Métodos integrales en la teoría de la capa límite 1

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Métodos integrales en la teoría de la capa límite 1"

Transcripción

1 Métoos itgrals la toría la caa límit.- trocció as cacios la caa límit itgraas la ircció ormal a la ar a lgar a cacios ircials oriarias rscto a la variabl. Estas cacios so las cacios itgrals la caa límit. E llas aarc itgrals rscto a la variabl y las magits lias y combiacios llas. Para trmiar stas itgrals bríamos sstitir llas las vraras istribcios la magits lias la caa límit, y s caso las cacios itgrals s satisaría actamt. Si os cottamos co a solció aroimaa las cacios, omos lgir ara las magits lia s cios trmiaas rscto a y las q aarc úmro cios arbitrarias, tato mayor cato mayor sa la aroimació q s sa obtr. Para trmiar stas cios s iso las cacios orma itgral jto co las coicios cotoro q las magits lias b cmlir la ar y ra la caa límit. Estas coicios o sr sicits or lo q tambié s iso las coicios aicioals obtias obligar a q s cmla las cacios ircials y las obtias al rivar stas co rscto a y la ar y l iiito. My a mo s so q ara a y iita y h ( ) ya s alcaa la vlocia trior. E st caso h ( ) s a las cios q trmia (, y ).- Ecacios itgrals ara a caa límit biimsioal stacioaria y comrsibl as cacios cotiia, catia movimito y rgía ara l movimito stacioario biimsioal y comrsibl a caa límit so las aas a cotiació, ( ρ ) ( ρ v ) + y, () ( ρ ) ( ρ v ) + ρ y + µ y y, () ( o ρ ho ) ( ρ v h ) + y k y T y + µ y y. () E la cació la catia movimito s ha sstitio l grait rsios or s qivalt ρ ( ). a mayor art st caítlo scrito origialmt or l Prosor y Acaémico D. Grgorio Millá Barbai.

2 Si itgramos trasvrsalmt la cació () tmos, ρ y + ( ρv ) ( ρv ), (4.) y ao q v y, la cació atrior toma la orma, ρ y ( ρv ), (4.) q rrsta la masa lio q stá trao la caa límit. Hacio lo mismo co la cació () la catia movimito s ti, y v v y ρ + ρ ρ ρ µ µ + H G y K J H G ( ) ( ) y K J, (5.) o ( ρv ) or sr la la vlocia la ar y µ b yg or sr b g srciabls los ctos viscosos ra la caa límit. El térmio µ y τ rrsta l sro la ar y l térmio ( ρv ) ( ρ v ), q acro co la cació (4.) toma la orma, q tambié scribirs como, v ( ρ ) ρ y, (5.) v ( ρ ) ρ y ρ y ρ y. (5.) + H G K J Por lo tato, sstityo (5.) (5.) s ti, ρ ( ) y + ( ρ ρ H G K J ) y τ. (5.4) Tio cta q l ssor slaamito δ * movimito stá aos or, y l catia δ * ρ ρ ; ρ y ρ y, (6) la cació (5.4) toma la orma, * ( ρ ) + ρ δ τ. (7.) a cació atrior scribirs la orma altrativa, ρ + ( + H ) + C, (7.) ρ

3 o h δ* / s l omiao actor orma y C τ / ρ s l coicit ricció. tra orma altrativa la cació (7.) s, + ( M + H ) C, (7.) o M s l úmro Mach la corrit trior. Para la obtció (7.) b trs cta q, ( ρ ) ρ ( ) ( ρ ) M. ρ as ormas la cació catia movimito aas (7) so la omiaa cació itgral Kármà. Procio co la cació la rgía moo aálogo al la catia movimito s obti, ρ h o y + ( ρ vh o ) q, (8.) o q [ k( T y) ] y s l ljo calor la ar. El térmio µ ( y) la ar s cro orq la vlocia s la allí, y l iiito tambié s cro orq los ctos viscosos so srciabls. Por último, l térmio, ( ρvh o ) h o ( ρv ) h o ρ y ρ h o y, (8.) ya q ra la caa límit, la cació la rgía roorcioa h. Sstityo l valor (8.) (8.) s obti la orma itgral la cació la rgía, ρ ( h h ) y q o o a cació (8.) tambié scribirs la orma, o, M h + + ( M ) St Mh h o P, ρ ρ M h h o o h h QP. (8.) P Q (8.4) y, (9) h la talía a la tmratra la ar y S t l úmro Stato, iio ya co atrioria la orma, S t q. () ρ ( h h ) o

4 .- Solció la cació itgral Kármà E lo q sig os limitarmos a movimitos lamiars stacioarios lios icomrsibls, co lo cal la cació a rsolvr s la (7.) co M, + ( + H ) C. () Para trmiar los ssors y coicit ricció s csario sor os rils vlocias, q o so arbitrarios ya q b cmlir a sri coicios obtias las cotoro y las cacios ircials articlariaas la ar y l bor trior la caa límit. Así, la ció aroimaa (, y) b cmlir, y, las coició ahrcia, (, ) ; (.) jto co la coició obtia hacr q s cmla la cació ircial la ar, y y ; (.) q ti cta l grait tro rsios. Amás, rivao scsivamt co rscto a y la cació catia catia movimito y articlariáola y s obti, y 4 4 y y R S y T ; M M H G y U QP V W y ; (.) (.4) Por otro lao, l bor la caa límit [ y h ( ) ] la vlocia b coiciir co la la trior y los ctos viscosos b sr srciabls, s cir, (, h ) ; (.) y H G y K J H G y K J H G y K J. (.) y h y h y h y h El ril vlocias s lig la orma, (, y) ( ) (, y) ( ) ( η) ara y h(), ara y > h(); (4.) (4.) o η y h( ) sio h a las cios a trmiar. Esta ció, jto co las q aarc la iició la ció ( ) η, s trmia miat la cació ircial (), las iicios los ssors

5 slaamito, δ *, y catia movimito,, aos or las cacios (6) y co las coicios () y () q sa csarias..- Métoo Pohlhas E l métoo Pohlhas s lig a cártica ara ( η ), hacio q s cmla las coicios (.) y (.) y, jto co la coició (.) y las os rimras las coicios (.) y h ( ), sto roorcioa, ( η) ( η) + Λ ( η), (5.) co 4 ( η) η η + η ; ( η) η( η), (5.) 6 sio Λ arámtro roorcioal al grait rsios, Λ h. (5.) bsérvs q Λ s arámtro q mi la rlació tr l timo isió a través la caa límit, h, y l timo q s csario srar ara q la vlocia a artícla cambi como cosccia l grait rsios, /( ). Placa laa a áglo ataq lo Si somos lo l grait rsios (caa límit sobr a laca laa) s ti Λ, moo q, 4 ( η) ( η) η η + η, (6) y or lo tato l ssor slaamito s rc a, h j (7.) * 4 δ η h η + η η η, mitras q l catia movimito qa, h η (7.) h ( η η + η ) ( η + η η ) η, 5 A s v, l coicit ricció toma la orma, C, (8) h y or lo tato, la cació () toma la orma, 7 h 5, (9) h

6 ya q al sr l grait rsios lo, s costat. a itgració la cació atrior, co la coició h (la caa límit s iicia l bor la laca) roorcioa, h , 7 () o bi, h R, () o R s l úmro Ryols basao la vlocia trior y la istacia. Ua v q s cooc h, s trmia los ssors slaamito [cació (7.)] y catia movimito [cació (7.)], así como l coicit ricció [cació (8)], obtiéos, δ * h. 75, (.) R 7 h R, (.) C 685 Ṙ. (.) Si s comara stos rsltaos co los obtios miat la solció acta Blasis l rror s l or l %. Caa límit co grait rsios Cao l grait rsios o s lo, Λ, covi mltilicar la cació () or, moo q rscribirs la orma, ( λ ) ( λ ) T λ ( + H ), () o, λ H G K J 7 Λ Λ Λ h y las cios T ( λ ) y H( λ ) stá aas or, T ( λ ) Λ K J + K J C Λ Λ 7 Λ Λ + h ,, (4.) (4.) a solció Blasis roorcioa: δ *. 7 R ; C. 664 R.

