Transformada Z. MSc. Bioing Rubén Acevedo Bioingeniería I. Carrera: Bioingeniería Facultad de Ingeniería - UNER

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Transformada Z. MSc. Bioing Rubén Acevedo Bioingeniería I. Carrera: Bioingeniería Facultad de Ingeniería - UNER"

Transcripción

1 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformada Z MSc. Bioig Rubé Acevedo racevedo@bioigeieria.edu.ar Bioigeiería I Carrera: Bioigeiería Facultad Igeiería - UNER 3 Abril 2 Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril / 3

2 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Orgaizació Defiició 2 Fució trasferecia 3 Trasformacioes coformes 4 Aplicació Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 2 / 3

3 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Coceptos Coceptos geerales geerales Fució trasferecia. Respuesta e frecuecia. Im Aálisis estabilidad. Plao S Re Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 3 / 3

4 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Coceptos Coceptos geerales geerales [] secuecia discreta, - < < + [] X(z) X ( z ) Z ( [ ]) + [ ]. z TZ bilateral. X ( z ) Z ( [ ]) + [ ]. z TZ uilateral o causal. Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 4 / 3

5 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Ejemplo Ejemplo [], ,5 [] [, ,5] X (z) 2 3, 5.z z + 2.z + 2.z +, 5. z 4 Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 5 / 3

6 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Epresió Epresió la la trasformada trasformada Z X ( s ) ( t ). e. dt st * (t) δ(t) T.(t), do δ(t) T δ[t T] * (t) [T]. δ[t T] X * ( s ) ( t ). e. dt * st P Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 6 / 3

7 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Regió Regió covergecia covergecia Z r.e j θ X ( z ) + [ ]. z + [ ]. r. e j θ E la regió covergecia X(z) < X ( z ) + [ ]. r. e j θ + [ ]. r. e j θ + [ ]. r Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 7 / 3

8 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Regió Regió covergecia covergecia [ ]. r [ ]. r + + [ r ] X ( z ) [ ]. r + + [ r ] Parte o causal Parte causal Im Im Im r2 r r2 Re Re Re r Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 8 / 3

9 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Regió Regió covergecia covergecia [] [] () α.u( ) X(z) z Im α α.z () α z.u() X(z) Im α.z α Re Re Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 9 / 3

10 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Regió Regió covergecia covergecia Causal: z > r 2. No causal: z < r. Bilateral: r 2 < z < r. Señales duració ifiita Causal: plao Z ecepto z. No causal: plao Z ecepto z. Señales duració fiita Bilateral: plao Z ecepto z y z. Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril / 3

11 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Plaos Plaos S y y Z Im z z e ST ST Im Re Re Plao S Plao z Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril / 3

12 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Tras. Tras. Z y y tras. tras. Fourier Fourier S jω Im z e jθ Im Re θ Re Plao S Plao z Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 2 / 3

13 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Tras. Tras. Z y y tras. tras. Fourier Fourier X ( z ) + [ ]. r. e j θ TF ( [ ]) X ( z ) j θ z e X ( e j θ ) + [ ]. e j θ P Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 3 / 3

14 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Tras. Tras. Z y y tras. tras. Fourier Fourier Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 4 / 3

15 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Relació Relació etre etre trasformadas trasformadas Trasformada Trasformada Laplace Laplace (t) (t) z e st Trasformada Trasformada Z Z [] [] s jω z e jθ Trasformada Trasformada Fourier Fourier (t) (t) Trasformada Trasformada Fourier Fourier [] [] -π < θ < π θ k2π / N, k..(n-) TDF TDF [] [] Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 5 / 3

16 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Defiició Propiedas Propiedas Liealidad Desplazamieto temporal Desplazamieto frecuecial Iversió temporal Covolució Difereciació e domiio Z Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 6 / 3 P

17 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Fució trasferecia Sistemas Sistemas LTI LTI y [ ] p a. y [ i ] + i i q j b j. [ j ] Ecuació Ecuació geeral geeral sistemas sistemas LTI LTI discretos discretos P Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 7 / 3

18 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Fució trasferecia Sistemas Sistemas LTI LTI H(z) j p q b i j.z i -j a.z -i Sistemas ARMA H(z) b p i a.z i -i Sistemas AR H(z) q j b j.z -j Sistemas MA Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 8 / 3

19 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Sistema Sistema tiempo tiempo cotiuo cotiuo Sistema Sistema tiempo tiempo discreto discreto P Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 9 / 3

20 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Z ex st Ejemplo simple: H ( s ) s + 2 Trasformacioes Trasformacioes coformes coformes P Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 2 / 3

21 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Trasformació Trasformació Euler Euler Im s ( z ) T Im Re Re Plao S Plao z Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 2 / 3

22 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Trasformació Trasformació bilieal bilieal s 2 T z ( + z ) Im Im Re Re Plao S Plao z Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 22 / 3

23 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Trasformació Trasformació bilieal bilieal 4 Trasformació Euler tita [rad] 2-2 θ ωt f [Hz] Trasformació Bilieal 3 f m khz 2 tita [rad] - 2 θ ω.ta( ) T f [Hz] Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 23 / 3

24 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Trasformacioes coformes Trasformació Trasformació bilieal bilieal θ θ π H(e jθ ) ω H(jω) ω Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 24 / 3

25 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Cosiracioes Cosiracioes prácticas prácticas Cuado Cuado usar usar ua ua trasformació trasformació u otra? otra? Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 25 / 3

26 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Cosiracioes Cosiracioes prácticas prácticas H ( s ) s 2 + +,, 2. s. s + 9, 6 Respuesta e frecuecia l sistema aalógico 5 Magitud [Hz] Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 26 / 3

27 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Cosiracioes Cosiracioes prácticas prácticas f m 5 Hz Magitud Respuesta e frecuecia l sistema discreto (Azul: Euler, Rojo: Bilieal) [rad] 2.5 f m Hz Magitud [rad] Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 27 / 3

28 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Cosiracioes Cosiracioes prácticas prácticas f m Hz f m 5 Hz Euler Imagiary Part Lugar raices: Trasformacio Euler Real Part Imagiary Part Lugar raices: Trasformacio Euler Real Part Bilieal Imagiary Part Lugar raices: Trasformacio Bilieal Imagiary Part Lugar raices: Trasformacio Bilieal Real Part Real Part Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 28 / 3

