Producció d Energia en el Tractament i la valorització de fangs

Documentos relacionados
VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA

Conveni marc de col laboració per planificar les instal lacions de residus al Vallès Oriental-el Maresme. 25 de maig de 2006

I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA. Octubre 2015

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

TAULA INTER-PROFESSIONAL DE L ENERGIA. LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA Transició Energètica i indústria

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA DADES Juny 2014

APROFITAMENT ECONÒMIC DELS DIVERSOS VECTORS ENERGÈTICS D UNA EDAR D ACORD AMB EL RD 661/2007, PEL QUAL ES REGULA L ACTIVITAT DE PRODUCCIÓ D ENERGIA

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

Comunitat Energia RIS3CAT

PRODUCCIÓ DE PÈLLETS DE FUSTA PRESENT I FUTUR

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

12. AMPLIACIONS I MILLORES

TECNOLOGIES PER A L APROFITAMENT

La aplicación de lodos en agricultura; situación en Catalunya Marc Moliner i Rafa. Àrea de Sanejament d Aigües Residuals

L energia dels fangs deshidratats La seva valorització energètica amb recuperació d energia útil

Oportunitats d estalvi energètic lligades al procés de tractament, la selecció d equipaments i les estratègies d explotació d EDAR

Gestió i impuls de les infraestructures II: Residus

La gestió dels biosòlids a Catalunya. Agència Catalana de l Aigua

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

ELS CULTIUS CAPTADORS A CATALUNYA I EL SEU ÚS EN PLANTES DE BIOGÀS

LA GESTIÓ DELS FANGS DE LES EDAR DE LA COSTA BRAVA: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUAL

PROPOSTES DE FUTUR MODELS DE RECOLLIDES

Eines d educació i participació ambiental

VALORITZACIÓ DE FANGS SECS D EDAR A FORNS DE FABRICACIÓ DE CLÍNQUER

Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat. Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Origen: 1977 : Unitat de Tecnología Química General

LES NOVES TECNOLOGIES EN EL TRACTAMENT I LA VALORITZACIÓ DE FANGS (reunió de treball, 19 d octubre de 2007) INFORME DE SÍNTESI

Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Urbans d Eivissa i Formentera (PDSGRUEF) Consell Sectorial de Medi Ambient 16/09/2009

Presentació del Projecte Zero Waste. Els residus municipals i les emissions de carboni. Dr Xavier Gabarrell

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

GESTIO DE RESIDUS. Ernest Valls. Ajuntament de Tortosa

Xerrada Energètica sobre: tractament de purins"

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Índex. 1.-Ubicació Caracteristíque físiques de l aigua Sòlids totals: Olors: efectes dels olors:...

- Juliol ANNEX 2 ANÀLISI INFRAESTRUCTURES EXISTENTS. Pàg. 1 de 6

Disseny per al reciclatge. producte reciclat producte reciclable

INTRODUCCIÓ A LES TECNOLOGIES D APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA

Barcelona, 5 juliol 2.013

Petjada de carboni dels residus municipals a Catalunya Presentació Final

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

Presentació projecte. Jornada FORUM FLIX 28 de juny de Carles Vilaseca i Padrós

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT

Cómo contabilizar las emisiones de GHG en residuos? Software y casos prácticos

Seguiment de tractaments consolidats

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

Marc Moliner i Rafa. Àrea de Sanejament d Aigües Residuals

SISTEMA D ADQUISISICÓ DE DADES. Barcelona, octubre de 2.007

CANVI CLIMÀTIC I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS: AVALUACIÓ D'ACCIONS PER A LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS

Projecte de reutilització a la Indústria. El Prat de Llobregat de Llobregat 4 de juny de 2015

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Projecte SMART SPP L experiència de l Ajuntament de Barcelona: adquisició de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i màquines de vending

ESTAT DE DESPLEGAMENT D INFRAESTRUCTURES (1ª Fase del PTSIRM)

Microcogeneració en Edificis Terciaris. Expo de l Estalvi Energètic Badalona, 25 d Octubre de 2013

ICRA INSTITUT CATALÀ DE RECERCA DE L AIGUA. Projecte ICRA

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans

Petjada de carboni dels residus municipals a Catalunya Resultats (10/10/2014)

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic

agrícola Maig de 2009

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic:

