Una tenda d'atac constitueix la manifestació extrema d'un disseny especialitzat. Me. Kinley. Túnel. Pamir. Unió de dues tendes Pamir

Transcripción

1

2 Una tenda d'atac constitueix la manifestació extrema d'un disseny i especialitzat. Me. Kinley Pamir La sèrie que us presentem aci és la resposta més avancada al principi que considerem basic en el disseny de material per a l'alta muntanya: màxima seguretat i confort, amb el minim de pes. La seguretat és el primer punt de la nostra escala de valors. La tenda d'atac ha de ser mecànicament estable, impermeable al cent per cent, a l'aigua i al vent, i résistent al desgast. En això hem anat més enllà que ningú més en exigencies. Hem aconseguit que seguretat i pes siguin òptims. Amb íadopció de geometries d'un élevât coeficient de penetrado aerodinàmica, arquitectura elàstica, vents amb tracciò directa de restructura i robustes corretges d'ancoratge al sòl, garantim un conjunt estable en rufagades de 60 nusos. En una tenda de material sintètic, diferentment del cotó, la impermeabilització s'obté mitjancant una capa de plastificant. Hem seleccionat el millor. El nostre recobriment exclusiu de poliuretà, per la seva superior resistència a l'abrasió i a l'envelliment, és l'ultima revolució en la tecnologia de plàstics. Per aconseguir el nostre objectiu d'una major habitabilitat i un més gran confort hem adoptât geometries cilíndriques o hemisfèriques que proporcionen un volum disponible molt més gran que les triangulars o coniques d'igual altura. L'habitacle interior «respira» sense absorbir i, així, suprimeix la condensació. La cambra d'aire aillant ha estât sobredimensionada per augmentar-ne la capacitat térmica i ha estât proveída de ventilado encreuada regulable per tal de desplacar el vapor d'aigua abans de la condensació. Un detall important, menyspreuat fins ara, ha centrât el nostre esforç: habitabilitat en hores diurnes de repós sota el fort sol de l'alta muntanya a l'estiu. El nostre recobriment de poluiretà inclou com a novetat original una dispersió coloidal d'alumlni. A causa del seu poder de reflexió, l'alumini aconsegueix de mantenir la temperatura interior entre graus centigrades, en comparado ais graus centigrades que s'hi assoleixen en tendes de color convencional. Túnel Unió de dues tendes Pamir DEMANEU-LES AL COMERÇ ESPECIALITZAT PRIMERA INDUSTRIA ESPORTIVA ESPANYOLA FUNDADA EL 1928 'Florida, Apartado Tel Zaragoza-8

3 ESQUIADOR I* MOSTRA DÉSQUÍ 82/83 PRESENTACIO DE LESJÍOVETATS D'ESOUI 82/83 DEL 27 DE SETEMBRE AL 2 D<~OTUBRE DEL 4 DOCTUBRE AL 9 D OCTUBRE DE L'11 DOCTUBRE AL 1 DOCTUBRE DEL 18 DOCTUBRE AL 2', DOCTUBRE (DINASTAR-MARKER-DYNAMIC SAN MARCO) (FISCHER-TIROLIA-DYNAFIT) (ROSSIGNOL-NORDICA-SALOMON) (LANGE-AUTHIER-GEZE) AQUEST ES EL TEU EQUIP PER PTEs. ESQUÍS FIXACIONS BOTES BASTONS EQUIP D'ALTA GAMMA PER PTEs. ESQUÍS AUTHIER FIXACIONS GELE BOTES LANGE COMPREMELTEU EQUIP USAT A MES: i REGULACIÓ GRATUITA DE FIXACIONS PER ORDINADOR REPARACIÓ I CONDICIONAMENT DE L'ESQUÍ NAVEGA AMB NOSALTRES PLANXES PER ptes. CADA MES esports edelweiss Gran Via, 527. Tel (xamfrà CI. Urgel) BARCELONA-11 SI VOLEU EL FÜLLET «COMO APRENDER WINDSURFING», DEMANEU-NOS-EL

4

5 T.V. COLOR ELECTROMENATGE IMATGE, SO, HI-FI OBERT LA TARDA DELS DISSABTES PARKING GRATUIT Trödonn Central: Enterica, 24 - Tels Barcelona- 1 5 Sucursals: TELEVIDEO i SO - Travessera de les Corts, 238 bis - Tel OFE RTATARDOR-82 (només Imatge i So). Barcelona-14 Major de Grada Tel Barcelona-12 Sant Jose, 7 -Tels Manresa Sant Magi, 27 - Tel Igualada Cardenal Remolins, 15-Tel. (973) Lleida Ens plau fer-vos l'oferta de costum, però, amb el desig d'oferir mes aventatges, ara també us oferim diverses novetats. Sin ens feu venir familiars o amistáis a comprar a la nostra central o a qualsevol de les nostres sucursals, si el comprador acredita que és soci del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA rebrà un VAL per un valor del 10 % de l'import de la compra, que podrá bescanviar de seguida per articles o els podrá acumular per a una compra d'un muntant mes alt. Aquesta campanya finalitzarà el proper 10 de desembre. GAMMA BLANCA Cuina BALAY, mod ,- Rentavaixelles CORCHO, mod. LC ,- Rentavaixelles d'importació, 1 8 servéis ,- Cuina de placa (encimera) LYNX, mod ,- Forn LYNX mod ,- Combi importado, dos motors ,- Rentadora estreta, amb selector temp ,- Rentadora automática, 3 preses ,- Frigorífic duna porta, 330 litres ,- Frigorífic de dues portes, 310 litres ,- "Irödo/in so Radio-cassette Stereo, AM-FM ,- Rack Hi-Fi EUROPHON, mod ,- Rack VIETA, mod Master ,- IMATGE Video AKAYVS ,- T.V. de color, 20 polzades ,- T.V. de color, 14 polzades ,- "Ifodo/w CALOR Estufa CORCHO, infraroigs, encesa aut 4.425,- Estufa CORCHO, catalítica, encesa aut 8.990,- Placa CORCHO, 600 w 4.344,- Placa CORCHO, 1000 w 5.205,- ATENCIÓI: una altra de les novetats esmentades abans és que, estant a sobre les properes festes de Nadal i Reis, se'ns poden encarregar les joguines per a casa vostra, la vostra empresa, entitat, etc. El cas és que del 1 5 de novembre al 10 de desembre propers, a la nostra Central del carrer d'entença hi haurà una amplia exposició de joguines nacionals i importades, a uns preus excepcionals i fora de qualsevulla competencia. Us recordem que per beneficiar-vos d'aquesta oferta cal la presentado de la nostra TARJA DE COMPRADOR o TRÀDOM/TARGET, i si no la tinguéssiu, caldria la presentado d'una acreditado de pertànyer a una empresa associada al nostre sistema de compres o bé al CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. TOTS AOUESTS ARTICLES SON EN EXISTENCIA LIMITADA

6

7 Altitud i tendencia del temps indicat per l'altímetrebaròmetre de butxaca DISTRIBUII PER: FRANCESC ROMANI'I OLIVA Conseil de Cent, 280 Tel BARCELONA-7 Tipus tamany natural 2 tj 0 P amb la màxima precisiti La revista excursionista de mes fradicio i de mes difusió de Catalunya. gfijjjl li BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ MUNIANYÀ CENTRE EXCURSIONISTA DE C VIALI XYA Club Alpi Cátala c. Paradis, 10 Barcelona (2) Si encara no sou subscriptor de MUNTANYA, retalleu i envieu aquest butlleti I rebreii puntualment la revista al vostre domicili. Si ja en sou, doneu-lo a un amie que s'interessi per l'excursionisme i segur que us ho agrairà. Molts excursionistes no llegeixen MUNTANYA perqué no la coneixen.

8 FABRIC AT PER MANUFACTURES PLASTIQUES ALEU BARCELONA MUNTANE BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ i Nom Carrer LA PRIMERA REVISTA DE L'EXCURSIONISME CÁTALA pis Poblado D.P. Se subscriu a la revista MUNIANYA a partir de l'any. amb la quota anual de pessetes (1 any) I 1.100, Ptes. Cobrament: per banc, segons autoritzadó adjunta C) Signatura Data Banc 1 Caixa Carrer Estranger 1.400, Ptes. I Sr. Director n.o Poblado D.P. Us preguem que fins a nova indicado, vulgueu fer efectiu el rebut anual a la revista, MUNWNYA del Centre Excursionista de Catalunya-Club Alpí Cataté corresponent a la subscripció a nom de que viu a Tallar per on indiquen els punts i reomplir adequadament la butlleta Poblado amb carree al compte corrent o d'estalvi a nom de, Signatura

9 MUNIÄNYÄ CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpi Cátala ANY CVI N. 722 VOL. 89 AGOST 1982 Redacció i administrado: Paradís, 10 - Barcelona (2) Tel II Director: Josep Casanovas i García Maqueta: Caries Fabregat i Sans Secretari: Josep Velázquez i Crespan Corrector: Joan Costa i Costa Publicitat: J. Casanovas i Novell Av. Xile,36,2. on. 1. a Barcelona-28 Tel. (93) Adjunts al director: Josep Elesbaan Paül i Torrent, Salvador Fuella i Cornado Col-laboradors: David M. Aloy, Jaume Altadill. Armand Ballart, Lluís Belvís, Agustí Jolis, Modest Montlleó, Alfred Montserrat. Ramón Pujol i Alsina. Joan Quintana. Joan Sabadell. Josep M." Sala, Alfons Valls. Subscripció: pessetes l'any (sis exemplars). Estranger pessetes. Preu d'aquest exemplar, 200 pessetes. (Comanda de números endarrerits, a la redacció de la revista.) Dipósit Legal: B Fotocomposició i Fotomecánica: Catalana de Fotocomposición, S. A. Consellde Cent, 500 Imprempta: SUIMPA.S. A. Industria, 110 SUM/ íl Editorial 146 Estudi de la masia catalana 147 Una expedido imperial al Vesubi Els catalans pel món 154 El Roc del Dui 157 Al Mercantour amb esquís 161 Una visita a Islàndia 163 Adeu a l'everest, una illa al coli sud Everest-80, expedido Italo-Nepalesa a Trobada Internacional de Clubs Alpins Baviera, del 12 al 19 de setembre de Pagines viscudes 177 L'entorn a Muntanya 179 La festa de les piragües Arriondas-RibadeseJIa 183 Crònica excursionista Equip redaedó crònica Alpinisme 185 Actes 187 Bibliografia 191 Portada: Espectre de Brocken a les Mirandes. Estern als Ports; és hivern. En parar-nos al Portell de les Mirandes, la nostra ombra amb el sol darrera, és projectada corn un etecte de difracció sobre el blanc de les boires matlneres i esta envoltada de cercles acolorlts. (Foto: Klldo Carrete). Els anieles publicáis a «MUNTANYA» expressen solament l'opinió de llurs autors La revista «MUNTANYA». editada peí Centre Excursionista de Catalunya-Club Alpi Cátala, es publica sense cap finalitat lucrativa. MUNTANYA 145

10 EDITORIAL MUNTANYA, LAFEM AIXÍ Aprofitem que rebreu aquest número després del mesos de repos i de reflexió estival, perqué, amb les forces recobrades per a emprendre de nou el llarg camí que ens separa fins a les -llunyanes, no remotes- properes vacances, pugueu resistir les ratlles que segueixen. Ho diem perqué potser serán, a les vostres o'ídes, com una cantinela familiar, com una lletania arxiconeguda, com un brunzir molest o inoportú... «Pero, qué volen, ara?» us direu. No sabem, exactament, a qui dirigir-nos: a les autoritats?; al poblé?; ais vells?; ais pares de familia? Vosaltres mateixos! Exposem les nostres cabóries i, a voluntat, en podreu treure les conclusions. I ací va! Teniu entre les mans un munt de paper imprés en diversos colors, record llunyà deis boscos nôrdics. Darrera aquests grams de cellulosa i una mica mes a prop de la fibra vegetal, hi teniu un conjunt de persones que treballen perqué la revista sigui una realitat bimensual. Aixô ja fa molts anys que passa, i potser no és noticia, pero allô que per a nosaltres sí que és important, és el fet d'haver constituït un sôlid -reduït?- equip que, al llarg de l'any, vacances incloses, treballa amb iltusió i (en la majoria deis casos) desinteressadament en el procès de creació d'un nou número de la revista MUNTANYA. Voldríem explicar-vos molt superficialment quin és aquest procès. En primer lloc, tenim els origináis. Aquests podrien arribar en un estât ideal; és a dir, correctament mecanografiáis, amb la senyalització explícita de paraules o conjunts de paraules que cal diferenciar amb un tipus de lletra específic, i acompanyats de la corresponent il-iustració, ja siguin dibuixos, mapes, fotografíes o diapositives, numerats i amb el corresponent peu d'ihustració en full a part. No cal dir que aqüestes condicions només les trobem en casos comptais, i podeu imaginar-vos totes les possibles combinacions de caréricies com a possibles i realment experimentades. L'estil i la correcció ortográfica son problèmes al marge, que cal analitzar molt fredament, a causa de la situació lingüística del nostre país. Bé, dones: ja tenim els textos «en brut». Aquests son estudiáis per la redacció, que aplica quan s'escau el sistema de referee, i son tornáis ais autors en el cas de caldre-hi correccions importants; finalment, son passats al corrector de cátala. Paral-lelament, els articles son assignats a un número déterminât, considerant-hi aspectes d'oportunitat (com podría ser un article d'esquí de muntanya per al número de desembre) o d'equilibri temàtic. Això, evidentement, no és matemàtic, i surten números mes o menys decantáis cap a un déterminât aspecte de l'excursionisme. A partir d'aquest moment, s'inicia el procès de picat, composició i muntatge de textos, que conduira a la configurado final de la revista. L'article es pica en maquines de tractament de textos, les quals conserven la informació de cara a les ulteriors correccions o modificacions. Aqüestes provindran tant del compaginador com del corrector, i, en una espècie de procediment iteratiu, s'arriba al que podem considerar com a maqueta definitiva. A partir d'aquestes pagines maquetades es confeccionen els fotòlits. Un darrer repàs, i passen a la imprenta, on convergeixen amb la publicitat, que segueix un camí parallel. Un cop impresa, la revista és ensobrada i tramesa al servei de correus, que la distribueix i arriba a les vostres mans. Per qué expliquem tot això? Per dos motius: el primer, és que la majoria dels lectors desconeixen el procès d'elaboració d'una publicació, i considerem que és intéressant que, en certa manera, s'aclareixi i es desmitifiqui alhora aquest procès; el segon, perqué en el trancurs de tots aquests passos es produeixen errors i, per extraordinari que això sembli -i no per incapacitat manifesta i deliberada dels qui hi participem- es compleix la regla següent: com mes gran i mes visible és un error, mes difícilment és détectât. Bé! Ja tenim la revista a les mans! L'examinem amb deteniment. Descobrim, horroritzats, els errors. A partir d'aquest moment s'inicia la tercera fase: la recollida d'opinions. Aqüestes van des de les queixes raonades i raonables d'alguns autors, ais comentaris enriquidors i generosos o les critiques dels lectors que, amablement, ens les volen fer arribar. Un cop superai aquest pas, reemprenem la tasca amb nous ànims. Volem, des d'aquestes pagines, agrair de tot cor l'esforç i la iltusió de tots els qui hi treballen directament o indirecta, perqué, enmig del marasme cultural de la nostra dissortada societat fan possible l'existència d'una publicació catalana amb l'unica finalitat d'estimar i fer conéixer l'excursionisme entre els nostre lectors. 146 MUNTANYA

11 ESTUDI DE LA MASI A CATALANA Lluis Bonet i Gari Continuem fent l'estudi de la Masia Catalana i, en aquest d'ara, ens cal explicar com comencé el primer pas de tots els ja fets. Els estudiants de l'escola d'arquitectura, al comencament dé la primera década del segle, cap al 1910, per estar al corrent de les excursions que calia fer per a conéixer les obres d'arquitectura de tots els temps, a mes deis ensenyaments que reblen deis professors s'aplegaven amb els socis del Centre Excursionista de Catalunya per a formar una Secció d'arquitectura, i així es contribuía al coneixement deis grans edificis que podien admirar-se entre els del Patrimoni Artístic de Catalunya. Com es comencé l'estudi de les masies D'aquestes reunions vingueren, mes endavant, les organitzacions de Concursos per tal que els estudiants poguéssim assajar a fer estudis arquitectónics, treballs de decoració d'elements diversos, i també estudis arqueológics de castells medievals, esglésies antigües, etc. Entre aquests treballs es realitzaven també exposicions en Interés deis estudiants, i així comencé l'estudi de les masies antigües. Seguint les iniciatives d'aquests concursos, realitzats amb el suport intelligent del Centre Excursionista de Catalunya, es comencaren a recollir, segons el criteri d'alguns alumnes, les pimeres masies catalanes. Entre aquests, cal que assenyalem el primer alumne que es distinguí per recollir dades d'aquestes cases pairáis de Catalunya, que fou el després arquitecte Josep Danés i Torres. Aquest concursos, deis quals indiquem el seu interés, es devien fer entre els anys Importancia i deure a acomplir Els treballs per estudiar els elements del nostre Patrimoni Artístic Arqueológic prengueren prou importancia com per interessar els personatges catalans que podien organitzar premis per a treballs d'aquesta categoría artística. Aquest senyors foren Francesc Cambó i Rafael Patxot, i amb el desig de servir les bones intencions es repartiren els seus oferiments, cada un independentment, segons el seu interés. Així, l'estudi de la Masia passé al Sr. Patxot, i els altres, amb les edicions deis clássics grecs I Matins, al Sr. Cambó. Amb l'aportació de Rafael Patxot es constituí la «Fundado Concepcló Rabell, Vda. Romaguera», amb la qual es pogué organitzar l'estudi de la Masia Catalana. Interés general per a l'estudi Durant aquest anys també es contribuí a formar l'interès envers les nostres obres rurals, amb el Servei de catalogació de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya, que tenia el seu estatge al Palau de la Generalitat i l'entrada peí portal secundari del carrer del Bisbe. El director d'aquest servei fou l'arquitecte Jeroni Martorell. Es crea la Fundació Peí juliol del 1925 es publica, a l'excellent revista catalana «D'acíi d'allé», amb bones fotografíes i paraules dignes de tota Iloanca, un article del Président del Centre Excursionista de Catalunya, Sr. Joan Ruiz i Porta, en el qual doné a conéixer els propôsits de l'esmentada Fundació. Com que el Centre Excursionista de Catalunya no tenia un local prou ampli al carrer Paradis, obtingué de la «Fundació Concepcló Rabell, Vda. de Romaguera» de situar l'estudi de la masia Catalana en un plset del carrer de la Cucurulla, al costat de la font de la Plaça de Santa Anna. Les possibilitats de la Fundació, l'any 1923, ajudaren a organitzar els estudis a base d'encarregar a determináis aficionáis -mes o menys professionals-de facilitar fotografíes de les masies deis voltants de Barcelona, ja que podien ser enderrocades per aprofitar-ne els solars i destinar-los a la construcclô de cases d'habitatges. Amb aquest mitjans, degudament organitzats, es complété el recull assenyalat a la memôria de la «Fundaciô Concepciô Rabell, Vda. de Romaguera» de l'any Foren lliurades fotografies pels entusiastes collaboradors en aquesta obra. En aquells anys, es pogué fer la ressenya dels treballs realitzats, que consistiren a tenir recollides aquestes fotografies juntament amb els clixés. Els propôsits que ténia la Fundaciô per a realitzar aquests treballs anaven en el sentit de servei, per a completar els elements d'estudi i coneixement d'una de les branques del treball agrfcola, com son les masies com a habitatge de la famflia que oferia el seu amor a la terra, a la casa i als conreus de les verdures I altres végétais que tôt el pais nécessita per a viure. Per a poder-lo continuar i completar amb el nostre môxim interés possible, havfem de fer bones visites a masies escollldes, i fer els comentaris adients segons les caractéristiques que interessaven al conjunt del nostre pais. Ens haviem proposât de fer un estudl de les comarques catalanes I ens convenia de fer una comparaciô entre moites d'elles i d'altres de mes enllô, i podfem veure que, encara que tlnguéssim una gran diversitat de tipus (que van del pla a la muntanya, de la vora del mar cap al Vallès, com tambè del Tarragonès, de la Segarra, del Ripollès, etc.) tôt era aprofitable als nostres ulls, per la majoria dels llocs poblats, i també encara que les masies fossin mes o menys separades. La visiô del treball de la terra des de la prehistoria Tots viatgers que a l'antigultat havien passât per terres catalanes es pogueren fixar en l'existència de petits poblats que MUNTANYA 147

