Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac

Transcripción

1 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Esteu llegint el tercer numero del Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac. L'èxit d'acollida dels darrers butlletins per part del sector econòmic de Montcada i Reixac és un signe de consolidació de la publicació i ens esperona per continuar aportant aquest tipus de dades que són d'enorme interès per explicar la realitat social i econòmica de la nostra ciutat avui. Aquesta publicació vol ser una eina, un instrument per a l'anàlisi de la situació de la ciutat i els seus habitants. Serveix per conèixer-nos des de fora i des de dins i per presentar-nos a empreses interessades per invertir a la nostra ciutat. Volem sorprendre des de la qualitat de la publicació i per la manera acurada i entenedora de presentar les dades econòmiques, però també per presentar l'actual Índex de Qualitat de Vida (IQV) de Montcada i Reixac en una comparativa amb altres municipis del nostre entorn del Vallés Occidental. L'Ajuntament de Montcada i Reixac regracia a totes les persones que han col laborat en la preparació i elaboració del Butlletí Econòmic la professionalitat i l'esforç demostrat, en especial a l'equipament de recerca AQR de la Universitat de Barcelona i a l'àrea Econòmica del nostre consistori que han liderat el projecte. Cesar Arrizabalaga Alcalde Joan Maresma President de l Àrea Econòmica Introducció

2 Índex de continguts Demografia. La conjuntura econòmica. Activitat econòmica i empresarial Situació de l'afiliació a la Seguretat Social. Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social. Empreses segons l'afiliació a la Seguretat Social. Llistat de les 5 principals empreses segons l'impost d'activitats Econòmiques (IAE) Servei de Promoció Econòmica. Ocupació. Contractació. Habitatge. Consum. Sostenibilitat. Transports/Mobilitat. Ensenyament i cultura. Sanitat i Serveis Socials. Qualitat de Vida. Principals dades econòmico-financeres de l'ajuntament de Montcada i Reixac

3 Demografia 1

4 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 3 L'any 25 la població de Montcada i Reixac ha arribat a habitants. Aquesta xifra suposa un augment del,97 % respecte la de l'any anterior. Si, per establir comparacions, es prenen les dades del creixement que ha tingut lloc en els darrers anys, es comprova que l'any 25 l'increment de la població ha estat la més petita des de l'any Així, des de l'any 1999 el creixement de la població havia estat superior al 2 %. A més el creixement de l'any 25 continua amb la tendència de l'any anterior d'augments de la població cada vegada més reduïts. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 35 5 % Habitants % % Taxa de Creixement 1-3 % 5-5 % Nombre d'habitants Creixement Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Nota: Els salts en la sèrie corresponent als anys 1991, 1996 i 21 són deguts a la disposició de noves estadístiques oficials dels censos i/o padrons. Per tant, assumim que el creixement o decreixement puntual que s'observa no es va produir a la pràctica, sinó que va ser més gradual. Població per barris Quant a la distribució de la població per barris, el barri amb més habitants és el de Montcada Centre i Vallençana Reixac, on l'any 25 hi viuen persones, que representen el 27,2 % de la població. El segueixen Can Sant Joan, amb una població de habitants (15,3 % de la població del municipi), Carrerada i Pla d'en Coll, amb 4.38 habitants (13,2 %), Mas Rampinyo i Can Pomada, amb habitants (13,2 %), Can Cuiàs, amb habitants (1 %), Terra Nostra, amb habitants (9,1 %) i finalment La Ribera, amb 2.21 habitants (6,8 %) i Font Pudenta amb 1.65 habitants (5,1 %). Demografia

5 4 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac POBLACIÓ DE MONTCADA I REIXAC PER BARRIS Can Cuiàs Can Sant Joan Carrerada i Pla d en Coll Font Pudenta La Ribera Mas Rampinyo i Can Pomada Montcada Centre i Vallençana-Reixac Terra Nostra Total Font: Ajuntament de Montcada i Reixac DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER BARRIS. ANY 25 Montcada Centre i Terra Nostra 9,1% Can Cuiàs 1,% Can Sant Joan 15,3% Vallençana-Reixac 27,2% Carrerada i Pla d'en Coll 13,2% Mas Rampinyo i Can Pomada 13,2% La Ribera 6,8% Font Pudenta 5,1% Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Així mateix, cal destacar que on hi ha hagut un major creixement de la població l'any 25 ha estat a Mas Rampinyo i Can Pomada on hi ha 161 habitants més que l'any anterior, i Can Cuiàs on hi ha 71 habitants més que l'any 24. Si s'observa l'augment de la població en taxes de creixement, es comprova que els creixements més elevats també s'han produït a Mas Rampinyo i Can Pomada i a Can Cuiàs, on hi ha hagut un creixement del 3,9 % i 2,2 % respectivament. A Terra Nostra el creixement ha estat de l'1,95 % i a Font Pudenta de l'1 %. La població de la resta de barris ha crescut per sota del global del municipi, destacant el fet que a La Ribera i a Carrerada i Pla d'en Coll s'ha produït una disminució de la població. Concretament, a La Ribera hi ha hagut una reducció de la població del 2,2 %, passant de tenir l'any 26 un total de 2.26 habitants a tenir-ne l'any següent Per la seva part, a Carrerada i Pla d'en Coll hi ha l'any 25 1 habitants menys que no pas l'any 24. Demografia

