TEMA 16: JOAN FRANCESC MIRA. TEMES DE LITERATURA (PAU) 2n de Batxillerat Prof. Josep Vañó

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TEMA 16: JOAN FRANCESC MIRA. TEMES DE LITERATURA (PAU) 2n de Batxillerat Prof. Josep Vañó"

Alberto Cordero Acuña
hace 6 años
Vistas:

1 TEMA 16: JOAN FRANCESC MIRA TEMES DE LITERATURA (PAU) 2n de Batxillerat Prof. Josep Vañó

2 LLEGIU BÉ LA PREGUNTA DADES BIOGRÀFIQUES PRODUCCIÓ LITERÀRIA (ASSAIG) ESTIL 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostre realitat contemporània. Explica ho. TEMÀTICA TEXT EXPOSITIU

3 UN POSSIBLE ESQUEMA INTRODUCCIÓ: Breu ressenya biogràfica: València, 1939 Formació sòlida en humanitats. Compromís Cívic DESENVOLUPAMENT: Varietat i importància de les seues obres: Narrativa. Assaig. Articles d opinió CONCLUSIÓ:Justificar per què reflecteix la societat contemporània: Per la temàtica Per la particularitat del seu estil Per la vigència de les seues reflexions

4 DADES BIOGRÀFIQUES Naix a València, l any Llicenciat i Doctorat en Filosofia i lletres per la Universitat de València. Estudis a la universitat Gregoriana i Lateranense a Itàlia. Catedràtic d Institut i Professor d universitat: València, Castelló i Princenton (EUA). Sòlida formació en llengües i cultures clàssiques: ha traduït al català La Divina Comèdia de Dante i Els Evangelis. Col laborador en investigacions de caràcter antropològic i etnogràfic a diverses universitats (La Sorbona de París, per exemple). Impulsor d iniciatives culturals: Museu d Etnologia Valenciana, Acció Cultural. Compromís cívic i polític amb el nacionalisme valencià; amb la seua llengua i cultura, amb el seu poble. Premis i distincions importants: Premi Sant Jordi, Premi d Honor de les Lletres Catalanes, Medalla d Or de la ciutat de Florència. Articulista a semanaris i periòdics d actualitat: El Temps, El País...

5 OBRES LITERÀRIES NARRATIVA: El bou de foc (1974). Els cucs de seda (contes),1975. Borja Papa (1996). Purgatori (2002) El professor d història (2008). ASSAIG: Introducció a un país (1980) Crítica de la nació pura (1985) Sobre la nació dels valencians (1997) Almansa, Després de la batalla RECULLS D ARTICLES D OPINIÓ: Una biblioteca en el desert. Europeus

6 NOTES SOBRE L ESTIL DE MIRA És un deixeble de Fuster en l ús dels recursos essencials de l assaig. Barreja encertadament la claredat i la concisió del periodisme amb la bellesa i l elegància de la literatura. Argumenta i fa suggeriments amb gràcia i amenitat. Utilitza, sovint, l humor i la ironia. Dignifica la modalitat valenciana de la llengua i l usa amb gran domini. Convida el lector a debatre i discutir, a reflexionar i a posicionar se, a favor o en contra, del seu punt de vista. Es basa en la seua experiència (viatges, lectures...) en temes accessibles al lector. Estructura peculiar: Descriu o comenta un fet, un paisatge, una obra literària o artística; fa una pirueta dialèctica i la compara amb un aspecte similar d allò nostre (dels valencians), per acabar fent una reflexió breu i contundent sobre això darrer. ESTIL MIRA

7 ELS TEMES ABORDATS PER MIRA La identitat valenciana: la complicada qüestió del nacionalisme; les conseqüències de l ús polític de les senyes identitàries (relació llengua, cultura i poder; manipulació de la identitat per motius polítics o econòmics...). La creació i l evolució de les identitats i dels símbols de la nació; la necessitat dels pobles de crear se una identitat com a grup; el paper cohesionador de la llengua per crearse una consciència col lectiva... Utilització d anècdotes o assumptes per iniciar la reflexió: viatges, lectures i llibres, visites a museus o monuments, la gent del país (els veïns), els grecs i els clàssics, la memòria i la història, València i els valencians

8 REFLEXIONA SOBRE LA REALITAT CONTEMPORÀNIA PERQUÈ: Publica periòdicament articles en periòdics i setmanaris d actualitat: El Temps, Saó, El País... És un escriptor amb una sòlida formació lingüística i humanística, i amb un afany d investigar i reflexionar i de fer ho de manera amena, interessant i elegantsobre temes sociològics, antropològics, etnològics i culturals que afecten individualment i com a membre d un país. Per ser un intel lectual compromés, per la seua versatilitat i pel seu bagatge (moltes experiències viscudes, molts països visitats...). Perquè s ocupa de temes que preocupen a la seua gent.

Documentos relacionados

CURRICULUM VITAE Y BIBLIOGRAFÍA. Xavier Rubert de Ventós

CURRICULUM VITAE Y BIBLIOGRAFÍA Xavier Rubert de Ventós DATOS PERSONALES Xavier Rubert de Ventós Nacido el uno de setembre de 1939 DIRECCIÓN PROFESSIONAL Universitat Oberta de Catalunya- UOC Avda. Tibidabo,