Dóna-li un respir. Secundària - Primer Cicle

Transcripción

1 Secundària - Primer Cicle Dóna-li un respir Els impactes de la nostra petjada ecològica esgoten els recursos del planeta i les possibilitats de desenvolupament de la humanitat.

2 Secundària. Primer Cicle 4 La petjada ecològica de viure en un país ric o en un país empobrit Plantacions de Te cultivades per a l exportació (Tatum, Camerún). Font: Arxiu SED. Realitzada per: Fernando Domínguez del Toro SED MEDITERRÀNIA, FEBRER DE

3 5 FITXA DEL PROFESSOR Objectius 1. Comprendre l impacte del nostre estil de vida sobre el medi ambient i sobre les poblacions dels països empobrits. 2. Promoure pautes de consum responsable. Continguts CONCEPTES PROCEDIMIENTS ACTITUDS Petjada ecològica Petjada hídrica i petjada del carboni dels aliments Desenvolupament sostenible Relació entre desenvolupament dels països i impacte mediambiental. Anàlisi i interpretació de textos i gràfics científics. Recerca guiada de documentació científica en Internet. Realització de treballs de síntesi. Consciència crítica sobre el nostre patró de consum i la degradació del planeta. Sensibilitat davant el desigual ús i gaudiment dels recursos naturals entre països rics i pobres. Programació per competències Competència Detall Activitats Comunicació lingüística Lectura i comprensió de textos especialitzats. Adquisició de vocabulari. 1, 2 Matemàtica Quantificació de fenòmens relacionats amb el consum. 1, 2, 3 Coneixement i interacció amb el medi físic Anàlisi de les conseqüències de la nostra forma de vida sobre l entorn. 1, 2 Digital i Tractament d'informació Ús de les noves tecnologies per a la recerca d'informació i per a l'elaboració de treballs tècnics. 2, 3 Social i ciutadania Sensibilització sobre les desigualtats entre països rics i pobres 4 Cultural i artística - Aprendre a aprendre Elaboració de síntesi sobre diversos temes. 2, 3, 4 Autonomia i iniciativa personal Implicació personal en tasques de grups. 2, 3

4 6 Temporització SESSIÓ A SESSIÓ B Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4 Materials Textos i imatges sobre la petjada ecològica (diverses fonts) Fotos: Arxiu SE

5 7 DOCUMENTS DELS ALUMNES Activitat 1: La petjada ecològica Llegeix el text 1 i completa les activitats: La petjada ecològica Definició La petjada ecològica és un indicador mediambiental, es mesura en hectàrees i representa l àrea de terra o aigua productiva (conreus, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per generar els recursos consumits per una persona o per una comunitat, més l àrea per assimilar els residus produïts. Si el terreny productiu de la Terra es dividís a parts iguals, a cada un dels més de milions d habitants del planeta li correspondrien aproximadament 2 hectàrees per satisfer totes les seves necessitats durant un any. El 2005, el consum mitjà per habitant i any va ser de 2,7 hectàrees, de manera que, a nivell global, estem consumint els recursos a una velocitat superior al seu ritme de regeneració natural. La petjada ecològica per països. La petjada ecològica permet comparar societats diferents i avaluar l impacte ambiental dels seus respectius estils de vida. Espanya ocupa el dotzè lloc mundial amb una petjada ecològica de 5,7 hectàrees per persona. Això vol dir que necessitem 3,5 països amb la mateixa superfície que aquest per mantenir la nostra actual demanda. La petjada ecològica no té a veure amb l espai físic ocupat per un país, de fet, la petjada ecològica de la majoria dels països desenvolupats supera àmpliament la seva pròpia superfície ja que extreuen recursos i aboquen residus en llocs molt allunyats del seu territori. El consum mitjà del món (en negre) se situa en 2,7 hectàrees per persona (la superfície productiva va ser de 2,1 hectàrees per persona el 2005). Petjada Ecològica d alguns Països i la mitjana del Món (Hectàrees per habitant) Com és possible que el consum del món sigui més gran que la seva producció? Necessitaríem més d un planeta per sostenir el nostre estil de vida però... només en tenim un! Com pot ser? Nosaltres produïm menys del que consumim, però la Terra té milions d anys de vida en què s ha produït aigua, animals, boscos, plantes, minerals, petroli... Estem consumint el patrimoni natural que ja existia des d abans de la nostra aparició sobre el planeta. La forma de vida dels països més rics no podria estendre s al conjunt dels habitants del planeta tret que es pogués compensar amb un augment equivalent en la producció de recursos. 1 Source:

