Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D)."

Transcripción

1 ÁLGEBRA DE MATRIU Pàgina 48 Ajudant-te de la taula... De la tabla podemos deducir muchas cosas: Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. B solo tiene un candidato el C. Dos consejeros C y E están de acuerdo en los mismos candidatos B, C y D. El consejero F no opta por ninguno de sus compañeros. Al candidato E no le prefiere ninguno de los otros consejeros. De hecho, es el único que no se considera idóneo para el cargo. Los candidatos B y D han obtenido los mismos resultados. olo A y C se consideran idóneos para el puesto de presidente.... egún los resultados, el candidato C es el más idóneo para presidir la empresa por lo menos eso piensan sus compañeros del consejo. Pàgina 49 Ací tens representats, mitjançant fletxes, els vols que hi ha el dimarts des del país B fins al país C. Representa, mitjançant una taula com la de la pàgina anterior, la informació recollida en el diagrama. B B 1 B B 3 B 4 C C 1 C C 1 C B 1 3 B 1 0 B B 4 0 Unitat. Álgebra de matrius 1

2 Anem a veure per a què podem utilitzar les taules anteriors. uposa que una persona vol eixir el dilluns de A, passar la nit a B i arribar el dimarts a C. A B A 1 A A 3 B 1 B B 3 B 4 En total tenim 5 possibles formes d anar de A 1 a C 1. Continua tu, omplint raonadament la resta de la taula i explicant, en cada cas, com arribes a la resposta. Pàgina Escriu les matrius transposades de: A = B = C = D = E = F = A t = B t = C t = D t = E t = F t =. Escriu una matriu X de tal manera que X t = X. 1 1 Por ejemplo, X = C 1 C A 1 5 A A Unitat. Álgebra de matrius

3 3. Escriu una matriu que descriga el següent: Pàgina 5 1. iguen les matrius: A = B = C = D = Calcula E = A 3B + C D E = + = Pàgina 55. Efectua tots els possibles productes entre les matrius següents: A = B = C = D = A C = ; A D = ; B A = C B = 39 3 ; D C = ; D D = Unitat. Álgebra de matrius 3

4 3. Intenta aconseguir una matriu I 3 de dimensió 3 3 que, multiplicada per qualsevol altra matriu A3 3, la deixe igual. És a dir: A I 3 = I 3 A = A La matriu I 3 s anomena matriu unitat d ordre 3. Quan la tingues, sabràs obtindre una matriu unitat de qualsevol ordre. 1 I 3 = 0 Pàgina Comprova les propietats, 3 i 4 anteriors, referents al producte de nombres per matrius, prenent: a = 3, b = A = B = A = A + 6A = = A = 3A + 6A A + B = 3 = A + 3B = = A + B = 3A + 3B A = = A Pàgina 57. Comprova les propietats distributives per a les matrius següents: A = B = C = D = A B + C = A = A B + A C = = Unitat. Álgebra de matrius 4

5 A B + C = A B + A C B + C D = D = B D + C D = + = 48 B + C D = B D + C D 1 60 Pàgina Calcula x, y, z, t perquè es complisca: x y = 5 1 z t 0 1 x y = x z y t = 5 1 z x z = 5 x = y t = 1 3 y = z = 0 z = 0 t = t = x y olución: = 5/ 3/ z t t a A B + C = A B + A C b A + B C = A C + B C c A B C = A B C. Per a les matrius: A =, B =, C =, comprova: 3 5 a A B + C = A = A B + A C = = b A + B C = C = A C + B C = = c A B C = A = A B C = C = 1 5 z t A B + C = A B + A C A + B C = A C + B C A B C = A B C Unitat. Álgebra de matrius 5

6 3. iguen A = y B =. Troba X que complisca: 3 X A = 5 B X = 5B + A = = X = 5 17/3 4. Troba dues matrius, A i B, de dimensió que complisquen: A + B = A B = A + B = umando: 3A = 1 A = A B = B = A = 0 1 = olución: A =, B = Troba dues matrius X i Y que verifiquen: 1 5 X 3Y = y X Y = X 3Y = X 3Y = X Y = X + Y = umando: Y = Y = X = + Y = = olución: X =, Y = Esbrina com ha de ser una matriu X que complisca la condició següent: X = X x y X = z 1 1 t 1 1 Unitat. Álgebra de matrius 6

7 1 1 X = x y 1 1 = x x + y z t z z + t X = x y = x + z y + t x = x + z x + y = y + t z = z z + t = t x y olución: X = 0 x 7. Efectua les operacions següents amb les matrius donades: a A B + A C b A B C c A B C A = B = C = 7 a A B + A C = b A B C = 1 1 = c A B C = 1 1 = Donada la matriu A = comprova que A I = 0. A I 0 = 0 = 9 0 x = t z = 0 z t z 9 9 t 3 0 han de ser iguales, donde x e y son números reales cualesquiera Troba la inversa de les matrius: a b x y a = 1 0 7x + 3z 7y + 3t = z t 8 5 x + z y + t 7x + 3z = 1 x + z = 0 x = 1 z = 7y + 3t = 0 y + t = 1 y = 3 t = 7 Por tanto, la inversa es. 3 x y b = 1 0 3x z 3y t = z t x + 5z 8y + 5t Unitat. Álgebra de matrius 7

8 3x z = 1 8x + 5z = 0 x = 5 z = 8 3y t = 0 8y + 5t = 1 y = t = 3 Por tanto, la inversa es. Pàgina Considera u 7, 4,, v 5, 0, 6, w 4, 6, 3, a = 8, b = 5, elements de Á 3 i Á. Comprova les huit propietats que s enumeren damunt. Asociativa: u+ v+ w= u+ v + w u+ v+ w = 1, 4, 4 + w = 16, 10, 1 u+ v + w = u + 9, 6, 3 = 16, 10, 1 Conmutativa: u+ v = v+ u u+ v = 1, 4, 4 = v+ u Vector nulo: v+ 0 = v v+ 0 = 5, 0, 6 + 0, 0, 0 = 5, 0, 6 = v Vector opuesto: v+ v = 0 v+ v = 5, 0, 6 + 5, 0, 6 = 0, 0, 0 Asociativa: a b v = a b v 8 5 5, 0, 6 = 40 5, 0, 6 = 00, 0, 40 8 [ 5 5, 0, 6] = 8 5, 0, 30 = 00, 0, 40 Distributiva I: a + b v = a v+ b v a + b v = 3 5, 0, 6 = 15, 0, 18 a v + b v = 8 5, 0, 6 5 5, 0, 6 = 40, 0, 48 5, 0, 30 = 15, 0, 18 Distributiva II: a u+ v = a u+a v a u+ v = 8 1, 4, 4 = 96, 3, 3 a u+a v = 8 7, 4, + 8 5, 0, 6 = 56, 3, , 0, 48 = 96, 3, 3 Producto por 1: 1 v = v 1 v = 1 5, 0, 6 = 5, 0, 6 = v Pàgina Comprova si els següents conjunts de n-uples són L.I. o L.D.. 3, 0, 1, 0,, 1, 5, 0, 0, 0, 1, 1, 4,, 0, 5 Aplicamos la propiedad fundamental: x3, 0, 1, 0 + y, 1, 5, 0 + z0, 0, 1, 1 + w4,, 0, 5 = 0, 0, 0, 0 Operando, llegamos a: 3x + y + 4w, y w, x + 5y + z, z 5w = 0, 0, 0, 0 Unitat. Álgebra de matrius 8

