Temps era temps, quan els ocells tenien dents hi havia un drac. petitó com un cigró. Hi vivia a la plaça Sant Isidre de Montoliu

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Temps era temps, quan els ocells tenien dents hi havia un drac. petitó com un cigró. Hi vivia a la plaça Sant Isidre de Montoliu"

Eva Velázquez Blázquez
hace 5 años
Vistas:

1 CONTE: EL PETIT DRAC VERDET Sant Jordi 2009 Primer curs Temps era temps, quan els ocells tenien dents hi havia un drac petitó com un cigró. Hi vivia a la plaça Sant Isidre de Montoliu de Lleida. Tot el dia se l passava voltant i voltant per les plantes del jardí. Un dia va trobar un grill. Es va posar molt content, ja tenia un amic!!!!. El grill que és un gran músic li va proposar fer una cançó i tots dos van inventar- ne una que començava així: Si fem amics allí on estem feliços i contents viurem Un altre dia el drac va trobar una abella i també es van fer amics. L abella en veure que el drac només tenia plantes per a menjar i li va portar una petita gerra de mel per a les postres. I vet aquí que un dia el Manel i la Sandra jugaven a amagar-se entre els arbres, a la sortida de l escola. Van veure que una fulla del terra es movia tota sola. La van aixecar i... Segon curs

2 Van trobar un drac!!! Estaven molt sorpresos. El van acaronar una estona i el drac semblava trobar-se molt a gust amb ells. Li van posar de nom Verdet. Es feia tard i no volien deixar-lo amagat sota les plantes. Van decidir portar-lo a casa. Però...com es té cura d un drac tan petit? on el posarien?. Tot parlant van arribar a un acord. El cuidarien una setmana cadascú i el posarien en una caixa de cartó a la seva habitació. I què dirien els pares? Segur que no el voldrien a casa. Un drac com a mascota a casa no era gaire habitual. El Verdet els donà la solució. - No patiu, quan vinguin els pares a la vostra habitació em convertiré en... un drac de peluix!!! Els nens van aplaudir la solució divertida del drac. Tercer curs El Manel i la Sandra es van endur el drac a casa dins de l estoig. Perquè no s avorrís li van proposar que, amb les seves dents, fes punta als colors durant el camí.

3 Els primers dies tot va funcionar molt bé peró el Verdet era molt tafaner i ja n estava tip d estar a l habitació. Un dia quan el Manel i la Sandra estaven a l escola, se n va anar a la cuina. La mare escombrava i sense adonar-se el va llençar al contenidor junt amb la brossa. El camió de les escombraries el va portar fins a l abocador de Montoliu. El grill i l abella li van cridar: _Verdet!!! Verdet!!! Verdet!!! recorda que tens ales!!! fes un vol per sortir de l abocador!!! Va aterrar a la carretera. Un gos petit i joganer se li va atansar per jugar amb ell. Quart curs El gos, que és deia Deco, tenia moltes ganes de gresca. Al Verdet li agradava molt jugar. Vam passar una estona divertida. Però sense voler el Deco amb les seves ungles li va fer una petita ferida a les escates. Li sortia sang. - Què fem? - va dir el gos. - Demanem ajuda al grill i a l abella - va suggerir el drac.

4 I tant que els van ajudar. Els van dir que en un mas de volta que hi havia al Tossal tenien una planta que es deia ALOE VERA que curava les ferides. Li van posar una fulla a sobre de la ferida i aviat va començar a guarir-se. Tots quatre estaven més alegres i tranquils. Cinquè I Sisè curs Quan la ferida estava del tot guarida, van pensar que haurien de tornar cap a casa, però... COM??? COM??? COM??? Els pobres animalets van perdre el nord, no sabien cap a on anar. Estaven perduts!!! El Manel no trobava el Verdet a la seva habitació. Va anar immediatament a casa de la Sandra i li va comentar el que havia passat. La Sandra va exclamar - Aixó és terrible!!! Hem d actuar immediatament!!! Els dos van anar a cercar-los. Al cap d una estona la Sandra diu: - Manel, mira aixó.

5 - És el collar del Deco!! - respond el Manel molt sorprès. Aixó vol dir que ja estem a prop d ells. Els van buscar encara una bona estona. Estaven abatuts i cansats. Van decidir tornar cap a casa i,i,i,i,i,i,i... van trobar en Verdet, el Deco, l abella i el grill!!!!!!! - Com heu arribat?- pregunten el Manel i a Sandra - Ha estat gràcies al Deco, té molt bon olfacte i ha seguit el rastre - els va dir el Verdet. I tots plegats vam explicar tot el que havien viscut. El Manel i la Sandra els van fer adonar de les emocions que havien sentit en tan poc temps. Havien passat: estones de por estones d angoixa estones de tristesa estones d alegria estones de voler ajudar estones d estimació ESTONES, ESTONES, ESTONES... I quan el van explicar als pares, els van felicitar pel seu

6 comportament. En tot el que havien passat no havien tingut cap CONFLICTE entre ells, malgrat que tots eren molt diferents. Molt bé!!! els hi van dir. El Verdet va ser feliç per sempre i es va quedar a viure amb ells.

Documentos relacionados

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió. 1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació