MOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA

MOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA Juliol 2006

Direcció Carme Miralles-Guasch Investigadors Gemma Solé Massó Àngel Cebollada Frontera 2

SUMARI INTRODUCCIÓ...5 RESUM EXECUTIU...6 METODOLOGIA...9 ESPAI PÚBLIC URBÀ...12 ELS BARRIS DE COLLBLANC LA TORRASSA...14 1 CANVI SOCIAL I DEMOGRÀFIC...18 1.1 CRONOLOGIA DELS FETS MÉS RECENTS... 18 1.2 NOUS USUARIS I USOS DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ... 21 2 ÚS DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ...25 2.1 COMERÇOS... 28 2.2 CENTRES EDUCATIUS... 30 2.3 SERVEIS MÈDICS... 33 2.4 RESIDÈNCIES TERCERA EDAT... 34 3 PERCEPCIÓ DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ...35 3.1 GENERAL... 35 3.2 PARCS I PLACES... 39 3.3 ESCOLA... 43 3.4 MOBILIARI URBÀ... 44 4 ANÀLISI ESTRATÈGIES DE MOBILITAT...46 4.1 DESPLAÇAMENTS A PEU... 50 4.2 TRANSPORT COL LECTIU... 53 4.2.1 Autobús... 55 4.2.1.1 Accessibilitat...58 4.2.1.2 Infraestructures relacionades amb l autobús...59 4.2.2 Metro... 60 4.2.2.1 Accessibilitat...63 4.2.3 Cost del transport col lectiu... 64 4.3 TRANSPORT PRIVAT... 68 3

4.4 CONVIVÈNCIA ENTRE ELS MITJANS DE TRANSPORT... 70 4.4.1 Modes no motoritzats i mitjans motoritzats... 70 4.4.2 Mitjans de transport motoritzats... 72 5 DEMANDES DE MILLORA...74 5.1 ESPAI PÚBLIC URBÀ... 74 5.2 MOBILITAT... 76 5.2.1 Autobús... 76 5.2.2 Metro... 77 PROPOSTES DE MILLORA...79 4

INTRODUCCIÓ Dins el marc de la llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, els barris que formen el Districte II de l Hospitalet de Llobregat, Collblanc i la Torrassa, han estat inclosos dins d aquesta llei. Això ha ajudat a desenvolupar el Pla Integral Collblanc-la Torrassa (2002-2010), de reforma dels barris, que té com a objectius: millorar i renovar la trama urbana, incentivar la rehabilitació de vivendes, crear nous equipaments i zones verdes, i aplicar polítiques actives en educació i integració. El següent treball s emmarca dins el Pla Integral Collblanc-la Torrassa (2002-2010) i dins d aquest en el Projecte Equitat de Gènere del Centre d Atenció i Informació a la Dona (CAID) de l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat. L objectiu principal és conèixer les disfuncions des d una perspectiva de gènere en l organització de la mobilitat i d ús del territori que existeixen al Districte II per poder proposar les mesures necessàries d adaptació a les necessitats quotidianes de les dones. El treball s estructura en tres grans parts. En la primera es fa una breu aproximació teòrica a la importància que té el coneixement de les percepcions de les dones vers l espai públic urbà, com a base per construir unes ciutats més adaptades a les necessitats de tota la població i no pensant únicament amb els col lectius de població hegemònics. En la segona part, s exposen les reflexions que les dones han fet entorn de l ús dels seus barris i de l organització de la mobilitat. Així doncs, es tracten els temes que les dones han valorat relacionats amb el territori. La tercera i última part és la que conté el seguit de propostes de millora que s han plantejat per tal d adaptar els diversos elements treballats, a les necessitats del total la població resident als barris. 5

RESUM EXECUTIU L anàlisi de les percepcions i experiències de les dones residents als barris de Collblanc i la Torrassa permet conèixer de primera mà l actual situació viscuda en aquests barris de l Hospitalet de Llobregat. COM ES MOUEN LES DONES PEL SEU ESPAI DE VIDA QUOTIDIÀ? L autonomia dels desplaçaments a peu, un factor ben valorat. Els desplaçaments a peu són la forma de moure s més comuna i utilitzada per les dones, especialment a l interior dels barris, per ser una estratègia no subjecte a horaris ni recorreguts fixes, i que permet, per tant, desenvolupar de forma més o menys autònoma les activitats quotidianes que realitzen. Trajectes interbarris i de major recorregut realitzats amb transport col lectiu. Els desplaçaments amb destinació fora dels barris, es realitzen principalment amb transport col lectiu, especialment quan el motiu és l accés a la feina i si aquesta es localitza a Barcelona. D aquests mitjans de transport es valora de forma especial el temps que destinen a efectuar tot el trajecte. En el cas de l autobús es considera excessiu el temps d espera a la parada i el temps del trajecte, factors que influeixen en un sobrecost temporal que penalitza l eficiència d aquest mitjà per un ús quotidià. També es valoren elements positius com les marquesines, el fet que sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda i altres col lectius i la seguretat i tranquil litat en el viatge. La facilitat per conèixer i interioritzar els recorreguts i freqüències de pas del metro, així com el fet que funcioni amb uns temps d espera i trajecte baixos, són elements positius que permeten el seu ús quotidià, especialment per accedir a la feina. Per contra la brutícia, la mala accessibilitat i la percepció d inseguretat són elements que condicionen el seu ús de forma negativa. 6

De forma general es valora positivament el sistema d integració tarifària que regeix actualment el transport col lectiu, per la comoditat i estalvi econòmic que representa, tot i que el bitllet senzill es percep car. De totes maneres són freqüents els casos d usuaris i usuàries que no paguen el viatge, aquest fet s explica perquè hi ha col lectius que el perceben car, per la manca de vigilància i les baixes sancions. El vehicle privat, mitjà poc atractiu. El vehicle privat és poc eficient dins els barris, la manca d aparcament desincentiva la seva utilització. Fora d aquests sí que s hi transita tot i que les dones el consideren un mitjà car i perillós, amb dificultats de circulació. Espai públic, dificultat de convivència entre mitjans i modes de transport. El fet que els diferents mitjans i modes de transport persegueixin objectius similars i funcionin amb característiques i necessitats concretes genera certa dificultat de convivència a l espai públic. Especialment els conflictes es produeixen entre el vehicle privat i els vianants i autobusos, per l ocupació massiva de l espai públic dels primers. ÚS I PERCPECIÓ DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ Fets que han generat canvis socials i demogràfics L arribada de població immigrant, sobretot en els últims cinc anys, és un fet que ha creat canvis en l estructura social i demogràfica entre la societat preexistent, generant certa densificació del territori, el desconeixement vers la nova població i un canvi d hàbits de vida. 7