29 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Aplicació Ejemplo Ejemplo L C i(t) E i (t) R E o (t) H ( s ) E E o i ( s ) ( s ) Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 29 / 3

30 Defiició Fució trasferecia Trasformacioes coformes Aplicació Fi Fi la la clase clase Bioigeiería I Trasformada Z 3 Abril 3 / 3

Análisis de Señales en Geofísica

Análisis de Señales en Geofísica Aálisis de Señales e Geofísica 3 Clase Frecuecia de los Sistemas Lieales e Ivariates Facultad de Ciecias Astroómicas y Geofísicas, Uiversidad Nacioal de La Plata, Argetia Fucioes y Valores Propios Defiició:

Más detalles

Transformada Z. Transformada Z. Señales y sistemas discretos (1) Señales y sistemas discretos (2)

Transformada Z. Transformada Z. Señales y sistemas discretos (1) Señales y sistemas discretos (2) Trasformada Z La trasformada Z es u método tratar fucioes discretas e el tiempo El papel de la trasformada Z e sistemas discretos e el tiempo es similar al de la trasformada de Laplace e sistemas cotiuos

Más detalles

Señales y sistemas discretos (1) Transformada Z. Definiciones

Señales y sistemas discretos (1) Transformada Z. Definiciones Trasformada Z La trasformada Z es u método para tratar fucioes discretas e el tiempo El papel de la trasformada Z e sistemas discretos e el tiempo es similar al de la trasformada de Laplace e sistemas

Más detalles

Transformada Z. Ejemplos. Ejemplos de cálculo [ ] = [ ] ( ) ( ) 1. Transformada Z. α = α α α si α. α α α

Transformada Z. Ejemplos. Ejemplos de cálculo [ ] = [ ] ( ) ( ) 1. Transformada Z. α = α α α si α. α α α Trasformada Ejemplos Ejemplos de cálculo. Trasformada... Calcular la trasformada, por defiició, idicado la regió de coergecia p u [ ] h h p u cos u Solució: Para calcular la Trasformada por defiició, resulta

Más detalles

Problemas de Introducción al Procesado digital de Señales. Boletín 1.

Problemas de Introducción al Procesado digital de Señales. Boletín 1. Problemas de Itroducció al Procesado digital de Señales. Boletí. Se tiee la señal aalógica t e segudos t se 5 π t + cos 5 π t se 5 π t se muestrea co ua frecuecia de 5 H. Determia la señal obteida al hacer

Más detalles

k=0 a ks k y están determinados por los coeficientes Figura 4.14: Circuito RLC.

k=0 a ks k y están determinados por los coeficientes Figura 4.14: Circuito RLC. 4 Trasformada de Laplace 227 co u deomiador igual a u poliomio de grado N co coeficietes iguales a los de las derivadas de la fució de salida. Los ceros de H(s) so etoces las raíces de M k=0 b ks k y está

Más detalles

LA TRANSFORMADA Z { } CAPÍTULO SEIS. T n n. 6.1 Introducción

LA TRANSFORMADA Z { } CAPÍTULO SEIS. T n n. 6.1 Introducción CAPÍTULO SEIS LA TRANSFORMADA Z 6. Itroducció E el Capítulo 5 se itrodujo la trasformada de Laplace. E este capítulo presetamos la trasformada Z, que es la cotraparte e tiempo discreto de la trasformada

Más detalles

SISTEMAS LINEALES. Tema 6. Transformada Z

SISTEMAS LINEALES. Tema 6. Transformada Z SISTEMAS LINEALES Tema 6. Transformada Z 6 de diciembre de 200 F. JAVIER ACEVEDO javier.acevedo@uah.es TEMA 3 Contenidos. Autofunciones de los sistemas LTI discretos. Transformada Z. Región de convergencia

Más detalles

Dada una secuencia g[n] se define su transformada Z (TZ) directa G(z), como. La relación entre la secuencia y su transformada se denota por:

Dada una secuencia g[n] se define su transformada Z (TZ) directa G(z), como. La relación entre la secuencia y su transformada se denota por: Tema 4. Trasformada Z. La trasformada Z para sistemas discretos desempeña u papel aálogo a la trasformada de Laplace para sistemas cotiuos. os va a permitir represetar la relació etrada salida de u sistema

Más detalles

Transformada Z. Procesado Digital de Señales.4º Ingeniería Electrónica. Universitat de València. Profesor Emilio Soria.

Transformada Z. Procesado Digital de Señales.4º Ingeniería Electrónica. Universitat de València. Profesor Emilio Soria. Trasformada Z Defiició y uso e PDS. Dada ua secuecia discreta x) se defie su trasformada Z como Xz) x)z dode z es ua variable compleja. Represetacioes más usuales x) z Xz) Juega el mismo papel e procesado

Más detalles

α β la cual puede presentar

α β la cual puede presentar 5.4 Covergecia de ua serie de Fourier 8 5.4 Covergecia de ua serie de Fourier Teorema de covergecia de las series de fourier Ua serie de Fourier es ua fució ( ) f x cotiua e [, ] α β la cual puede presetar

Más detalles

Análisis en el Dominio de la Frecuencia. Análisis en el Dominio de la Frecuencia. Sistemas de Control. Análisis en el Dominio de la Frecuencia

Análisis en el Dominio de la Frecuencia. Análisis en el Dominio de la Frecuencia. Sistemas de Control. Análisis en el Dominio de la Frecuencia Aálisis e el Domiio de la Frecuecia Sistemas de Cotrol El desempeño se mide por características e el domiio del tiempo Respuesta e el tiempo es díficil de determiar aalíticamete, sobretodo e sistemas de

Más detalles

Convolución. Dr. Luis Javier Morales Mendoza. Procesamiento Digital de Señales Departamento de Maestría DICIS - UG

Convolución. Dr. Luis Javier Morales Mendoza. Procesamiento Digital de Señales Departamento de Maestría DICIS - UG Covolució Dr. Luis Javier Morales Medoza Procesamieto Digital de Señales Departameto de Maestría DICIS - UG Ídice.. Itroducció... Aálisis de Sistemas Discretos Lieales e Ivariates e el Tiempo.... Técicas