12 148 MUNTANYA

13 feien d'habitatge dels homes i dones dedicats al conreu de les terres. En llocs adéquats (uns mes que altres), no s'aturaren fins a trobar bons indrets mes amunt dels plans, per a quedar protegits de possibles invasions. Aixô ho pogueren fer perquè ho aprengueren de les cultures antigues d'abans dels romans i dels alarbs; aixô és: aprofitar els dots de treballar les terres per recollir-ne el fruit, i anar poblant les terres de masies dedicades a treure l'aliment végétal propi dels menjars necessaris per a tothom, fins I tôt per al bestiar. Els éléments indispensables que nécessita l'agricultura per tal que donin el màxim de profit, d'acord amb el minim de treball necessari, depèn del que podem veure amb els nostres ulls. Aquests estudis ja els feren els primers pobladors del nostre territori, dels quais encara tenim conservats en diferents contrades les restes dels seus mu, 3 de pedra seca per a servir d'aixopluc, els quais es podien anar millorant en el curs dels segles. Seguint la histôria de la vida dels homes, podri'em anar assenyalant les restes existents dels poblats ibèrics darrerament descoberts, I de les villes romanes que poblaren tôt el llarg de les platges del Mediterrani, bones també per a desembarcar-hi i per navegar mar endins, fent comerç amb els vins i amb els productes mes adéquats i estimats dels homes. Les primeres pagesies E-n aquest estudi, hem de passar dels poblats ibèrics a la visita dels grecs, i continuar amb la dominaciô romana, que també haurà de patir les invasions dels bàrbars i la dels alarbs. Els estudis arqueôlogics d'aquestes centuries es van complétant poc a poc per Catalunya, principalment al voltant de les clutats de Tarragona i Barcelona. En aquests estudis han sobresortit les restes de villes romanes com a Centcelles, Can Santromà de Tiana, que amb altres mes ja han estât estudiades, s'han reconegut els seus valors arqueôlogics i han rebut les lloances degudes. De les villes romanes, ens queden ûnicament alguns murs de fonament amb els corresponents mosaics i els minims fragments dels murs. També, de les excavacions d'empûries i de les villes de Matarô, Tiana, etc., perô sensé poder tenir una idea compléta del tipus d'edifici i dels détails constructius, ni conèixer com vlvien i com feien el treball que els convenia. Els poblats ibèrics i les villes romanes Dels poblats mes primltius deguts a la cultura ibérica, i dels quais devien aprofitar-se els murs de tanques de construcclons mes baixes, amb l'esforç corresponent, els primers pobladors posaren tôt l'enginy per a saber aprofitar els avantatges que proporcionaven les terres on feren Murs habitatges. Cal dlr l'esforç que ha de fer-se per descobrir els habitatges dels anys abans de Jesucrist; no podem deixar de continuar estudiant-los. De les construccions mes antigues que podem veure i estudiar, i que tenim a la nostra terra, es destaquen els treballs d'excavaciô fets a Tiana -a la finca i masia de Sentromà- propietat del barô d'esponellà. L'altra coneixença d'aquestes masies la tenim a Matarô, a la masia d'en Llauder, notable especialment pels mosaics que s'hi conserven. De restes menys importants, també se'n troben a diferents municipls del Maresme, de les quais poques s'han conservât degudament. El sentit arquitectónic de la masia catalana La «Historia de l'art», de Perrot et Chipriez, de l'any 1884, publica un gravat de la facana dun temple de Korsabat en el qual es veuen els inicis de les proporcions arquitectóniques on després s'aniran marcant les idees del sentit de la visió arquitectónica de la masia catalana. Així, dones, hem d'assenyalar aquesta nalxenca de l'art, que comencé la seva expressió en les primitives cultures de l'ásia Menor. En el curs dels segles, seguint les ones del mar, entra al Mediterrani, i els grecs i els romans ens el portaren a la nostra térra. D'aquesta manera, assenyalarem com a molt important el sentit de continuítat que té la nostra masia, ja que en aquesta MUNTANYA 149

14 Del que s'ha dit d'aquestes masies, cal deduir que la masia catalana, principalment la de cert tipus, té un carácter intuïtiu especial, segons les caractéristiques que en arqueología i en aspecte arquitectônic estan d'acord amb l'obra clàssica de l'art mediterrani, corn ho demostra la distribució arqueológica de murs, teulades i éléments. Caractéristiques pròpies de cada comarca catalana en la forma arquitectónica de la masia continuïtat guarda el tipus de moites caractéristiques d'abans de Jesucrist, nascudes a l'àsia Menor i portades a Catalunya, després de Grècia i Roma, pel Mediterrani fins a la nostra terra catalana. És una construcció que perdura en aquestes proporcions, que no deixa el Mediterrani i que fa un tipus corn engendrât a la nostra terra.aixi, la masia del Maresme presenta una façana de pie sentit arquitectônic dérivât del temple clàssic, degudament proporcionat i pie de sentit artfstic intuïtiu. Determinats aquests antécédents, no menyspreuem els ja coneguts per haver estât introduit pels romans, ja sia després de la seva invasió o ja abans pels antécédents de les primitives cultures passades: de Siria, Canaan, Grècia i d'aquests als romans. De la primitiva «masia» sols queda en peu i al seu Hoc, sobre parets mes antigües, una finestra románica de Can Bru, de Teià, I una altra al Museu de Matará. Pero no podem dubtar que moites, o bé quasi totes les masies que tenen finestres gotiques, les havien tingut abans romàniques, i encara amb les sèves parets romanes; i que foren canviades peí golg dels propietaris i per a poder estar a la moda dels segles; per aixô, la façana sempre és del tipus modem. Moites d'aquestes masies del Maresme, refetes segles després de la dominado romana, encara conserven les portes interiors (de pas de la sala a les cambres) de mides, proporcions i éléments complementaris dels segles anteriors als altres éléments, determinats arqueolôgicament en els segles mes modems del conjunt de la seva construcció. Son dignes d'atenciô les caractéristiques que fan variar la distribució dels éléments arquitectônlcs que formen la disposició de la part d'habitatge i les de servel agrícola de la masia. Corn també les que depenen de la topografia del terreny, del clima i de l'existència dels éléments naturals: aigua, bosc, bones terres, etc. D'acord amb aquests éléments, la masia es pot destinar a la cria de bestiar, a conreus de seca o de regadiu, etc. També, segons la bona sltuació dels mercats. La casa, situada al pia o a la muntanya, comporta uns servéis agricoles determinats, segons la quantitat d'aigua disponible, i, per tant, la masia necessita que la construcció sigui adequada, tingui els servéis amb departaments i cossos d'edificis tractats totalment d'acord amb les seves exigències. La masia del Maresme, podem considerar-la com la solució ideal per la disposició arquitectónica, que es completa degudament a les seves conveniències, ja que cada localitat geogràfica obliga a deixar resolt el seu problema particular. Si es comença per seguir aquesta ordenado de tlpus geografie, la casa prendra estructura de conjunt molt divers: sortint del nudi principal, que correspon a l'habitatge familiar, es destinen els costats laterals i la part posterior als servéis agricoles, tot d'acord amb la distribució que ha de portar el desti de la masia. A mes, la masia de muntanya, dedicada no sois als productes vegetáis de temporada -verdura en general- demana més extensió per a la pastura i l'aliment propi dels animais que té en corráis convenants; aquests espais han d'aprofitar, en el cas complex, tot el que facilita la producció a qué es dedica cada masia, i aquestes han de distribuir les mesures de la seva capacitai amb les parts destlnades als diferents servéis. Tot Catalunya, com ja sabem, està plena de masies. i la distribució de llurs tipus exemplars sempre es configura d'acord amb les solucions corresponents. Aquestes, en general, sempre tenen formules que poden harmonitzar directament amb el paisatge. Solament cal afegir (i ho demanem) que les construccions modernes no trenquin l'harmonia de les formes que han d'alternar amb l'aspecte de la naturalesa. 150 v MUNTANYA

15 Darrera paraula de la forma arquitectónica de la masia catalana Aquesta visió d'unitat que ens dona la nostra situado geográfica al llarg del nostre mar, ens forneix un complet desig de poder integrar la disposició arquitectónica de tot el conjunt de les nostres masies en els seus tipus marcadament coneguts dins del nostre país, resolts arquitectónlcament amb claredat extraordinaria, sensé perdre la llei básica de la formado proporcionada deis seus éléments bàslcs, i millorats encara amb els détails arquitectónics deis canvis normáis, pero conservant sempre el portal rodó dovellat ben proporcionat, i amb la disposició del fmestral central, tingut sempre a la moda de l'any de la seva construcció. "CAN COiX" La masia com a élément del paisatge i del treball La categoría que hem de donar a la masia catalana de tots els segles i de totes les comarques -de la vora del mar, del fons de les valls, omplint tots els paisatges deis plans i de les muntanyes- porta aqüestes realitats sortides intensament de les cultures allunyades i posades entre nosaltres, tôt completant-se amb les conegudes de tots els altres ndrets que poden avenir-se amb les caractéristiques própies de la nostra terra. A mes d'aquests conceptes, cal afegir els canvis que exigeixen les modes de cada temps. La pagesia, des de sempre, aprofita el sentit secular de la nostra terra; i en ella ha creat una familia, dotada de totes les virtuts, no sois en el sentit adaptât a la nostra vida agrícola, slnó en el que ha fet possible la participado de tots els drets necessaris en el conjunt nacional; en el que ha fet estimar el país comarcal i les varietats de cada petit veïnat en el treball, en els menjars, en la cultura i en la continu'ítat de conservar les bones relacions de tota mena, principalment les que lliguen la familia amb la masia i amb la vida del treball, i el respecte que no oblida la venerado a Déu I ais sants patrons, ais quals ret homenatge en aixecar els temples parroquials quan és hora i quan el poblé o nucli de cases de pagesia sha engrandit i ha millorat la seva capacitat económica. Les ermites fan companyia ais camins, a les muntanyes i ais llocs allunyats, entre els quals hi ha, en el Maresme solament, una cinquantena d'ermites dedicades ais sants patrons i patrones, ais protectors. La masia completa l'anima del poblé La importancia que té la masia catalana es demostra per ella sola, ja que els estudis que es fan i han estât publicáis son importatíssims, i en mereix encara molts mes. L'arquitectura rural hi és presentada com un tipus arquitectónic que revela un sentit géométrie en les sèves proporcions, especialment en la façana principal de frontó i de baixos i pis, aixi com en tots els seus aspectes mes rellevants. La masia és un conjunt composât de: habitatge, estables, graners, celler, magatzem per a máquina de transport i els servéis de reparacions, etc. Tots aquest departaments han de poder ser canviats, segons els cultius, i també han de ser diferents en les temporades I en les anyades, i segons els mercats, de manera que s'hi puguin obtenir espais adéquats al clima del país. La masia, per tant, ha de ser un espai d'una complexitat d'acord amb les nécessitais de cada conreu. Convé que s'hi faci el mes possible I convenient per aconseguir la millor distribució del treball i del guany. És una empresa que ha de ser regida amb el seny de la muller i el treball intelligent del pagès. Si la pagesia va al dia, tal com ella ho necessita, anirà endavant; però el que s'ha d'aconseguir és que la masia pugui viure, avui, senzillament bé. Si el treball voi sacrifici amb pie sentit humà, no es pot consentir de veure com es desfà la familia que, servint, ha de tirar endavant el patrimoni de la terra. La familia és i sera el suport de la masia i de la terra L'hereu és una institució que engrandeix la casa pairal. En ella hi porta el sentit de contlnuitat. Per això és de lloar que les cases que tenen la vlda de tota l'empresa MUNTANYA 151

16 del món pages, de pares, de filis, de pubilles, de gendres, tots reaiment s'estimen ells amb ells i estimen la casa, els conreus, els pobles, els costums, les amistats, que es completen amb els matrimonls que se celebren entre la joventut de les masies del veinât. Alxi em plau que ens ho expliquin les masies que guarden els pergamlns, els llibres, les notes historiques de Mur patrimoni. Sería per a mi un gran goig poder conèixer els détails familiars de les masies de les diferents comarques de Catalunya, perqué així podria obtenir el carácter de la vida pagesa, no sols del Maresme, sino també de tota la familia catalana. Encara que no sia així, ja es bo que la meva explicado hagi trobat alguns détails de la vida d'aquesta pagesia, per saber que la volem a prop nostre, i malgrat trobar la vida complexa duna ciutat com és Barcelona -plena de gent de totes les terres d'espanya (i encara diré de tot el món)-, conserva molt endins del seu esperit totes les virtuts prôpies de la gent bona de tot el món, amb el mateix viure i amb tot el cor engatjat en el treball de totes les hores, de tots els dies i de tot l'any; amb el seny que fa bona companyia. Deis qui vivim a ciutat, molts deis nostres avantpassats eren pagesos, i podem comprendre com en son de reals els neguits a l'entorn de la masía, i que mes necessiten deis sacrlficls deis homes I dones que la porten, carregats per totes les contrarietats que suporten els qui han de viure-hi. Encara que els éléments necessaris per el treball modern poden estalviar molts de neguits i molésties, el dia d'avui també exigeix haver d'aguantar els altres aspectes, com son les contrarietats del clima i les perdues a l'economia que aixó comporta. També poden ser causa de conflictes el fet de no haver de perdre les continuitats de conreus i de les famílies. Si el sentit económico-social d'avui exigeix el comen? de comprar i de vendre, la pagesia és el primer élément que ha d'arribar al consumidor; tant bé com pugui, nécessita defugir de qualsevol élément que li sigui perjudicial, i nécessita altres ajudes per tal que pugui ser premiat el seu esforç. Els dietaris histories de les masies Abans d'acabar aqüestes ratlles, em cal donar una explicació de les masies que guarden el seu dietari amb détails recollits deis conreus, compres i vendes de terres per l'ampliació de la finca, i altres détails intéressants, recollits amb el màxim afecte a la vida i a la masia. Entre aquests, convé donar a conèixer els següents: 1 ) El llibre de «Can Pins» d'argentona, que té per títol: 'Speculo de la heretat i béns de la pubilla María Theresa P/ns». Aquest és un volum pie de details, que escrlví un sacerdot durant el setge de Barcelona per Felip V, l'any 1714, i que volgué oferir el recull copiât dels pergamins i documents de la casa, la familia i altres coses convenients com agraíment de la seva estada a la masia. 2) 'Llibre de Notes deis Actes, Testaments, Capitols matrimoniáis, Apocas de dots, Lluismes de censos i altres, de Casa Riera, Any 1758'. 3) 'Speculo de tota la heretat que fou de Francese Ballot. Any En eis documents de Can Riudemeia, trobem que Bartomeu ( ) es casa amb Teresa Catafal Femadas; eren fills de les respectives masies d'argentona. Forma un volum enquadernat en pell, d'un aspecte magnifie, digne i pie del viure de la pagesia, amb amor i un interés viu total en tots els aspectes. També hem tingut la joia de conèixer altres aspectes d'aquest sentit de les masies, també del Maresme: de can Riera, de Premia; de can Barrera, de Teià; de can Gallifa, d'argentona; com també els documents de can Uriach, de Teià, i altres també molt intéressants. Igual que aquests, encara podríem estudiar mes records dignes d'ésser coneguts, i que son exemple per a conservar els valors que formen la vida de la pagesia, que en tot el conjunt honora l'élément del viure intern de la «Casa Pairal Catalana». 152 MUNTANYA

17 Histories a Mataré» «La ciutat de Mataré» PAGANO, Giusepe e GUARNIERO, Daniel. «Arquitectura Rurale Italiana». Quaderno della trienale. Ulrico Hepli Editore. Milano GIBERT, J. «La masia catalana. Origen, esplendor i decadencia» (amb dibuixos de Jaume Pasarell.) Editorial Milla. Barcelona CAMPS I ARBOIX, Joaquim de. «La masia Catalana. Histôria-Arquitectura-Geologia». Ediciones Aedos. Barcelona CAMPS I ARBOIX, J. «La Reivindicació deis remenses» GINESTA, Salvador. «El Maresme» SOLÀ, Fortià. «Sant Andreu de Llavaneres» MADURELL I MARIMÓN, J. M. a «Monumentos históricos artísticos y bellos paisajes de Mataró» ALBERT, Esteve. «El Maresme, de Dosrius estant». Mataró COLOM, Guillem. «Bibliografía de las Baleares». Mallorca Publicacions d'ei Correo Catalán». VILAR, Pierre. «Catalunya dins l'espanya moderna» Activitats 1975 Record de les masies que existiert al voltant de Barcelona Eis voltants de Barcelona estaven plens de masies per al conreu de les terres planes i ben regades del seu «vinyet i hortet»-, les quais sols he d'anomenar a fi que es pugui conèlxer la importància que tenien. Omplien eis municipis, en part desapareguts, de Sant Gervasi, Sarrià, Pedralbes, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Marti de Provençals, Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Adrià del Besôs, etc. Recordem-ne uns quants noms: Can Pujol I can Mariné, d'horta. Torre del Fang, de Sant Andreu de Palomar. Can Garrigös, de Sant Marti de Provençals. Can Ouirol, de Sant Joan Despí. Can Vilassana, de Vallcarca. Can Maragall, de Cornelia. Torre Saura, de Les Corts, etc. Bibliografía PERROT ET CHIPRIEZ. «Historia de l'art a l'antiguitat». París DANÉS I TORRES, Josep. «Arquitectura Popular de la Comarca d'olot». Impremía de la Casa de Caritat de Barcelona BASSEGODA I MUSTÉ, Pere. «Masnou» GARCÍA MERCADAL, Fernando. «La Casa Popular. España». Espasa Calpe, S.A. Barcelona-Madrid RIBAS I BERTRÁN, Mariá. «Orígens i fets Centre Excursionista de Catalunya. Concurs: Estudiants de l'escola d'arquitectura de Barcelona Recull de Fotografíes Articles: «D'acíi dalla» (mes de juliol). 1926,-«Patxot i Cambó» Masia catalana. Fundació Concepció Rabell. Vda. Romaguera, carrer Cucurulla. Centre Excursionista de Catalunya fotografíes Publicacions: «Breu Estudi» del Sr. Sandiumenge Exposicions: Institut Cátala de Sant Isidre. Conceptes de l'estudi Concurs: Agrupado Excursionista Tagamanent Centre Excursionista de Catalunya. «Fundació Concepció Rabell-Vda. Romaguera» Montserrat Segarra. Fotografíes Unió Excursionista de Catalunya Informado de Masies. C.E.C Salvament de Masies. C.E.C. Exposicions diverses: Atella Mataró Hospitalet. C.E.E. Collegi Arquitectes de Barcelona Collegi Arquitectes de Lleida Cardedeu. Ajuda a la pagesia. C.E.C Vilassarde Dalt Mataró Canet. C. E. Vilafranca. Castellar del Valles Sant Feliu Llavaneres. VIUNTANYA 153

18 UNA EXPEDICIÓ IMPERIAL AL VESUBI Els catalans pel món Uui's Sole I Sabaris Sensé cap pretensici de relatar la gesta d'una «primera», gracies a la documentació inèdita trobada als arxius de Munie ens ha restât la narració d'una expedició espectacular al Vesubi, feta a comencaments del segle passât, que crée que val la pena d'exhumar, tant pels fets mateixos que s'hi descriuen, corn per la seva gracia literària, com per posar en evidèneia la gesta d'un català universal, en Caries de Gimbernat, cientific famós. Caries era fili del ben conegut cirugià Antoni de Gimbernat, fundador dels col-legis de cirurgia de Barcelona i Madrid. El seu fili Caries havia anat pensionat a Alemanya, per tal de perfeccionar els seus estudis a r lunic. Alli'hi deixà un rastre ben conegut c«_r, quan hi passaren els exèrcits espanyols del general català de la Romana, edita un diccionari castellà-alemany de butxaca destinât als soldats. També a Munie aprengué de Senefelder, inventor de la litografia, la tècnica que contribuì', amb Cardano, a introduir a Espanya, i gracies a la quai foren reproduits alguns gravats de Goya. El con actual del Vesubl ( 1186 m), en erupcló, el qual s'alxeca en et fons de la gran caldera de l'atrio del Cavallo, per l'escarpament del Somma (Chenfellnd. Die ruhelofe Erde, 1938.) vottat Caries s'havia ja donat a conèixer a Munie com a cientific, entre altres treballs per haver aixecat el mapa geologie dels Alps su'issos i del Tirai, una labor extraordinària que encara ningó no s'havia atrevit a fer, la qual cosa li valgué ser nomenat membre de l'acadèmia de Ciéncies de Baviera per recomanació del rei Maximilià Josep I. Amb els trasbalsos produits per les guerres napoleòniques se li crea una situació angoixosa car, a causa de les dificultats creades per la politica espanyola de finals del régnât de Caries IV, no rebia ia pensió que li havia estât assignada. Per altra part, ei seu pare, que havia gaudit a Madrid d'una situació social destacada, es trobà amb dificultats semblants per estar acusat d'afrancesat, com altres dels seus familiars. Caries, però, sabé guanyar-se l'amistat del rei de Baviera, el qual el nomenà conseller seu i li atorgà una ajuda econòmica per anar a Italia a estudiar el Vesubi, fets que coneixem detalladament a través de la nodrida correspodència enviada ai monarca bavarès i conservada a l'arxiu de l'estat, a Munie (MA 219). Comptant amb l'ajut dei rei de Baviera, Gimbernat se nana a Italia la tardor del 1817, i descrivi tots els détails del seu viatge. A Roma coincideix amb els 154 MUNTANYA

