ART MEDIEVAL A LES BALEARS
PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de repoblació - Escultura peces importades de tradició romànica
PERIODITZACIÓ Segona etapa (c. 1276-1343) - Etapa del Regne Privatiu de Mallorca - Una de les etapes més brillants en el camp de les arts - Assoliment del gòtic clàssic en arquitectura i escultura - Monarques promotors més importants - En pintura la influència italiana serà molt important
PERIODITZACIÓ Tercera etapa (1343-c. 1390) - Ocupació de Mallorca per part de Pere IV el Cerimoniós - Els territoris que configuraven el Regne de Mallorca es reincorporen a la Corona d Aragó - L art de les Balears es veurà influït per l art del Principat - Etapa de decadència en el camp de les arts
PERIODITZACIÓ Quarta etapa (c. 1390-mitjan S. XV) - Coincideix amb els anys en què Catalunya perd hegemonia dins la Corona d Aragó a favor de València - Artistes del nord d Europa es traslladen a treballar a Mallorca - A mitjan S. XV la cort es traslladarà a Nàpols - Important activitat promotora de la noblesa i els comerciants - Etapa potent en el camp de les arts
PERIODITZACIÓ Cinquena etapa (1450/60-c. 1520) - Etapa en certa manera decadent el en camp de les arts - La pintura és la manifestació artística més destacada però presenta poca originalitat té a la pintura valenciana com a font i model - Es pot delimitar el final de l art medieval amb el conflicte de les Germanies
ARQUITECTURA RELIGIOSA
CARACTERÍSTIQUES TIPUS 1. PRIMERA FASE CONSTRUCTIVA - Nau única - Presbiteri pla el darrer tram de la nau actua com a presbiteri - Sostre de fusta sostingut per arcs diafragma de pedra - Tipus 1 primeres fundacions dels ordes mendicants i esglésies de repoblació - Es desconeix si el Tipus 1 fou adoptat en les esglésies de Menorca i Eivissa
EXPONENTS CONSERVATS DEL TIPUS 1 FUNDACIONS MONÀSTIQUES: - Santa Margalida (Palma) - Santa Maria de Bellpuig (Artà). ESGLÉSIES PARROQUIALS, ORATORIS I ERMITES - Sant Pere d Escorca - Santa Maria de la Pau de Castellitx - Sant Miquel de Campanet - Santa Aina d Alcúdia - Església de Santa Fe de Palma - Església de Santa Llúcia de Mancor - Ermita de Santa Magdalena del Puig d Inca - La Sang de Muro
Segona fase constructiva Capelles Palatines Arquitectura conventual dels ordes mendicants
Capelles palatines (finals XIII-principis XIV) Exponents: Capella del Castell dels Reis de Perpinyà Capella de Santa Aïna del Palau de l Almudaina Capella de la Trinitat de la Seu Nau única Coberta de pedra de creuaria (naus) poligonal (absis)
TIPUS 2 Arquitectura conventual Nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera destacada Església franciscana de Palma: sostre embigat damunt arcs diafragma Església dominicana de Palma: coberta de pedra amb voltes ogivals L arquitectura conventual influirà en l arquitectura parroquial de Ciutat i de la part forana fins el segle XVI
- Convent de Sant Francesc: Església i claustre (Palma) - Església dels dominics de Perpinyà - Convent de Santa Clara: refectori i sala capitular
Arquitectura parroquial Tipologia que perpetua els esquemes de l arquitectura conventual Sant Miquel Sant Nicolau Santa Creu Petra Muro Etc. Esglésies rurals fortificades d Eivissa Sant Jordi d Eivissa
TIPUS 3. Edificis de tres naus Santa Eulàlia (Palma) La Seu
ARQUITECTURA PALATINA
Principals programes palatins etapa del Regne de Mallorca Castell dels Reis de Perpinyà Palau de l Almudaina Castell de Bellver
ARQUITECTURA CIVIL DEL SEGLE XV
Guillem Sagrera el principal arquitecte S. XV el més important quant a arquitectura civil Principals promotors nobles i mercaders Incorpora alguns elements del gòtic flamíger: Columnes helicoïdals Imbricació elements arquitectònics Traceries amb formes flamígeres Ús de l arc conopial
- Llonja de Palma - Castel Nuovo - Ca n Oleo