Más detalles

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTONOMA DE MEXICO FACULTAD DE INGENIERIA ANALISIS DE SISTEMAS Y SEÑALES TAREA. TRANSFORMADAS LAPLACE, FOURIER, Z

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTONOMA DE MEXICO FACULTAD DE INGENIERIA ANALISIS DE SISTEMAS Y SEÑALES TAREA. TRANSFORMADAS LAPLACE, FOURIER, Z UNIVERSIDAD NACIONAL AUTONOMA DE MEXICO FACULTAD DE INGENIERIA ANALISIS DE SISTEMAS Y SEÑALES TAREA. TRANSFORMADAS LAPLACE, FOURIER, Z ALUMNOS: CRUZ NAVARRO JESUS ALBARRÁN DÍAZ KARLA GRUPO: 4 SEMESTRE:

Más detalles

1. Secuencia Impulso unitario (función Kroëneker) 1, n = n 0. (n) = = {... 0, 0, (1), 0, 0,... }

1. Secuencia Impulso unitario (función Kroëneker) 1, n = n 0. (n) = = {... 0, 0, (1), 0, 0,... } SEÑALES DE TIEMPO DISCRETO SEÑALES Y SISTEMAS DE TIEMPO DISCRETO Las señales está clasificadas de maera amplia, e señales aalógicas y señales discretas. Ua señal aalógica será deotada por a t e la cual

Más detalles

Análisis de Señales en Geofísica. 1 Clase Señales y Sistemas

Análisis de Señales en Geofísica. 1 Clase Señales y Sistemas Aálisis de Señales e Geofísica 1 Clase Señales y Sistemas Facultad de Ciecias Astroómicas y Geofísicas, Uiversidad Nacioal de La Plata, Argetia Señales Defiició: Llamaremos señal a cualquier observable

Más detalles

Filtro. k k. determinan la respuesta en frecuencia del filtro. Una señal x(n) que pase a través del sistema tendrá una salida Y ( ω)

Filtro. k k. determinan la respuesta en frecuencia del filtro. Una señal x(n) que pase a través del sistema tendrá una salida Y ( ω) Itroducció a los filtros digitales. Itroducció. El térmio FILTRO hace referecia a cualquier sistema que discrimia lo que pasa a su través de acuerdo co alguo de los atributos de la etrada. De acuerdo co

Más detalles

ANALISIS Y DISEÑO DE SISTEMAS DE CONTROL DIGITAL

ANALISIS Y DISEÑO DE SISTEMAS DE CONTROL DIGITAL ANALISIS Y DISEÑO DE SISEMAS DE CONROL DIGIAL E. J. acoi R. J. Mat J. A. Solsoa R. Ojeda Laboratorio de Electróica Idustrial Cotrol e Istrumetació (LEICI Departameto de Electrotecia Facultad de Igeiería

Más detalles

Ejercicio 1. Calcule y grafique la densidad espectral de potencia de la salida del filtro y el valor de potencia total. Ejercicio 2.

Ejercicio 1. Calcule y grafique la densidad espectral de potencia de la salida del filtro y el valor de potencia total. Ejercicio 2. Guía de Ejercicios Ejercicio El circuito RC de la figura es excitado por ua señal de ruido blaco co desidad espectral de potecia costate e igual a N /. R w(t) C v(t) Calcule y grafique la desidad espectral

Más detalles

Señales y sistemas Otoño 2003 Clase 22

Señales y sistemas Otoño 2003 Clase 22 Señales y sistemas Otoño 2003 Clase 22 2 de diciembre de 2003 1. Propiedades de la ROC de la transformada z. 2. Transformada inversa z. 3. Ejemplos. 4. Propiedades de la transformada z. 5. Funciones de

Más detalles

Señales de banda base (BB)

Señales de banda base (BB) 1.- INTRODUCCION A LOS SISTEMAS DE COMUNICACIONES a) Modelo de u sistema de comuicacioes Iformació de la fuete Trasmisor Receptor Destio Señales de bada base (BB) Voz aalógica co calidad telefóica Música

Más detalles

Nota: es indiferente utilizar la pulsación o la frecuencia en abscisas: puesto que ω =2 π f, la representación es semejante

Nota: es indiferente utilizar la pulsación o la frecuencia en abscisas: puesto que ω =2 π f, la representación es semejante Respuesta e frecuecia Se puede represetar completamete el comportamieto e frecuecia que tiee u circuito (o sistema cualquiera de fució de trasferecia coocida mediate dos diagramas: a Uo que represete la

Más detalles

TRABAJO PRÁCTICO N O 1. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS

TRABAJO PRÁCTICO N O 1. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS TRABAJO PRÁCTICO N O. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS PARTE : SEÑALES Recomedacioes geerales: Utilice el comado stem para el graficado de las señales discretas. El uso de plot o se ajusta al

Más detalles

Hoja de Problemas Tema 3. (Sucesiones y series)

Hoja de Problemas Tema 3. (Sucesiones y series) Depto. de Matemáticas Cálculo (Ig. de Telecom.) Curso 23-24 Hoja de Problemas Tema 3 (Sucesioes y series) Sucesioes de úmeros reales. Sea {a } N, {b } N sucesioes de úmeros reales. Demostrar o refutar

Más detalles

Procesado con Sistemas Lineales Invariantes en el Tiempo

Procesado con Sistemas Lineales Invariantes en el Tiempo Procesado con Sistemas Lineales Invariantes en el Tiempo March 9, 2009 Sistemas Lineales Invariantes en el Tiempo (LTI). Caracterización de los sistemas LTI discretos Cualquier señal discreta x[n] puede

Más detalles

4.- Series. Criterios de convergencia. Series de Taylor y Laurent

4.- Series. Criterios de convergencia. Series de Taylor y Laurent 4.- Series. Criterios de covergecia. Series de Taylor y Lauret a) Itroducció. Series de fucioes reales. b) Covergecia de secuecias y series. c) Series de Taylor. d) Series de Lauret. e) Propiedades adicioales