Percepció dels espais públics urbans dels barris La ciutat és l espai de vida de la població i on hi expressen els seus interessos i comportaments. Les dones dels barris de Collblanc i la Torrassa perceben certa inseguretat vers l espai públic, a causa de la densificació i el sentiment de vulnerabilitat i desconeixement que els hi provoca. La multifuncionalitat dels barris, un aspecte positiu La multifuncionalitat dels barris facilita l organització de les activitats quotidianes de les dones, permetent desenvolupar tasques com anar a comprar, sent aquesta la principal, i altres com activitats socials i associatives. L organització de la vida quotidiana implica la compaginació entre les tasques laborals i les familiars, per això els horaris i proximitat dels serveis ajuden o dificulten aquesta organització. La qualitat i quantitat d aquests són també factors valorats per les usuàries. 8

METODOLOGIA La metodologia utilitzada per desenvolupar el projecte ha estat qualitativa. En concret s han realitzat dos grups de discussió i una entrevista col lectiva, per referir-nos a aquestes dues tècniques en direm grups de debat. A partir d aquest procés participatiu s ha formulat la diagnosi de mobilitat i ús del territori basada amb les experiències, vivències i expectatives de les dones de Collblanc-la Torrassa. Els grups de discussió són una tècnica qualitativa d obtenció de dades sobre la realitat social consistent a reunir diverses persones, entre 5 i 10, d una població en un mateix lloc i en un mateix moment temporal, per tal que discuteixin i posin en comú experiències, percepcions i judicis sobre algun tema determinat. La interacció comunicativa entre aquestes persones permet que aflorin els discursos que circulen entre la població sobre el tema objecte de discussió. L entrevista col lectiva és igualment una tècnica qualitativa, molt semblant als grups de discussió, però amb la diferència que el nombre de participants és menor, entre dues i quatre persones. La participació en els grups de debat és sempre voluntària i anònima, i la informació obtinguda guarda la deguda confidencialitat. Les dades que s obtenen són, bàsicament, arguments sobre allò de que es parla, en aquest cas sobre l espai públic urbà. En els discursos hi apareixen les experiències, vivències, percepcions, expectatives, etc... sobre els temes objecte d estudi, formulats en el llenguatge propi de les persones que viuen en aquella població, i lliures dels prejudicis apriorístics dels investigadors. Els grups de debat es van realitzar els dies 18 i 20 d octubre i el 15 de novembre de 2005. La composició de cada un dels grups ha estat: 9

Taula 1. Grup discussió 1: Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats 74 Espanyola Jubilada Metro / Autobús 28 Equatoriana Assalariada Metro 33 Espanyola Aturada Cotxe o moto 58 Espanyola - Metro 70 Espanyola Jubilada Autobús 38 Equatoriana Tasques domèstiques Metro / Autobús Taula 2. Grup discussió 2: Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats 36 Espanyola Assalariada Autobús / Cotxe o moto 42 Espanyola Assalariada Cotxe o moto 28 Hispanocolombiana Assalariada Metro / Autobús / A peu 38 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Autobús 28 Marroquina Aturada Tren / Metro / Autobús / A peu 62 Espanyola Tasques domèstiques Tren / Metro / Autobús 55 Espanyola Aturada Tren / Metro / Autobús / Cotxe / A peu o bicicleta 50 Espanyola Assalariada Metro 30 Espanyola Assalariada Autobús / A peu o en bicicleta 57 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Cotxe o moto 28 Espanyola Aturada Metro / Autobús 69 Espanyola - Tren / Metro / Autobús Taula 3. Entrevista col lectiva: Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats 35 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Autobús / Cotxe o moto / A peu 30 Equatoriana Assalariada Metro / Autobús 30 Espanyola Tasques domèstiques Cotxe o moto 32 Equatoriana Aturada i estudiant Metro / Autobús / A peu o en bicicleta Font: Elaboració pròpia 10

La durada aproximada dels grups de debat ha estat de dues hores. De forma general es pot dir que la informació extreta en cada debat ha estat força coincident, fet que reflecteix la preocupació general en determinats temes. Els debats han tingut lloc, dos d ells al Centre Cultural La Torrassa, i el tercer, el Grup de discussió 2, s ha realitzat al CAID. Els debats s han enregistrat amb una gravadora d àudio i s han transcrit literalment per a ser analitzats. A continuació s ha procedit a codificar la informació de la transcripció literal segons els temes a analitzar. Els processos de transcripció i codificació han tingut la durada aproximada següent: Taula 4. Temps destinat al tractament de la informació: Tècniques de metodologia Transcripció (hores) Codificació (hores) qualitativa Grup discussió 1 15 3 Grup discussió 2 20 4 Entrevista col lectiva 10 2 Font: Elaboració pròpia A partir d aquest treball previ, s ha procedit a l anàlisi de la informació a través dels temes principals tractats. L anàlisi s ha centrat en la detecció i caracterització de tot allò tractat en les discussions, en veure la seva coherència argumental al llarg de les converses i en trobar els diferents arguments per a referir-se als temes identificats. Això ha permès obtenir un llistat de temes, des dels de caràcter més abstracte fins els més concrets, així com els diferents arguments emprats per a referir-s hi i valorar-los. També s han recopilat totes les expectatives o propostes formulades per a resoldre les qüestions tractades. El resultat d aquest treball és l anàlisi que es presenta a continuació. 11

ESPAI PÚBLIC URBÀ L espai públic, la ciutat és el lloc de representació i expressió de la societat, de contacte entre les persones i d animació urbana. Aquestes característiques l identifiquen com un espai de domini públic, del que la societat en fa un ús social col lectiu, divers i multifuncional. El barri és l àmbit principal de la vida quotidiana i s entén com l espai públic i d ús social per excel lència i aquell on s expressen projectes i demandes urbanístiques, els conflictes de valors i els interessos. Amb l arribada de població immigrant molts barris de les principals àrees metropolitanes europees pateixen una transformació de la forma de vida. Aquesta situació provoca en la societat preexistent un sentiment de pèrdua d identitat, que es reflecteix amb una por i temor a allò diferent, desconegut (Valero, 2005) 1. A la vegada apareix una actitud respecte al migrant d exigir un comportament com el de la societat d acollida. Aquest és un sentiment comú i molt percebut en el nostre àmbit d estudi, com analitzarem a continuació. Per altra cantó l organització de l espai públic ha estat subjecte a una tradició urbanística que ha amagat l experiència femenina i s ha basat en un model que ha près com a referent els homes, d edat productiva i capacitat adquisitiva (Borja, 2003) 2. La tradicional dicotomia dona-espai privat, homes-espai públic, ha alimentat aquesta tendència. 1 Valero, J.R. (2005) Miedo a los inmigrantes en Gutiérrez, O. (coord.) La ciudad y el miedo. Girona: Universitat de Girona 2 Borja, J. (2003) La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial 12