19 monarques destronáis d'espanya i amb Godoy, que tant l'havien ajudat, però a qui ara no s'atreveix a saludar per estar custodiats per esbirros enviats de Madrid. Finalment arriba a Nàpols el 10 d'octubre, i allí el sorprengué al cap de poc temps la revolució constitucionalista italiana, la qual el retingué sense poder sortir-ne durant prop de cinc anys, i de la descripció de la quai, a través de l'esmentada correspondencia, ens n'ha deixat unes sucoses descripcions summament interesants, que han fet les delicies deis historiadors. Essent a Nàpols, poc després de la seva arribada, té la sort, per a un geòleg, d'assistir a una de les mes importants i llargues erupcions del Vesubl, la qual ens detalla prolixament. Cree que val la pena d'exhumar la descripció d'una de les seves múltiples ascensions al volca, aquesta vegada en companyia deis emperadors d'austria, feta en ocasió d'una de les visites d'aquests a Nàpols. La muller de l'emperador era justament la filia de Maximilià Josep I de Baviera, el protector de Gimbernat, i aquest es considera obligat, com a mostra de deferencia, a oferir-se per tal d'orgarnitzar-los una visita al Vesubi, que aleshores estava en plena erupció. El 19 de maig de 1819 es posa en relació amb els personatges del seguici imperial per tal d'oferlr-los els seus servéis com a guia científic, segons eli mateix ens conta: «SS. MM. IL, han arribat feliçment a Nàpols un dia que no ha cessât de ploure i que no els ha permès de fruir immediatamet del brillant espectacle daquesta erupció, però com que el volcà és menys variable que l'atmosfera, han tingut la satisfaccio d'admirar el beli i rar fenomen les dues nits darreres en qué el Vesubi ha estât ciar de núvols. El corrent de lava és molt ampie; però no ha tingut tanta ampiada com havia tingut uns quants dies abans, a causa de la disminució de matéries foses i de llur refredament a mesura que s'allunya del cim». I mes endavant diu: 'He pregai al comte Jenisson que em presenti a S.M.I., l'emperatriu. Si obtinc aquest honor, será la mes gran joia de la meva vida, el poder presentar el meu respectuós homenatge alspeus d'aquesta Augusta Soberana, tan dignament estimada del cel i adorada de la terra, l'anima celestial de la qual, la bondat, la benevolença son ja admirades i reverenciades a tot Italia, estenent els setiments d'amor i de respecte que segueixen arreu els bons Princeps i que son particularment units a la Persona i a la Dinastia de Vostra Majestat». 'El dia 16 o"aquest mes (maig) el gran Camarlenc de Emperador m'ha fet saber que Sa Majestat desitjava informacions sobre l'estat del Vesubi' (...) 'Malgrat el mal temps i la meva salut miserable he visitât (l'endemá) de nou Mapa general del Vesubi I del volca Somma que contórnela el con actual del Vesubi. Están indicáis els principáis corrents de lava i les seves dates. (Hans Pichler: Sammlung geologischer Führer, 1970.) el crater, que s'ha encalmat després d'haver vomitat aquest torrent immens de lava» (...) 'M'he enfilât al crater i he refet la font volcánica, esclafada per una pedra de vint peus de circumferència, que el cràter havia llençat al damunt. Hi he restât tota la nit, tremolant a la vegada de la calor, per les matéries inflamades que arribaven molt a prop meu, i del fred, per un violent vent del nord que enviava quantitat de neu sobre el Vesubi'. (...) 'Arribat a les vores de espantosa fornai, he vistdistintament, en la gran profunditat, sis obertures com xemeneies llençant a intervals flames, pedrés i molt de fum en espessor vortex àcids que gairebé m'asiixiaven». Hi he trobat molts paisans treballant en fer menys pénibles els costeruts senderons, per tal que SS. MM. els poguessin recorrer el mes cbmodament possible i fruir sense perlll d'aquests quadre incomparable que ofereix tots els costats de la muntanya, aixi com de la vista completa dels corrents de lava que formen actualment quatre cascades de foc que arrosseguen allaus de roques incandescents'. 'Retornat a Nàpols, he tingut I'honor d'assegurar al Sr. Comte Wrena nue Dodien pujar al tron del volcà sense cap perill, un camíque o indicaría, i Sa Excellencia per ho ha fet saber a /'Emperador, el qual ha resolt d'efectuar el viatge immediatamenu. 'L Emperador es digna consultar-me i Sa Majestat, convençut pels meus raonaments de que no hi havia cap perill, immediatament en presencia meva, donà l'ordre de pujar al Vesubi sense tardança i em fèu /'honor d'invitar-me a servir-li de guia en companyia del Duc de la Torre, expert coneixedor del volcà, a qui jo havia assenyalat com a mes capacitai per a dirigir una tal excursió*. Els emperadors l'acceptaren complaguts i, el 20 de maig, s'organitzava l'expedició imperial formada per prop d'un centenar de persones, entre elles l'emperador i l'emperadriu, el duc de la Torre, gran expert del Vesubi, el princep de Salerno, fill segon del rei de les Dues Sicilies i, per tant, nebot del destronat Carles IV, la princesa Amelia de Saxónia i alguns ministres austríacs. Surten de Nàpols a les 10 de la nit, en carruatges fins a Resina, on han de deixar-los, car des d'allí no hi ha carni practicable sino amb cavalleria. Guiats amb torxes per tal d'illuminar el carni, fan el trajéete fins a Termita del Salvatore, on nensen reposar i fer hi escala. Gimbernat descrlu aquests tros del viatge de la següent forma: MUNTANYA 155

20 El con del Vesubl al tons de la caldera tormada per la gran erupcio de l'any 79 que ocasionà la mort de Pllni el Vell. (Rittmann: Les volcans et leur activité, ) A mitja nit hom arriba a la famosa ermita, lamentable barraca sensé una mala cadira digna deis Augusts Viatgers, de forma que han tingut de descansar sobre uns mais bancs mes duna hora: Pero no és aixô solament el que lamenta Gimbernat, sino que es trobaren amb el local ocupat per quatre anglesos que es negaren a cedir ais emperadors la cambra que els havia estât destinada.gimbernat descriu aquesta curiosa escena: En el viatge que SS. Majestats 'Emperador i l'emperadrlu d'austria han fet al Vesubi el 21 de maig s'ha produit l'aventura següent, verament increíble. La caravana imperial devia reposar a la famosa ermita dita de Romiso del Salvatore, barraca digna del désert volcànic. La porta era guardada per a rebre els Augusts Viatgers. Pero com sovint les aparences enganyen, hom s'ha trobat amb la sorpresa, en arribar, que no hi havia ni una mala habitado per S.M.I., perqué una societat d'anglesos havia près possessió de Lacrima Christhi. S'ignora com aquests dévots peregrins d'albió s'hi han pogut establir, malgrat les ordres que s'havien donat i malgrat la presencia de l'autoritat per a rebre els Augusts Viatgers. Aixb és un deis misteris incomprensibles. La noticia inesperada de ocupado británica, detingué 'Emperador i l'emperadrlu, els quais s'aturaren en la miserable escala de I'Ermita espérant que els anglesos s'apressarien a cedir-los el seu lloc; pero els capriciosos destins havien disposât una altra cosa. Endebades el príncep Jablonow, ministre d'àustrla, anuncia ais cavaliers la presencia de SS. MM. II. de S.A. R. la princesa Amelia de Saxónia i del príncep de Salerno, fill segon de S. M. el rei de les Dues Sicilies, pregant-los que deixessin la cambra que els estava reservada. Els braus insulars rspongueren amb un refus absolut, sensé fer cas deis raonaments ni de la crida a la gentilesa dels 'Gentlemen'. Després d'un viu altercat tingueren la complaença de proposar, com a capitulado, rebre en llur companyia 'Emperador, l'emperadriu i els Princeps...! El mes encoratjat, cridava sensé parar: Jo sóc un coronel angles» i 'Jo no sortiré per ningu sia el qui sigui»; el cavalier era Sir Friderick Falklad, membre durant vint anys de la cambra dels Comuns, el quai demostré amb aquesta escena que era fort en l'oposició. Veient que no hi havia manera d'entendre's a les raons ni propostes, SS. MM. II. sortiren de 'ermita, transformada en taverna de Londres, i esperaren a fora, a la serena, el desenllaç d'aquest drama original. Era mitja nit i el cel brillava amb l'esclat nocturn d'aquest bon clima. Tota la caravana estava astorada i indignada, menys 'Emperador, l'emperadrlu i la princesa Amelia, la celestial bondat de la quai seblava divertirse amb aquesta aventura. L'Emperador digue amb sang freda: 'Aquest succès, per extraordiari que sigui, no m'estranya gens... esta d'acord amb la manera de ser dels anglesos... M'han dit ja, en els meus propis Estais, 'que jo no era a casa meva» Obren segons els costums i les liéis del seu país, pero aquestos senyors no haurien de desconèixer que en el Continent hi ha altres costums i altres lleis». 'El príncep de Salerno, fent els honors als Viatgers, sentí vivament l'insuit i ordena de fer sortir per força els intrusos, pero considérant el paper que Bacus jugava en aquella escena, / volent evitar un endeveniment tràgic, imagina una estratagema véritablement dramática. Es digue als anglesos que ja que acceptava rebre els Ausgusts Viatgers llur Societat, seria una acció digna d'uns «Gentlemen» dañar al davanf de SS. MM. II. Aquesta treta reixímeravellosament. Satisfets d'aquesta proposta, corregueren a trobar /'Emperador i, bentost foren fora de 'Ermita, una filera de soldats interposais entre ells i la porta els impedí de tornar-hi, malgrat llurs esf orcos i protestes per la v iol ac i ó de llurs drets. Continuaren les reclamacions mes d'una hora, durant la qual els Augusts Viatgers descansaren a I'Ermita. Quan sortiren per a continuar 'expedido al cráter, el coronel tingue la gosadía, bé que amb bonhomia, d'agafar la m'a de Emperador i dir-li: «S/'re, o vos he obert la porta de París; permeteu-me avui de tenir 'honor de guiar-vos al cim del Vesubi'. 'Els anglesos que es trobaven a Nàpols estaven avergonyits per la conducta de llurs compatriotes i pensaven testimoniar a S. M. llurs sentiments i lamentado a través d'una comissió'. 'Pero aquest projecte no s'arriba a realttzar i alguns jutjaren mes convenlent d'atribuir la impertinenca als americans que parlaven be anglas, pero que son uns comerciants sense educado i no uns 'gentlemen: Aquesta calumnia no reixí i tôt Nàpols coneix els heroics anglesos d'aquesta aventura, mes memorable i extraordinaria que les erupcions volcaniques. Després d'aquest pintoresc incident continúen el camí, i Gimbernat segueix la narració del final del viatge: 'Després d'aquest dramatic esdeveniment, un hom ha reposât pastoralmet i durant aquest temps SS. MM. II. han examinât el mapa del Vesubi fet peí Duc de la Torre. L'Emperador s'ha entretingut dibuixant les informacions del Duc de la Torre i meves, que he tingut I'honor de donar-li, relatives al Vesubi. Finalment la nombrosa caravana emprèn l'ascensió a la boca del cráter, a la llum de torxes que porten els soldats i el personal auxiliar. L'ascensió al con del Vesubi, que actualment es fa cómodament per un telefèric amb cadiretes, és penosa tant peí fort pendent com per la naturalesa rocosa i les asprors de la lava, a part que, en plena erupció, hi ha el risc de rebre algún projectil enviat peí volca. Ara l'ascensió la fan amb cadires, 'fort sauvages: diu Gimbernat, portades cada una d'elles per una dotzena d'homes. I així, enmig de la processó de torxes, arriben al brocal del cráter, abans de desputar el día. Allí contemplen el gran espectacle de l'embut del Vesubi en plena efervescencia i del golf de Nàpols que es retalla al fons, en el blau de la Meditarrània. Des del cráter, Gimbernat els indica on ha construit la font «volcánica», en la qual recull i'aigua destilant els vapors que emanen del volca; pero com que hi ha risc, en arribar-hi envíen un home a omplir un cantiret, I'aigua del qual després saboregen els emperadors, bé que els sembla trobar-hi un «regust de brou», diu l'emperador. Finalment, cap a les nou del matí, la nombrosa caravana emprèn el retorn, i fa el descens a peu, peí mateix camí de Tañada. A Termita, on hi hagué l'incident la nit anterior, descansen i trácten de desemmascarar-se de la fumera deixada per les torxes; i després gaudeixen de l'exquisit refrigeri que els té préparât el príncep de Salerno. Finalment, arriben a Nàpols. Gimbernat encara els guiará també l'endemà a la solfatara de Pozzuoli, els gasos de la qual hom pretèn d'explotar, car els atribueixen virtuts curatives. A mes, l'emperadriu desitja visitar les ruines de Pompeia, soterrades pels materials volcànics. Els emperadors, agraits, inviten Gimbernat a la seva taula, el qual hi compareix lluint un flamant uniforme brodât, de Conseller, i l'emperadriu li fa ofrena d'una águila d'or amb diamants, que, anys després, en époques de major penuria económica, Gimbernat es veu obligat a vendre o a empenyorar, segons ell mateix explica dramàticament en una de les seves lletres. 156 MUNTANYA

21 EL ROC DEL DUI Joan Jover i Garcia A la valí de Ribes, no pregunteu a ningú per la Dent den Rossell. Son les roques del Dui, sota Font Alba, que donen nom a la muntanya. Els llocs on hom pot anar a escalar qualsevol cap de setmana son prou ben coneguts per tothom, i aixó ho demostra el fet que, dissabte rera dissabte, ens retrobem els de sempre i alguns de nous en massissos tan poc origináis com Montserrat, Pedraforca, Terradets i algún punt molt concret del Pirineu: uns indrets de fácil accés i amb algún itinerari de moda. Es aixíque no pretenc pas descobrir res de nou; pero tots aquells que perseguim la solitud a la natura tenim aquí, en aquest breu recull, un nou tocom on anar a respirar, lluny deis paratges envaíts i a voltes excessivament brogidors. No cree pas que Tot Lo Món, menys afavorit quant a clima, apropament i rocam, esdevingui tan popular com ara alguns estimballs del Montsec. I és que, fins avui, escalar a les gorges de Nuria ha estat sempre un plaer per a la vista i per a l'esperit. Perqué aquest racó, en el qual només excepcionalment coincideixen dues cordades en un mateix cap de setmana, és encara estrany a les escombrarles i a les multituds. I tot aixó en un marc de muntanya mitjana, d'horitzons increíblement extensos i canviants, com a Ordesa, fora deis recorreguts famosos, o com a Mont-rebei encara, per sort... A continuació fem una descripció de les principáis vies. El mur del segon llarg, alav deis Duls. (Foto: Joan Jover.] MUNTANYA 157

22 Dent d'en Rossel!. (Foto: Joan Jover.) Via «Santacana-Gómez-Novell» Primera ase: oct. del 1954 per E. Novell, J. Santacana i J. Gómez. Llargada: 270 m. aprox. Dificultat: D. inf. Horari: 2-3 h. Material: 6 pitons diversos. Apropament: Pujant per la via del cremallera, i passât el primer túnel, cal enfilar-se uns 150 m per una cornisa fins una cosa que sembla un replà. La cornisa té el seu inici sota una zona desplomada, molt évident. Рос recomanable. Molta herba. (MUNTANYA, desembre del 1954). Via «SAM-UEV» Primera ase: marc del 1974, per membres de la Unió Exc. de Vic. Llargada: 150 m. Dificultat: D. Horari: 2 h. Material: mitja dotzena de pitons. Apropament: Just a la sortida del segon túnel (túnel deis Ares) cal remuntar una llarga cornisa herbosa fins el seu final. Aquest és l'itinerari mes popular i concorregut de la muntanya. Cal mirar de no errar el tercer llarg (corn fan la majoria de cordades!) es tracta duna bella placa de granit compacte que constitueix el pas mes difícil de l'escalada (a VÉRTEX, n. 39, hi trobareu informació, pero hi ha una confusió réfèrent a l'inici). Via «Ribetans» Primera ase: agost del 1980, per J. F. Brusi i J. Jover. Llargada: 280 m. Dificultat: MD inf. Horari: no tenim referencia de cap repetició, pero el suposem d'unes 6-8 h. Material: pitons i tascons, Apropament: l'inici de la via és sobre mateix del teulat del túnel deis Ares. L'estil clàssic de dificultat i l'elegància d'alguns indrets fan de la «Ribetans» una escalada molt recomanable. Compte, pero, en cas de pluja, amb el liquen que recobreix les plaques d'aquesta vessant рос assolleiada. Contrefort or. Via «Bisbalenques» Primera ase: oct. del 1980 per J. Font, J. F. Brusi i J. Jover. Llargada: 80 m. Dificultat: D, D. sup. Horari: 2-3 h. Material: pitons i tascons per un primer llarg combinat. Apropament: Aquest petit contrefort, individualitzat de la Dent pròpiament dita, és situât a l'extrem esquerre de la paret, i es fa visible a 2 km de Queralbs. Ens hl acostarem amb 30 o 40 minuts, per un enutjós tarteram de grans blocs. Itinerari dedicat a les noies de La Bisbal. Via «de Primavera» Primera ase: abril del 1981 per J. F. Brusi i J. Jover. Llargada: 215 m. Dificultat: MD inf. Horari: 4-5 h. Material: una dotzena de pitons i tascons i algún bong. Apropament: cornu a la Via «Bisbalenques» fins sota el contrefort, que cal rodejar per la dreta. Després d'un curt bosquet, grimpar per plaques inclinades a cercar la vertical del gran diedre que ratlla tota la paret, per on transcorre l'ascensió. Molt ferma. Difícil i vertical, sobre bona roca. Via «Laia» Primera ase: (10, 11, 12 d'abril del 82), per J. F. Brusi, M. L. Casademont, J. Jover. Llargada: 290 metres. Dificultat: D sup. Horari:? Material: 12 peces diverses, plaquetes... Apropament: Té el seu inici en la mateixa via del cremallera, 50 metres abans de la boca inferior del túnel deis Arcs, en un diedre amb una estaca de ferro a la seva part baixa. Aquest itinerari cerca el màxim desnivell de la paret. És atractiu, de roca sòlida i amb llargs realment molt macos. Per contra, hi ha algun tram herbós, i dues o tres feixes tallen la continuïtat de l'escalada. A l'igual que a la «Ribetans», la pluja o l'aigua de fusió poden complicar les coses. Via «Deis Duis> Primera ase: set. del 1981, per J. F. Brusi, X. Nicolau i J. Jover. Llargada: 160 m. Dificultat: D sup. Horari: 2-3 h. Material: 6 pitons diversos. Apropament: cornu a la via «de Primavera»: 40 m a l'esquerra, en un Nom herbós. Aresta «est» Primera ase: set. del 1955, per J. Santacana i J. Gómez. Horari: 3 h. en la primera ascensió. Apropament: 100 m. després de la sortida del túnel deis arcs (sic). Dades molt inconcretes (a MUNTANYA, n. 41, trobareu una relació técnica de J. Santacana). Via «?» Primera Ascensió:? Llargada: 200 m. aprox. Dificultat: AD sup. Horari: 1-2 h. Material: alguns pitons per ais relleus. Apropament: cornu a la via «de Primavera» i a la via «dels Duis». Poe recomanable. Molta herba (podria tractar-se de la via «Sala-Casas»). El n. 51 de VÉRTEX parla d'una via Sala-Casas del GEEB de Girona, oberta el mes d'agost del 1974 (200 m; D sup). Desgraciadament, no situa l'itinerari ni dona cap altre tipus d'informació. Tanmateix, tenim referèneies d'una ruta oberta l'any 1976 per M. Garcia i X. Vidal. Consta de cinc llargs de corda, i molt probablement té l'inici poc mes a la dreta de la via «Bisbalenques», amb un darrer llarg» comú a aquesta. 158 MUNTANYA

23 ROC DEL DUI Vista general de la paret. Situado de vies 1, Via Ribetans; 2, Via Laia; 3 Via SAM-UEV; 4, Via Santacana-Gómez-Novell; 5, Via Sala-Casas; 6, Via Primavera; 7, Via dels Duis; 8, Via Bisbalenques. ROC DEL DUI ROC DEL DUI Via -Ribetans 280 m 1. > ascensió: agost 1980 MD inf. Oberta per: J. F. Brusi i J. Jover 1) Via "SAM-UEV- 1. a ascensió: marc 1974 MD 150 m Oberta per: Membres de la Unió Ex. de Vie 2) Via "Laia* 1. a ascensió: abril m ID sup Oberta per: J. F. Brusi, M. L Casademont i J. Jover MUNTANYA 159

24 ROC DEL DUI ROC DEL DUI 1) Via "Primavera 1. a ascensió: abril m IMD ini. Oberta per: J. F. Brusi, J. Jover 2) Via'DelsDuis* 1. a ascensió: setembre m ID sup. Oberta per J. F. Brusi, X. Nicolau i J. Jover Via "Bisbalenques» 1." ascensió: octubre m I D,D sup Oberta per J. Font. F. Brusi i J. Jover 160 MUNTANYA

25 AL MERCANTOUR AMB ESQUÍS Joan Quintana i Paredes Primers dies d'abril. Els nostres cossos, endurits per les travessies i ascensions de I'hivern, demanen noves regions per anar a gaudirde I'esqui'de muntanya. Aprofitem els dies de setmana santa per anar als Alps: Chamonix, Sass Fee, Oztal, Ecrins, etc. Tants noms d'altes rutes! Tambe el temps hi juga una faceta important: un front polar arriba als Alps. On anar? Un lloc idoni: Alps Marítims, el Pare Nacional del Mercantour amb esquís. No en dubtem! Prop de Ñipa i amb unes alcades que mai no son superiors als tres mil dos-cents metres, s'alcen els Alps Marítims, feréstecs i solitaris; una de les poques regions on encara no s'ha massificat Tesqui de muntanya, com en altres indrets deis Alps. Després d'un rápid viatge per les autopistes franceses, arribem al petit poblet de Saint-Martin-Vésubie, a 950 metres, una important base sota les muntanyes d'aquesta regió alpina. Encara amb el cotxe, guanyem aleada per una estreta carretera que puja per l'interior En dlrecclo al Gelas; al Ions, el Vallon I el relugl de Madone de Fenestre. (Foto: Joan Ouintana.) MUNTANYA 161

