UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS EEES: LA NOVA ESTRUCTURA DE L EDUCACIÓ SUPERIOR. ELS NOUS GRAUS I POSTGRAUS

Documentos relacionados
TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

MINISTERI D EDUCACIÓ I CIÈNCIA

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

PARLA3 El teu futur parla idiomes

NORMATIVA REGULADORA DEL DOCTORAT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

Preàmbul Títol preliminar. Disposicions generals Títol I. Accés als estudis universitaris de grau

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Aprovat pel Consell de Govern de 3 de novembre de ACGUV 189/2009. Modifica l ACGUV 14/2004 del Consell de Govern de 27 de gener de 2004.

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte

Índice. Índex PREÀMBUL PREÁMBULO

REGLAMENT REGULADOR DELS TREBALLS DE FI DE MÀSTER I DE LA CONCESSIÓ DE PREMIS EXTRAORDINARIS DE MÀSTER A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

PREMIS CEIER PREMIS CEIER. A la investigació i la innovació en l àmbit de l escola rural de Catalunya

Conselleria d Educació Conselleria de Educación

ANNEX II / ANEXO II. Valoració individual de la Comissió núm. Valoración individual de la Comisión núm. de la plaça núm. de la plaza núm.

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

2.- Informe del director. Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

REGLAMENT DE MATRÍCULA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA PER A TÍTOLS DE GRAU

NORMATIVA DE PERMANÈNCIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A ESTUDIANTS QUE CURSEN GRAUS I MÀSTERS UNIVERSITARIS

Annex 1 Catàleg de llocs de treball de l Ajuntament de Barcelona. Sistema d Ordenació Municipal

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Qüestionari d avaluació

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I UNIVERSITAT

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

DISPOSICIONS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT

ANNEX Pla d estudis conduent a l obtenció del Grau en Mestre o Mestra d Educació Primària per la Universitat Jaume I

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Conselleria de Empresa, Universitat i Ciència. Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia DOGV núm g) ALTRES ASSUMPTES

Grau de Turisme. Titulació oficial. Formem especialistes en les activitats turístiques fonamentades en la innovació i la sostenibilitat

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

ÍNDEX ÍNDICE PREÀMBUL PREÁMBULO

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015

Conselleria d Educació Conselleria de Educación

PER QUÈ ÉS TÉ TANTA PRESSA A IMPLANTAR BOLÒNIA L ANY VINENT?

educació formació professional cicles formatius per famílies professionals 2010

4. Universidades Universidad de Alicante. 4. Universitats Universitat d Alacant DOGV - Núm ORDENE ORDENO

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals

NORMATIVA DE PRÀCTIQUES ACADÈMIQUES EXTERNES DELS ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

MÀSTER UNIVERSITARI EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA MÁSTER UNIVERSITARIO EN GESTIÓN ADMINISTRATIVA

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

PROGRAMA d EURECAT Més que una feina. Passió per la tecnologia

ÍNDICE ÍNDEX. Article 10. Avaluació, promoció i acreditació Article 11. Adaptació als distints tipus i destinataris de l oferta educativa

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals

ÍNDEX ÍNDICE PREÀMBUL PREÁMBULO

València, 14 de juliol de El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. La directora general d Innovació,

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Màster en Formació del Professorat d ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d Idiomes

Màster en Professorat d ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d Idiomes

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte

ORDE de 29 de juliol de 2009, de la Conselleria d Educació per la qual s establix per a la Comunitat Valenciana

Grau d Enologia. Facultat d Enologia de Tarragona Entrada 40 alumnes

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Pel Departament d Educació: El senyor Jordi Roca i Armengol, director general de Centres Educatius.

CURS ONLINE DE PREPARACIÓ EXAMEN CAMBRIDGE ENGLISH ADVANCED (CAE)

SOL LICITUD D INSCRIPCIÓ

1. OBJECTIU DEL CURS - Per a qui està pensat aquest curs? 4. MÒDULS, COMPETÈNCIES I CONTINGUTS De qué es tracta el curs?

formació professional cicles formatius per famílies professionals 2012

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte

REGLAMENTO DE PRÁCTICAS EXTERNAS

MECANISMES D'ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN TREBALL SOCIAL AL GRAU DE TREBALL SOCIAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a


Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

GRAU EN CRIMINOLOGIA I SEGURETAT GRADO EN CRIMINOLOGÍA Y SEGURIDAD INFORME DE SEGUIMENT DEL CURS INFORME DE SEGUIMIENTO DEL CURSO

