F. 76 EL DINAR CAMPESTRE

Transcripción

1 F. 76 EL DINAR CAMPESTRE

2 FITXA TÈCNICA Títol: El dinar campestre. Autor: Edouard Manet (París ). Cronologia: Tècnica: Oli sobre tela. Mides: 2,08 x 2,64 m. Estil: realista impressionista. Tema: escena costumista. Localització: Museu d Orsay (París).

3

4 BIOGRAFIA DE L AUTOR

5 Com no va destacar en els estudis per assolir la carrera de dret, als 16 anys s embarca cap a Brasil amb la intenció d entrar a l acadèmia naval francesa. Afortunadament, ho va deixar tot i va entrar al taller del pintor Thomas Couture, amb ell va realitzar moltes còpies al Louvre de Ticià, Rembrandt i Goya. Però serà en un viatge a Espanya on descobrirà el pintor que més l impressionarà i el marcarà: Velázquez. Començà a fer quadres de temàtica espanyola i, un d aquest El guitarrista Espanyol-, li valdrà el reconeixement del púbic al Saló de París de De mica en mica, la seva obra anirà agafant una actitud rebel (amb la presència reiterada del nu femení en els seus quadres) que li causarà grans crítiques.

6 Cap el 1870 va començar a pintar a l aire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i el color, com faran els anomenats impressionistes, que van rebre la influència de Manet encara que aquest no voldrà formar part del seu grup i preferís relacionar-se amb els salons oficials.

7

8

9

10

11 DESCRIPCIÓ FORMAL

12 La composició presenta tres plans diferents situats en sentit horitzontal: un primer terme amb la panera amb fruites, un segon amb els tres personatges i un tercer amb una altra dona, remullant-se en un rierol.

13 La composició presenta tres plans diferents situats en sentit horitzontal: un primer terme amb la panera amb fruites, un segon amb els tres personatges i un tercer amb una altra dona, remullant-se en un rierol.

14 La composició presenta tres plans diferents situats en sentit horitzontal: un primer terme amb la panera amb fruites, un segon amb els tres personatges i un tercer amb una altra dona, remullant-se en un rierol.

15 Els caps dels quatre personatges formen un perfecte triangle, cosa que els dóna unitat.

16 Els caps dels quatre personatges formen un perfecte triangle, cosa que els dóna unitat.

17 El personatge femení nu destaca clarament per clarobscur, rodejat de colors més foscos, i també per ser l únic personatge sense vestit.

18 El personatge femení nu destaca clarament per clarobscur, rodejat de colors més foscos, i també per ser l únic personatge sense vestit.

19 I també pel braç i la mirada del personatge maculí amb barret.

20 I també pel braç i la mirada del personatge maculí amb barret.

21 Els personatges ocupen un espai compacte i artificial dins de la composició.

22 Els personatges ocupen un espai compacte i artificial dins de la composició.

23 Pel que fa al color destaca la gran riquesa de tons verds en contrast amb el blanc i negre de les figures.

24 TEMÀTICA

25 El dinar campestre, titulada inicialment «el bany» reflecteix una escena en la que se ns mostren Eugene Manet (germà del pintor), l escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva model Victorine Meurent i al fons Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

26 El dinar campestre, titulada inicialment «el bany» reflecteix una escena en la que se ns mostren Eugene Manet (germà del pintor), l escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva model Victorine Meurent i al fons Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

27 El dinar campestre, titulada inicialment «el bany» reflecteix una escena en la que se ns mostren Eugene Manet (germà del pintor), l escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva model Victorine Meurent i al fons Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

28 El dinar campestre, titulada inicialment «el bany» reflecteix una escena en la que se ns mostren Eugene Manet (germà del pintor), l escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva model Victorine Meurent i al fons Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

29 El dinar campestre, titulada inicialment «el bany» reflecteix una escena en la que se ns mostren Eugene Manet (germà del pintor), l escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva model Victorine Meurent i al fons Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

30 Va ser rebutjada al saló oficial de 1863, el principal motiu que es va criticar va ser la nuesa injustificada de la dona ja que no es tractava d una escena mitològica, a més que aquesta mirés descaradament al públic es va considerar ofensiu.

31 MODELS I INFLUÈNCIES

32 Un clar model és El judici de Paris de Rafael, quadre desaparegut que podem observar en el gravat que Raimondi va fer copiant la obra de Rafael.

33 Un clar model és El judici de Paris de Rafael, quadre desaparegut que podem observar en el gravat que Raimondi va fer copiant la obra de Rafael.

34 L altre és El concert campestre de Ticià, tradicionalment atribuïda a Giorgione que presenta una composició força semblant, però amb l excusa de la mitologia.

35

36 La influència de la pintura veneciana i del barroc espanyol, especialment de Velázquez serà un referent clar en algunes de les seves obres més rellevants, com Olympia i El pifre.

37

38 Manet va significar una apertura cap a l art modern, tot i que admirava als clàssics, es va negar a utilitzar algunes de les normes establertes. Es convertirà en model a seguir pels impressionistes i referència dels plantejaments de Cézanne i del cubisme de Picasso.

39 ..\VIDEOS\Dinar campestre douard Manet (1) Cnon Art.wmv..\VIDEOS\Dinar campestre douard Manet (2) Cnon Art.wmv