1.2. Compostos ternaris: hidròxids, oxàcids I sals dels oxàcids

Transcripción

1 FORMULACIÓ INORGÀNICA 1. FORMULACIÓ INORGÀNICA 1.1. Compostos binaris: òxids, hidrurs i sals binaries 1.2. Compostos ternaris: hidròxids, oxàcids I sals dels oxàcids 1. FORMULACIÓ INORGÀNICA 1.1. Compostos binaris: òxids, hidrurs i sals binaries a) òxids Els òxids es classifiquen en dos grups: òxids metàlics i òxids no metàl lics. - òxids metàl lics/ òxids no metàlics: Com es formulen i nombren aquests compostos? Es formulen de la següent manera: primer es fica, el / no seguit de l'oxígen i a continuación es crecen les valències dels dos elements en qüestió. ( Si l element no és del grup 17. halògens). Exemple: Ca 2 O 2 CaO (*) (*) degut a què les valències dels dos elements es poden simplificar, en queda CaO. Es nombren de la següent manera: hi han dues formes per poder nombrar els compostos: utilitzant la forma de composició, o la stock. Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra, segons el nombre d àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula òxid, i de l altre element en qüestión. El prefix mono, si no és necessari es pot ometre. PREFIXE + ÒXID + DE + NOM DE L ALTRE ELEMENT Exemple: Fe 2 O 3 triòxid de diferro FeO òxid de ferro S 2 O 4 SO 2 Ahnídrid sulfurós Forma Stock: es nombren am la paraula òxid seguida del nombre del element i entre paréntesi, amb números romans, la valència de l element què no és l'òxígen, sempre i quan l element en qüestió tinga més d una valència.

2 ÒXID + DE + NOM DE L'ALTRE ELEMENT Exemple: Fe 2 O 3 CO 2 òxid de ferro (III) òxid de carboni (IV) Excepció: Halurs d'oxigen. Els elements del grup 17(halògens). És formulen i es nombren de la següent manera. Com es formulen i nombren aquests compostos? Es formulen de la següent manera: en primer lloc es fica l oxígen, seguit de l'element del grup 17 de la taula periòdica. A continuació es creuen les valències dels dos elements en qüestió. Finalment si es pot simplificar el compost es simplifica. Exemple: O 7 Cl 2 Es nombren de la següent manera: Sols hi ha una única forma per poder nombrar aquets compostos: utilitzant la forma de composició. Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra, segons el nombre d àtoms de cadascún dels elements, seguit del element del grup 17 de la taula periòdica, amb la terminació ur (valència més menuda), i finalment es fica l oxígen amb el seu prefixe. PREFIXE + NOM DE L ALTRE ELEMENT + UR + DE + OXÍGEN Exemple: O 7 Cl 2 diclorur de heptaoxígen Però, encara que la IUPAC considera aquesta forma de nombrar per aquesta excepció, també considera que aquets compostos, es poden nombrar com la resta d òxids. Exemple: O 7 Cl 2 Heptaòxid de diclor ( forma composició ) O 7 Cl 2 òxid de clor (VII) ( forma stock ) Dins dels òxids metàl lics, trobem els següents compostos: Peròxids: el seu grup és el (O 2 ), què actua amb valència 2. Tots els òxids metàl lics poden ser peroxides, però no tots els peroxides poden ser òxids metàl lics. Es formula de la segúent manera: es fica, el seguit del peróxid i a continuació es creuen les valències dels dos elements en qüestió.