Más detalles

LECTURA 5 TRANSFORMADA RÁPIDA DE FOURIER FFT

LECTURA 5 TRANSFORMADA RÁPIDA DE FOURIER FFT UIVERSIDAD TÉCICA FEDERICO SATA MARÍA DEPARTAMETO DE ELECTRÓICA LECTURA 5 TRASFORMADA RÁPIDA DE FOURIER FFT CURSO LABORATORIO DE PROCESAMIETO SIGLA ELO 385 DIGITAL DE SEÑALES PROFESOR PABLO LEZAA ILLESCA

Más detalles

Trabajo Práctico Nro. 9 ECUACIONES DIFERENCIALES EN DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER

Trabajo Práctico Nro. 9 ECUACIONES DIFERENCIALES EN DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER F.I.U.B.A AÁLISIS AEÁICO III rabajo Práctico ro. 9 rabajo Práctico ro. 9 ECUACIOES DIFERECIALES E DERIVADAS PARCIALES Y SERIES DE FOURIER I.- Itroducció a las Ecuacioes Difereciales e Derivadas Parciales

Más detalles

Aplicaciones del cálculo integral vectorial a la física

Aplicaciones del cálculo integral vectorial a la física Aplicacioes del cálculo itegral vectorial a la física ISABEL MARRERO epartameto de Aálisis Matemático Uiversidad de La Lagua imarrero@ull.es Ídice 1. Itroducció 1 2. Itegral doble 1 2.1. Motivació: el

Más detalles

Coordinación de Matemática I (MAT021) 1 er Semestre de 2011 Semana 13: Lunes 30 de Mayo Viernes 3 de Junio. Contenidos

Coordinación de Matemática I (MAT021) 1 er Semestre de 2011 Semana 13: Lunes 30 de Mayo Viernes 3 de Junio. Contenidos Complemeto Coordiació de Matemática I (MAT01) 1 er Semestre de 011 Semaa 13: Lues 30 de Mayo Vieres 3 de Juio Coteidos Clase 1: Forma Polar de u Número Complejo. Teorema de Moivre. Clase : Raíces de la

Más detalles

Composición de fundamental con tercera armónica Onda fundamental. Onda resultante

Composición de fundamental con tercera armónica Onda fundamental. Onda resultante Fució POLARMÓNCAS ENSONES Y CORRENES POLARMÓNCAS 7. troducció E los aálisis ateriores, hemos trabajado co geeració de tesioes alteras del tipo seoidal, y circuitos co características lieales, lo cual se

Más detalles

T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD. x 1. x 2 = 1 = 2. x 3 = 3. x 4. Variable aleatoria: definición y tipos:

T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD. x 1. x 2 = 1 = 2. x 3 = 3. x 4. Variable aleatoria: definición y tipos: T ema 6 DISTRIBUCIONES DISCRETAS DE PROBABILIDAD Variable aleatoria: defiició y tipos: Ua variable aleatoria es ua fució que asiga u úmero real, y sólo uo, a cada uo de los resultados de u eperimeto aleatorio.

Más detalles

Resumen No Distribución Conjunta de Variables Aleatorias (contin.) Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Junio, 2006

Resumen No Distribución Conjunta de Variables Aleatorias (contin.) Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Junio, 2006 Ma34a Prob. y Proc. Estocásticos 29 de Juio, 2006 Resume No. 3 Prof. Cátedra: M. Kiwi Prof. Auxiliares: A. Cotreras, R. Cortez 1. Distribució Cojuta de Variables Aleatorias (coti. Defiició 1 [Variables

Más detalles

Universidad Antonio Nariño Matemáticas Especiales

Universidad Antonio Nariño Matemáticas Especiales Uiversidad Atoio Nariño Matemáticas Especiales Guía N 1: Números Complejos Grupo de Matemáticas Especiales Resume Se preseta el cojuto de los úmeros complejos juto co sus operacioes y estructuras relacioadas.

Más detalles

Estudio Frecuencial de Sistemas Continuos de 1 er y 2º Orden

Estudio Frecuencial de Sistemas Continuos de 1 er y 2º Orden Uiversidad Carlos III de Madrid Departameto de Igeiería de Sistemas y Automática SEÑALES Y SISTEMAS Práctica Estudio Frecuecial de Sistemas Cotiuos de 1 er y º Orde Estudio frecuecial de sistemas cotiuos

Más detalles

Sucesiones. f : {1,2,...,r} S. Por ejemplo, la sucesión finita, (de longitud 4) de números primos menores que 10: 2,3,5,7

Sucesiones. f : {1,2,...,r} S. Por ejemplo, la sucesión finita, (de longitud 4) de números primos menores que 10: 2,3,5,7 Sucesioes. Defiició Sucesió Matemática Ua sucesió fiita (a k ) (de logitud r) co elemetos perteecietes a u cojuto S, se defie como ua fució y e este caso el elemeto a k correspode a f(k). f : {,,...,r}

Más detalles

Régimen transitorio. Respuesta a funciones elementales

Régimen transitorio. Respuesta a funciones elementales Régie rasiorio Vibració Trasioria: Desaparece co el paso el iepo, pero puee ser iporae e respuesa a fuerzas o perióicas (golpes, explosioes...). Respuesa a fucioes eleeales c () x ució escaló ució rapa

Más detalles

Ejemplo: 0+0i y -3+0i representan los números reales 0 y 3 respectivamente. Si a=0 se considera un número imaginario puro a 0+bi

Ejemplo: 0+0i y -3+0i representan los números reales 0 y 3 respectivamente. Si a=0 se considera un número imaginario puro a 0+bi u_miii.doc EL SISTEMA DE LOS NÚMEROS COMPLEJOS: No eiste u úmero real que satisfaga la ecuació +0 Para resolver este tipo de ecuacioes es ecesario itroducir el cocepto de úmero complejo. U úmero complejo

Más detalles

Teorema del Muestreo

Teorema del Muestreo Teorema del Muestreo Dr. Luis Javier Morales Medoza Procesamieto Digital de Señales Departameto de Maestría DICIS - UG Ídice 1.1. Itroducció 1.2. Coversió aalógico-digital y digital-aalógico 1.3. Proceso

