Pla de Mobilitat Urbana de Sitges. 20 d abril de 2016

Transcripción

1 Pla de Mobilitat Urbana de Sitges 20 d abril de 2016

2 Què és el PMU? Estableix Els principis i objectius de la gestió de la mobilitat de les persones i el transport de mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, segons la Llei 9/2003 de mobilitat. Els instruments necessaris per garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles. Cerca Un nou model de mobilitat ambiental i socialment eficient Objectiu Aconseguir una mobilitat més sostenible que permeti una convivència accessible i segura entre els diferents modes de mobilitat urbana.

3 Fases del PMU FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 FASE 5 Reunions prèvies. Recollida d informació i treball de camps. Anàlisi territorial i socioeconòmica Anàlisi de l oferta i la demanda existent. Externalitats del sistema de transport. Diagnosi participada de la situació actual i futura. Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar. Establiment d objectius i estudi d alternatives. Propostes participades, ISA. Programa d actuacions i càlcul d indicadors. Tràmits i modificacions

4 Anàlisi territorial i sòcioeconòmica (I) Diagnosi Sitges, tres nuclis de població: Sitges: 92% de la població Poble de Garraf:1% de la població. La C31 el connecta amb Sitges i Castelldefels. 0 Sitges Garraf Prov. BCN Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Motorització (Vehicles / 1000 hab.) 2012 Les Botigues de Sitges: 7% de la població. Nucli urbà residencial. Motorització 590 vehicles / habitants, per sota de les mitjanes comarcal (619) i de la província de Barcelona (638).

5 Anàlisi territorial i sòcioeconòmica (II) Períodes de demanda Baixa afluència: 205 dies (56% any) Dies feiners excepte Juliol i Agost. Mitja afluència: 104 dies (29% de l any) Caps de setmana (excepte de Juliol i Agost), dies feiners de Juliol. Alta afluència: 56 dies (15% de l any) Mes d Agost i caps de setmana de Juliol, Carnaval, Festival de Sitges. El PMU fa referència als escenaris de Baixa i Mitja afluència que representen el 85% anual.

6 Anàlisi territorial i sòcioeconòmica (III) Zones de major atracció de viatges Platges (estiu) Centre comercial urbà (casc antic, mercat municipal i estació de ferrocarril) Poble Sec (zona residencial i serveis) Població estacional de Sitges habitants (temps de màxima afluència)

7 Com es mouen els sitgetans (I) Desplaçaments diaris* Generats ,5% desplaçaments diaris (3,53% persona/dia població de 16 i més anys) El 59% dels viatges dels residents de Sitges són interns. Interns ,5% Motius del desplaçament 51% personals (oci, gestions, compres) 49% ocupacionals (escola, feina) Gestions personals 21% Oci 11% Compres 19% Feina 41% Escola 8% Gestions personals 22% Oci 15% Compres 30% Feina 27% Escola 6% Total Interns *Segons enquesta residencial a 800 persones, de 16 i més anys, de diferents zones

8 Com es mouen els sitgetans (II) Repartiment modal 45 % No motoritzats (peu i bicicleta) Cotxe i Furg. 34% A peu 43% 12 3% Transport públic 42% Vehicle privat (moto i cotxe) Moto 8% Ferrocarril 10% Altres busos 1% Bici 2% Autobús urbà 2%

9 Garanteix la connectivitat Les principals vies (I) Disposició de la xarxa primària Característiques orogràfiques: Municipi implantat i desenvolupat al llarg de la franja litoral Partició del municipi en dos per les vies del tren Centre històric urbanísticament diferent a la resta del municipi (dificulta la permeabilitat) Xarxa primària per a vehicles Passeig Marítim i Passeig de la Ribera: passeig litoral que connecta la primera línia de costa de sud a nord, des del Massís del Garraf fins a la zona cèntrica del municipi, on perd la continuïtat. Connecta el sector de Terramar, el sector Vinyet i el sector centre. Disposat de nord a sud, se situa entre el litoral i les vies del tren, és un dels principals itineraris i arriba fins a la zona del port esportiu d Aiguadolç, superant el centre històric.

10 Xarxa de vianants Les principals vies (II) 12 zones: Terramar, Vinyet, La Granja, Oasis, Centre, Sant Sebastià, Plana Est, els Molins, Poble Sec, Can Pei, Aiguadolç i Plans d Aiguadolç. Amplada útil, tipologia i estat de les voreres 33% tenen una amplada entre un i un metre i mig útil 24% no supera el metre 14% tenen una amplada útil superior als 2 5m 7% altres Passos de vianants Total estan 100% adaptats. Cal apostar per crear de nous passos elevats a la via del tren amb garanties d accessibilitat. Mobilitat a peu Intensitat a l estiu en els principals itineraris Itineraris d accés al centre des de l estació La major part accedeix al Centre pel Passeig Marítim i pel carrer Sant Francesc

11 Les principals vies (III) Xarxa de bicicletes Oferta de 4,2 km lineals. Connecten el centre amb els sectors de la Plana Est pel nord Vinyet i Terramar. Tipologies Vorera bici, Itinerari compartit vianants, Pista verda i Carril bici Mobililat en bicicleta Xarxa ciclista: 4,2 Km lineals (sense zona per a vianants). 80% sobre vorera amb amplada insuficient

12 Les principals vies (IV) Mobilitat en transport públic Bona dotació de transport públic al municipi Servei urbà d autobusos (3 línies) Dóna servei al 73% de la població ( residents), més a turistes. La línia 3 és la que cobreix un major nombre d habitants. Augment de la demanda interanual del 3 9% Entre octubre de 2014 i setembre de 2015 = viatgers ( viatgers més que l any anterior) Mobilitat en vehicle privat Bona connectivitat de la xarxa d aproximació amb vials interns 5 accessos Les vies de ferrocarril, el mar i la trama del nucli antic fan efecte barrera i dificulten la permeabilitat de molts itineraris.

