Les PAU de Física i Química i la possible relació amb les competències científiques. Les PAU de Química

Transcripción

1 Les PAU de Física i Química i la possible relació amb les competències científiques. Les PAU de Química Francesc A. Centellas i Masuet Dep. de Química Física Facultat de Química. Universitat de Barcelona Química a la interfase secundària universitat Grup d innovació docent 1

2 Les PAU de Física i Química i la possible relació amb les competències científiques. Índex: Què són les PAU? Les PAU i l avaluació de l estudiantat L avaluació per competències Què és la competència científica Quines són les competències científiques dels estudiants de batxillerat? Com podem avaluar per competències? La prova de Química de les PAU i l avaluació per competències? 2

3 Què són les PAU? Què són les PAU? (DURSI) Les PAU són les darreres proves, objectives i d àmbit universal, que pateix l alumnat de batxillerat abans d accedir a la universitat. Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Constitueixen la darrera prova amb la que s avaluarà a l estudiant i la qualificació global final obtinguda servirà per a prioritzar l accés a les diferents estudis que ofereix la universitat Nota mitjana ponderada d accés a la universitat: 60% Batxillerat 40% PAU 3

4 Què són les PAU? Les PAU són unes proves amb les següents característiques (DURSI): Adequació: les proves tenen una estructura ben coneguda. Cada examen dóna dues opcions possibles i es garanteix una correspondència entre les qüestions formulades i els temaris del Batxillerat. Anonimat: un procés de codificació informàtica garanteix que en tot moment les correccions es facin sense poder determinar l'autoria dels estudiants. Igualtat: en cada convocatòria tots els estudiants realitzen simultàniament les mateixes proves. Descentralització: les proves tenen lloc en diferents localitats i les diverses oficines repartides pel territori asseguren també processos administratius propers a l'estudiant. Externalitat: Les PAU són l'única prova externa en el sistema educatiu català formulades coordinadament des de les universitats catalanes, però amb la col laboració del professorat de secundària. 4

5 Què són les PAU? Les PAU: unes proves molt importants per a l estudiantat unes proves que permeten ordenar les sol licituds d'accés quan la demanda supera l'oferta dels centres unes proves que, incorporades en un procés d avalució sistemàtic més ampli, poden donar una informació d una situació particular (estudiant) o general (sistema). 5

6 Les PAU i l avalució de l estudiantat Avaluació: Procés continu i sistemàtic de recollida de dades al llarg del sistema d aprenentatge, que permet obtenir una informació vàlida i fiable per formar-nos judici d una situació. Cal no perdre de vista que un dels seus principals objectius en l ensenyament és la millora en la formació de l alumne, per bé que també pot contribuir a la millora del procés educatiu, en general. 1,0 nota 7,17% del total 2,0 nota 15,92% del total 3,0 nota 27,75% del total PAU Química (juny 2006) nota 5,0 52,08% del total nota 7,0 25,39% del total nota 8,0 13,12% del total nota 9,0 4,35% del total 6

7 L avaluació per competències de l estudiantat La formació per competències: Un nou repte pel professorat? Què haurem d avaluar? Les competències de l alumnat Què són les competències científiques? Són l objecte d avaluació de l estudiantat 7

8 L avaluació per competències de l estudiantat Però que és la competència científica? i quines són aquestes competències científiques que haurem d avaluar? i més preguntes: Formar i a avaluar per competències voldrà dir que no haurem de desenvolupar els continguts formals del programa de l assignatura? Haurem de desterrar de les classes magistrals i utilitzar a dojo les TIC? Avaluar per competències vol dir que ja no farem exàmens, com fins ara? Sabré fer front als nous reptes? 8

9 Què és la competencia científica? Formar i avaluar per competències: Competència científica: Capacitat d utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i extraure conclusions fonamentades en els fets amb la finalitat d entendre el món natural que ens envolta, els canvis que l activitat humana provoca en ell i prendre decisions 9