9 Esta igualdad da lugar al siguiente sistema: 3x + y + 4w = 0 y w = 0 x + 5y + z = 0 z 5w = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0, w = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 3. 3, 0, 1, 0,, 1, 5, 0, 0, 0, 1, 1, 0, 0, 0, 1 Aplicamos la propiedad fundamental: x3, 0, 1, 0 + y, 1, 5, 0 + z0, 0, 1, 1 + w0, 0, 0, 1 = 0, 0, 0, 0 Operando, llegamos a: 3x + y, y, x + 5y + z, z + w = 0, 0, 0, 0 Esta igualdad da lugar al sistema: 3x + y = 0 y = 0 x + 5y + z = 0 z + w = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0, w = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 4., 4, 7, 1, 0,, 0, 1, Aplicamos la propiedad fundamental: x, 4, 7 + y1, 0, + z0, 1, = 0, 0, 0 Operando, llegamos a: x + y, 4x + z, 7x + y + z = 0, 0, 0 Esta igualdad da lugar al sistema: x + y = 0 4x + z = 0 7x + y + z = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 5. 1, 0, 0, 1, 1, 0, 0, 0, 0 Explica per què si en un conjunt de vectors està el vector zero, aleshores són L.D. Aplicamos la propiedad fundamental: x1, 0, 0 + y1, 1, 0 + z0, 0, 0 = 0, 0, 0 Unitat. Álgebra de matrius 9

10 i hacemos x = 0, y = 0, z puede tomar cualquier valor, por tanto, los vectores son linealmente dependientes. i en un conjunto de vectores u 1, u,, u n está el vector cero, podemos conseguir una combinación lineal de ellos: x 1u1 + x u + + x n 1 un 1 + x n 0 = 0, 0, 0,, 0 en la que x 1 = x = = x n 1 = 0 y x n 0. Como no todos los coeficientes son nulos, los vectores son linealmente dependientes. Pàgina Calcula el rang de les matrius següents: A = B = C = A = B = ª ª ª 3-ª + D = ran A = 3 ran B = C = ª + 4-ª ª + 4-ª ª 4-ª + 3-ª ran C = D = ª ran D = ª 5 Unitat. Álgebra de matrius 10

11 Pàgina 70 EXERCICI I PROBLEME PROPOAT PER A PRACTICAR Operacions amb matrius a A + 3B b A B c B A d A A B B 1 Donades les matrius A = y B =, calcula: / a b c d 9 0 = Efectua el producte = 7 3 b Troba, si és possible, les matrius AB; BA; A + B; A t B. 3 a ón iguals les matrius A = i B = 3? a No, A tiene dimensión 1 y B tiene dimensión 1. Para que dos matrices sean iguales, deben tener la misma dimensión y coincidir término a término. 4 6 b A B = 11/ ; B A = 1 3; A + B no se puede hacer, pues no tienen la misma dimensión. 6 9 A t B = 3 3 = 4 4 Donades les matrius: A = i B = comprova que: a A + B t = A t + B t b 3A t = 3A t a A + B t = t = A t + B t = 0 + = A + B t = A t + B t Unitat. Álgebra de matrius 11

12 b 3A t = t = A t = 3 0 = A t = 3A t 5 Calcula 3AA t 3 1 I, sent A = 5. 3A A t I = = = = 0 = Donades les matrius A = i B =, comprova que A B t = B t A t. 3 5 A B = A B t 3 = B t A t = = 7 Calcula, en cada cas, la matriu B que verifica la igualtat: a + B = b 3B = a B = = b 3B = 3B = = /3 B = A B t = B t A t Matriu inversa 8 Comprova que la matriu inversa de A és A 1 : A = 0 A 1 = A A 1 = I 4 1 Unitat. Álgebra de matrius 1

13 9 Quina és la matriu inversa de la matriu unitat? La matriz unidad, I. 10 Troba la matriu inversa de A = i la de B =. A = A = 1/ 1/ B = 4 B = 1/ 1/ Amb les matrius A i B de l exercici anterior i les seues inverses, A 1 i B 1, comprova que: a A + B 1 A 1 + B 1 b A B 1 = B 1 A 1 a A + B 1 0 = 1 1 = 1 4 1/ 0 A 1 + B = b A B = 1 = 1 0 1/8 3/8 B 1 A = 0 1 = Rang d una matriu 1 Estudia la dependència o independència lineal dels següents conjunts de vectors: a u 1 = 1, 1, 3, 7, u =, 5, 0, 4 i digues quin és el rang de la matriu les columnes de la qual són u 1 y u. b v 1 = 1, 0,, 3, 1, v =, 1, 3, 0,, v 3 = 4, 1, 1, 6, 4 i digues quin és el rang de la matriu les files de la qual són v 1, v, v a M = ran M = ª ª ª ª ª 1 3/4 1/ 1/4 Los vectores u 1 y u son linealmente independientes / 1/ 3-ª 4 1/8 3/ b M = A + B 1 A 1 + B 1 A B 1 = B 1 A 1 3-ª Unitat. Álgebra de matrius 13

14 ran M = 0 es linealmente dependiente. Hay dos vecto- El conjunto de vectores v 1, v, v 3 res linealmente independientes. 13 Estudia el rang d aquestes matrius i digues, en cada cas, el nombre de columnes que són L.I.: A = B = C = D = A = ª ran A = ª + Hay 3 columnas linealmente independientes en A B = Hay columnas linealmente independientes en B. C = ª 3 3-ª 4-ª 3ª + 4ª ª 0 3-ª 4ª ran C = ran B = Hay dos columnas linealmente independientes en C. D = ª 4-ª ran D = 4 Las cuatro columnas de D son linealmente independientes. Unitat. Álgebra de matrius 14

15 Equacions amb matrius 14 Troba les matrius X i Y que verifiquen el sistema X + Y =, X Y = X + Y = X Y = /3 1 3X = X = 3 0 Despejamos Y en la ecuación: 1 1 / /3 Y = X = = 1 0 / umando las dos ecuaciones, queda: /3 1 0 Por tanto, X = y Y =. 15 Calcula X de tal manera que X B = A B, sent: A = B = X = A B + B 1 A B = B = Determina els valors de m per als quals m 0 X = verifique X 5 X + I = m 0 0 X X + I = + = m = 0 5 m 0 m + = 5/m = X = m Tiene que cumplirse que: m 5 m + 1 = 0 m 5m + = 0 5 m Unitat. Álgebra de matrius 15

16 5 ± ± 3 m = = = 4 4 m = 1 m = Hay dos soluciones: m 1 = ; m = 1 1 x 1 x 3 17 Resol: = 1 1 x 1 x 3 = 3 3 y y y 1 y 1 1 x y 3x + y 3 + x 3y = x y = 3 + x 3x + y = 3y x + y = 3 3x y = 5 5 umando: 4x = 5 x = y = 3 x = 3 + = olución: x = ; y = Pàgina 71 PER A REOLDRE 18 Donada la matriu A =, calcula A, A 3,, A A = A A = ; A3 = A A = = I; A4 = A 3 A = I A = A A 18 = A = A 3 4 A = I 4 A = I A = A = Comprova que A = A I, sent: A = 1 1 i I la matriu unitat d ordre Utilitza aquesta igualtat per a calcular A A = A A = A I = 4 0 = A = A I Unitat. Álgebra de matrius 16

17 Calculamos A 4 : A 4 = A = A I = A I A I = 4A A A + I = = 4A I 4A + I = 8A 4I 4A + I = 4A 3I = = = = Determina a i b de forma que la matriu 1 A = verifique A = A. a b A 1 1 = A A = = 4 a b a b a b a + ab a + b 4 a b a + ab a + b A = A = Por tanto, a = y b = 1. 1 a b 4 a = a = b = 1 b = 1 a + ab = a 4 = a + b = b + 1 = 1 1 Calcula A n i B n 1 0 sent: A = 0 B = 1 1/7 1/7 1 1/7 1/7 1 /7 /7 A = A A = 0 = 0 1 /7 /7 1 1/7 1/7 1 3/7 3/7 A 3 = A A = 0 = 0 1 n/7 n/7 Así, A n = 0. Lo probamos por inducción: Acabamos de comprobar que para n = primer caso relevante, funciona. uponemos que es cierto para n 1: 1 n 1/7 n 1/7 1 1/7 1/7 1 n/7 n/7 A n = A n 1 A = 0 0 = 0 B 1 0 = = = /7 1/7 0 9 B 3 = B 1 0 B = = = Unitat. Álgebra de matrius 17

