PATRIMONI MUSICAL VALENCIÀ

Transcripción

1 BIBLIOTECA VALENCIANA NICOLAU PRIMITIU PATRIMONI MUSICAL VALENCIÀ Guia de recursos

2 Última actualització: 21 de juny (Dia de la Música) de 2017 Edita: Generalitat Valenciana Conselleria d'educació, Investigació, Cultura i Esport Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport Direcció General de Cultura i Patrimoni Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu Monestir de Sant Miquel dels Reis Av. de la Constitució, València Espanya Tel.: C. e.: bv@gva.es Web: <bv.gva.es> Ara també en: De la present edició: Generalitat, 2017 Dels textos: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu De les imatges: els seus autors Imatge de portada: Cançó de pluja [Manuscrito] = Canción de lluvia : glosa de dos breves motivos infantiles valencianos / transcritos y armonizados a 2 voces blancas por Eduardo L. Chavarri. -- Valencia, 1951 feb

3 SUMARI 1- PATRIMONI MUSICAL VALENCIÀ 2- BIBLIOTEQUES INSTITUCIONALS 2.1 Real Colegio Seminario de Corpus Christi 2.2 Societat Coral El Micalet 3- BIBLIOTEQUES I ARXIUS PERSONALS 3.1 Agustí Alamán i Rodrigo 3.2 Miguel Asins Arbó 3.3 Luis Sánchez Fernández 3.4 Manuel Palau Boix 3.5 Família López-Chavarri Andújar 4- GRAVACIONS SONORES 5- BIBLIOGRAFIA SOBRE MÚSICA 3

4 1. PATRIMONI MUSICAL VALENCIÀ La Biblioteca Valenciana com a capçalera del Sistema Bibliotecari Valencià és l'encarregada d'elaborar el Catàleg Col lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de la Comunitat Valenciana i propiciar la seua integració en el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español. En l'actualitat s'han començat a incloure altres materials bibliogràfics entre els que es troben els manuscrits i les partitures, impreses o manuscrites, anteriors a El fons musical del Real Colegio Seminario de Corpus Christi i l'arxiu musical de Salvador Giner pertanyent a la Societat Coral El Micalet poden ja consultar-se en la base de dades del Catàleg Col lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià. El patrimoni musical valencià esta format per: - Música manuscrita i impresa escrita sobre tot tipus de suports: llibres i quaderns de música, tractats musicals, partitures, particel les o música en papers solts. - Documents escrits sobre música. - Gravacions sonores i audiovisuals en tot tipus de suports, entre elles: discos de pissarra, LPs, CDs, DVDs, vídeos, actuacions musicals en ràdio i televisió o cine. La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu compta entre els seus fons amb les biblioteques i arxius personals de compositors i musicòlegs valencians donats per ells mateixos o pels seus familiars. Els documents que formen este fons musical són de tipus i materials molt variats: majoritàriament, partitures impreses i manuscrites, però també llibres i monografies, publicacions periòdiques, cartells, fotografies, materials audiovisuals i documents d'arxiu, i componen una riquíssima font d'informació sobre este tema. El Depòsit Legal és la institució que ens permet incorporar per llei, a una o més biblioteques, el patrimoni cultural de cada territori. En el cas de la Comunitat Valenciana, el Depòsit Legal es formalitza en cada una de les Oficines de cada província i es conserva en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i en la Biblioteca Nacional d Espanya. El patrimoni cultural valencià és molt ampli, per la qual cosa des de la Biblioteca Valenciana estem molt interessats en què les obres dels autors de la Comunitat, obres referides a la Comunitat Valenciana i editades en la Comunitat formen part dels nostres fons a través del Depòsit Legal. Cal destacar l editorial Piles, editorial de música especialitzada en l edició i distribució de partituras i materials pedagògics. El fons propi del que disposen, l han format al llarg dels anys pel vincle mantés amb generacions de compositors valencians i espanyols en general. 4

5 Remarcar, també, que han entrat ha formar part dels nostres fons cd s de diversos grups musicals com ara Roof Catz, Childrain, Desenkant, Indefinits, Gato Martin, Hora13, El Drogas o l autor Garri Campanillo (Manuel Garrido) que posa música als poemas d Ismael Carretero, entre altres. 5