7 δ H ( λ ) * Λ 7 Λ Λ Estas cios stá aas la Tabla a cotiació.. (4.) λ Λ( λ ) T ( λ ) H ( λ ) ( λ ) λ Λ( λ ) T ( λ ) H ( λ ) ( λ ) Tabla.- cios Λ( λ ), T ( λ ), H ( λ ) y ( λ ) la solció Polhas. bsérvs q l ssor catia movimito stá ao or, 7 Λ Λ ( + Λ ) ( Λ ) η, (5.) h y l slaamito or, * δ h ( Λ Λ ) η. (5.) Tégas cta q l coicit ricció, C Λ + y, (6) h 6 H G y s ala cao Λ (λ. 567 ), q s l valor corrsoit al srimito la caa límit. Amás scribirs la orma, C Λ Λ 7 Λ Λ + h K J + K J, (7) a cació () csita a coició iicial, q sr l valor h, δ *, o Λ l to iicial itgració. Si hay to rmaso,, o sa iita, la cació () os iica q ara tr rivaa iita st to, s csario q ( λ ), lo q imlica λ. 77 (Λ 7. 5 ), y como cosccia llo l ssor catia movimito l to rmaso s, tormaso. 77 ( ) to rmaso,

8 y acro co (7), l coicit ricció l to rmaso s, H G C K J., to rmaso A vcs la solció s mltiorm; s caso, sólo la solció corrsoit a Λ (o bi. 567 λ. 948 ) s ísicamt corrcta. El límit irior corrso al srimito, como ya s vio atriormt, mitras q or cima l srior, algú to itrior a la caa límit la vlocia s srior a la trior ( vlocity ovrshoot ), lo q o ti stio caas límits icomrsibls...- Métoo Thwaits-oitsiaskii D acro co l métoo Pohlhas la ció ( λ ) s sólo ció l arámtro λ, ro sto l grao lgio l oliomio q trmia l ril vlocias, ya q si s lig oliomio mayor or aarcría a cia aicioal co. Para comrobar sto Thwaits rrstó l valor ció λ ara toas las solcios actas méricas o aalíticas, las cacios la caa límit. Como ra srar, cotró q toos los tos coocios caía my aroimaamt la misma crva. Pro, amás, cotró q ( λ ) ra, my aroimaamt, a rcta, o a. 45 y b 6. ( λ) a b λ, (8) Co ( λ) a b λ la cació () toma la orma, ( λ ) a b λ, (9) y itgrars ara aros, ( ) λ a + b b C. () o Si o s to rmaso, la costat C b sr cro ara vitar ssor catia movimito iiito l to rmaso. Si o s ( ), la costat C tambié s la. Por lo tato, Thwaits mostró q ( ) s rcir co mcha aroimació (± % ), ara toas las caa límits lamiars, miat la rsió,

9 λ ( λ ) H ( λ ) T ( λ ) Tabla - cios ( λ), H ( λ ) y T ( λ ) tablaas or Thwaits Ua v q () s cooc, () s obti λ, s cir, y co λ coocio, las tablacios las cios H ( λ ) y T ( λ ) (Tabla ), s obti * δ H ( λ ) y C ( ) T ( λ ). El to srimito sgú l métoo Thwaits vi ao or λ. 8, q corrso a T ( λ ). Est métoo ric l srimito co a rcisió mcho mayor q l Pohlhas. E la igra s a la rlació Λ( λ ) corrsoit a la solció Pohlhas, y la igra s a las cios T ( λ ), H ( λ ) y ( λ ) corrsoits a las solcios Pohlhas y Thwaits ( ) λ, () () ( l ) Solció Pohlhas igra.- ció Λ( λ ) la solció Pohlhas. l

10 T (Pohlhas) T (Thwaits) H (Pohlhas) H (Thwaits) (Pohlhas) (Thwaits) l igra.- cios T ( λ ), H ( λ ) y ( λ ) las solcios Pohlhas y Thwaits oitsiaskii, or métoo irt cotró, tiliao las corrlacios, ( ) λ. 44, () T ( λ ) λ λ, H ( λ ) λ. (4) El valor λ ara l srimito coici rácticamt co l Thwaits. 4.- Caa límit térmica a bajas vlocias y tmratra ar costat. a cació (8.4) la rgía orma itgral os rmitiría obtr l ljo calor la ar, rsolviéola cojtamt co la catia movimito. E l caso q los ctos comrsibilia so srciabls y q la viscosia a cosirars costat (caso los líqios y rctmt los gass a bajos úmros Mach), la cació la rgía stá sacolaa la catia movimito y rsolvrs a v q s ha rslto la catia movimito. E l ssto q l úmro Mach la corrit trior s qño rt a la ia (M <<) y q la tmratra la ar s costat, la cació (8.4) toma la orma, o toma la orma, + St, (5)

11 M T T T T QP y, (6) or sr la rgía ciética srciabl rt a la térmica ( M <<). El úmro Stato S t toma la orma, S t q, (7) ρ c (T T ) sio T la tmratra costat la ar y T la tmratra trior a la caa límit, tambié costat. Si s tilia l métoo Pohlhas ara trmiar / ( η ), co η y / h, tambié tiliars l mismo métoo ara trmiar. T T T T ( η ), (8) co η y / h. Cao s va a trmiar hay q hacr la itgral (6) q toma la orma, M P T T y h ( η)[ ( η )] η, (9) T T M QP moo q la rlació /h s a ció l cocit los ssors la caa límit térmica y viscosa h / h. Por lo tato, la ció srá irt io q h / h sa mayor o mor q la ia, moo q l rocimito cálclo rslta sr tioso. a cació (5) scribirs la orma, + S t, q rslta sr, al igal q l métoo Thwaits, a ció la orma, m( Pr ) ( Pr ), (4) (4) o los coicits m y so cios l úmro Pratl P r 4. D acro co (4) y (4), l úmro Stato scribirs la orma, S t m ( ). M Q P (4) a solció la cació (4), al igal q la (9), s la orma, Para más talls véas rrcia [], ágia 6. 4 Véas rrcia [], ágia 8 y rrcia [5], ágias 8-85.

12 q sstitio (4) roorcioa, m, (4) Pr R St Pr R m m M ( ) ( ) M m P o s l úmro sslt, iio como, Q Q P, (44) q P R k ( T T ) S r t. (45) E l caso a laca laa, o s costat, la cació (44) roorcioa, r P m R /, (46) mitras q l to rmaso, o α, co α, s ti, P R /, (47) r m o R α st caso. as rlacios (46) y (47) obtrs irctamt la cació ircial (4). E cto, ara la laca laa s ti, q sstitio (4) roorcioa, m m R H G K J, / t r /, S m R P m R q coici co l valor ao (46). Para l caso l to rmaso, como, (4) b ocrrir q, α m q sstitio (4), roorcioa, m H G K J α m R, q coici co (47). P R S P R r t r m /, D acro co la rrcia [ 5],los coicits m y s aroimar or,.. 7 r r m. 44P ;. 5 6 P, (48)

13 q ara l caso l air (P r. 7 ) stos coicits val m. 676 y. 88. Co los valors m y aos (45) s obti rror mor l 4 % l rago úmros Pratl. 6 P r 5. E l caso l air (P r. 7 ), las rlacios (46) y (47) toma la orma, Placa laa:. 96 R (Solció acta:. 98 R ), / / Pto Rmaso:. 5 R (Solció acta:. 5 R ), las q l rror sta tro ±. 5 %. / / 5.- Rrcias [] Rosha,. (E.), amiar Boary ayrs, or Uiv. Prss, 96. [ ] oitsyaskii,.g., Mchaics o iqi a Gass, tratioal Sris o Moograhs i Aroatics a Astroatics, Prgamo Prss, 966. [ ] Schlichtig, H., Boary-ayr Thory, svth itio, McGraw-Hill Book Co., 979. [ 4] Yog, A.D., Boary ayrs, AAA Ecatio Sris, J.S. Prmiicki E., Amrica stitt o Aroatics a Astroatics, c., 989. [ 5] Whit,.M., Viscos li low, Mchaical Egirig Sris, McGraw-Hill c., 99.

