LA2, PE2.4 ALTERNATIVES ASSISTENCIALS EN EL MARC D UN SISTEMA INTEGRAT

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA2, PE2.4 ALTERNATIVES ASSISTENCIALS EN EL MARC D UN SISTEMA INTEGRAT"

Transcripción

1 LA2, PE2.4 ALTERNATIVES ASSISTENCIALS EN EL MARC D UN SISTEMA INTEGRAT Models d atenció domiciliaria, residencial i 7X24 als malalts crònics Versió 1.1. Agost de 2012

2 Sumari 1. Model d atenció domiciliària i atenció continuada Situació de partida Objectius Experiències innovadores amb èxit i evidència científica en AD Model d atenció integral a domicili Població diana Cartera de serveis / dispositius assistencials Nivells d intervenció Atenció de baixa intensitat Atenció d'intensitat moderada Rehabilitació domiciliària Atenció social Continuïtat assistencial Recomanacions per a la implementació... Error! Marcador no definido. 2. Suport sanitari en centres d acolliment residencial Població diana Objectius Model assistencial Fórmules organitzatives Recomanacions per a la prescripció Recomanacions per a la dispensació Recomanacions per a la implementació Indicadors d avaluació Bibliografia Col laboradors de 24

3 1. Model d atenció domiciliària i atenció continuada 1.1. Situació de partida Programes d atenció domiciliària a tots els equips d atenció primària (EAP): o Mitjana de cobertura 2011: 5,6% >64 anys i 10,04% >74 anys. o Gran variabilitat en la formació especifica dels professionals en geriatria i cronicitat avançada, cures pal liatives i atenció al final de la vida. o Escassa capacitat resolutiva a escala clínica i de gestió. Equips especialitzats en atenció domiciliària PADES (Programa d'atenció domiciliària. equips de suport) en tot el territori de Catalunya: majoritàriament centrats en atenció pal liativa al malalt oncològic i sovint sobrecarregats. Programes d atenció domiciliària en trastorns mentals severs (TMS); en alguns casos, també es dóna suport domiciliari en altres processos de malaltia mental. Programes d hospitalització a domicili en 24 hospitals d aguts (activitat contractada el 2011: altes) amb models d atenció heterogenis i escassa relació amb els equips comunitaris. Altres iniciatives orientades a l atenció als pacients crònics complexos: gestors de casos, infermeria d enllaç, prealta, atenció sanitària en residències, Pla integral d urgències de Catalunya (PIUC), Pla individual d atenció integrada (PIAI), extensió horària del PADES, equips especialitzats de geriatria (ajuda de gestió a la dependència, AGD), projecte de prevenció i suport a l alta (PISA), suport telefònic, etc. Poca utilització per part dels equips comunitaris de la rehabilitació domiciliària i de la rehabilitació funcional en pacients crònics complexos (PCC). Atenció continuada fora de l horari habitual: 061, atenció domiciliària urgent (ADU), servei d emergències mèdiques (SEM), atenció continuada d urgències territorial (ACUT), atenció continuada en EAP (equips d atenció primària), etc., però amb escassa coordinació amb la xarxa d atenció. Programes de suport domiciliari socials: telealarmes, treballadors familiars, càtering, neteja de la llar, voluntariat, etc., però no hi ha un model d atenció compartida o integrada social i sanitària. L envelliment de les persones i l impacte de l aplicació de la LAPAD determinen un perfil de població institucionalitzada amb un alt índex d envelliment, dependència, comorbiditat i complexitat clínica. Malgrat això, des del punt de vista legal, la xarxa pública de salut ha de garantir l atenció sanitària d aquestes persones, però gairebé no s assumeix Objectius Objectiu general 3 de 24

4 Definir un model d atenció integral a domicili basat en l optimització i la integració dels recursos ja existents que doni resposta a les necessitats dels ciutadans i que integri l atenció de salut i social en l àmbit comunitari. 4 de 24

5 Objectius específics: Oferir a les persones en situació de dependència i/o alta complexitat i als seus cuidadors una prestació de serveis a domicili o residència integral i planificada d acord amb les seves necessitats, amb respecte pels seus valors i la seva autonomia, i dirigits a l autocura i la coresponsabilitat de l individu. Mantenir la màxima autonomia de la persona, prevenir i retardar la discapacitat i les comorbiditats que hi estan associades i evitar o ajornar la institucionalització. Garantir el contínuum assistencial dels serveis a domicili en un model de xarxa de proveïdors. Planificar i dur a terme les intervencions adreçades a identificar, prevenir i tractar precoçment els processos de reagudització, en les persones amb malalties cròniques. Optimitzar l ús dels serveis: afavorir l alta hospitalària precoç, prevenir els reingressos, disminuir la freqüentació a urgències i els ingressos hospitalaris no programats i/o evitables. Proporcionar atenció al final de la vida. Definir un model d atenció integrada social i sanitària Experiències innovadores amb èxit i evidència científica en AD Hi ha evidència científica que l atenció al domicili és vàlida i eficient en les etapes de més necessitat de consum de recursos (vellesa i abans de morir). Més bons resultats si es fa la detecció de forma proactiva i no reactiva (estratificació poblacional). Ateses les característiques i les condicions de la població diana, la millor opció és tractar-la en l entorn menys iatrogènic (domicili o residència). Hi ha una àmplia difusió en tots els països occidentals, amb evidència clínica i científica positiva, del model de valoració i intervenció geriàtrica integral en persones grans amb comorbiditat i/o fragilitat, el grup majoritari. Amb tot, també sorgeixen experiències positives en pacients joves amb pluripatologia o malaltia avançada d òrgan específic que es beneficien d aquest model d atenció. Equips multidisciplinaris especialitzats i específics per a l atenció domiciliària amb integració i suport d equips experts obtenen més bons resultats en freqüentació a urgències, ingressos, farmàcia i atenció pal liativa (PADES, Badalona, Alt Maresme - Selva Marítima, Vallcarca - Sant Gervasi a Barcelona). Estratègies domiciliàries amb més evidència positiva: Atenció domiciliària preventiva (model preventive home visits). El model és més efectiu si es basa en la valoració geriàtrica integral (VGI) i les visites de seguiment són freqüents (>8 visites/any/malalt). Atenció domiciliària en situació de crisi. Hospitalització a domicili convencional (hospital at home). Hospitalització domiciliària integral (early discharge hospital at home i admission avoidance hospital at home). 5 de 24

6 Atenció al final de la vida (hospital at home at the end of life). Atenció residencial (experiències de Barcelona 2009, Alt Maresme - Selva Marítima 2006, Dreta de l Eixample de Barcelona, etc.). Pla de cures pal liatives de Catalunya (evidència en malalts oncològics i no oncològics). Experiències d atenció integral social i sanitàries (Programa de curas integral para ancianos, PACE) Model d atenció integral a domicili Atenció integral i interdisciplinària basada en el model de valoració mutidimensional, individualitzat i interdisciplinari: o Valoració geriàtrica integral (VGI). o Pla terapèutic individual de cures (PTI). Centrada en les persones i els cuidadors/famílies amb necessitat de cures a domicili o centres d acolliment residencial. Identificació, mitjançant una anàlisi poblacional, dels segments de població tributària d AD que poden requerir diferents nivells d acció. Actuació proactiva, accessible i d alta capacitat resolutiva. Model d integració assistencial dels recursos a escala territorial que han de cooperar de forma eficient i avaluable amb sistemes d'interrelació estables (eines comunes, sistemes d informació compartits i interconnectats, objectius compartits i rutes assistencials de procés). Lideratge d atenció primària de salut que vertebra i organitza les actuacions (gestió de casos). Garantir la continuïtat assistencial i l atenció continuada 7x24. Acció integrada de serveis socials i sanitaris que es concreta en programes integrats comunitaris Població diana Perfils clínics de pacient crònic complex (PCC): Presència de diverses malalties cròniques de manera concurrent (perfil o situació de multimorbiditat greu). Presència de malaltia d òrgan específic en situació clínica greu, que cursa amb claudicació d òrgan o sistema (insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència renal crònica, demència, TMS, depressió, càncer). La concurrència d un d aquests perfils juntament amb la discapacitat funcional o mental greu i la impossibilitat o la dificultat de desplaçar-se al centre d una forma transitòria o permanent determinarien la necessitat d atenció domiciliària. 6 de 24