Actualment i gràcies a canvis produïts en l esfera pública, aquesta dicotomia i percepció perden força i es veu positiva la presència de la dona en l àmbit públic. Cal tenir en compte que les dones són un col lectiu de població amb un gran coneixement de l espai públic urbà, especialment de l àmbit més pròxim, ja que en fan un ús intens. Això fa que coneguin tant el territori, com els equipaments que hi són presents, i que valorin els elements que el formen, igualment són la meitat de la població que en fa ús, i per tant, és necessari el seu punt de vista. 13

ELS BARRIS DE COLLBLANC LA TORRASSA Els barris de Collblanc-la Torrassa, formen el Districte II del municipi de l Hospitalet de Llobregat, situat a l extrem nord-est del municipi, limitant pel nord i per l est amb la ciutat de Barcelona. FONT: L Hospitalet en xifres, 2005-2006. Web: http://www.l-h.es Abans de procedir amb les valoracions que les pròpies residents han fet dels seus barris, mostrem un resum dels elements més destacats que caracteritzen actualment aquests barris. 3 3 Quan no s esmenta el contrari, les dades són extretes del Pla Integral Collblanc-la Torrassa, juny 2001. 14

a) Estructura sociodemogràfica Estructura poblacional marcada per tres fets: o Disminució del nombre d habitants: regressió progressiva des del 1981, any en que es va arribar al màxim de població en els barris els últims 20 anys, 57.567 habitants. L any 2005 el total de població va ser de 50.109 habitants. Gràfica 1. Evolució de la població. Districte II. 1981-2005. 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0 1981 1986 1991 1996 2001 2005 FONT: Elaboració pròpia en base a L Anuari Estadístic de la Ciutat de l Hospitalet 2004. Demografia o Envelliment de la població: el 24% de les dones d aquests dos barris tenen més de 65 anys. Al conjunt de la ciutat aquest percentatge és del 20%. o Alt percentatge de població immigrant, amb un augment important sobretot en els darrers anys i del col lectiu de dones: de la població femenina, el 23% són d origen estranger, en el cas de Collblanc; al barri de la Torrassa aquest percentatge és major. En el total del districte (Collblanc i la Torrassa) gairebé un 29,8% de població femenina és d origen estranger. 15

Taula 5. Evolució de la població nascuda a l estranger (% respecte total població del barri o districte) (1986-2005) 1986 1991 1996 2001 2005 La Torrassa 1,6 1,9 3,2 14 31,9 Collblanc 1,5 2 2,8 11,2 27,5 Districte II 1,5 1,9 3 12,6 29,8 FONT: Elaboració pròpia en base a l Ajuntament de l Hospitalet. Sistemes d Informació i Projectes. Dep. Estudis b) Situació urbanística Densitat d habitatges elevada: en el cas de Collblanc les dades són de 467 habitatges per hectàrea i a la Torrassa de 425. c) Educació i serveis Oferta de centres d ensenyament presents als barris, en relació al nivell educatiu i la gestió del centre. Taula 6. Centres d ensenyament. Curs 2003-2004 Gestió pública Gestió privadaconcertada TOTAL Llar d infants 1-8 8 Educació infantil de 2n cicle i primària 1 4 3 7 Ensenyament Secundari Obligatori 2 4 6 10 Ensenyament Secundari Postobligatori 2 4 1 5 Cicles Formatius 2-2 2 TOTAL 12 20 32 FONT: Elaboració pròpia en base a l Anuari estadístic de la ciutat de l Hospitalet 2004. Ensenyament 1 Zona educativa: Collblanc i la Torrassa 2 Zona educativa: Collblanc, la Torrassa i la Florida Estructura sanitària formada per: dos Centres d Atenció Primària, un per cada barri i una residència d avis al barri de la Torrassa, amb 67 places. 16

d) Mobilitat Oferta de transport col lectiu formada per dues línies de metro i diverses línies d autobús que permeten la connexió amb Barcelona i la resta d àrea metropolitana. Trama de la xarxa viària caracteritzada per l estretor dels carrers i l escassa proporció d espai de vitalitat, per vehicles i vianants. Elevat grau de trànsit de pas. Manca d aparcament, especialment a la Torrassa, on hi ha una menor dotació d aparcament subterrani municipal. Taula 7. Distribució dels aparcaments Nombre Nombre de places Gestió d aparcaments totals Collblanc 3 1.052 Ajuntament de l H La Torrassa 1 267 Ajuntament de l H DISTRICTE II 4 1.319 - FONT: Elaboració pròpia en base a l Anuari estadístic de la ciutat de l Hospitalet 2004. Transport i circulació 17

1 CANVI SOCIAL I DEMOGRÀFIC 1.1 CRONOLOGIA DELS FETS MÉS RECENTS En els últims anys, els barris de Collblanc-la Torrassa han experimentat una sèrie de canvis que han modificat l estructura social i demogràfica existent. L origen d aquests és l arribada de població immigrant, majoritàriament extracomunitària, que genera canvis en l estructura social de l àmbit d arribada i una certa transformació de la vida urbana. L evolució d aquesta població des del 1986 i fins el 2005 ha estat desigual. En un primer moment i fins el 1996 els nivells es situaven en el 3% i eren estables. Per contra, a partir d aquell any augmenta considerablement la proporció de població nascuda a l estranger, arribant al 29,8% el 2005 (veure Taula 5, pàg. 12). Les participants als grups de debat perceben aquesta situació de canvi, en un principi de forma negativa, tot emfatitzant suposats problemes del barri, com la densificació del territori. - Los últimos dos años, y no es por meterme con la gente de afuera, porqué mi pareja es de fuera, y no puedo meterme con la gente de afuera, pero hace cinco años, esto estaba vacío, y ahora! a tope - A petar (Grup de discussió 1) A la vegada aquesta densificació de població i l origen divers de la població migrada, fa que imperi una sensació entre les residents de sentir-se estranyes al seu barri de residència. Si pero llega un momento que ya no, está a tope ya, porqué escucha yo parece que no viva en mi barrio, en este sentido te sientes como si estuvieras en otro sitio (Grup de discussió 1) 18