18 Por tanto, B n 1 0 = 0 3 n. Lo probamos por inducción: Igual que en el caso anterior, para n = se cumple. uponemos que es cierto para n 1: B n = B n B = = n 1 n 1 Donada la matriu A =, troba una matriu B de tal manera que A B = A B = A 1 AB = A B = A Calculamos A 1 : A = 3; A = Por tanto: B = = = Demostra després que la matriu I + A + A és la matriu inversa de I A. 3 Donada la matriu A =, prova que A3 és la matriu nul la Multiplica I + A + A per I A. 0 A = 0 ; A3 = A A = 0 0 Veamos que I + A + A es la inversa de I A: I + A + A I A = I A + A A + A A 3 = I A 3 = I 0 = I. Como I + A + A I A = I, entonces I + A + A es la inversa de I A com a combinació lineal de A i I. 4 Donada la matriu A = comprova que A + I = 0 i expressa A A + I = = A + I = = Unitat. Álgebra de matrius 18

19 Expresamos A como combinación lineal de A e I: A + I = 0 A + I A + I = A + A + A + I = A + A + I = 0 A = A I 5 a Comprova que la inversa de A és A 1 : 5 0 1/5 /5 0 A = A 1 = 3/5 6/ b Calcula la matriu X que verifica XA = B sent A la matriu anterior i B = 1 3. a A A 1 = I b XA = B X A A 1 = B A 1 X = B A 1 Por tanto: 1/5 /5 0 X = 1 3 3/5 6/5 1 = Estudia la dependència lineal dels següents conjunts de vectors segons els valors del paràmetre t: a u 1 = 1, 1, 0,, u =, 0, 1,, u3 = 3, 1, 1, t b v1 =,, 0, 0, v = 1, 5, 3, 3, v3 = 1, 1, t, 1, v 4 =, 6, 4, 4 a Debemos estudiar el rango de la matriz: t 3-ª t 6 M = 3-ª ran M = 3 para cualquier valor de t t + 6 Los tres vectores son linealmente independientes, cualquiera que sea el valor de t. b Hallamos el rango de la matriz: : M = 1 1 t 1 4-ª : ª t 1 3-ª 4ª Unitat. Álgebra de matrius 19

20 t 1 : 3 3ª : 4ª t 1 3ª 4ª t 10 i t = 1, ran M = i t 1, ran M = 3 Hay dos vectores linealmente independientes. Hay tres vectores linealmente independientes. 7 Estudia el rang de les matrius següents segons el valor del paràmetre k : M = 1 1 N = 1 3 P = 6 4 k Q = k k M = k ran M = 3 para cualquier valor de k. N = 1 + k = 0 si k = 1 i k =, ran N =. 1 i k, ran N = P = 6 4 k ª + 3-ª 3-ª : 4 1 k k k k i k = ran P = 1 i k ran P = ª 10 3 k 1 0 k k Q = k + 3-ª k ª 3 i k = ran Q = i k ran Q = 3 Unitat. Álgebra de matrius 0

21 8 Troba el valor de k perquè el rang de la matriu A siga A = A = k ª 0 k 7 0 k 7 3-ª + Para que ran A =, ha de ser k = 0; es decir, k =. 0 k 0 9 Troba X i Y sabent que 5X + 3Y = i 3X + Y = X + 3Y = 15X 9Y = X + Y = 15X + 10Y = X = Y = = X = olución: X = ; Y = 30 Donada la matriu A = troba dos nombres reals m i n tals que A + ma + ni = A + ma + ni = 0 + m + n = umando: Y = m + n 1 + m = + m 3 + 3m + n olución: m = 1; n = 0 + m + n = 0 n = m = 0 m = 1 + m = 0 m = m + n = 0 n = 0 31 Determina, si és possible, un valor de k perquè la matriu A ki siga la matriu nul la, sent: 0 1 A = k k 1 A ki = k 0 = 1 k k k Unitat. Álgebra de matrius 1

22 k 1 1 k k A ki = = = = k = 1 k 1 1 k k k 1 k 4k 4 k k 1 4k 4 k k k 6k Una companyia de mobles fabrica butaques, engrunsadores i cadires, i cada una d aquestes de tres models: E econòmic, M mitjà i L luxe. Cada mes produeix 0 models E, 15 M i 10 L de butaques; 1 models E, 8 M i 5 L d engrunsadores, i 18 models E, 0 M i 1 L de cadires. Representa aquesta informació en una matriu i calcula n la producció d un any. BUTACA MECEDORA ILLA E M L Cada mes: E M L Cada año: = 18 BUTACA MECEDORA ILLA Pàgina 7 33 En un edifici hi ha tres tipus d habitatges: L3, L4 i L5. Els habitatges L3 tenen 4 finestres xicotetes i 3 de grans; els L4 tenen 5 finestres xicotetes i 4 de grans, i els L5, 6 de xicotetes i 5 de grans. Cada finestra xicoteta té vidres i 4 frontisses, i les grans, 4 vidres i 6 frontisses. a Escriu una matriu que descriga el nombre i grandària de finestres de cada habitatge i una altra que expresse el nombre de vidres i frontisses de cada tipus de finestra. b Calcula la matriu que expressa el nombre de vidres i de frontisses de cada tipus d habitatge. P G C B L3 a ; P L4 L5 P G C B C B L3 L3 b P L4 = L4 G L5 G L5 Unitat. Álgebra de matrius

23 34 Un industrial fabrica dos tipus de bombetes: transparents T i opaques O. De cada tipus es fan quatre models: M 1, M, M 3 i M 4. T O M M Aquesta taula mostra la producció setmanal de bombetes de cada tipus i model M M El percentatge de bombetes defectuoses és el % en el model M1, el 5% en el M, el 8% en el M 3 i el 10% en el M 4. Calcula la matriu que expressa el nombre de bombetes transparents i opaques, bones i defectuoses, que es produeixen. D B T O M 1 M M 3 M 4 M ,,05 0,08 0,1 M = 0,98 0,95 0,9 0,9 M M T O T O 96 60,9 D ,1 B D 35 Troba totes les matrius X de la forma tals que X =. a 1 0 a 1 0 a a + b 1 1 X = 0 b 1 0 b 1 = 0 b b + c = 0 a = 1 a + b = 0 b = 1 b + c = 0 c = 1 c a = ±1 a = b b = ±1 c = b c = ±1 c a = 1 b = 1 c = 1 a = 1 b = 1 c = Hay dos soluciones: y 1 c 1 B a b 1 c Calcula una matriu X que commuta amb la matriu, A X = X A, sent 1 1 A =, i calcula A + A 1 X. a c b d X = 1 1 a b a + c b + d A X = = c d c d a b 1 1 a a + b X A = = c d c c + d han de ser iguales. a + c = a b + d = a + b d = c + d c = 0 d = a c = 0 a b X =, con a, b Á 0 a Unitat. Álgebra de matrius 3

24 1 1 1 A + A 1 X = + = + = 0 a 0 a 1 + a + b a = + a a b 1 Observamos que la matriz que hemos obtenido también es de las que conmutan con A. a b a 37 iguen A i B les matrius donades per: 5 0 a b 0 A = 5 0 B = c c 0 Troba les condicions que han de complir els coeficients a, b, c perquè es verifique A B = B A. 5 0 a b 0 5a + c 5b + c 0 A B = 5 0 c c 0 = a + 5c b + 5c 0 a b a + b a + 5b 0 B A = c c = 7c 7c 0 Para que A B = B A, debe cumplirse que: 5a + c = 5a + b 5b + c = a + 5b a + 5c = 7c b + 5c = 7c c = b c = a 7c = 7c 7c = 7c a = b = c aquesta igualtat per a obtindre A Donada la matriu: A = prova que es verifica A3 + I = 0 i utilitza Fes A 10 = A 3 3 A i tin en compte que A 3 = I A = ; A3 = A 3 + I = Obtenemos A 10 teniendo en cuenta que A 3 + I = 0 A 3 = I : A 10 = A 3 3 A = I 3 A = I A = A = Unitat. Álgebra de matrius 4