10 Què és la competencia científica? Capacitat d utilitzar el coneixement científic Coneixements. No es pot utilitzar allò que no es té Avaluació de continguts conceptuals per identificar preguntes i extraure conclusions fonamentades en els fets Expertesa en l ús de metodologies i procediments. Avaluació de continguts procedimentals. amb la finalitat d entendre el mon natural, els canvis que l activitat humana provoca en ell i prendre decisions Curiositat, pensament crític, consciència ambiental, respecte... Avaluació de continguts actitudinals 10

11 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? Quines són, doncs, les competències científiques que ha d incorporar l alumnat? El saber El saber fer El saber valorar continguts conceptuals continguts procedimentals continguts actitudinals d acord amb el nivell acadèmic en el que es trobi l estudiantat 11

12 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? El saber continguts conceptuals La seva avaluació permet conèixer si l alumnat coneix i entén els conceptes que haurà d aplicar a l hora d interpretar una realitat experimental Conceptes, definicions i els seus significats Exposicions temàtiques Resolució de problemes El saber fer continguts procedimentals La seva avaluació permet comprovar si l alumnat coneix el procediment científic i es capaç d aplicar-lo en situacions diferents, de manera adequada. Descripció de procediments experimentals Interpretació de gràfics, taules, esquemes de treball Confecció d esquemes de treball 12

13 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? El saber valorar continguts actitudinals La seva avaluació permet conèixer les actituds de l alumnat i la seva capacitat en la presa de decisions. Curiositat Creativitat Pensament crític Rigor i respecte als resultats experimentals Actituds en vers la societat Actituds d àmbit ambiental Aquests continguts són difícils d avaluar en proves escrites i, molt menys encara, en proves de resposta múltiple. 13

14 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Competències definides: L alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de: Usar el llenguatge apropiat per descriure el comportament i els canvis dels sistemes químics. Relacionar, quali i quantitativament, les transformacions dels sistemes materials amb els canvis constitutius i energètics patits per aquests sistemes, fent ús de les teories que en permeten l explicació. Elaborar estratègies per plantejar i resoldre problemes qualitatius i quantitatius de caire teòric i experimental. Realitzar, de forma autònoma i acurada, treballs experimentals prèviament dissenyats (pràctiques de laboratori) i de caràcter investigatiu (treballs de recerca) Demostrar capacitat d organització, sistematització i raonament en els treballs proposats dintre de la disciplina de química. 14

15 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Competències definides: L alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de: Relacionar els continguts apresos amb aspectes de la química a la vida quotidiana (aplicacions, productes industrials, medi ambient,...) Descriure la composició, estructura propietats i procés d obtenció d alguns materials i productes químics i ser conscient de la seva importància en la millora de la vida de les persones. Mostrar determinades actituds característiques de la ciència i el pensament científic (curiositat, capacitat d observació, experimentació contrastació, raonament discussió dels fets i esperit crític). Participar de manera activa en equips de treball, a l aula, al laboratori i fora d escola, i assumir la responsabilitat que, com a membre del grup, pertoca. 15

16 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Continguts conceptuals. Descripció: La matèria des del punt de vista macoscòpic La matèria des del punt de vista microscòpic Relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic La reacció química Estequiometria de la reacció Termodinàmica i l equilibri químic Velocitat i mecanisme de la reacció 16

17 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Continguts conceptuals. Descripció: Estudi d algunes reaccions químiques Reaccions àcid base Reaccions de precipitació Reaccions redox Reaccions de formació de complexos La química d alguns elements i compostos La química del carboni La química i la societat Fets més rellevants de la Història de la Química. Aplicacions de la Química La Química en relació amb la Biologia i la Medicina, la Física, les Ciències de la Terra i del medi ambient, la tecnologia i la Societat 17

18 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Continguts procedimentals. Descripció: Nivell d expressió i ús adequat del lèxic Descripcció de procediments experimentals. Selecció de procediments experimentals. Precisió en els càlculs. Obtenció de resultats sota criteris de qualitat. Presentació i discussió dels resultats. 18