Màster Universitari en Educació per a la Salut. Facultat d'infermeria Universitat de Lleida. Informe de seguiment Curs

Consellería de Economía, Industria, Turismo y Empleo - Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

València, 12 de juny de El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. El director general d Innovació,

Missió de Biblioteques de Barcelona

Any XXXVIII Divendres, 2 d octubre de 2015 / Viernes, 2 de octubre de 2015 Núm. 7628bis

Estudis de Psicologia i Ciències de l Educació. Grau de Psicologia. Titulació oficial. Formem els psicòlegs de la societat de la informació

Transcripción:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS EEES: LA NOVA ESTRUCTURA DE L EDUCACIÓ SUPERIOR. ELS NOUS GRAUS I POSTGRAUS Oficina de Convergència i Harmonització Europea

SUMARI I. INTRODUCCIÓ: L ESPAI EUROPEU D EDUCACIÓ SUPERIOR II. ESTRUCTURA ACTUAL DE LES TITULACIONS III. ESTRUCTURA NOVA DE LES TITULACIONS 1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. 2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. El capítol II del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a la regulació dels estudis conduents a l obtenció del títol oficial de MÀSTER. El capítol III del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a la regulació dels estudis conduents a l obtenció del títol oficial de DOCTOR.

I. INTRODUCCIÓ: L ESPAI EUROPEU D EDUCACIÓ SUPERIOR La creació de l EEES es descriu com a un procés orientat a harmonitzar els programes de les distintes universitats amb la finalitat de aconseguir una plena compatibilitat i comparabilitat dels sistemes de l educacio superior. La construcció de l EEES consta de tres eixos principals: Qualitat Estructura EEES Reconeixement

I. INTRODUCCIÓ: L ESPAI EUROPEU D EDUCACIÓ SUPERIOR La creació de l EEES es descriu com a un procés orientat a harmonitzar els programes de les distintes universitats amb la finalitat de aconseguir una plena compatibilitat i comparabilitat dels sistemes de l educacio superior. A Espanya s inicia la transformació dels ensenyaments universitaris oficials, d acord amb les línies generals emanades de l EEES, mitjançant la promulgació dels següents Reials decrets: Reial decret 55/2005, de 21 de gener, pel qual s estableix l estructura dels ensenyaments universitaris i se regulen els estudis universitaris oficials de Grau. Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual se regulen els estudis universitaris oficials de Postgrau. Reial decret 1509/2005, de 16 de desembre, pel qual es modifiquen els dos Reials decrets anteriors.

II. ESTRUCTURA ACTUAL DE LES TITULACIONS TESIS Títol Doctor Docencia Tercer cicle DEA Títol Títol Títol Segon cicle Segon cicle Segon cicle Títol Sense Títol Complements Títol Primer cicle Primer cicle Primer cicle

Doctorat GRAU POSTGRAU Títol TESI Investigació Acadèmica Professional MÀSTER Títol GRAU Títol Sense títol

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El primer cicle dels estudis comprèn ensenyament bàsic i de formació general, i està orientat a la preparació per a l exercici professional. Els títols de grau tindran un caràcter terminal, però a diferència del model actual, seran menys especialitzats. Hauran de procurar l accés a múltiples títols de postgrau.

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. Article 9. Establiment dels títols universitaris oficials de grau 1. Els títols oficials s han d establir per mitjà d un reial decret del Consell de Ministres, bé per iniciativa pròpia, amb l informe previ del Consell de Coordinació Universitària, o bé a proposta d aquest Consell. 5. El reial decret pel qual s estableix un títol universitari oficial de grau s ha d adaptar de conformitat amb les directrius generals comunes que preveu aquest Reial decret i ha d incloure les corresponents directrius generals pròpies.

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. Article 10. Directrius generals comunes 1. El nombre total de crèdits dels ensenyaments conduents a l obtenció dels títols oficials de grau està comprès entre 180 i 240. 2. Es poden excloure d aquest còmput els crèdits corresponents a la realització del projecte de fi de carrera i les pràctiques tutelades quan aquests derivin de normes establertes a la UE. 5. Les directrius generals pròpies d aquests títols no poden incorporar el reconeixement oficial d especialitats i s orientaran a l adquisició d una qualificació professional amb significació en l àmbit laboral.