6 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 5 CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ PER BARRIS. ANY , ,22,4 -,23 1,4,45 1, Can Cuiàs Can Sant Joan Carrerada i Pla d'en Coll Font Pudenta -2,21 La Ribera Mas Rampinyo i Can Pomada Montcada Centre i Vallençana-Reixac Terra Nostra Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Saldo natural i saldo migratori Si es diferencia el creixement de la població segons hagi estat degut al saldo natural o al saldo migratori, s'observa que l'any 25 la part d'aquest augment s'ha degut a un saldo natural positiu, conseqüència de la diferència entre naixements i defuncions, una mica més elevada que el saldo migratori, degut a la diferència entre immigracions i emigracions. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ: ALTES I BAIXES. NOMBRE DE PERSONES Naixements Defuncions Saldo natural Immigracions Emigracions Saldo migracions Altes omissió Baixes indeguts Població Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Aquesta situació, però, és contrària a la produïda en els dos anys anteriors, quan el saldo migratori era força més elevat que el saldo natural. D'aquesta manera, l'any 23 hi va haver altes en la població del municipi degudes a immigracions i baixes per emigració, donant lloc a un saldo positiu de 67 persones. D'altra banda, hi va haver 391 naixements i 214 defuncions, que van suposar un saldo natural positiu de 177. Per tant, aproximadament el 77 % de l'augment de la població va ser degut al saldo migratori i únicament el 23 % al saldo natural. En l'any 24 es va produir una major aportació del saldo natural a l'augment de la població. Demografia

7 6 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac D'aquesta manera, en aquell any hi va haver 52 naixements i 26 defuncions, amb un saldo natural de 242, força més elevat que el de l'any anterior que només havia estat de 177. Per altra part, hi va haver immigracions i emigracions, amb un saldo de 4, considerablement més petit que el de l'any anterior. Així, en l'any 24 l'aportació del saldo migratori al creixement de la població va estar del 62,3 % i la del saldo natural del 37,7 %. Finalment, l'any 25 hi ha hagut 383 naixements i 251 defuncions, amb un saldo natural de 132. Pel que fa al saldo migratori, hi ha hagut immigracions i emigracions, que ha fet que el saldo migratori hagi estat de 127. D'aquesta manera, l'aportació del saldo natural al creixement de la població ha estat del 51 % i la del saldo migratori del 49 %. Cal destacar, però, que la disminució de l'aportació del saldo migratori no és perquè arribi menys població al municipi sinó perquè en marxa més. COMPOSICIÓ DEL CREIXEMENT POBLACIONAL DE MONTCADA I REIXAC. ANY 25 51,% 49,% Saldo natural Saldo migracions Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Si es diferencia el moviment migratori segons correspongui a persones espanyoles o estrangeres, es comprova que, quant a les altes, l'índex d'estrangers és del 38 % l'any 25 i el d'espanyols del 62 %. Aquest pes de la immigració estrangera és força més elevat que el d'anys anteriors, ja que l'any 23 les persones estrangeres representaven el 18 % de les altes al municipi i l'any següent, el 24, van suposar el 17 %. Pel que fa a les baixes, el 24 % de les que es van produir l'any 25 són de persones estrangeres i el 76 % d'espanyoles. Demografia

8 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 7 MOVIMENT MIGRATORI. NACIONALS I ESTRANGERS Altes Nacionals Estrangers Total Índex 17% 25% 18% 17% 38% d'estrangers Baixes Nacionals Estrangers Total Índex % d'estrangers Saldo Nacionals Estrangers Total Índex d'estrangers Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac ALTES DE LA POBLACIÓ PER IMMIGRACIÓ Nacionals Estrangers Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac L'evolució del nombre d'altes i baixes al municipi des d'altres països d'origen implica un creixement del pes d'aquest col lectiu. Així, mentre que l'any 23 el pes que tenia la població estrangera era del 6,5 % de tota la població, l'any 24 aquest pes va pujar al 8,1 % i el 25 les persones estrangeres que viuen a Montcada i Reixac ja representen, segons el padró de l'ajuntament, el 9,3 % Demografia

9 8 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac PES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A MONTCADA I REIXAC. 12% 8,1% 9,3% 8% 6,5% 4% % Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Si es fa una distribució segons la zona d'origen de la població de Montcada i Reixac l'any 25 es comprova que la major part són nascuts a Espanya, concretament el 9,7 %. L'altra zona que més aporta a la població és Amèrica. Hi ha un 4,2 % de la població l'origen de la qual és Amèrica. En tercera posició se situa Àfrica (3 %). Amb menys importància quantitativa es troba Europa (1,1 %) i Àsia (,9 %). DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ SEGONS ZONA D'ORIGEN. ANY 25. EN %. EUROPA 1,1% ÀFRICA 3,% AMÈRICA 4,2% ÀSIA,9% ESPANYA 9,7% Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac La distribució de la població estrangera per districtes mostra que l'any 25 el districte 2 és on hi ha un percentatge més elevat de població estrangera. Concretament, el 15,4 % de la població d'aquest districte són persones estrangeres. Aquest districte correspon al barri de La Ribera i una part del barri Montcada Centre i Vallençana-Reixac. Demografia

10 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 9 Aquest pes és força elevat si es compara amb el que succeeix en la resta de districtes. Així, el segon districte on la població estrangera té un pes més elevat respecte al total és el districte 1, que correspon al barri de Font Pudenta i mica del de Montcada Centre i Vallençana-Reixac, on el 1,6 % de la població no és espanyola. A continuació se situa el districte 5, que correspon a al barri de Can Sant Joan, amb el 9,9 %, el districte 4, el barri de Terra Nostra, amb el 7,1 %, el districte 6, el barri de Can Cuiàs, amb el 5,6 %, i el districte 3, que correspon als barris de Mas Rampinyo i Can Pomada i Carrerada i Pla d'en Coll, amb el 5,4 %. PES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA PER DISTRICTES. ANY 25. EN % 18 15,4 14 1,6 9,9 1 5,4 7,1 5, Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 D istricte 5 Districte 6 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Un punt que també mereix un cert interès és la composició de la immigració estrangera. Així, l'any 25 els dos països que més immigrants tenien censats al municipi són, per ordre d'importància, Marroc (amb 75 empadronats) i Equador (667). A continuació, els seguien a una certa distància Pakistan (29), Colòmbia (135), Perú (132), Argentina (125) i Nigèria (96). És interessant apreciar el fortíssim creixement de la immigració procedent d'alguns països. Concretament, l'any 25 ha destacat els immigrants de Marroc ja que en aquest any hi ha censats a Montcada i Reixac 125 persones més d'aquesta nacionalitat que no l'any anterior. Així mateix, també destaca que l'any 25 hi ha 44 persones més originàries de Pakistan que l'any 24. Aquests són precisament els països d'origen dels que va augmentar més la població de Montcada i Reixac l'any 25. També han augmentat de manera important la presència de persones de Perú (37 més que l'any anterior), Nigèria (24) i Xina (22). Demografia