La sensació és que es passa d una vida de barri a una vida de ciutat, amb tots els tòpics que això comporta, de cohesió social, en el primer cas, i de problemes d exclusió, marginació i inseguretat, en el segon. Per tant es passa de viure en un àmbit socialment unit, conegut, on tot es considera propi a una vida inmersa en una globalitat no controlada i desconeguda. Més endavant es veurà que aquesta idealització de temps passat no respon a la realitat, ja que en els anys 70 i 80 també es van viure situacions conflictives en l espai públic, totes elles superades en l actualitat. No hi havia gent i la gent que hi havia era treballadora i era bona gent, vale? i ara ha vingut una plaga, i jo no t'estic dient que sigui gent dolenta, però sí que el 80%, perquè tinguis una família com tu, un marit, una dona normal. (Grup de discussió 1) Jo, tindria 15 o 16 anys, jo havia fet de Papa Noel per aquí al barri. Super bon ambient, siempre me pagaban o me regalaban todas las tiendas o sino te regalaban una colonia, i veies bon ambient entre elles. Hi ha una competitivitat avui en dia i hi ha unes ajudes per uns i unes altres per tant pocs... El barri ja no és el que era. (Entrevista col lectiva) Segons Jordi Borja (2003) 4, la població immigrant ocupa aquells barris on poden tenir més possibilitats per sobreviure a la ciutat d arribada, provocant entre la població autòctona un abandonament del seu àmbit de residència. Aquesta situació representa l expressió física del perill en la percepció dels ciutadans de tota la vida. La majoria de població que abandona els barris és la població més jove, aquella que en el moment de plantejar-se on començar la seva pròpia vida, on crear la seva família, no troben als barris on ells han crescut les condicions que els hi agradaria, i per tant, com que possiblement al barri només hi tenen lligams familiars, però no propietats els hi és més fàcil marxar, a diferència d aquella població més gran amb la vida ja organitzada. 4 Borja, J. (2003) La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial 19

-... i això continua, ja us ho puc ben dir. Jo vaig néixer aquí i el meus amics no queden - Que tothom està marxant del barri. - Si, si -... coger otro piso, iros de aquí, de Collblanc, que eso es una... - Lo que pasa que las personas mayores, como mi madre que tiene un piso de propiedad se quedan porque donde se van a ir? Ya se quedan, y naturalmente, dentro de 10 años, posiblemente. Son gente joven con niños, con zonas verdes... (Grup de discussió 2) Altres motius que influeixen en aquest abandonament dels barris són, l elevat preu dels pisos, la manca de serveis... Cal tenir en compte que aquests valors ara es busquen a altres indrets. Era un barri de poble, era un barri de poble. Hi havia gent pels carrers però de la meva edat per exemple, la gent del barri ha marxat. Molta gent ha marxat, molta, molta. M I per què han marxat, pel tema dels pisos? - Clar, entre que els pisos són super cars, les escoles... (Entrevista col lectiva) 20

1.2 NOUS USUARIS I USOS DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ La població nouvinguda conviu a l espai públic urbà amb els residents anteriors. Els nous residents però l usen de forma diferent i amb costums i hàbits de vida que difereixen de la manera que ho fa la població que ja hi residia. Es fa referència a l ús intensiu que aquests col lectius fan de l espai públic urbà, especialment de parcs i places, i que esdevenen lloc de trobada important i recurrent. Un grupo esta en unos bancos... otro grupo esta en otros bancos y así cada raza y cada grupo ya tiene sus bancos adjudicados (Grup de discussió 2) El fet que entre la població nouvinguda s obrin negocis com bars o locutoris, crea malestar i conflictes entre la població resident, com a conseqüència d un sentiment de pèrdua d identitat i de temor vers allò diferent, que impera sobre la població del barri. - Lo que tendrían que civilizar es un poco a los forasteros esos que andan por ahí de noche dando gritos, porqué es que, no se puede dormir en verano! - Yo tengo al lado de casa, tengo un bar que, es que no lo entiendo, son todos negros. - Sí africanos, africanos. - En la calle Monte... vivo en la calle Occidente... y bajando para abajo, para subirte con... seguro que los ha visto. - Y estos señores en verano cuando salen hablan tan alto que vivo en un ático y yo me despierto. - A las doce, doce y media, y se ve que había mucha gente que llamaba a la policía, eso es forma de hablar porque yo los he oído hablar por el móvil, y digo: si los van a escuchar mejor sin móvil que con móvil. (Grup de discussió 1) La manca d integració i relació dels nouvinguts vers la societat d arribada és un fet denunciat, ja que es percep que viuen amb unes xarxes de relacions molt centrades amb la seva població d origen, relacionant-se molt poc amb la resta de residents del barri. 21

-Yo se que cuesta mucho, pero ayudar un poco porque al sitio que se va... hay que integrarse. Yo soy castellana y estoy aprendiendo catalan... Pero claro, hay que integrarse porque todos hacemos... en la ciudad o la nación que vamos, todos colaboramos. Entonces tenemos que ser un poco éticos... y de ética nos falta mucho. A todos eh, no a vosotros eh. A todos a vosotros! - No se adaptan los immigrantes... (Grup de discussió 2) - Bandas... - Bueno, ellos se juntan. Entre ellos se hacen piña, no es que sean bandas - Tanto los Latin Kings esos, que sí que son una banda... ellos hacen piña. Ellos hacen piña entre ellos y se apoyan... - Es lógico... - Entonces, pues son amigos, será el cuñado, el otro, el otro, el otro... y se van haciendo piña. (Grup de discussió 2) Aquesta percepció provoca que en alguns casos es considerin els barris com a guetos, com a àmbits extremadament concentrats de població immigrant, ja que es creu que són molts i es donen molt suport entre ells, convivint molt poc amb la resta de població. - Esto es un gueto lo que hay aquí. Es un gueto ya, porque son concentraciones de grupos - Exacto. -... y en frente de un bar negro... - Cuando hay agrupaciones, esto ya es un gueto. (Grup de discussió 2) - No, aquí en este sector, como tu has dicho son guetos -... desgraciadamente... - Es que son grupos que Son concentraciones de gente, o sea, ya no son ni uno, ni dos que van por la calle como antes, son grupos concentrados... todos hacen piña... (Grup de discussió 2) La percepció d inseguretat vers la població nouvinguda és un fet manifestat de forma reiterada per les participants. Es pot dir que respon a la sobrevaloració que part de l opinió pública fa del grau real d inseguretat existent, com a conseqüència de la presència de col lectius que part de la societat percep com a diferents. 22

