EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES a l entorn de l església de Santa Maria de Cornellà. JORNADA DE PORTES OBERTES Dissabte 31 d octubre

Transcripción

1 EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES a l entorn de l església de Santa Maria de Cornellà JORNADA DE PORTES OBERTES Dissabte 31 d octubre Visites comentades al matí: 11:00h; 11:30h; 12:00h; 12:30h; 13:00h Punt de trobada: davant de la porta de l església

2 LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES DE CORNELLÀ Les obres d ordenació i millora urbanístiques que es realitzen als voltants de l església de Santa Maria, incloses en el Fons Estatal d Inversió Local (FEIL), han permès descobrir i documentar restes arquitectòniques corresponents a diversos moments històrics. Es tracta d una troballa de gran importància, que ha permès el desenvolupament de l excavació arqueològica de més durada de les realitzades mai a Cornellà. Aquesta excavació es va iniciar el mes de juliol d aquest any i està previst que s allargui fins a final del mes de novembre. Tot i així, caldrà esperar encara uns mesos abans no es coneguin els resultats de les anàlisis de les terres recuperades a les sitges, de les restes òssies, dels metalls i de les datacions de Carboni 14 que s estan efectuant. En conjunt s obtindrà una gran quantitat d informació nova i de molta qualitat sobre el nostre passat, així com sobre l hàbitat i formes de vida dels nostres antecessors. 2

3 SANTA MARIA DE CORNELLÀ d octubre de 2009

4 Tipologia i datació de les troballes Les restes trobades corresponen a quatre etapes històriques concretes: l època romana (segle II d.c), l edat mitja (segle XV), l edat moderna (segle XVIII) i l edat contemporània (segle XIX). Les restes d època romana surten en el plànol de color vermell grana i corresponen a: - Diversos trams de mur localitzats a la part posterior de l església de Santa Maria, entre el temple i l edifici de la Rectoria. - Dos enterraments humans situats al mateix indret, que ja han estat excavats i que es troben en procés d estudi per tal d esbrinar les seves característiques més importants, com ara el sexe, l edat o possibles malalties. - Dues fosses de maniobres que servien com a contrapesos de premses de vi. Fossa de maniobres: esquema ideal i restes trobades a Cornellà - Sis sitges distribuïdes per tota la zona d excavació destinades a l emmagatzematge de productes agrícoles i posteriorment, quan perdien la seva funció inicial, es convertien en abocadors de deixalles. 4

5 Les restes d època medieval surten en el plànol de color groc i corresponen a: - Diversos trams de mur, la base d una pilastra d arrencament d una arcada i restes d un paviment pertanyent a una casa, situat tot davant de la Rectoria. - Dues sitges destinades a conservar productes agrícoles - Les restes de fonaments i diferents murs de l antiga església parroquial del segle XV, que va ser enderrocada durant els fets revolucionaris de Diferents restes ceràmiques corresponents a aquest període. Campanar del segle XVIII de l antiga església del segle XV: durant el procés d enderroc el 1940 i restes de la base, aparegudes en l excavació actual. Les restes d època moderna, que surten en el plànol de color gris, són del segle XVIII i es corresponen amb els fonaments del campanar, element que en aquesta època va ser afegit al conjunt monumental. Les restes del segle XIX, de color blanc en el plànol, es corresponen amb diferents trams de mur incorporats al conjunt i una fosa comuna situada al costat de la base del campanar. 5

6 L església paleocristiana Especial importància té el descobriment fa pocs dies, davant mateix de l entrada principal de l edifici consistorial, de les restes de l antiga església paleocristiana del segle VIè. Concretament es tracta dels fonaments de l àbsis de la basílica, que estava formada per una nau de 9 x 12,50 metres i un tram de murs de 50 centímetres de gruix. En el decurs del segle Xè, a aquesta església paleocristiana s hi afegiren les dues columnes amb capitells corintis, que encara avui es poden veure a l entrada de l Ajuntament. El conjunt arquitectònic va ser descobert l any 1928 en unes obres d ampliació i millora de l edifici, i va ser estudiat per diferents arqueòlegs i arquitectes. El dibuix de la planta de l església i la seva ubicació exacta es deu a l arquitecte Puig i Cadafalch. 6

7 Conclusions La informació aconseguida en aquesta excavació, així com la aportada per l anàlisi i estudi de les terres de les sitges, restes ceràmiques i òssies, serà de gran importància per conèixer millor els orígens històrics de Cornellà. Sembla evident que sota i al voltant del conjunt format per la Rectoria, l església de Santa Maria i l edifici consistorial, hi hauria en època romana un edifici tipus vil la o casa de camp romana, destinada a la producció agrícola i a habitatge dels seus propietaris. Aquesta vil la és, sens dubte, l origen del primer nucli habitat estable de Cornellà. Tot apunta que aquest primer hàbitat es mantindria permanentment poblat en el període baix romà i en els primers segles de l edat mitja, com així ho indica la construcció, en el segle VIè, de la primera església cristiana del nostre terme. L evolució històrica d aquest primer nucli donaria lloc a la vila de Cornellà, que ja trobem plenament consolidada en el segle XI. L excavació ha estat impulsada per l Ajuntament de Cornellà de Llobregat, sota la supervisió científica del Servei d Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. La direcció ha estat a càrrec de l arqueòleg Joan Garcia Targa. Agraïm l extraordinària col laboració rebuda de la Mancomunitat de Municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona, institució promotora de les obres, i de l empresa COMSA, que ha posat els seus mitjans tècnics i humans al servei d aquesta excavació. 7