11 1 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac DISTRIBUCIÓ DELS IMMIGRANTS PEL SEU ORIGEN diferència Marroc Equador Pakistan Colòmbia Perú Argentina Nigèria Portugal Xina Itàlia Xile Romania República dominicana Bolívia Uruguai Brasil Ucraïna Veneçuela - 31 Guinea Equatorial Mauritània Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Distribució de la població per trams d edat i sexe L'any 25 al municipi de Montcada i Reixac hi viuen homes i dones, és a dir, hi ha una mica més quantitat de dones que d'homes. De tota manera, la diferència és molt petita, ja que els homes representen el 49,8 % del total i les dones el 5,2 %. Per tant, hi ha una distribució pràcticament equilibrada entre homes i dones. Per trams d'edat, el grup més nombrós és el d'aquells que tenen entre 31 i 4 anys, que suposa el 19,6% de la població. Pel que fa als homes, el grup d'aquells que tenen entre 31 i 4 és el més nombrós. Respecte a les dones el grup més nombrós també és el de 31 a 4 anys. El segon grup en importància a nivell global i també pels homes i les dones és de les persones Demografia

12 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 11 que tenen entre 41 i 5 anys. En tercer lloc se situen aquells que tenen entre 21 i 3 anys. I de manera semblant al que succeïa en els grups anteriors no hi ha cap diferència en considerar els homes i les dones de manera separada. Cal destacar que gairebé la meitat de la població de Montcada i Reixac es troba en trams d'edat compresos entre 21 i 5 anys. A més, el 2 % no n'ha complert vint. D'aquesta manera, es pot considerar la població de Montcada i Reixac com de jove. PIRÀMIDE DE LA POBLACIÓ PER SEXE I EDAT. NOMBRE DE PERSONES dones més de 9 81 a 9 71 a 8 61 a 7 51 a 6 41 a 5 31 a 4 21 a 3 11 a 2 a homes Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac El nens que tenen 14 anys o menys suposen l'any 25 el 15,3 % de la població. L'índex de joventut, definit com el percentatge de persones que tenen entre 15 i 29 anys, ha estat l'any 25 del 19,8 %. Aquest resultat, unit al de l'índex d'infantesa, fa que en els propers anys no sigui previsible un envelliment important de la població. Així mateix, l'índex d'envelliment, definit com el percentatge que representen les persones més grans de 64 anys respecte a les menors de 15, presenta un valor de 99,7. Això suposa que la quantitat de gent jove que hi ha al municipi supera en molt poc a la de les persones que tenen més de 64 anys. El valor de l'índex d'envelliment inferior a 1 suposa que són més els habitants que tenen menys de 15 anys que no pas els que tenen més de 64. De tota manera, en aquest índex hi ha diferències significatives entre homes i dones, atès que l'índex és inferior a 1 (amb un valor de 84,1) pel homes i superior a 1 (amb un valor de 115,9) per les dones. Això és degut a la major Demografia

13 12 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac quantitat de dones que tenen més de 64 anys. En aquest sentit, l'índex de vellesa, definit com el percentatge de persones més grans de 64 anys respecte el total de població, és força superior pel que fa a les dones que pels homes. Així, hi ha un 16,7 % de dones que tenen més de 64 anys, mentre que els homes en aquest tram d'edat representen el 12,4 %. ÍNDEXS DEMPGRÀFICS Infantesa Homes 15,4 15,6 Dones 14,6 15, Total 15, 15,3 Joventut Homes 23,5 2,3 Dones 23,2 19,3 Total 23,4 19,8 Dependència Homes 39,5 38,8 Dones 45,6 46,3 Total 42,5 42,5 Vellesa Homes 12,9 12,4 Dones 16,7 16,7 Total 14,8 14,5 Envelliment Homes 83,3 84,1 Dones 114, 115,9 Total 98,5 99,7 Índex d'infantesa: percentatge de nens de a 14 sobre el total de la població. Índex de joventut: percentatge de joves d'entre 15 i 29 anys sobre el total de la població. Índex de dependència: percentatge de la població més jove de 15 anys i més gran de 64 respecte les persones d'entre 15 i 64 anys. Índex de vellesa: percentatge de les persones més grans de 64 anys sobre el total de la població. Índex d'envelliment: percentatge de les persones més grans de 64 anys respecte els menors de 15. Font: elaboració pròpia a partir de dades del cens de 21 i de dades de l'ajuntament de Montcada i Reixac Finalment, cal afegir que la importància de la població molt jove fa que l'índex de dependència, que mesura la participació de la població més jove de 15 anys i més gran de 64 respecte a les persones que tenen entre 15 i 64 anys, sigui elevat. Concretament l'any 25 va ser del 42,5 %. Així mateix, cal esmentar que degut a la major importància de les dones amb més de 64 anys, l'índex de dependència és força més elevat per les dones (46,3) que pels homes (38,8). Demografia