PROBLEMAS TEMA 4 EJERCICIO 1 (Ej 9.15 de Fernández Abascal)

PROBLEMAS TEMA 4 EJERCICIO 1 (Ej 9.15 de Fernández Abascal) PROLMAS TMA JRCICIO j 9.5 d Frádz Abascal La cotizació olsa d u cirto título s cosidra ua variabl alatoria ormalmt distribuida co arámtros dscoocidos, ro s diso d la siguit iformació: a ist u,5% d robabilidad

Más detalles

Aproximación de funciones derivables mediante polinomios: Fórmulas de Taylor y Mac-Laurin

Aproximación de funciones derivables mediante polinomios: Fórmulas de Taylor y Mac-Laurin Aproimació d ucios drabls mdiat poliomios: Fórmulas d Taylor y Mac-Lauri. Eprsa l poliomio P - - potcias d - Hay qu dtrmiar los coicits a, b, c, d y qu cumpla: P - -a- b- c- d- Drado vcs la iualdad atrior,

Más detalles

INTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración

INTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración TEMA 8 Itgral Idfiida INTEGRAL INDEFINIDA FUNCIÓN PRIMITIVA. F() s ua primitiva d f() si F ()= f(). Esto s prsa así: f() = F'() = F() La itgració s la opració ivrsa a la drivació, d modo qu: FUNCIONES

Más detalles

EXPONENTES Y POTENCIAS Muchos números se expresan en forma más conveniente como potencias de 10. Por ejemplo: m n n 0,2 3 3

EXPONENTES Y POTENCIAS Muchos números se expresan en forma más conveniente como potencias de 10. Por ejemplo: m n n 0,2 3 3 Rpaso d Matmáticas E st apédic s hará u brv rpaso d las cuacios y fórmulas básicas d utilidad Química Física gral y Trmodiámica Química particular. EXPONENTES Y POTENCIAS Muchos úmros s xprsa forma más

Más detalles

TEMA 1: CALCULO DIRECTO DE LÍMITES

TEMA 1: CALCULO DIRECTO DE LÍMITES INSTITUCION EDUCATIVA DISTRITAL RODRIGO DE BASTIDAS Rsolució Nº 88 d ovimbr.8/ ScrtariaD Educació Distrital REGISTRO DANE Nº-99 Tléfoo Barrio Bastidas Sata Marta DEPARTAMENTO DE MATEMATICAS ACTIVIDAD ESPECIAL

Más detalles

INTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración

INTEGRAL INDEFINIDA. Derivación. Integración TEMA 8 Itgral Idfiida INTEGRAL INDEFINIDA. FUNCIÓN PRIMITIVA F() s ua primitiva d f() si F ()= f(). Esto s prsa así: La itgració s la opració ivrsa a la drivació, d modo qu: f() F'() F() FUNCIONES PRIMITIVAS

Más detalles

Política Fiscal. Gobiernos de coalición o de intereses geográficos dispersos

Política Fiscal. Gobiernos de coalición o de intereses geográficos dispersos Política Fiscal Goiros d coalició o d itrss oráficos disrsos Goiros d coalició o d itrss oráficos disrsos Escario olítico dod l oiro stá comusto or dos artidos coalició:. Partidos ti rfrcias distitas sor

Más detalles

ESTIMADOR DE AITKEN Y PROPIEDADES DEL MISMO (Última revisión: 1 de marzo de 2007)

ESTIMADOR DE AITKEN Y PROPIEDADES DEL MISMO (Última revisión: 1 de marzo de 2007) Apts d clas d coomtría II / 6 STIMADOR D AITKN Y ROIDADS DL MISMO Última rvisió: d marzo d 7 rof. Rafal d Arc rafal.darc@am.s stimació d los parámtros dl MBRL por máxima vrosimilitd Apoádoos la hipótsis

Más detalles

Universidad de Puerto Rico Recinto Universitario de Mayagüez Departamento de Ciencias Matemáticas

Universidad de Puerto Rico Recinto Universitario de Mayagüez Departamento de Ciencias Matemáticas Uivrsidad d Purto Rico Rcito Uivrsitario d Mayagüz Dpartamto d Cicias Matmáticas Eam III Mat - Cálculo II d abril d 8 Nombr Númro d studiat Scció Profsor Db mostrar todo su trabajo. Rsulva todos los problmas.

Más detalles

Universidad de Costa Rica. Instituto Tecnológico de Costa Rica. Determinar si las integrales impropias convergen o divergen.

Universidad de Costa Rica. Instituto Tecnológico de Costa Rica. Determinar si las integrales impropias convergen o divergen. Uivrsidad d Costa Rica Istituto Tcológico d Costa Rica Tma: Itgrals impropias. Objtivos: Clasificar las itgrals impropias sgú su spci: primra, sguda o trcra spci. Calcular itgrals impropias utilizado su

Más detalles

CAPITULO 17 FUNCIONES EXPONENCIALES Y LOGARITMICAS

CAPITULO 17 FUNCIONES EXPONENCIALES Y LOGARITMICAS Capítlo 17. Drivada d las Fcios Epocial, Logarítmica. CAPITULO 17 FUNCIONES EXPONENCIALES Y LOGARITMICAS Ejrcicio. Dibja la gráfica d la fció =, para sto lla la sigit tabla: 0 1 3 4-1 - -3-4 Vamos l sigit

Más detalles

61.1 6.1. SERIES NUMÉRICAS INFINITAS 6.2. SERIES DE TÉRMINOS POSITIVOS 6.3. SERIES ALTERNANTES 6.4. SERIES DE POTENCIAS

61.1 6.1. SERIES NUMÉRICAS INFINITAS 6.2. SERIES DE TÉRMINOS POSITIVOS 6.3. SERIES ALTERNANTES 6.4. SERIES DE POTENCIAS Cp. 6 Sris 6. 6.. SERIES NUMÉRICAS INFINITAS 6.. SERIES DE TÉRMINOS POSITIVOS 6.. SERIES ATERNANTES 6.. SERIES DE POTENCIAS Objtivo: S prtd qu l studit: Dtrmi covrgci o divrgci d sris. Empl sris pr rsolvr

Más detalles

Capítulo IV. Estadísticas cuánticas.