6 2- BIBLIOTEQUES I ARXIUS INSTITUCIONALS 2.1 Real Colegio Seminario de Corpus Christi La documentació musical conservada en l'arxiu i biblioteca de música del Real Colegio Seminario de Corpus Christi, a causa de l'activitat generada per la seua capella de música, de les compres i dels llegats rebuts, constituïx el major fons històric musical valencià. Els documents d'este fons daten des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XXI, presenten una gran varietat de tipologies i formats (manuscrits, impresos, monografies, publicacions periòdiques, llibres de cor, discos compactes, programes de concerts). Estos documents estan en procés de catalogació informàtica i normalitzada, un projecte finançat per l'institut Valencià de la Música amb la col laboració de la Biblioteca Valenciana que ha sigut l'encarregada de supervisar la redacció dels registres bibliogràfics seguint la normativa i els estàndards nacionals i internacionals, així com la normalització de les entrades d'autoritat. En l'actualitat s'han incorporat a la base de dades de Patrimoni Musical Valencià 5600 registres bibliogràfics, la majoria d'ells acompanyats de la seua imatge digital. La consulta d'estos fons es pot realitzar a través de la pàgina web de la Biblioteca Valenciana. Fons musical del Real Seminario de Corpus Christi 6

7 2.2 Societat Coral El Micalet La Societat Coral El Micalet, és una de les institucions culturals més antigues de València. Va nàixer en 1905 a partir de l'antiga Sociedad Coral Orfeón Valenciano El Micalet, fundada en 1893 sota la protecció musical del compositor Salvador Giner Vidal. Salvador Giner va nàixer a València en Les primeres lliçons se les dóna sa mare, pianista, i son pare, violinista; posteriorment estudia amb José Cameno i toca el violí, la flauta, el clarinet i el trombó. Giner es forma amb l'organista de la catedral de València, Pascual Pérez y Gascó que li dóna lliçons d'harmonia, contrapunt i composició. Als 18 anys ja havia escrit diverses composicions; l'obra més important va ser la Missa en Re, a quatre veus i orquestra, estrenada el 18 d'octubre de 1850 en l'església de Sant Joan del Mercat de València. L'obra que ho va fer més popular va ser la cantata La Fira de València, escrita per a diverses bandes, cors i orquestra, estrenada en Compositor excel lent de música sacra, en 1880 escriu una de les principals obres religioses, la Missa de Rèquiem en honor del valencià Cristóbal Pascual y Genís. Va intervindre directament en la fundació (1880) del Conservatori de Música de València, del que va ser professor de composició i director a partir de És considerat el creador de la música i de l'òpera nacional valenciana. Després de la seua mort en 1911 la seua família entrega a la Societat Coral el Micalet quasi totes les seues pertinences i el seu arxiu musical. Gràcies a la col laboració amb l'institut València de la Música, en el catàleg de la Biblioteca Valenciana es pot consultar part d'eixe fons, ja que s'ha incorporat a la base de dades del Patrimoni Musical Valencià. La major part són partitures manuscrites, des de música de banda fins a òperes; estes últimes en alguns casos amb el guió inclòs. Fons de la Societat Coral El Micalet 7

8 3. BIBLIOTEQUES I ARXIUS PERSONALS 3.1 Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 València, 1994) Director, pianista, compositor i docent. L'activitat professional d'agustí Alamán com a director està principalment vinculada a la direcció coral. Va ser el fundador i director durant vint-i-dos anys de la Coral Polifónica Valentina, a més de fundar i dirigir molts altres cors. Respecte a la seua activitat docent, va ser catedràtic interí de Piano en el Conservatorio de Música y Declamación de Valencia i va estar al capdavant de la càtedra de Música de l'escola Normal de València durant vint-i-cinc anys. L'any 2004 este fons va ingressar com a depòsit temporal per mitjà d'un contracte civil de comodat entre la Generalitat i els hereus d'agustí Alaman i Rodrigo per a l'ús i custòdia en la Biblioteca Valenciana i l'institut Valencià de la Música. El fons està format per 61 caixes d'arxiu amb documentació i objectes personals. D'especial interés són les partitures autògrafes, els programes de mà (sobretot de la Coral Polifónica Valentina i de la Coral Normalista) i la correspondència amb figures de la talla de Joan Fuster, Enric Valor, Francesc Pujol o músics com López-Chavarri, Juan Mª Thomás, Manuel Palau, Ricardo Olmos, José Moreno Gans, Leopoldo Querol o Joaquín Rodrigo. Quant als objectes personals, destaca la col lecció d'instruments musicals. Arxiu d' Agustí Alamán 8

