CONSTRUCCIÓ D UN ESPAI URBÀ. CASTELLÓ

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CONSTRUCCIÓ D UN ESPAI URBÀ. CASTELLÓ"

José Ángel Parra Vega
hace 6 años
Vistas:

1 CONSTRUCCIÓ D UN ESPAI URBÀ. CASTELLÓ

2 Hallan los PRIMEROS RESTOS ROMANOS DE CASTELLÓ EN VILLAMARGO. Las excavaciones arqueológicas de las obras de encauzamiento del barranco de Fraga han sacado a la luz los primeros hallazgos romanos documentados en la ciudad de Castelló. Se trata de una villa romana datada entre los siglos I y III d.c. encontrada en el Camí Villamargo. La construcción hallada en Villamargo, en el entorno del Caminàs, refuerza la tesis de que la Vía Augusta discurrió por esta calzada de origen íbero que conecta con otros emplazamientos romanos localizados en la provincia como la villa de Benicató en Nules, Vinarrajell en Burriana o el Mas d Aragó en Traiguera. Levante-emv.com El mercantil valenciano 26/11/2009

4 VIA AUGUSTA Miliari Carcaixent Miliari Borriol Arc Romà de Cabanes

6 CASTELLÓ de la Plana, segle XIII

7 TORRE DELS ALÇAMENTS Les restes de la Torre dels Alçaments són l únic vestigi significatiu de la fortificació medieval de la ciutat.corresponen a la base d una de les portes de la muralla del s. XIV.Avui són aula-museu soterrani.

8 CASTELLÓ SEGLE XVII El 1459 comença la construcció del Campanar, separat de l església.

9 LA LLOTJA DEL CÀNEM

EL CREIXEMENT URBÀ CREIXEMENT DESORDENAT Al llarg del segle XVII i el segle XVIII que portarà a ENDERROC DE LES MURALLES: En els inicis de la dècada dels anys 90 del segle XVIII

12 EL CREIXEMENT URBÀ CREIXEMENT DESORDENAT Al llarg del segle XVII i el segle XVIII que portarà a ENDERROC DE LES MURALLES: En els inicis de la dècada dels anys 90 del segle XVIII PLANIFICACIÓ URBANA: PRIMER: A càrrec d Antonio Bermúdez de Castro (Cases en el lloc de la muralla i construcció de la Plaça Nova o del Rei). DESPRÉS: Planificació mitjançant EXAMPLES (1914)

14 PGOU de Vicent Traver 1928 CASC VELL; ZONA D AMPLIACIÓ I, ZONA D EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat

15 PGOU de Vicent Traver 1928 CASC VELL; ZONA D AMPLIACIÓ I, ZONA D EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat)

17 EDIFICIS/ESPAIS NOUS PER A NOVES NECESSITATS I NOUS SERVEIS Escorxador. Cementiri. Estació de ferrocarril València- Castelló. Teatre. Passeigs Ribalta. Plaça de bous. Hospital. Algunes fàbriques. Les cases barates. Edifici de Correus Enllumenament públic, escorxador, telègraf...

20 El panyet (cases barates). Plaça de bous

1792: construcció pel bisbe Climent del Palau del carrer Governador. 1798: finalització de les obres de la Plaça Nova (del Rei), el primer mercat de dilluns es va realitzar el 28 d octubre de 1800.

i en 1899 l elèctric) 1833: Castelló es declarada capital de província. 1834: construcció de l escorxador públic (al final del carrer Governador) 1847: construcció del passeig de Campoamor.

21 1792: construcció pel bisbe Climent del Palau del carrer Governador. 1798: finalització de les obres de la Plaça Nova (del Rei), el primer mercat de dilluns es va realitzar el 28 d octubre de : inauguració de la Plaça de bous (en l avinguda del Rei, on està l institut Ribalta) 1833: inauguració de l enlluernament públic d oli (en 1863 es va instal lar el de petroli; en 1871 el de gas i en 1899 l elèctric) 1833: Castelló es declarada capital de província. 1834: construcció de l escorxador públic (al final del carrer Governador) 1847: construcció del passeig de Campoamor. 1846: creació de L institut de segon ensenyament (en el convent de les monges de Santa Clara). 1855: s inaugura el telègraf 1861: inauguració del nou cementiri. 1862: inauguració del ferrocarril de València a Castelló. 1869: es construïa en el lloc de l antic cementiri, un passeig al qual es va denominar de Ribalta. 1880: creació de l Ateneu obrer. 1882: primera pedra de l Hospital Provincial. 1890: primera pedra del teatre de la Plaça de la Pau 1892: comencen les obres del port. 1899: inauguració del nou telèfon urbà, el concessionari serà Joaquin Carpí Marmaneu.

22 Habitatges burgesos

24 CREIXEMENT URBÀ ( )

Fins 1955 Castelló havia crescut lentament, de forma espontània o dirigida,

Als anys 60 l èxode rural farà que l extrarradi de la ciutat aglutine gran

El Plan de 1963 no pudo contener este desorbitado crecimiento, consecuencia de

La permisividad fue su principal filosofía Los resultados fueron desmembración

25 Fins 1955 Castelló havia crescut lentament, de forma espontània o dirigida, però sempre en compacte. Als anys 60 l èxode rural farà que l extrarradi de la ciutat aglutine gran quantitat de població: de un 5% en 1940 es passarà a un 15% en El Plan de 1963 no pudo contener este desorbitado crecimiento, consecuencia de un alud inmigratorio que fluía constantemente. La permisividad fue su principal filosofía Los resultados fueron desmembración en grupos periféricos, y también el crecimiento en altura, especialmente en el centro histórico, sin normas ni relación entre altura de edificios y anchura de calles. (ORTELLS,1987)

26 Universitat RONDES

Documentos relacionados

Què és una ciutat? 1. Antecedents: Abans del segle XIX la ciutat té límits físics i jurídics. 2. Criteris de definició actual:

Unitat Didàctica III. Població i sistema urbà a Espanya. Què és una ciutat? 1. Antecedents: Abans del segle XIX la ciutat té límits físics i jurídics 2. Criteris de definició actual: nombre d habitants