Más detalles

1. Serie de Potencias

1. Serie de Potencias . Serie de Potecias Recordemos que dada ua sucesió {b } N, podemos defiir ua serie: E el caso particular e que b = a (x c) b la serie tedría la forma b = a (x c) y es llamada serie de potecias cetrada

Más detalles

Figura 9.1: Respuesta típica al escalón unitario de un sistema de control. Análisis de Sistemas Lineales 95 Ing. Eduardo Interiano

Figura 9.1: Respuesta típica al escalón unitario de un sistema de control. Análisis de Sistemas Lineales 95 Ing. Eduardo Interiano (VSHFLILFDFLRQHVHQHOGRPLQLRGHOWLHPSR E capítulos ateriores se ha estudiado la respuesta de estado estable de los sistemas lieales ( cuado tæ ), estudiaremos ahora la respuesta trasitoria. La respuesta

Más detalles

4. Sucesiones de números reales

4. Sucesiones de números reales 4. Sucesioes de úmeros reales Aálisis de Variable Real 2014 2015 Ídice 1. Sucesioes y límites. Coceptos básicos 2 1.1. Defiició de sucesió... 2 1.2. Sucesioes covergetes... 2 1.3. Sucesioes acotadas...

Más detalles

17 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA

17 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA 7 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA El aálii e el domiio de la frecuecia e u herramieta cláica e la teoría de cotrol, i bie e geeral lo itema que varía co ua periodicidad defiida o uele er lo má

Más detalles

SISTEMAS LINEALES. Tema 3. Análisis y caracterización de sistemas continuos empleando la transformada de Laplace

SISTEMAS LINEALES. Tema 3. Análisis y caracterización de sistemas continuos empleando la transformada de Laplace SISTEMAS LINEALES Tema 3. Análisis y caracterización de sistemas continuos empleando la transformada de Laplace 2 de octubre de 200 F. JAVIER ACEVEDO javier.acevedo@uah.es TEMA 3 Contenidos. Autofunciones

Más detalles

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES

6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES 6. Sucesioes y Series uméricas 6.. Sucesioes uméricas 6... DEFINICIONES Sucesioes de úmeros reales Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier lista ordeada de úmeros reales: a, a 2, a 3,..., a,...,

Más detalles

Procesado digital de imagen y sonido

Procesado digital de imagen y sonido em t bl u Uiversidd del Pís Vsco Deprtmeto de Arquitectur y Tecologí de Computdores upv ehu Tem 5_ Trsformd Z Procesdo digitl de imge y soido Defiició Propieddes priciples Aplicció señles y sistems LTI

Más detalles

Tema 1: Sucesiones y series numéricas

Tema 1: Sucesiones y series numéricas PROBLEMAS DE MATEMÁTICAS Parte II Cálculo Primero de Igeiería Química FACULTAD DE CIENCIAS QUÍMICAS Departameto de Matemáticas Uiversidad de Castilla-La Macha Cálculo Tema : Sucesioes y series uméricas

Más detalles

ANEXO I ANEXO I CONCEPTOS SÍSMICOS BÁSICOS

ANEXO I ANEXO I CONCEPTOS SÍSMICOS BÁSICOS AEXO I COCEPTOS SÍSMICOS BÁSICOS E este aeo se compila alguos de los coceptos sísmicos básicos pero ecesarios. Se itroduce los tipos de movimietos vibratorios, así como su descripció y otació matemática.

Más detalles

MOSAICOS Y POLIEDROS REGULARES. UN PUNTO DE VISTA FUNCIONAL. Resumen: En este artículo se muestra como las transformaciones de funciones resultan

MOSAICOS Y POLIEDROS REGULARES. UN PUNTO DE VISTA FUNCIONAL. Resumen: En este artículo se muestra como las transformaciones de funciones resultan MOSAICOS Y POLIEDROS REGULARES. UN PUNTO DE VISTA FUNCIONAL Viceç Fot Departamet de Didàctica de les CCEE i de la Matemàtica de la Uiversitat de Barceloa Resume: E este artículo se muestra como las trasformacioes

Más detalles

Introducción a los métodos lineales en dominio de la frecuencia.

Introducción a los métodos lineales en dominio de la frecuencia. Dr. Mario Estévez Báez Capítulo 5 Itroducció a los métodos lieales e domiio de la frecuecia. 1.1 Aálisis armóico. El aálisis armóico surgió y se desarrolló iicialmete como ua útil herramieta para la Física

Más detalles

INSTITUTO TECNOLÓGICO DE MASSACHUSETTS Departamento de Ingeniería Eléctrica e Informática

INSTITUTO TECNOLÓGICO DE MASSACHUSETTS Departamento de Ingeniería Eléctrica e Informática INSTITUTO TECNOLÓGICO DE MASSACHUSETTS Departamento de Ingeniería Eléctrica e Informática 6.003: Señales y sistemas Otoño 2003 Examen final Martes 16 de diciembre de 2003 Instrucciones: El examen consta

Más detalles

1 Física General I Paralelos 05 y 22. Profesor RodrigoVergara R 0503) Dinámica de Rotación

1 Física General I Paralelos 05 y 22. Profesor RodrigoVergara R 0503) Dinámica de Rotación Física Geeral aralelos 05 y. rofesor odrigovergara 050) Diámica de otació E las rotacioes, tal como e las traslacioes, existe ua iercia y u pricipio que la rige. El pricipio de iercia para rotació dice

Más detalles

Unidad 1: Las Ecuaciones Diferenciales y Sus Soluciones

Unidad 1: Las Ecuaciones Diferenciales y Sus Soluciones Uidad : Las Ecuacioes Difereciales y Sus Solucioes. Itroducció. Tato e las ciecias como e las igeierías se desarrolla modelos matemáticos para compreder mejor los feómeos físicos. Geeralmete, estos modelos

Más detalles

APUNTES DE FÍSICA I Profesor: José Fernando Pinto Parra UNIDAD 11 DINÁMICA DEL MOVIMIENTO ROTACIONAL

APUNTES DE FÍSICA I Profesor: José Fernando Pinto Parra UNIDAD 11 DINÁMICA DEL MOVIMIENTO ROTACIONAL APUNTES DE FÍSICA I Profesor: José Ferado Pito Parra UNIDAD 11 DINÁMICA DEL MOVIMIENTO ROTACIONAL Cuado u objeto real gira alrededor de algú eje, su movimieto o se puede aalizar como si fuera ua partícula,

Más detalles

Sesión No. 6. Contextualización. Nombre: Funciones exponenciales y logarítmicas y el uso de las MATEMÁTICAS. progresiones aritméticas y geométricas.