25 39 Una matriu quadrada s anomena ortogonal quan la seua inversa coincideix amb la seua transposada. 3/5 x 0 Calcula x i y perquè aquesta matriu A siga ortogonal: A = y 3/5 0 Fes A A t = I. i A 1 = A t, ha de ser A A t = I; entonces: 3/5 x 0 3/5 y 0 9/5 + x 3/5y 3/5x 0 1 A A t = y 3/5 0 x 3/5 0 = 3/5y 3/5x y + 9/5 0 = x = 1 x 16 = x = ± y x = 0 y = x y = x 5 5 y 9 + = 1 y 16 = Hay dos soluciones: x 1 = ; y 1 = x = ; y = Resol l equació matricial: X = = ; = 3 4 Por tanto: X = X = = olución: X = = = / 1/ / QÜETION TEÒRIQUE 41 Justifica per què no és certa la igualtat: A + B A B = A B quan A i B són dues matrius qualssevol. A + B A B = A AB + BA B Para que la igualdad fuera cierta, tendría que ser AB = BA; y, en general, no es cierto para dos matrices cualesquiera. Unitat. Álgebra de matrius 5

26 4 iga A una matriu de dimensió 3: a Hi ha una matriu B tal que A B siga una matriu d una sola fila? b I per a B A? 1 Posa un exemple per a cada cas, sent: A = a No; A B tendrá filas necesariamente. Por ejemplo, tomando A = 1 y B =, tenemos que: A B = 1 0 b í; si tomamos una matriz de dimensión 1 ha de tener dos columnas para poder multiplicar B A, el resultado tendrá una sola fila. Por ejemplo: i A = y B = 1, entonces B A = iguen A i B dues matrius quadrades d igual grandària. i A i B són simètriques, ho és també el seu producte A B? i la resposta és afirmativa, justifica-la, i si és negativa, posa n un contraexemple. i A y B son dos matrices cuadradas de igual tamaño, simétricas, su producto, A B, no tiene por qué ser una matriz simétrica. Por ejemplo: i A = y B = A B = no es simétrica. Pàgina Definim la traça d una matriu quadrada A d ordre com tr A = a 11 + a. Prova que si A i B són dues matrius quadrades d ordre, aleshores tr A B = tr B A. a 11 a 1 a 1 a b 11 b 1 b 1 b i A = y B = ; entonces: a 11 b 11 + a 1 b 1 a 11 b 1 + a 1 b a 1 b 11 + a b 1 a 1 b 1 + a b A B = tr A B = a 11 b 11 + a 1 b 1 + a 1 b 1 + a b b 11 a 11 + b 1 a 1 b 11 a 1 + b 1 a b 1 a 11 + b a 1 b 1 a 1 + b a B A = tr B A = a 11 b 11 + a 1 b 1 + a 1 b 1 + a b Por tanto, tr A B = tr B A. Unitat. Álgebra de matrius 6

27 45 iga A una matriu quadrada d ordre 3 tal que a ij = 0 si i j A és una matriu diagonal. Prova que el producte de dues matrius diagonals és una matriu diagonal. a 11 b 11 i A = 0 a y B = 0 0 b 0 A B = a 33 a 11 b 11 0 a b 0 a 33 b 33 b 33, su producto es:, que también es una matriz diagonal. 46 iguen A = a ij m, n, B = b ij n, p, C = c ij q, r. Quines condicions han de complir p, q i r perquè es puguen efectuar les operacions següents? a A C B b A B + C a n = q = r b n = q; p = r 47 iga A una matriu de dues files i dues columnes el rang de la qual és. En pot variar el rang si afegim una fila o una columna? No, porque el número de filas linealmente independientes coincide con el número de columnas linealmente independientes. i añadimos una fila, A seguiría teniendo dos columnas; y si añadimos una columna, A seguiría teniendo dos filas. Por tanto, el rango seguiría siendo. 48 Una matriu de 3 files i 3 columnes té rang 3. a Com pot variar el rang si llevem una columna? b i suprimim una fila i una columna, podem assegurar que el rang de la matriu resultant serà? a Tendrá rango dos. b No. Podría ser dos o uno. Por ejemplo: i en A = 1 suprimimos la primera fila y la tercera columna, queda, que tiene rango 1 A tenía rango a i A és una matriu regular d ordre n i hi ha una matriu B de tal manera que AB + BA = 0, provar que BA 1 + A 1 B = 0. 3 b i A =, troba una matriu B 0 tal que AB + BA = a Multiplicamos por A 1 por la izquierda en la igualdad: AB + BA = 0 A 1 AB + A 1 BA = 0 B + A 1 BA = 0 Unitat. Álgebra de matrius 7

28 Ahora multiplicamos la igualdad obtenida por A 1 BA 1 + A 1 BAA 1 = 0 BA 1 + A 1 B = 0 por la derecha: b i B =, entonces: 3 a b A B = = 3a c 3b d 4 3 c d 4a + 3c 4b + 3d a b B A = 3 3a + 4b a + 3b = Así: a c c b d d 4 3 6a + 4b c a d AB + BA = = 4a + 4d 3c + 4d c + 3d 4b c + 6d 6a + 4b c = 0 a d = 0 4a + 4d = 0 4b c + 6d = 0 3a b + c = 0 a + d = 0 d = a a + d = 0 b c + 3d = 0 3a b + c = 0 c = 3a + b a b 3a + b a Por tanto: B =, a y b Por ejemplo, con a = 1 y b = 1, queda B = Demostra que si una matriu verifica A = és la matriu nul la, aleshores A no pot tindre inversa. upongamos que se verifica que A = 0, pero que A sí tiene inversa, que existe A 1. Multiplicando la igualdad A = 0 por A 1, quedaría: A 1 A = 0 A 1 A = 0 I = 0; lo cual es absurdo. Por tanto, deducimos que no existe A És possible afegir una fila a la matriu 1 matriu tinga rang 4? Raona la resposta. Calculemos el rango de la matriz dada: de forma que la nova ª ª 3 Tiene rango ; luego, añadiendo una fila, la matriz resultante no podrá tener rango 4 tendría rango ó 3. Unitat. Álgebra de matrius 8

29 PER A APROFUNDIR 5 iguen A i B dues matrius quadrades del mateix ordre. De la igualtat A B = = A C no pot deduir-se, en general, que B = C. a Prova aquesta afirmació buscant dues matrius B i C distintes tals que 1 1 A B = A C, sent A = 1 1. b Quina condició ha de complir la matriu A perquè de A B = A C es puga deduir que B = C? a Por ejemplo, si B = y C =, entonces: 3 3 b Debe existir A A B = = A C, pero B C Troba una matriu quadrada d ordre, distinta de I i de I; la inversa de la qual coincidisca amb la seua transposada. a b ea A =. i su inversa, A 1, coincide con su traspuesta, A t, ha de tenerse que c d A A t = I. Es decir: A A t a b = a c = a + b ac + bd = 1 0 c a + b = 1 ac + bd = 0 c + d = 1 d b d ac + bd c + d Por ejemplo, obtenemos, entre otras: ; 0 1 ; ; Estudia el rang de les matrius següents segons els valors de a: 1 1 a 1 0 M = 4 a A = M = 4 a a + a 1 3-ª a 1 a 1 a 1 1 i a = 1, ran M = i a =, ran M = i a 1 y a, ran M = 3 a 1 0 a 1 0 A = 3 3 a ª i a = 0, ran A = i a 0, ran A = 3 Unitat. Álgebra de matrius 9