14 La conjuntura econòmica 2

15 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 15 Es confirma la desacceleració de l'economia nord-americana L'evolució de l'economia internacional, en conjunt, continua amb unes taxes de creixement elevades i les darreres previsions apunten a un creixement del Producte Interior Brut lleugerament per sobre del 5% per l'any 26, amb perspectiva de moderar-se després, lleugerament, al 27 fins a taxes molt properes al 5%. Aquest creixement actual és resultat, en part, de l'evolució positiva de les dades de comerç internacional En aquest sentit, les previsions de creixement del comerç mundial realitzades pels diferents organismes internacionals s'han revisat a l'alça i continuen en valors per sobre del 7%. Per l'any 26 es preveu que el creixement del comerç mundial de béns i serveis es trobi per sobre del 8% i es moderi a valors propers al 7% durant el 27. Tot i això, el diferents indicadors mostren una certa estabilització per al 27 i es continua preveient una certa contenció de l'activitat de cara al proper any. Ara bé, que aquesta contenció sigui més o menys important sembla que dependrà, en bona part, de quina sigui l'evolució dels riscos de recessió de l'economia dels Estats Units i del grau d'enduriment de les polítiques monetàries dels diferents bancs centrals. En aquest sentit, la desacceleració de l'economia nord-americana, de la que ja s'està parlant des de fa alguns mesos, sembla que ja ha començat. Segons les darreres dades disponibles, l'economia dels EEUU hauria arribat al seu màxim al primer trimestre d'aquest any per després començar una lleugera desacceleració en les taxes de creixement. El principal interrogant en aquest moment és saber si es tractarà d'una desacceleració més brusca o més suau ja que això pot afectar de forma important a l'evolució del sector immobiliari i del consum de les famílies i els tipus d'interès. De moment, els diferents indicadors referits a l'economia dels Estats Units continuen mostrant que el refredament està sent suau i els diferents organismes internacionals apunten a taxes de creixement de l'ordre del 3,4% per aquest any. A més, la Reserva Federal ha mantingut recentment els tipus d'interès però ha deixat oberta la porta a futures pujades. Sembla que, tot i que han minvat molt, els riscos inflacionistes no han desaparegut del tot, però la probabilitat de futures pujades del tipus d'interès és ara molt menor. També sobre els tipus d'interès cal esmentar que a les recents pujades per part del Banc Central Europeu, cal afegir-hi alguna pujada addicional en els propers mesos en aquest segon cas. De la mateixa manera, el Banc del Japó també ha abandonat la política de tipus %, i en els casos de la Xina i d'anglaterra també s'han pujat entre els mesos d'agost i Setembre. Per tant, La conjuntura econòmica

16 16 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac les autoritats monetàries dels diferents països coincideixen en controlar una més que possible escalada en els preus. Milloren les expectatives de creixement de l'economia europea En canvi, en el cas de l'economia europea, en particular a la zona euro, les dades referides al segon trimestre han sorprès a tots els analistes. L'acceleració del ritme de creixement de l'economia alemanya ha estat, en gran mesura, la responsable d'aquests bons resultats. Així, la recuperació econòmica en marxa sembla que comença a adquirir major consistència, a pesar del fort increment del preu del petroli i d'altres matèries primeres. Els diferents indicadors disponibles, tant els referits a la despesa de consum com els referits a l'ocupació permeten avançar que el ritme d'activitat mostrarà uns bons resultats durant els pròxims mesos. Per tant, sembla que finalment l'economia europea està substituint, al menys en part, el sector exterior com a font principal de creixement i que comença a prendre el relleu a la demanda interna. Aquests resultats han conduït a que la Comissió Europea hagi revisat la previsió de creixement pel 26 a la zona euro fins a situar-la al voltant del 2,5%, lleugerament per sota d'altres previsions que fins i tot preveuen creixements del 2,7% o del 2,8%. Ara bé, tot i aquesta millora a nivell global, continua havent-hi diferències molt sensibles entre els ritmes de creixement dels diferents països i els motius. En el cas alemany, els components del PIB que justifiquen la millora són les exportacions netes i el consum, en especial el consum públic. A França, en canvi, igual que en els trimestres anteriors, la recuperació es fonamenta en el consum de les llars, amb una clara acceleració del ritme de creixement. A Itàlia, la situació no acaba de presentar els ritmes de creixement desitjats i en aquest primer trimestre el PIB va mostrar un registre negatiu, després de tres trimestres de creixement a bon ritme. Aquest resultat es fonamenta, curiosament, en una disminució del consum públic i de les exportacions netes, ja que el consum privat i la inversió bruta han crescut amb força. Per altra banda, i d'acord amb la previsió de desacceleració, ja esmentada, de l'economia nordamericana per l'any 27, tot apunta a que el dòlar es continuarà depreciant front a l'euro. Continua el procés d'acceleració del creixement de l'economia espanyola En canvi, l'economia espanyola continua accelerant de forma progressiva el seu ritme de creixement. Així, el Producte Interior Brut generat al segon trimestre de l'any ha estat un 3,7% La conjuntura econòmica

17 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 17 superior al d'un any abans (darrera dada disponible). Això vol dir que des d'inicis de l'any 24 no deixa d'augmentar aquesta taxa de creixement. A més, les expectatives de cara als propers mesos són igual d'optimistes ja que les previsions de cara al creixement al tancar l'any es situen al voltant del 3,7% (anual). EVOLUCIÓ PIB I LES SEVES COMPONENTS A ESPANYA I II III IV I II III* VAB agricultura, ramaderia i pesca 1,9% -14,1% -1,6% -9,2% -6,2% -3,7% -,4% VAB energia 2,2% 3,6% 3,4% 3,9% 4,3% 3,2% 3,2% VAB indústria,4%,1% -,3%,5%,7% 1,4% 2,8% VAB construcció 5,1% 5,3% 5,4% 5,7% 5,3% 5,3% 5,% VAB serveis 3,6% 4,5% 4,7% 4,3% 4,1% 3,8% 3,5% Consum privat 4,2% 4,4% 4,4% 4,1% 3,8% 3,8% 3,6% Consum públic 6,3% 5,5% 4,3% 4,5% 4,9% 4,4% 4,4% Formació bruta de capital 5,% 6,8% 7,4% 7,1% 6,6% 6,3% 6,1% Exportacions de béns i serveis 4,1% -,8% 1,8% 2,5% 2,3% 9,5% 5,3% Importacions de béns i serveis 9,6% 5,9% 7,7% 7,7% 6,6% 12,4% 7,9% PIB 3,2% 3,4% 3,5% 3,6% 3,6% 3,6% 3,7% 3,8% Nota: Dades corregides d'estacionalitat i efecte calendari. Font: Contabilidad Nacional Trimestral de España. Instituto Nacional de Estadística. Base 2. * Avanç del Boletín Económico del Banco de España, octubre 26. Aquest acceleració del segon trimestre de l'any s'explica, a grans trets, per una aportació negativa del sector exterior menor que en trimestres abans, però que queda compensada en part per una demanda interna lleugerament menor. Si ens fixem en les diferents components de la demanda interna podem veure que la seva menor contribució al ritme de creixement al darrer trimestre és deguda a que s'ha moderat tant el consum com de la formació bruta de capital. Pel costat del consum, la despesa de les llars ha moderat el creixement fins al 3,6% degut a un to menys expansiu en la compra de béns duradors i serveis, però tot això en un context on la confiança dels consumidors es manté pràcticament constant. En canvi, la despesa de les Administracions Públiques ha estabilitzat el ritme de creixement al voltant del 4,4%. La reducció del ritme de creixement de la formació brut de capital des del 6,3% al primer trimestre fins al 6,1% reflecteix una certa moderació tant de la inversió en béns d'equipament com de la inversió en construcció. Tot i això, les diferents previsions sobre el ritme de creixement amb que es pot tancar l'any 26 apunten a una taxa propera al 7% amb un manteniment en relació a la dada del conjunt de l'any 25. La conjuntura econòmica