Sesión No. 6. Contextualización. Nombre: Funciones exponenciales y logarítmicas y el uso de las MATEMÁTICAS. progresiones aritméticas y geométricas. Matemáticas Sesió No. 6 Nombre: Fucioes expoeciales y logarítmicas y el uso de las progresioes aritméticas y geométricas. Cotextualizació Las fucioes expoeciales y logarítmicas se les cooce como trascedetes,

Más detalles

Funciones de variable compleja

Funciones de variable compleja Tema 10 Fucioes de variable compleja 10.1 Fucioes complejas de variable compleja Defiició 10.1 Ua fució compleja de variable compleja es ua aplicació f: A C dode A C. Para cada z A, fz) C, luego fz) =

Más detalles

Scientia Et Technica ISSN: Universidad Tecnológica de Pereira Colombia

Scientia Et Technica ISSN: Universidad Tecnológica de Pereira Colombia Scietia Et Techica ISSN: 0-70 scietia@utp.edu.co Uiversidad Tecológica de Pereira Colombia MOLINA CABRERA, ALEXANDER; VALENZUELA HERNÁNDEZ, JUAN G.; MONTOYA GIRALDO, OSCAR DANILO; ESCOBAR DÁVILA, LUISA

Más detalles

una sucesión de funciones de A. Formemos una nueva sucesión de funciones {S n } n=1 de A de la forma siguiente:

una sucesión de funciones de A. Formemos una nueva sucesión de funciones {S n } n=1 de A de la forma siguiente: Tema 8 Series de fucioes Defiició 81 Sea {f } ua sucesió de fucioes de A Formemos ua ueva sucesió de fucioes {S } de A de la forma siguiete: S (x) = f 1 (x) + f 2 (x) + + f (x) = f k (x) Al par de sucesioes

Más detalles

Evaluación NOMBRE APELLIDOS CURSO Y GRUPO FECHA CALIFICACIÓN. 9. Límite y continuidad

Evaluación NOMBRE APELLIDOS CURSO Y GRUPO FECHA CALIFICACIÓN. 9. Límite y continuidad Evaluació NOMBRE APELLIDOS CURSO GRUPO FECHA CALIFICACIÓN Calcula el térmio geeral de ua progresió geométrica que tiee de térmio a y por razó /. a) b) c) El 6 es: a) b) 0 c) / 6 7 El es: a) b) c) 0 El

Más detalles

1. Sistemas Muestreados

1. Sistemas Muestreados . Sistemas Muestreados. Sistemas Muestreados.. Introducción 2.2. Secuencias 5.3. Sistema Discreto 5.4. Ecuaciones en Diferencias 6.5. Secuencia de Ponderación de un Sistema. 7.6. Estabilidad 9.7. Respuesta

Más detalles

IDENTIFICACIÓN DE LA FUNCION DE TRANSFERENCIA USANDO EL DIAGRAMA DE BODE

IDENTIFICACIÓN DE LA FUNCION DE TRANSFERENCIA USANDO EL DIAGRAMA DE BODE IDENTIFICACIÓN DE LA FUNCION DE TRANSFERENCIA USANDO EL DIAGRAMA DE BODE Determiació de la fució de trasferecia de lazo abierto de u sistema a partir de la curva asitótica de magitud del Diagrama de Bode.

Más detalles

5.1. Tipos de convergencia

5.1. Tipos de convergencia Estadística Tema 5 Covergecia de Variables Aleatorias 51 Tipos de covergecia 52 Ley de los grades úmeros 53 Teorema cetral del límite 54 Método delta Objetivos 1 Motivació estudio secuecias de VAs 2 Covergecia

Más detalles

TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE

TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE Supogamos teer ua plata de trasferecia G(s) (ver la figura), que es estable y a la cual le igresamos ua señal siusoidal r(t) = a. se(ω.t). Se demuestra que

Más detalles

FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES: DOMINIO, RANGO, CURVAS DE NIVEL 1 FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES.

FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES: DOMINIO, RANGO, CURVAS DE NIVEL 1 FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES. FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES: DOMINIO, RANGO, CURVAS DE NIVEL FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES. DEFINICIONES DE FUNCIONES EN VARIAS VARIABLES. Ua fució de variable es u cojuto de pares ordeados de la forma

Más detalles

8.- LÍMITES DE FUNCIONES

8.- LÍMITES DE FUNCIONES 8.- LÍMITES DE FUNCIONES.- DOMINIO DE DEFINICIÓN. Halla el domiio de defiició de f() = + 5+6 Solució: El domiio es -{,}. Halla el domiio de defiició de f() = 6 Solució: El domiio es (-,-] [, ).. Halla

Más detalles

TEMA 4: CONTRASTE DE HIPOTESIS

TEMA 4: CONTRASTE DE HIPOTESIS ESTADÍSTICA, CURSO 2008 2009 TEMA 4: CONTRASTE DE HIPOTESIS HIPOTESIS ESTADISTICAS ENSAYOS DE HIPOTESIS Cocepto de hipótesis estadística Esayos de hipótesis Hipótesis ula (H 0 ) y alterativa (H ) Diferecias

Más detalles

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11) Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA

Más detalles

APLICACIÓN DE LAS MATEMATICAS COMO HERRAMIENTA PRIMORDIAL PARA EL ANALISIS DE SISTEMAS DE CONTROL

APLICACIÓN DE LAS MATEMATICAS COMO HERRAMIENTA PRIMORDIAL PARA EL ANALISIS DE SISTEMAS DE CONTROL UNIVERSIDAD NACIONAL EXPERIMENTAL FRANCISCO DE MIRANDA COMPLEJO ACADÉMICO EL SABINO PROGRAMA DE INGENIERÍA QUÍMICA DEPARTAMENTO DE MECÁNICA Y TECNOLOGÍA DE LA PRODUCCIÓN UNIDAD CURRICULAR: DINÁMICA Y CONTROL