Actualment aquesta imatge l adjudiquen especialment a immigrants de països no comunitaris, cal tenir en compte que als anys 70-80 la imatge la tenien els drogodependents. Això reflecteix que la por cap a l altre, cap a col lectius diferents no és una nova situació, i que hi ha certa tendència a pensar que allò d abans era millor, tot i que es pensi amb una situació ideal i no real. a mi em fa por aquest barri, i m he criat a l època quan estaven els yonkis d heroïna vale?, que estaven per aquí, per la zona del Torrente Gornal i tot això, i la meva joventut ha anat creixent amb lo que hi ha ara, però em fa por a mi anar ara. (Grup de discussió 1) - Antes el peligroso era el toxicómano, el heroinómano. - Sí, pero ahora... - Ahora ya no! - Ahora lo que hablamos. - Sí - Los rumanos! - Las rumanas... que malas. (Grup de discussió 2) Tot i que la por es pot dir que és força general vers la població immigrant, consideren que hi ha determinats col lectius més perillosos, més dolents. Si a mi una persona que intenti fer-me alguna cosa, jo li dic cabrón o el que sigui. Però m agafa un d aquests negres i m agafa una cosa que et juro que em moro. És que no se.. (Entrevista col lectiva) - Y luego las rumanas... Hay un grupo aquí sobretodo en la zona de Collblanc... que tengas cuidado. Es un grupo de rumanas... esas que van con las faldas largas. Esas has de tener cuidado, que son más malas! (Grup de discussió 2) Malgrat aquesta reflexió alguna participant posa de manifest el fet que la inseguretat també es percep fora del barri i amb col lectius com joves universitaris. Això permet relativitzar aquesta por i inseguretat vers l immigrant, que sembla única i generalitzada. 23

- Es algo muy tempranito y claro, entonces es la calle, entonces es más peligroso casi el metro porqué los jueves, cuando llego ya al centro cuando hago trasbordo en diagonal que cojo la línea tres entonces pasan los universitarios y van bebiditos, van... de todo. - Es por la mañana? - Sí sí, te estoy hablando de las cinco y media, seis menos cuarto. Paso mejor por mi calle que así voy solita que en el metro, bueno estas personas van bebidas y... bueno, que si tiran la lata de cerveza... que me vengo a referir que... estamos comentando lo del barrio pero que en todos sitios. Allí en diagonal cuando hago el trasbordo que no aquí en el barrio. (Grup de discussió 1) 24

2 ÚS DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ La multifuncionalitat dels barris estudiats, amb la diversitat d usos i funcions presents, facilita el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana de les dones, afavorint alhora el conjunt de la població. Cal tenir en compte que la proximitat d aquests usos i funcions amb el seu àmbit de residència, facilita també l organització de la seva vida quotidiana. Aquesta multifuncionalitat permet desplaçar-se en un àmbit territorial pròxim, amb trajectes curts i amb desplaçaments efectuats per diversos motius, característiques presents en el model de mobilitat femenina, tal i com es veurà en el capítol quatre. Gràcies a la realització d aquestes activitats, les dones són unes grans coneixedores i les principals usuàries de l espai públic urbà. Una de les activitats principals que les dones de Collblanc-la Torrassa desenvolupen al seu barri de residència és l anar a comprar, realitzada bàsicament a peu. - Porque para ir a comprar de una punta a otra del barrio lo tenéis que hacer a pie porque no tenéis ningún transporte público? - No, no -... yo siempre a pie... (Grup de discussió 2) Aquesta activitat també la desenvolupen en zones properes fora del barri, com per exemple Santa Eulàlia, àmbit comercial destacat, amb el qual tenen una relació quotidiana important. Sí. Y yo siempre hago las compras en la tienda esta que hay en la Santa Eulàlia del Medir. Y vengo con el carro igual que ella, con los crios y tal, y siempre las escaleras están... (Entrevista col lectiva) Així mateix en el seu districte de residència també hi desenvolupen activitats socials i associatives que permeten crear un teixit de relacions entre la població. 25

Yo me muevo mucho caminando y en el curso este donde voy lo tengo aquí cerca por el Collblanc, que está cerca, y voy andando. (Entrevista col lectiva) Per contra, en la majoria dels casos el treball remunerat se sol trobar fora d aquest àmbit, principalment a Barcelona. En aquest cas el desplaçament s acostuma a fer amb transport col lectiu, principalment amb metro. Para ir al trabajo, que està a Barcelona, de hecho siempre he trabajado a Barcelona, voy en metro, siempre lo utilizo. (Entrevista col lectiva) El fet que Barcelona sigui l àmbit on bona part desenvolupen el treball remunerat, i que sigui la ciutat més propera, amb la que no tenen separació física, fa que algú no la percebi com una ciutat diferent, sinó que l inclou dins el seu espai quotidià. M- Cómo váis a Barcelona? - Esto forma parte de Barcelona. (Entrevista col lectiva) Tot i això sí que perceben alguna diferència, ja que sostenen que Barcelona té molts més recursos que l Hospitalet i això ajuda a que sigui una ciutat molt més neta i cuidada que la seva. - Esta mucho más limpia Barcelona que el Hospitalet - Sí, sí. - El Hospi está muy dejado (Grup de discussió 2) Pel que fa als serveis que ofereixen els barris, aquests han de ser útils per les seves principals usuàries, les dones, les quals valoren especialment les possibilitats que ofereixen per compaginar la seva vida quotidiana amb la laboral i poder fer ús de tot aquest espai públic urbà. Aquest fet implica que els criteris prioritaris per escollir on desenvolupar aquestes tasques siguin: la proximitat amb la seva residència o lloc de treball, i l horari del servei. En ocasions l organització de totes aquestes activitats provoca valoracions que reflecteixen cert cansament, estrés de les seves vides quotidianes. Aquesta situació té un caràcter més extrem entre aquelles mares que s organitzen soles la vida laboral i familiar. 26