30 55 Es diu que una matriu és antisimètrica quan la seua transposada és igual a la seua oposada. Obtín la forma general d una matriu d ordre que siga antisimètrica. a b i A =, entonces a c At = y A = a b c d b d c d. Para que A t = A, ha de ser: a c = a b b d c d 0 b Por tanto, una matriz antisimétrica de orden es de la forma: PER A PENAR UN POC MÉ 56 Recorda que una matriu A és simètrica si A t = A. Una matriu s anomena antisimètrica si A t = A. Tant les matrius simètriques com les antisimètriques són, òbviament, quadrades. Demostra que en una matriu antisimètrica tots els elements de la diagonal principal són zeros. i A = a ij n n, los elementos de su diagonal principal son a ii, i = 1,,, n. La traspuesta es A t = a ji n n ; los elementos de su diagonal principal también serán a ii los mismos que los de A. La opuesta de la traspuesta es A t = a ji n n ; los elementos de su diagonal principal serán a ii. Para que A t = A, han de ser a ii = a ii ; por tanto, a ii = 0, i = 1,, n es decir, los elementos de la diagonal principal son ceros. 57 Diem que una matriu quadrada és màgica de suma k quan la suma dels elements de cada fila, com també els de cada columna i els de les dues diagonals és, en tots els casos, igual a k. Quant val k si una matriu màgica és antisimètrica? Troba totes les matrius màgiques antisimètriques d ordre 3. Hemos visto en el ejercicio anterior que, en una matriz antisimétrica, los elementos de la diagonal principal son ceros. Por tanto, si la matriz es antisimétrica, k = 0. Buscamos las matrices mágicas antisimétricas de orden 3: sabemos que, en este caso, la suma ha de ser cero. Veamos cómo es una matriz antisimétrica de orden 3: a b c d e f g h i a = a c = b b = c d = d a d g b e h c f i a = 0 c = b d = 0 b 0 A = A t = A antisimétrica si At = A; es decir: a d g a b c b e h = d e f c f i g h i a = a b = d c = g d = b e = e f = h g = c h = f i = i Unitat. Álgebra de matrius 30

31 0 b c Luego, una matriz antisimétrica de orden 3 es de la forma: A = b 0 f Para que A sea mágica, ha de tenerse que: es decir: c = b f = b Por tanto, las matrices mágicas antisimétricas de orden 3 son de la forma: 0 b b A = b 0 b b b 0, con b Á. b + c = 0 b + f = 0 c f = 0 58 Obtín totes les matrius màgiques simètriques d ordre 3 per a k = 0. Una matriz simétrica de orden 3 es de la forma: a b c A = b d e pues A = At. Para que sea mágica con k = 0, ha de ser: c e f b c = 0 b f = 0 c + f = 0 c f 0 a + b + c = 0 b + d + e = 0 c + e + f = 0 a + d + f = 0 c + d = ª 4-ª 5-ª ª 4-ª + 5-ª ª 4-ª + 3-ª 5-ª 3-ª ª 4-ª : 5-ª + 4-ª a + b + c = 0 a = b c = f b + d + e = 0 b = e = f c + e + f = 0 c = 0 d + e + f = 0 e = f 3d = 0 d = 0 Unitat. Álgebra de matrius 31

32 Por tanto, una matriz mágica simétrica de orden 3 con k = 0, es de la forma: f f 0 A = f 0 f 0 f f, con f Á. 59 Obtín totes les matrius màgiques simètriques d ordre 3 per a k = 3. a b c Una matriz simétrica de orden 3 es de la forma: A = b d e Para que sea mágica con k = 3, ha de ser: c e f a + b + c = 3 b + d + e = 3 c + e + f = 3 a + d + f = 3 c + d = ª 4-ª 5-ª ª 4-ª + 5-ª ª 4-ª + 3-ª 5-ª 3-ª ª 4-ª : 5-ª + 4-ª a + b + c = 3 a = 3 b c = 3 f 1 = f b + d + e = 3 b = 3 d e = f = f c + e + f = 3 c = 3 e f = 3 + f f = 1 d + e + f = 3 e = 3 d f = 3 1 f = f 3d = 3 d = 1 Por tanto, una matriz mágica simétrica de orden 3 con k = 3, es de la forma: A = f f 1 f 1 f 1 f f, con f Á Por ejemplo, con f = 0, queda: A = 1 0 Unitat. Álgebra de matrius 3

Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D). ÁLGEBRA DE MATRICE Página 48 Ayudándote de la tabla... De la tabla podemos deducir muchas cosas: Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. B solo tiene un candidato el C. Dos consejeros

Más detalles

MATRICES UNIDAD 2. Página 50

MATRICES UNIDAD 2. Página 50 UNIDAD MATRICE Página 50 1. A tres amigos, M, N, P, se les pide que contesten a lo siguiente: Crees que alguno de vosotros aprobará la selectividad? Di quiénes. Estas son las respuestas: M opina que él

Más detalles

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente.

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. ÁLGEBRA DE MATRICES Página 47 REFLEXIONA Y RESUELVE Elección de presidente Ayudándote de la tabla, estudia detalladamente los resultados de la votación, analiza algunas características de los participantes

Más detalles

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27) SOLUCONAR Unitat 8 Comencem Cada 100 g de producte d un determinat aliment conté 0,06 g de vitamina A, 0,3 g de vitamina B i 0, g de calci. Anàlogament, un altre aliment conté 0,1 g de vitamina A, 0, g

Más detalles

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TEMA 4 : Matrius i Determinants TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És

Más detalles

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B = 1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Donada la matriu B = ( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 1 1) B X B = ( 1 4 3 2). per trobar una matriu X tal que 2004 - Sèrie 1 - Qüestió 3 Considereu les matrius Trobeu

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

VECTORS EN L ESPAI. Pàgina 130. Pàgina 131. Problema 1. Troba l àrea d aquest paral lelogram en funció de l angle α: Área = 8 5 sen α = 40 sen α cm 2

VECTORS EN L ESPAI. Pàgina 130. Pàgina 131. Problema 1. Troba l àrea d aquest paral lelogram en funció de l angle α: Área = 8 5 sen α = 40 sen α cm 2 VECTORS EN L ESPAI Pàgina 130 Problema 1 Troba l àrea d aquest paral lelogram en funció de l angle α: Área = 8 sen α = 40 sen α cm cm α 8 cm Troba l àrea d aquest triangle en funció de l angle β: β a b

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 5

SOLUCIONARI Unitat 5 SOLUCIONARI Unitat 5 Comencem Escriu tres equacions que no tinguin solució en el conjunt. Resposta oberta. Per exemple: a) x b) 5x 0 c) x Estableix tres equacions que no tinguin solució en el conjunt.

Más detalles

DETERMINANTES UNIDAD 3. Página 76

DETERMINANTES UNIDAD 3. Página 76 UNIDAD 3 DETERMINANTE Página 76 Determinantes de orden 2 Resuelve cada uno de los siguientes sistemas de ecuaciones y calcula el determinante de la matriz de los coeficientes: 2x + 3y 29 5x 3y 8 4x + y

Más detalles

Matrices. Álgebra de matrices.

Matrices. Álgebra de matrices. Matrices. Álgebra de matrices. 1. Definiciones generales Definición 1.1 Si m y n son dos números naturales, se llama matriz de números reales de orden m n a una aplicación A : {1, 2, 3,..., m} {1, 2, 3,...,

Más detalles

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions 5.1. EQUACIÓ LINEAL AMB n INCÒGNITES Una equació lineal de n incògnites es qualsevol expressió de la forma: a 1 x 1 + a 2 x 2 +... + a n x n = b, on a i b son

Más detalles

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 Matrices y determinantes (Curso 2011 2012) 2. Sea A una matriz diagonal n n y supongamos que todos los elementos de su diagonal son distintos entre sí.

Más detalles

P =

P = RECULL DE PROBLEMES SOBRE MTRIUS I DETERMINNTS QUE HN SORTIT LES PROVES DE SELECTIVITT ) PU LOGSE 004 Sèrie Qüestió 3: Considereu les matrius compleixi X + = B. = i B =. Trobeu una matriu X que ) PU LOGSE

Más detalles

TEMA 7: MATRICES. OPERACIONES.

TEMA 7: MATRICES. OPERACIONES. TEMA 7: MATRICES. OPERACIONES. 1. MATRICES. TIPOS DE MATRICES. Se llama matriz de orden m x n (m filas y n columnas) a un conjunto de m n elementos, distribuidos en m filas y n columnas y encerrados entre

Más detalles

MATRICES. Se denomina matriz de dimensión m n a todo conjunto cuyos elementos están dispuestos en m filas y n columnas. o simplemente A = (a.