Capítulo IV. Estadísticas cuánticas. Capítulo I. stadísticas cuáticas. Lcció 6 Itroducció a las stadísticas cuáticas. Partículas distiguibls idistiguibls. stadísticas d Bos-isti y d rmi-dirac. Lcció 7 Gas idal d rmi: lctros mtals. Lcció 8

Más detalles

a a lim i) L< 1 absoluta convergencia absoluta convergencia convergencia condicional divergencia > r.

a a lim i) L< 1 absoluta convergencia absoluta convergencia convergencia condicional divergencia > r. (Aputs rvisió para oritar l aprdizaj) DESARROLLO DE LAS FUNCIONES LOGARÍTMICA Y EXPONENCIAL EN SERIES DE POTENCIAS Ua Sri d Potcias s dfi como: a a a a a = = + + + la qu s vidt qu covrg si =. Para dtrmiar

Más detalles

SEÑALES Y SISTEMAS. PROBLEMAS RESUELTOS. CAPITULO V PROBLEMA 1: Problema Nº 5.34 Oppenheim

SEÑALES Y SISTEMAS. PROBLEMAS RESUELTOS. CAPITULO V PROBLEMA 1: Problema Nº 5.34 Oppenheim SEÑALES Y SISTEMAS. PROBLEMAS RESUELTOS. CAPITULO V PROBLEMA : Problma Nº 5.3 Opphim Obsrv l siguit sistma: Dtrmi y() Solució: El traycto d arriba produc, al multiplicar por Cos(/), traslació dl spctro

Más detalles

Se llama sucesión a un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero,...

Se llama sucesión a un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero,... TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN S llama sucsió a u cojuto d úmros dados ordadamt d modo qu s puda umrar: primro, sgudo, trcro,... Los lmtos d la sucsió s llama térmios y s

Más detalles

8 Límites de sucesiones y de funciones

8 Límites de sucesiones y de funciones Solucioario 8 Límits d sucsios y d ucios ACTIVIDADES INICIALES 8.I. Calcula l térmio gral, l térmio qu ocupa l octavo lugar y la suma d los ocho primros térmios para las sucsios siguits., 6,,,..., 6, 8,,...,,,,...

Más detalles

TEMA 2 SUCESIONES. Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bach. 1 SUCESIONES Y TÉRMINOS

TEMA 2 SUCESIONES. Tema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bach. 1 SUCESIONES Y TÉRMINOS Tma Sucsios Matmáticas I º Bach. TEMA SUCESIONES SUCESIONES Y TÉRMINOS EJERCICIO : Si l térmio gral d ua sucsió s a 0 Halla l térmio sgudo y l décimo. b) Hay algú térmio qu valga? Si hay dcir qu lugar

Más detalles

1.2 INTEGRACION, DIFERENCIACIÓN DE FUNCIONES Y EXPANSIONES EN SERIES. (1.2_CvR_T_062, Revisión: , C2, C3, C4)

1.2 INTEGRACION, DIFERENCIACIÓN DE FUNCIONES Y EXPANSIONES EN SERIES. (1.2_CvR_T_062, Revisión: , C2, C3, C4) . INTEGRACION, DIFERENCIACIÓN DE FUNCIONES Y EXPANSIONES EN SERIES. (._CvR_T_06, Rvisió: 5-0-06, C, C3, C4).. DERIVADA DE UNA FUNCIÓN. Dfiició: f f ( ) f ( ) lim, si l límit ist. 0 Notció: f ', f ( ) E.g.:

Más detalles

5 MECÁNICA ESTADÍSTICA CUÁNTICA DE GASES IDEALES

5 MECÁNICA ESTADÍSTICA CUÁNTICA DE GASES IDEALES ma 5 MCÁICA SADÍSICA CUÁICA D GASS IDALS stadística d rmi-dirac y stadística d Bos-isti. l límit clásico. Gas idal d rmi: lctros mtals. Gas idal d Bos: fotos y 4H líquido. Codsació d Bos-isti. [RI-9; HUA-8;

Más detalles

Calcule: a) La altura h y la distancia d marcadas en la figura. b) El tiempo que tarda la luz en atravesar la lámina.

Calcule: a) La altura h y la distancia d marcadas en la figura. b) El tiempo que tarda la luz en atravesar la lámina. 0 09 ÓPTICA ONDULATORIA j Sigu practicao. U haz luz 5 0 4 Hz iaja por l itrior u iamat. a) Dtrmi la locia propagació y la logitu oa a luz l iamat. b) Si la luz mrg l iamat al co u águlo rfracció 0º, ibuj

Más detalles

Tema 2. Derivada. Técnicas de Derivación. Raúl González Medina. I.E. Juan Ramón Jiménez Tema 2

Tema 2. Derivada. Técnicas de Derivación. Raúl González Medina. I.E. Juan Ramón Jiménez Tema 2 Tma Drivaa. Técicas Drivació 0.- Itroucció.- Tasa Variació Mia.- Drivaa ua ució u puto..- Drivaas Latrals...- Itrprtació gométrica la rivaa..- Rlació tr cotiuia y rivabilia..- Sigiicao graico la rivaa.

Más detalles

1.- a) Hallar a y b para que la siguiente función sea continua en x = 1:

1.- a) Hallar a y b para que la siguiente función sea continua en x = 1: .- a) Hallar a y b para qu la siguit fució sa cotiua = : b L( ) < f = a = > L b) Para sos valors d a y b, studiar la drivabilidad d f =. Solució: a) f s cotiua l puto = lim f = f() E st caso f () = a lim

Más detalles

Variables aleatorias discretas

Variables aleatorias discretas Probabilidads y stadística Comutació Facultad d Cicias actas y aturals. Uivrsidad d Buos Airs Aa M. Biaco y la J. Martíz 4 Variabls alatorias discrtas istribució Biomial: Muchos rimtos alatorios satisfac

Más detalles

DESPIDO JUSTIFICADO Y ACTAS LABORALES

DESPIDO JUSTIFICADO Y ACTAS LABORALES DESPIDO JUSTIFICADO Y ACTAS LABORALES Lic. Jorge Del Rivero Medina En esta obra se analizan las causas por las que termina una relación laboral así como las de despido justificado y los procedimientos

Más detalles

CÁLCULO DE LÍMITES. Por otro lado es importante distinguir en el cálculo de límites, los casos indeterminados de los determinados: = ; = ; =

CÁLCULO DE LÍMITES. Por otro lado es importante distinguir en el cálculo de límites, los casos indeterminados de los determinados: = ; = ; = CÁLCULO DE LÍMITES Propidds d los límits.- ( b ) b.- ( b ) b.- ( b ) b.- ( b ) b b.- ( ) ( ) 6.- k k b Por otro ldo s importt distiguir l cálculo d límits, los csos idtrmidos d los dtrmidos: Csos dtrmidos:

Más detalles

Teoría de Sistemas y Señales

Teoría de Sistemas y Señales Toría d Sistmas y Sñals Trasparias: Aálisis ruial d sñals TD Autor: Dr. Jua Carlos Gómz Aálisis ruial d Sñals Timpo Disrto. Sri d ourir d Sñals Timpo Disrto Sa () ua sñal priódia o príodo, s dir: ( ) +

Más detalles

EJERCICIO DE ANÁLISIS FUNCIONAL (Asignatura VCAF) HOJA 5

EJERCICIO DE ANÁLISIS FUNCIONAL (Asignatura VCAF) HOJA 5 EJECICIO DE ANÁLISIS FUNCIONAL (Asigatura VCAF) HOJA 5 Ejercicio : Demostrar que e el espacio C[, ] los siguietes fucioales so lieales, cotiuos, y hallar sus ormas: a) F (x) = x(t)dt x(); b) F (x) = x(t)dt

Más detalles

Espacios Afín y Euclídeo Resumen ESPACIOS AFÍN Y EUCLÍDEO

Espacios Afín y Euclídeo Resumen ESPACIOS AFÍN Y EUCLÍDEO ESACIOS AFÍN Y EUCLÍDEO Nota: Los pocedimietos expestos o so los úicos qe eselve los poblemas Defiició El espacio afí so los ptos coexistiedo jto al espacio vectoial V, co sistema de efeecia ( pto fijo

Más detalles

S o b r e e l u s o y e l a b u s o d e l P e y o t e

S o b r e e l u s o y e l a b u s o d e l P e y o t e S o b r e e l u s o y e l a b u s o d e l P e y o t e ( L o p h o p h o r a w i l l i a m s i i ( L e m. e x S a l m - D y c k ) J. M. C o u l t.) I n v e s t i g a c i ó n r e a l i z a d a p o r : P