- La vida cotidiana es igual dura. Hay que cogerse y hacer muchas cosas, por tanto, por la mañana tengo una niña pequeña que tengo que llevarla al colegio, que bueno, lo tengo aquí cerca. Y mi otro hijo... (Entrevista col lectiva) Qué más, a ver... en la mañana voy a dejar la niña luego voy a hacer la comida luego me pongo a... luego voy a practicar. (Entrevista col lectiva) Tinc la gran sort que com pels matins treballo amb els meus pares, me puedo escaquear por las mañanas y me voy a comprar con los niños cuando salen del cole y compro para toda la semana. Y el sábado, que se los lleva su padre, me escaqueo y me voy al Mercadona. (Entrevista col lectiva) 27

2.1 COMERÇOS L anar a comprar, com s ha comentat és una de les activitats principals desenvolupada en aquest àmbit. D aquests establiments es valora sobretot els horaris i la proximitat amb la seva residència, tots dos factors que afavoreixen l organització de la vida quotidiana i la compaginació amb totes les tasques a fer. Això fa que considerin els supermercats com a llocs òptims per anar a comprar, gràcies a l amplitud de la seva franja horària, tot i que alguna participant comenta que aquest tipus de comerç és poc present als barris. M - I això que deia de les botigues, del mercat... És fàcil accedir-hi pels horaris? - Home, hi ha supermercats que obren fins més tard. M - Aquí al barri? - No, aquí no hay. (Entrevista col lectiva) Per contra, del mercat municipal de Collblanc es critica la reducció d horaris d aquest establiment, ja que actualment només està obert els matins i això dificulta la compra d aquelles dones amb jornades laborals de matins. Aquesta situació provoca, entre les dones que usen aquest establiment, la necessitat de fer les compres els dissabtes, suportant les aglomeracions de gent que hi ha aquest dia, i per tant, augmentant el temps destinat a realitzar aquesta tasca. - En los supermercados no hay problemas, pero en los mercados si que tienes que ir el sábado. -... el viernes por la tarde. Antes estaba abierto por las tardes y ahora no abren ningún día por la tarde. (Grup de discussió) - Jo sinó no puc perquè si he de fer la compra un dissabte al matí per aquí al barri, te puedes estar toda la mañana de la gent que hi ha. (Entrevista col lectiva) 28

Les participants, especialment aquelles d edats més avançades, comenten l existència de comerços que et porten la compra a domicili. Això és valorat positivament, ja que es tracta d una zona amb forts pendents, i per tant amb aquest servei faciliten les compres a aquelles persones amb més dificultats per desplaçar-se. - Per anar a comprar saps que a mi aquest barri em suposa, hi ha moltes pujades, moltes baixades, el mercat està a dalt de tot... - T'ho porten a casa també, també hi ha botigues que t'ho porten a casa, (Grup de discussió) 29

2.2 CENTRES EDUCATIUS En el cas dels centres educatius, a part dels criteris de proximitat i horari, alhora de decidir el centre pels seus fills, també valoren la qualitat de l ensenyament i el cost del servei, depenent de la gestió del centre (pública, o privada-concertada). Me dejo los cuernos i l educació és un cop a la vida. Portar-los a la millor escola que pugui i la més a prop que pugui. (Entrevista col lectiva) El fet que en l àmbit d estudi no hi hagi llars d infants públiques, tal i com es pot veure a la taula 6 (pàg. 12), és un fet del tot percebut per les participants als grups de debat. Això implica que s hagin de desplaçar excessivament per portar els seus fills en un centre públic fora del barri, o que el cost del servei sigui elevat si porten els fills a un dels centres presents a Collblanc i la Torrassa. yo lo digo porqué tengo una nieta y claro mi hija, no hay guarderías públicas por aquí. (Grup de discussió 2) Vaig començar a demanar ajudes, vaig començar a bellugar-me. Em vaig trobar que la guarderia estava subvencionada i no n hi ha de públiques. Em donaven una ajuda l assistenta social per deixar-lo a dinar i jo poder treballar més durant només tres mesos. Després jo que sé. Està molt malament. (Entrevista col lectiva) A part d aquesta deficència de llars d infants públiques, la percepció general, de qualsevol nivell educatiu és que tot i que hi ha centres públics, aquests estan saturats per l aglomeració d alumnes i això implica certa dificultat per inscriure els fills. - Jo quan em vaig separar em va passar. Aquí escoles públiques, sí que n hi ha, guarderies no, però escoles sí. A un el tenia aquí, a l altre allà. M Quants n hi ha? Dos, un a cada punta, no? - No, n hi ha.. al menos n hi ha tres, em sembla, no? Si, està aquí ese, a la calle Juventud creo que n hi ha un altre i a dalt de tot. N hi ha però estan tots saturats i no em volien els crios. (Entrevista col lectiva) 30

En relació a la compaginació de la vida laboral i la vida familiar de les mares, en concret de la compaginació de l horari escolar i la feina, de l anàlisi es desprèn la inflexibilitat del món del treball (almenys per a les dones treballadores) pel que fa a horaris i llocs de feina. Aquest fet fa que la demanda de més flexibilitat es traslladi al món de l escola: més horaris, més dies... Unes demandes, que potser converteixen més les escoles en aparcaments per a infants més que no en centres educatius. - En la única guardería que hay aquí en el barrio, con el horario más completo, pagando las horas suplementarias y toda la historia, era de ocho de la mañana a seis menos cuarto de la tarde, vale? Me costaba un pastón. Ellas muy majas, muy bien la guardería pero todos los puentes, todas las fiestas... O sea, ya como un horario de colegio. Era una pasta, te tenías que dejar un riñón. Y el trabajo que te costaban los puentes y las fiestas... - No, y a parte en esa guardería, la pública, había un periodo de adaptación de los niños. Que ese periodo de adaptación vaya tela. Tenías que llevarlos a las ocho de la mañana, a las once de la mañana irlos a buscar, de allí llevarlo a las dos de la tarde, a las tres de la tarde otra vez. (Entrevista col lectiva) Les escoles a base de peles, les guarderies sí, en un horari de 9 del matí a 5 menys quart de la tarda. I diguem tu quina feina tenia un horari de jornada reduïda, perquè els havia d anar a recollir, i que em doni suficient per tirar endavant els meus dos fills. És que és impossible. (Entrevista col lectiva) El horario que tenía la guardería, para que yo pudiera trabajar; estaba desde las nueve de la mañana y se quedaba a comer. La tenía que ir a buscar a las tres y media, cuatro de la tarde y tal. Y entonces con ese horario nadie puede trabajar. (Entrevista col lectiva) Aquesta situació provoca importants problemes si es comença la jornada laboral abans de l horari escolar, per tant es creu del tot necessària una compaginació entre aquests horaris per satisfer les necessitats d aquelles famílies treballadores i els horaris escolars dels fills. 31