26 Retugi de Niça (2232 m). (Foto: Joan Quintana.) Anibant ai cim dei Grand Clapier (3045 m). (Foto: Joan Quintana.) del Vallon de Madone de Fenestre, fins a prop del refugi del mateix nom, on una gran allau ens barra el pas. Amb els esquis als peus, guanyem el curt desnivell que ens separa d'aquest refugi. El refugi de Madone de Fenestre, situat a uns 1903 metres, a la capcalera del Vallon del mateix nom, és propietat del C.A.F., secció de Nica, i és guardat des dels primers dies d'abril fins a les darreries de setembre. Quan hi arribem, tot és en silenci. A fora, el cel és pie d'estels. Hi dormim bé Les primeres clarors del mati ens sorprenen mentre fem un lleuger esmorzar. Fa fred i a l'horitzó encara podem veure un cercle blanc perfecte; la lluna s'acomiada de nosaltres fins a la nit propera. Pugem bé, encara que fa molt fred; la neu, glacada, ens obliga a posar ganivetes i a fer més suaus les diagonals. Després de guanyar uns set-cents metres d'alcada, ens sorprèn el sol. A poc a poc, aquestes muntanyes, molt semblants als nostres Pirineus, ens ensenyen les seves belleses I solituds. Per una gran coma, prenem alcada fins arribar a un extens pia tot just sota els cims que volem assolir avui: els Gelas; aquestes muntanyes, junt amb l'argenterà, són les puntes més altes, i també les més clàssiques.dels Alps Maritims. Ara, el sol ja ens toca de pie, i l'avanc resulta més pesat. A poc a poc pugem els metres que ens manquen per arribar al cim del Balco de Gelas, a 3070 metres d'alcada. En aquest Hoc, la visió és total; al nord, podem veure la vei'na regio italiana, amb unes grans vails molt aptes per a l'esqui de muntanya; al sud, la nitidesa d'aquest mati' ens permet de veure la Costa Biava, al Mediterrani. Després d'una estona llarga en aquest cim, continuarem l'excursió per assolir el cim principal: uns, recorreran l'aresta que uneix ambdós cims; els altres, baixarem primer, i, amb un flanqueig per sota d'aquest, prendrem una canal que ens conduira a l'aresta, a pocs metres del cim, i amb una grimpada per ella arribarem a dalt del Gran Gelas, a 3141 metres. Davant nostre, una gran muntanya s'aixeca solitària: l'argenterà. En aquest Hoc, hi restem poca estona, ja que el temps, bo fins ara, canvia ràpidament: el cel s'omple de núvols. La baixada és molt bona, malgrat que la neu és un xic pesada. La boira ens atrapa a mig descens. Comença a nevar amb força. Les possibilitats per al dia següent queden molt minvades. Fa bon temps. Aviat preparem tots els estris i sortim del refugi; el fred és viu, I la neu caiguda la nit anterior dona una nova imatge a la regió. Per unes redreçades pales prenem alçada per entrar al Vallon de Colomb; després de recórrer-lo durant dues hores, arribem al pas del mateix nom, a uns 2548 metres. Pells a fora! Fixacions per a baixar, i els primers tombs ens fan gaudir de l'excellent estât de la neu. Baixem fins a sota del Mac de la Fous, on tornem a collocar les pells, per tal de pujar al refugi de Niça, a 2232 metres, també propietat del C.A.F. Aprofitant el temps bo, decidim de pujar avui mateix al Grand Clapier, a 3045 metres. La calor, molt intensa, ens obliga a pujar amb lentitud. Per unes grans pales anem guanyant alçada. En diferents punts de l'ascensió hi ha allaus: cai anar amb precaució. Al cim, hi estem poca estona, ja que tornen les boires del dia anterior i comença a nevar. La davallada, la fem enmig d'una forta tempesta. Durant la resta del dia, segueix nevant. Cada cop veiem més llunyanes les posibilitáis d'anar, en la següent etapa, al refugi de Merevilles per baixar, per la vali de la minerla, directament a San Dalmas de Tende. Neva molt, quan deixem el refugi de Niça; I unica elecció es tornar a passar el pas de Mont Colomb. En alguns moments, la boira no ens deixa veure més enllà d'uns mètres. Un altre cop, la vali de Colomb; el descens és bo: la neu en pois és excellent. El refugi de Madone de Fenestre queda enlairat sobre nostre. Per un bosc pie de grans avets carregats de neu, acabem el descens fins als mateixos cotxes. Estem tristos. El temps no ens ha deixat acabar l'itinerari pensât per aquests dies. També estem contents, perquè hem conegut un altra regio dels Alps i ens hem conegut més a nosaltres mateixos. Tornarem aviat al MERCANTOUR amb ESQUIS. Bibliografia - Le Mercantour à Skis - Christian Boitel - Guide des Raids à Skis - Pierre Merlin - Alps et neige «101 sommets à Ski» - Ph. et Cl. Traynarol - Cimes et Neige «102 sommets à Ski» - Ph el Cl. Traynarol Resum Tècnic Etapes: Réf. Madone de Fenestre (1903 m), Balco de Gelas (3070 m), Gran Gelas (3143 m), Madone de Fenestre (1903 m). Madone de Fenestre (1903 m), Pas de Mont Colomb (2548 m), Refugi de Niça C.A.F. (2232 m), Mont Clapier (3045 m), Refugi de Niça (2232 m). Refugi de Niça (2232 m), Pas de Mont Colomb (2548 m), Madone de Fenestre (1903 m). 162 MUNTANYA

27 UNA VISITA A ISLANDIA Jaume Rovira i Colomer Durant vint-i-un dies del mes d'agost del 1981, Jordi Carreras, Gregorio Iñigo, Carme Marin, Anna Marti, Jaume Rovira i Araceli Soler del CE. Àliga i del C.E.C. vam recorrei Islàndia. L'objecte d'aquestes ratlles és facilitar, a qui vulgui anar-hi, unes dades, el mes resumides i practiques possible, que son el recull de la nostra experiencia directa. Generalitats Situado Islàndia es troba a l'atlàntic Nord, just per sota del Cercle Polar Àrtic, a 280 km a l'e de Groenlandia i a uns 800 km a l'o de les costes d'escôcia. És la segona illa d'europa, amb els seus km 2. La major distancia N-S és de 300 Km, i, en sentit E-O, de 500 km. El punt mes ait és el Hvannadalshnukur (2119 m) al sud de la glacera del Vatnajókull. Volcans i glaceres El seu origen volcànic, per un costat, i les glaceres de grans dimensions per l'altre, li donen un carácter particular. Hi ha uns 200 volcans, 30 dels quais han tingut activitat en el darrer milleni, amb unes 150 erupcions en conjunt; l'activitat no decreix: a l'estiu del 1980, hi havia dos volcans en erupció; a la tardordel 1981, els diaris ens diuen que ha entrât en erupció el volcà Leihnjukur, prop del Mac Myvatn, que ha danyat installacions de la central geotérmica de Krafla i ha posât en alerta d'evacuació la població de Reykhajalid, la principal del Mac. Amb tôt, l'hekla és el volcà mes famós de l'illa. Ha fet erupció 15 vegades des de l'any 1000 en qué es troben noticies escrites. Hi ha volcans de tots els tipus; del tlpus Fuji-Yama (o Fuji San), de l'hawaii, del d'explosió, del de caldera, del de fissura que és el mes tipie islandés, etc. Una altra de les caractéristiques del pais Geysir. (Foto: Jaume Rovira.} MUNTANYA 163

28 son les glaceres. En conjunt, ocupen una superficie d' km 2, és a dir, un 11,5 % de la superficie total del país. Només la del gegantí Vatajokull és ja mes extensa que totes les altres glaceres d'europa continental juntes. Les glaceres són principalment del tipus groenlandés, és a dir, de casquet a la part superior d'un massís. També n'hi ha del tipus suspès que, a les parts baixes, es resolen en glaceres de vali. Poblado i economia És el país d'europa amb una més feble densitat de població. Els seus habitants (1979), deis quais ja uns viuen ais voltants de la capital, es concentren a les zones costeres. Les glaceres i els camps de lava converteixen l'interior en un véritable désert. El nivell de vida és molt alt (producte nacional brut per capita: dòlars, el 1979). La seva riquesa és la pesca, que li proporciona el 75 % de les exportacions amb qué paga el vital petroli que ha d'importar. També importa tota mena de matèries primeres I de productes manufacturais, els menjars, la fusta (no hi ha arbres). La inflado ha anat augmentant de manera alarmant en els darrers anys (44 % el 1980) I hi comença a aparèixerel fantasma de l'atur. Cúpula superior del Mvannadalshnukur (2119 m). A primer terme, un Horn rocallós. (Foto: Jaume Rovira.) Conseils pràctics Airways, des de Londres, amb sistema Comunicacions exteriors Stand-by. Aquests vols no es poden reservar amb anticipado. Consulteu també les agencies franceses («Nouvelles Nosaltres, despres d'estudiar diverses opcions, ens decidirem per uns passatges d'aviö Barcelona-Kobenhavn-Keflavik i tornada, proporcionats per ALP-TREK. Teniem coneixenga d'uns vols de la British Frontières», «Uniclam», «Le Point») que solen tenir programes fets sobre Islàndia. Si disposeu de molt de temps, podeu estudiar d'anar-hl amb vaixell des de Noruega, Holanda o Dinamarca. 164 MUNTANYA

29 Comunicacions interiors Hi ha autobusos de línia que cobreixen les rutes principals. Hi ha també agencies turistiques que, amb autocars tot terreny, us portaran per rutes escollides, a I'estil d'un trekking. Coneixem persones que van usar-los, i la impressici obtinguda fou prou bona: la combinado no els fou gaire cara. Amb tot, el sistema més independent de viatjar pel país, encara que resulta car, és Hogar un automóvil. La gasolina té aproximadament el mateix preu que a casa nostra. Cal tenir en compte que no hi ha carreteres asfaltades. És important de portar el carnet internacional de conduir, per evitar problèmes amb la policía en cas d'accident. A les pistes, la senyal «eppavegur' indica que només es apte per vehicles 4 x 4; us podem assegurar que és ben cert. Naixement de l'illa Surtsey, a les liles Vestmann, el (Foto: Sólarlllma, Reykjavik.) Idioma No cal que intenteu entendre ni una paraula d'islandés: és inútil. Cal parlar un angles de nivell mitjanet. El francés, no serveix. Clima El temps és particularment inestable, i brusc en els canvis. Pel juliol, la temperatura mitjana diària, a les zones cosieres, és de 8 a 12 C. Ais desértics altiplans interiors, baixa 2 o 3 graus més, i arriba a prop dels 0 o С a les nits. Cal, dones, anar-hi preparate. Això mateix val per a les pluges. Durant la nostra estada vam tenir només 3 ó 4 dies de bon temps; en tots els altres, va ploure molt о рос. Pel mes d'agost, és de dia des de les 3 h fins a les 23 h, aproximadament; les restants hores son de mitja claror. Per veure el sol de mitja nit cal anar-h a finals de juny. Allotjaments Els hotels son molt cars; diriem que ho són massa per a les economies que paguen en pessetes. Hi ha diversos albergs del «Youth Hostel». Al 1981, hi costava unes 700 pts., només per dormir en Hit individual. El sistema més economic és de portar о Hogar una tenda. Els campings que vam conèixer (tots menys un) no tenien ni tan sols dutxes; per tant, no els recomanem si no és a les poblacions mes grans. Horn fa camping sauvage arreu de Tilla. Menjar Els restaurants també són bastant cars. És millor de cuinar un mateix, comprant-ho als supermercats. (Important: no hi ha Camping-Gaz blau). A Reykjavik es poden Hogar uns fogons que funcionen a base d'uns cartutxos de gas que venen a les gasolineres. Val la pena de portar embotits de casa (compte a les duanes); les Haunes son cares; l'oli té preus astronomies (podeu cuinar amb mantega); i, si us agrada el conyac, etc., ja ho sabreu! Les verdures, els llegums, etc. són d'hivernacles o d'importació, com quasl tota la resta. El producte nacional és el peix; és Túnica cosa que trobareu sorprenentment barata. El marisc, és ciar, també va a un preu regalat. Mapes L'lceland Geodetic Survey té un mapa de carreteres a escala 1: , molt exacte i manejable. Per la cara oposada, és un mapa físic. Hi ha també mapes geográfics i geológics detalláis fins a 1: Si llogueu un vehicle 4x4, compreu la guia «Vega» que porta els croquis de les pistes no accesibles als vehicles normáis. Guies - «Nagel» (176 pág.), en francés. - «Guide Bleue» (80 pág.), en francés, al mateix volum de Noruega. Recomanem de comprar les dues perqué són bastant diferents. A Barcelona, les vam trobar a la «Llibreria Francesa» i a «Altair». - «Iceland n a Nutshell» (240 pág.), en anglés. A la llibreria «Astrolabe» de París. - La guia «Vega», en islandés, es pot demanara qualsevol llibreria de Reikjavík per correu. Demaneu-ne l'adreca a les oficines de turlsme. Muntanya El nostre pía volia ser turístic i muntanyenc en un 60/40 %, pero el mal temps, gairebé continu, va anar espatllant els projectes més ferms de muntanya. De fet, només vam pujar al Sulur (1167 m), a sobre mateix d'akureyri, al Hverfjall (312 m) i al Vindbelgjarfjall (529 m), uns petits volcans a les vores del llac Myvatn. Vam visitar el cráter de l'askja (1510 m), al centre de Tilla, i vam fer dos recorreguts peí pare nacional de Skaltafell, al sud Les zones més intéressants per a fer hi ascensions es troben als voltants de les grans glaceres. La cúpula del Hvannadalsknukur (2119 m), molt a prop del mar, es d'un atractiu formidable: fou la cosa més ferma que vam veure. La plataforma central, entre les glaceres Vatjókull, Hofsjókull i Langjókull, conté cims intéressants, igual que el Myrdalsjókull, al sur. L'Hekla potser té més nom que cap altra cosa. A part d'aquests, el Snaefells és un cim amb una tal situació que no és estrany que Jules Verne Tescollís com a escenari del seu «Viatge al centre de la terra». També al voltant d'aureyri, al nord, i als fiords de la costa NE, hi ha cims intéressants per a ascensions. Un magnifie objectiu podría ser la travessa del Vatnajókull, per exemple. Pel que fa a les glaceres, cal recordar, a l'igual que s'esdevé a la propera Groenlàndia, que la millor època per trobar-les en condicions no va més enllà del mes de juny. La nostra ruta: punts d'interés Sobre el mapa esquemàtic hem senyalat la nostra ruta (3.200 km, aprox.) i uns punts que volen marcar allò que de curios vam veure i podem recomanar, encara que hi ha altres coses que no coneixem personalment. A les guies trobareu més dades. 1 ) Reykjavik. Capital de la República. És véritablement el centre de totes les activitats. No deixeu de veure el *Volcano Show», amb unes magnifiques filmacions sobre erupeions volcaniques. 2) Factoría balenerà d'akranes. És molt curiosa de veure, si s'aconsegueix de fer coincidir la visita amb l'arribada d'algun vaixell. Ml MANYA 165

30 A 'esquerra, a dalt: Caldera i cim de l'askia ( 1510 m]. A la dreta es veu l'extrem del llac que ocupa el seu centre. A primer terme, el cráter I el llac de Viti, d'algua calenta, en la que hom es pot banyar. (Foto: Jaume Rovira.) Al mig: Uengua del Skaftafellsjokull. Parc Nacional de Skaftafells. (Foto: Gregori Iñigo.) A baix: Llac Myvatn. A primer terme, multitud de petits volcans. A dalt, a /'esquerra, el con del volca d'explosió Hverfiall(312m. (Foto: JaumeRovira.] 3) Península S. O. Camps de lava, zona de Grindavík; solfatares a la vora del Нас Kleifarvatn. 4) Raufarhorshellir. Cova (volcánica, és ciar) d'un km aproximadament de recorregut, amb dimensions notables. A prop de les boques d'entrada hi ha formacions de glaç. Es pot recorrer sense problèmes (patinades al glaç, a part). 5) Gullfoss. Es considera una de les cascades mes belles d'europa. Impressiona la seva forma encaixonada i en angle recte. 6) Geysir. Quan nosaltres el vam visitar, llençava una espectacular columna líquida d'uns 20 о 30 m d'alçada cada 4 о 5 minuts. 7) Thingvellir. Els islandesos presumeixen pel fet que, l'any 930, es va constituir entre unes parets basaltiques d'aquest llac la primera assemblea legislativa d'europa. 8) Coli del Kaldidalur. Desolat paisatge entre ГОк i la glacera Langjòkull. Dona una idea de l'aspecte desèrtic dels altiplans centrais. A prop d'una granja, en el descens cap el costat nord, hi ha les coves Surtshellir i Stephanshellir, pertanyents al mateix sistema. 9) Península de l'snaefells. Amb el cim del mateix nom (1446 m). La via normal de pujada surt de davant d'arnarstapi. 10) Glaumbaer. Museu folklòric Installât en un conjunt de cases del S. XVIII, construises a base de fusta I torba. 11) Akureyri habitants. Segona poblado del país. Centre industrial de tot el nord. 12) Godafoss. Bell sait d'aigua. 13) Llac Myvatn. Els seus voltante formen un deis principáis atractius del país. Zona protegida, pel seu interés en especies d'ocells i anees. Dimmuborgir és un conjunt de roques amb curiosee formes. Grjotagia és una petita cavitat subterrània intersicial amb aigua que es mante a uns 60 С. Namaskaro és una zona de solfatares i fumaroles, a poca distancia del llac, de les quals s'aprofiten els vapors de sortida per a l'extracció de diatomées. Tot el Нас és rodejat de cràters de totes mides. És molt didàctic pujar al Hverfjall (volca d'explosió) o al Ludden. Al nord, hi ha el volca Krafla (darrera erupció, el 1918) i, al seu costat, una central geotérmica. 14) Askja (1510 m). Important volca del tipus de caldera, amb un cráter de 10 km de diamètre, pro cat per la sortida ràpida de g' s quantittiiá de magma que produeixen un buit a l'interior que fa esfonsar el conjunt. La ruta d'aproximació no es pot fer amb 166 MUNTANYA

31 Dettifoss. A la vor a esquerra, una persona dona l'escala. (Foto: Jaume Revira.) vehicles normáis. La darrera erupció, l'any ) Dettifoss. És el mes gran d'un conjunt de salts d'aigua a les gorges de Jokulsargljufur. Zona de pare nacional. 16) Diferents fiords de la costa NE. 17) Vatnajókull. Aquesta gegantina glacera constitueix el fenomen físic de major magnitud d'lslándia. Albirar les seves dimensions és, senzillament, impressionant. Al seu extrem sud apareix el cim mes alt de Tilla. El Hvannadalshnukur (2119 m) és un volca del tipus Fuji-Yama que resta tapat per la glacera de casquet. 18) Jokulsa. Una de les llengües del Vatnajókull arriba a trencarse en icebergs que surten al mar. 19) Skaltafell. Pare nacional. Camping molt ben equipat. Una serie de camins preparáis formen una bona base d'excursions al voltant de dues llengües del Vatnajókull. Preciosa vista sobre el Hvannadalshnukur. La via normal al cim surt de les granjes de Svinafell. 20) Hekla (1491 m). El volca mes famós. Darrera erupció, l'any Es difícil de veure'l sense un característic núvol que l'envolta. 21) Ladmannalaugar. Zona d'activitat volcánica, amb fonts, a les quals hom es pot banyar. 22) liles Vestmann. El vaixell per anar a Heymaey surt del port d'eyrarbakki. L'any 1973, l'erupció d'una fissura destruí part de la ciutat principal. L'any 1963, una altra erupció havia creat Surtsey (3,74 km 2 ), una illa nova. Andreces utils Embaixada a Paris 124, Bd. Hausmann Paris 8 Oficines oficiáis de turisme: Iceland Tourist Bureau Ferdaskrifstofa Rikisins Reykjanesbraut, 6 Reykjavik Akureyri Tourist Bureau Radnustorg, 3 Akureyri Loftleidir-lcelandair 32, rue de septembre Paris (és una línia aèria i oficina de turisme estatai) Mapes: Iceland Geodetic Survey Laugarvegui, 178 P. O. Box 5536 Reykjavik Guies: L'Astrolabe (també tenen plànols) 46, rue Provence Paris Albergs: Youth Hostel Laufasvegui, Reykjavik Autobusos de linia: BSI Travel Umferdarmidstodinni Reykjavik Autobusos de turisme i trekking: Ulgar Jacobsen P. O. Box 886 Austurtraeti, 9 Reykjavik Gudmundur Jonasson: Borgartun, 34 Reykjavik Lloguer d'automôbils: Loftleidir Aéroport de Reykjavik Lloguer de tendes i fogons: Tjaldaleigan Hrinrbraut Reykjavik MUNTANYA 167

32

33 MUNTANYA

34 ADEU A L'EVEREST, UNA ILLA AL COLL SUD EVEREST-80 expedido italo-nepalesa Kurt Diemberger (impressions del meu diari) Sortint del coli Sud, en el nostre intent de 1er el cim. (Foto: Kurt Diemberger.) Pòster central: El Clavera I el Montyaller des del Sernalla Oriental. (Foto: Josep M» Sala i Albareda.) El sol juga. Cercles i estels de llum groga, raigs que dansen damunt tot l'ampie de la nostra tenda..., que enceguen els nostres ulls en un remoli de moviments, una mena d'enlluernament que sembla que no es pugui acabar mai; i és que hem oblldat el comencament del joc, perquè ja fa dies que bufa el torb, sense repòs, crudel, fortissim, amb un sol que ha perdut l'escalfor, un sol fred, que no t es amie, i que segueix entretenint-se a fer entrar els seus raigs pels foradets cada cop més nombrosos al sostre de la nostra tenda. A vegades assajo de regular aquest entreteniment, però no ho aconsegueixo, malgrat el temps que fa que ho veig... És una cosa sense sentit. «Quin dia som, Giuliano?» El soroll dins la tenda, sacsejada furiosament pel vent, és tan extraordinari que, malgrat tenlr el meu company al costat mateix, ficat dins el seu sac, cai que cridi fort per a ser comprès. És un esbategar Constant, una remor que ens martiritza els tfmpans, sense treva, d'una manera més o menys aguda, segons la forca del vent... «No ho sé; sera el setze», em respon; i, després d'una pausa: «he mirat el rellotge; si, és el setze d'octubre». Sembla com si la tenda atravessés un nùvol de sorra, però és el vent que la fueteja amb els cristalls de 170 MUNTANYA