Más detalles

3. Modelos Univariantes de Probabilidad. Curso Estadística. Modelos Univariantes

3. Modelos Univariantes de Probabilidad. Curso Estadística. Modelos Univariantes 3. Modlos Uivariats d Probabilidad Curso - Estadística Modlos Uivariats Procso d Broulli El rsultado d u rimto admit dos catgorías: Actabl y Dfctuoso. S rit l rimto vcs. La robabilidad d dfctuoso s la

Más detalles

es ligada, siendo v V Dos subespacios F y G de V son suplementarios si y solo si se verifica:

es ligada, siendo v V Dos subespacios F y G de V son suplementarios si y solo si se verifica: 1- Dado el sbcojto F={ ( λ μ, λ,μ, μ) R / λ, μ R} de R, se verifica qe: a) dim F= b) {(1,1,0,0),(-,0,,-1)} es a base de F c) F o es sbespacio vectorial de R - E sistema ligado, se verifica qe: a) Agregado

Más detalles

Observación: si en la urna hubiese 1500 bolillas blancas y 500 verdes y se extraen dos bolillas al azar sin reemplazo, entonces

Observación: si en la urna hubiese 1500 bolillas blancas y 500 verdes y se extraen dos bolillas al azar sin reemplazo, entonces art Variabls alatorias rof. María B. itarlli.- Variabls alatorias discrtas imortats Distribució biomial Sa ε u xrimto alatorio. Sa u vto asociado a ε y aotamos Suogamos u xrimto alatorio ε u cuml los siguits

Más detalles

Análisis del caso promedio El plan:

Análisis del caso promedio El plan: Aálisis dl caso promdio El pla: Probabilidad Aálisis probabilista Árbols biarios d búsquda costruidos alatoriamt Tris, árbols digitals d búsquda y Patricia Listas sip Árbols alatorizados Técicas Avazadas

Más detalles

Programa. COLEGIO DE BIBLIOTECARIOS DE CHILE A.G. Diagonal Paraguay 383 of. 122 Santiago Telefono: 56 2 222 56 52 Mail: cbc@bibliotecarios.

Programa. COLEGIO DE BIBLIOTECARIOS DE CHILE A.G. Diagonal Paraguay 383 of. 122 Santiago Telefono: 56 2 222 56 52 Mail: cbc@bibliotecarios. Programa COLEGIO DE BIBLIOTECARIOS DE CHILE A.G. Diagonal Paraguay 383 of. 122 Santiago Telefono: 56 2 222 56 52 Mail: cbc@bibliotecarios.cl Programa XVI Conferencia Internacional de Bibliotecología Buenas

Más detalles

LOS RECURSOS NATURALES EN EL DESARROLLO ECONOMICO

LOS RECURSOS NATURALES EN EL DESARROLLO ECONOMICO LOS RECURSOS NATURALES EN EL DESARROLLO ECONOMICO E d i t o r i a l U n i v e r s i t a r i a, S. A., 1 9 7 0 In s c r i p c i ó n N 3 8. 5 3 5 D e r e c h o s e x c lu s iv o s r e s e r v a d o s p a

Más detalles

si G es abierto. La función del conjunto m tiene las siguientes propiedades: de partes de se dice que es una , entonces E.

si G es abierto. La función del conjunto m tiene las siguientes propiedades: de partes de se dice que es una , entonces E. LA INTGRAL D LBSGU PARA FUNCIONS D UNA SOLA VARIABL RSULTADOS TÓRICOS LA MDIDA D LBSGU CONJUNTOS MDIBLS Dado u couto abierto o vació G de la recta real, existe ua amilia iita o umerable {V: œl}, ormada

Más detalles

Cap. II: Principios Fundamentales del Flujo de Tránsito

Cap. II: Principios Fundamentales del Flujo de Tránsito Cap. II: Pricipios Fudamtals dl Flujo d Trásito Diagrama Espacio-Timpo Distacia 1 2 Itralo (i) 3 4 5 6 Espaciamito () Timpo Flujo, q Dsidad, Vlocidad, Tasa horaria quialt a la cual trasita los hículos

Más detalles

CÁLCULO NUMÉRICO ( )

CÁLCULO NUMÉRICO ( ) CÁLCULO NUMÉRICO (808068) Tma. Fudamtos d la Toría d Errors Octubr 0. Al studiar l fómo diario d la variació qu primta las codicios mtorológicas, s suprim muchas variabls qu dbría d itrvir los cálculos.

Más detalles

Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AR, ER, IR, OR, UR AR ER IR OR UR NOMBRE:... CURSO:...

Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AR, ER, IR, OR, UR AR ER IR OR UR NOMBRE:... CURSO:... AR ER IR OR UR NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: RA ER AR RO ER EN IR AR RI IR IL IN OR ER UR OS OR AR AN IR ER RE AR OR IN ER IR RU AR ER OS OR RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO:

Más detalles

5 Variables aleatorias bidimensionales y de mayor dimension.

5 Variables aleatorias bidimensionales y de mayor dimension. 5 Variables aleatorias bidimesioales de maor dimesio. Edgar Acua ESMA 4 Edgar Acua Sea S el esacio muestral de u eerimeto aleatorio. Sea s s dos ucioes que asiga u umero real a cada elemeto s de S. Etoces

Más detalles

1. Lección 11 - Operaciones Financieras a largo plazo - Préstamos (Continuación)

1. Lección 11 - Operaciones Financieras a largo plazo - Préstamos (Continuación) Aputes: Matemáticas Fiacieras 1. Lecció 11 - Operacioes Fiacieras a largo plazo - Préstamos (Cotiuació) 1.1. Préstamo: Método de cuotas de amortizació costates E este caso se verifica A 1 = A 2 = = A =

Más detalles

Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AR, ER, IR, OR, UR. ar er ir or ur NOMBRE:... CURSO:...

Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AR, ER, IR, OR, UR. ar er ir or ur NOMBRE:... CURSO:... ar er ir or ur NOMBRE:... CURSO:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: ra er ar ro or ar an ir er en ir ar er re ar or ri ir il in or er ur os in er ir ru ar er os or Rodea el sonido que tenga el dibujo:

Más detalles

2.8.3 Solución de las ecuaciones diferenciales lineales no homogéneas por el método de variación de parámetros

2.8.3 Solución de las ecuaciones diferenciales lineales no homogéneas por el método de variación de parámetros .8.3 Solució d las cuacios difrcials lials o hoogéas por l étodo d variació d parátros 59.8.3 Solució d las cuacios difrcials lials o hoogéas por l étodo d variació d parátros Variació d parátros U procdiito

Más detalles

El transistor bipolar de unión (BJT)

El transistor bipolar de unión (BJT) l rasisor biolar d uió (JT roducció 1948-1949: illia hockly, Joh ard y alr H. raai dscubr s disosiivo y modla su riciio d fucioamio. s l rasisor más uilizado circuios discros. Prsa mayors vlocidad d rsusa

Más detalles

9 Momentos y funciones generatrices de Momentos

9 Momentos y funciones generatrices de Momentos 9 omos y fucos grarcs d omos Edgar Acua ESA 400 Edgar Acua 9. omos Sa ua varabl alaora s df su smo momo co rspco al org como μ E[ ], smpr qu l caso dscro y qu p < f d < l caso couo. Obvam, μμ..tamb, s

Más detalles

Tema 8. Limite de funciones. Continuidad

Tema 8. Limite de funciones. Continuidad . Límit d ua fució. Fucios covrgts.... Límits latrals.... Distitos tipos d límits.... Límits ifiitos cuado tid a u úmro ral asítota vrtical.... Límits fiitos cuado tid a ifiito asítota horizotal... 8.