6 8 Càlcul de la petjada ecològica Està basat en els següents aspectes: Superfície per proporcionar l aliment vegetal. Superfície per generar pastures que alimentin al bestiar (1 quilo de carn requereix la mateixa superfície que 8 quilos de llegums o 16 quilos d hortalisses fresques, per exemple). Superfície marina per produir el peix. Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre consum energètic (es prenen en consideració també el grau d eficiència energètica i les fonts emprades per a l obtenció de l energia, a major ús d energies renovables, menor petjada ecològica). Superfície utilitzada per urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. Un món massa petit? Serien necessaris dos planetes com aquest més perquè els milions d éssers humans que actualment poblen la Terra poguessin viure com vivim en les societats industrials. No obstant això, en la societat agrària autosuficient (i no basada en el monocultiu intensiu) entre 1 i 2 hectàrees són suficients per cobrir les necessitats de tota una família. A. Si considerem sobreexplotació de recursos la diferència entre la petjada ecològica per habitant d un país i el terreny productiu just per garantir les seves necessitats, completa la següent taula: País Petjada Ecològica (Hectàrees per habitant) Terreny Productiu (Hectàrees per habitant) Sobreexplotació de recursos (Hectàrees per habitant) Estats Units Dinamarca Espanya El Món Ex: 2,7 Ex: 2,1 Ex: 0,6 Equador Bolívia Egipte B. Tenint en compte aquestes dades, què pots dir del nivell de consum de...? Estats Units: Espanya: El Món: Bolívia:

7 9 C. Comenta la següent frase: La petjada ecològica de la majoria dels països desenvolupats supera àmpliament la seva pròpia superfície ja que extreuen recursos i aboquen residus en llocs molt allunyats del seu territori (...) D. Es pot estendre la nostra manera de vida i patró de consum a tots els països del Món? Per què?

8 10 Activitat 2: L impacte de menjar carn Llegeix el següent text 2 i completa les activitats: La petjada ecològica de menjar carn Tota acció que realitzem deixa una petjada ecològica. Menjar carn no és l excepció. Avui dia és quantificable l impacte sobre el medi ambient que significa afegir una hamburguesa al nostre entrepà, per exemple. La producció de carn de boví a nivell industrial (ramaderia intensiva) involucra satisfer les demandes de menjar i beguda d aquestes milers de vaques, a més de les seves necessitats fisiològiques i de salut. Cal partir de la base que les proteïnes que consumeixen els animals són proteïnes que nosaltres podríem consumir directament. Avui, més del 40% dels cereals del món i més de 1/3 de les captures pesqueres són utilitzats per alimentar bestiar. Per obtenir 1 kg de proteïna d origen animal hem de fer servir entre 3 i 20 kg de proteïna d origen vegetal (segons les espècies i els mètodes de cria intensiva utilitzats), donant-se absurds com el que per posar una quantitat de calories sobre la taula, s han de consumir 4 vegades més de calories en el seu procés. El 1990 a USA el bestiar consumia el 70% del gra produït aquí, a la UE el 57% i al Brasil el 55%, amb una mitjana d un 50% a nivell global de la producció de gra destinada a farratge. La dada es torna més socialment insostenible si pensem que la cinquena part de la població humana no té alimentació suficient; el Consell per a l Alimentació Mundial de les Nacions Unides va calcular que dedicant entre el 10% i el 15% del gra que actualment es destina per a alimentar bestiar, n hi hauria prou per satisfer les necessitats calòriques d aquesta cinquena part, eradicant la fam al món. Com es pot veure hi ha un tema d eficiència energètica, tema clau en aquests dies i no només relacionat amb la generació d electricitat. Per exemple una mateixa quantitat de m2 de terra pot produir 26 vegades més proteïnes si en ella es realitzen cultius vegetals per a consum humà en reemplaçament d aliment per a bestiar. Avui dia, a l hemisferi nord només el 30% dels cereals es consumeixen directament, el 70% restant s utilitza per alimentar animals, mentre que al sud el percentatge de consum directe puja a 85%. La desforestació de l Amazones està en estreta relació amb la necessitat de terrenys cultivables per sostenir la demanda mundial de soja per a farratge. Si fóssim eficients en mantenir una proporció intel ligent de superfície de cultiu respecte a les proteïnes generades, molts boscos encara existirien. Una altra conseqüència no menor de la cria intensiva de bestiar són les seves emissions de gasos d efecte hivernacle. Un 6% del CO2 generat a nivell global és producte dels gasos emesos per les vaques. En nivells d emissió de gasos d efecte hivernacle la població ramadera contamina més que tot el sector de transports, segons estudi de la FAO. A més, és responsable del 37% de tot el metà produït, gas que és 23 més vegades més perjudicial que el CO2 i que s origina en la seva major part en el sistema digestiu dels remugants. I què hi ha de la petjada hídrica? Per produir 1 kg de carn requerim litres d aigua. En el càlcul s estima que la majoria de l aigua es dedica a la producció de gra i pastures que serviran per alimentar el bestiar, i la resta per consum directe de l animal al llarg dels seus, més o menys, tres anys de vida mitjana que acabarà en uns 200 kg de carn sense os. És important dimensionar amb aquesta mostra el contaminant que és la nostra cultura carnívora (...). En conclusió, una dieta sostenible hauria de reduir dràsticament el consum de carn. 2