18 18 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Pel que fa al sector exterior, s'ha reduït la seva contribució negativa al creixement del PIB en tres dècimes. Tot i que s'han desaccelerat els ritmes de creixement, tant de les exportacions com de les importacions, aquesta millora del saldo net és el resultat de que aquesta desacceleració ha estat més intensa en les importacions En efecte, les importacions han passat d'un creixement del 12,4% al primer trimestre a un creixement del 7,9% al segon trimestre. En el cas de les exportacions aquesta reducció ha estat des del 9,5% al 5,3%. Si ens fixem en les diferències des del costat de l'oferta, són les branques industrials les que s'han mostrat més dinàmiques, mentre que els sectors de la construcció i dels serveis han moderat lleugerament el seu ritme de creixement. En el cas del sector agrari, les dades han millorat però, com sempre, la gran volatilitat del sector fa difícil treure'n conclusions. L'activitat al sector industrial continua clarament amb el procés de recuperació encetat ja a la segona meitat de l'any passat, però ara de forma molt més clara, passant d'un creixement al primer trimestre de l'1,4% a un creixement del 2,8% al segon trimestre. En el cas de la construcció, tot i la reducció de 3 dècimes, cal destacar que la taxa de creixement al segon trimestre ha estat encara del 5%, un creixement encara força important i amb poques senyals de desacceleració. De fet, les previsions presentades de cara a final d'any apunten totes a una dada anual superior al 5%. Finalment, en el cas del sector serveis, també s'observa aquesta desacceleració fins a un creixement del 3,5%. També l'economia catalana accelera el seu ritme de creixement Les darreres dades disponibles (vegi's la taula següent amb les dades de la Comptabilitat Trimestral de Catalunya) permeten avançar que l'economia catalana tancarà l'any amb un creixement anual del PIB proper al 3,6%, continuant amb el procés de millora dels dos darrers anys. Pel costat de la demanda, aquesta millora de les previsions és fruit d'una millora en l'evolució del sector exterior. Tot i que les dades referides a l'any 25 mostraven un menor dinamisme d'exportacions i importacions, tots els indicadors disponibles apunten a que, en els dos casos, el ritme de creixement de l'any 26 està sent clarament superior. Com aquesta acceleració està sent més important en les exportacions que en les importacions, això implica que l'aportació del sector exterior, tot i ser encara negativa, ha millorat. La conjuntura econòmica

19 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 19 EVOLUCIÓ PIB I LES SEVES COMPONENTS A CATALUNYA ANUAL ANUAL ANUAL I II III* VAB agricultura, ramaderia i pesca -1,4% -,4% -2,6%,8% 2,4% 2,1% VAB indústria,6%,4% -,1% 1,5% 1,3% 1,7% VAB construcció 5,2% 5,% 5,4% 5,8% 5,7% 5,5% VAB serveis 3,2% 3,7% 4,3% 4,1% 4,% 3,8% Consum privat 3,1% 4,5% 4,5% 4,% 4,% Consum públic 5,5% 7,9% 7,7% 5,7% 5,6% Formació bruta de capital 5,3% 4,6% 7,3% 6,8% 6,9% Exportacions de béns i serveis 1,8% 4,1% 3,5% 8,7% 1,9% Importacions de béns i serveis 5,7% 9,% 8,1% 9,8% 12,4% PIB 2,9% 3,1% 3,3% 3,5% 3,6% 3,6% Font: Comptabilitat Trimestral de Catalunya. Institut d'estadística de Catalunya. Base 2. Nota: Variació interanual en volum corregida d'efectes estacionals i efecte calendari. * Avanç del Departament d'economia i Finances. Per que fa a la demanda interna, les darreres dades disponibles sobre l'any 25 mostren un fort dinamisme tant del consum privat (4,5%), com del consum públic (7,7%) i la formació bruta de capital (7,3%). Doncs bé, el més destacat en aquest moment és que tot apunta a que durant aquest any, tot i que cal esperar una reducció d'aquestes taxes de creixement, aquesta està sent més lleugera del que s'havia previst inicialment, especialment en el cas del consum privat. Si analitzem l'evolució des del costat de l'oferta, les dades corresponents a l'any 25 mostren un sector de la construcció molt dinàmic, amb taxes de creixement fins i tot superiors a les d'anys anterior, un sector serveis immers en un clar procés expansiu i un sector industrial que continuava en un situació d'estancament. Les dades de la Comptabilitat Trimestral de Catalunya mostren que durant el primer semestre del 26 s'han recuperat taxes de creixement positives als sectors primari i industrial, mentre que la construcció i els serveis han continuat amb taxes de creixement properes a les de l'any 25. Pel que fa a la previsió de cara a final d'any, les diferents previsions presentades per diferents institucions, i tenint en compte que durant el primer semestre d'aquest any el creixement econòmic a Catalunya s'ha accelerat, preveuen que es tanqui aquest exercici amb una taxa de propera al 3,6% o 3,7%, és a dir, amb un creixement molt semblant al del conjunt de l'economia espanyola. La conjuntura econòmica