3 Exemple: Fe 2 (O 2 ) 3 Fe 2 O 6 2 i 3 no són divisibles entre ells, per tant no es pot simplificar Exemple: Pb 2 (O 2 ) 4 Pb(O 2 ) 2 PbO 4 2 i 4 si que són divisibles entre ells, es pot simplificar Excepció: peróxido d hidrògen H 2 O 2 (H és no ) Es nombren de la següent manera: hi han dues formes per poder nombrar aquestos compostos: utilitzant la forma de composició, o la stock. Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra, segons el nombre d àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula òxid, i del nom de l altre element en qüestión. El prefix mono, si no és necessari es pot ometre. PREFIXE + ÒXID + DE + NOM DE L ALTRE ELEMENT Exemple: Ni 2 O 6 hexaòxid de diníquel MgO 2 diòxid de magnessi Forma Stock: es nombren amb la paraula peròxid seguida del nombre del element i entre paréntesi, amb números romans, la valència de l element què no és el peròxid, sempre i quan l element en qüestió tinga més d una valència. PERÒXID + DE + NOM DE L'ALTRE ELEMENT Exemple: Ni 2 (O 2 ) 3 peròxid de niquel (III) b) Hidrurs Els hidrurs es classifiquen en dos grups: hidrurs metàl lics I hidrurs no metàl lics. - hidrurs metàl lics i no metàl lics: Com es formulen I nomenen aquests compostos? Es formulen de la següent manera: el /no seguit de l hidrògen i es creuen les

4 valències de cadscún dels elements. Exemple: FeH 3 () SiH 4 (no ) Es nombren de la següent manera: Sols hi ha una única forma per poder nombrar aquets compostos: utilitzant la forma de composició. Forma de composició: es nombren mitjançant un prefix: mono, di, tri, tetra, segons el nombre d àtoms de cadascún dels elements, seguit de la paraula hidrògen amb terminació ur i de l altre element en qüestió. PREFIXE + HIDRÒGEN + UR + DE + L ALTRE ELEMENT Exemple: PH 3 Trihidrur de fòsfor Execpió: Halurs d'hidrogen, els hidrurs del elements del grup de l oxigen i del fluor, s anomenen també àcids hidràcids sols en la forma tradicional. Àcids hidràcids Es formulen de la següent manera: primer es fica l hidrògen seguit del no del grup de l oxígen o del fluor i es creuen les valències respectivamente. Exemple: H 2 S Es nombren de la següent manera: utilitzant la paraula àcid seguida del nombre del no acabat en hídric (valència més menuda), sols en la forma tradicional. En la forma de composició, primer es fica el no (grup oxígen i fluor) amb terminació ur (valència més menuda) seguit de l hidrogen. Exemple: HCl àcid clorhídric,(tradicional) clorur d hidrogen (composició) c) Sals binàries Estàn formades per un element metàl lic I un no metàl lic. Es formulen de la següent manera: primer es fica el seguit del no i es creuen les seues valències. Exemple: FeCl 3 Es nombren de la següent manera: l element no metàl lic amb la terminación ur, que significa què actua amb la valència més menuda. I es nomena utilitzant una de les dues formes explicades anteriormente: de composició o stock. Exemple: FeCl 3 clorur de Ferro (III)(stock); triclorur de ferro(composició)

5 1.2. Compostos ternaris: hidròxids, oxàcids I sals dels oxàcids a) Hidròxids (sols amb s) Estàn formats pel grup hidroxil- (OH). Com es formulen i nombren aquets compostos? Es formulen de la següent manera: primer es fica el seguit del grup (OH) i es creuen les seues valències. La valència del grup hidròxil és 1. Exemple: Ca(OH) 2 Es nombren de la següent manera: primer es nombra la paraula hidròxid seguit del i utilitzant qualsevol de les dues formes assenyalades anteriormente. Exemple: Dihidròxid de calci ( de composició) Ca(OH) 2 hidròxid de calcii (stock) b) Oxàcids Són els àcids que tenen oxígen. Estàn formats per hidrógeno, un element no metàl lic i oxígen. Com es formulen I nombren aquests compostos?. Es formulen de la següent manera: a partir d un anhídrid sumant-li una molècula d aigua i ficant primer l hidrogen, seguit del no i del oxígen. Exemple: Àcid carbònic CO 2 + H 2 O H 2 CO 3 Es nombren de la següent manera: per a poder nombrar-los, és necessari conéixer el nombre d oxidació del no, per això hem de saber què el nombre d oxidació del oxígen és -2, el dels elements del primer grup de la taula periòdica és +1 i el dels elements del segon grup de la taula periòdica és +2. Si el compost és neutre, la suma total de totes les càrregues serà cero. Una vegada coneixem el nombre d oxidació del no, és a dir, la seua valència amb càrrega, els nomenarem de la següent manera: primer la paraula àcid, seguit del no amb la seua terminación corresponent a la forma de nombrar tradicional. Els oxàcids sols es nombrarem per la forma tradicional. En la forma tradicional: les terminacions són: Element amb 1 valència. ic