ESTACIÓN DEPURADORA DE AGUAS RESIDUALES Y COLECTORES EN ALTA DE SANT JAUME D ENVEJA (TARRAGONA)

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 12 de juny del 2017

FONT D ENERGIA RENOVABLE

Salvador Gabarró President

El model energètic català

REUTILITZACIÓ DIRECTA I INDIRECTA. SISTEMES DE REUTILITZACIÓ A ESCALA DE MACROCONSUM I MICROCONSUM

GTR - Gestió i Tractament de Residus

Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV

El que consumim i el que paguem per l aigua. L aigua al Solsonés. Narcís Prat, Catedràtic d Ecologia Dept BEECA, UB

Exportació de serveis ambientals de valorització energètica de combustibles sòlids recuperats

Is possible a regional alternative to partially solve the global biodiesel problem?

Logística d aprovisionament

Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat)

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Optimització i millores de les instal lacions de tractament d aigua residual i regenerada del Port de la Selva

Situació de l energia solar tèrmica

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

L energia Fotovoltaica i Termosolar: Present i futur

Dins d aquest apartat s estudia la composició dels purins i es resumeixen les tecnologies de tractament de residus ramaders que existeixen actualment.

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

Estat de la qüestió fotovoltaica

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Transcripción:

Producció d Energia en el Tractament i la valorització de fangs Estat de situació i exploració de noves possibilitats Marc Moliner Maria Martin IV JORNADES TÈCNIQUES Gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals Barcelona, 1 d Abril de 2009

Decantador Primari Reactor Biològic Potencial químic del fang Decantador Secundari Aigua Residual 1 3 Abocament / tractament terciari Espessiment Fangs 2 5 4 Cogeneració torxa Emmagatzematge Biogas 6 Digestor Anaerobi Deshidratació de fangs Corrent 1 2 3 4 5 6 Q (m 3 /d) 35.700 310 35.390 810 3430 4450 (pes) E (KJ/d) 2,26x10 8 1,50x10 8 7,59x10 7 3,17x10 7 8,58x10 7 5,65x10 7 65% Humitat 15% Imatges: http://www.cmg germany.com Dades: Shizas J.I. and Bagley D. (2004) Experimental determination of energy content of unknown organics in municipal wastewater streams. Journal of Energy Engineering ASCE 130 (2), 45-53

Com aprofitar el contingut energètic del fang? PRETRACTAMENT BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Biogàs TECNOLOGIA Calor Electricitat Combustibles Biogas Upgrading to vehicle fuel standards and grid injection. IEA Bionergy 2006

[BIOQUIMIC] DIGESTIÓ ANAERÒBIA Component PILES COMBUSTIBLE Biogàs CH 4 50 75% CO 2 25 50% N 2 0 1% SH 2 0 3% Siloxans 0 100 mg/m 3 Biogas Upgrading to vehicle fuel standards and grid injection. IEA Bionergy 2006

Com aprofitar el contingut energètic del fang? PRETRACTAMENT BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Etanol Biogàs TECNOLOGIA Calor Electricitat Combustibles H 2

Com aprofitar el contingut energètic del fang? BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Etanol Biogàs Vapor Calor Electricitat Combustibles H 2

[TERMOQUIMIC] Incineració COINCINERACIÓ (FORN CLINQUER) Requereix operar sobre fase sòlida Incorporació de la matèria mineral al clínquer Permet aprofitament tèrmic No cal tractament addicional del gas INCINERACIÓ Operació sobre fase sòlida o semi sòlida Genera cendres posteriorment valoritzables Valorització elèctrica de baix rendiment Cal tractar els gasos de combustió

[TERMOQUIMIC] EDAR Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP Incineració Utilisation of energy from digester gas and sludge incineration at Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP R.D. Thierbach and H. Hanssen. Water Science & Technology Vol 46 No 4 5 pp 397 403, 2002

[TERMOQUIMIC] EDAR Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP Incineració PCI (Kcal/Kg Matèria Fresca) 3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0-500 Procés autotèrmic -1000 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 % Matèria Seca Utilisation of energy from digester gas and sludge incineration at Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP R.D. Thierbach and H. Hanssen. Water Science & Technology Vol 46 No 4 5 pp 397 403, 2002