MATRICES. Se denomina matriz de dimensión m n a todo conjunto cuyos elementos están dispuestos en m filas y n columnas. o simplemente A = (a. MATRICES Se denomina matriz de dimensión m n a todo conjunto cuyos elementos están dispuestos en m filas y n columnas A= 2 1 5 0 3 8 A es de dimensión 2 3. a a a En general una matriz de dimensión 2 3

Más detalles

DETERMINANTES. Página 77 REFLEXIONA Y RESUELVE. Determinantes de orden 2

DETERMINANTES. Página 77 REFLEXIONA Y RESUELVE. Determinantes de orden 2 DETERMINANTES Página 77 REFLEXIONA Y RESUELVE Determinantes de orden 2 Resuelve los siguientes sistemas y calcula el determinante de cada matriz de coeficientes: 2x + y = 29 5x y = 8 a b x y = 5 0x + 6y

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Matemàtiques Sèrie 1 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què. Cada qüestió val

Más detalles

LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES

LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES Pàgina 7 REFLEIONA I RESOL Aproimacions successives Comprova que: f () = 6,5; f (,9) = 6,95; f (,99) = 6,995 Calcula f (,999); f (,9999); f (,99999);

Más detalles

MATEMÁTICAS 2º BACH TECNOL. MATRICES. Profesor: Fernando Ureña Portero MATRICES

MATEMÁTICAS 2º BACH TECNOL. MATRICES. Profesor: Fernando Ureña Portero MATRICES CONCEPTO DE MATRIZ Definición: Se denomina matriz A o (a ij ) a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas : Columnas Filas Elemento a ij : Cada uno

Más detalles

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico.

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico. Tema 1: Matrices El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico. 1. Terminología Comenzamos con la definición de matriz

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

Estos apuntes se han sacado de la página de internet de vitutor con pequeñas modificaciones.

Estos apuntes se han sacado de la página de internet de vitutor con pequeñas modificaciones. TEMA 1: MATRICES Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones ordenados en filas y columnas. Cada uno de los números de que consta la matriz se denomina elemento. Un elemento

Más detalles

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico.

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico. Tema 1: Matrices El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico. 1. Terminología Comenzamos con la definición de matriz

Más detalles

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 Matrices y determinantes (Curso 202 203) 6 Sea X una matriz cuadrada de tamaño n n y elementos reales Sea k un número par Probar que si X k = Id, entonces

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

Matrices 1. Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

Matrices 1. Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. Matrices 1 Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. Cada uno de los números de que consta la matriz se

Más detalles

y C= determinar la matriz X que verifica la ecuación matricial A B X=C X+I, siendo I =

y C= determinar la matriz X que verifica la ecuación matricial A B X=C X+I, siendo I = EJERCICIOS: TEMA 1: MATRICES. 1º/ Dadas las matrices: A= 2 1 1 0 1 1 1 1, B= 2 0 3 1 y C= 2 1 0 1 determinar la matriz X que verifica la ecuación matricial A B X=C X+I, siendo I = 1 0 0 1. 2º/ Determinar

Más detalles

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES UNIDAD 3 RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES Página 76 Determinantes de orden 2 Resuelve cada uno de los siguientes sistemas de ecuaciones y calcula el determinante de la matriz de los coeficientes:

Más detalles

TEMA 1. MATRICES, DETERMINANTES Y APLICACIÓN DE LOS DETERMINANTES. CONCEPTO DE MATRIZ. LA MATRIZ COMO EXPRESIÓN DE TABLAS Y GRAFOS.

TEMA 1. MATRICES, DETERMINANTES Y APLICACIÓN DE LOS DETERMINANTES. CONCEPTO DE MATRIZ. LA MATRIZ COMO EXPRESIÓN DE TABLAS Y GRAFOS. TEMA 1. MATRICES, DETERMINANTES Y APLICACIÓN DE LOS DETERMINANTES. 1. MATRICES. CONCEPTO DE MATRIZ. LA MATRIZ COMO EXPRESIÓN DE TABLAS Y GRAFOS. DEFINICIÓN: Las matrices son tablas numéricas rectangulares

Más detalles

Definición de matriz Una matriz A es un conjunto de números dispuestos en filas y en columnas.

Definición de matriz Una matriz A es un conjunto de números dispuestos en filas y en columnas. 1.- CONCEPTO DE MATRIZ. TIPOS DE MATRICES Definición de matriz Una matriz A es un conjunto de números dispuestos en filas y en columnas. 1 3 4 Por ejemplo, A = es una matriz de 2 filas y 3 columnas 0 5

Más detalles

TEMA 1: MATRICES. x 2. Ejercicio y B =, se pueden encontrar matrices C y D para que existan los productos ACB y BDA?.

TEMA 1: MATRICES. x 2. Ejercicio y B =, se pueden encontrar matrices C y D para que existan los productos ACB y BDA?. TEMA : MATRICES Ejercicio.- 0 2 2 Dadas las matrices A = y B = -2 0 5, calcula BBt AA t. Ejercicio 2.- 0 x 2 Sean las matrices A =, B = y C =, halla x e y para que se 2 y verifique ABC = A t C. Ejercicio

Más detalles

Problemas Sesión 5: Matrices I

Problemas Sesión 5: Matrices I Problemas Sesión 5: Matrices I P) Sean A 2 3 6 sin embargo B C. ; B 3 8 2 3 y C 5 2 2. Comprueba que AB AC y que El resultado de calcular los productos es: AB AC 7 2 2 6 P2) Considera las matrices A y

Más detalles

TEST DE DETERMINANTES

TEST DE DETERMINANTES Página 1 de 7 TEST DE DETERMINANTES 1 Si A es una matriz cuadrada de orden 3 con A = -2, a qué es igual -A? A -2 B 2 C 0 D -6 2 A -144 B 44 C 88 D -31 3 Indicar qué igualdad es falsa: A B C D 4 A -54 B

Más detalles

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES 3 RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES Página 74 Determinantes de orden 2 Resuelve cada uno de los siguientes sistemas de ecuaciones y calcula el determinante de la matriz de los coeficientes:

Más detalles

ACTIVIDADES INICIALES

ACTIVIDADES INICIALES Matrices ACTIVIDADES INICIALES.I. Señala el número de filas y columnas que componen las tablas de cada uno de los siguientes ejemplos. a) Un tablero de ajedrez b) Una quiniela de fútbol c) El cuadro de

Más detalles

Matemáticas Física Curso de Temporada Verano Ing. Pablo Marcelo Flores Jara

Matemáticas Física Curso de Temporada Verano Ing. Pablo Marcelo Flores Jara Matemáticas Física Curso de Temporada Verano 2016 Ing. Pablo Marcelo Flores Jara pablofloresjara@gmail.com UNIDAD III: INTRODUCCIÓN AL CÁLCULO MATRICIAL Ing. Pablo Marcelo Flores Jara pablofloresjara@gmail.com

Más detalles

Matrices y determinantes

Matrices y determinantes Matrices y determinantes A = ( aij)=a mxn m = nº filas y n = nº columnas Orden o dimensión = mxn Matriz cuadrada m=n Matriz rectangular m n Matriz fila A 1xn Definiciones de Matrices a 11 a 12...a 1n a

Más detalles

CONTENIDOS MATEMÁTICAS II SEGUNDA EVALUACIÓN CURSO 2017/2018 MATRICES

CONTENIDOS MATEMÁTICAS II SEGUNDA EVALUACIÓN CURSO 2017/2018 MATRICES CONTENIDOS MATEMÁTICAS II SEGUNDA EVALUACIÓN CURSO 2017/2018 Unidades: - Matrices (Bloque Álgebra) - Determinantes (Bloque Álgebra) - Sistemas de ecuaciones lineales (Bloque Álgebra) - Vectores (Bloque

Más detalles

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES Pàgina 8. Encara que el mètode per a resoldre les preguntes següents se sistematitza a la pàgina següent, pots resoldre-les ara: a) Quants radiants corresponen als