Más detalles

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS

CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS SECCIONES A. Series de térmios de sigo variable. B. Series depedietes de parámetros. C. Ejercicios propuestos. 193 A. SERIES DE TÉRMINOS DE SIGNO VARIABLE. E

Más detalles

Transformaciones Lineales

Transformaciones Lineales Trasformacioes Lieales 1 Trasformacioes Lieales Las trasformacioes lieales iterviee e muchas situacioes e Matemáticas y so alguas de las fucioes más importates. E Geometría modela las simetrías de u objeto,

Más detalles

Diagramas de Bode. Respuesta En Frecuencia

Diagramas de Bode. Respuesta En Frecuencia Diagramas de Bode Respuesta E Frecuecia Ig. William Marí Moreo Geeralidades Es u diagrama asitótico: se puede aproximar fácilmete trazado líeas rectas (asítotas). Preseta la respuesta de Magitud y Fase

Más detalles

Transformada de Laplace (material de apoyo)

Transformada de Laplace (material de apoyo) Transformada de Laplace (material de apoyo) André Luiz Fonseca de Oliveira Michel Hakas Resumen En este artículo se revisará los conceptos básicos para la utilización de la transformada de Laplace en la

Más detalles

Criterios de Convergencia

Criterios de Convergencia Semaa - Clase 3 0/0/0 Tema : Series Criterios de Covergecia La preguta que os plateamos es la siguite: Si hacemos que N etoces la suma N k= a k, tiee u límite? Existe alguas formas de averiguarlo, a pesar

Más detalles

Qué es la estadística?

Qué es la estadística? Qué es la estadística? La estadística tiee que ver co la recopilació, presetació, aálisis y uso de datos para tomar decisioes y resolver problemas. Qué es la estadística? U agete recibe iformació e forma

Más detalles

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor Capítulo 9 Series de potecias. Desarrollos e serie de Taylor E la represetació (e icluso e la costrucció) de fucioes, desempeña u papel especialmete destacado cierto tipo de series, deomiadas series de

Más detalles

UNIDAD 1 Ecuaciones Diferenciales de Primer Orden

UNIDAD 1 Ecuaciones Diferenciales de Primer Orden UNIDAD UNIDAD Ecuacioes Difereciales de Primer Orde Defiició lasificació de las Ecuacioes Difereciales Ua ecuació diferecial es aquélla que cotiee las derivadas o difereciales de ua o más variables depedietes

Más detalles

TEMA 4. Series de números reales. Series de Potencias.

TEMA 4. Series de números reales. Series de Potencias. TEMA 4 Series de úmeros reales. Series de Potecias.. Sucesió de úmeros reales Las sucesioes de úmeros reales so ua buea herramieta para describir la evolució de ua magitud discreta, y el ite surge al estudiar

Más detalles

Sistemas de Segundo Orden

Sistemas de Segundo Orden Apute I Departameto de Igeiería Eléctrica Uiversidad de Magallaes Aputes del curso de Cotrol Automático Roberto Cárdeas Dobso Igeiero Electricista Msc. Ph.D. Profesor de la asigatura Este apute se ecuetra

Más detalles

RELACIONES DE RECURRENCIA

RELACIONES DE RECURRENCIA Uidad 3 RELACIONES DE RECURRENCIA 60 Capítulo 5 RECURSIÓN Objetivo geeral Coocer e forma itroductoria los coceptos propios de la recurrecia e relació co matemática discreta. Objetivos específicos Coocer

Más detalles

Preguntas de 33 Problema 1 de 17 Problema 2 de 18 Problema 3 de 15 Problema 4 de 15

Preguntas de 33 Problema 1 de 17 Problema 2 de 18 Problema 3 de 15 Problema 4 de 15 IE TEC Carné: Instituto Tecnológico de Costa Rica Escuela de Ingeniería Electrónica EL-47 Modelos de Sistemas Profesor: Dr. Pablo Alvarado Moya II Semestre, 7 Examen Final Total de Puntos: 98 Puntos obtenidos:

Más detalles

2 OBJETIVOS TERMINALES. Al finalizar el curso el estudiante estará en capacidad de:

2 OBJETIVOS TERMINALES. Al finalizar el curso el estudiante estará en capacidad de: MATERIA: ÁLGEBRA LINEAL CÓDIGO: 08091 REQUISITOS: Algebra y Fucioes (08272), Lógica y Argumetació (0827) PROGRAMAS: Admiistració de Empresas, Biología, Ecoomía (ENI), Ecoomía (EPP), Igeierías, Química,

Más detalles

TEMA 2 - FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES (I): LÍMITES Y CONTINUIDAD. 1. Conceptos topológicos previos en el espacio euclídeo R n.

TEMA 2 - FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES (I): LÍMITES Y CONTINUIDAD. 1. Conceptos topológicos previos en el espacio euclídeo R n. Fucioes de varias variables (I TEMA - FUNCIONES DE VARIAS VARIABLES (I: LÍMITES Y CONTINUIDAD. Coceptos topológicos previos e el espacio euclídeo R. Sea R el espacio euclídeo de dimesioes. U puto a de

Más detalles

Series alternadas Introducción

Series alternadas Introducción Sesió 26 Series alteradas Temas Series alteradas. Covergecia absoluta y codicioal. Capacidades Coocer y aplicar el criterio para estudiar series alteradas. Coocer y aplicar el teorema de la covergecia

Más detalles

11. TRANSFORMADOR IDEAL

11. TRANSFORMADOR IDEAL . TAFOMADO DEA.. TODUCCÓ Cuado el flujo magético producido por ua bobia alcaza ua seguda bobia se dice que existe etre las dos bobias u acople magético, ya que el campo magético variable que llega a la

Más detalles

ECUACIONES DIFERENCIALES Problemas de Valor Frontera

ECUACIONES DIFERENCIALES Problemas de Valor Frontera DIVISIÓN DE CIENCIAS FÍSICAS Y MATEMÁTICAS DPTO. TERMODINÁMICA Y FENÓMENOS DE TRANSFERENCIA MÉTODOS APROXIMADOS EN ING. QUÍMICA TF-33 ECUACIONES DIFERENCIALES Problemas de Valor Frotera Esta guía fue elaborada

Más detalles

UNIVERSIDAD DE VIGO. Escuela de Ingeniería de Telecomunicación

UNIVERSIDAD DE VIGO. Escuela de Ingeniería de Telecomunicación UNIVESIDAD DE VIGO Escuela de Ingeniería de Telecomunicación Grado en Ingeniería de Tecnologías de Telecomunicación Primer curso Análisis de circuitos lineales Examen de 8 mayo 0 Departamento de Teoría

Más detalles

Límite y Continuidad de Funciones.

