HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

Documentos relacionados
HCR: Història i cultura de les religions

Nivell: 1r d ESO. Curs

Grecolatina MÓDULO: CONTEXTUALIZACIÓN DE LOS FENÓMENOS SOCIALES, POLÍTICOS Y ECÓNOMICOS. Docente: Lic. Silva Guadalupe Ochoa Galán

LOS DIOSES OLÍMPICOS

Taller - museo de Antioquia. Psicología Aplicada a la Publicidad. Semestre Condiciones del taller

HCR: Història i cultura de les religions Friends for life?

Contenido PRÓLOGO 17 INTRODUCCIÓN: LA ICONOGRAFÍA A LO LARGO DE LOS SIGLOS 19 CAPÍTULO PRIMERO LOS ORÍGENES DEL MUNDO Y LOS DIOSES 45

Expansión del Imperio Romano

LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

GUÍA-TALLER LOS ORÍGENES DE LA FILOSOFÍA: MITOLOGÍA GRIEGA

Unidad II: - Geografía de la antigua Italia. - Cultismos y términos patrimoniales. - Importancia de Eneas. - Afrodita.

HCR: Història i cultura de les religions

Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

PREPARACIÓN DEL EXAMEN EXTRAORDINARIO DE SEPTIEMBRE

UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS

_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

DEPARTAMENTO DE LATÍN. I.E.S. SANTA MARÍA DE GUÍA. CULTURA CLÁSICA 3º ESO

Introducció... pàg. 1. Necròpolis... pàg. 2. Muralla... pàg. 2. Aqüeducte... pàg. 2. Temple... pàg. 3. Mitologia... pàg. 4. Les cases romanes...pàg.

EQUIVALENCIA MITOLOGÍA Dioses Griegos-Romanos

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Mitología grecorromana

CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y CALIFICACIÓN. CULTURA CLÁSICA 4º ESO. EXTRACTO DE LA PROGRAMACIÓN DE LA ASIGNATURA.

La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

Nom Data curs. Islam Hinduisme Cristianisme Budisme

L AUTOR L ADAPTADOR L IL LUSTRADOR

LA MONARQUÍA ROMANA LA SOCIEDAD:

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

2- L origen dels déus: cosmogonia i teogonia

CONTENIDOS Y ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE

Departamento de Geografía e Historia. Curso 2016/2017. Actividades de recuperación de 1º de la ESO. Cuadernillo nº 2

Departamento de Geografía e Historia. Curso 2015/2016. Actividades de recuperación de 1º de la ESO. Cuadernillo nº 2

Els llibres estan compostos de parts i cadascuna té un nom i una funció. Relaciona les parts del llibre amb la informació que contenen.

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

Cultura Griega. Presentación de Estudios Sociales

Busquem la clau!

CULTURA CLÁSICA 4º ESO PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

Zeus Hera Poseidón Deméter

Invención de la escritura

2.1. Els déus grecs Les qualitats dels déus. Activitats 2.1 i 2.2:

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO

Història de l'art Model 1

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

9. Las tres Gorgona, llamadas Estreno, Enríale y Medusa eran hijas de,:

Catálogo de Productos

EL ORIGEN DE LOS NOMBRES

CULTURA CLÀSSICA, LLATÍ I GREC ESO I BATXILLERAT

Pág Pág VULCANO 61x61 cm / 24 x24 BLACK & WHITE. 61x61 cm / 24 x24. HERA 45x45 cm / 17,7 x17,7. RA (Red Body) 45x45 cm / 17,7 x17,7

Catálogo de Productos

LA MITOLOGÍA GRIEGA. Actividad.- Inventa una explicación mitológica para un suceso cotidiano.

Formadas por ciudades estado, maritimas y autonomas instaladas en montes Arados (Arvad)

TEMA 1: LAS RELIGIONES DE LA ANTIGÜEDAD

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos?