Más detalles

Matrices y determinantes

Matrices y determinantes Matrices y determinantes 1 Matrices Una matriz de orden m n es un conjunto de m n números ordenados en m filas y n columnas Por ejemplo, 1 1 2 0 2 0 2 1 1 1 2 1 3 0 2 es una matriz de orden 3 5 Una matriz

Más detalles

1 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. MÉTODO DE GAUSS

1 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. MÉTODO DE GAUSS 1 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. MÉTODO DE GAUSS 1.1 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES Una ecuación lineal es una ecuación polinómica de grado 1, con una o varias incógnitas. Dos ecuaciones son equivalentes

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D). ÁLGEBRA DE MATRICE Página 48 Ayudándote de la tabla... De la tabla podemos deducir muchas cosas: Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. B solo tiene un candidato el C. Dos consejeros

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

Es decir, det A = producto de diagonal principal producto de diagonal secundaria. Determinante de una matriz cuadrada de orden 3

Es decir, det A = producto de diagonal principal producto de diagonal secundaria. Determinante de una matriz cuadrada de orden 3 1.- DETERMINANTE DE UNA MATRIZ CUADRADA Determinante de una matriz cuadrada de orden 1 Dada una matriz cuadrada de orden 1, A = (a), se define det A = det (a) = a Determinante de una matriz cuadrada de

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

Matrices y determinantes

Matrices y determinantes Matrices y determinantes 1 Ejemplo Cuál es el tamaño de las siguientes matrices? Cuál es el elemento a 21, b 23, c 42? 2 Tipos de matrices Matriz renglón o vector renglón Matriz columna o vector columna

Más detalles

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente.

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. ÁLGEBRA DE MATRICES Página 49 REFLEXIONA Y RESUELVE Elección de presidente Ayudándote de la tabla, estudia detalladamente los resultados de la votación, analiza algunas características de los participantes

Más detalles

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text Pàg. 1 de 1 Tenim els vectors u(3,, 1), v ( 4, 0, 3) i w (3,, 0): a) Formen una base de Á 3? b) Troba m per tal que el vector (, 6, m) sigui perpendicular a u. c) Calcula u, ì v i ( u, v). a) Per tal que

Más detalles

Equacions i sistemes de segon grau

Equacions i sistemes de segon grau Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l

Más detalles

de la forma ), i =1,..., m, j =1,..., n, o simplemente por (a i j ).

de la forma ), i =1,..., m, j =1,..., n, o simplemente por (a i j ). INTRODUCCIÓN. MATRICES Y DETERMINANTES Las matrices se utilizan en el cálculo numérico, en la resolución de sistemas de ecuaciones lineales, de las ecuaciones diferenciales y de las derivadas parciales.

Más detalles

MATRICES. Matriz de los coeficientes. Matriz de las incógnitas. Matriz de los términos independientes. Matriz ampliada. Información general

MATRICES. Matriz de los coeficientes. Matriz de las incógnitas. Matriz de los términos independientes. Matriz ampliada. Información general MTRICES Sistema de ecuaciones lineales 2x+ 3y z= 5 5x 2y+ 2z= 10 x y+ 3z= 8 Expresión matricial 2 3 1 x 5 5 2 2 y = 10 1 1 3 z 8 2 3 1 5 2 2 1 1 3 Matriz de los coeficientes 3 filas 3 columnas matriz 3

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Matrices, determinantes y sistemas de ecuaciones lineales

Matrices, determinantes y sistemas de ecuaciones lineales Matrices, determinantes y sistemas de ecuaciones lineales David Ariza-Ruiz 10 de octubre de 2012 1 Matrices Una matriz es una tabla numérica rectangular de m filas y n columnas dispuesta de la siguiente

Más detalles

Tema 1 CÁLCULO MATRICIAL y ECUACIONES LINEALES

Tema 1 CÁLCULO MATRICIAL y ECUACIONES LINEALES Tema 1 CÁLCULO MATRICIAL y ECUACIONES LINEALES Prof. Rafael López Camino Universidad de Granada 1 Matrices Definición 1.1 Una matriz (real) de n filas y m columnas es una expresión de la forma a 11...

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

Matrices. Una matriz es una forma de representar un conjunto de números que guardan una relación entre sí, dando un orden mediante filas y columnas.

Matrices. Una matriz es una forma de representar un conjunto de números que guardan una relación entre sí, dando un orden mediante filas y columnas. Matrices. Una matriz es una forma de representar un conjunto de números que guardan una relación entre sí, dando un orden mediante filas y columnas. Ejemplo: Consideremos la siguiente selección de gustos

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) = El cas positiu no té solució. Si analitzam el cas negatiu, ens surt x = x+, d on x =. A continuació fem la taula següent per veure si el valor obtingut és un màxim, mínim o un punt de sella. x + f (x)

Más detalles

Determinantes. Determinante de orden uno. a 11 = a 11 5 = 5

Determinantes. Determinante de orden uno. a 11 = a 11 5 = 5 DETERMINANTES Determinantes Concepto de determinante A cada matriz cuadrada A se le asigna un escalar particular denominado determinante de A, denotado por A o por det (A). A = Determinante de orden uno

Más detalles

Matrices. Primeras definiciones

Matrices. Primeras definiciones Primeras definiciones Una matriz es un conjunto de elementos números ordenado en filas y columnas. En general una matriz se nombra con una letra mayúscula y a sus elementos con letras minúsculas indicando

Más detalles

6. Obtén las matrices A y B que verifiquen el sistema. 7. Encuentra una matriz X que cumpla. siendo. 9. Resuelve la siguiente ecuación matricial:

6. Obtén las matrices A y B que verifiquen el sistema. 7. Encuentra una matriz X que cumpla. siendo. 9. Resuelve la siguiente ecuación matricial: Ejercicios. Escribe la matriz traspuesta de: 2 3 3 B= 0 4 3 2 4 C= 2 3 2. Se consideran las matrices: 0 3 2 2 2 2 0 2 3 B= 0 4 C=2 4 3 0 2 5 Calcula: 3A, 3A + 2C, A C, C A y A B. 3. Dadas las matrices

Más detalles

ELEMENTOS DE ALGEBRA LINEAL

ELEMENTOS DE ALGEBRA LINEAL ELEMENTOS DE ALGEBRA LINEAL Matriz Una matriz de orden o dimensión n x p es una ordenación rectangular de elementos dispuestos en n filas y p columnas de la siguiente forma: a11 a1 a1p a1 a a p A an1 an

Más detalles

BLOQUE DE ÁLGEBRA: TEMA 1: MATRICES.

BLOQUE DE ÁLGEBRA: TEMA 1: MATRICES. BLOQUE DE ÁLGEBRA: TEMA 1: MATRICES. Matrices: Se llama matriz de dimensión m n a un conjunto de números reales dispuestos en m filas y n columnas de la siguiente forma: 11 a 12 a 13... a 1n A= a a 21

Más detalles

Matrices y Sistemas Lineales

Matrices y Sistemas Lineales Matrices y Sistemas Lineales Álvarez S, Caballero MV y Sánchez M a M salvarez@umes, mvictori@umes, marvega@umes 1 ÍNDICE Matemáticas Cero Índice 1 Definiciones 3 11 Matrices 3 12 Sistemas lineales 5 2

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Una ecuación lineal de n-incógnitas es una igualdad de la forma:

Una ecuación lineal de n-incógnitas es una igualdad de la forma: página 1/39 Teoría Tema 6 Ecuación lineal Una ecuación lineal de n-incógnitas es una igualdad de la forma: a 1 x 1 +a 2 x 2 +a 3 x 3 +...+a n x n =c Donde a 1,a 2, a 3,..., a n,c son números reales. En

Más detalles

Matemàtiques 1 - FIB

Matemàtiques 1 - FIB Matemàtiques - FI 7--7 Examen Final F Àlgebra lineal JUSTIFIQUEU TOTES LES RESPOSTES. [ punts] Siguin E i F dos espais vectorials, f : E F una aplicació lineal. (a) Digueu què ha de satisfer f per tal

Más detalles

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3 Matrices y determinantes (Curso 010 011). Sea A una matriz diagonal n n y supongamos que todos los elementos de su diagonal son distintos entre sí. Demostrar

Más detalles

Matemáticas 2ºBachillerato Aplicadas a las Ciencias Sociales

Matemáticas 2ºBachillerato Aplicadas a las Ciencias Sociales Matemáticas 2ºBachillerato Aplicadas a las Ciencias Sociales 1era evaluación. Matrices Definición: Una matriz es un conjunto de números ordenados en filas y columnas. Para definirla se utilizan letras

Más detalles

Determinantes. Concepto de determinante A cada matriz cuadrada A se le asigna un número denominado determinante de A, denotado por A o por det (A).