7 Caldrà tenir en compte la fragilitat associada a la situació clínica i/o social amb presència de dues o més condicions geriàtriques o de risc: Discapacitat, caigudes de repetició. Deteriorament cognitiu. Incontinència urinària i/o fecal. Infeccions de repetició. Polifarmàcia. Alt risc de nafres o presència de nafres per pressió, vasculars, etc. Barreres arquitectòniques intradomiciliàries o extradomiciliàries. Trastorns en l esfera de l ànim (depressió, ansietat i trastorns de la son). Alteracions sensorials (visuals i auditives). Situació de risc o de malnutrició. Situació de risc social. Ingressos no programats repetits a centres d aguts ( 3 ingressos/any). Durada conjunta dels ingressos realitzats a centres d aguts superiors a 4 setmanes. S exclouen les persones que no presenten patologia crònica però que poden requerir puntualment atenció sanitària al domicili (atenció aguda, tècniques d infermeria, AD postpart, etc.) Cartera de serveis / dispositius assistencials Cartera de serveis bàsica Atenció domiciliària preventiva: conjunt d activitats de caire sociosanitari que es duen a terme al domicili de la persona amb la finalitat de detectar, valorar i donar suport i seguiment als problemes de salut de l individu i la família per potenciar-ne l autonomia i millorar-ne la qualitat de vida. Atenció domiciliària preventiva en centre d acolliment residencial (CAR). Atenció pal liativa. Rehabilitació domiciliària. Atenció hospitalària domiciliària. Atenció especialitzada (salut mental, geriatria, excepcionalment també altres especialitats). Dispositius assistencials EAP. PADES. Equips específics d atenció en residències. Hospitalització a domicili. 7 de 24

8 Rehabilitació domiciliària. Altres: gestors de casos, infermeria d enllaç, etc Nivells d intervenció Dos nivells de necessitat i d intensitat terapèutica o de cures establerts per criteris de complexitat en la gestió o la freqüència de visites. Dos escenaris: Domicili. Centres d acollida residencial (gent gran, malalts mentals o discapacitats). Dos nivells d intervenció: - Nivell 1 Atenció de baixa intensitat. Pacient en situació d estabilitat clínica, que necessita assistència sanitària preventiva, valoració multidimensional integral (VGI + valoració de necessitats), PTI, valoració de l entorn habitual. Gestió de complexitat baixa o moderada. Lideratge del procés assistencial i porta d entrada única a l atenció domiciliària. - Nivell 2 Atenció de moderada intensitat. Pacient en situació d inestabilitat clínica, reagudització o descontrol de símptomes que necessita assistència sanitària de gestió complexa, limitada en el temps i especialitzada. o Atenció pal liativa (PADES). o Atenció aguda (hospitalització domiciliària sota esquemes d early support discharge i/o admission avoidance). o Atenció especialitzada en salut mental, geriatria o altres malalties. La rehabilitació domiciliària es pot requerir en els dos nivells d intervenció Atenció de baixa intensitat Orientada a pacients crònics complexos amb discapacitat física o mental greu i fragilitat associada en situació d estabilitat clínica. Objectius: Prevenir i retardar la discapacitat. Prevenir, identificar i tractar precoçment les reaguditzacions o complicacions i la iatrogènia. Evitar visites a urgències. Evitar o retardar la institucionalització. 8 de 24

9 Actuacions: Detecció de persones tributàries i inclusió en servei d AD. Valoració geriàtrica integral (clínica que inclogui les síndromes geriàtriques, funcional, cognitiva/anímica i social). Valoració de les capacitats i les limitacions per satisfer les seves necessitats bàsiques. Pla terapèutic i de cures integral individual. Gestió del procés assistencial (equip responsable i referent per al malalt i/o la família i per a la xarxa sanitària i social). Seguiment proactiu (presencial i telefònic). Educació per a la salut i foment de l autocura. Informació i formació dels pacients i el cuidador. Pla d atenció a l entorn cuidador (contenció, capacitació, etc.). Activitats preventives. Revisió i conciliació del tractament farmacològic i vigilància de l adherència. Prevenció, detecció i tractament precoç de reaguditzacions, problemes mèdics aguts, complicacions i iatrogènia de complexitat baixa o moderada. Realització de cures i tractaments. Garantir la continuïtat assistencial: planificació de la continuïtat, publicació de la història clínica compartida (HCCC), PTI i observacions rellevants. Identificació de persones amb malalties cròniques avançades i malalts oncològics amb pronòstic de vida limitat i necessitat de cures pal liatives. Proporcionar atenció pal liativa al final de la vida Atenció d intensitat moderada Atenció pal liativa Orientada a pacients en situació de final de vida i necessitat de cures pal liatives que presenten una situació de crisi o dificultats en la gestió en el primer nivell. Objectius: Dur a terme una intervenció especialitzada, intensa i interdisciplinària per atendre el pacient en situació de final de vida (ja sigui a domicili o en una residència) i el seu entorn (cuidador/família). Evitar hospitalitzacions a hospital d aguts o sociosanitaris. Evitar visites a urgències. Evitar la institucionalització. 9 de 24

10 Atenció aguda-postaguda Orientada a pacients en situació d inestabilitat clínica que requereixen atenció aguda o intervenció integral rehabilitadora postaguda, al domicili o en una residència. Objectius: Fer una intervenció intensa en l entorn del pacient (domicili o residència). Evitar hospitalitzacions a hospital d aguts o sociosanitari. Evitar visites a urgències. Evitar la institucionalització. Reduir els dies d estada a l hospital (alta precoç). Atenció especialitzada Orientada a pacients que requereixen atenció especialitzada i que per les característiques de la seva malaltia o per dificultats excepcionals de desplaçament és adequat fer aquesta atenció en el seu entorn habitual. Evitar hospitalitzacions a hospital d aguts o sociosanitari. Evitar la institucionalització Rehabilitació domiciliària El servei de rehabilitació comprèn les tècniques pròpies de l especialitat de medicina física i de rehabilitació (fisioteràpia, teràpia ocupacional, cinesiteràpia, les ajudes tècniques necessàries per a la prescripció dels serveis, la medicina manual i la farmacologia) encaminades a facilitar, mantenir o retornar el màxim grau de capacitat funcional o independència possible en funció de la patologia i l estat funcional de l individu en els casos en què no es pugui desplaçar. Quan un pacient presenti pluripatologia haurà de ser tractat de forma integral Atenció social Des del punt de vista dels serveis socials, i amb referència a la prevenció i a l atenció de les persones en situació de cronicitat, cal considerar si la persona afectada i la seva família manifesten la voluntat de restar al propi domicili el màxim temps que les condicions del l afectat i el seu entorn immediat ho facin possible. Recomanacions: Visió de cobertura no centrada únicament en la demanda (valoració de les necessitats expressades o no). Acció integrada entre serveis socials i serveis de salut que es concreta en un protocol de programes integrats comunitaris que impliquen, més enllà de les fórmules de 10 de 24

11 coordinació, una responsabilitat compartida i una cooperació eficient i avaluable entre professionals i institucions. Protocols d intervenció social definits i dissenyats conjuntament amb els serveis territorials i els departaments de Benestar Social i Família i de Salut. S ha de basar en l avaluació de les necessitats individuals i sovint també familiars i en la prescripció professionalitzada dels recursos, elaborats de manera interdisciplinària i conjunta. Pivotar a l entorn de la cronicitat i els problemes associats, de manera continuada, i també de manera preferentment preventiva i programada, amb flexibilitat d adaptació a situacions molt canviants i que sovint requeriran altres intervencions (equips de suport, sistemes d'urgències, sistema sanitari especialitzat, etc.). Els diferents professionals actuen de manera integrada en l avaluació de les necessitats i l'elaboració de plans individuals d'intervenció que inclouen les mesures i també les ubicacions de l'atenció, i el seguiment d aquestes. Porta d entrada única, que pivota en l atenció primària sanitària i social. Flexibilitat dels serveis Continuïtat assistencial L atenció domiciliària en horari laborable (de dilluns a divendres de 8 a 20 h) Els pacients inclosos en el servei d atenció domiciliària han de tenir un únic professional/equip referent i responsable de l atenció. S ha d oferir un telèfon de consulta en horari laborable (preferentment un telèfon diferent del principal del centre o que garanteixi l accés ràpid). Seria desitjable poder accedir a la història clínica del pacient per part de qualsevol dispositiu de la xarxa. En el seu defecte, es considera indispensable que, com a mínim, consti en la HCCC el següent: problemes de salut més rellevants, PTI (fase de la malaltia, nivell terapèutic pactat, voluntats anticipades, etc.) i la informació que es consideri rellevant. L atenció domiciliària fora de l horari laborable (nits, festius i caps de setmana) Cada àmbit territorial ha d acordar i definir els dispositius i els circuits d atenció continuada domiciliària o ambulatòria específics per a PCC: ADU, centre d urgències d atenció primària (CUAP), ACUT, servei hospitalari d urgències (SHU), etc. En aquest cas, l atenció ha de ser reactiva, presencial o no, segons el cas, però ha de garantir atenció mèdica, d infermeria i tècniques de suport al diagnòstic. Si es produeix una situació de crisi o un dubte fora de l horari habitual, s ha d indicar al pacient i/o al cuidador que activin el 061. El sistema d informació del 061 identifica mitjançant el codi d identificació personal (CIP), la seva condició de PCC i d atenció domiciliària i activa el circuit específic del territori corresponent (transitòriament i mentre no sigui tècnicament possible és el pacient o la família qui ha d identificar la seva condició). També pot activar el servei del 061 un altre dispositiu o professional de la xarxa. 11 de 24