35 Vista general del campament base i la glacera de Khumbu. (Foto: Kurl Diemberger.) neu gel. El sol segueix fent dansar les seves grans anelles rutilants. Ouant temps durará, encara, tot això? Qui ho sap? No tenim contacte de ràdio amb el campament inferior; no podem demanar la previsió del temps per a demà; el walkie-talkie ja fa temps que ha deixat de funcionar. Estem completament aillats, ací, a gairebé vuit mil metres: nou persones, en quatre tendes abatudes i esparracades pel metrallament despietat dels cops del vent. Fins quan resistirán? I fins quan resistirem nosaltres? Nosaltres: Almo, Giuliana, Pierino, Massimo, Niba Norbu (el nepalés), Dorje Sirdar (que fa dos anys i amb bon temps, pujà al cim, i sense oxigen). Els altres dos sherpes han passat una nit al coli Sud per primera vegada, a 7985 m, el port més alt del món. Giuliano, dins el sac, jeu al meu costat, damunt el seu matalasset, mig esllavissat d'una Uosa gelada on el té situai (una imatge de paciencia). Dins la tenda, totes les coses són empolsinades de blanc per la neu que hi entra a pressió pels foradets de la tela. Giuliano, com jo mateix, s'entreté a contemplar el joc dels remolins de les anelles de llum, I em diu que està decidit a aguantar fins demà... Eli, Giuliano de Marchi i Sergio Martini, que van baixar ahir, han passat cinc dles a vuit mil metres i una mica més amunt encara; Giuliano coneix ben bé aquesta tenda; no tot sol: amb Sergio, assoliren aquests dies el cim Sud de l'everest! I han vist gairebé a tocar el propi pie..., però si haguessln continuât endavant, la ventada els hauria escombrat de la finissima cresta terminal. Sols pogueren contemplar uns breus instants el pic, i prou. Mancaven uns cent metres per a pujar, però el pic, en aquelles males condicions, se'ls feia llunyà i inabastable: era del vent i no dels homes. Quan Giuliano m'ho ha explicat, la veu profunda ha delatat la gran desillusió que havia sofert el meu company. Qui sap quantes vegades haurà fet el mateix pensament: el que pensa fer després (com pujarà una altra vegada pel pendent abrupte, pas a pas, vuit-cents metres; com farà després el tros de cresta amb les seves cornises, i aquella que li mancava fer; i com, finalment, tocarà la neu més alta del món, damunt d'un mar de cims...). A fora, el torb segueix enfurismat; i la gran polsaguera de la neu que aixeca martelleja amb ràbia la tenda, minuts i segons d'un rellotge infernal, potser millor com un despertador etern, que ningu no pot fer parar, ni tens manera de fugir-ne... Cerco d'allunyar el meu esperit cap a aquella hora de somni i de realltat de la meva vida, viscuda amb Pierre, en la neu més alta del món, el 78. Pierre Mazeaud, Jean Afanassief, Nicolas Jaeger, de l'expedició francesa, quan rodàvem el nostre film: jo vaig tenir l'orgull de poder filmar, i amb sonor sincronltzat, l'unica presa existent del sostre del món; una hora inoblidable: el cim de l'everest, i nosaltres al beli mig, amb un cel net i brillant, damunt dels espais sense fi de l'himàlaia i del Tibet. Una i altra vegada donàvem la volta, contemplant el que ens semblava increíble, i certament que ho era! Aquella vegada tinguérem molta sort. En canvi, l'expedició d'ara no en té gens. Dos dels nostres, Franco i un jove sherpa, resten per sempre a la muntanya..., i l'amenaça d'altres desgracies s'ensuma en l'aire: eis sherpes en són conscients i en parlen; vegeu sino el coratjós Nawang Tenzing, el tibetà (company meu de cordada al Makalu i al Shartse), com deixava anar un gran sospir quan li he dit que tal vegada fóra suficient, per a nosaltres dos, pujar al cim Sud i rodar des dalli eis qui pugen al pic, si aquests, amb la cambra petita, volguessin rodar uns minuts de film, des del punt més ait. Si; Nawang Tenzing, és molt religiös; com ho és Passang Phutar Lama, l'altre «sherpa-film» que m'ajuda en la realització de les filmacions; són valents, però no els atreu massa pujar al cim. «No sha de destorbar Buddha massa vegades, alla dalt; tu ja has estât afortunat», em digué Nawang Tenzing, a la Vali del Silenci, no fa gaires dies. MUNTANYA 171

36 A l'esquerra, a dalt: El coli Sud (8000 mit, al fons, el dm del Makalu (8470 m). Al mlg: Un dels components de l'equip expedlclonarl afectat de congelaclons a les mans, durant el retorn a Lukla. A sota: La vali del Sllencl, en ascendir a /Everest per la ruta clàssica. Allons el cim dellhotse (8511 m) i les parets del Nuptse. (Fotos: Kurt Dlemberger.) Mentrestant he pensat que ni la solució «religiosa» no sera possible; amb un torb d'aquesta mena, tindrem molta feina per abandonar aquest camp i sortir-ne indemnes. Un camp que sesta esmicolant. Només sortir de la tenda, és tot un problema. Aquest és un Hoc terrible. Els sherpes volen baixar avui. He aconseguit convèncer-los que esperin encara fins a demà al mati. En una breu sortida del nostre «veler» mig estripat, per a fer visita a la «barca» de Dorje (les tendes podrien ser xalupes al mig del mar amb vent de borrasca), els he explicat que cai que jo acabi el film, que cai poder mostrar per la imatge quina és la forca terrible del vent, què és el que ens fa recular. Llavors m'entenen; si, els sherpes m'aprecien i, entre ells, m'anomenen «papà». De totes maneres, demà al mati, passi el que passi, ells baixaran. És trista la certesa que, per a la nostra expedició, el cim ja és una cosa perduda; i això és cert, malgrat que els meus companys s'aferrin encara a l'esperanca que, demà, els sherpes faran junt amb ells una darrera temptativa, i que el torb ja no bufare. Res d'això: com cada mati, la pregunta acostumada d'una tenda a l'altra, gairebé incomprensible per la gran remor, és: «Què fem?». Continua el joc embogit de les anelles de Hum. Què fem? però què és el que es pot fer, amics, després de tant de temps aixi?... La nostra és la creenca desesperada de qui ja ha esperat molt i no voi acceptar una realitat incanviable (ara inmutable): Buddha no ho ha volgut... Això és el que em dirà Nawang Tenzing, més tard; i no és pas un dels que afluixin fàcilment. Som a migdla. El despertador internai del vent continua engegat. En un moment de sortida ho he aprofitat per a veure els companys. Almo ha arreplegat una tenda estripada, zimini! que ha desaparegut ja a l'altre cantò del coli, emportada per la tempesta com si fos un globus. Afortunadament, era ja una tenda abandonada i inservible. Som tots, una altra vegada, dins les nostres «barques», unes al costat dels altres, silenciosos, abstrets en els nostres pensaments de les nuvolades de neu, de les esperances i del desesper de cadascù; tot plegat, com un ihot arraulit sota la forca del vent. Cada tenda, cada persona, esdevé, cada cop més, com una Illa que navega en el temps i en l'espai. Ténim la sensació de fugir de la terra. Surto una altra vegada per a filmar el torb, i vaig fins a l'altra vessant de la collada; cada vint metres m'assec damunt l'estoig MUNTANYA

37 Una Visio general dels cims situats a la vessant tibetana. (Foto: Kurt Diemberger.) de la filmadora, arruplt i d'esquena al bufarut; és un cansament bèstia, perô és que vull filmar el Tibet, el Makalu, i la immensitat impressionant del coll sota la tempesta. No arribo a veure el Makalu: la seva bella imatge resta engollda per una énorme bandera de neu que s'alxeca contfnuament al cim del Lhotse. Els pendissos de l'everest son colpejats pel vent enfurit, com una énorme pinta que clava les sèves pues invisibles a tots els flancs. Se sent arreu una remor profunda, impressionant. Un home, acîdalt, és ben poqueta cosa! No obstant, quina aventura és, per a mi, trobar-me encara en aquest Hoc, dos anys després, i en circumstàncies tan extraordinàries i dificils. Veure I viure uns moments aci, en aquest Hoc que no és per als homes. Fer un film aci per a mostrar aquest mon estrany, aquesta estranya vida. És una aventura, fer-ho. Ho faig per tots nosaltres, que hem espérât i que sempre esperem. El retorn a la tenda esdevé durfssim. Ara avanço fent saltirons, contra l'empenta del vent, contra milers d'agulles de gel que volen enlluernadores per l'efecte de l'encegadora Hum del sol. M'he posât un dels guants de réserva al mig de la cara, sota la visera antivent de les ulleres, i alli resta com clavat per la pressiô de la ventada. Possiblement se m'hauria congelât la cara, si no me l'hagués protegida. Esgotat, i després de dir escridassant algunes paraules als companys, entro a la tenda i m'ajec al costat de Giuliano. No hi ha pas res a fer! I, si el vent augmenta, nosaltres i les tendes volarem! Gairebé totes les coses les haurem de deixaraci. Baixarem la filmadora, els films, el petit magnetòfon, els duvets; el magnetòfon: sembla absurd enregistrar-hi, amb el terrabastall del torb, però ho provo; altrament, i qui es recordarà, després, de com anaren les coses sobre aquesta Mia en el coll Sud, a vuit mil metres? Mati del 17 d'octubre. El torb bufa encara més fort; tota la nit he subjectat amb els peus la caixa metàllica de la filmadora, que el vent empenyia cap a ml, i no he pogut aclucar els ulls; el vent, canviant Heugerament de direcció, m'ha donat la sensació com si volgués emportar-se'n tenda i nosaltres. Minuts després de la nostra «fugida» (i es pot dir tranquil-lament aixi), ja de bon mati la nostra tenda ha esdevingut un tùnel, pel qual el vent entra i surt sense entrebancs. No crec que el nostre camp vegi la fi d'aquest dia. Un a un provem de fer la Ilarga travessada fins a l'esperò dels Ginebrins. Amatents a cada punt per ancorar-nos profundament amb el piolet al pendent, quan el vent decau uns instants per a prendre nou ale nosaltres aprofitem la petita treva per avançar uns quants mètres. Aixi, lentament, amb pauses que sembla que no es vulguin acabar mai, deixem aquest Hoc gèlid, esfereïdor, de la collada més alta del mon (on restàrem clavats tant de temps). Tres dels nostres companys sofreixen congelacions als dits: uns, a les mans; d'altres, als peus. Cap d'ells no se n'ha adonat. Pot haver succeït dins la tenda, durant la fugida del Coll, o potser en la devallada... Perô hem reeixit a tornar: un fet no gens segur, si el vent hagués encara augmentât. Adéu, Everest! I al damunt nostre resta també el Lhotse; alguns de nosaltres haviem aixi matelx somiat amb el seu cim (junt amb Reinhold que, com nosaltres, ha hagut de cedir, davant el torb de les altes cotes). En aquesta bellísima muntanya, tant Reinhold com jo hem portât a cap, en altre5 ocasions, temptatives fallides. Tant per a ell com per a mi, hauria estât el sise, dels catorze vuit-mll que hi ha. Sera per a una altra ocasió. El més Important de tôt és que, aquest cop, n'hem sortit vius. Els cims esperen! Una altra vegada. El dia que Déu voldrà, tal com m'ha dit Nawang Tenzing. Original en lengua italiana Traducció al cátala per Ramón Pujol i Alsina MUNTANYA 173

38 2.» TROBADA INTERNACIONAL DE CLUBS ALPINS Baviera de setembre de 1981 Francese Herrera i Besoli Seguint la tasca de les trobades internacionals iniciada a Chamonix l'any pasat pel CAF, on es va tractar de l'ensenyament de l'alpinisme, el «Deutscher Alpenverein» ha cregut oportû de realitzar una estada d'una setmana per tractar sobre les tècniques d'assegurança en roca. Van acompanyar aquesta estada unes sessions d'audiovisuals sobre tècniques d'assegurança en roca, errors fréquents i possibles accidents. Es van tractar els punts segùents: budrier, nusos, corda, reunions. Sobre d"aqüestes linees: Dos aspectes del refugi Meilerhütt, on es va fer l'estada. (Foto: Joss Lynam.) A /'esquerra: Pantenkirchner-Dreitorspitz. Des del refugi Meilerhüt -Alps naviera-. (Foto: Francesc Herrera.] 174 MUNTANYA

39 Budrier Per tractar d'aquest tema van passar un film de 16 mm, en el que un maniquí de 80 kg feia una caiguda lliure. Es van realitzar les mateixes proves amb els dos budriers proposais: troll i budrier complet. Es va demostrar que el troll és un budrier altament perillos, malgrat la seva confortabilitat. En caigudes curtes, inferiors ais 6 m, no ofereix pràcticament problèmes, però en caigudes superiors ais 8 m, es perillos: hom s'hi pot trencar fàcilment la nuca o la columna vertebral. La velocitat en la caiguda et desequilibra, ja que té el punt de suspensió molt baix. És intéressant de saber que el nom del film era «la prova de perruca», pel fet que el maniquí amb troll, en les caigudes superiors ais 8 m, amb la sacsejada que sofria el cap, perdia la perruca. En el débat es va comentar que la reacció d'un escalador, quan eau, és diferent a la d'un maniquí. Corda La cinta exprés s'utilitza molt actualment en totes les assegurançes. D'aquesta manera, la corda rep menys fregadís i és mes còmoda la progressió del primer de corda. Si escalem amb doble corda, hom aconsella de passar sempre les dues cordes pel mateix mosquetó; d'aquesta manera, és mes difícil que la corda es pugui trencar per una caiguda brusca. Budrier Troll Budrier complet Component del cos en caiguda, segons budrier Sota d'aquestes linees, a /'esquerra: Corda I punt de suspensió amb el Troll. A la dreta: Corda i punt de suspensió amb el budrier complet. Reunions La funció básica de la reunió és la d'assegurar la progressió de la cordada. Segons el «Deutscher Alpenverein», és millor ensenyar l'asseguranca dinámica i no la tradicional. Per demostrar les avantatges de l'asseguranca dinámica, es van realitzar unes proves amb un pneumatic de 80 kg, en una caiguda lliure d'uns 6 m. Primer vam parar aquest pneumatic amb assegurança dinámica amb una má, estática. La rao és que, quant mes temps es tarda a aturar el pneumatic, aquest agafa mes acceleració i, conseqüentment, aumenta el pes que cal aturar. L'asseguranca dinámica la féiem per mitjà d'un 8 d'alumini. Per acabar la demostració, un escalador del Südtirol es va oferir per aturar el pneumatic amb el sistema tradicional: en aquest intent, ell va ser aixecat de terra, i caigué despres, déséquilibrât; pero, de tota manera, indica el perill de l'asseguranca tradicional amb el eos. No hi ha dubte que l'asseguranca dinámica ofereix avantatges, pero nécessita reunions molt segures. Dinàmica amb 8 Nusos De cara a l'ensenyament, el bulin no és un ñus gaire apropiat, perqué es difícil d'entendre i és complicat de fer per un debutant. Es donen casos en qué els debutants escalen amb el bulfn mal fet. Partint d'aquest criteri, ensenyen i utilitzen el ñus amb 8 i las de guia. El fet de considerar el ñus bulín com a perillos és perqué aquest ñus, quan treballa lateralment, es desfá. Com a nusos de reunió, el mes utilitzat és el ñus de cabrestant, perqué és fácil i rápid de fer, partint de l'asseguranca dinámica. També és mes fácil de graduar que las de guia o que el ñus amb 8, que també és utilitzat a les reunions. MUNTANYA 175

40 DIFERENTS TIPUS D'ASSEGURANCES DE LES REUNIONS 1. La reunió mínimament acceptable la podem considerar sobre dues assegurances; en una d'elles, ens hi autoassegurem. Per asegurar el company, ho farem amb asseguranca dinámica, repartint la forca per igual, per mitjá duna baga, a les dues assegurances. 3. Prototipus del D.A.V. (guia autoassegurat i assegurant amb dinámica) Aquest prototipus, bàsicament es va pensar per quan el guia va amb dos clients. 4. Prototipus del D.A.V. (guia autoassegurat amb una altra assegurança, assegurant amb dinàmica dos clients) En el cas d'assegurar amb dinàmica sobre el budrier, és molt recomanable de posar assegurances amb oposicirj, estant préparât per una caiguda en qualsevol direcciô. 2. Reunió assegurant amb dinámica Partint d'aquest criteri, els guies del D.A.V. están probant actualment un prototipus, que consisteix en dos mosquetons soldats amb una certa angulació. Segons ells, l'invent serveix per a guanyar temps a les reunions. Diferents reunions de tascons amb opossició En A la força és doble. És preferible per REUNIÓ la fissura VERTICAL.. Asseguranca dinámica sobre el Budrier: Funcionament Per muntar una reunió amb TASCONS s'ha de teñir en compte la DIRECCIONALITAT d'aquests. Els tascons son DIRECCIONALS; aixó vol dlr que solament poden resistir una forca de direcció determinada. El millor es muntar un SISTEMA que treballl en OPOSICIÓ. El sistema de l'opossició consisteix en dos tascons collocats dlntre d'una fissura (vertical, horizontal) en direccions oposades i lligats de tal manera que tota forca teneixi apropar-los empotrant-se mes fortament dins de la fissura. També es poden oposar un tascó i una baga 176 MUNTANYA

41 PAGINES VISCUDES Isidre Rodrigo i Muntaé "Si die mentides, no m'escolten. Si die veritats, no em creuen.» Eli era allí, al meu costat. Jo el pressentia. Em semblava veure'l dret, allí, al meu costat: junt a mí, amb el seu rostre impassible però sere. No gosava ni a moure'm per no retrobar-me'l cara a cara. La meva curiositat i l'ansia, s'esfumaven davant l'autèntica possibilitat de ser veritat la seva presencia al meu costat. Allí, gairebé a frec de mirada i a tocar de la mà. Deu èsser Eli. És aci... Al meu costat... Una vegada mes! Torno a ensorrar els peus a la neu. Camino sensé esma, intentant apartar aquella possible visió. Qui era jo, pobre de mi, per merèixer el previlegi d'aquell fet que tanta importancia tenia! Amb el piolet, em donava cops intentant