[TERMOQUIMIC] EDAR Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP Incineració Utilisation of energy from digester gas and sludge incineration at Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP R.D. Thierbach and H. Hanssen. Water Science & Technology Vol 46 No 4 5 pp 397 403, 2002

[TERMOQUIMIC] EDAR Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP Incineració Utilisation of energy from digester gas and sludge incineration at Hamburg s Köhlbrandhöft WWTP R.D. Thierbach and H. Hanssen. Water Science & Technology Vol 46 No 4 5 pp 397 403, 2002

Com aprofitar el contingut energètic del fang? BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Etanol Biogàs Vapor Calor Electricitat Combustibles H 2

Com aprofitar el contingut energètic del fang? TERMOQUÍMIC Incineració Gasificació Piròlisi 24 30 m 3 O 2 1,7 m 3 Volum de gas a tractar Concentració O 2 procés > 17/2 C 6 H 10 O 5 1 0 CO 2 +H 2 O 5CO + CO 2 + 5H 2 5CO + 5H 2 + C

Com aprofitar el contingut energètic del fang? TERMOQUÍMIC Incineració Gasificació Piròlisi 24 30 m 3 O 2 1,7 m 3 Volum de gas a tractar Concentració O 2 procés

Com aprofitar el contingut energètic del fang? TERMOQUÍMIC Incineració Gasificació Piròlisi 24 30 m 3 O 2 1,7 m 3 Volum de gas a tractar Concentració O 2 procés 4 6 MJ/Nm 3 14 18 MJ/Nm 3 10 18 MJ/Nm 3 (22 30 MJ/Nm 3 ) Poder calorífic del gas Maduresa tecnologia tractament fangs

Com aprofitar el contingut energètic del fang? ASSECATGE BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Syngas Oli Carbó Biogàs Vapor Calor Electricitat Combustibles H 2

[TERMOQUIMIC] http://www.eisenmann.de

[TERMOQUIMIC] Tobu sludge plant (Tokyo) Piròlisi (o Carbonització)

[TERMOQUIMIC] Tobu sludge plant (Tokyo) Piròlisi (o Carbonització)

[TERMOQUIMIC] The SlurryCarb Process 20 30% ST 100 t 275 325 ºC Via humida 2 t CO 2 62 t 36 t 50% ST 98 t 18 t 15 MJ/Kg http://www.enertech.com/technology/slurrycarb.html

[TERMOQUIMIC] The SlurryCarb Process Via humida http://www.enertech.com/technology/slurrycarb.html

Costos sistemes aprofitament energètic State of the art Report: Energy and Resource Recovery from sludge 2008 STOWA WERF UK WATER IRL

Com aprofitar el contingut energètic del fang?

Com aprofitar el contingut energètic del fang? ASSECATGE BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Syngas Oli Carbó Etanol Biogàs Vapor PO 4 3 Ads/cat Biodiesel Calor Electricitat Combustibles H 2

[QUIMIC] Biodiesel Activated sludge is the solid or semi solid produced during biological treatment of industrial and municipal wastewaters. It contains a variety of microorganisms, which utilize the organic and inorganic compounds in the water as a source of energy and nutrients. Water treatment facilities in the United States produced approximately 13 billions pounds (dry basis) of sludge annually. This sludge could be a feedstock for biodiesel production. The literature indicates that sewage sludge contains approximately 20% ether soluble grease and fats, which could be converted into fatty acid methyl esters. Other investigators have extracted sludge using toluene and obtained 18% oil yield. Additionally, the cell wall membrane of microorganisms, the main component of sewage sludge, is mostly composed of phospholipids, which can be converted to biodiesel via acid and based catalyzed transesterification. An alternative method was evaluated to convert sewage sludge into biodiesel. The sludge was converted to free fatty acid via acid hydrolysis. Then, the free fatty acids were extracted with hexane and converted to biodiesel via acid catalyzed transesterification. Gravimetric yields ranged from 1.5% to 15% and analytical yields from 1% to 14%. This paper will describe the potential quantities, quality, and economics of biodiesel generated from sewage sludge. Additionally, the paper will show the effect of several sludge pretreatment techniques and water treatment facility operating conditions on the quality and quantity of biodiesel. The quality of biodiesel was measured using ASTM D 6751 standard methods. 0,82 /L