12 Paper del 061 El 061 pot resoldre, segons el cas i d acord amb el circuit i els acords específics de cada territori, diferents graus d actuació: 1. Donar informació sobre consultes o dubtes. 2. Consulta assistencial: Es resol telefònicament (diferir l equip referent). Es valora la necessitat d atenció presencial i s activa l atenció domiciliària urgent corresponent segons el circuit territorial. Es valora la necessitat de derivació a un servei d urgències hospitalari (SUH) o alternatiu corresponent segons el circuit territorial i es gestiona el transport. En tots els casos s haurà d informar de l actuació a la HCCC Recomanacions per a la implementació Compromís institucional i formalització dels acords territorials. Creació d un element facilitador tipus finestra única per possibilitar l accés a l AP de la resta de la xarxa assistencial. Podria ser un telèfon accessible i amb capacitat de resposta de 8 a 20 h de dilluns a divendres. Identificació a la HCCC dels PCC, ATDOM i de les persones institucionalitzades. Informació bàsica que s ha de compartir: o Identificació i contacte de l equip referent i responsable del malalt. o Problemes de salut i/o socials rellevants. o Pla terapèutic i de cures individual (compartit), que hauria d incloure: fase o estat de la malaltia i si és tributari de cures pal liatives, nivell terapèutic pactat, voluntats anticipades. Tancament del procés en cas de mort i registre i codificació del lloc on s ha produït. El servei d atenció domiciliària ha de tenir capacitat real en la gestió de recursos i accés preferent amb circuits específics quan es requereixi atenció d alta intensitat, evitant sempre que sigui possible el SHU (hospital d aguts, hospital de dia per a PCC, subaguts, postagutsconvalescència, unitat de cures pal liatives, etc.). Accés a exploracions complementàries de forma urgent (oxigenoteràpia). Accés a visites/consultes/dubtes en la gestió de forma preferent a l atenció especialitzada. Formació bàsica per a tots els professionals i avançada per als equips específics d atenció domiciliària / centres d acolliment residencial (AD/CAR) en atenció geriàtrica integral i cronicitat. Potenciar l activitat d hospitalització a domicili i impulsar el paper dels PADES en l atenció de la cronicitat avançada. 12 de 24

13 Eines que facilitin el registre en el domicili/car (portàtil, ipad, etc.). 2. Suport sanitari en centres d acolliment residencial 2.1. Població diana Persones institucionalitzades en centres d acolliment residencial per a gent gran, malalts mentals o discapacitats, de titularitat privada o pública (propis o concertats) Objectius Objectiu general Garantir des del sistema públic, sanitari o social una atenció sanitària integral i de qualitat envers les persones institucionalitzades en els centres d acolliment residencial (CAR) públics o privats, donant preferència a aquelles que estiguin en situació més complexa i de més risc, mitjançant una utilització eficient dels recursos. Objectius específics Assegurar un nivell òptim de seguretat i qualitat en l atenció sanitària. Desenvolupar fórmules assistencials orientades a l atenció proactiva dels residents i especialment dels pacients crònics complexos. Millorar la coordinació potenciant la col laboració entre els agents implicats en el procés assistencial (personal mèdic i d infermeria dels CAR i els diferents nivells i serveis de la xarxa pública). Racionalitzar la utilització de recursos sanitaris. Millorar l eficiència en la prestació farmacèutica. Establir un marc de col laboració entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família a fi d acordar i, si cal, definir les diferents línies d actuació Model assistencial L atenció sanitària en CAR és un escenari assistencial peculiar: Concentra un elevat nombre de persones amb un alt índex d envelliment, fragilitat, comorbiditat i complexitat. Diversos interlocutors: usuari/família i la direcció/responsable i professionals sanitaris del centre que no depenen ni formen part de la xarxa pública de salut. Gran variabilitat pel que fa a la dotació i la capacitat de l atenció sanitària dels residents. Distribució desigual de les residències en el territori. 13 de 24

14 Legalment s ha de garantir, des de la xarxa sanitària pública i des del sistema públic de serveis socials, l atenció sanitària de les persones institucionalitzades (article 12.d de la Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials). Basant-se en aquests condicionants es proposa el següent: 1. Assumir i normalitzar, des del sistema sanitari públic, l atenció sanitària de les persones institucionalitzades (població diana) en condicions d equitat. En el cas de la xarxa pública de serveis socials, participar en la coordinació de l atenció sanitària dels CAR, juntament amb el Departament de Benestar i Família. 2. Des de la xarxa pública s ha de garantir una atenció social sanitària accessible, eficaç i de qualitat, de manera eficient i sostenible. 3. Dissenyar i establir un marc de col laboració entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família a fi d acordar i, si cal, definir les diverses línies d actuació. 4. Sistemes d informació compartits. 5. El mateix model d atenció i cartera de serveis que el proposat per a l assistència domiciliària, però incorporant-hi la consultoria i la formació al personal sanitari i cuidador dels CAR quan la seva organització no pugui proporcionar aquesta formació. 6. Establir acords formals entre els serveis sanitaris públics i les entitats titulars dels CAR del territori que defineixin el lideratge i els àmbits de responsabilitats pel que fa a l atenció sanitària Fórmules organitzatives Serveis territorials d atenció domiciliària integrada Integració d aquesta activitat en la dels serveis d atenció domiciliària del territori. Equips específics per a atenció en les residències En zones d influència grans en què hi hagi una massa crítica de residents que justifiqui la seva existència. S hauria de garantir la integració funcional amb els serveis territorials d atenció sanitària domiciliària integrada. Hauria de funcionar com una unitat bàsica assistencial (UBA) o EAP específic amb una assignació territorial més àmplia que una ABS. Els usuaris s assignarien al contingent d aquest equip. Institucions autosuficients Els centres d acolliment residencial amb equips assistencials propis, que estan capacitats per assumir en condicions d equitat respecte dels atesos per la xarxa pública de salut i amb el mateix model d atenció sanitària. S hauria d establir un sistema de relació formal amb el sistema sanitari. 14 de 24

15 Hauran d atendre amb els mateixos criteris de pràctica clínica i d utilització de recursos: guies, rutes, protocols, trajectòries, circuïts, etc., i se n avaluaran els resultats, que han de ser similars als exigits a les residències ateses pels equips de la xarxa pública Recomanacions per a la prescripció El responsable de la prescripció és el professional mèdic al qual està assignat l usuari o el metge o metgessa de l equip assistencial propi del CAR vinculat a l asseguradora pública. En cas que el professional mèdic d un CAR no estigui vinculat a la xarxa sanitària pública, però sí a la de serveis socials, caldrà establir-hi un acord formal de col laboració. La prescripció s ha de fer en un medi electrònic pel fet de ser més eficient des de tots els punts de vista. S hauria de facilitar la incorporació i la visualització completa de tota la medicació activa en cada moment per a cada pacient. Els CAR autosuficients s haurien d avenir al programari sanitari públic amb garanties, i caldria definir-ne la vinculació amb l equip del territori. També seria aplicable als CAR de l Institut Català d Assistència i Serveis Socials (ICASS). En termes generals, caldria definir un cost per farmàcia en els CAR, així com el d aquella medicació especial que en determinats casos de nivell assistencial alt podria convenir. La prescripció i la dispensació dels medicaments i productes sanitaris es farà sobre la base de les recomanacions de les guies de prescripció, protocols terapèutics i d intercanvi terapèutic de l entitat proveïdora de referència. Es prescriuran medicaments de valor afegit contrastat. Per tal de consensuar-ne una guia, s encarregaria a l Agència d Avaluació, Informació i Qualitat en salut aquesta tasca, amb la incorporació de les recomanacions que faci el Servei Català de la Salut (CatSalut). Cal aplicar la conciliació de la medicació metge/essa i/o infermeria i la revisió periòdica del tractament integral del pacient conjuntament metge/essa i farmacèutic/a per assegurar la qualitat assistencial basant-se en criteris d eficàcia i seguretat. En relació amb els productes sanitaris (apòsits, absorbents), atès que el personal d infermeria en coneix els procediments d utilització, serà coresponsable en la utilització i les recomanacions que se n facin en el centre. A tal efecte, la seva implicació serà necessària per fer un ús racional d aquests productes. Així, doncs, en aquest àmbit serà recomanable l ús de guies per a la utilització i la indicació correcta d aquests productes (ex. prevenció d úlceres per pressió, etc.) i la revisió periòdica de la utilització de material de cura, absorbents, etc Recomanacions per a la dispensació El servei farmacèutic de referència és qui ha de fer la dispensació i atenció farmacèutica dels usuaris del CAR i responsabilitzar-se n. D acord amb la fórmula organitzativa a la qual s assimili el CAR, es donarà preferència al servei de farmàcia hospitalari (SFH) o sociosanitari de referència, al servei de farmàcia d atenció primària (SFAP) de referència quan n hi hagi o, en últim cas, a l oficina de farmàcia comunitària (OFC). 15 de 24