Más detalles

SERVICIO MILITAR DE CONSTRUCCIONES

SERVICIO MILITAR DE CONSTRUCCIONES C URRÍCULUM Demoliciones ejecuta da s más recientes INGENIEROS Demoliciones y retirada de escombros del antiguo Cuartel de Ingenieros Calle San Dalmacio. Ma drid PRO PIEDAD: SERVICIO MILITAR DE CONSTRUCCIONES

Más detalles

Construyendo la función exponencial

Construyendo la función exponencial Costrdo l ció ocil Cr SÁNCHZ DÍZ Pd costrirs l ció ocil ri o trl coo l ció ivrs d l ció logrito trl r d idtiicrs co l ocil d s úro rl os d ror tl coicidci l cso d ot tro tié rciol l cso d ot rl d diirs

Más detalles

CS Eficiencia enerxética e enerxía solar térmica

CS Eficiencia enerxética e enerxía solar térmica CS Eficiencia enerxética e enerxía solar térmica Que se aprende a facer? En que ámbitos se traballa? Que ocupacións se desempeñan? Cales son os módulos deste ciclo? Que título se obtén? Ciclo formativo

Más detalles

Transporte de portadores. Corriente en los semiconductores

Transporte de portadores. Corriente en los semiconductores Trasporte de portadores Corriete e los semicoductores Movimieto térmico de los portadores Detro del semicoductor los portadores de corriete está sometidos a u movimieto de agitació térmica (movimieto browiao).

Más detalles

Vectores 1 ; Ejercicio nº 1.- Ejercicio nº 2.-

Vectores 1 ; Ejercicio nº 1.- Ejercicio nº 2.- Vectores. dij so los sigietes ectores Si ) Ejercicio º.- ( ) : Oté ls coordeds de Ls coordeds de dos ectores so ). ; ; los qe estr l figr: siedo Dij los ectores ) Ejercicio º.- ( ) : oté ls coordeds de

Más detalles

4 MODELOS LINEALES Y NO LINEALES - REPRESENTACIÓN EN VARIABLES DE ESTADO

4 MODELOS LINEALES Y NO LINEALES - REPRESENTACIÓN EN VARIABLES DE ESTADO DINÁMIC Y CONTROL DE PROCESOS 4 MODELOS LINELES Y NO LINELES - REPRESENTCIÓN EN VRIBLES DE ESTDO Itrodcció Hemo mecioado qe lo modelo co lo qe amo a trabajar o del tipo de ecacioe matemática má epecíicamete

Más detalles

SECTOR PRIMARIO. Régimen fiscal. Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca

SECTOR PRIMARIO. Régimen fiscal. Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca SECTOR PRIMARIO. Régimen fiscal. Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca Pérez Chávez Fol Olguín El sector primario, mismo que comprende la agricultura, ganadería, silvicultura y pesca, es una actividad

Más detalles

(esta notación fue elegida por el matemático Leonhar Euler) De hecho la función f ( x)

(esta notación fue elegida por el matemático Leonhar Euler) De hecho la función f ( x) INSTITUCION EDUCATIVA LA PRESENTACION NOMBRE ALUMNA: AREA : MATEMATICAS ASIGNATURA: MATEMATICAS DOCENTE: HUGO HERNAN BEDOYA TIPO DE GUIA: CONCEPTUAL - EJERCITACION PERIODO GRADO FECHA DURACION 9 OCTUBRE

Más detalles

1.- Estudie el carácter de la serie numérica. 1 es divergente, la serie n propuesta será divergente. Solución.- Puesto que, n = 1, 2, 3,...

1.- Estudie el carácter de la serie numérica. 1 es divergente, la serie n propuesta será divergente. Solución.- Puesto que, n = 1, 2, 3,... TUTORÍA DE MATEMÁTICAS III (º A.D.E.) -mil: imozs@lx.ud.s http://tlfoic.t/wb/imm EJERCICIOS DE SERIES NUMÉRICAS PROPUESTOS EN EXÁMENES.- Estudi l cráctr d l sri uméric. (Fbrro 00, x. or.) Solució.- Pusto

Más detalles

d e l a L e y 1 8. 3 8 4.

d e l a L e y 1 8. 3 8 4. D I A G N Ó S T I C O D E L A S I T U A C I Ó N E N E L S I S T E M A T E A T R A L E n e l c a m i n o d e p r o f u n d i z al r a c o n s o l i d a c i ó n d e l s e c t o r t e a t rsae l, r e s u

Más detalles

UNIDAD 7 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. 1. DEFINICIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es una expresión de la forma:

UNIDAD 7 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. 1. DEFINICIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es una expresión de la forma: IES Pdr Povd (Gudi) Mtátics II Dprtto d Mtátics Bloqu II: Álgr il Profsor: Ró ort Nvrro Uidd : Sists d Ecucios ils UNIDD SISTEMS DE ECUCIONES INEES DEFINICIONES U sist d cucios lils co icógits s u prsió

Más detalles

UNIDAD 3: SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. 1. DEFINICIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es una expresión de la forma:

UNIDAD 3: SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. 1. DEFINICIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es una expresión de la forma: IE Pdr Povd (Gudi) Mtátics plicds ls CC II Dprtto d Mtátics Bloqu I: Álgr il Profsor: Ró ort Nvrro Uidd : ists d Ecucios ils UNIDD : ITEM DE ECUCIONE INEE DEFINICIONE U sist d cucios lils co icógits s

Más detalles

Análisis Estadístico de Datos Climáticos

Análisis Estadístico de Datos Climáticos Aálss Estadístco d Datos Clmátcos Rgrsó lal smpl (Wlks, cap. 6.) Vo Storch ad Zwrs (Cap. 8) 05 Rgrsó La rgrsó, gral, s utlza habtualmt para stmar modlos paramétrcos d la rlacó tr varabls ua scala cotua,

Más detalles

Reglamento de D i v er s i ones y E s p ec tá c u los P ú b li c os Ayuntamiento Constitucional de Zapotlanejo 2007-2009 e n t e M u n i c i Z a t n e j o, J a o, a h a t a n t e m u n i c i o h a g o

Más detalles

DECAIMIENTO RADIOACTIVO

DECAIMIENTO RADIOACTIVO DECIMIETO RDIOCTIVO El dcaimito radioactivo s idpdit dl modo d dcaimito, y s aplica a todos llos: α,β +, β -, CE (captura lctróica), γ, y fisió spotáa. Postulados: LEY DE DESITEGRCIO RDIOCTIV. La probabilidad

Más detalles

Pruebas de hipótesis para dos muestras.

Pruebas de hipótesis para dos muestras. Prueba de hiótei ara do muetra. Prueba de Hiótei ara do muetra grade, deviacioe etádar de la oblacioe deiguale. La roiedade de la Ditribució Normal o tambié umamete útile cuado queremo ecotrar i do cojuto

Más detalles

I. E. S. ATENEA. SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES EXAMEN PARCIAL. PRIMERA EVALUACIÓN. ANÁLISIS

I. E. S. ATENEA. SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES EXAMEN PARCIAL. PRIMERA EVALUACIÓN. ANÁLISIS Eamn Parcial. Análisis. Matmáticas II. Curso 010-011 I. E. S. ATENEA. SAN SEBASTIÁN DE LOS REYES EXAMEN PARCIAL. PRIMERA EVALUACIÓN. ANÁLISIS Curso 010-011 19-XI-010 MATERIA: MATEMÁTICAS II INSTRUCCIONES

Más detalles

C.1 Pares de series básicas de Fourier en tiempo discreto

C.1 Pares de series básicas de Fourier en tiempo discreto impo Coiua ( Discra [ FS Prióica (, [] X X [] prioo DFS [ Ω x Ω y prioo Ω Discra ( o prióica (, X ( D X X ( Ω ( X ( X ( i prioo Coiua (,Ω o prióica (, Prióica (,Ω Frcucia C. Pars sris básicas Fourir impo

Más detalles

PROBLEMAS DE LÍMITES DE FUNCIONES (Por métodos algebraicos) Observación: Algunos de estos problemas provienen de las pruebas de Selectividad.