Com aprofitar el contingut energètic del fang? ASSECATGE Cultius Acumuladors lípids BIOQUÍMIC TERMOQUÍMIC QUÍMIC Fermentació Digestió Incineració Gasificació Piròlisi Esterificació Syngas Oli Carbó Etanol Biogàs Vapor PO 4 3 Biodiesel Calor Electricitat Combustibles H 2

[PROGRAMA DE FANGS] Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA (SITUACIÓ ACTUAL) Destins a sortida d'edar 2008 (t/any) 245.384 287.475 4.079 215 68 154.752 123.404 14.596 Producció: 584.589 t MF/any Agricultura Compostatge Gris Assecatge Tèrmic Pedreres Estabilització Abocador Compostatge ACA Compostatge Extern 24.006 215 15.738 Destins finals 2008 (t/any) 164 422.989 Aplicació al sòl Abocador Pedreres Valorització energètica Altres 27/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA Valorització energètica (Antecedents) 1997 Prova pilot utilització de llots secs a cimentera 2002 Estudi de la Gasificació i Vitrificació d'el Prat del Llobregat 2004 Projecte VELL: Estudi de valorització energètica de llots secs en plantes tèrmiques 2006 Conveni de proves d'utilització de llots secs en cimenteres 2007 Avant-projecte planta de gasificació de fangs Valorització energètica (Propostes) [PROGRAMA DE FANGS] Gasificació per plasma (Acciona/Solena) Vitrificació de fangs (UB) Conversió a Biodiesel (ASG International GmbH) Gasificació (Kalogeo) Gasificació (AGNI) Gasificació (Kopf) 28/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA PROGRAMA DE FANGS [PROGRAMA DE FANGS] ACTUACIONS Gestionar el curt termini R+D+i Avaluació de noves vies de gestió 29/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA PROGRAMA DE FANGS [PROGRAMA DE FANGS] ACTUACIONS Gestionar el curt termini La gestió del fang està sotmesa a diversitat de factors que la condicionen: legals, logístics, socials, ambientals, econòmics, energètics,... El Programa de fangs té per objectiu dotar al sistema de major capacitat per a fer front de forma satisfactòria als factors que condicionen la gestió 30/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA FACTORS LEGALS (2008/98/CE) [PROGRAMA DE FANGS] Jerarquia de gestió de residus (Article 4): 1. Prevenció 2. Preparació per a la reutilització 3. Reciclatge 4. Altres valoritzacions (p.ex. Energètica, Annex 2) 5. Eliminació (p.ex. Incineració) Principi de proximitat en la gestió de residus (Article 16) 31/43

[PROGRAMA DE FANGS] Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA (SITUACIÓ ACTUAL) Distribució de la producció (sense Besòs ni El Prat) Connurbació de Barcelona: 68% 32/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament PROGRAMA DE FANGS (CRITERIS) Criteris de planificació ACA: Diversificar la gestió per a disposar d alternatives d en cas d evolució dels factors que la condicionen Aplicar els criteris de proximitat i autosuficiència en la gestió Aplicar la jerarquia de gestió de residus: 1. Reducció, 2. Valorització 3. Disposició Reducció de l impacte l de la gestió [PROGRAMA DE FANGS] 33/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament PROGRAMA DE FANGS (ACCIONS) Accions del Programa de Fangs: 1. Implantació de noves digestions anaeròbies en EDAR 2. Minimització del destí a abocador 3. Implantació de nous compostatges 4. Ampliació assecatges tèrmicst 5. Valorització energètica del fang sec 6. Continuïtat tat en l aplicacil aplicació a l agricultural de fang deshidratat 7. Continuïtat tat en la utilització de la capacitat de compostatge privada 8. Recerca en millora i noves vies de gestió [PROGRAMA DE FANGS] 34/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament RESUM INVERSIÓ PROGRAMA DE FANGS Actuacions del Programa de Fangs: Digestions anaeròbies 20 actuacions noves Inversió total: 29,69 M M (22,34 M M en el PSARU) Nova inversió: : 7,35 M M Compostatges 5 actuacions noves i 2 ampliacions Inversió total: 29,28 M M (20,55 M M en el PSARU) Nova inversió: : 8,73 M M Assecatges tèrmicst 4 ampliacions Nova inversió: : 20,00 M M Recerca: : 1,80 M M [PROGRAMA DE FANGS] Inversió Total: : 78,97 M M (42,89 M M PSARU) Nova inversió: : 37,89 M M (inclou dotació per Recerca) 35/43