16 S haurien de prioritzar les dosis unitàries sempre que sigui possible (a excepció dels medicaments multidosi xarops, col liris, inhaladors, cremes, etc. ) i/o la disponibilitat de màquines reenvasadores a tal fi. També cal considerar la utilització d envasos clínics quan sigui possible. Ha de ser de compliment obligat per als serveis de farmàcia controlar les caducitats, especialment de medicaments termolàbils i fotosensibles; fer seguiment farmacoterapèutic; implicar-se en la conciliació de la mediació quan sigui necessari (especialment en aquells moments en què l evidència mostra més incidència de discrepàncies, com pot ser un canvi de nivell assistencial); revisar periòdicament el tractament integral del pacient, conjuntament amb el metge prescriptor, per tal d assegurar la qualitat de la prestació farmacèutica sobre la base de criteris d eficàcia, seguretat, necessitat i eficiència. Per tal de facilitar la implantació d aquestes millores i serveis, tant de manera general com en particular, adaptant-los a cada fórmula organitzativa, es fa necessari i convenient formalitzar-los a través de contractes i/o d acreditacions (per ex., en el cas de serveis farmacèutics que no formin part de l entitat proveïdora de l atenció sanitària en general) quan sigui necessari. Caldria explorar i aplicar mesures de coresponsabilització del CAR en aquells casos en què el model fa que sigui oportú Recomanacions per a la implementació Establir un marc de col laboració entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per consensuar un model d atenció sanitària dins el model assistencial residencial. Establir un marc de relació formal (contractes o convenis) entre l entitat titular del CAR i el dispositiu que assumeixi el suport o l atenció (sistema sanitari públic). Classificació dels CAR en funció dels criteris establerts en aquest document per poder estimar el nivell d intervenció. Propiciar la integració funcional a la xarxa pública de salut dels professionals sanitaris dels CAR amb el model assistencial consensuat prèviament i amb criteris compartits (guies, rutes, protocols, etc.) establint-ne els lideratges clínics. Normatives de les administracions que obliguin o afavoreixin a la col laboració. Sistemes d informació compartits Indicadors d avaluació Taxa de cobertura d AD/PCC. % de VGI/ n persones inclosa en AD/CAR. % de PTI / n persones inclosa en AD/CAR. Ingressos evitables per MPOC, IC. Taxa de visites a urgències d hospital d aguts o altres dispositius d atenció urgent. Taxa d hospitalitzacions no programades. Nombre de pacients amb 10 o més principis actius (polimedicats). 16 de 24

17 Existència d un servei d atenció domiciliària integrada al territori que garanteixi l atenció en residències i la continuïtat assistencial, acordat i participat per les entitats proveïdores implicades. Taxa de vacunacions de la grip. % de pacients identificats en situació de final de vida. % de pacients en situació de final de vida amb registre de voluntats anticipades. Taxa de reingressos a 30 dies d alta. % de rehabilitació domiciliària / AD (tipus RH). Nombre d altes d hospitalització a domicili convencional i integral. Nombre de sessions d hospital de dia per a PCC. % de cuidadors de PCC amb valoració de sobrecàrrega (escala de Zarit Caregiver Burden Interview ), en el marc de la valoració multidimensional integral. % de participació en programes de formació en atenció geriàtrica, cronicitat avançada i atenció pal liativa. Mortalitat a domicili/car. Farmàcia: o Import líquid/plaça en CAR o persona en AD. o Import líquid/persona incontinent. o % d envasos AUI dia/envasos AIU totals. o % de persones >74 anys amb medicació antipsicòtica. o Antidepressius en >74 anys: % citalopran, sertralina/total antidepressius (ddd). o % de pacients >74 anys amb medicació inadequada (segons criteris Beers adaptats pel CatSalut). 17 de 24

18 3. Bibliografia - ICS (febrer de 2010). Unitats d atenció a la complexitat clínica als equips de salut. Aplicació del model de gestió de casos a l atenció primària de Salut. - Departament Acció Social i Ciutadania (1a edició en format electrònic: desembre de 2010). Projecte de final de curs: «jo dirigeixo serveis socials». Quadre de comandament dels serveis d atenció domiciliària dels ens locals. Papers d acció social 21. Barcelona Departament de Salut (novembre de 2009). Gestió de casos en la pràctica infermera. - Departament de Salut. Pla d innovació d atenció primària i salut comunitària. Model d atenció integrada a domicili. - Direcció General de Planificació i Avaluació. Departament de Salut (2006). Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya. Residències i centres de llarga estada. - IDIAP, Jordi Gol (2009). Descripción y comparación de los servicios de atención domiciliaria en 4 comunidades autónomas. Estudio Eurhomap. - ICS (abril de 2010). Programa de millora de l atenció a domicili des de l atenció primària de salut. - MDCH. Program of All-Inclusive Care for the Elderly (PACE). %2C00.html. - Agency for Healthcare Research and Quality (2003) Innovations Exchange. Onsite Nurses Manage Care Across Settings to Increase Satisfaction and Reduce Cost for Chronically Ill Seniors. - Ellis G, Whitehead MA, Robinson D, O Neill D, Langhorne P. BMJ 2011;343:d6553 doi: /bmj.d6553 Comprehensive geriatric assessment for older adults admitted to hospital: meta-analysis of randomised controlled trials. - Normativa reguladora de farmàcia: o LLEI 15/1990, de 9 de juliol, d ordenació sanitària de Catalunya. o LLEI 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya. o LLEI 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. o LLEI 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. o LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. o LLEI 28/2009, de 30 de desembre, de modificació de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. o REIAL DECRET LLEI 4/2010, de 26 de març, de racionalització de la despesa farmacèutica amb càrrec al Sistema Nacional de Salut. o REIAL DECRET LLEI 8/2010, de 20 de maig, pel qual s adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. o LLEI 33/2011, de 4 d octubre, general de salut pública. 18 de 24