19 Quines són les competències científiques en el cas de l estudiant de batxillerat? La Química al batxillerat. Continguts actitudinals. Descripció: Iniciativa i autonomia. Capacitat d organització. Gestió del temps. Capacitat d argumentació amb una base científica Consolidació d hàbits de treball. Treball en grup i sentit de la responsabilitat. 19

20 Com podem avaluar per competències? Aspectes previs: Des de la perspectiva de l alumne, els exàmens són l element fonamental que orienta el seu treball i procés d aprenentatge. Ben al contrari, sota la perspectiva de bona part del professorat, l avaluació és l element últim sovint incòmode- en la planificació de la seva tasca què ensenyo? com ho ensenyo? que ha après l estudiant? 20

21 Com podem avaluar per competències? 21

22 Com podem avaluar per competències? Avaluació autèntica = Avaluació integrada: En l avaluació tradicional, es fa un especial èmfasi en els coneixements, mentre que l avaluació dels procediments acostuma a ser incompleta. Continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals Avaluació referida al criteri: Cal definir molt bé els criteris que hauran d orientar la qualificació o avaluació de l alumne. No es pot admetre que les qualificacions es vegin influïdes pel rendiment o els resulats del col lectiu 22

23 Com podem avaluar per competències? L alumnat s apodera de l avaluació: El professorat deixa de ser l únic actor (autoavaluació, avaluació per part dels companys). El professorat manté la funció directora en el procés d avaluació i la garantia final. Avaluació contínua i formativa: Integrada de manera estratègica en el procés d ensenyament aprenentatge. Avaluació mestissa (estratègies, procediments i tècniques): En estratègies: avaluació acumulativa, una única prova final, per matèries, per titulació,... En procediments i tècniques: proves objectives, de resposta curta, de resposta llarga, orals, treballs i projectes, proves pràctiques, portafoli,... 23

24 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? La prova de Química de les PAU i l avaluació per competències Avaluació integrada: Continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals Considera continguts conceptuals i procedimentals No s inclouen tots els continguts conceptuals Sense continguts actitudinals 1 er de batxillerat Exclusió de temes pactats Avaluació referida al criteri: Definició clara i universal dels criteris que hauran d orientar l avaluació de l alumne. L avaluació no es veu influïda pel rendiment o els resultats del col lectiu 24

25 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? 4- Durant 3 hores es fa circular un corrent continu constant per dues cel les d electròlisi disposades en sèrie amb sengles dissolucions de AgNO 3 i CuSO 4. Passat aquest temps, en la cel la que conté AgNO 3 s han dipositat 0,600 g de plata metàl lica. a) Dibuixeu l esquema associat a aquesta electròlisi (amb les dues cel les en sèrie) i justifica en quin elèctrode es dipositarà la plata metàl lica. Quin nom té aquest elèctrode? [0,6 punts] b) Calculeu la intensitat de corrent elèctric que ha circulat per les cel les electrolítiques. [0,6 punts] c) Calculeu la massa de coure metàl lic que s haurà dipositat en la segona cel la passades les tres hores. Quin nom rep l elèctrode on s ha dipositat el coure? [0,8 punts] 2- Es disposa d una solució d hidròxid de potassi del 2,380% en massa i densitat 1,020 g cm -3. a) Calculeu el ph d aquesta solució. 0,5 punts b) S utilitza aquesta solució per valorar 20,0 cm 3 d una dissolució d àcid sulfúric i s arriba al punt d equivalència amb un volum de 18,2 cm 3. Calculeu la molaritat de l àcid sulfúric. 0,5 punts c) Expliqueu el procediment que seguiríeu al laboratori per dur a terme la valoració anterior, indicant el material i l indicador emprats. Podríeu llençar per la pica del laboratori la dissolució un cop valorada? 1,0 punts 25