Determinantes. Concepto de determinante A cada matriz cuadrada A se le asigna un número denominado determinante de A, denotado por A o por det (A). Determinantes Concepto de determinante A cada matriz cuadrada A se le asigna un número denominado determinante de A, denotado por A o por det (A). A = Determinante de orden uno a 11 = a 11 5 = 5 Determinante

Más detalles

CURSO BÁSICO DE MATEMÁTICAS PARA ESTUDIANTES DE ECONÓMICAS Y EMPRESARIALES

CURSO BÁSICO DE MATEMÁTICAS PARA ESTUDIANTES DE ECONÓMICAS Y EMPRESARIALES CONCEPTO MATRICES Se llama matriz de orden (dimensión) m n a un conjunto de m n elementos dispuestos en m filas y n columnas Se representa por A = a 11 a 12 a 1n a 21 a 22 a 2n a m1 a m2 a mn j=1,2,,n

Más detalles

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante:

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante: EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante: 3 7 1 2 0 1 1 3 6 a) Usando la Regla de Sarrus. b) Desarrollando por los elementos de la primera columna. 2º/ Obtén el valor del determinante

Más detalles

TEMA 1: MATRICES. Una matriz de orden mxn es un conjunto de m n números reales dispuestos en m filas y n columnas ...

TEMA 1: MATRICES. Una matriz de orden mxn es un conjunto de m n números reales dispuestos en m filas y n columnas ... TEMA : MATRICES Una matriz de orden mxn es un conjunto de m n números reales dispuestos en m filas y n columnas a a a... a n a a a... an A... am am am... amn A los números reales a ij se les llama elementos

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 55 REFLEXIONA I RESOL Tangents a una corba y f ( 5 5 Troba, mirant el gràfic i les rectes traçades, f'(, f'( y f'(. f'( 0; f'( ; f'( Digues uns altres tres punts

Más detalles

Programa EUROPA Ayuda a la Mejora en el Aprendizaje Matemáticas Cuarta sesión

Programa EUROPA Ayuda a la Mejora en el Aprendizaje Matemáticas Cuarta sesión 1/26 Programa EUROPA Ayuda a la Mejora en el Aprendizaje Matemáticas Cuarta sesión Ramón Esteban y Antonio Pastor Índice 1 Álgebra 3 Sistemas de ecuaciones lineales................ 3 Métodos conocidos...................

Más detalles

2.1 Introducción. Propiedades.

2.1 Introducción. Propiedades. 19 2 MATRICES II: DETERMINANTES En este segundo capítulo de matrices, aprenderemos a utilizar una herramienta muy importante como son los determinantes Gracias a ellos, podremos calcular la inversa de

Más detalles

TEMA V. Pues bien, a estas caracterizaciones de los sistemas de ecuaciones lineales se las llamó matrices. En el caso del sistema considerado tenemos:

TEMA V. Pues bien, a estas caracterizaciones de los sistemas de ecuaciones lineales se las llamó matrices. En el caso del sistema considerado tenemos: TEMA V 1. MATRICES Y SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. Sea el siguiente sistema de ecuaciones lineales: Realmente quien determina la naturaleza y las soluciones del sistema, no son las incógnitas: x, y,

Más detalles

MATRICES. Una matriz es un conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

MATRICES. Una matriz es un conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. MATRICES Una matriz es un conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. Cada uno de los números de que consta la matriz se denomina elemento. Un elemento

Más detalles

Matrices y Sistemas Lineales

Matrices y Sistemas Lineales Matrices y Sistemas Lineales Álvarez S, Caballero MV y Sánchez M a M salvarez@umes, mvictori@umes, marvega@umes Índice 1 Definiciones 3 11 Matrices 3 12 Sistemas lineales 6 2 Herramientas 8 21 Operaciones

Más detalles

Sistemas de Ecuaciones Lineales y Matrices

Sistemas de Ecuaciones Lineales y Matrices Capítulo 4 Sistemas de Ecuaciones Lineales y Matrices El problema central del Álgebra Lineal es la resolución de ecuaciones lineales simultáneas Una ecuación lineal con n-incógnitas x 1, x 2,, x n es una

Más detalles

1. Página 10 La matriz consta de dos filas que corresponden a los alumnos y cuatro columnas con sus calificaciones. Así:

1. Página 10 La matriz consta de dos filas que corresponden a los alumnos y cuatro columnas con sus calificaciones. Así: Matrices 1 ACTIVIDADES 1. Página 10 La matriz consta de dos filas que corresponden a los alumnos y cuatro columnas con sus calificaciones. Así: 2. Página 10 La matriz solución es. 3. Página 10 La matriz

Más detalles

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante:

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante: EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante: 3 7 1 2 0 1 1 3 6 a) Usando la Regla de Sarrus. b) Desarrollando por los elementos de la primera columna. 2º/ Obtén el valor del determinante

Más detalles

6. Potències i arrel quadrada

6. Potències i arrel quadrada 43 6. Potències i arrel quadrada 1. POTÈNCIES Completa la taula següent en el quadern: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 49 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 9 16 25 36 49 64 81 100 a) 5 600 b) 0,00795 11. Tenim una finca

Más detalles

Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. Matrices Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas. Cada uno de los números de que consta la matriz se denomina

Más detalles

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització. Considerem la matriu Àlgebra lineal i equacions diferencials Química Curs 2001/02 Exemple de diagonalització. A = M 3 (R). Calculeu els valors propis de la matriu A. Calculeu els vectors propis pels valors

Más detalles

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible. 1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Discutiu el sistema d'equacions a x y + 2 z = (2 a) 2 x + 3 y z = 3a x + 2 y z = 2a segons els valors del paràmetre a. 1999 - Sèrie 1 - Qüestió 1 Resoleu el sistema següent per

Más detalles

NOMBRES REALS. Pàgina 27 REFLEXIONA I RESOL. El pas de Z a Q. El pas de Q a Á

NOMBRES REALS. Pàgina 27 REFLEXIONA I RESOL. El pas de Z a Q. El pas de Q a Á NOMBRES REALS Pàgina 7 REFLEXIONA I RESOL El pas de Z a Q Digues quines de les equacions següents es poden resoldre en Z i per a quines és necessari el conjunt dels nombres racionals, Q. a) x 0 b) 7x c)

Más detalles

Matrices 2º curso de Bachillerato Ciencias y tecnología

Matrices 2º curso de Bachillerato Ciencias y tecnología MATRICES Índice:. Introducción-------------------------------------------------------------------------------------- 2. Definición de matriz-----------------------------------------------------------------------------

Más detalles

NOMBRES COMPLEXOS. Pàgina 147 REFLEXIONA I RESOL. Extraure fora de l arrel. Potències de. Com es treballa k 1? Trau fora de l arrel:

NOMBRES COMPLEXOS. Pàgina 147 REFLEXIONA I RESOL. Extraure fora de l arrel. Potències de. Com es treballa k 1? Trau fora de l arrel: NOMBRES COMPLEXOS Pàgina 7 REFLEXIONA I RESOL Extraure fora de l arrel Trau fora de l arrel: a) b) 00 a) b) 00 0 Potències de Calcula les successives potències de : a) ( ) ( ) ( ) b) ( ) c) ( ) 5 a) (

Más detalles