9 La biblioteca consta de més de 2200 registres, dels quals més de la mitat són partitures i la resta monografies. El més destacable són les edicions belgues, alemanyes o franceses de partitures de principi del segle XX. També trobem en la seua biblioteca gravacions sonores: 7 cintes obertes, 55 cassets amb 45 gravacions inèdites, i més de 150 discos de vinil. Biblioteca d Agustí Alamán 3.2 Miguel Asins Arbó (Barcelona, 1918 València, 1996) Compositor. De pares valencians, Asins va viure des de molt xicotet a València i va realitzar els seus estudis musicals en el Conservatorio de Valencia, on va ser alumne de Manuel Palau. La seua formació li va fer un gran coneixedor i amant de la música valenciana. Va ingressar per oposició en el Cuerpo de Directores de Música del Ejército de Tierra. Després de retirar-se de l'exèrcit amb el grau de comandant, va passar a ocupar la càtedra d Acompanyament en el Conservatorio Superior de Música de Madrid. Si bé va compondre en multitud de gèneres, destaquen les seues més de setanta bandes sonores per a pel lícules i sèries de televisió, i especialment les seues col laboracions amb el també valencià Jose Luis García Berlanga. El fons ingressa l'any 2006 com a depòsit temporal per mitjà d'un contracte civil de comodat entre la Generalitat i els hereus de Miguel Asins Arbó per a l'ús i custòdia en la Biblioteca Valenciana i l'institut Valencià de la Música. El seu arxiu consta de 863 partitures manuscrites autògrafes instal lades en 31 caixes. Es conserva una gran quantitat de bandes sonores de sèries de televisió i de pel lícules tan conegudes com "El verdugo", "Plácido" i "La vaquilla" de Berlanga o "Los chicos" de Marco Ferreri, així com una gran producció de música per a banda i orquestra de cambra. Arxiu de Miguel Asins Arbó 9

10 Guia de recursos de la Biblioteca Valenciana. Patrimoni musical valencià 3.4 Luis Sánchez Fernández (Valencia, 1907 Málaga, 1957) Compositor i metge. Luis Sánchez Fernández va desenrotllar la seua vida professional entre la medicina i la música, professions que va exercir simultàniament. En 1933 es va llicenciar en medicina per la Universitat de València i posteriorment va ingressar en el Cuerpo Nacional de Médicos Forenses. Quant a la seua faceta de músic, va ser director, compositor, pianista i crític musical. Va ser membre fundador en 1934 del "Grupo de Jóvenes" o "Grupo dels Cinco", junt amb Emilio Valdés Perlasia, Ricardo Olmos, Vicent Asencio i Vicent Garcés; esta agrupació es va formar amb l'objectiu de renovar l'ambient musical i artístic valencià. En 1947 va ser anomenat catedràtic d'estètica i Història de la Música en el Conservatorio de Música y Declamación de Málaga, ciutat en què es va instal lar definitivament, compatibilitzant durant molt de temps la medicina forense amb la seua activitat musical. El seu arxiu personal i biblioteca van ingressar l'any 2008 com a depòsit temporal per contracte civil de comodat entre la Generalitat, a través de l'institut Valencià de la Música i la Biblioteca Valenciana, i els hereus de Luis Sánchez Fernández. L'arxiu està compost pels següents fons, instal lats en 8 caixes d'arxiu i 2 caixes de partitures: Fons Luis Sánchez Fernández, que constituïx la major part de l'arxiu. Fons Elena Cuñat Alonso, pianista i docent, filla del pintor Enrique Cuñat Garibó i esposa de Luis Sánchez. Col lecció de partitures manuscrites de diferents compositors, algunes amb dedicatòries autògrafes, que constituïxen part del repertori d'ambdós. Destaquen, a més de les partitures manuscrites, la correspondència, especialment la mantinguda amb Manuel Palau Boix; també trobem nombrosos retalls de premsa amb articles i crítiques musicals. Arxiu de Luis Sánchez 10