PROBLEMAS DE LÍMITES DE FUNCIONES (Por métodos algebraicos) Observación: Algunos de estos problemas provienen de las pruebas de Selectividad. Funcions Límits y continuidad PROBLEMAS DE LÍMITES DE FUNCIONES Por métodos algbraicos Obsrvación: Algunos d stos problmas provinn d las prubas d Slctividad Si ist l it d una función f cuando a, y si f

Más detalles

LÍMITES DE FUNCIONES.

LÍMITES DE FUNCIONES. LÍMITES DE FUNCIONES. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. Sa y una unción ral d variabl ral. D una manra intuitiva y oco rcisa, dirmos qu l it d s L, cuando s aroima a, si ocurr qu cuanto más róimo sté

Más detalles

Dimensión económica de la familia

Dimensión económica de la familia Instituto de Ciencias para la Familia Universidad de Navarra Dimensión económica de la familia GUÍA DE LA ASIGNATURA Curso Académico 2015-2016 Ficha Técnica Asignatura: Dimensión Económica de la Familia

Más detalles

TEMA IV INTEGRALES INDEFINIDAS

TEMA IV INTEGRALES INDEFINIDAS Tema IV-Itegrales Ideiidas TEMA IV INTEGRALES INDEFINIDAS Dada ua ució ( ) deiida e u cierto domiio D, os plateamos si eiste ua ució F( ) deiida e el mismo domiio, tal que su derivada coicida co la ució

Más detalles

Ca pí tu lo X: De la Bi blio te ca y Cen tro de Re cur sos pa ra el Apren di za je

Ca pí tu lo X: De la Bi blio te ca y Cen tro de Re cur sos pa ra el Apren di za je Ca pí tu lo X: De la Bi blio te ca y Cen tro de Re cur sos pa ra el Apren di za je Ar tí cu lo 10.1 Los es tu dian tes tie nen el de re cho a usar li bre men te la Bi blio te ca de la Uni ver si dad y

Más detalles

INFERENCIA ESTADISTICA

INFERENCIA ESTADISTICA Uivrsidad Católica Adrés Bllo UIVERSIDAD CATOLICA ADRES BELLO Urb. Motalbá La Vga Apartado 068 Tléfoo: 47-448 Fa: 47-3043 Caracas, 0 - Vzula Facultad d Igiría Escula d Igiría Iformática -----------------------

Más detalles

Modelo 3 Opción A. , + ) Decreciente: (0, )) = ( , f(

Modelo 3 Opción A. , + ) Decreciente: (0, )) = ( , f( Modlo Opción A Ejrcicio º Sa f : (, ) R la función dfinida por f() Ln() (Ln dnota la función logarito npriano). (a) [ 5 puntos] Dtrina los intrvalos d crciinto d dcrciinto los tros rlativos d f (puntos

Más detalles

FUNCIONES EXPONENCIAL, LOGARÍTMICA Y SUS DERIVADAS.

FUNCIONES EXPONENCIAL, LOGARÍTMICA Y SUS DERIVADAS. Prof., Enriqu Matus Nivs Doctorano n Eucación Matmática. FUNCIONES EXPONENCIAL, LOGARÍTMICA Y SUS DERIVADAS. Una función ponncial s aqulla n la qu la variabl stá n l ponnt. Algunos - - -5 jmplos funcions

Más detalles

ANEXO A. Bipuerto libre de. i 1. i 2 V 2 ruido. Figura A.1 Bipuerto libre de ruido con dos fuentes equivalentes de corriente de ruido, configuración π

ANEXO A. Bipuerto libre de. i 1. i 2 V 2 ruido. Figura A.1 Bipuerto libre de ruido con dos fuentes equivalentes de corriente de ruido, configuración π xo. Bpurtos rudosos NEXO BIPUERTOS RUIDOSOS.. REPRESENTCIÓN DE BIPUERTOS RUIDOSOS U bpurto rudoso, sgú la toría prstada [], s pud rprstar como u bpurto lbr d rudo co dos futs quvalts d rudo, coctadas a

Más detalles

TEMA 7 ACTUACIONES DE AVIONES DOTADOS DE MOTOR ALTERNATIVO-HÉLICE

TEMA 7 ACTUACIONES DE AVIONES DOTADOS DE MOTOR ALTERNATIVO-HÉLICE TSIAT (UC) Máa l lo (6-7) TMA 7 ACTUACIONS D AIONS DOTADOS D MOTOR ALTRNATIO-HÉLIC 7.. INTRODUCCIÓN 7.. HIÓTSIS ACRCA D LAS CARACTRÍSTICAS DL GRUO MOTOROULSOR l gro oorolsor oor alravo-hél sá oso, obva,

Más detalles

206 MÉTODOS NUMÉRICOS

206 MÉTODOS NUMÉRICOS 6 MÉTODOS UMÉRICOS.. Alguos hhos mortts r ls rs vs wto: ls sguts so lgus ls ros más mortts ls rs vs wto: (. S s u rmutó K ) ( ) K tos [ K ] [ K ] CASO PARTICULAR: [ ] [ ] ( Est ro s osu l u l olomo trolt

Más detalles

TRANSMISIÓN DE CALOR EN RÉGIMEN ESTACIONARIO UNIDIMENSIONAL (II). SUPERFICIES EXTENDIDAS.

TRANSMISIÓN DE CALOR EN RÉGIMEN ESTACIONARIO UNIDIMENSIONAL (II). SUPERFICIES EXTENDIDAS. a 5: Régi st. uii. (II). Supficis tias R. Royo J. M. Coá Cuso - Diapositiva RNSMISIÓN DE COR EN RÉGIMEN ESCIONRIO UNIDIMENSION (II). SUPERFICIES EXENDIDS. J.M. Coá, R. Royo (UPV) a 5: Régi stacioaio uiisioal

Más detalles

Resolver el examen muestra te ayudará a: Identificar cómo son las preguntas del examen. Estimar el tiempo que necesitas para resolverlo.

Resolver el examen muestra te ayudará a: Identificar cómo son las preguntas del examen. Estimar el tiempo que necesitas para resolverlo. Examen muestra Ob je ti vo Responder preguntas parecidas a las del examen de selección. Im por tan cia Resolver el examen muestra te ayudará a: Identificar cómo son las preguntas del examen. Saber cuántas

Más detalles

& fun. viajeglamour Por silvia lópez

& fun. viajeglamour Por silvia lópez viajglamour Por silvia lópz A ts d sumrgirs l rodaj d Holms. Madrid Suit. 1890, la visió dl dtctiv lodis d José Luis Garci ( itrprto a Alcátara, u priodista lgat y romático, amigo d Watso ), l actor Migul

Más detalles

Una ecuación diferencial lineal de orden superior general tendría la forma. (1) dx dx

Una ecuación diferencial lineal de orden superior general tendría la forma. (1) dx dx .7 Ecuacioes difereciales lieales de orde superior 6.7 Ecuacioes difereciales lieales de orde superior Ua ecuació diferecial lieal de orde superior geeral tedría la forma d y d y dy a( ) a ( )... a ( )

Más detalles

COMISIONISTAS. TRATAMIENTO FISCAL

COMISIONISTAS. TRATAMIENTO FISCAL COMISIONISTAS. TRATAMIENTO FISCAL Pérez Chávez Fol Olguín Quiénes son comisionistas? En qué régimen fiscal tributan? Cuándo y cómo pagan sus impuestos? Cuáles son sus obligaciones fiscales? Estas son algunas