19 o REIAL DECRET LLEI 16/2012, de 20 d abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les prestacions. - RSB-CatSalut. Publicació e-farma (juny de 2008) núm. 03. Antipsicòtics en geriatria. Perspectiva des de l atenció primària. - RSB-CatSalut. Publicació e-farma (juny de 2009) núm. 07. Conciliació de la medicació a l ingrés hospitalari a través del servei d urgències. - RSB-CatSalut. Publicació e-farma (juny de 2009) núm. 07. Efecte de la transició entre nivells assistencials sobre la prescripció en l atenció primària. - RSB-CatSalut. Publicació e-farma (juny de 2009) núm. 07. Editorial sobre processos de conciliació terapèutica. - Col legi de farmacèutics de Barcelona. «Beques col legials». Circ. Farm vol. 68 núm. 3 pàg Conciliació de la medicació: de l alta hospitalària a la consulta d atenció primària. - Col legi de farmacèutics de Barcelona. «Beques col legials». Circ. Farm vol. 69 núm. 4 pàg Prevenció d RNM causats per PRM de seguretat: Ajust posològic de medicaments en ancians polimedicats amb funció renal disminuïda atesos a les farmàcies comunitàries. - The American Geriatrics Society. Journal compilation /12. American Geriatrics Society Updated Beers Criteria for Potentially Inappropriate Medication Use in Older Adults. - Vicens Caldentey C, Fiol Gelabert F. IT del Sistema Nacional de la Salud. Volum 32, núm. 2/2008. Abordaje de la deshabituación de benzodiazepinas en atención primaria. - Cuesta Terán MT. IT del Sistema Nacional de la Salud. Volum 34, núm. 2/2010. Medicamentos genéricos: una visión global. - Castellanos Pinedo F, Cid Gala M, Duque San Juan P, Zurdo Marín. IT del Sistema Nacional de la Salud. Volumen 35, n.º 2/2011. Abordaje integral de la demencia. - Moya Bernal A. IT del Sistema Nacional de la Salud. Volum 35, núm. 2/2011. Ética de la prescripción. - Vilafaina Barroso A, Gavilán Moral E. IT del Sistema Nacional de la Salud. Volum 35, núm. 4/2011. Pacientes polimedicados frágiles, un reto para el sistema sanitario. - Rabanal M, Pàez F, Mateo F, Garrido I, Recha R, Hernández T, Roch M, Gaspar MJ, Rams N. Departament de Salut, Colegio Oficial de Farmacéuticos de Tarragona y Asociación de Farmacéuticos Rurales de Catalunya, Colegio Oficicial de Farmacéuticos de Lleida. Núm. 23. Resultados del programa de seguimiento farmacoterapéutico desde la farmacia comunitaria (en las provincias de Tarragona y Lleida). - Palop Larrea V, Martínez Mir I. Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud. Vol. 28 Núm Adherencia al tratamiento en el paciente anciano: - Orueta Sánchez R. Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud. Vol. 29 núm Estrategias para mejorar la adherencia terapéutica en patologías crónicas de 24

20 - Blasco Patiño F, Martínez López de Letona J, Villares P, Jiménez A. Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud. Vol. 29 núm El paciente anciano polimedicado: efectos sobre su salud sobre el sistema sanitario. Internet: - Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? European Observatory on Health Systems and Policies and WHO Europe Contel JC, et al. La atención al paciente crónico en situación de complejidad: el reto de construir un escenario de atención integrada. At. Primaria Bodenheimer T, Berry-Millet R. Follow the money: controlling expenditures by improving care for patients needing costly services. NEJM. 2009;361: Rosen R, Ham C. Integrated Care: lessons from evidence and experience. London: The Nuffield Trust; Appelby J, Harrison A. Spending on health care: how much is enough? A: Wanless D (ed.). Securing good care for older people: taking a long-term view. London: King's Fund, Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? European Observatory on Health Systems and Policies and WHO Europe CBS News. 60 minutes. The Costs of Dying Case Management. What it is and how it can best be implemented. The King s Fund Stuck A. Home Visits to Prevent Nursing Home Admission and Functional Decline in Elderly People: Systematic Review and Meta-regression Analysis. JAMA. 2002;287: Huss A, Stuck A. Multidimensional preventive home visit programs for community-dwelling older adults: a systematic review and metaanalysis of randomized controlled trials. J. Gerontol, A. Biol Sci Med Sci Mar;63(3): Vass M, et al. Preventive home visits to older people in Denmark. Why, how, by whom, and when? Z Gerontol Geriat 2007;40: Ekdahl AW. How to promote better care of elderly patients with multi-morbidity in Europe: A Swedish example. European Geriatric. Medicine 2012;3: De Solà-Morales O. Asesoramiento telefónico y la atención domiciliaria como estrategias para reducir la tasa de frecuentación a los servicios de urgencias hospitalarios: una revisión. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Ministerio de Ciencia e Innovación. Agència d Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de Catalunya; Informes de Evaluación de Tecnologías Sanitarias, AIAQS núm. 2007/22. - Cuxart A, Estrada O. Hospitalización a domicilio: oportunidad para el cambio. Med Clin 2012;138(8): Leff B. Defining and disseminating the hospital-at-home model. CMAJ 2009;180(2): Tice A, et al. Practice Guidelines for Outpatient Parenteral Antimicrobial Therapy. IDSA Guidelines. CID 2004;38: Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD Shepperd S, Doll H, Angus RM, Clarke MJ, Iliffe S, Kalra L, Ricauda NA, Wilson AD. Admission avoidance hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2008, Issue 4. CD Shepperd S, Wee B, Straus SE. Hospital at home: home-based end of life care. Cochrane Database of Systematic Reviews 2011, Issue 7. Art. No.: CD DOI: / CD Hall S, et al. Palliative care for older People: Better practices. WHO de 24

21 - Gómez-Batiste X, et al. Catalonia WHO Palliative Care Demonstration Project at 15 years (2005). Journal of Pain and Symptom Management, 2007, 33: de 24

22 - Gómez-Batiste X, et al. Resource consumption and costs of palliative care services in Spain: a multicenter prospective study. Journal of Pain and Symptom Management, 2006, 31: Díaz Gerúndez, et al. Evaluación de un programa de intervención en residencias geriátricas para reducir la frecuentación hospitalaria. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2011;46(5): Givens, J. Hospital Transfers of Nursing Home residents with advanced dementia. J Am Geriatr Soc 60: , Frias X. Estratificació de risc poblacional (Atenció primària). - Mas MA. Model d atenció al malalt crònic complex de BSA. Servei de Geriatria i Cures Pal liatives. - Minguell C. Equips de suport residencial. Residencial, MUTUAM MPS. 22 de 24

23 4. Col laboradors Líders del front 1: Ester Julbe i Esther Limón Coordinació: Montserrat Puigdollers Grups de treball At. dom. integrada Miquel Àngel Aguilar Marisa Carretero Francisco Cegri Mercè Espinal Salus García Àngel Jover Carme Lacasa Francisca López M. Blanca Muntané Carme del Olmo Montse Rodó Sebastià Santaeugènia Lluís Tirado Georgina Tomàs Misericòrdia Vall Eulàlia Villegas Atenció continuada Miquel Àngel Aguilar Marta Berruezo M. Teresa Donada Carme Lacasa Carmen Ortega Anna Ribas Assumpta Ricart Teresa Roigé Izabela Rohlfs Josep Serrat Núria Torres At. a residències Agustí Aguiló Paloma Amil Pedro Cano Eulàlia Cucurella Mercè Díaz Josep Fàbregas Yolanda Fauria Carme Lacasa Natàlia Marín Sònia Mariscal Miquel Àngel Martínez Cristina Minguell Josefa Pérez Marc Pérez Alba Prat Joan Carles Rovira Montse Rodó Toni Salvà Jaume Serra Anna Tantiñà Imma Vallverdú Lluís Viguera Farmàcia a residències Tomàs Casasin Amparo Castellà Rosa Madridejos Imma Moix Francesc Pla Alba Prat Mariona Roca Mercè Rodríguez Sebastià Santaeugènia Jaume Sellarès 23 de 24

24

Model català d atenció integrada social i sanitària

Model català d atenció integrada social i sanitària Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental

Más detalles

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries compartit annex és definir el procediment per establir un acord individualitzat de seguiment de referència -

Más detalles

Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat.

Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat. Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat. Dr. Albert Ledesma Castelltort Presentació Mapa Tendències 2013. Tecno Campus Mataró a 20 de desembre de 2013 PROACTIU

Más detalles

Atenció Domiciliaria Integral. Programa d intervenció en Residències Geriàtriques

Atenció Domiciliaria Integral. Programa d intervenció en Residències Geriàtriques Atenció Domiciliaria Integral Programa d intervenció en Residències Geriàtriques Àmbit d Atenció domiciliaria Atenció Primària Atenció SS Metge Familia Treball Social Atenció Especialitzada Equips PADES

Más detalles

Grup 5 DEPENDÈNCIA I SERVEIS SOCIALS

Grup 5 DEPENDÈNCIA I SERVEIS SOCIALS Grup 5 DEPENDÈNCIA I SERVEIS SOCIALS Joan Cunill Ollé (coordinació) Eulàlia Cucurella Fabregat Luis Juan Castán Esther Pallarès Fernàndez Dolors Quera Aymà Jordi Roca Casas Neus Saiz Antón 1 La creixent

Más detalles

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial. El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial. TRANSPORT SANITARI URGENT 21 de novembre de 2008. Hospital de Sant Pau SITUACIÓ ACTUAL Transport programat CatSalut, 10.02.2006 Transport urgent

Más detalles

Comissió territorial de gestió integrada per a l accés a serveis i prestacions d atenció a la situació de dependència (CASSDEP) del Ripollès.