13 Aparcament Les principals vies (V) Dèficit global d estacionament (balanç entre l oferta d estacionament, dins i fora de calçada, i la demanda residencial turismes censats) Zona centre: 540 places. Als barris de Poble Sec, Sant Sebastià i Oasis Servei de taxi És nombrós i compta amb diversos vehicles que cobreixen les necessitats de transport de diversos tipus, principalment turistes i persones residents fora del nucli urbà. Sitges disposa de tres parades de taxis.

14 Pla director de l Àrea Metropolitana

15 Principals objectius del PMU Augmentar la superfície i qualitat de la xarxa de vianants. Millorar l accessibilitat a les estacions i parades de transport públic. Desenvolupar una xarxa d itineraris segurs per a la circulació de la bicicleta. Promoure la utilització del transport públic front el transport privat. Millorar la seguretat viària Fomentar una mobilitat inter-municipal en la que no predomini el vehicle privat. Regular una distribució urbana de mercaderies de forma que generi el mínim impacte. Minimitzar els impactes negatius derivats del vehicle privat en temporada alta.

16 Propostes per a vianants Ampliació del perímetre de l illa de vianants (Pg. Vilanova, Av. Sofia i Rafel Llopart Pacificació del trànsit amb l establiment de Zones 30km/h Eixamplament i construcció de voreres, i supressió de barreres arquitectòniques Augment de la seguretat dels vianants en els desplaçaments dins el nucli i adequació de passos de vianants existents Millora l accessibilitat a l estació de ferrocarril Millora dels itineraris de connexió a peu Restringir accessos al centre a vehicles Millora de l accessibilitat a l estació de ferrocarril

17 Propostes per a bicicletes Creació de vies segregades per a la bicicleta Creació de nous itineraris senyalitzats Ampliació de la xarxa de convivència vianant ciclista Camí verd de connexió Av. Capellans Can Pei Jaume Figueras Ampliació de la xarxa d aparcaments per a bicicletes Pla de senyalització d itineraris per a bicicletes Garantir la reserva d espais per a bicicletes en futurs desenvolupaments urbanístics Implicació de l activitat comercial en favor de la bicicleta

18 Propostes de transport públic Reducció del nombre d expedicions els diumenges i festius Reducció del recorregut de la L3 (Transport a demanda Montgavina) Increment horari durant l estiu -Trasllat d una parada d autobús a A. Carbonell. Ampliar servei del Transport a demanda (Mas Alba) Parades amb informació dinàmica Millora de la inter-modalitat a l estació ferroviària Millora de la accessibilitat parades

19 Propostes d aparcaments (I) Re-ordenació del tancament del casc antic Pacificació del trànsit amb l establiment de Zones 30 Reforç de la seguretat viària a la rotonda d accés a Sitges centre Millora de la circulació i seguretat viària al Poble Sec amb el nou accés al P. I. Mas Alba Re-ordenació de la circulació a l entorn de l estació de ferrocarril Reductors de velocitat Nou sistema de regulació de l estacionament zona blava

20 Propostes d aparcaments (II) Seguretat viària Millora a l entorn escolar Redacció d un Pla de Seguretat Viària Local Actuacions ambientals Control de la contaminació acústica i atmosfèrica Promoure l ús de vehicles ecològics en la flota municipal i la bicicleta elèctrica Infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics Promoció, educació i sensibilització Foment de la mobilitat a peu i en bicicleta, de la mobilitat en transport públic, de la intermodalitat entre el cotxe, la bicicleta i el transport públic, i de l ús del cotxe compartit

21 Mobilitat general desplaçaments diaris 59% interns, a les zones de major activitat (centre 39% i Poble Sec 38%) 51% per motius personals 45% no motoritzats % transport públic - 42% vehicle privat 50 1% dels viatges generats són a Barcelona Valors similars de Sitges amb la Regió Metropolitana de Barcelona Cal millorar l ús del transport públic en els desplaçaments interns Es redueix el transport privat en els viatges fora del municipi A peu Conclusions (I) Major mobilitat al centre històric i al Passeig Marítim. Intensitats més importants: accessos al centre des de l estació de tren i des de les zones d aparcament.

22 Bicicleta Conclusions (II) Creació d una xarxa més àmplia i pròpia L oferta té trams desconnectats, amplades insuficients, senyalització vertical inexistent i horitzontal deficient, i poca visualització Elevat ús de la bicicleta en temporada d estiu Transport col lectiu Bona dotació de transport públic Bona cobertura: dóna servei al 73% de la població Cal millorar l accessibilitat, la senyalització i la informació de les parades Recuperació del número de viatgers. Augment del 15 7% entre l any 2013 i el 2014 i manteniment al llarg dels darrers anys

23 Conclusions (III) Vehicle privat Bona connectivitat de la xarxa d aproximació Condicionants físics (diferències de cota, projecció en línia de costa...), humans i urbanístics (vies del tren, centre històric) Xarxa bàsica i secundària: varia segons l escenari d influència Aparcament places d aparcament Dèficit global d estacionament a la zona centre