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. Article 11. Directrius generals pròpies 1. Les directrius generals pròpies corresponents a cada títol específic de grau han de determinar el nombre de crèdits dels plans d estudis que han de ser superats per obtenir el títol oficial corresponent. 2. Les directrius generals pròpies de cada titol de grau han d especificar els continguts formatius comuns, una breu descripció de les seves matèries i el nombre de crèdits que se ls ha d assignar. 3. El nombre de crèdits fixat per les directrius generals pròpies per al conjunt dels continguts formatius comuns dels plans d estudis conduents a l obtenció d un títol de grau ha de ser d un mínim del 50% i un màxim del 75% del nombre total de crèdits de la titulació. 4. Les directrius generals pròpies han d especificar els efectes acadèmics i, si s escau, les competències professionals inherents a l obtenció del títol.

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. Article 13. Contingut dels plans d estudis conduents a l obtenció de títols universitaris oficials de grau 1. Els continguts dels plans d estudis conduents a l obtenció de títols universitaris oficials de grau s han d ordenar distingint entre: a) Continguts formatius comuns establerts a les directrius generals pròpies de cada títol b) Continguts formatius específics determinats discrecionalment per la universitat 2. Respecte de cadascuna de les matèries que componen els plans d estudis, les universitats n han de concretar els objectius, els coneixements, les aptituds i les destreses que s han d adquirir, la descripció de continguts i el nombre de crèdits assignats a cadascuna.

1. EL PRIMER NIVELL: EL GRAU El capítol III del Reial decret 55/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de GRAU. Article 15. Plans d estudis conjunts 1. Les universitats espanyoles, mitjançant un conveni, poden organitzar plans d estudis conjunts conduents a l obtenció d un únic títol oficial de grau i els ensenyaments dels quals siguin impartits en dues o més universitats.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU Els estudis de postgrau es diferencien dels de grau per l especialització i l aprofundiment que impliquen en una determinada àrea del coneixement. Els programes han de tenir una estructura flexible i un sistema de reconeixement i conversió que permeti l accés des de distintes formacions prèvies.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. Article 2. Programes oficials de postgrau Els estudis oficials de postgrau tenen com a finalitat l especialització de l estudiant en la seva formació acadèmica, profesional o investigadora i s articulen en programes integrats pels ensenyaments conduents a l obtenció dels títols de màster o doctor.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. Article 3. Accés als estudis oficials de postgrau 1. Cal estar en possesió del títol de grau o un altre expressament declarat equivalent. Excepcionalment, el Consell de Direcció de la universitat pot admetre els estudiants que, sense estar en possessió del títol corresponent, acreditin haver superat almenys 180 crèdits de primer cicle, sempre que entre aquest estigui compresa la totalitat dels continguts formatius comuns d un títol de grau.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. Article 4. Elaboració de programes de postgrau 1. Els programes de postgrau s elaboren i organizen en la forma que estableixi cada universitat, d acord amb els criteris i requisits acadèmics que conté aquest Reial decret. 2. Amb aquesta finalitat, els esmentats programes són proposats, a iniciativa de l òrgan responsable del seu desenvolupament, per una comisió d estudis de postgrau designada per la universitat. Aquests programes han de ser aprovats pel Consell de Govern de la univesitat.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. Article 5. Aprovació de programes de postgrau 1. La implantació dels programes oficials de postgrau requereix els informes previs favorables de la comunitat autònoma corresponent i del Consell de Coordinació Universitària.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol I del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a les disposicions generales dels estudis universitaris oficials de POSTGRAU. Article 6. Avaluació dels programes de postgrau 1. Una vegada implantats, els programes oficials de postgrau els ha d avaluar l Agència Nacional d Avaluació de la Qualitat i Acreditació, en col laboració amb les comunitats autònomes i les mateixes universitats.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol II del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a la regulació dels estudis conduents a l obtenció del títol oficial de MÀSTER. Article 8. Estructura 1. Els estudis universitaris de segon cicle conduents a l obtenció del títol oficial de màster han de tenir una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120, i han d estar dedicats a la formació avançada adreçada a una especialització acadèmica o professional o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. 2. Els estudis oficials de màster poden incorporar especialitats en la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic, o professional.

2. EL SEGON NIVELL: EL POSTGRAU El capítol III del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, fa referència a la regulació dels estudis conduents a l obtenció del títol oficial de DOCTOR. Article 10. Organització i admissió 1. El tercer cicle dels estudis universitaris té com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d investigació. Aquesta formació es pot articular mitjançant l organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora i inclou l elaboració i la presentació de la tesi doctoral corresponent. 3. L estudiant, una vegada obtingut un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau o quan estigui en possessió del títol oficial de màster, pot sol licitar la seva admissió en el doctorat, sempre que hagi completat un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels seus estudis universitaris de grau i postgrau.