20 2 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Els diferents indicadors de conjuntura i les diferents previsions permeten apuntar algunes observacions interessants. D'entrada, que en el cas de la Indústria s'ha produït al llarg d'aquest any un procés clar de recuperació i s'espera tancar l'any 26 amb una taxa de creixement clarament positiva (per sobre de l'1,5%), per primer cop des de l'any 21. En el cas de la construcció, i lluny de complir-se les previsions que apuntaven a una moderació en el ritme de creixement, tot apunta a una continuació del ritme de creixement per sobre del 5,5%. Finalment, el sector on pot haver-hi més incerteses és el sector serveis, però les dades disponibles sobre el primer semestre mostren un dinamisme important, amb estimacions del ritme de creixement proper al 4%. Per tant, si bé no està clar si la dada del 26 estarà per sota o per sobre el creixement de l'any 25 (4,3%), tot apunta a una certa estabilització en taxes de creixement força elevades. La conjuntura econòmica

21 Activitat Econòmica i Empresarial 3

22 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Situació de l afiliació a la Seguretat Social El nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Montcada i Reixac durant el mes de desembre de 25 va ser de persones. D'aquest volum total d'afiliació, persones estaven afiliades al règim general. És a dir, el 88 % del afiliats pertanyien a aquest règim. D'altra banda, hi havia 2.67 afiliats al règim autònom, que representen el 1,67 %, mentre que la resta de règims tenen una importància molt reduïda. Concretament, hi havia 238 persones afiliades al règim de treballadors de la llar i únicament 12 al règim agrari. DISTRIBUCIÓ DELS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL SEGONS ELS RÈGIMS. DESEMBRE DE 25. LLAR 1,23% AUTÒNOMS 1,67% AGRARI,6% GENERAL 88,4% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social Segons la CNAE-93, la secció en què hi va haver més afiliats durant el mes de desembre de 25 va ser la de comerç, reparació de vehicles i articles personals amb un total de 7.118, dels quals estaven inclosos en el règim general i 562 en el d'autònoms. Això suposa que el 36,7 % de les persones afiliades a la Seguretat Social estaven treballant en aquesta secció. A continuació, en nombre d'afiliats, se situaven les indústries manufactureres amb afiliats, dels quals corresponien al règim general i 223 a autònoms. Aquesta xifra suposa que el 32,7 % del total de persones afiliades a la Seguretat Social estaven treballant en la indústria manufacturera. Aquest fet dóna un perfil industrial al municipi de Montcada i Reixac. No obstant això, en els dos darrers anys hi ha hagut una disminució del nombre d'afiliats en la indústria manufacturera que ha fet baixar el pes que té aquest sector. Així, l'any 23 els afiliats a la indústria manufacturera representaven el 4,3 % del total, l'any següent aquesta xifra va baixar al 36,4 i, finalment, l'any 25 ha estat del 32,7 %. D'aquesta manera, els anys anteriors la indústria manufacturera era la més important en nombre d'afiliats, però l'any 25 hi ha hagut un canvi de posició i ha passat al davant la secció de comerç, reparació de vehicles i articles personals. Activitat Econòmica i Empresarial

23 24 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Cal remarcar que la importància d'aquestes dues seccions és molt elevada ja que entre ambdues absorbeixen el 72 % de l'afiliació a la Seguretat Social a Montcada i Reixac. La tercera secció en importància segons el nombre d'afiliats a la Seguretat Social és la de construcció, amb un total de persones afiliades, que suposa el 8,9 %, molt inferior als percentatges de les dues grans seccions del municipi, però que ha augmentat el seu pes en el darrer any, atès que l'any 24 representava el 7,8 %. La quarta secció més important és la d'activitats immobiliàries i de lloguer i serveis personals, que representen el 6,8 % dels afiliats La resta de seccions tenen un nombre d'afiliats considerablement menor. Així, les activitats de transport, emmagatzematge i comunicacions representen el 4,7 % dels afiliats, l'hoteleria el 3,5 %, mentre que la resta de seccions no arriben a tenir, cadascuna d'elles, el 2 % dels afiliats. AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL SEGONS EL RÈGIM. NOMBRE DE PERSONES. DESEMBRE DE 25. Seccions CNAE-93 General Agrari Llar Autònoms Total A,B C D E F G H I J K L M N O P Q NC Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca Indústries extractives Indústries manufactureres Prod. i distribució d energia elèctrica, gas i aigua Construcció Comerç, reparació de vehicles i art. personals Hoteleria Transport, emmagatzematge i comunicacions Mediació financera Act. Immobiliàries i de lloguer; serveis empreses Adm. pública, defensa i Seguretat Social Educació Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials Altres act. socials; serveis personals Llars que ocupen personal domèstic Organismes extraterritorials No classificats TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social D'altra banda, el major nombre de treballadors autònoms es troba també a la secció de comerç, reparació de vehicles i articles personals, amb un total de 562 afiliats, que suposen el 7,9 % dels afiliats d'aquesta secció. De tota manera, si es relativitza el nombre de treballadors autònoms pels treballadors de les diverses seccions, es constata que la major importància dels autònoms està en la secció d'intermediació financera, on el 71 % dels treballadors són autònoms. Activitat Econòmica i Empresarial

24 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 25 A continuació se situa la secció altres activitats socials i serveis personals, en la qual els treballadors autònoms són gairebé el 48 % del total. Altres seccions en les quals els treballadors autònoms tenen una participació destacable són la de transport, emmagatzematge i comunicacions (33 %), hoteleria (3 %) i la construcció (22%). DISTRIBUCIÓ DELS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL. SECCIONS CNAE-93. DESEMBRE 25 J,2% K 6,8% L 1,5% M,9% N 1,% O 1,5% A, B, C, E, P, Q, NC 1,4% I 4,7% D H 32,7% 3,5% F G 8,9% 36,7% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social EVOLUCIÓ DELS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL. NOMBRE DE PERSONES Seccions CNAE-93 Desembre 24 Desembre 25 diferència A,B C D E F G H I J K L M N O P Q NC Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca Indústries extractives Indústries manufactureres Prod. i distribució d energia elèctrica, gas i aigua Construcció Comerç, reparació de vehicles i art. personals Hoteleria Transport, emmagatzematge i comunicacions Mediació financera Act. Immobiliàries i de lloguer; serveis empreses Adm. pública, defensa i Seguretat Social Educació Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials Altres act. socials; serveis personals Llars que ocupen personal domèstic Organismes extraterritorials No classificats TOTAL Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social Activitat Econòmica i Empresarial

