENE/K = ENE/PIB * PIB/K) Tipus d'interès real (Lending Rate) Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades AMECO (Comissió Europea) i Fons Monetari Internacional

19 18. Conclusions La crisi representa l ajustament a la baixa del ritme d acumulació de capital fins a un nivell més compatible amb un endeutament equilibrat en un entorn de tipus d interès més estables Ara bé, les empreses no financeres espanyoles han entrat en la crisi amb uns nivells de rendibilitat prou sòlids en termes històrics, que actuaran com a suport durant la fase recessiva i facilitaran la recuperació

20 19. Orientacions de política econòmica El factors clau que determinaran l evolució de la rendibilitat i la capacitat de creixement sostenible de l economia espanyola són dos: - A curt i mitjà termini, les condicions d accessibilitat al crèdit: el problema s ha traslladat del sector immobiliari al financer. Si no es resol de manera efectiva al llarg dels propers anys pot arribar a ofegar les possibilitats de recuperació - A més llarg termini, l evolució de la productivitat del capital i del treball serà, com sempre, el principal determinant del creixement sostingut i sostenible

21 20. Previsions internacionals Taxa de variació interanual (%) PIB IPC Mundial -1,1 3,1 2,5 2,9 Zona Euro -4,2 0,3 0,3 0,8 Alemanya -5,3 0,3 0,1 0,2 França -2,4 0,9 0,3 1,1 Itàlia -5,1 0,2 0,7 0,9 Regne Unit -4,4 0,9 1,9 1,5 Estats Units -2,7 1,5-0,4 1,7 Japó -5,4 1,7-1,1 0,8 Font: Previsions del Fons Monetari Internacional. Octubre 2009

22 21. Previsions de la Cambra per a l economia espanyola Taxa de variació interanual (%), excepte taxa d atur en nivells (%) PIB -3,8-0,8 Consum privat -4,8-0,7 Consum públic 4,8 2,7 Formació Bruta de Capital -15,9-7,0 Béns d equipament -25,4-8,9 Construcció -12,6-6,3 Exportacions -14,5 0,9 Importacions -20,1-2,7 VAB agricultura -4,3-1,2 VAB energia 0,5 1,1 VAB indústria -7,7-4,2 VAB construcció -11,2-5,0 VAB serveis destinats a la venda -2,9 0,3 VAB serveis no destinats a la venda 4,0 3,7 Índex Preus Consum (base 2006) -0,4 1,8 Taxa d atur 19,4 21,7 Ocupats -7,0-3,6 Font: Cambra de Comerç de Barcelona

23 22. Previsions de la Cambra per a l economia catalana Taxa de variació interanual (%), excepte taxa d atur en nivells (%) PIB -4,2-0,6 Consum privat -4,7-0,9 Consum públic 4,9 5,3 Formació Bruta de Capital -17,3-7,9 Béns d equipament -22,7-9,2 Construcció -15,4-6,7 Exportacions -21,4 1,3 Importacions -24,9-3,4 VAB agricultura 4,9-1,3 VAB indústria -8,1-3,1 VAB construcció -11,6-4,6 VAB serveis -1,7 0,7 Índex Preus Consum (base 2006) 0,1 1,6 Taxa d atur 19,6 21,1 Ocupats -7,6-4,8 Font: Cambra de Comerç de Barcelona

24