Límite y Continuidad de Funciones. Límite Cotiuidad de Fucioes. Eleazar José García. eleagarcia9@hotmail.com. Límite de ua fució.. Defiició de límite de ua fució.. Ifiitésimo.. Ifiitésimos equivalete.. Límite por la izquierda.. Límite por

Más detalles

Análisis de algoritmos

Análisis de algoritmos Tema 07: recursivos Solicitado: Ejercicios 04: recursivos M. e C. Edgardo Adriá Fraco Martíez http://www.eafraco.com edfracom@ip.mx @edfracom edgardoadriafracom 1 Coteido Recursividad Ecuacioes e recurrecia

Más detalles

Capitulo 2. Filtros. 2.1 Antecedentes

Capitulo 2. Filtros. 2.1 Antecedentes Capitulo. Filtros.. Atecedetes U filtro es u elemeto que tiee como fució separar compoetes que se ecuetra mezclados, ser capaz de rechazar los ideseables y así daros como resultado úicamete los deseados.

Más detalles

Espacios de señales. 2 Espacios de señales

Espacios de señales. 2 Espacios de señales Procesamiento Digital Señales Licenciatura en Bioinformática FI-UER Agosto Procesamiento Digital Señales Espacio señales Agosto /44 Organización lineal 3 lineales Procesamiento Digital Señales Espacio

Más detalles

LIMITES DE FUNCIONES. Ejemplo: Sea la función F(x) = 3X 2, evalúe la función para valores de X cercanos a 2, es decir

LIMITES DE FUNCIONES. Ejemplo: Sea la función F(x) = 3X 2, evalúe la función para valores de X cercanos a 2, es decir PRECONCEPTO. LIMITES DE FUNCIONES. Ejemplo: Sea la fució F() = X, evalúe la fució para valores de X cercaos a, es decir X se acerca hacia el umero por la izquierda ( - ) X,,7,5,47,68,89,9,96,99,99,995,

Más detalles

Apéndice Números Complejos

Apéndice Números Complejos Aédice Números Comlejos 1 Números comlejos. Geeralidades. Oeracioes co úmeros comlejos Potecia y raíz de úmeros comlejos. 4 Fució exoecial y forma exoecial. E.U.Politécica de Sevilla. Fudametos Matemáticos

Más detalles

CUADRATURA GAUSSIANA

CUADRATURA GAUSSIANA CUADRATURA GAUSSIANA Este método de basa e muestrear el itegrado de la fució cuya itegral se desea ecotrar, a valores que represeta raíces de poliomios ortogoales Los más populares de éstos so los poliomios

Más detalles

8. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS DEFINICIÓN Y EJEMPLOS SUCESIÓN CONVERGENTE TEOREMAS Y EJEMPLOS

8. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS DEFINICIÓN Y EJEMPLOS SUCESIÓN CONVERGENTE TEOREMAS Y EJEMPLOS ÍNDICE 8. SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS 6 8.. DEFINICIÓN Y EJEMPLOS......................... 6 8.. SUCESIÓN CONVERGENTE........................ 6 8.3. TEOREMAS Y EJEMPLOS......................... 63 8.4.

Más detalles

AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS APLICACIONES.

AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS APLICACIONES. AMPLIACIÓN DE MATEMÁTICAS APLICACIONES. Ejemplo 1. La ecuació poliómica x 2 + 2x + 2 = 0, co coeficietes reales, tiee dos solucioes complejas cojugadas: 1 + i y 1 i. Este o es u hecho aislado. Proposició

Más detalles

INGENIERIA EN MECATRONICA

INGENIERIA EN MECATRONICA SISTEMAS DE COMUNICACIONES I INGENIERIA EN MECATRONICA SÉPTIMO SEMESTRE PROGRAMA DE ESTUDIOSItroducció a los sistemas de comuicacioes a. Matemáticas para comuicacioes i. Características de las señales

Más detalles

Rectificador de media onda

Rectificador de media onda Electróica y microelectróica ara cietíficos ectificador de media oda Como u diodo ideal uede mateer el flujo de corriete e ua sola direcció, se uede utilizar ara cambiar ua señal de ca a ua de cd. E la

Más detalles

(10K) (12K) (470) (c) A v = 190 (d) f c = 53 MHz

(10K) (12K) (470) (c) A v = 190 (d) f c = 53 MHz 3. AMPIFICADORES Y MEZCADORES 1. E el circuito de la figura: a) Determiar el puto de trabajo de ambos BJT. b) Represetar el circuito e pequeña señal idicado los valores de cada elemeto. c) Hallar la gaacia

Más detalles

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor

Series de potencias. Desarrollos en serie de Taylor Capítulo 9 Series de potecias. Desarrollos e serie de Taylor E la represetació (e icluso e la costrucció) de fucioes, desempeña u papel especialmete destacado cierto tipo de series, deomiadas series de

Más detalles

SOLUCIONES EN UN CASO TÍPICO UNIDIMENSIONAL: EL POZO CUADRADO INFINITO

SOLUCIONES EN UN CASO TÍPICO UNIDIMENSIONAL: EL POZO CUADRADO INFINITO SOLUCIONES EN UN CASO TÍPICO UNIDIMENSIONAL: EL POZO CUADRADO INFINITO Sea ua partícula de masa m costreñida a ua sola dimesió e el espacio y detro de u segmeto fiito e esa dimesió. Aplicamos tambié el

Más detalles