42 Dibuix de Isidre Rodrigo. fer caure i desenganxar la neu que cobria el glaç amagat i que, insldlosament, s'adheria a la sola de les botes i ais grampons. Interiorment, però, jo sabia que aquests cops eren quelcom mes. Eren una excusa per demostrar-me a mi mateix que estava despert. Que no somlava i que tampoc no veia visions per l'esgotament. Jo pressentia a Eli allí, al meu entorn. Jo sabia, malgrat tot, que era Eli qui marxava al meu costat. Qui a vegades em deia, molt baixet: «Vigila el glaç sota la neu..., és molt trencadís...; no vagis tant cap a les roques...» De res no val intentar abstreure's. És necesari acceptar la realitat! Una vegada mes, em sento diferent. Al meu darrera sento fimbrar la corda que m'uneix al company; pero jo miro endavant. Amunt, vers les penjades comises de neu que es retallen sobre el fons blau del cel. Continuem remuntant molt lentament les dretes pales sembrades de rocs a mig aflorar... No goso ni mirar enrera. Continuo pressentint fermament que EH ens està seguint. Noto la seva protectora mirada i companyia. Intento concentrar-me en mi mateix i, així, procurar captar tant com pugul els seus savis conseils... Haig d'asserenar-me. Estic entre terra i cel. Una mica mes enlaire que molts altres homes! Supero una cornisa glaçada. La corda va seguint al meu darrera. Està nevant novament, i els espessos borrallons de neu van diluint el paisatge. Els relleus perden cada vegada mes les seves proporcions reals... Tot és difús..., sense contoms ni dimensions... Novament torno a sentir una veu interior que em guia... «Compte, no baixis tant...» «Mes a l'esquerra... Així...» Continuo avançant. Tinc una gran sensació de seguretat i fermesa. Mentrestant, el meu cervell intenta captar tota la importancia del que m'està passant, precisament «a mi»... Una esgarrifança em somou. Ara -i això- no és pas com aquell parràgraf del llibre «ANNAPURNA EST», d'en Jordi Pons, a la pàgina 142: «/ mateix cansament ens fa veure visions, i és curios com tots tres notem la presencia d'una quarta persona -inexistent, és ciar-que ens acompanya». Ni tampoc el que escriu Hermann Buhl en «VICTORIA EN EL NANGA PARBAT» pág. 157: Todo el día he tenido la impresión de que alguien me seguía, y más de una vez he querido volver la cabeza para hablar a mi compañero. Cuando busco mis guantes, me responde que se han perdido. Me vuelvo, y veo que estoy so/o». No, no! Res d'aixó! El meu cas és verídic i real! Jo em sentó també íntimament unit a tot aquest gran secret... A tot aquest misteri de les veus, les aparicions i les allucinacions. Mentre avanco tot desafiant la forca de la nevada, hi vaig pensant i m'hi refermo. Reinhold Messner, en el seu llibre «SOLO», pág. 141, diu: «De nuevo estoy hablando con alguien distinto de mi mismo. Estoy convencido de que hablo con seres humanos, a los que creo ver con los ojos. No, realmente no son alucinaciones...' (...) «La razón me impide creer en la existencia real de estos seres, que aparecen nuevamente cuando dejo de pensar» (...) «No puede ser que alguien me esté hablando. Estoy solo. Resulta inútil: la presencia de las voces desbarata todo argumento lógico. Cualquier razonamiento choca con mi firme convencimiento de que esos otros existen». I si tot aixó ho diuen aquests alpinistes, per qué silenciar, dones, la meva veritat? Qui podria dubtar de la meva historia real? Per qué no s'han de creure que jo també he vist lesmeves «allucinacions»? La primera vegada va ser per l'hlvern del 1976, després d'una forta nevada a la regió plrinenca de Cap del Rec. En un lloc insólit, dintre el bosc, unes petjades estranyament grosses (i exageradament separades entre elles per a pertányer a un home normal) ens van astorar. Tenien una forma exacta a la d'un peu huma. I, encuriosits, les vam seguir per entre els arbres fins que, amb gran sorpresa nostra, i sobtadament, poguérem constatar que desapareixien enigmáticament, sense mes ni mes! Quatre anys mes tard, durât una excursió per la serra del Montsant (concretament pels Indrets de La Morera), una nova aparició ens trasbalsà l'esperit. Allf, gairebé al costat don havien passât un a un tots els companys davant la nostra mlrada, i en un replanet de terra penjat junt al cingle, unes passes énormes -i també sense principi ni fi- estaven clarament marcades sobre la terra encara fresca del matf. Expressament, la meva dona i jo ens endarrerirem del grup i estudiàrem l'entorn. Estàvem segurissims que, a part de nosaltres, aquell dia ningû no havia passât per alli; a mes a mes, les petjades -molt récents- també desapareixien sense tenir un principi ni una fi explicables. Recordant aquestes historiés del passât, anava avançant. Ara, la neu queia mes espessa i enganxossa... A qui podria explicar jo aquests fets, sense fer-lo riure? El meu cap i el meu cervell em donen voltes. Em sento com si caigués dintre una tenebra immensa, i com si es fes un terrible buit a l'interior del meu èsser... Em sento com volant per l'espai... El meu cos sembla que voli en una fosca nit... Em desperto com sortint d'un llarg somni. Mes enllà, els estels, polits i brillants pel fred de la nit, perlegen encara en el cel fosc. Arraulit dintre el sac de dormir, intento obrir els ulls, com si em refés d'una gran sorpresa. Com un incrèdul, m'asseguro ben bé que encara estic al mateix lloc on, fa unes hores tan sols, hem installât el nostre bivac. Encara mig desvetllat, trec els braços fora del sac i els moc, tot palpant el meu entorn. Topo amb la motxilla..., amb els piolets, deixats alliai meu costat... Sento la fredor de la neu entre els dits... Torno a recuperar la pau i tranquillitat amb mi mateix... Sento el fred viu de la matinada i, confiat, torno a mirar vers els estels que somriuen alli, en la llunyania infinita de la nostra nit i del cel. Ha de faltar poc per fer-se de dia. És el moment de la gran meditació. Un instant mes en la vida MUNTANYA

43 L'ENTORN A M U NTANYA Rafael Battesimi i Pons Catalunya és un país muntanyós, on un 20 % de les terres són a mes de 1000 mètres, mentre la població tendeix a acumular-se aies terres mes baixes, amb totes les consequències d'empobriment economie i demografie de les terres altes, mentre a les mes baixes s'acumulen els problèmes de pollució, habitatge i transports. Hi ha hagut un corrent progressiu d'emigració, a partir de les comarques del Pirineu; un corrent que s'accelera amb la industrialització de finals del segle passât i, particularment, amb la mecanització del camp cap ais anys cinquantes, que féu abandonar conreus en camps petits o de males comunicacions, mentre minvaven les necessitats en mà d'obra. L'última onada s'enfortí per l'aparició deis mitjans MUNTANYA 179

44 audiovisuals de comunicado, massivament dedicats a valorar uns esquemes de vida poc compatibles amb l'habitat a muntanya. Si observem la distribució demogràfica a Catalunya, veiem com les comarques pirenaiques que tenien un 10 % de la població el 1900, sols en tenien el 4 % el 1960, mentre la zona prelitoral, a menys de 200 mètres d'altura, amb un 5 % del territori, passa del 67 al 79 % de la població global. Per obtenir una Catalunya equilibrada cal emprendre una tasca sincera per afavorir el retorn a la ruralia i a la muntanya, on hi ha una munió de recursos économies i energètics inexplotats, que ara, a partir de la crisis del petroli, podrien ser rendables i farien minvar la nostra dependencia envers l'estranger. Cal començar per un estudi de l'entorn a les distintes àrees rurals i, particularment, a la muntanya alta, on ve déterminât per la seva característica climatología. Podem definir el clima com el conjunt de variacions -a llarg termini, regular i previsibles- de l'ambient físic en un punt déterminât del nostre pianeta, donant les caractéristiques basiques del seu biotop. Fonamentalment es consideren la temperatura, la humitat i la pressió baromètrica, a més de la ionització atmosfèrica, que vénen determinades per la latitud, l'altura, l'orografia i els vents dominants. Lògicament, a muntanya, per a una latitud determinada com és la nostra (extratropical i donant un clima de base tempérât càlid), el factor dominant és el relleu, del que depenen l'altura, l'orografia i la predominancia deis vents. L'altura provoca un descens progressiu de la pressió baromètrica global, junt a les valors parcials d'oxigen i del vapor d'aigua, i apareixen hipobària, hipòxia i sequedat ambiental. Entorn dels 600 metres, la. pressió és de mitja atmosfera i, per tant, tenim una disponibilitat d'oxigen reduïda a la meitat; al mateix temps, minva l'accio atmosfèrica com a pantalla enfront de les radiacions solars, particularment de les ultraviolades, que presenten una potència très vegades superior a la que tenen a nivell del mar. A les nostres latituds, el descens de temperatura en funció de l'altura és de l'ordre d'un grau centigrad per cada 150 metres; per tant, la terra alta té, com a mitjana, uns 7 C menys que la terra baixa. Cal esmentar que l'enrariment atmosfèric augmenta les perdues per radiació i, per tant, hi ha unes grans diferències entre températures en zones assolellades o a l'ombra. L'orografi'a és determinant, tant per l'orientaciô i el pendent de les vails, com per actuar d'obstacle enfront dels vents i encarrilar-ne el curs. Les valls obertes cap al sud, frequents a Catalunya, presenten una forta insolaciô i reben vents càlids, encara que les valls dels grans rius (els Noguera, el Segre i el Ter) permeten el pas de masses fredes de vents nôrdics cap a les parts més baixes. L'orientaciô cap al nord és rara a Catalunya; la trobem a la Molina, a la vessant cap a la Cerdanya del Moixerô i Cadi, i a la del Montseny cap a l'osona: dôna valls fredes i boiroses. A les valls transversals hi ha una notable diferèneia entre les vessants obagues i les de soleil, degut al fet que aquestes reben unes vuit vegades més d'energia per part del sol. Si s'obren cap a llevant, les matinades hi son calides i clares; si s'obren cap a ponent, les matinades hi son boiroses i les tardes càlides; en ambdôs casos, queden a recer dels vents dominants, del nord o del sur. El vent té interès pel seu origen, la intensitat i la direcciô. Un vent man'tim és humit, excepte si ha passât per un extens continent. Un vent intens fa variar la pressiô baromètrica i la temperatura, mentre que, si és suau, els seus efectes es limiten a la humitat. Si ve del nord, acostuma a ser fred, mentre que els provinents del sur son càlids. En trobar un obstacle, el vent es desvia: si puja, augmenta les precipitacions; si baixa, asseca l'ambient. La combinaciô de vent intens, càlid, sec i amb forta ionitzaciô, provoca l'efecte foehn que es tradueix per trastorns neurovegetatius importants, amb migranyes, asma, angoixa i agressivitat, junt a un augment dels processus de fermentaciô-putrefacciô de Net, cam i aliments en general; la tramuntana és, 180 MUNTANYA

45 també, un vent fort, sec i onitzat, pero fred; en general es tolera millor que el foehn; dona migranyes i esbogerrament, perô no causa agressivitat ni deteriora els aliments. En sofrir una rotació, el vent es comporta de manera desigual: si és «ciclónica» o antihorària augmenta la pluviositat, mentre que una rotació «anticiclônica» o horaria la fa minvar. La vegetació modifica les condicions climatiques. El bosc, en augmentar la rugositat del terreny frena i regula els vents, absorbeix la radiació solar i, per tant, redueix les variacions tèrmiques día/nit; finalment, augmenta la humitat local, que es tradueix per boires baixes matinals i crepusculars, junt a núvols: preferentment estratus a l'hivern i cumulus a l'estiu. Les clarianes donen condicions inverses atenuades, mentre la roca nua augmenta la sequedat i les variacions tèrmiques. La neu representa un regulador tèrmic que reflecteix l'excès de radiació solar, mentre ailla deis fred nocturns la vegetació que cobreix, i la conserva a zéro graus, encara que es baixi molt per sota. Permet d'acumular a gran altura unes importants reserves d'aïgua que regulen els cursos fluvials, Ja que retenen líquid caigut i no l'alliberen fins al desgel, que coincideix amb estacions mes seques. Si ais cims hi ha molta sequedat, el fons de les valls és humit per les pluges, la vegetació i els rius que porten un bon dolí d'aïgua. En valls tancades son fréquents les inversions tèrmiques, per sedimentado de l'aire fred, mes dens; en périodes de calma per part deis vents, coincideixen amb notables augments de boires. Podem definir el clima de les nostres muntanyes com a alpío subalpí, amb una baixa mltjana de temperatura, fortes variacions tèrmiques al llarg del dia I de l'any, sequedat de l'alta atmosfera (malgrat sois humits al fons de les valls i a les obagues), augment de la radiació d'ultraviolats i de la ionització atmosférica. La vegetació, molt ufana a les nostres muntanyes, presenta uns grans contrastos estacionáis; obliga a llargs périodes d'inactivitat hivernal ais agricultors, que a l'estiu es veuen totalment desbordáis. El retard en les époques de sega i collita, segons l'altura, donà naixença a una serie d'oficis transhumants, entre els que cal ressaltar el de segador. A mes de l'agricultura, hi ha una important transhumancia a la ramaderia. Aquest factor pot ser favorable, ja que, si bé no afavoreix la fixació de poblament a l'alta muntanya, permet de donar una feina bastant continuada a una nombrosa població flotant. L'habitat queda fortament influit per tot aquest conjunt de caractéristiques. La casa és orientada cap al sud, amb teulades de fort pendent; tradicionalment s'hl utilitzen materials nobles proporcionáis per la propia En trobar un obstacle, el vent pot pujar i, aleshores, descarrega la seva humitat i provoca pluges. En sofrir una rotació, el vent es comporta de manera desigual: si és anticiclonica (horaria), dona sequedat; si és ciclònica (antihorària), descarrega la seva humitat. muntanya, com pedra, fusta I pissarra. La irregularitat del terreny afavoreix la dispersiô en petits poblets, relativament aillats. Les cases son grans i allotgen a tota una famflia: hi conviuen sovint amb conflictes, fins a très generacions (avis, pares i fills). Son frequents els habitatges provisionals d'estiu: les bordes, bastant rudimentàries i amb un equipament minim, que son un fruit de la transhumancia local. Les comunicacions queden molt compromeses, fins i tot cap a les terres baixes de la mateixa vail, a causa de les nevades i els gels persistents a les obagues i pels encaixonements de la ruta natural; en general les valls veines queden aillades per les carènes de separaciô, i, si hi ha un pas, aquest es tança amb les primeres nevades. L'economia es ressent de les dificultats de communicaciô: els productes propis (com disminueix els conreus, per la proliferació d'urbanitzacions i pistes d'esquí, I augmenta els preus; però millora les comunicacions, augmenta els necessitats de mà d'obra i redueix els corrents d'emigració. L'alta muntanya queda poc poblada. El muntanyenc és fort, cepat, introvertit i hospitalari al mateix temps; presenta una peli torrada, ràp'dament resseca i arrugada. Està molt integrat ai &cu entorn. Una passejadeta, si s'allunya del fons de la valí, ja l'obliga a una torta grimpada que causa fatiga muscular i entrena l'equilibri, en un exercici eminentment antigravitatori; si hi ha vehicles, llur utilitat es limita al fons de la valí, i a alguna pista. L'aire enrarit activa l'hematopoesi per la discreta hipóxia que ocasiona, però que és ben tolerada fins als 3000 metres; l'adaptació es fa per augment de la ventilado pulmonar, amb taquipnea que és progressiva i persistent, augment fusta, Net i derivats, earn, etc.) surten a baix del dèbit cardíac amb taquicardia que remet preu, mentre es paga un excès per als en assolir-se l'aclimatació i poliglobúlia que productes foranis, que vénen sobrevalorats acaba pertorbant la circulació en excés de per la propaganda. En algunes regions, el viscosltat. Si bé el límit superior de la zona turisme actua com a arma de diversos tails: MUNTANYA 181

46 Un generador eólic (E té una producció molt irregular; es pot acumular l'excès energètic en bombejar aigua des de la central hidroeléctrica (H) a la presa (PI, invertint el procès normal. d'aclimatació és de 6000 mètres, i ais Andes hi ha poblacions estables en aqüestes altures, llurs condicions fisiolôgiques son bastant precàries. L'aire de muntanya presenta un élevât grau de ionització, predominantment negativa, que provoca un bon estimul côrtico-suprarrenal; en disposar de potents sistemes de renovado, per difusió, convexió i pels vents, rarament está pollucionat, excepte en casos d'inversió térmica en valls industrialitzades. Les fortes variacions diurnes i estacionáis reforcen la noció del ritme cosmo-climàtic i, a mes, augmenten les défenses: recordem tan sols que, durant lera pre-antibiótica, els sanatoris d'alta muntanya permetien unes curacions de la tuberculosi en una proporció molt superior ais centres ubicats en dimes mes estables i cálida. La nostra alta muntanya presenta, actualment, una série de problèmes i de paradoxes. La seva área d'habitabilitat, que no sobrepassa els 2000 metres, queda molt lluny deis límits (propers ais 6000 metres) assolits ais Andes i al Tibet, i, també, deis propis de les altes valls a Sui'ssa i al Tirol; fisiológicament és molt mes saludable que la majoria de terres baixes, sobrepoblades i pollucionades. Ja a partir del neolític, la població del nostre Pirineu fou bastant notable, I es mantingué durant la romanització, la reconquesta i l'edat mitjana; després, la muntanya sana despoblant, primer a favor de les planes intermedies, amb cultius mes ries, i, finalment, a favor del litoral, amb la industrialització del segle passât, que no era compatible amb els tipus de mines i fargues própies del Pallars i del Ripollés. Els esquemes socio-económics han influi't poderosament en aquests corrents demogràfics. La muntanya permet una autosuficiencia que fou de gran avantatge en époques de clans prehistórics o de feudalisme i, també, durant les guerres, com les carlines o l'última guerra civil en la que, de fet, no s'hi passa gana com en altres llocs. Com que les seves comunicacions son defectuoses, queda en inferioritat de condicions si hi ha una expansió económica o comercial, una industrialització o una dependencia forània. Una dependencia cap al petroli fou, precisament, la responsable del corrent emigratori deis anys cinquantes. La recent crisi del petroli obliga a un replantejament de les fonts énergétiques, algunes d'elles abundants a muntanya. L'energia hidro-eléctrica ja hi és tradicional, però està dirigida cap a les poblacions i les industries del litoral, en un allunyament que ocasiona unes perdues per conducció d'un 15 %, un percentatge inquiétant en périodes d'escassesa energètica; pot ser que calgui pensar en un apropament de les industries que consumeixen mes electricitat cap a la muntanya. Hi ha altres fonts de les anomenades énergies alternatives. El vent hi assoleix intensitats que poden alimentar generadors eòlics amb un rendiment mitjà de 5 Kw/m 2. El sol hi aporta una energia doble a la del nivell del mar, per la minva del filtre atmosfèric i per l'augment dels dies d'insolació, com ho han demostrat les installacions pilot de Font-romeu I Mont-lluís, a la Cerdanya francesa; la instal-lació de plaques o miralls a molts pendents rocallosos a soleil donaría una aportado elevada sense afectar la vegetació, mes concentrada a les obagues. La potent radiado en ultraviolats permet un aprofitament indirecte de l'energia solar, ja que l'activa fotosintesi proporciona una abundant biomassa vegetai, que pot donar metanol per fermentado alcohólica de l'excès de farratges (com, per exemple, palla sobrera de la coluta anterior), o de branques rebutjades en l'aprofitament de la fusta dels boscos. El bestiar bovi, abundant a les nostres muntanyes, transforma la biomassa vegetal en fems que poden donar, per doble fermentació bacteriana (anaerobia i aerobia) un adob de gran qualitat i biogàs-metà d'elevat valor calorie. L'energia eòlica podria aportar un complément important a la hidroeléctrica, en regular per bombeig cap a les preses els excessos propis de les seves oscillacions en potencial captât. L'energia solar permetria de cobrir àmpliament les necessitats tant al nivell domèstic com al de petites industries locáis. El metanol seria el combustible dels tractors i, barrejat en un 25 % amb gasolina, serviría normalment per ais automòbils; mentre que el metà permetria de substituir avantatjosament el butà. L'actual crisi no és sois energètica: cai enfrontar-se a problèmes socio-culturals, économies, demogràfics i de pollució que obliguen a un canvi d'actituds i a una revalorització de formes de vida menys artificiáis i, sobretot, lliures de les dependències forànies d'uns recursos que creiem inesgotables, però que no ho són. L'encariment de les matèries primeres i de l'energia, combinat amb un atur greu, ens ha de fer pensar en un retorn cap a activitats (com les pròpies de l'alta muntanya) que requereixin més mà d'obra que no pas matèries primes contaminants, esgotables i cares: si bé no obtindrem rendiments espectaculars pot ser que ens permetin sortir d'un atzucac. Bibliografía Alexander, Ch., La estructura del medio ambiente, Barcelona, Battestini, R., L'home ielseu entorn, Barcelona, Castello Roca, A., Mecanismos fisiológicos de adaptación del organismo humano ante situaciones ambientales extremas. A «Patología Ambiental y Espacial», dirigida per A. Corominas, Barcelona, Escourrou, G., Climat et Environnement, París, Fontseré, E., Meteorología, Barcelona, Gran Enciclopedia Catalana, Vegeu: «Clima i Pirineu. Lluís, J., Elmeu Pallars, Barcelona, Nieto, M. i Battestini, R., L'home i l'espai, Barcelona, Solé i Sabarís, Ll., Geografía de Catalunya, Vol. I, Barcelona, Vila i Comaposada, M. A., La casa rural a Catalunya, Barcelona, Vila i Diñares, P., Visions Geografiques de Catalunya, Barcelona, MUNTANYA

47 LA FESTA DE LES PI RAG LIES Arriondas-Ribadesella Julià Sàez i Corbalan Cal dir, per començar, que es fa difícil de descriure l'ambient a Arriondas al matí, el dia 4 d'agost de 1979, abans de donar la sortida del descens del riu Sella. Perö es millor començar peí principi i fer una mica d'histôria. Des del 1930, amb la interrupció deis anys 1934 a 1943, té Hoc entre Arriondas i Ribadesella, cada primer dissabte d'agost, el mundialment famós «Descens Internacional del riu Sella», també conegut corn la «Festa de les Piragùes». Va ser Dionisio de la Huerta (el seu fundador i organitzador durant molts anys) qui va convertir el que en la seva primera edició havia estât una excursió d'amies en un espectacle inoblidable, unie en el seu génère, que atreu cada any a mes de espectadors i prop d'un miler de palistes, amb mes de 600 embarcacions de diferents països. Eis protagonistes de la Festa de ies Piragùes son, indistintament, eis palistes i eis espectadors. Tots col-laboren en la creació d'un espectacle de gran Originalität (peí seu color, alegría i l'esportivitat) que es porta a terme en el marc inigualable del paisatge de l'astúries oriental. La desfilada A las 10 del matícomenca la desfilada deis palistes pels carrers d'arriondas. Eis palistes de cada equip avancen lentament, amb la pala a la mà, vers el pont on se'ls dona la sortida, precedits per la padrina amb la senyera de cada club. Entre ells hi van gegants i cap-grossos, el rei Pelai amb seu Nou-cents palistes en llu'ita. (Foto: Julia Sàez.) seguid, e's tritones i els grups de gaites. La gent, lluint collarets de flors i monteras piconas (barret tipie asturiá), anima amb crits els seus equios preferits. Efs carrers d'arriondas desborden de color i alegría. La sortida versificada En arribar al pont d'arriondas, els palistes es dirigeixen a les seves embarcacions situades a la vora del riu Sella, al lloc que préviament els ha correspost per sorteig. Els espectadors, mentrestant, corren a situar-se ais marges del riu, a fi de no perdre res del que és la part mes emocionant de la diada. Per altaveus comencen a transmetre la sortida en vers: 'Guarde el público silencio, y escuche nuestra palabra; por orden de Don Dionisio, después de medir las aguas nuevamente se autoriza en Arriondas la carrera de piraguas. Ya está el río salmonero dispuesto para la prueba. Ya están prestos los remeros, atletas de la contienda. Ya las riberas dei Sella, de remeros bien pobladas, de multicolores plenas, están cantando la tiesta. Con las monteras piconas y de flores los collares, mozas, mozos y mayores volvámonos todos guajes. Que no falte la concordia el humor y la armonía, que respetándonos todos, en todos habrá alegría. Canten alegres as mozas; canten con brío los mozos y las personas mayores y güelinos y mocosos. Y los foráneos turistas, y los turistas de acá, y los que emigran a Europa, MUNTANYA 183