Claro, tuve la surte que como era C, la letra de mi niño salió y entró mi niño. Pero a parte, a las 8 menos cuarto, son 5 o 6 euros cada hora de mas y yo de 6 a 8 de la mañana yo no tengo quien me cuide los críos, a esa hora no hay guarderías, no hay nada, y yo tengo que trabajar... (Grup de discussió) Hi ha qui degut a aquesta manca de compaginació horària i de serveis extraescolars té dificultats importants per treballar, ja que no existeix l opció de deixar els fills enlloc. Yo ahora en diciembre empiezo a trabajar y estoy con las manos atadas. No sé dónde dejarlo. No sé si ponerme una mochila aquí cargada a la espalda y llevármelo al trabajo pero estoy con las manos atadas porque ya el servicio para entrar a trabajar y no sé dónde dejar al pequeño. (Entrevista col lectiva) I ludoteques també fan falta. (Entrevista col lectiva) 32

2.3 SERVEIS MÈDICS Seguint la valoració dels serveis anteriors, en aquest cas la proximitat i l amplitud horària, també són criteris decisius, tot i que la quantitat de centres mèdics també és té en compte. L oferta de serveis mèdics als barris estudiats, com s ha vist anteriorment, està formada per dos Centres d Atenció Primària, un per cada barri, percebuts com a insuficients per les seves usuàries. - De ambulatorio sólo hay uno allí abajo y ya está. - Jo vaig a la cruz roja del lado de casa. (Grup de discussió) Pel que fa als serveis d urgències mèdiques es critica el fet de no disposar d un servei proper amb un horari ininterromput, especialment a la nit, ja que les necessitats d ús poden ser en qualsevol moment. Aquesta demanda és feta especialment per aquelles participants amb fills o filles petites. -Según la hora que sea, aquí en los Pajaritos te los atienden hasta las cinco de la tarde. M Què és això? - Aquí, un ambulatori a la Florida. - Pero si el niño se te pone a las siete de la tarde con fiebre tienes que ir a la Rambla Just Oliveres. (Entrevista col lectiva) 33

2.4 RESIDÈNCIES TERCERA EDAT Les participants als grups de debat d edats més avançades perceben que en els seus barris és necessari augmentar els serveis de caràcter públic destinats a aquest col lectiu de població, ja que l actual residència de la Torrassa és insuficient. També es crítica la poca preocupació des de l administració pública en relació a aquest tema. - De guardería yo ya no se las necesidades que hay pero digamos de cara a las residencias de la tercera edad, en cuanto a que está muy mal, muy mal. - Es que nos hacemos una población muy mayor, muy mayor, y ningún político ni ningún alcalde piensa en eso. (Grup de discussió) Es considera que actualment aquestes residències són uns serveis excessivament cars per les caracterísitiques de la població que n ha de fer ús, amb uns baixos nivells adquisitius. - Las residencias también són muy caras, una residencia es un lujo. Una residencia que te traten medianamente... yo tengo una cuñada también he tenido que cuidar una persona en una residencia y claro, es que no todo el mundo tiene 280.000 pesetas para pagar una residencia que... M - Aquí al barri ni ha alguna o no n'hi ha cap? - Yo conozco sólo una en la Florida, aquí en la zona no se de ninguna. (Grup de discussió) 34

3 PERCEPCIÓ DE L ESPAI PÚBLIC URBÀ 3.1 GENERAL La ciutat és l espai de vida de la població, i el lloc on es plasmen les representacions i expresions col lectives de la ciutadania, com desitjos, protestes, manifestacions, pors. En l actual societat capitalista Ulrich Beck crea el concepte de societat del risc. Segons Josep Espluga (1999) 5, Beck participa de la hipòtesi que el procés de modernització està erosionant la societat industrial i dóna pas a noves configuracions socials. La societat del risc és definida com un estadi de la societat moderna en el qual la producció de riscos polítics, ecològics i individuals escapa al control de les institucions encarregades de garantir seguretat en la societat. Els objectius d aquesta societat, ja no són tant dominar la naturalesa o alliberar els éssers humans de les construccions tradicionals, sinó, a més a més (o en canvi), fer front als problemes resultants del propi desenvolupament tecnoeconòmic. Aquesta nova percepció de la societat es reflecteix entre les participants als grups de debat, ja que esmenten una por vers la societat en general, indefinida, no subjecte a res en concret, però vers tots els elements de la societat. Me da miedo, me da miedo esta sociedad que estamos creando (Entrevista col lectiva) Hay tanta gente mala y hay mucha droga también. (Entrevista col lectiva) 5 Espluga, J. (1999) Ulrich Beck i les dimensions socials del risc. Medi ambient. Tecnologia i Cultura, núm. 24, octubre 1999. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. 35

Com ja s ha comentat el barri és l espai públic de convivència col lectiva, i com a tal és, entre d altres, àmbit de confrontació d interessos i comportaments que en ocasions apareixen com incompatibles. Aquesta situació comporta que la població autòctona, que es considera amb uns drets adquirits, un estatus de ciutadà, partícep de la cultura tradicional i majoritària i amb interessos patrimonials en aquest àmbit, li sigui difícil acceptar altres comportaments que li generin por o incomoditat i que puguin afectar als seus interessos. Això pot ser motiu explicatiu del fet que la població immigrant esdevingui la principal font d inseguretat per la població autòctona. - Nada, nada, no hay seguridad. Por lo que se ve, hay mucha vergüenza. Hay gente de todo un poco, y da miedo, mucha gente mala. (Entrevista col.lectiva) A part d aquest motiu, la inseguretat en relació a l espai públic s explica també per la densificació, tant de cotxes com de persones i per un sentiment de vulnerabilitat i desconeixement vers els elements que el formen. Yo tengo mi nieta también en el Sant Jaume y me da angustia ver cuando me da un beso y se va. Me da un miedo que sea el último beso que me dé. Y yo siempre le digo cuidado los coches, cuidado por ahí, si alguien llama no vayas, si alguien te da un caramelo no vayas entonces los días que puedo la voy a ver. Para mi no hay seguridad. (Entrevista col lectiva) Les grans concentracions de població a l espai públic, però també els moments en que el barri és buit, solitari, especialment de nit, és quan la por vers aquest àmbit és més present. Això mostra certa contradicció en els moments en que es percep aquesta inseguretat, ja que pot ser fruit de l aglomeració o la solitud. Cuando cierran los comercios, la calle se ve muy oscura, solitaria, y da miedo, de verdad que da miedo. (Grup de discussió 1) Es muy oscuro y no hay nadie, mis chicas no pueden andar muy tarde porqué es oscuro y da un poco de miedo. No porqué las calles están todas oscuras. (Grup de discussió 1) 36