11 Guia de recursos de la Biblioteca Valenciana. Patrimoni musical valencià La seua biblioteca està composta per unes 400 obres, entre monografies, partitures impreses i gravacions sonores. Són interessants les partitures impreses conservades, ja que moltes d'elles són edicions estrangeres difícils de trobar en altres biblioteques d'àmbit nacional. Les gravacions sonores que es conserven són 4 cassets amb música inèdita i 24 discos de vinil. Biblioteca de Luis Sánchez 3.4 Manuel Palau Boix (Alfara del Patriarca, Valencia, 1967) Compositor i pedagog Manuel Palau va ser alumne del Conservatorio de Valencia, del que posteriorment seria professor i director. Va completar els seus estudis de composició a París, amb professors com Koechlin i Ravel. Esta formació explica la doble influència de la lírica popular valenciana i dels impressionistes francesos present en la seua prolífica obra compositiva. El fons va ingressar com a depòsit temporal per contracte civil de comodat entre Generalitat i els hereus del mestre Manuel Palau Boix per a l'ús i custòdia en la Biblioteca Valenciana i la Unitat de Música de Culturarts Generalitat l'any L'arxiu consta de més de 1300 documents instal lats en 29 caixes d'arxiu i en 29 caixes de partitures de gran format. Destaca sobretot el conjunt de partitures, format per peces originals i versions manuscrites. Hi ha també una col lecció d'objectes personals, que inclou plaques commemoratives, retrats, batutes i fotografies emmarcades. Arxiu de Manuel Palau La seua biblioteca esta formada per 2600 obres impreses de fons modern (una gran part són partitures) i 100 exemplars de publicacions seriades. Biblioteca de Manuel Palau 11

12 3.5 Familia López-Chavarri Andújar Eduard López-Chavarri Marco (València, ) Compositor i musicòleg Eduard López-Chavarri, un dels més destacats compositors valencians del segle XX, va ser a més director, docent, crític musical i artístic, periodista i advocat. Va compaginar els seus estudis musicals a València, Barcelona i Alemanya amb els estudis de Dret, exercint com a advocat fiscal substitut de l'audiència Provincial de València entre 1896 i També va col laborar com a periodista en «Las Provincias». Va treballar per al Círculo de Bellas Artes de Valencia, Lo Rat Penat i la Societat Coral El Micalet. Va ser fundador de l'orquesta Valenciana de Cámara en 1903 i en 1910 va guanyar la càtedra d'estética e Historia de la Música del Conservatorio de Valencia. En 1996 la Generalitat va adquirir el fons per a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. El conjunt documental està constituït per tres fons: el produït per Eduard López-Chavarri i Marco; el de la seua esposa, la soprano Carmen Andújar Sotos, i el fons pertanyent al seu fill Eduard López-Chavarri, docent, periodista, escriptor i crític musical. Destaquen les partitures manuscrites (els registres de les quals poden consultar-se en el catàleg de la biblioteca) així com la correspondència amb nombroses personalitats del món cultural de l'època. També trobem articles de premsa i crítiques que cobrixen el període i programes d'interpretació. Inclou una col lecció d'objectes personals. Arxiu López-Chavarri 12

13 La seua biblioteca es compon de prop de 3500 volums monogràfics sobre diversa temàtica amb un nucli important d'obres de musicologia, a més de partitures impreses, més de 1000 discos i una col lecció de fotografies i targetes postals. Biblioteca López-Chavarri 4- GRAVACIONS SONORES La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu compta entre els seus fons amb més de 3200 gravacions sonores ja catalogades, de moltes diverses procedències i en diversos suports: discos de vinil, cassets, cintes obertes, fil magnètic... Com alguns d'estos materials oferixen dubtes respecte a la seua durabilitat i possibilitats de reproducció, a fi que no es perda la informació que contenen, s'està posant en marxa un procediment de digitalització per a salvaguardar el seu contingut, sense que això supose pèrdua de qualitat. Este procés també permetrà major facilitat en la consulta. Quan es realitza amb fins de conservació, s'aplica també al material no catalogat. Gravacions sonores 13

14 5- BIBLIOGRAFIA SOBRE MÚSICA A partir del catàleg web de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu es pot consultar els registres que formen part dels fons de la biblioteca. Entre ells els relacionats amb els fons musicals dalt ressenyats. També el fons de partitures, tant impreses com manuscrites que constituïxen el Patrimoni Musical Valencià estan accessibles a partir de l'enllace següent: Patrimoni musical valencià Els documents resultants de la busca es poden consultar en la seu de la Biblioteca Valenciana, en el Real Colegio Seminario de Corpus Christi o en la Societat Coral El Micalet. Es permet la consulta de la documentació amb finalitats d'investigació històrica i cultural. Veure Normativa general d accés i ús de la Biblioteca Valenciana 14