25 26 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Pel que fa a l'evolució en el darrer any, a desembre de 25 hi ha 371 afiliats a la Seguretat Social més que no pas el desembre de 24, amb un creixement del 2 % respecte l'any anterior. Aquest augment ha estat provocat pel fort increment d'afiliació en la secció de comerç, reparació de vehicles i articles personals, on hi ha l'any afiliats més que l'any anterior, fet que suposa un creixement del 5,5 %. Però no només ha estat aquesta secció on ha crescut l'afiliació, sinó que en una part important s'han produït augments, encara que en menor quantia. Només destacar l'augment de 24 afiliats en la construcció. Les úniques seccions on hi ha hagut disminucions en l'afiliació han estat la de les indústries manufactureres (-585), l'administració pública, defensa i Seguretat Social (-18), l'agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca (- 7) i l'educació (-1). És important la reducció que s'ha produït en la indústria manufacturera, on el desembre de 25 hi ha 585 afiliats menys que en l'any anterior, suposant això una taxa de creixement negativa del 8,4 %. Aquesta disminució s'ha d'afegir a la produïda l'any 24, quan es van perdre 349 afiliats, amb una taxa de creixement negativa del 4,8 %. Indústria manufacturera El mes de desembre de l'any 25 hi va haver un total de persones afiliades a la Seguretat Social en la indústria manufacturera, cosa que suposa el 32,7 % del total d'afiliats a Montcada i Reixac. La distribució interna del nombre d'afiliats d'aquesta secció mostra que el sector quantitativament més important és el de la metal lúrgia i productes metàl lics, que té afiliats, cosa que suposa el 21,3 % de la indústria manufacturera i gairebé el 7 % del total d'afiliats al municipi de Montcada i Reixac. DISTRIBUCIÓ DELS AFILIATS DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA A LA SEGURETAT SOCIAL. DESEMBRE 25. mat. elèctric, mat. de transport,5% diversos 3,9% aliment., begudes i tabac 14,2% tèxtil 2,% electrònic i òptic 8,8% cuir i calçat,% maquinària i fusta i suro equip mecànic 6,3% 9,8% metal lúrgia i prod. metàl lics 21,3% altres prod. minerals no metàl lics 13,4% química 9,4% paper, edició i arts gràfiques 1,3% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social Activitat Econòmica i Empresarial

26 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac 27 El segon sector més important dins de la indústria manufacturera és el de l'alimentació, begudes i tabac, que té el 14,2 % dels afiliats. A continuació se situa el sector d'altres productes minerals no metàl lics, amb el 13,4 % dels afiliats, el de paper, edició i arts gràfiques, amb el 1,3 % i el de maquinària i equip mecànic amb el 9,8 %. La resta de sectors tenen un pes força inferior. Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i d'ús domèstic En la secció de comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals i d'ús domèstic hi va haver afiliats a la Seguretat Social en el mes de desembre de l'any 25, cosa que suposa el 36,7 % del total d'afiliats, sent, a més, la secció amb major nombre de persones afiliades. Dins d'aquesta secció destaca el comerç al detall, que absorbeix el 67,6 % del nombre d'afiliats, mentre que el comerç a l'engròs té un pes del 27,2 %. Quant a la venda, manteniment i reparació de vehicles, el nombre d'afiliats suposa un 5,2 % dels afiliats de la secció. DISTRIBUCIÓ DELS AFILIATS DEL SECTOR DEL COMERÇ A LA SEGURETAT SOCIAL. DESEMBRE 25 venda, manteniment i reparació de vehicles 5,2% comerç al detall 67,6% comerç a l'engròs 27,2% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social Així mateix, es constata que l'any 25 hi ha 371 afiliats més que l'any 24 en aquesta secció. Aquest important augment del 19,5 % s'ha centrat sobretot en el sector del comerç al detall, on l'any 25 hi ha hagut 343 afiliats més, fet que representa un creixement del 7,7 %. D'altra banda, en el mateix període hi ha hagut un augment de 1 afiliats al comerç a l'engròs i de 18 a la venda, manteniment i reparació de vehicles. Activitat Econòmica i Empresarial

27 28 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses El mes de desembre de l'any 25 hi va haver un total de persones afiliades a la Seguretat Social en el sector de les immobiliàries i de lloguer i de serveis a empreses, xifra que suposa el 6,8 % del total d'afiliats del municipi. La distribució interna d'aquesta secció mostra que la subsecció més important és la d'altres activitats empresarials, amb un pes del 64,7 % del total d'afiliats de la secció. Així mateix, cal destacar que hi ha 172 afiliats en activitats informàtiques, que suposen el 13 % de l'afiliació en la secció. A les activitats immobiliàries hi ha afiliades un total de 164 persones, que representen el 12,4 % de la secció. Per la seva part, el lloguer de maquinària té un pes del 7,8 % i les activitats de recerca i desenvolupament el 2,2 %. DISTRIBUCIÓ DELS AFILIATS DEL SECTOR DE LES ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES, DE LLOGUER I DE SERVEIS A EMPRESES A LA SEGURETAT SOCIAL. DESEMBRE 25 activitats immobiliàries 12,4% lloguer de maquinària 7,8% altres activitats 64,7% R+D 2,2% activitats informàtiques 13,% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social L'evolució produïda en el darrer any mostra que en aquesta secció hi ha hagut un augment del 3,4 % en el nombre d'afiliats. Aquest creixement ha estat degut entre d'altres al sector del lloguer de maquinària, on hi ha hagut una taxa de creixement del 6 %, passant de tenir 65 afiliats a tenir-ne 14. També ha crescut el sector de les activitats immobiliàries, amb un creixement del 15,5 % i les activitats informàtiques, on l'augment ha estat del 4,2 %. Contràriament, a les activitats de recerca i desenvolupament s'ha produït un descens del 6,4 % i a altres activitats la reducció ha estat del 2,5 %. Activitat Econòmica i Empresarial

28 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac Especialització sectorial dels afiliats a la Seguretat Social L'especialització sectorial és un dels factors que més influeixen en el desenvolupament econòmic d'una àrea. En aquest sentit, la literatura sobre localització de l'activitat al ludeix a que una estructura sectorial no excessivament especialitzada, amb presència de sectors amb un elevat contingut tecnològic i/o amb notables efectes d'arrossegament poden contribuir a millorar el creixement econòmic d'una àrea. Així, una àrea excessivament especialitzada en pocs sectors la fa més vulnerable front a shocks sectorials asimètrics i a decisions de deslocalitzacions per part d'empreses multinacionals. Per altra banda, els sectors industrials amb major contingut tecnològic i els serveis intensius en coneixement solen ser els que majors contribucions tenen al valor afegit d'una àrea. Per últim, i atenent a la intensitat de les relacions intersectorials, és habitual al ludir a la importància estratègica de potenciar sectors que més poden afavorir el creixement econòmic d'una àrea per presentar major efectes d'arrossegaments cap endarrere (és a dir, sectors que per poder produir una unitat del seu output requereixen, en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedis provinents d'altres sectors). En aquest sentit, però, té molta importància la desagregació geogràfica analitzada. Per exemple, potenciar sectors amb majors efectes d'arrossegament pot ser interessant per àrees grans on es concentrin empreses de diversos sectors i dels seus auxiliars. En canvi, si es baixa a un nivell municipal, en molts casos les empreses auxiliars poden estar situades a altres municipis de l'entorn. A més, una especialització molt elevada d'un municipi en un sector amb elevat risc de patir una decisió de deslocalització d'una empresa pot tenir conseqüències greus en termes d'ocupació. Per altra banda, a nivell municipal, es poden cercar, amb possibilitats d'èxit, especialitzacions en sectors que no necessàriament tinguin un elevat contingut tecnològic però on es trobi un nínxol que els permeti ser competitius (determinats productes alimentaris amb denominació d'origen, turisme de diferents perfils com el cultural, especialització en disseny i confecció tèxtil de qualitat, etc....). Tot això porta a que sigui difícil valorar l'especialització sectorial d'un municipi amb el mateixos criteris objectius amb què es valoraria un altre municipi. Tenint això en compte, s'ha analitzat l'estructura sectorial de Montcada i Reixac considerant els següents aspectes: nivell d'especialització 1 en comparació a la província de Barcelona, presència de sectors amb efectes arrossegament cap endarrere 2 i especialització relativa en sectors amb elevats riscos de patir processos de deslocalització i contingut tecnològic. Activitat Econòmica i Empresarial

29 3 Butlletí Econòmic de Montcada i Reixac En les següents taules es presenten els resultats d'aquesta anàlisi pels sectors (a un nivell de desagregació de dos dígits de la CCAE-93) més importants segons el nombre d'afiliats. Es mostra el pes dels seus afiliats sobre el total del municipi i sobre el global del sector a la província, l'índex d'especialització, els efectes d'arrossegament, el tipus de risc de deslocalització i el nivell tecnològic. SECTORS AMB MAJOR PES EN TERMES D'AFILIATS. ÍNDEX D'ESPECIALITZACIÓ. ANY 25. % sobre % a la Lij25* CCAE Descripció afiliats municipi província 52 Comerç al detall, ,83% 1,75% 2,28 51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç ,% 7,18% 1,42 45 Construcció ,92% 9,18% 1,8 28 Fabricació de productes metàl lics, llevat de maquinària i equips ,79% 2,63% 2,17 15 Indústries de productes alimentaris i begudes 92 4,65% 1,8% 2,36 74 Altres activitats empresarials 858 4,43% 11,37%,44 55 Hoteleria 681 3,51% 5,29%,71 6 Transport terrestre; transport per canonades 674 3,48% 3,46%,96 29 Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 619 3,19% 1,27% 1,98 24 Indústries químiques 598 3,9% 1,92% 1,34 26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl lics 473 2,44%,65% 2,93 2 Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles 398 2,5%,43% 3,38 22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 392 2,2% 1,51% 1,15 25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 376 1,94% 1,7% 1,49 5 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor 368 1,9% 1,78% 1, 75 Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 3 1,55% 4,58%,36 33 Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, 29 1,5%,29% 4,6 21 Indústries del paper 261 1,35%,45% 2,45 36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 239 1,23%,85% 1,8 95 Llars que ocupen personal domèstic 238 1,23% 2,7%,83 31 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 22 1,4% 1,1%,78 * Índex d'especialització sectorial-regional: un valor major (menor) a 1 significa que el municipi està comparativament més especialitzat que la província en el sector j. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Registre General de la Seguretat Social 1 L'índex d'especialització de Montcada i Reixac respecte a la província de Barcelona s'ha calculat com: m 1 E E ij. j Li = i = 1,..., N 2 j 1 Ei E =. on Eij és el nombre de treballadors del municipi al sector j, Ei. és el nombre total de treballadors del municipi, E.j és el nombre de treballadors al sector j a la província de Barcelona i E és el nombre total de treballadors a la província. 2 Un sector té efectes d'arrossegament cap endarrere quan per poder produir una unitat del seu output requereix, en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedis provinents d'altres sectors. Sembla evident que aquest tipus de sectors poden afavorir més el creixement econòmic d'una àrea donat que, fruit dels seus efectes multiplicadors, arrosseguen molt de la resta de sectors per satisfer la seva demanda final. Activitat Econòmica i Empresarial