- No, no eso ya está bien, porque pasan cosas, muchas cosas. - Pero, pero... tienes que pensar que somos muchos habitantes (Grup de discussió 2) La percepció d inseguretat es veu alimentada pel coneixement i en algún cas, per la pròpia vivència de robatoris o agressions, que fan augmentar la por d estar al carrer. A mi hija el otro día le robaron una carterita. En el suelo no estaba, a mí pudieron robar una cartera y eso que de alguna manera... pero hasta el punto que hoy en día hasta a una chiquilla de 15 años que le han robado una maletica con una libreta y cuatro bolígrafos. (Entrevista col lectiva) Pero yo me pregunto por qué. Qué me tienen que robar a mí? Hace.. hará este diciembre dos años que me robaron un móvil. Estaba llamando por teléfono y me arrancaron de las manos y me pegaron una paliza porque me querían tirar, no lo permití. Me robaron el móvil y por el móvil me pegaron una paliza. (Entrevista col lectiva) En determinades ocasions, aquests fets han fet canviar els hàbits de vestir, per evitar així, de ser objecte d aquests robatoris, o de patir altres agressions. - Yo no me compro bolsos cortos. - No, no yo no! - El bolso va buscadísimo!... es que es la hostia. - Cadenas de oro..., yo me lo he quitado todo. Bueno llevo esa... jajaja. Que se lo lleven, ya ves tu, una joya de 3 o 4 euros...jejeje pero que... cada día llevaba yo cadenas de oro y me las he quitado... - La cartera me la han quitado dos veces! (Grup de discussió 2) La sensació d inseguretat a l espai públic es veu alimentada per la percepció de que hi ha poca presència policial en els carrers dels barris. - Porque los Guardias Urbanos no se dónde están. -... no hay ninguno ahora... - Sí, pocos (Grup de discussió 2) 37

Tot i això de l anàlisi dels discursos es desprèn que quan aquesta vigilància existeix, la població del barri, per por a patir represàlies per part dels col lectius conflictius, no col labora amb les actuacions policials concretes que es porten a terme. -Els meus pares tenen aquí un taller i han picat els mossos d esquadra perquè ajudem tots els dels barris si veiem coses rares. M - Ah, si, això ho han fet els mossos enguany? - Sí, han donat un telèfon per si veiem alguna cosa rara, un robo, veien gent allò estranya. - Mon pare no ha trucat. M - I n ha vist? -A veure, veus coses rares però qui té els nassos de trucar i et clitxen i ara... quan han entrat a robar, estem acollonits ara. (Entrevista col lectiva) 38

3.2 PARCS I PLACES Els àmbits de l espai públic són percebuts de forma diversa. Als parcs i les places la percepció d insgeuretat és present, especialment pel col lectiu de dones. Les majoria de les participants consideren que els parcs i places dels seus barris són pocs, no s hi senten tranquiles i els perceben com a llocs perillosos. Aquests són els motius pels quals es creu que són poc usats pels veïns dels barris. - No, los pocos parques que hay, están en un lado que..., bueno que no puedes estar tranquila. O sea, hay pocos y los que hay, no puedes estar tranquila. - Hay poca zona verde y la poca que hay es peligrosa encima. (Grup de discussió 2) La por respecte aquests espais, provoca que en ocasions es prefereixi la construcció de pisos abans que es facin parcs o places que generaran problemes i més inseguretat pels veïns. - Tiran unas casas viejas y yo dijo: mira harán una zona verde. Pero no, aquí van pisos. -...no quiero ni que aquí entren los..., no quiero follones... y sentir los Mossos con la sirena. - Prefereixo que em facin pisos. (Grup de discussió 2) La sensació d inseguretat i por en relació a aquests espais està molt interioritzada entre les participants, fins i tot arriba a ser percebuda, tal i com elles mateixes expliquen, pels seus fills i filles. Hay un parque donde van los chicos, lo digo porqué tengo dos chicas y a veces llegan y dicen: "es que mama havia un grupo chico que daba miedo, y por eso nos hemos venido". (Grup de discussió 1) 39

La situació provoca que no es deixin anar als fills sols en aquests llocs, i fins i tot que s hi vagi amb altres membres de la família per augmentar la sensació de seguretat i fer més tranquil la l estada. Aquest fet està en relació amb l ús de l espai públic per part dels infants, els quals estan subjectes a les possibilitats de ser acompanyats pels adults. - Tanto mi hermana, como el resto de la familia si nos podemos acompañar para ir al parque, mucho mejor. Porque, es que están las calles que da miedo ir sola. (Grup de discussió 2) Les participants als grups de debat comenten que en aquests espais es produeix una manca de respecte, sobretot per grups de joves, cap a la resta d usuaris i usuàries o bé baralles o situacions conflictives entre bandes o grups juvenils. Totes elles situacions que creen malestar, perill i reflecteixen la diversitat i complexitat de l espai públic urbà. Te vas a cualquier patio o te matan a pelotazos o se ponen a pelearse entre ellos o... Es que es como una película americana de estas súper violentas. Parece ciencia-ficción, pero es así. Claro que los saco al parque, hija de mi vida, pero oye... (Entrevista col lectiva) La necessitat de vigilància, crea contradicció, ja que mentre totes les usuàries busquen parcs i places on sentir-se segures, i això ho troben fora dels seus barris, hi ha qui defensa que és necessari que siguin vigilats, mentre que per algú altre el fet de necessitar aquesta vigilància implica inseguretat. -... hay que poner más vigilancia en la puerta de los colegios, y en los parques también - Si, en los parques. - La niña quiere ir al parque pero yo... A veces prefiero llevarla al parque de la Solidaridad en fin de semana, o el parque Güell... - El parque de la Solidaridad que tu dices, allí si hay guardias, porque yo he ido... (Grup de discussió 1) 40