Comissió territorial de gestió integrada per a l accés a serveis i prestacions d atenció a la situació de dependència (CASSDEP) del Ripollès. Comissió territorial de gestió integrada per a l accés a serveis i prestacions d atenció a la situació de dependència (CASSDEP) del Ripollès. Teresa Picola Rodellas Sònia Soler Navas 2013 Per que es crea

Más detalles

Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA

Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA 1964: l any que va canviar el món 2 Persistirà la tendència a l envelliment Font: INE, proyecciones 2012 3 La cronicitat s associa a l edat 4 La

Más detalles

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés Paloma Amil Bujan Referent Territorial Programa Pacient Expert Catalunya Programa prevenció i atenció a la cronicitat

Más detalles

Implantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya. Barcelona, 17 de desembre 2013

Implantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya. Barcelona, 17 de desembre 2013 Implantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya Barcelona, 17 de desembre 2013 Xifres anuals estimades a Catalunya Cada any a Catalunya es produeixen al voltant de 500 morts per suïcidi. 6000-6300

Más detalles

"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura

Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura "Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura Autors: Albert Ledesma Castelltort i Assumpció González Mestre. Programa de

Más detalles

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Pla de Salut 2011-2015 I Tres eixos de transformació Programes de salut: més salut i per a tothom i millor qualitat de vida Nou línies

Más detalles

XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ

XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ PROCESSOS QUIRÚRGICS DE PRÒTESI PRIMÀRIA DE GENOLL I MALUC Dres. Núria Jou J.Sánchez Raya, E.Pagès, A.Cuxart Servei RHB Osteoarticular HVH Barcelona 14 maig 2010 CREACIÓ PROCESSOS

Más detalles

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor Institut Català de la Salut Àmbit d Atenció Primària Barcelona ciutat Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva

Más detalles

Cronicitat : Accions i pla territorial

Cronicitat : Accions i pla territorial Cronicitat : Accions i pla territorial Ramón Miralles Médico Geriatra Director Clínico Territorial de Cronicidad Institut Català de la Salut (ICS) Àrea Desplegament Direcció Clínica Territorial Cronicitat

Más detalles

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional Jornada: El Model d Atenció Comunitària Centrada en la Persona. Situació i perspectives al Tercer

Más detalles

Pla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern

Pla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern Pla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern 2016-17 Què és el PIUC hivern? 1 Desembre 31 Març Novembre 2016 - Abril 2017 Plans de contingència per dispositiu + recursos econòmics addicionals als

Más detalles

validació 1 Febrer 2016 TS sanitaris D. EAP C Qualitat ABS Febrer 2016 Març 2019

validació 1 Febrer 2016 TS sanitaris D. EAP C Qualitat ABS Febrer 2016 Març 2019 Tipus de document: Títol del document: Elaborat per: Codi local: Codi MADS Protocol del Servei Ajuda a Domicili ICS L EAP disposa d un sistema d atenció social per donar resposta als problemes socials

Más detalles

He treballat amb metges de família, infermeres, pediatres, odontòlegs i administratius. Amb l'especialitzada i l Hospital de la Vall d Hebron

He treballat amb metges de família, infermeres, pediatres, odontòlegs i administratius. Amb l'especialitzada i l Hospital de la Vall d Hebron En el barri de la Trinitat Nova, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. EAP Chafarinas. El 1991 em vaig iniciar en treball Social Sanitari. He treballat amb metges de família, infermeres,

Más detalles

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat 28-04-2014 Programa Baixem al Carrer Inici del programa: 2009 Territori: Poble Sec Agents que van intervenir: Per iniciativa del Pla Comunitari del barri A través

Más detalles

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària Nom i cognom del ponent Helena Puig Acebal Autors Nom i cognoms Categoria professional Institució/Lloc de treball 1.Helena Puig Infermera ABS Sant Cugat-Valldoreix 2.Herminia Rios Infermera UAD Sant cugat-valldoreix

Más detalles

Un sistema informàtic integrat primària i especialitzada

Un sistema informàtic integrat primària i especialitzada Software per a la Gestió Integrada del Capitatiu del Maresme Central Un sistema informàtic integrat primària i especialitzada Immaculada Bosch i Coma Cap d Informàtica Consorci Sanitari del Maresme Barcelona,

Más detalles

QUÈ CAL SABER SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA? Els dubtes més freqüents

QUÈ CAL SABER SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA? Els dubtes més freqüents QUÈ CAL SABER SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA? Els dubtes més freqüents Productes que es podran prescriure Productes sanitaris i medicaments sense recepta mèdica. Podreu prescriure de forma autònoma, atenent

Más detalles

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent

Más detalles

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Pacient geriàtric amb fractura de fèmur 2009 Ingrés a COT Professional responsable: traumatòleg Visitat per geriatria si des de COT s identificava alguna

Más detalles

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic 2016-2020 1/ Introducció 2/ Pilars i Objectius del Pla 2.1 / Els Pacients 2.2 / Els Professionals 2.3 / Els Recursos 1 Introducció L Hospital Clínic de Barcelona

Más detalles

LA QUALITAT ES POT GESTIONAR?

LA QUALITAT ES POT GESTIONAR? LA QUALITAT ES POT GESTIONAR? DADES i QUALITAT Un model d eficiència i millora Antoni Anglada, Director general Isabel Ramon, Directora àmbit ambulatori i serveis comunitaris 19 de Juny Parc Sanitari Sant

Más detalles

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari 1 Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari Barcelona, 13 de juliol de 2012 2 Quin és el context de l informe? Pla de Salut 2011 2015 (Projecte 9.3) Consolidar l Observatori del Sistema

Más detalles

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Fundació Catalunya - La Pedrera Una fundació compromesa amb el territori i la gent Neix l 1 de gener de 2013, com a entitat

Más detalles

Atención integrada social y sanitaria, centrada en la persona: La mejor respuesta a la cronicidad

Atención integrada social y sanitaria, centrada en la persona: La mejor respuesta a la cronicidad Atención integrada social y sanitaria, centrada en la persona: La mejor respuesta a la cronicidad Albert Ledesma Castelltort Director Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Valladolid

Más detalles

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUN YA VIII legislatura Vuitè període Número 733 Dilluns, 7 de juny de 2010 S U M A R I 3. 3.10. Procediments que es clouen amb l adopció de resolucions Procediments

Más detalles

Estudi comparatiu dels models d atenció sociosanitària a l estat espanyol. Barcelona, 3 març 2010

Estudi comparatiu dels models d atenció sociosanitària a l estat espanyol. Barcelona, 3 març 2010 Estudi comparatiu dels models d atenció sociosanitària a l estat espanyol Barcelona, 3 març 2010 Elements claus per la comprensió de les diferencies entre models El propi concepte sociosanitari. L'àmbit

Más detalles

PROGRAMA DE TRACTAMENT DE PROBLEMÀTIQUES DE SALUT MENTAL

PROGRAMA DE TRACTAMENT DE PROBLEMÀTIQUES DE SALUT MENTAL PROGRAMA DE TRACTAMENT DE PROBLEMÀTIQUES DE SALUT MENTAL Durant el període d internament poden donar-se múltiples circumstàncies en què els menors o joves requereixin atenció especialitzada en problemàtiques

Más detalles

Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil

Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil Jornada de treball de Comitès Operatius Salut Mental i Addiccions a Barcelona Ciutat Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil Josefina Castro Fornieles Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil

Más detalles

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA 26182 DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les

Más detalles

Experiències de treball comunitari i salut mental: un repte diari. Celia Tajada Vitales

Experiències de treball comunitari i salut mental: un repte diari. Celia Tajada Vitales Experiències de treball comunitari i salut mental: un repte diari. Celia Tajada Vitales Directora ABS I Can Mariner-Dr. Vilaseca Santa Coloma de Gramenet SAP Barcelonès Nord i Maresme. JORNADA SALUT MENTAL

Más detalles

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 NOTA INFORMATIVA REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 Auxiliar de gerontologia Els professionals que estan treballant actualment o s incorporin abans del 31 de

Más detalles

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT Irene Barrabeig Responsable de la UVE Costa de Ponent Serveis Territorials a Barcelona PLA OPERATIU PER A LA PREVENCIÓ DE LA

Más detalles

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials Les Accions de Formació que es recullen en aquest document s han elaborat a partir de: *Estudi de necessitats