9 11 A. D acord amb el text, classifica els següents enunciats on correspongui: Provoca una forta emissió de CO2 i metà. És un procés energèticament més eficient Suposa menor ús de terra de conreu Condiciona majorment la desforestació de zones riques en biodiversitat Requereix menor consum d aigua És insostenible mentre 1/5 de la població mundial no té alimentació suficient Producció de Proteïna Animal Producció de Proteïna Vegetal B. Comenta la següent frase: El Consell per a l Alimentació Mundial de les Nacions Unides ha calculat que dedicant entre el 10% i el 15% del gra que actualment es destina per a alimentar bestiar, n hi hauria prou per satisfer les necessitats calòriques d aquesta cinquena part de la població humana que no té alimentació suficient, eradicant la fam al món. C. Creus que té algun impacte la nostra cultura carnívora sobre el Desenvolupament Sostenible? D. Hi ha dos conceptes que es relacionen amb la petjada ecològica, i que s apunten en el text, que són la petjada hídrica i la petjada del carboni dels aliments. En grups de 4-5 persones, es planteja la següent activitat (en diversos passos): 1. Triar una de les imatges 3 de la pàgina següent 2. Buscar informació complementària a internet sobre aquests conceptes 3. Enumerar idees per explicar de manera senzilla la imatge triada (o el tema que planteja aquesta imatge) 3 Fonts: Imatge 1, Water Footprint Network, Imatge 2, Intermón Oxfam, org/sites/

10 12 4. Elaborar un vídeo senzill (gravat amb un mòbil) per explicar el tema, com si es tractés d un petit reportatge del telenotícies. 5. Organitzar una sessió de videofòrum amb tots els vídeos realitzats.

11 13 Activitat 3: Què té major impacte sobre la petjada ecològica? A. Analitza les dades següents 4 : Petjada ecològica mundial per activitat Al calcular la petjada ecològica és possible conèixer la magnitud amb què les activitats humanes contribueixen a la mida total. És important recordar que la petjada ecològica es refereix, en part, a la superfície necessària per absorbir els residus generats. Aquests són els percentatges amb què cada activitat humana contribueix a la petjada ecològica: 47.5% Crema de Combustibles Fòssils 22.0% Producció agrícola 7.6% Producció forestal: fusta, polpa i paper. 6.7% Producció pesquera 6.3% Producció ramadera 3.6% Generació d energia nuclear 3.6% Establiment d assentaments urbans o ciutats 2.7% Obtenció de Llenya B. Completa el diagrama de sectors amb els percentatges i retola cada sector: Infraestructures urbanes (3,6 %) C. Veient aquests percentatges, sobre quina activitat humana es podria incidir a priori per reduir la petjada ecològica? D. En grups de 4-5 persones prepareu una presentació oral explicant les vostres conclusions. Podeu buscar informació complementària a internet i ajudar-vos de qualsevol aplicació informàtica (power point, prezzi, altres). 4 Font: Living Planet Report 2006

12 14 Activitat 4: Petjada ecològica, pobresa i desenvolupament Observa aquestes dues imatges 5 5 Font: Imatge 1, (2009)

13 15 Completa les següents activitats D acord amb la informació de l Activitat 1, explica el codi de colors de la Imatge 1 i localitza 2 països de cada grup: Verd Groc Vermell Granat Grup Explicació Exemples Completa la taula, a partir dels exemples de l exercici anterior, i compara les dades de petjada ecològica i de prevalença de la desnutrició a cada país Països Petjada Ecològica (núm. de planetes necessaris perquè tothom visqués amb el nivell de vida d aquest país) Prevalença de Desnutrició (Percentatge de la població) Programes de Voluntariat a la Unitat de Recuperació Nutricional (esquerra) i de Esmorzar Escolar (dreta), a Comarapa (Bolívia). Font: SED

14 16 Què et suggereixen els 3 comentaris de la Imatge 2? El cost que representa el problema de la fam per a les nacions en desenvolupament s estima en milions de $usa a l any. Amb tan sols 25 centaus de $usa el Programa Mundial d Aliments (PMA) pot oferir a un escolar afligit per la fam una tassa d aliments que contingui tots els nutrients necessaris per a un dia. El nombre de persones desnodrides a tot el món arriba a gairebé milions, una xifra equivalent a la suma de la població d Amèrica del Nord i d Europa Quins països solen tenir, pel nivell de vida de la seva població, major impacte mediambiental (petjada ecològica)? Tenen una certa semblança tots dos mapes? Per què? Fes un petit informe enumerant les teves conclusions