6 Element amb 2 valències Element amb 3 valències. os (la menuda). ic (la major) hipo.. os (la menuda).. os (la del mig) ic (la major) Elementa mb 4 valències hipo os (la menuda). Os (la segúent) ic (la següent) per.. ic (la major) Exemple: òxid ferric Fe 2 O 3 (les valències estàn creuades) +1-2 Exemple: H 2 CO 3 àcid carbònic (+1) 2 + x + (-2) 3 = 0 (pq. el compost no té càrrega) +2 + x - 6 = 0 x= 4 La valència del carboni és quatre, i com sabem que el carboni pot tindre de valències 2 i 4, en aquest composta actúa amb la major d elles. Per tant li correspon la terminación ic. Excepcions: àcid fosfòric (H 3 PO 4 ); àcid dicròmic (H 2 Cr 2 O 7 ); àcid permangànic (HMnO 4 ). c) Sals dels oxàcids u oxosals S obtenen al substituir els hidrògens d un àcid per un. Hem de saber que per a formar aquestes sals hem de canviar la terminación del àcid per la de la sal corresponent. Àcid Sal -ic -at -ós -it Exemple: carbonat de sodi Na 2 (CO 3 ) Com acaba amb at, es tracta d una oxosal. Es formula de la següent manera: hem de partir del seu àcid corresponent i substituir els hidrogens d aquest pel que corresponga. La valència del anió coincidéix amb el nombre

7 d hidrogens que hem substituit. Una vegada coneguda la valència del anió es creua amb la valència del. Finalment es simplifiquen les valències, si es pot. 1. àcid carbònic H 2 CO 3 2. li lleve els hidògens CO = 3 (anió) 3. Na 2 (CO 3 ) Es nombren de la següent manera: es nombren sols per la forma tradiciónal. Primer es nomena el no amb la seua terminació corresponent i a continuación es fica el amb la seua terminació. Exemple: Ca(SO 4 ) sulfat càlcic El calci té de valència 2 (única), i aniría situada després del grup (SO 4 ), però com darrerre d aquest grup no hi ha cap número, significa que el grup (SO 4 ) també té de valència 2 i per tant s han simplificat les valències. Com la valència del grup (SO 4 ) és 2, significa que el seu àcid corresponent té 2 hidrògens, H 2 SO 4. Una vegada conegut l àcid, averiguarem la valència amb la que actúa el no : +1-2 H 2 SO 4 (+1) 2 + x + (-2) 4 = x -8 = 0 X = +6 La valència del S és 6, actúa amb la major de les seues valències, i per tant li correspon la terminación ic. Àcid acabat en ic, sal acabada en at i per últim nombrem al amb la seua terminació corresponent. Obtenint: Ca(SO 4 ) sulfat càlcic

8

9 3. MAPA CONCEPTUAL FORMULACIÓ INORGÀNICA es divideix en compostos binaris són compostos ternaris són òxids hidrurs Sals binaries hidròxids oxàcids oxosals no no formades sols formats formats per per per peròxids nombrat per tradicional grup F, O es nombren per tradicional no H, NM, O M, NM, O anhídrid àcid. hidric