Más detalles

CONSELLS DE SECTOR. ü Consell de Sector d Atenció Primària. ü Consell de Sector d Atenció Especialitzada d Aguts

CONSELLS DE SECTOR. ü Consell de Sector d Atenció Primària. ü Consell de Sector d Atenció Especialitzada d Aguts CONSELLS DE SECTOR ü Consell de Sector d Atenció Primària ü Consell de Sector d Atenció Especialitzada d Aguts ü Consell de Sector d Atenció Sociosanitària ü Consell de Sector d Atenció a la Dependència

Más detalles

Dossier Programa Persones Cuidadores

Dossier Programa Persones Cuidadores Dossier Programa Persones Cuidadores Índex 1. Antecedents 2. Els Serveis de la Plataforma 3. Valoracions curs 2009-2010 4. Oferta de serveis 2011 1. Antecedents L any 2009 l Obra Social de CatalunyaCaixa

Más detalles

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen

Más detalles

Programa d Acolliment Familiar. Ministeri d Afers Socials, Justícia i Interior Andorra la Vella, 6 de juny del 2017

Programa d Acolliment Familiar. Ministeri d Afers Socials, Justícia i Interior Andorra la Vella, 6 de juny del 2017 Programa d Acolliment Familiar Andorra la Vella, 6 de juny del 2017 Conveni de col laboració: El i la Fundació Jacqueline Pradère han signat un conveni de col laboració amb l objectiu de promocionar el

Más detalles

PROTOCOL D ACTUACIÓ EN LES URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES DE SABADELL

PROTOCOL D ACTUACIÓ EN LES URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES DE SABADELL PROTOCOL D ACTUACIÓ EN LES URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES DE SABADELL Grup de Treball de Salut Mental Consell Municipal de Salut de Sabadell Adaptació del Protocol d actuació per a l atenció a les urgències,

Más detalles

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS Jornada Catalana de Bones Pràctiques Indicadors Indicadors Doc. Suport Avaluac. Indicadors indicadors Polítiques Socials Serveis i Entorn Context pers. i

Más detalles

gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas

gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas Atenció al malalt i família Detecció del cas: ens pot arribar a través de serveis externs: Serveis Socials

Más detalles

Salut Mental Perinatal

Salut Mental Perinatal Destinataris Professionals dels Serveis ASSIR Esquerra (obstetres i llevadors/es). Professionals dels CSMA, CSMIJ i CAS de l Àmbit ASSIR Esquerra de Barcelona Ciutat (psiquiatres, infermers/es i psicòlegs/ogues,

Más detalles

Full Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre

Full Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre POCS 216 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual

Más detalles

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS Joan Cornet, President Executiu. Fundació TicSalut 14 de desembre 2012 9 línies d actuació i 31 projectes I 1. Objectius i programes de Salut II 2. Orientació

Más detalles

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament

Más detalles

Aplicació de la taxa de l euro per recepta. Barcelona, 18 de juny de 2012

Aplicació de la taxa de l euro per recepta. Barcelona, 18 de juny de 2012 Aplicació de la taxa de l euro per recepta Barcelona, 18 de juny de 2012 Quina és la despesa de farmàcia del CatSalut? Durant el 2011 la despesa en receptes mèdiques finançades pel CatSalut ha estat de

Más detalles

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual

Más detalles

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1

Más detalles

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol POCS 217 Full Informatiu núm. 8: del 24 al 3 de juliol Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les

Más detalles

ATENCIO PRIMÀRIA DE SALUT Organització Territorial a BARCELONA

ATENCIO PRIMÀRIA DE SALUT Organització Territorial a BARCELONA ATENCIO PRIMÀRIA DE SALUT Organització Territorial a BARCELONA Comissió de Sanitat de la FAVB 25 de juny de 2018 Esquema Sistema Sanitari Català (1) Veure marc de competències de CCAA i Ajuntaments a Ley

Más detalles

Casal Benèfic Premianenc Circuit d entrada CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL

Casal Benèfic Premianenc Circuit d entrada CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL 1 ÍNDEX 1. Tipus de places 2. Elaboració de la llista d espera 3. Gestió de la llista d espera 4. Criteris d admissió 5. Criteris d exclusió 6. Criteris

Más detalles

L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA

L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA Mª Angels Betriu 16 d octubre de 2009 COMPETÈNCIA DE L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA Actualment hi ha 60 entitats tutelars a Catalunya destinades a la protecció de les persones

Más detalles

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD SERVEI D ATENCIO A LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA SASSIR INTRODUCCIO L any 1990 es va crear el Programa Sanitari d Atenció a la dona (PSAD) aprovant-se el desplegament

Más detalles

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure 7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure [MUTUAM continua el seu compromís amb la promoció de la recerca relacionada amb la gerontologia clínica i l atenció sociosanitària amb aquesta convocatòria

Más detalles

una eina d'atenció integral als pacients

una eina d'atenció integral als pacients Vall d'hebron Barcelona Campus Hospitalari Mig 2017 "intervenció grupal, una eina d'atenció integral als pacients Conchita Peña, Coordinadora Atenció a la Ciutadania i Treball Social Barcelona, 4 de maig

Más detalles

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es

Más detalles

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per

Más detalles

Campanya de vacunació antigripal

Campanya de vacunació antigripal Campanya de vacunació antigripal 2008-9 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa La incidència de grip durant les epidèmies oscil

Más detalles

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015 OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015 Definició de la XAPSLL La Xarxa d'atenció a persones sense llar, es va constituir el novembre del 2005, amb la finalitat d enfortir la capacitat d organització de la ciutat

Más detalles

L oficina d atenció a la víctima (OAV)

L oficina d atenció a la víctima (OAV) L oficina d atenció a la víctima (OAV) INTRODUCCIÓ La creixent problemàtica generada pels maltractaments, tant en l àmbit familiar com pel que fa a la violència de gènere, l Ajuntament de Reus va considerar

Más detalles

Pla d Atenció Integral per a la Gent Gran TU ETS IMPORTANT

Pla d Atenció Integral per a la Gent Gran TU ETS IMPORTANT Pla d Atenció Integral per a la Gent Gran TU ETS IMPORTANT Ministeri d Afers Socials, Justícia i Interior Andorra la Vella, 5 d octubre del 2017 El Pla es desplega en 5 línies d actuació: LÍNIA 1: GENT

Más detalles

Experiència d un programa pilot de consultoria per videoconferència

Experiència d un programa pilot de consultoria per videoconferència Experiència d un programa pilot de consultoria per videoconferència Mercè Fernández Balsells UDEN-TG Hospital Universitari de Girona Dr Josep Trueta UDEN-TG Centre de referència de la patologia endocrinològica

Más detalles

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor MODEL D ATENCIÓ AL DOLOR CRÒNIC A CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor Direcció General de Planificació i Avaluació Justificació

Más detalles

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació

Más detalles

Conferències i tallers per a persones cuidadores no professionals de gent gran i en situació de dependència OCTUBRE 2016 JUNY 2017

Conferències i tallers per a persones cuidadores no professionals de gent gran i en situació de dependència OCTUBRE 2016 JUNY 2017 Conferències i tallers per a persones cuidadores no professionals de gent gran i en situació de dependència OCTUBRE 2016 JUNY 2017 Presentació Tenir cura d un familiar gran o afectat per una situació de

Más detalles

Urgències Catalunya

Urgències Catalunya Catalunya 2014-2016 Dispositius d urgències a Catalunya Atenció Hospitalària Hospitalització: - convencional - CMA - cma - hospital de dia - domiciliària Servei d urgències ACA CUAP Atenció Primària PAC

Más detalles

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya Presentació del projecte de Llei Octubre 2014 Contingut normatiu Títol I Disposicions generals Objecte, principis rectors, destinataris, drets,

Más detalles

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014 Jornada de Planificació i Coordinació 2014 P 31 de març de 2014 Què hem d assolir? DAFO Amenaces Oportunitats 1. Sector en crisi. Disminució de les prestacions socials 2. Situació financera i fonts de

Más detalles

Campanya de vacunació antigripal

Campanya de vacunació antigripal Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència

Más detalles

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0. Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció

Más detalles

DOSSIER DE PREMSA. 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia Innovació professional en benefici del pacient

DOSSIER DE PREMSA. 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia Innovació professional en benefici del pacient DOSSIER DE PREMSA 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia 2016-2018 Innovació professional en benefici del pacient 1 El què, qui i per què de la Jornada QUÈ ÉS? Una jornada adreçada als farmacèutics

Más detalles

Accions específiques pels Metges joves

Accions específiques pels Metges joves Accions específiques pels Metges joves Estudiants CoMB Unitat de Participació Secció MIR Secció MIR Actes i Jornades Participació anual en les Jornades d Estudiants Clínic i Estudiants Bellvitge amb alguna

Más detalles

Barcelona, 21 de juny a l'hospital de la Vall d Hebron de 8:45 a 15 hores

Barcelona, 21 de juny a l'hospital de la Vall d Hebron de 8:45 a 15 hores El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial. Els plans territorials de transport a la ciutat de Barcelona, 21 de juny a l'hospital de la Vall d Hebron de 8:45 a 15 hores Lloc: Sala d actes

Más detalles

La Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central.

La Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central. La Unitat de Salut Laboral Presentació de la USL de la Catalunya Central. Les Unitats de Salut Laboral Les Unitats de Salut Laboral (USL) són unitats d assessorament i suport i informació i formació a

Más detalles

Societat Catalana de Mediació en Salut

Societat Catalana de Mediació en Salut Societat Catalana de Mediació en Salut Qui som i quina és la nostra raó de ser Barcelona, 8 d octubre de 2015 Francesc JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ Advocat President de l SCMS Avinguda Diagonal, 392 3r 2a, 08037,

Más detalles

DIPLOMATS/DES GRADUATS UNIVERSITÀRIS EN TERAPIA OCUPACIONAL PEL SOCIOSANITARI

DIPLOMATS/DES GRADUATS UNIVERSITÀRIS EN TERAPIA OCUPACIONAL PEL SOCIOSANITARI Parc Hospitalari Martí i Julià Departament de Recursos Humans Edifici Els Til lers C/ Dr. Castany, s/n 17190 Salt (Girona) T. 972 182 522 / F. 972 182 560 www.ias.cat / rrhh@ias.cat DIPLOMATS/DES GRADUATS

Más detalles

Pla d atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central. Departament de Salut, 26 de maig de 2017

Pla d atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central. Departament de Salut, 26 de maig de 2017 Pla d atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central Departament de Salut, 26 de maig de 2017 Antecedents Model per a l atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga

Más detalles

Memòria de Qualitat 2014

Memòria de Qualitat 2014 Memòria de Qualitat 2014 ÍNDEX ATENCIÓ ESPECIALITZADA... 4 ATENCIÓ PRIMÀRIA... 6 ATENCIÓ SALUT MENTAL... 8 ATENCIÓ SOCIOSANITARIA... 9 2 NOTES: 1. Les dades entre parèntesi corresponen a les dades de referència

Más detalles

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT 2011-2015 Projecte APROP Dr. Jordi Jimenez Coordinador Projecte Aprop Sr. Manel Martínez - Director TIC 23 Gener 2013 Aliança estratègica Proveïdor serveis assistencials

Más detalles

Atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials. Barcelona, 16 de gener de 2018

Atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials. Barcelona, 16 de gener de 2018 Atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials Barcelona, 16 de gener de 2018 Índex 1. Context i Organització del projecte 2. Acord Interdepartamental Proposta de model d

Más detalles

Índex de figures i taules del volum II

Índex de figures i taules del volum II Índex de figures i taules del volum II Capítol 5.Innovació, canvi organitzatiu i canvi tecnològic en un gran hospital universitari: estudi de cas de l Hospital Clínic de Barcelona... 631 Figures Figura

Más detalles

Participació ciutadana en salut i sanitat

Participació ciutadana en salut i sanitat Participació ciutadana en salut i sanitat J. Martí Valls Metge CAPS (www.caps.cat) Marea Blanca de Catalunya Assessor de sanitat Ajuntament de Barcelona Grup de Salut del CBSB Participació ciutadana en

Más detalles

CURS D ATENCIÓ FARMACÈUTICA AL PACIENT DEPENENT CARTERA DE SERVEIS OFICINA DE FARMÀCIA

CURS D ATENCIÓ FARMACÈUTICA AL PACIENT DEPENENT CARTERA DE SERVEIS OFICINA DE FARMÀCIA CURS D ATENCIÓ FARMACÈUTICA AL PACIENT DEPENENT CARTERA DE SERVEIS OFICINA DE FARMÀCIA MARÇ DE 2015 Comissió de Formació Continuada Col legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears INTRODUCCIÓ El

Más detalles

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015 Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn 9 d octubre de 2015 XARXA EDUCATIVA La Societat és xarxa... i això afecta a totes les organitzacions M. Castells Escola, Família i Entorn Beneficis

Más detalles

Comparativa entre el DECRET 178/2010, de 23 de novembre, d estructura dels òrgans centrals del SCS i el DECRET 9/2013, de 3 de gener, de

Comparativa entre el DECRET 178/2010, de 23 de novembre, d estructura dels òrgans centrals del SCS i el DECRET 9/2013, de 3 de gener, de Comparativa entre el DECRET 178/2010, de 23 de novembre, d estructura dels òrgans centrals del SCS i el DECRET 9/2013, de 3 de gener, de reestructuració dels òrgans centrals i dels òrgans territorials

Más detalles

X JORNADA PER A DIRECTIUS D ATENCIÓ PRIMÀRIA

X JORNADA PER A DIRECTIUS D ATENCIÓ PRIMÀRIA X JORNADA PER A DIRECTIUS D ATENCIÓ PRIMÀRIA 13 de juny de 2013 Montserrat Puigdollers Context general El desplegament i implantació del Pla de Salut 2011-2015 requereix revisar el sistema de prestació

Más detalles

Jornada: Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor 11 Abril

Jornada: Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor 11 Abril Jornada: Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor 11 Abril 2014 1 Jornada: Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor 11 Abril 2014 2 DEFINICIÓ DEL RIGHT CARE Declaració

Más detalles

ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN SALUT MENTAL

ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN SALUT MENTAL ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN SALUT MENTAL 2011 DIRECCIÓ GENERAL D ORDENACIÓ I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA SUBDIRECCIÓ GENERAL D ATENCIÓ A LA CRONICITAT, SALUT MENTAL I DROGODEPENDÈNCIES SERVICI DE SALUT MENTAL 1

Más detalles

Llei de la promoció de l autonomia personal i d atenció a la dependència(lapad), programa unificat d ajudes (PUA) i programa Viure en família

Llei de la promoció de l autonomia personal i d atenció a la dependència(lapad), programa unificat d ajudes (PUA) i programa Viure en família Llei de la promoció de l autonomia personal i d atenció a la dependència(lapad), programa unificat d ajudes (PUA) i programa Viure en família Situació actual i propostes de millora CALENDARI 21 de maig

Más detalles

CARTERA DE SERVEIS DE SALUT MENTAL

CARTERA DE SERVEIS DE SALUT MENTAL CARTERA DE SERVEIS DE SALUT MENTAL ATENCIÓ AMBULATÒRIA Centres d Atenció Primària (CAP) Equips d atenció primària (EAP): Centres de salut Consultoris Constitueixen l accés inicial al sistema sanitari.

Más detalles

Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona

Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Introducció La Diputació de Barcelona (DIBA) ha apostat per implantar un nou model de gestió dels seus recursos

Más detalles

-PUNT DE VOLUNTARIAT COMARCAL-

-PUNT DE VOLUNTARIAT COMARCAL- OFICINA DE TRAMITACIÓ SOCIAL -PUNT DE VOLUNTARIAT COMARCAL- CONSELL COMARCAL DE L ALT CAMP QUÈ ÉS? Servei de proximitat que informa, orienta i assessora sobre qualsevol tema relacionat en l àmbit de l'atenció

Más detalles

Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria

Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria Ús de les TIC s com a eina per a treballar amb la Història Clínica dels pacients ingressats a domicili Griselda Manzano Monfort Mercè Díaz Gegundez

Más detalles

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL Jornada tècnica La Unió T. Mas, Mª J. Oliva i M. González Novembre/ 2016 Experiencia grup d inserció

Más detalles

La Farmàcia comunitària a Catalunya. Construint l estratègia M.Pilar Gascón Secretaria Consell de Col legis Farmacèutics de Catalunya

La Farmàcia comunitària a Catalunya. Construint l estratègia M.Pilar Gascón Secretaria Consell de Col legis Farmacèutics de Catalunya La Farmàcia comunitària a Catalunya. Construint l estratègia 2014-16 M.Pilar Gascón Secretaria Consell de Col legis Farmacèutics de Catalunya Don venim? Trets diferencials La Força d una Xarxa de Farmàcies

Más detalles