48 Mapa de la regió, amb el curs del riu Sella entre les dues poblacions per les que transcorre la prova de descens. Tothom canta amb emoció «Asturias, patria querida» per toda la valí, i fins al riu arriben els altaveus. Son moments de gran emoció i tensió. Sona el tret de sortida, i mes de 600 piragües entren alhora al riu i l'omplen de color i bellesa; nou-cents palistes lluiten per recorrer, en el menys de temps possible, els 19 quilómetres que separen els ponts d'arriondas i Ribadesella. Uns pretenen guanyar i, altres, obtenir la millor qualificació dintre el temps de control: 30 minuts després de l'arribada del guanyador. El tren fluvial Mentres els palistes posen a prova la seva sort, habilitât i força, la gent, que no vol perdre res de l'espectacle, corre també vers els automôbils i el tren. La caravana d'automôbils segueix les incidències de la cursa pel marge dret del riu. El transit en direcció contraria ha esta tallat, i son molts els llocs on la carretera és literalment sobre el riu. Pel marge esquerre passa el conegut tren fluvial, totalment engarlandat. La gent s'apinya a les portes i finestres que miren al riu i, a les sis parades que el tren fa en diferents llocs estratègics del recorregut, baixen i corren cap a la vora del riu, per a veure millor el pas de les primeres piragües. El xiulet de la máquina del tren avisa que aquest va a continuar la seva marxa, i tothom hi torna apressadament. L'arribada L'arribada és situada sota el pont de Ribadesella, al damunt del quai hi ha el monôlit on s'han gravât a la pedra els noms deis guanyadors, i on flameja la bandera del país dels guanyadors de l'ultima edició. La gent vibra d'emoció a l'arribada de les primeres embarcacions i aplaudejx els guanyadors; aquests es passegen en una embarcado guarnida, després que els han posât un collaret de flors, al so de les gaites asturianes. y los que van a ultramar, pues son esencia de España y los queremos honrar. Disculpáis los emburriatos, y andaibos por lo segau, y antainai a dir a Oba, sin que haiga un esmigayáu. Non te fagas el magüetu, si guipas mocina guapa, guiñal denseguida el güeyu y dil que la quiés co'l alma. Y véivos pa Ribadesella, en el xareu del tren, o en auto pe la caleya a Lloviu a comer d'aqué. Que allí hay a esgaya folixa ixurús y gorgutios, y los que non se ximielguen van al ríu por aburrios. Cantemos a nuestra Asturias, cantemos a nuestra España, que de toda Hispania es gloria la Fiesta de las Piraguas. Más ahora mucha atención: escuchemos con respeto los himnos de las naciones con silencio y emoción. (Himne de les nacions) Y antes de dar la salida cantemos con emoción: Asturias, patria querida. Dinar camperol a Llovió De nou, els protagonistes de la festa, palistes i espectadors, es posen en moviment, aquesta vegada vers els camps d'ova, a Llovió, a tres quilómetres de Ribadesella i a la vora del riu, on té Hoc un dinar camperol i, mes tard, el lliurament de trofeus als millors classificats de les diverses catégories. Epileg El fi d'aquesta emocionant diada té Hoc, de nou, a Ribadesella, on la festa dura fins a la matinada. Els palistes celebren l'acabament de la cursa i, tots junts, la cloenda de la que és anomenada «Festa de les Piragües». 184 MUNTANYA

49 CRÒNICA EXCURSIONISTA ALPINISME Karl, en pèssimes condicions atmosfèriques. MONTSERRAT (Parets dels Diables) L'equip «Murcia», format pels germans Gallego, tampoc NOVES VIES Montserrat, Ordesa, Serra Aitana, Penyal d'lfach i Ponotx, son els llocs d'on, en aquest número, es presenten nous itineraris d'escalada. no va tenir sort en l'itinerari que estaven obrint en aquesta muntayna. ALPS-CHAMONIX Mont Maudit Jean Marc Boivin fa el Aclariments primer descens del corredor est d'aquest cim. En l'anterior número de la revista informàvem de l'escalada feta per Erik Promio i Antonio García Picazo, a la via «Maquises», de la Paret de Catalunya a Mont-rebei, corn a 2. a ascensió. Rectifiquen -!, en el sentit que la 2. a ascensió la feren els germans de la Matta i J. Lluch, i l'efectuada per A. García i E. Promio n'es la 3. a. HIMALAIA DEL NEPAL Grandes Jorasses El Linceoul ha estât recorregut l'hivern passât per dos joves escaladors, F. Charrière i J. Mining, de 17 i 19 anys respectivament, en un temps de 6 h. 30 m. Repetido hivernal de la via Maclntyre-Colton, de la Cara Nord de les Grandes Jorasses en quatre dies, el passât mes de febrer, per B. Mrozek i Roger Baxter. Manaslu (8125 m) Dissort de l'expedició lleugera catalana per l'itinerari normal d'aquest cim. Cota màxima: 7600 m. Una forta tempesta, quan ja tenien muntat el campament V a 7400 m, va sorprendre dos dels expedicionaris, Pere Aymerich i Enric Font, i la resta de l'equip no tingué la possibilitat d'ajudar-los. Resten en aquell cim per sempre. Descasin en pau! El altres membres de l'expedició foren: Jordi Canals, Miquel Sànchez, Anton Ricart i Esteve Verges. ANDES ARGENTINS Aconcagua Segona ascensió a la paret sud d'aquesta muntanya, per la ruta «Superdirectissima Tirolesa», en set dies^amb sis bivacs. Efectuada per Mari Abrego i José Ignacio Ariz. Generde PATAGONIA Fitz Roy Intent a la «Supercanaleta». Arribaren molt a prop del cim Luis Fraga i l'alemany Reinhald ALPS DEL SUD Regió de Diois Quiquillon d'orpierre. 200 m MD, 22 de marc de 1982, per Montserrat i J. Lluch. Vercors Sud La Pelle, via dels Parisins «Berardini-Paragot». MD sup. 380 m. El 10 d'abril de 1982, per C. Bausà, J. Lluch, F. Minguillón, M. Roseli i A. Cobo, del STAE. Massís de Deloluy Pic de Bure (2706 m). Via «Desmaison» al Pilar Est, ED inf. 600 m. El 25 de juny de 1982 perc. Bausà i J. Lluch. GRAN PARADISO Ciaforón Paret Nord. Escalada en solitari i descens per la mateixa via amb esquís. Maig del 1982 per Salvador Campillo, del CADE. VALAIS-SUÏSSA Mont Collón Paret Nord amb sortida per l'aresta Jenkins. Maig del 1982 per Salvador Campillo i un company francés. Via -Ray-Ban m/md A f /." ase: EduardBurgadas i Guillermo Aguado. Maig 1982 PENYAL D'IFACH (Cara Sud) flj)c. Via 'de la Nariz* m/ed-a2 1. a ase: Mariano Lozano i A. Gómez. Maig 1981 o MUNTANYA 185

50 PENYAL D'IFACH (Cara Sud) PONOTX (Serra d'aitana) 3üfe ( Via -Orgia de Neptuno m/md Ai '* a s c - : M a n n u a l P o m a ' e s - J e s ü s R u i z ' Chema Ramírez iebrer 1982 Via Rolling Stones m/md- 1. a ase: J. C. Garcia Gallero en solitari 6-7gener 1982 PONOTX (Serra d'aitana) MONTSERRAT (Paret Nord d'ecos) /. ase: Ernesto López i Javier Motes Via Tiempo del Silencio m/md* maig 1982 Via -Odisea Espacial m/ed 1. a ase: Jesús Martínez i Joaquín Olmo 16 maig MUNTANYA

51 ORDESA (Muralla Est del Gallinero) ACTES..>*%S\ EXPEDICIÓ CATALANA A L'EVEREST (SAGARMATHA) kit rx> Ares,a w W H.mala.a Nepal-1982 EXPEDICIÓ CATALANA A L'EVEREST RECEPCIO A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA El 15 dejuliolde 1982,dijous, a migdia, el batlle de Barcelona, senyor Narci's Serra, acomiada els expedicionaris en nom de la ciutat, L'acompanyaven en aquell acte, celebrat al Salo de les Croniques de la Casa de la Ciutat, els regidors senyors Reverter i Truno, i hi eren tambe presents el President del Centre Excursionista de Catalunya, senyor Puntís, el représentant de Banca Catalana, senyor Messeguer, directius del Centre i familiars deis expedicionaris. Després de les paraules de presentació pronunciades peí cap d'expedició, senyor Belvís, el batlle de la Ciutat s'adreçà ais expedicionaris i els desitjà tota la sort que els caldrà per realitzar feliçment el seu audaç objectiu, que podran dur a terme perqué han sabut Ullis Beivis rep de mans de! President de 1a Generalität catalana. (Foto: Rosa Sabadeli.) 1a bandera *:iv+ SEMI M13 FRANCIS ~ "TOMAS Vía -Gèminis m/md uny ' ase: Antonio Bañón i Jesús Gálvez MUNTANYA 187

52 Fis membres de l'expedicio al Palau de la Generalität, amb l'honorable président, senyor Jordi Pujol. (Foto: Rosa Sabadell.) aplegar la capacitat organizativa duna entitat, el Centre Excursionista de Catalunya, l'ajut financer duna altra, Banca Catalana, i llur propia experiencia, prou demostrada fins ara, i que els caldrà encara per acabar d'aconseguir l'objectiu que s'han proposât. Finalment obsequia els expedicionaris amb unes artistiques medalles de la ciutat de Barcelona, en les quals es pot llegir el lema «Esport, cultura, convivencia». L'acte es clogué amb un refresc ofert peí senyor batlle, qui conversa amablement amb tots els assitents. Marga Cardona COMIAT DEL PRESIDENT DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA L'acte emotiu en què el molt honorable President, Jordi Pujol, lliurà la bandera catalana que sera portada fins al cim de l'everest, tingué Hoc al Palau de la Generalität, el 16 de juliol de 1982, vigilia de la sortida dels expedicionaris cap al Nepal. El President de la Generalität acomiada eis expedicionaris. L'acompanyen el director general de l'esport. Josep Lluis Vilaseca, i el President del Centre Excursionista de Catalunya, Uuis Puntis i Pu'iol. (Foto: Rosa Sabadell.) Feien costat al président: el director general d'esports, Josep Lluís Vilaseca; el président de la Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya, Joan Garrigós; el représentant de Banca Catalana, senyor Messeguer, i el président del Centre Excursionista de Catalunya, Lluís Puntis, els quals agrai'ren al Govern de Catalunya en nom de les seves entitats respectives, l'acolliment que en tôt moment havia rebut aquesta expedició organitzada per la nostra entitat. Acte seguit Lluís Belvís, cap de l'expedició, féu una detallada exposició del projecte: el definí com el duna expedició volgudament representativa de l'alpinisme cátala, i que per aixó el Centre Excursionista de Catalunya l'havia oberta a totes les entitats excursionistes. Una expedició que aglutina l'experiéncia de mes de vint anys d'expedicions iniciades justament als Andes del Perû pels qui en son els membres mes vétérans, Josep Manuel Anglada, director tècnic de la mateixa i Jordi Pons. Tingué també un record per tots els qui han deixat la vida en l'aventura de la muntanya i especialment pels darrerament desapareguts Enric Pujol, Pere Aymerich I Enric Font, companys nostres. Acabà expressant l'esperança que aviat el crit de «Visca Catalunya!» sera Hançat des del cim mes ait de la terra. Finalment, el Président de la Generalitat prengué la paraula i, amb la seva gran cordialitat, manifesta en primer Hoc el desig de saludar personalment cada un dels expedicionaris; aixi ho féu i conversa breument amb cada un d'ells. Després s'adreçà a tots els reunits, que omplien el Salé de la Mare de Déu de Montserrat: amies, familiars, socis i dlrectius del Centre Excursionista de Catalunya i représentants dels mitjans informatius. Reté primerament homenatge a les esposes dels expedicionaris, que son les qui queden al marge de la gran aventura perô que la viuen i la pateixen sensé treure'n cap de les satisfaccios que hi troben els qui la protagonitzen. Elogià l'amblciô del projecte, la grandesa de l'objectiu que s'havien proposât en voler dur a terme aquesta expediciô en la que calia vèncercomplicacions i dificultats de tota mena. «Catalunya és certament un poble petit» digue, «perô els catalans realitzen sovint grans empreses que els honoren i honoren el seu pais.» Desitjà que portessln la bandera catalana ben amunt, que amb ells aniria la illusiô de tots els catalans, perô que no els deixés mai la prudèneia necessària, perquè allô mes important era tornar. «Oui es proposa un objectiu petit, l'aconsegueix fàcilment. Qui se'l proposa molt gran, pot no assolir-lo; perô el sol fet de proposar-se'l, ja és important.» Desitjà molta sort a tots, lliurà la bandera catalana al cap de l'expedicio, I féu vots perquè la puguem veure voleiar a dalt del sostre del mon. Marga Cardona 188 MUNTANYA

53 SORTIDA CAP AL NEPAL volumns mes, i en cartera sen cercar la félicitât del client sentiment de nació, tota L'expedició catalana «Everest-82» sorti de Barcelona dissabte, 17 de juliol de 1982, al vespre. poden comptar uns vint-i-cinc. El senyor Puntís agraí l'assisténcia de la senyora Rosa Maria Carrasco qui, des de la Generalität, quan ella abans que la satisfaccio del deure i de la feina ben feta. És, evidentment un clássic de l'alpinisme que cal llegir i que va recomanar a les noves vegada que no és possible ser excursionista i no sentir l'escalf de la mare pàtria. Si efectivament la col-leccio tracta de posar a l'abast del Un grup molt nombrós de tenia carree a la Conselleria de generacions. Digué que, si les novell soci aquells clàssics que familiars i amics s'aplegà al Cultura, havia contribuít a técniques han evolucionat, feren carni vers l'evolució i el voltant dels expedicionaris a donar suport a la idea i que, ara, l'esperit no és canviant. La millorament de les técniques, l'aeroport del Prat, de en veure-la realitzada, va voler traducció al cátala facilita un cal considerar-la una escola de Barcelona, per desitjar-los tota assistir a la presentació. També agermanament amb la punt de partida, necessària per mena de fortuna en explica que, per impossibilitat professió de Gaston, que dona assolir un millor i coherent l'engrescadora empresa que d'assistir-hi el senyor Albert peu a llegir-lo d'una sentada. bagatge de coneixements a se'ls endó tan lluny de casa i dels seus. A les 9.25 del vespre, l'avió deixava la terra catalana, però Manent, hi venia en delegació el senyor Josep M. a Puiggener, Cap del Servei del Llibre, de la Generalität. El conegut alpinista i consoci nostre, senyor Jordi Pons, presenta el llibre, «Esquí extrem» de Patrick Vallençant, l'hora de voler practicar aquests dificils esports. El senyor Puntis va tancar la vetllada, dient que, amb s'emportava uns fills seus illusionats per fer arribar El nostre veterá consoci, senyor Albert Oliveras, traduit per Margarida Cardona de Puntis. Començà dient que li aquesta nova col-leccio, el Centre contribuía d'alguna Catalunya al sostre del món. Recordem que l'expedició està constituida per: Llufs Belvis, cap de l'expedició, Emili Civis, Josep Manuel Anglada, Jordi Pons, Josep Casanovas, Xavier Perez Gii, Josep Vidal Ponce, Jaume Altadill, Francese Sàbat, Jordi Sugranes, Alfons Valls, Joan Ribas, Narcis Serrât, Lluis Hortalà, Oscar Cadiach, Antoni Llassera, Narcis Serrât i Manuel Mateu. També els acompanyen el periodista Jaume Vilalta i el tècnic de cinema de tevé Joan M. a presenta el llibre «Conqueridors de l'inútil» de Lyonel Terray. Féu un meticulós examen del llibre, el qualificá de molt ben traduít per Joan Costa: duna descripció fácil, senzilla, duna gran atracció i que resulta un Company amb alta filosofía esportiva. En alguns moments pot semblar un farcell de contradíccions, puix el valor de l'obstacle a vencer no és comparable amb el plaer de la conquesta i llurs rises. Terray va morir on segurament hauria escollít de hacia tocat presentar un llibre, el tema del qual no era la seva especialitat, i que l'havia llegit per primera vegada per poder-ne dir alguna cosa. El cas és que en féu una presentació amena i conscient, i es va veure que havia entrât en el concepte -incipal de l'obra, en descobrir que, darrera la competido de l'autor narrador, s'amagava una personalitat, un gran profesional, obert, lleial, i honest. Continua dient que l'autor s'havia fet gran amb els esquís als peus, que havia manera a la celebració del 50 e aniversari de l'edició del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, en aquest any en qué es volen prodigar els homenatges al mestre Fabra, tan vinculat amb la nostra entitat. Finalment, en una estanca propera, tots els assistents pogueren adquirir els primers quatre volums presentáis. M. M. Acarin, soci de la nostra entitat. Marga Cardona PRESENTACIÓ DE LA COL-LECCIO DE LLIBRES «CLÀSSICS DE L'ALPINISME» El dia 21 de juny, a la Sala d'actes de la nostra entitat va tenir Hoc la presentació dels très primers ti'tols de la nova col-leccio del Centre, editada per Editorial R. M., «Clàssics de l'alpinisme, descoberta i aventura». L'obertura de l'acte fou a càrrec del nostre President, senyor Lluis Puntis, qui va celebrar que, finalment, la nostra entitat pogués oferir als amants de la literatura muntanyenca una col-leccio de clàssics, existents en altres idiomes, i que en català resulta una primaycia que estem disposats a mantenir, tota vegada que, per la tardor, esperem l'aparició de quatre morir: en una paret, al costat d'un Company de cordada. Llegir el llibre d'aquest excepcional escalador, és identificar-s'hi. El senyor Joan Garrigós, President de la Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya, presenta el llibre «Estrelles I Tempestáis», de Gastón Rébuffat. Féu avinent que, aquest llibre, l'havia llegit als quinze anys i que ara estava molt satisfet de poder-lo tornar a llegir, aquesta vegada en la nostra llengua. Seguí dient que Gaston li era un ídol, que les seves ascensions son mítiques i que, ara que ja no tenia quinze anys, el llibre tenia per a ell una nova atracció, particularment en aquells capítols que son un auténtic cant a la noble professió de guiar per les altes muntanyes, amb experiencia i seguretat, eis muntanyenes d'arreu del món que confiaven en eis seus coneixements. Per altra part, tots eis qui confiaven en eil eis considerava uns amics, i donava molta importancia al contacte huma i companyonia fins a l'extrem de estât un esquiador solitari i que, gracies a la seva muller, havia arribat on havia arribat. Descriu com va nèixer Tesqui extrem, cap alla els anys 1939, i que Vallençant és l'autor i realitzador dels seus films, on queda ben patent el rise de la baixada de la cara nord de la Meije o del couloir Couturier, etc. En va recomanar la lectura i en pondera la traducció. El senyor Puntis demanà unes paraules al senyor Ramon Julia, editor de la col-leccio, qui manifesta la seva satisfaccio de poder oferir a tots els excursionistes aquests llibres que cobrien un buit dins la temàtica cultural del nostre país. El senyor Josep M. a Puiggener va manifestar que aquesta aportació cultural a Catalunya era positiva, i que venia en uns moments que feia falta un conreu d'aquesta vessant literaria, ja que excursionisme i terra s'identifiquen tant com excursionisme i cultura, que son inseparables, i que tot condueix a l'excursionisme i al SANT BERNAT, A LA MOLINA El diumenge, dia 13 de juny, i amb motiu d'escaure's el IX Centenari de la mort de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, va tenir Hoc a la capella del Xalet de La Molina, la cerimònia de reposició de la imatge del sant patró, en el transcurs d'una missa celebrada pel nostre consoci, Mn. Ramon Vidal. Van assistir a l'acte el Président del Centre i una bona representació de la Junta Directiva, aixfcom els membres de la Comissió de Refugis. Durant la missa, i en el moment de l'ofertori, el senyor Delmir de Caralt, que gentilment havia sufragat les despeses de la imatge (una talla de fusta, originai de l'escultor Joaquim Ros i Bofarull) en féu l'ofrena, acompanyant-ho d'un petit i sentit parlament. A l'acabament de la missa, fou cantat el Virolai. Cai dir que, quan es va MUNTANYA 189