Pervivencia de la Mitología Clásica en la Historia de Europa

Districte Universitari de Catalunya

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

Tema 5 : L edat antiga

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

El Panteon Grecorromano

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Història de l'art Instruccions Model 2

Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà

Hermes amb Dionís infant

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira

CORRECCIÓN TEMA 14. N. griego N. romano Dios de... Símbolo. Hera Juno La familia Niño/corona. Zeus Júpiter Dios de dioses El rayo

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

En la Antigua Roma, los meses eran diez, pero Julio César quiso tener un mes propio y agregó uno con su nombre, Julio. Luego, el emperador Augusto

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

CONTENIDOS Y CRITERIOS DE CALIFICACIÓN DE CULTURA CLÁSICA 3º CURSO 2015/2016

Módulo VI RELIGIÓN GRIEGA. Unidad I

2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

Primera Parte LA ICONOGRAFÍA Y EL ESTUDIO DE LAS IMÁGENES Álvaro Molina Martín

L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES

CONTENIDOS Y GUÍA DE PREPARACIÓN PRUEBA SEMESTRAL HISTORIA, GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES

> > > > > > > > > > > > > > < < < < < < < < < < < < < <

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

Mitología para niños. Engracia Robles Laura Cerdán

> > > > > > > > > > > > > > < < < < < < < < < < < < < <

Mapa de Grecia Clásica

ÍNDICE VOLUMEN I. - PARTE I: INTRODUCCIÓN Y ASPECTOS PRELIMINARES p INTRODUCCIÓN p ESTADO DE LA CUESTIÓN p. 37

Història de l'art Instruccions Model 3

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?

Un viatge a l'antiguitat

EXERCICI A / EJERCICIO A JULIOL 2017 / JULIO 2017

ARTEMISA, DIOSA DE LA LUNA

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

Imperio romano y su legado. Profesor: Christian Vargas. Curso: 3 básico. Área: Historia, geografía y cs. Sociales.

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

SESSIÓ 1. Per començar

LA POESIA ÈPICA GREGA

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

Transcripción:

HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses)

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2

religió Diana i Apol lo l (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 3

religió Temples dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) a Túnez (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 4

A. La religió original 2. Orígens de la religió 1. Eren un poble indoeuropeu: adoravan el foc i altres forces naturals personificades (númens). 2. Les portes de les cases estaven protegides pel déu Janus (començar i acabar) i la llar i el foc domèstic per Vesta (protectora de la ciutat, prové éde (82-83) 83) Hèstia). 3. Adoraven tres déus (Tríada Capitolina): Júpiter (cel), Mart (guerra) i Quirí (pagesos). Van fer-hi canvis després... Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 5

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 6

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 7

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 8

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 9

religió Temples de Vesta al Fòrum romà (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 10

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 11

religió Tríada Capitolina: Jupiter, Juno i Minerva (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 12

religió B. La influència de la religió grega 1. Grècia i Roma eren cultures veïnes: els romans van assimilar poesia, teatre, filosofia i religió dels grecs. Roma va conquerir Grècia, la cultura grega va conquerir Roma 2. Van adoptar les divinitats gregues, i també altres del món hel lenístic: Cíbele: deessa mare que venia de la regió de Troia (Anatòlia) Isis: deessa egípcia (esposa d Ossiris, mare d Horus), famosa en l època imperial (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 13

religió Cíbele (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 14

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 15

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 16

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 17 Isis

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 18

religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 19

religió C. El panteó grecoromà Les divinitats romanes van fondre s amb les gregues que havien assimilat. Vegi s... (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 20

religió Júpiter- pel als grecs: Zeus (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 21

religió Juno- pels grecs: Hera (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 22

religió Neptú- pels grecs: Posidó (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 23

religió Plutó - pels grecs: Hades (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 24

religió Minerva - pels grecs: Atena (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 25

religió Apol lo igual que per al grecs (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 26

religió Diana per als grecs: Àrtemis (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 27

religió Venus per als grecs: Afrodita (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 28

religió Mart per als grecs: Ares (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 29

religió Mercuri per als grecs: Hermes (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 30

religió Ceres per als grecs: Demèter (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 31

religió Vulcà per als grecs: Hefest (quadre de Velázquez) (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 32

religió Vesta per als grecs: Hèstia (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 33

religió Bacus per als grecs: Dionís (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 34

Activitats 2. Orígens de la religió 82.4.- Defineix númens 82.5.- Què era la Tríada Capitolina? Escriu l equivalent romà de les divinitats gregues: Zeus, Posidó, Apol lo, l Afrodita i Hefest. (82-83) 83.9.- Per què a Roma van acollir amb especial orgull el culte a Cíbele? (82 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 35