Más detalles

ANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA

ANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA CAPITULO ANÁLISIS DE LA RESPUESTA TRANSITORIA. INTRODUCCIÓN Ua la caractrítica má importat lo itma cotrol u rputa traitoria. Como l propóito lo itma cotrol proporcioar ua rputa aa, frcutmt u rputa traitoria

Más detalles

9 TRASLACIONES, GIROS Y SIMETRÍAS EN EL PLANO

9 TRASLACIONES, GIROS Y SIMETRÍAS EN EL PLANO 9 TRSLINES, GIRS SIMETRÍS EN EL PLN EJERIIS PRPUESTS 9. ibuja un parallogramo y razona qué pars d vctors dtrminados por los vértics son quipolnts. Son quipolnts los qu son parallos y dl mismo sntido, y

Más detalles

SALTOS HIDRÁULICOS. Mg.ARRF

SALTOS HIDRÁULICOS. Mg.ARRF SALTOS IDRÁULICOS 1 Fig..-Nomeclatura utilizada e saltos co turbias de reacció SALTOS IDRÁULICOS CONCEPTO DE SALTO EN TURBINAS IDRÁULICAS Saltos e la Turbia de reacció salto bruto o altura geométrica es

Más detalles

Tema 11. Limite de funciones. Continuidad

Tema 11. Limite de funciones. Continuidad Tma. Limit d fucios. Cotiuidad. Límit d ua fució. Fucios covrgts.... Límits latrals.... Distitos tipos d límits.... Límits ifiitos cuado tid a u úmro ral asítota vrtical.... Límits fiitos cuado tid a ifiito

Más detalles

I n s t i t u t o d e D e s a r r o l l o P r o f e s i o n a l. U l a d i s l a o G á m e z S o l a n o

I n s t i t u t o d e D e s a r r o l l o P r o f e s i o n a l. U l a d i s l a o G á m e z S o l a n o 1 A n t o l o g í a : P r o m o c i ó n y A n i m a c i ó n d e l a l e c t u r a M i n i s t e r i o d e E d u c a c i ó n P ú b l i c a I n s t i t u t o d e D e s a r r o l l o P r o f e s i o n a l.

Más detalles

una sucesión de funciones de A. Formemos una nueva sucesión de funciones {S n } n=1 de A de la forma siguiente:

una sucesión de funciones de A. Formemos una nueva sucesión de funciones {S n } n=1 de A de la forma siguiente: Tema 8 Series de fucioes Defiició 81 Sea {f } ua sucesió de fucioes de A Formemos ua ueva sucesió de fucioes {S } de A de la forma siguiete: S (x) = f 1 (x) + f 2 (x) + + f (x) = f k (x) Al par de sucesioes

Más detalles

ÍNDICE. 8. R ie s g o... 19

ÍNDICE. 8. R ie s g o... 19 ÍNDICE 1. A spectos generales del s e g u r o... 13 2. C ontratos de s e g u r o... 15 2. 1. Concepto... 15 2.2. C a ra c te re s... 15 3. Principios del seguro... 15 4. Interés a seg u ra b l e... 16

Más detalles

Competencia Matemática E. Paenza. Sexta Realización 1991

Competencia Matemática E. Paenza. Sexta Realización 1991 Competecia Matemática E. Paeza Seta Realizació 99 Resolució de los problemas Participate N : Problema. Sea C u cuadrilátero coveo. Si el área del cada uo de los cuatro triágulos determiados por las dos

Más detalles

1. Teorema del Límite Central. Como se dijo varias clases atras si tenemos n variables aleatorias, cada una de. X i = X. n = 1 n.

1. Teorema del Límite Central. Como se dijo varias clases atras si tenemos n variables aleatorias, cada una de. X i = X. n = 1 n. 1. Teorema del Límite Cetral Teorema: ea Y 1, Y,..., Y variables aleatorias idepedietes idéticamete distribuidas co EY i = µ y V Y i =

Más detalles

CLA CLE CLI CLO CLU NOMBRE:... CURSO:...

CLA CLE CLI CLO CLU NOMBRE:... CURSO:... CLE CLO CLU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: CLE CLO CLE CLO CLU CAL CIL COL CAL CLO CAL CLO COL CLO CIL CLE CLO CIL CAL 2 RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: CLE CLO CEL CIL

Más detalles

Sucesiones numéricas.

Sucesiones numéricas. SUCESIONES 3º ESO Sucesioes uméricas. Ua sucesió es u cojuto ordeado de úmeros reales: a 1, a 2, a 3, a 4, Cada elemeto de la sucesió se deomia térmio, el subídice es el lugar que ocupa e la sucesió. El

Más detalles

Tema 3. Polinomios y otras expresiones algebraicas (Estos conceptos están extraídos del libro Matemáticas 1 de Bachillerato.

Tema 3. Polinomios y otras expresiones algebraicas (Estos conceptos están extraídos del libro Matemáticas 1 de Bachillerato. UH ctualizació de oocimietos de Matemáticas ara Tema Poliomios y otras eresioes algebraicas Estos cocetos está etraídos del libro Matemáticas de achillerato McGrawHill Poliomios: oeracioes co oliomios

Más detalles

MÁQUINAS DE COMPRESIÓN SIMPLE II

MÁQUINAS DE COMPRESIÓN SIMPLE II LOS COMPRESORES FRIGORIFICOS MÁQUINAS DE COMPRESIÓN SIMPLE II EL PROCESO DE COMPRESION I: II: III: TIPOS FUNCIONES RANGO APLICACION Pag. LOS COMPRESORES FRIGORIFICOS CLASIFICACION ALTER- NATIOS OLUME-

Más detalles

MATEMATICA II Resumen

MATEMATICA II Resumen Números reales y radicales. Los números irracionales U n núm e r o e s irra cio nal s i p ose e inf in it a s c ifras d e c imales n o p e r iódi cas, p or tant o no se p ue d e n e x p r e sar en f orma

Más detalles

U n P a r i s p o r e l a g u a

U n P a r i s p o r e l a g u a 5 2 v o c e s d e l a j u v e n t u d f r a n c ó f o n a s e a l z a n p o r e l a g u a 2 Pascal Bonnetain S e c r e t a r i o G e n e r a l d e l a O f i c i n a F r a n c o - Q u e b e q u e n s e

Más detalles

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2014 MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES TEMA 7: CONTRASTE DE HIPÓTESIS

PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 2014 MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES TEMA 7: CONTRASTE DE HIPÓTESIS PROBLEMAS RESUELTOS SELECTIVIDAD ANDALUCÍA 214 MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS CIENCIAS SOCIALES TEMA 7: CONTRASTE DE HIPÓTESIS Juio, Ejercicio 4, Oció B Reserva 2, Ejercicio 4, Oció B Reserva 4, Ejercicio

Más detalles

2.4 La regla de la cadena

2.4 La regla de la cadena 30 CAPÍTULO Derivació.4 La regla e la caea Ecotrar la erivaa e ua fució compuesta por la regla e la caea. Ecotrar la erivaa e ua fució por la regla geeral e la potecia. Simplificar la erivaa e ua fució

Más detalles

Porque para siempre permanece su misericordia! Aleluya! Y hundió al Faraón y a su ejército en el mar. Aleluya! Porque para siempre permanece su

Porque para siempre permanece su misericordia! Aleluya! Y hundió al Faraón y a su ejército en el mar. Aleluya! Porque para siempre permanece su Polielio Salmo 135 Confesad al Señor, pues Él es bondadoso. Aleluya! Confesad al Dios de los dioses. Aleluya! Confesad al Señor de los señores. Aleluya! Al Único que obra grandes maravillas. Aleluya! Al

Más detalles