[PROGRAMA DE FANGS] Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament RESULTATS APLICACIÓ PROGRAMA DE FANGS Posttractament del del Fang Fang t MF/any t MF/any 900.000 900.000 800.000 800.000 700.000 700.000 600.000 600.000 500.000 500.000 400.000 400.000 300.000 300.000 200.000 200.000 100.000 100.000 0 0 593.590 t MF 624.774 t MF 895.639 t MF 270.865 t MF 2007 2007 2014 2014 Capacitat Capacitat Excedent Excedent Assecatge Assecatge Tèrmic Tèrmic Compostatge Compostatge gris gris Compostatge Compostatge privat privat Compostatge Compostatge ACA ACA Sense Sense posttractament posttractament abocador abocador Sense Sense posttractament posttractament pedreres pedreres Sense Sense posttractament posttractament agricultura agricultura 36/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament RESULTATS APLICACIÓ PROGRAMA DE FANGS Posttractaments Fi Programa Assecatge Tèrmic Compostatge ACA Compostatge Extern Sense Posttractament 19% [PROGRAMA DE FANGS] 12% 52% 17% Fang Barcelona 33% del total (62% de l assecat) l Destins Fi Fi Programa Aplicació al al sòl sòl i i jardineria Dipòsit controlat Aplicació al al sòl sòl sense posttractament Valorització energètica 30,03% 32,47% 37,50% 37/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament RESULTATS APLICACIÓ PROGRAMA DE FANGS Destinacions Finals [PROGRAMA DE FANGS] t fang/any 500.000 400.000 300.000 200.000 100.000 0 2007 Fi de Programa Valorització energètica Dipòsit controlat Aplicació al sòl sense posttractament Aplicació al sòl i jardineria Reducció de la quantitat final Diversificació de destins 38/43

[PROGRAMA DE FANGS] Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament ACTUACIONS D OPTIMITZACIÓ ENERGÈTICA Valorització energètica del biogàs s generat en digestió anaeròbia Aplicar els criteris de proximitat en la gestió Cogeneracions com a font de calor per assecar Reducció del consum energètic i emissions de CO 2 en assecatges tèrmicst Valorització energètica fang sec Optimització deshidratació mecànica 39/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament VALORITZACIÓ ENERGÈTICA FANG SEC EN CIMENTERES Diversificació de destins (capacitat disponible, 45%/1 planta) Aplicar els criteris de proximitat en la gestió Aplicar la jerarquia de gestió de residus: 1. Valorització energètica (recuperació de la calor d assecat) 2. Valorització material (fracció mineral) Reducció de l impacte l de la gestió (reducció emissions CO 2 ) Baixos costs d inversió i d explotacid explotació [PROGRAMA DE FANGS] 40/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA PROGRAMA DE FANGS [PROGRAMA DE FANGS] ACTUACIONS Gestionar el curt termini R+D+i Avaluació de noves vies de gestió Necessitat de validació a escala industrial 41/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA (CONSIDERACIONS) Valorització material/agrícola: estalvi energètic/econ tic/econòmic Contingut d aigua d en el fang limita l aprofitament l energètic tic l assecat previ del fang amb mitjans mecànics o calor procedent de fonts renovables [PROGRAMA DE FANGS] L increment de l exigl exigència en els criteris de gestió del fang (per motivacions legals i/o socials) Increment del consum energètic dels tractaments i dels costs associats a la gestió 42/43

Iv Jornades tècniques de gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals. Energia i sanejament GESTIÓ DE FANGS A CATALUNYA (CONSIDERACIONS) [PROGRAMA DE FANGS] A nivell estratègic valorar la possibilitat de disposar capacitat pròpia pia per a la valorització energètica del fang, sense assecatge tèrmic t previ amb els següents ents objectius: 1) Diversificar les vies de gestió 2) Independitzar-se de l evolucil evolució dels mercats energètics 3) Autonomia de gestió final 43/43

Producció d Energia en el Tractament i la valorització de fangs Estat de situació i exploració de noves possibilitats Marc Moliner Maria Martin IV JORNADES TÈCNIQUES Gestió de sistemes de sanejament d aigües residuals Barcelona, 1 d Abril de 2009