26 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? 3- El sulfat d estronci és una sal molt poc soluble en aigua. En evaporar tota l aigua present en 250 ml d una solució saturada a 25 ºC de sulfat d estronci s obtenen 26,0 mg d aquesta sal. a) calculeu la solubilitat a 25 ºC del sulfat d estronci en aigua, expressant el resultat en mol L -1. [0,5 punts] b) calculeu la constant producte de solubilitat de la sal a 25 ºC. [0,5 punts] c) raoneu si es formarà precipitat de sulfat d estronci quan es mesclin volums iguals de sengles dissolucions de sulfat de sodi 0,020 M i de clorur d estronci 0,010 M. [0,7 punts] d) indiqueu i raoneu el valor del producte de solubilitat a 25 ºC del sulfat d estronci en una dissolució 1,00 M de clorur de sodi [0,3 punts] 26

27 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? 27

28 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? La prova de Química de les PAU i l avaluació per competències L alumnat s apodera de l avaluació: Avaluació contínua i formativa: Integrada de manera estratègica en el procés d ensenyament aprenentatge. Avaluació mestissa (estratègies, procediments i tècniques): En estratègies: avaluació acumulativa, una única prova final, per matèries, per titulació,... En procediments i tècniques: proves objectives, de resposta curta, de resposta llarga, orals, treballs i projectes, proves pràctiques, portafoli,... 28

29 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? 5.3- Indiqueu l única afirmació correcta de les següents preposicions: [0,5 punts] a) l aigua entra en ebullició quan s evapora b) l evaporació de l aigua és un procés exotèrmic c) l aigua pot entrar en ebullició per sota de 100 ºC d) l aigua sempre entrarà en ebullició a 100 ºC 5.4- Indiqueu l única afirmació correcta : [0,5 punts] a) el iode és un element polar molt soluble en tetraclorur de carboni b) l aigua dissol molts compostos iònics ja que és una substància iònica c) el metà és un gas que fon a altes temperatures donat que s estableixen enllaços d hidrogen molt intensos entre les seves molècules d) tenir enllaços polars no és condició suficient per a que una molècula sigui polar 29

30 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? Puntuació per preguntes: 1- Equilibri de gasos 1,23-1,37 2- Equilibri àcid base 0,80-0,89 3- Equilibri de precipitació 0,80-0,83 4-A Equilibri redox A Estructures de Lewis 1,25-1,28 4-B Electròlisi de sals 0,70-0,72 5-B Test 0,76-0,83 30

31 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? Comentaris generals dels correctors sobre la resolució de l examen: Exàmens desordenats. Respostes mal estructurats. Dificultats de correcció. Dificultats en la comprensió dels enunciats. Respostes mecàniques o basades en la memòria. Pocs raonaments. Si els exercicis requerissin raonar més, els resultats segurament serien molt pitjors Molts errors greus en formulació i en la igualació de reaccions Els alumnes, en aquests casos, no haurien d haver arribat a les PAU. Dóna la impressió que van a provar sort estudiants 1,0 nota 7,17% del total 2,0 nota 15,92% del total 3,0 nota 27,75% del total nota 5,0 52,08% del total nota 7,0 25,39% del total nota 8,0 13,12% del total nota 9,0 4,35% del total 3640 estudiants 1775 estudiants 31

32 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? 32

33 Com considera la prova de Química de les PAU l avaluació per competències? Formar i avaluar per competències: Una necessitat indefugible. Una oportunitat de millora que no hem de deixar passar. Les competències s hauran de redefinir. Què volem que aprenguin els estudiants? La formació per competències suposarà més esforç La formació per competències requerirà disposar de més recursos La formació per competències obligarà a l aprofitament dels recursos que ja estan al nostre abast. Coordinació. La formació per competències no haurà de suposar un borrón i cuenta nueva en el procés de formació de l estudiantat. La implementació d un sistema basat en l aprenentatge per competències serà, necessàriament, un procés gradual i llarg 33

34 Moltes gràcies per la vostra atenció Les PAU de Física i Química i la possible relació amb les competències científiques. Les PAU de Química Francesc A. Centellas i Masuet Departament de Química Física Facultat de Química. Universitat de Barcelonna Química a la interfase secundària universitat Grup d innovació docent 34