54 /marge de Sant Bernât, obra original de /'escultor Joaquim Ros. (Foto: Narcis Rucabado.) collocar la primera pedra d'aquesta Capella (el dia 6 d'agost de l'any 1926), s'hi enterra un pergami en el que constava, entre altres coses, que s'aixecaria sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat i de Sant Bernat, imatges que van desaparèixer pel juliol del 1936; fins avui, solament havia estat reposada la imatge de la Moreneta. El bon temps, el cant dels ocells, les nuvolades suggestives a les carenes, la verdor dels prats, la profusió de flors boscanes i la reunió que s'hi va tenir, aprofitant l'avinentesa, tot contribuì a fer la diada profitosa i memorable per a l'entitat, i difícil d'oblidar pels qui tinguérem la sort d'assistir-hi. M. M. EXPOSICIO-HOMENATGE ATORRELL DE REUS La nostra entitat fou convidada a l'acte inaugural d'una Exposició-homenatge a Torrell de Reus, promoguda per la Comunitat de Jesús, de Barcelona. Va assistir-hi el nostre Bibliotecari, senyor Modest Montlleó, désignât pel senyor Président davant la impossibilitat d'assistir-hi eli. L'exposició consistía en un bon recull de l'obra editada pel nostre bon amie, Torrell de Reus, i igualment s'hi podia admirar la seva obra bibliogràfica, amb els goigs editats, principalment els relacionats amb la devoció a la Verge de Montserrat. Segons ens van explicar, la Comunitat posseeix tota l'obra editorial de Torrell de Reus, I'abast i importancia de la qual queda reflectida en el cataleg que van editar, que era un obsequi a tots els assistents. Aquest cataleg es troba a la nostra Biblioteca, per a qui vulgui ampliar els coneixements sobre I'obra escrita per Torrell de Reus al llarg del seus vuitanta anys. L'exposicio resta oberta del 12 al 19dejuny. Felicitem la Comunitat per tan bella obra, i ens plau d'adeherir-nos a I'homenatge, del tot merescut, que tant de relleu cultural aporta a la cultura catalana. M. G. NOVA IMATGE DEL XALET D'ULL DE TER Els dies 19 i 20 de juny hi hagué un? "robada, al Xalet d'ull de Ter, per poder-hi admirar les millores efectuades aquesta última primavera, una obra d'agençament i modernització portada a terme per un grup de socis amb inquietuds, i en estreta collaboració amb el Conseil de Xalets i Refugis. Mes de dues-centes persones és reuniren a l'alta Vali de Ter, entre el Xalet i el campament muntat vora l'estanyol. Molta joventut, una bona representació de la Junta Directiva, membres de la Comissió de Refugis, el Conseil de Xalets i Refugis, vétérans de l'entitat i veins de la Valí, com els senyors Birba i Pujol, de Camprodon, entre altres. Les reformes principáis consisteixen en un millor aprofitament de la porxada, en haver-la convertit en una estanca coberta, amb grans vidrieres. El menjador ha quedat ampliat, gracies a unes obertures efectuades a la paret que separava el menjador del rebedor. Les parets, que han estat enfustades, i el mobiliari del menjador, en consonancia, donen una sensació confortable, ben palesa a l'hora de fer-ne ús. La decoració funcional i sobria inclou també dues Mars de foc, prestatges per a llibres i revistes, i un petit armari-biblioteca per a llibres de prèstec. La illuminació, directa i indirecta, fou estrenada també aquesta diada, amb energía subministrada gracies a un grup electrogen situât en una dependencia anexa. Les noves lliteres, en habitacions per a grups de vuit persones, amb matalassos, coixins i mantes noves, faciliten una pernoctació satisfactoria. Tot hi és molt escaient, tant de disseny com de color. Vam poder escoltar els comentaris de satisfaccio que feien els socis assistents. La cuina, amb consonancia i bon servei a carree de la gentil «Xita», assistida aquesta vegada per un grup de consocis, el dia lluminós i atemperat, els prats plens de flors, l'aigua que s'escolava arreu i les suggestives nuvolades que semblaven que eixien del cim del Gra de Fajol, contribuiren al millor record d'aquesta diada. L'acte inaugural, al que assisti el nostre Président, senyor Lluís Puntís, començà amb una trabada a l'entorn de les ruines del veli Xalet, on el Sr. Hilari Sanz, del Conseil de Xalets i Refugis, donà compte de com podría perpetuar-se el record del primer Xalet-Refugi de muntanya del nostre país. La dea consisteix a conservar un tros de mur i convertir-lo en monólit, segons un dibuix que va mostrar; així, les generacions venidores sabrien i que allí hi havia hagut un refugi, que havia desaparegut pels estralls d'una guerra civil, de les tempestes i de «muntanyenes» desaprensius. No cal dir que la totalitat de les ruines haurien de quedar enterrades per una bona capa de terra, a fi de fer-hi sorgir un prat similar ais del voltant. Tothom trobà la idea factible i convingué que caldria portar-la a terme ben aviat per poder presentar aquest monólit d'aquí a dos anys, en qué s'escaurà el 75 e aniversari de la inauguració d'aquell primer xalet. A l'hora del dinar, el senyor Gríful demanà ais senyors Oliveres i Pujol, vétérans que havien viscut en el veli xalet i que havien estat capdavanters del nou, que expliquessin les seves vivéncies respecte ais dos refugis. Cal dir que foren 190 MUNTANYA

55 molt profitoses, esquitxades d'anècdotes records que donaren a les explicacions una vessant sentimental, emotiva i encoratjadora. També parlaren els senyors Gríful i Sanz, i fórem obsequiats amb un opuscle. Finalment, el senyor Puntís agraí l'assistència a l'acte, l'esforç deis realitzadors de l'obra, expresa la seva satisfaccio per la nova imatge del xalet i reconegué que, collectivament, amb equip i entusiasme, es poden fer coses semblants. A partir de les cine de la tarda, tothom començà a preparar la tornada. Durant el retorn, hom feia un baiane positiu de la diada i pensava amb el beli esdevenidor del Xalet-Refugi d'ull de Ter durant les quatre estacions de l'any. M. M. CENTENARI DE LA COLLOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMILIA La Secció de Ciències i Arts ha estât la coordinadora de la commemoració, al nostre estatge social, del Centenari de la collocació de la primera pedra del Temple de la Sagrada Familia, i del consegüent homenatge a qui en fou l'arquitecte, Antoni Gaudi i Cornet, que també era soci de la nostra entitat. Entre els dies 1 i 11 de juny, al Centre, hom pogué admirar una exposició titulada «El temple de la Sagrada Familia i l'arquitecte Gaudi», endegada amb éléments de l'obra arquitectónica i documents que ja son historia, procedents de la «Politeca Copadefis». El dimarts, dia 8, a les vuit del vespre, a la Sala d'actes, tingué Hoc una sessió académica, complementaria de l'exposició, que resulta una vetllada solemne; hi, contribuí, sobretot, la qualitat deis conferenciants i de les personalitats que assistiren a l'acte. Oberta la sessió pel nostre président, senyor Lluís Puntís, féu ús de la paraula el senyor Joan A. Maragall i Noble, amb una exposició de records i textos del seu pare, el poeta Joan Maragall, relacionáis amb l'arquitecte que s'homenatjava, amb qui el poeta tingué una amistat personal. Recordé també les visites que el seu pare feia sovint al temple, així com la que hi efectúa el Centre Excursionista de Catalunya, i les explicacions que l'arquitecte hi dona sobre la famosa facana de la Passio, que solament era una visió sobre el paper. Recordé, en un altre moment, l'article del seu pare titulat «El temple que neix», i la gran ressonància que tingué en aquell temps en la premsa barcelonina. La relació entre l'arquitecte i el gran bisbe cátala, Torres i Bages, també queda exposada i, finalment, el senyor Maragall, com a President de la Junta d'obres del Temple de la Sagrada Familia, ens invita a repetir oficialment una nova visita al Temple, on seríem rebuts amb molta satisfaccio per la Junta d'obres. Tot seguit parla el senyor Josep M. a Garrut, president de la Secció de Ciències i Arts, i director de la Casa Museu Gaudi. Exposé unes vivències de la seva joventut, seguides d'anècdotes molt illustratlves de la personalitat de l'arquitecte, del genial artista, que també ho era a l'hora de signar en un llibre, com el de l'orfeo Cátala, on escrivi: «Al Cel tots en serem, d'orfeonistes». Parla també del caire excursionista, i digué que, Gaudi, cada dia anava a peu des de l'església de Sant Felip Neri fins al Tempie de la Sagrada Familia i viceversa, ja que vivia al barri antic de la ciutat. Havia viatjat a Elna, Ginebra, Astorga, Comilles, Palma de Mallorca, etc. No obstant, realitzà el gran viatge a través de la seva original visió arquitectónica, amb la prodigiosa creació del temple, plena de poesia, és a dir, de poesia feta pedra. Finalment, el qualifica com a l'artista creador mes gran del món: una asseveració patent amb la seva obra sorprenent i extraordinària, exponent del concepte d'espal i formes que tenia Gaudi. Fou el president honorarl de la mateixa Secció, el senyor Josep Font i Solsona, qui a continuació explicà que Gaudi, l'any 1878, es féu soci de l'associació Catalanista d'escursions Cientifiques, l'antecesora nostra, i que molt aviat hi va tenir carrées de prestigi, com el de vocal de la Junta Directiva i el de conservador-arqueòleg de l'entitat. Digué que, feia exactament 46 anys que l'arquitecte havia mort victima d'accident, i que el nostre president d'aquell temps, el senyor Francese de P. Maspons i Anglasell, porta a l'acte de l'enterrament la cinta que es desprenia de l'ofrena floral. Enumera amb dates i fets molts moments de la vida de l'arquitecte relacionats amb la nostra entitat, i recordà que aquest acte en homenatge al génial arquitecte honorava també l'entitat que l'havia tingut com a soci. El senyor Puntfs tanca l'acte i agrai la collaboració dels conferenciants que l'havien fet possible i la presència del public que omplenava la Sala d'actes. Féu ressaltar que no hem de perdre cap ocasió que se'ns presenti per homenatjar els consocis que han contribuii, a la seva manera, a fer pàtria: avui és un arquitecte, demâ pot ser un literat, un pintor, un poeta; cal, doncs, que sovintegin aquests actes, ja que, per sort, per la nostra entitat han passât moites persones que han treballat per Catalunya. M. M. BIBLIOGRAFIA ELCAVALLBERNAT DE MONTSERRAT. Autor: Josep Buch i Parera. Editât pel Club Excursionista de Gracia pagines, illustrât amb fotografíes i dibuixos. Amb aquest llibre, Josep Buch dona una visió amplia del que és el famós monólit montserratídel Cavall Bernat. Ell el subtitula com un esbós bio-equi-geogràfic, pero no és un esbós sino una obra ben EL CAVALL BERNAT В MONTSERRAT JOSEP BUCH I PARERA completa, que dona una clara visió de tot el que ens suggereix el famós monòlit sota tots els aspectes. No eau en una exhaustiva definició geològica, histórica, folklórica, excursionista o d'escalada, sino que, aglutinant tots aquests coneixements, n'ha sabut trobar el punt mitjà i fer un llibre que interessa a tothom, perqué, en llegir-lo, hom se sent captivât per aquesta gran roca que és el Cavall Bernat, el monólit mes carregat de llegendes de Montserrat. Per això, no ens ha d'estranyar que aquest llibre hagi sortit de la ploma de Josep Buch, l'home que ha creat amb amor i paciencia la seva Coi leccio Montserratlna, integrada per llibres, mapes, dibuixos, fotografíes, goigs, auques, medalles, estris artesans i altres éléments curiosos, tots ells referents a la nostra muntanya. El «Gracia» ha tingut l'encert d'editar el llibre per commemorar el seu 60 è aniversari i, alhora, per retre homenatge al seu soci fundador que, amb dos companys ja desapareguts, el 12 de gener de 1922 dicidiren crear un club excursionista gracienc, el qual donaren el mon de «Mai enrera»: Tactual Club Excursionista de Gracia. AVALANCHES. Ski de randonnée. Région des A. J. F. Pyrénées Orientales, limites Ariège Andorre, par Henri Péjouan. Toulouges Es tracta d'un estudi sobre les allaus, editai amb mitjans MUNTANYA 191

56 avalanches DEPARTEMENT DES PYRENEES ORIENTALE S ET LIMITES DE L'ARIEGE ET-lANOORflE INVENTAIRE DES ZONES D'AVALANCHES limitats, que dona la mpressló de ser un recull de dades tècniques i historiques, i del que en pot sortir posteriorment un llibre mes ben estructurat i difinitiu sobre el tema. Tôt aixô, és d'un positiu interés per ais estudiosos de la neu i, per extensió, per ais esquiadors de muntanya. L'autor ens explica els diferents tipus d'allaus i les seves causes. Per aixô passa revista a les varietats de neu i ais condicionants metereolôgics que les provoquen. Fa després un resum historie de les principáis allaus de qué es té noticia documentada en la zona estudiada (concretament al departament francés deis Pirineus Orientais), per passar mes tard a un estudi de les estacions mplantades a la zona, sota l'aspecte del perill mes o menys remot d'allaus en les própies estacions o en llur zona d'influéncia. Estudia després el perill que representen per les vies de comunicado i les construccions, i les défenses actives i passives que es poden intentar contra les allaus. Passa revista a les destrosses que les masses de neu causen ais boscos, amb exemples concrets, referits sempre a les contrades estudiades, i les possibles soluclons per a disminuir-ne els efectes. I, en una segona part, la mes directament intéressant per ais esquiadors muntanyenes, estudia uns quants itineraris d'esquíde muntanya, amb les zones perilloses, i fa la descripció d'algunes allaus que s'hi han produit. Dona instruccions del que cal fer en cas d'allau, i explica els diferents sistemes de recerca de possibles sepultáis, i els aparells que ajuden en aqüestes tasques. Una estadística de les allaus i les seves victimes produides ais Alps, Pirineus (francesos) de 1970 a 1978 i un resum del que foren els hiverns deis mateixos anys en el Pirineu Oriental, amb gruixos de neu i dades sobre les nevades produides, i un resum deis estudis sobre la neu i allaus, i de l'organització de la defensa contra les mateixes que es porta a cap a Franca, clouen aquest llibre, abundantment acompanyat de mapes i fotografíes que, malauradament, la senzillesa d'impressió no deixa massa clares. Amb tot, cal felicitar l'autor per aquesta publicado de caire tan especialitzat i, sobretot, per la pacient recerca sobre el terreny de possibles zones perilloses i de tota mena de dades útils per a qui vulgui estudiar-les. Un prec voldríem fer a l'autor: que, en una propera edició, tlngui cura de la toponimia ja que, en Tactual, sembla que una allau Thagi destrossada. J. M. Sala ialbareda «L'ESPERIT DE LA LLAR PIRINECA». Autors: Text, Joaquim Castells; Fotografíes, Robert Salomó. Editorial BLUME, Barcelona. 56 págs. 141 fotografíes, Una bella i nova aportado ais coneixements de l'etnografia i folklore dins la Ifnia deis treballs précédents de Rossend Serra i Pages, Joan Amades, Ramon Violant I Simorra, Joaquim Camps i Arboix i Joan Lluís. La simbiosi de text i imatges és perfecte. En Castells té una gran Sensibilität i sap, a través de les seves narracions, encomanar-nos l'afecció que eli sent per aqüestes cases del nostre Pirineu. L'objectiu d'en Salomó ens aporta una colla d'imatges reeixides, documents fidels de les façanes, les teulades, els rafees, les balconades, finestres i llucanes, i, en ficar-nos ja dins de les cases, de la sala, la liar de foc, la cuina, els dormitoris, mobles i atuells. Comenca el llibre amb un pròleg molt ponderat de Jordi Baulies; seguidament, Joaquim Castells ens fa una introducció darà i reeixlda, del que és l'obra. És Ui, dncert la publicació del poema «La llar pairal», de Joan B. Gùell, publicat al «Calendari del pagès» de l'any Els que fa anys que tresquem per la muntanya coneixem bé la tragèdia que el poema ens evoca. No hi ha res més trist i depriment que trobar-vos al pas cases abandonades i caigudes. Desgraciadament, aquest és un espectacle que hem de contemplar massa sovint. És remarcable el capitol «A la recerca de l'esperit de Tarquitectura popular», on apreciem l'esforc, l'estudi i l'entusiasme, posats per part dels autors, per a fer-nos entrar dins de la llar pirinenca i la seva gent. Text i imatges ens fan conèixer i veure els racons més remarcables de la nostra serralada pirinenca, com són la vali de Camprodon, la Cerdanya i l'alt Urged, el Pallars Sobirà, la vali d'aran i l'alta Ribagorca. En el darrer capitol, «La casa i els seus elements», ens expliquen amb rigor professional com són l'estructura, la coberta, la facana, la distribució de les diverses plantes, els paviments, els envans, els materials emprats, etc. Ens informen detalladament de les diferents tipologies de la llar de foc, com també dels diversos tipus de clemàstecs, de la «cabra» (atuell en ùs sovintejat a les llars del Pirineu orientai), la xemeneia, els capfoguers i els rodafocs, l'esco, els bancs, la taula, les cadires, l'escudeller, l'aigùera, el bugader o cossi, l'armari de gra, els dormitoris, els llits, la caixa, l'armari i la calaixera. El llibre finalitza amb el text traduit a les altres tres llengùes peninsulars, castella, base i gallec: una bona idea per tal de donar una més gran difusió a un llibre que s'ho vai. Nota de la Redacció Ramon Pujol i Alsina En el proppassat número de la revista (MUNTANYA 721). a l'article Les Agneaux (pàg. 108). alla on havla de dlr corredor Piaget sorti corredor Braset. per error. Normes de publicació de MUNTANYA. Els autors que vulguin publicar els seus treballs a la revista MUNTANYA han de teñir presents aqüestes condicions: Els articles cal que siguin escrits correctament en cátala i mecanografiáis a triple espai en fulls Din A-4 o foli. Quan el text haurá de ser escrit en diferents tipus, s'indicara de la següent manera: subratllat senzill (cursiva), subratllat doble (VERSALETA), subratllat triple (CAIXA ALTA) i subratllat ondulat (negreta). Els mapes, dibuixos i gráfics es presentaran dibuixats correctament amb tinta xinesa sobre paper blanc o vegetal. Les fotografíes en blanc i negre i diapositives. duran els peus corresponents i el nom de l'autor. escrits en un full a part.' La Redacció podra acordar la redúcelo o modificació d'aquells'paragrafs en que la manca d'espai o la reiteració ho facin aconsellable. 192 MUNTANYA

57 Disseny de jardins, patis, terrasses, balcons, finestres, entrades... PROJECTES Amb assessorament, per tal que pugueu realitzar vosaltres mateixos el vostre jardi'. I realitzaciò dels jardins en cas que preferiu que ho fem nosaltres. J. F O R N T INFORMACIO TEL es e\5 Tot el que pot interessar l'espeleòleg ens interessa. Fidel reflex de totes les més destacades activitats i de tots els aspectes de l'espeleologia.

58 PER TOT EL QUE NECESSITEU ENS TROBAREU A PARTIR DE LES 17 HORES ALTA M UNTAN YA ESCALADA ESQUÍ DE MUNTANYA ESGUI OFERTA ESQUÍ PISTA Esqui's (compensats o mitgers) Fixacionsautomatiques. > ,- ptes. Botes Bastons TAMBÉHI HA UNAOFERTA D'ESQUl'DE MUNTANYA.TOT, DE PRIMERES MARQUES MUNDIALS LLOGUER: D'ESQUIS DE MUNTANYA D'ESQUIS DEFONS JOAN OLIVA ROGER, 40 (SANTS) BARCELONA-14 MONITORS de l'e.c.a.m. - Membres del C.A.D.E. i G.P.H. GUILLEM ARIAS O Ü CL S O (/) Tallar per on indiquen els punts i reomplir adequadament la butlleta Signatura

59

60 ESPORTS /\Д AN ANES" С/. CANUDA, 26 - T BARCELONA-2

61 labormori C O L O R XIC4RSiS,k, FOTOGRAFIA A LABAST t AL SERVEI DEL PROFESSIONAL I DE L'AFICIONAT EXIGENT REVELAT DEL VOSTRE CARRET COLOR DE TOTES LES MARQUES 35 mm Pts. 117 REVELAT EL VOSTRE CARRET COLOR DEMANEU 9x13 a23'4pts. COPIES 10x15 a25'8pts. ALBUMS AUTOADHESIUS AMB 10 FULLES a 400 Pts. DE VENDA A LES NOSTRES BOTIGUES NO ES SERVEIX PER CORREU SEGONES COPIES COLOR DES DE NEGATIUS 35 mm. a 9 x 1 3 Pts. 27 DE LES ALTRES COPIES DE MIDES NO ESPECIFICADES FEM EL 40% DE DESCOMPTE SOBRE ELS PREUS DEL MERCAT VENDA DE PELLICULA AGFACOLOR / Pts. 135/ Pts. 135/ Pts. 110/ Pts. 110/ Pts. AQUEST SERVEI EL FEM NOMÉS A LES NOSTRES BOTIGUES I I I /Ä# IW\X LkBORMORI COLOR ^P^I XIC4RSS(\ Apartat 57 LA BISBAL D'EMPORDA Tel. (972) Per a la tramesa per correu podeu demanar els nostres sobres de franqueix a desti. ENVIEU ELS VOSTRES CARRETS 0 DEMANEU MÉS % INFORMACIÓ A L'APARTAT DE COHREUS O VISITEU LES NOSTRES BOTIGUES A: * Torrent de les Flors, 1 07 (Gracia) - BARCELONA * Freser, BARCELONA (Prop Maragall) * CI. Carme, 41 - BARCELONA (Prop Rambles) * Francese de Verntallat, 22 - LA BISBAL (Girona) * Santa Clara, 60 - GIRONA I I I I

62 Aplaudim tots aquels qu * fan de l'esport b forma mes noble de b convivencia humana BANCA CATALANA

63 de Í rftfuvuàvpt DESCOBERTA I AVENTURA WÈm. Nova comecció de Uibres del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Les obres que son considerades com fonamentals en la historia de l'alpinisme d'ahir i d'avui. Amb la força i la passio deis grans de la muntanya. GASTON REBUFFAI vol 2 TERRAY, BONATII, DESMAISON, MESSNER, B0NIN6I0N, CASSIN, RÉBUFFAT, DIEMBERGER, HIEBELER... Editorial RM

64